La millor opció per Nadal és una mica radical, viure’l!

La millor opció per Nadal és una mica radical, viure’l!

Resum: 

Potser podríem preguntar-nos si hi ha algun moment de la nostra vida que compartim amb els pastors/es d’avui dia (bàsicament les persones que la nostra societat empeny a viure al marge, les que hem exclòs!), si algun cop són per nosaltres les primeres o hem escollit estar amb elles.

Maria del Carmen de la Fuente

Directora de la Fundació Migra Studium

més articles de Maria del Carmen de la Fuente

Portem dies, setmanes, amunt i avall, envoltades de llums artificials i potser comprant, comprant molt. Així que avui, a punt de trobar-nos amb el Nadal, podríem valorar una opció ben diferent: parar-nos, respirar i apropar-nos al pessebre (anar a la font que diria un periodista). Podríem dedicar-nos a contemplar una escena que coneixem des de sempre, però que no s’esgota i que continua aportant llum nova a la nostra vida.

Apropar-nos per mirar i veure el que allà ha passat. Trobarem una família a la que ningú ha donat allotjament, a la que s’ha negat l’acollida. Una dona que acaba de donar a llum a un infant amb l’escalf d’un bou i una mula. Potser pensem en alguna altra família, que avui dormirà al ras o amagada en un bosc del nord del Marroc, esperant el moment de creuar cap a Europa i a la que probablement també negarem acollida.

Apropar-nos per escoltar les converses entre els pastors i les pastores, la gent senzilla que s’aplega al voltant del pessebre. Escoltar com és a ells a qui se’ls anuncia la bona notícia i no per casualitat, allà són els primers. Potser podríem preguntar-nos si hi ha algun moment de la nostra vida que compartim amb els pastors/es d’avui dia (bàsicament les persones que la nostra societat empeny a viure al marge, les que hem exclòs!), si algun cop són per nosaltres les primeres o hem escollit estar amb elles.

Apropar-nos per entrar en contacte, agafar el nen als nostres braços i sentir que és justament un infant acabat de néixer, amb tota la seva fragilitat, qui Déu ha escollit per fer-se humà, qui ens portarà la vida i l’alegria. Preguntar-nos per la fragilitat pròpia (la física i la interior), posar-li nom i abraçar-la, sentir que en ella rau la nostra humanitat i descobrir si podem transformar-la en vida per altres.

Apropar-nos per olorar i descobrir que l’aroma del Nadal no s’assembla gaire a l’olor del perfum que s’anuncia aquests dies a tot arreu. Al pessebre, entre el bou, la mula, tota la gent que es va aplegant i els estrangers que arriben de fer un llarg camí portant presents, les olors es barregen i l’ambient es va carregant d’humanitat. Potser podem portar a la memòria les olors de la nostra quotidianitat i descobrir si són artificials o si ens parlen d’humanitat compartida.

Apropar-nos per assaborir. Trobar el gust a estar presents en aquell moment, a deixar-nos capturar per les sensacions i emocions que se’ns desperten. Potser podríem preguntar-nos si en el nostre dia a dia tenim també oportunitats per sentir i emocionar-nos amb el que passa al nostre voltant, amb la vida.

Bon (i viscut) Nadal!

Afegeix un comentari nou
0