Els valors de la memòria

Stolpersteine a Alemanya.

Els valors de la memòria

Resum: 

La recuperació de la memòria és un dels elements que ajuda a construir la identitat d’un poble i li dona una amplitud més democràtica i representativa retornant la veu als qui els hi van furtar.

Xavier Rota i Boada

Historiador. Membre de l'Associació Cultural Miquelets de Catalunya i impulsor de La Festa dels Miquelets d'Olesa de Montserrat. Regidor de Cultura a l’ajuntament d’Olesa de Montserrat.

més articles de Xavier Rota i Boada

El 2018 és l’Any Europeu del Patrimoni Cultural1, commemoració aprovada pel Parlament Europeu i el Consell d’Europa el 17 de maig de 2017 amb la voluntat de “sensibilitzar la societat sobre la història i els valors europeus, reforçar un sentiment d’identitat comú i posar en valor les possibilitats que ofereix el nostre patrimoni cultural per al desenvolupament de la societat”. La primera de les consideracions amb les que les institucions europees han bastit el seu argumentari manifesta que “els ideals, principis i valors intrínsecs del patrimoni cultural d’Europa constitueixen una font comuna de memòria, identitat, diàleg, cohesió i creativitat".

“Qui perd els orígens perd identitat”, diuen els versos que ha cantat el cantautor xativí Raimon des de 1975 en la cançó “Jo vinc d’un silenci”. La recuperació de la memòria és un dels elements que ajuda a construir la identitat d’un poble i li dona una amplitud més democràtica i representativa retornant la veu als qui els hi van furtar. És per això que la memòria, potser per no tornar a ensopegar amb la mateixa pedra ha sigut, des de sempre, fonament de la identitat europea. Amb la munió de guerres i demés barbaritats que han arrasat Europa al llarg de la història no és estrany que la consolidada i assenyada societat democràtica se senti encara cridada quasi cíclicament a passar comptes i retrobar-se cara a cara amb el seu passat més fosc, amagat deliberadament.

Els camins més habituals per recuperar la memòria històrica han sigut l’organització d’actes commemoratius, homenatges i la construcció de monuments. Els memorials de la I (i II) Guerra Mundial que esquitxen França o el monument a l’Holocaust de Berlín, per posar dos exemples, fa anys que fan justícia.

Una iniciativa brillant a destacar son les Stolpersteine (paraula plural alemanya que significa “pedres per ensopegar” amb la memòria). Consisteix en petits monuments en memòria de les víctimes del nazisme creats l’any 1992 per l’artista alemany Gunter Demnig. Un objecte de la creativitat personal que ha arribat a més de 1.800 ciutats i que compta actualment amb 60.000 unitats repartides entre 11 països europeus.

A l’estat espanyol l’ombra de la dictadura va desactivar tota acció governamental2, essent la societat civil qui prengué la iniciativa. Entitats memorialistes com l’Amical de Mauthausen (associació fundada clandestinament l’any 1962), l’Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya (1977), l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica a Catalunya (2002) o L’Amical de Ravensbrück (2005) han lluitat per mantenir viu el record de les víctimes catalanes del franquisme i el nazisme.

La memòria és un actiu patrimonial que ajuda a construir identitats, enforteix comunitats i promou el desenvolupament de la societat. En aquesta línia, un altre camí per recuperar i donar a conèixer la memòria el trobem en l’àmbit del turisme cultural i la didàctica del patrimoni. Un camí on arxius, biblioteques i museus es complementen amb noves experiències com les anomenades recreacions històriques, història viva reviscuda en els mateixos indrets on van esdevenir-se.

La recreació o reconstrucció històrica ('historical reenactment') és una afició escampada arreu del món. L’any 1998, en la recreació de la batalla de Gettysburg (Estats Units d’Amèrica) esdevinguda en el seu 135è aniversari, hi van participar entre 15.000 i 20.000 'reenactors' i hi van assistir 50.000 espectadors. L’any 2015, en la recreació de la batalla de Waterloo (Bèlgica) esdevinguda en el seu 200 aniversari hi van participar 6.200 recreadors, 330 cavalls i 120 canons i hi van assistir més de 64.000 espectadors. Fora de la recreació estrictament de batalles cal destacar la construcció del castell medieval de Guédelon (França) iniciada l’any 1997 amb tècniques i materials de l’edat mitjana. Qualificat de museu a l’aire lliure, l’any 2015 va ser visitat per més de 300.000 persones.

Tot i que el fenomen de la recreació històrica és força modern al nostre país val a dir que existeixen algunes associacions i actes prou consolidats bastits sobretot a l’entorn de l’època romana (“Tarraco viva”, Tarragona), la guerra de Successió (“La Festa dels Miquelets”, Olesa de Montserrat), la guerra del Francès (“Festa Reviu els Setges Napoleònics”, Girona) o la guerra Civil (“La batalla de l’Ebre”, La Fatarella – Faió – Flix) entre d’altres.

Fora del lleure trobem el grup de recerca i innovació “Didàctica del Patrimoni, Museografia comprensiva i Noves tecnologies” (DIDPATRI-UB), dirigit per l’historiador i catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona Dr. Francesc Xavier Hernàndez Cardona, que posa en pràctica la recreació com a recurs per a l’ensenyament.

Aquestes activitats ens ajuden a entendre, aprendre i viure en primera persona alguns fets de la nostra història... i a donar un altre valor a la memòria.


1 DÉCISION (UE) 2017/864 DU PARLEMENT EUROPÉEN ET DU CONSEIL du 17 mai 2017 relative à une Année européenne du patrimoine culturel (2018): https://eur-lex.europa.eu/legal-content/FR/TXT/PDF/?uri=CELEX:32017D0864&from=SL

2 Van passar dècades fins veure néixer la Ley de Memoria Histórica espanyola (2007) o la Llei 13/2007 del Memorial Democràtic de Catalunya (2007) que va dur a la creació del Memorial Democràtic, institució que pretén preservar la memòria democràtica a Catalunya, en concret del període de la República i la Guerra Civil, les seves víctimes i la repressió franquista. 10 anys després de la seva creació és quan tot just en comencem a collir els seus fruits amb homenatges, exposicions, publicacions de llibres i l’anul·lació dels judicis franquistes per part del Parlament de Catalunya (2017).

Afegeix un comentari nou
0