'Climatubers': el vídeo participatiu com a eina per lluitar contra l'exclusió social i la crisi climàtica

Malgrat que el canvi climàtic afecta a tota la població, són les persones amb menys recursos les que pateixen més els seus efectes. Globalment, aquest fet queda palès amb les greus conseqüències de l'escalfament del planeta que recauen sobre els països en vies de desenvolupament, no només per la incidència de l'augment de temperatura que afecta la seva major dependència de l'agricultura, o la manca d'infraestructures i recursos per fer front a fenòmens meteorològics extrems, sinó també per les relacions comercials desiguals que els obliguen a dependre de l'extractivisme.

Aquest panorama climàtic que aguditza la pobresa i l'exclusió social, també el trobem localment als municipis de casa nostra, quelcom encara àmpliament desconegut entre la població general. Per tal de fer visibles aspectes com la vulnerabilitat climàtica en els col·lectius més vulnerables davant la crisi climàtica, neix 'Climatubers, influencers pel canvi'. Coordinat per Ecoserveis, aquest projecte europeu, que es du a terme a diversos països gràcies a finançament del programa Erasmus+ de la Unió Europea, es desenvolupa a Granollers des del gener de 2021.

Un dels objectius, per tant, és treballar l'empoderament de persones susceptibles de patir més vulnerabilitat climàtica i digital, com la gent gran, les persones migrades o jovent d'entorns desfavorits, i revertir la sensació d'impotència que hi ha al voltant de la crisi climàtica. S'organitzen una sèrie de formacions i debats participatius en els quals es tracta el concepte de vulnerabilitat climàtica, quines persones es veuen més afectades i detectar com ens està afectant la crisi climàtica global en el nostre dia a dia i trobar solucions per millorar la situació.

Per tal d'abordar aspectes locals de la crisi climàtica, el projecte impulsa la realització de vídeos participatius, una eina que elaboren les mateixes persones que participen en el projecte. Aquesta és l'eina digital que vertebra l'altra de les finalitats de 'Climatubers'. A banda de les de crisi climàtica, al projecte també es duen a terme formacions perquè les persones que hi participen puguin adquirir habilitats digitals i comunicar els seus neguits a través de contingut audiovisual.

En aquestes formacions es treballa la narració, l'estructura del contingut perquè el missatge interessi, es donen directrius sobre com gravar, la necessitat de confeccionar un relat per estructurar el contingut i, finalment, editar i exportar el vídeo. Una de les característiques és que es formen les persones en eines que la població general té a l'abast, com ara els telèfons mòbils. Aquesta decisió reforça la idea que les persones puguin expressar-se per elles mateixes amb les eines de les quals disposen.

El vídeo participatiu

Però, què és exactament el vídeo participatiu? "És una tècnica de cocreació de vídeos que consisteix a crear, de forma col·lectiva, un vídeo amb l'objectiu d'expressar lliurement, sense intermediaris, els pensaments que aquest col·lectiu té sobre un tema en concret, en aquest cas, com ens afecta la crisi climàtica en el dia a dia", explica l'Anna Sanmartí, cineasta i tècnica del projecte 'Climatubers'. Santmartí és precisament qui s'encarrega de les formacions més tècniques que tenen a veure amb la confecció del vídeo participatiu.

El vídeo participatiu pot tenir diversos formats, perquè l'important, tal com assenyala Sanmartí, és el missatge, així com el debat que genera. "Les mateixes persones que hi participen trien el tema del qual parlaran. Hi ha una motivació i capacitat inicial, que s'ha de guiar per algú que pugui facilitar el procés d'aprenentatge i d'empoderament, i que té com a resultat un contingut que genera una reflexió", afirma la Clara Ferrer, tècnica d'Ecoserveis.

De moment s'han realitzat dinou vídeos, cinc d'ells a Granollers, al voltant de diverses temàtiques que pivoten al voltant de l'afectació de la crisi climàtica a nivell local, com l'estat del riu Congost, la mobilitat al barri de Can Bassa o aquest sobre els espais verds de Granollers:

La resposta de les persones que hi participen ha estat molt entusiasta, explica Sanmartí. "Tenen una mica de por a les eines digitals. Això sumat a la paràlisi que genera el tema de la crisi climàtica, que de vegades ens sentim petits i no sabem què fer localment, fa que l'inici sempre sigui una mica incert", afirma. "Quan sobrepassen aquests obstacles, i veuen que hi ha marge per actuar, que aprenen moltes coses durant el procés i que ho veuen reflectit al vídeo, doncs al final hi ha un punt d'eufòria", afegeix.

