La immigració, única alternativa a la despoblació

Catalunya compta amb diversos projectes que es vertebren a través de dos objectius principals que es complementen: el de donar oportunitats a persones migrades que tenen dificultats per aconseguir contractes de treball o accés a habitatges, i el de combatre una de les principals xacres que està impactant sobre el món rural al nostre país en les darreres dècades, el despoblament.

‘Queda’t a la Catalunya Central’, una iniciativa impulsada per l’Associació per al Desenvolupament Rural de la Catalunya Central (ADR CAT CENTRAL) que ofereix llocs de feina a persones migrades en empreses del territori per fer front a la despoblació; o 'Oportunitat500', de l'Associació de Micropobles de Catalunya, i impulsat pel Departament d'Igualtat i Feminismes i el Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC), que permet als pobles de menys de mil habitants tenir veu pròpia en l'acollida de persones nouvingudes.

I és que la immigració és "l'única alternativa realista" per combatre el despoblament que pateix el món rural i recuperar aquests territoris. Així ho determina l'estudi 'Despoblació 1.0: la geografia i els factors del declivi demogràfic rural a l’Espanya del Desarrollisme', el Centre d'Estudis Demogràfics (CED), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), publicat a la revista Perspectives Demogràfiques.

L'autor de l'estudi, l'investigador del CED i professor de Geografia de la UAB, Joaquín Recaño, analitza les dues-centes seixanta-quatre zones de l'Estat espanyol que van tenir pèrdues netes de població entre 1960 i 1981, moment en el qual es va concentrar el 65% de la despoblació de les zones rurals en els darrers seixanta anys. La idea és la de comprendre les dinàmiques actuals de despoblació a Espanya.

Envelliment i baixa natalitat

L'investigador del CED, assenyala l'aïllament geogràfic de les àrees de muntanya, la pobresa, el capital humà i la dependència gairebé exclusiva de l'agricultura com les causes del declivi demogràfic de les zones rurals durant el període estudiat, una sèrie de factors que van provocar un èxode migratori. Actualment, però, aquest mecanisme de declivi demogràfic ha estat substituït pel decreixement associat a l'envelliment de la població i la baixa natalitat registrada en aquestes zones.

"Si l'emigració pot ser mitigada amb innovadores i costoses mesures econòmiques, la recuperació de la natalitat no apareix a l'horitzó; d'altra banda, el progressiu envelliment de la població a les àrees rurals augura un pes creixent de la mortalitat", afirma l'autor de l'estudi. Aquesta situació, reitera Recaño, "ens deixa la immigració com a única alternativa realista per recuperar els territoris despoblats".

Projectes que van en el camí correcte

En els darrers dies, l'Associació de Micropobles de Catalunya s'ha vist atacada injustament a les xarxes socials a causa de les característiques de la iniciativa 'Oportunitat500'. Alguns comptes, amb cert biaix ideològic, han criticat que el projecte tingui com a objectiu combatre el despoblament amb la participació única de persones migrades. Cal recordar que la participació de les persones nouvingudes en aquests tipus de projectes els aporta unes oportunitats que aquest col·lectiu no troba a les ciutats.

No obstant això, la conclusió a la qual arriba Recaño amb el seu estudi demogràfic posa de manifest que iniciatives com el projecte 'Oportunitat500', i tot el que ofereix a diversos nivells, no només van en el camí correcte sinó que són totalment necessaris.