"A més de les formacions, cal destacar que durant el procés del vídeo les participants aprenen moltes coses sobre la seva pròpia ciutat que no sabien. I ho fan creant un grup que comparteix un mateix objectiu", afirma Sanmartí. Ferrer afegeix que el treball conjunt que es du a terme al projecte genera cohesió social.

Un projecte intergeneracional

Un dels valors del projecte és que dona cabuda a persones de diferents edats, a partir dels catorze anys. Segons Sanmartí, a Granollers hi ha hagut una gran varietat de persones que han format part del projecte, tot i que principalment hi ha més dones que homes i més gent adulta que no pas jove, sobretot en la primera part dels tallers. "Per horaris ens va costar una mica accedir al públic més jove, però la segona fase del projecte ha calat molt entre els instituts, motiu pel qual el nombre de gent jove que hi participa ha augmentat considerablement", manifesta Sanmartí.

Tal com hem assenyalat, la crisi climàtica és un tema incòmode de tractar, sobretot pels joves, segon diu Sanmartí. "Ho hem vist molt al projecte de Granollers. Els joves són els que més els costa plantejar el tema perquè es veuen aclaparats", afirma. En canvi, explica que els col·lectius més adults sí que tenien més clar com podien actuar, se'ls veia més convençuts de la possibilitat de la lluita.

Per a Ferrer, el fet que els col·lectius més joves els costi més aprofundir en la crisi climàtica es deu a la manca de coneixement, el que suposa menys capacitat d'acció, i a una situació de menys privilegi i poder. "Els joves veuen que no estan en llocs on es prenen les decisions sobre els temes que els afecten en el seu entorn immediat", assereix. Ferrer alerta de l’angoixa global que s'està generant entre el jovent pel tema del clima.

A la resta de projectes que es duen a terme a altres països d'Europa, la consultora d’Ecoserveis destaca, a més de la intergeneracionalitat, sobretot la qüestió del gènere. "Quan s'ha fet una crida de voluntariat, ha estat el gènere femení el que s'ha interessat més per qüestions del clima", afirma la consultora d'Ecoserveis.

La intergeneracionalitat que trobem a 'Climatubers' suposa una de les novetats respecte a l'anterior projecte impulsat per Ecoserveis amb la col·laboració de l'Ajuntament de Granollers, el projecte Eyes, a partir del qual neix la idea de 'Climatubers'. El projecte 'Eyes', que va finalitzar el gener de 2021, tractava d'involucrar, específicament, la joventut en temes de sostenibilitat. A 'Climatubers', no només s'abracen altres generacions, sinó que també brinda altres beneficis a les persones participants.

Propostes a decisores polítiques i tècniques

Un dels reptes era confirmar el vídeo participatiu com una eina d’empoderament, que dona veu a tots els col·lectius, d'activisme i incidència política. En aquest sentit, a les projeccions dels vídeos i els debats participatius que s’han organitzat durant la tardor de 2022, han assistit regidores i referents tècniques dels temes tractats. "S'han recollit una sèrie de propostes, que s'entregaran als decisors tècnics i polítics, de com la ciutat pot millorar en certs aspectes al voltant de la biodiversitat i el verd urbà, la circularitat i el consum conscient, o la mobilitat i la qualitat de l’aire”, afirma Sanmartí.

A banda de traslladar aquestes propostes, 'Climatubers' encara té moltes passes a fer durant aquest darrer any de projecte. Un d'ells és l'elaboració d'uns mòduls de formació en línia perquè treballadores socials, professorat o persones facilitadores del canvi, puguin acompanyar processos d'aquest estil utilitzant el vídeo participatiu, i tot el material relacionat.

Sanmartí destaca la importància d'un projecte com 'Climatubers'. "El vídeo participatiu funciona de meravella en aspectes d'integració social. La gent agafa un vincle amb el seu entorn immediat molt gran, així com amb la resta de companyes, veuen que a Granollers hi ha més gent que pensa com ells. I que a més tenen accés a llocs on no havien estat mai o poden entrevistar regidors o qui vulguin. Tot això crea població activa", sentencia. Tot això és 'Climatubers'.