Opinió

MOVING!: compartir la dansa com a espai d’acollida i creació artística

Persones ballant.

‘MOVING!’ combina creació artística i acollida, situant el cos com a nucli polític i relacional. La proposta aposta per processos col·lectius i coautoritzats, on compartir experiències no implica perdre’n l’autoria, sinó resignificar-les en comú.

Sobre l'autor/a:
Sílvia García Márquez.

Silvia García Márquez

Educadora social, gestora cultural i terapeuta acreditada en PNL. Professora associada  a la UOC. Cofundadora de VULNUS Arts Vives i Recerca. Directora de l’àrea de  programes del Grup SOM VIA.

El projecte ‘MOVING!’ s’ha consolidat, després de quatre anys, com una experiència de creació artística i acollida dirigida principalment a joves en contextos de migració, asil o tutela institucional. Impulsat el 2021 per Maria Ferrer en el marc de la residència Balandra del Centre Cívic El Sortidor, en col·laboració amb el Pla d’Acollida ‘Poble-sec per a Tothom’, el projecte ha implicat prop de cinquanta joves en processos de sensibilització artística, creació col·lectiva i participació cultural al territori.

‘MOVING!’ ha estat reconegut amb el Premi APdC 2024 al millor projecte social i amb el Premi d’Acció Social i Comunitària de l’Institut del Teatre per l’espectacle 'Vestíbul Errant'. El projecte entén la dansa com un espai de drets culturals, participació i construcció de comunitat, on el cos esdevé lloc d’expressió, memòria i trobada.

Segons Maria Ferrer, “les pràctiques del cos, les arts del moviment, ens fan explorar llenguatges diferents i mirar el món des d’un altre prisma”. ‘MOVING!’ combina creació artística i acollida, situant el cos com a nucli polític i relacional. La proposta aposta per processos col·lectius i coautoritzats, on compartir experiències no implica perdre’n l’autoria, sinó resignificar-les en comú.

Actualment, el projecte s’estructura en dues etapes: una d’acollida —centrada en vincles, seguretat emocional i acompanyament— i una de creació, orientada al desenvolupament artístic i l’exhibició escènica. Les participants subratllen que MOVING! és un espai de cura i corresponsabilitat.

“Tots nosaltres hem passat per vestíbuls on hi havia gent amable atenent-te o policia, perquè tots els Moving tenim en comú que ens hem desplaçat del nostre país, però hem trobat en aquest grup un suport únic. Sense ells i sense aquest suport seria molt difícil entregar-se en la nova vida.” (Anastasia)*[1]

“A mi m’ha ajudat molt en el meu creixement personal, maduresa i tenir una unió. Em quedo amb les amistats i els moments. Quant hem rigut, quant hem gaudit. Després, és clar, les vegades que ens hem agobiat també me les emporto. Tot són experiències i un pas endavant, com el propi ball.” (Nicol i Caren)

“Puc donar a altres joves i al projecte afecte i lleialtat perquè no hi ha rebuig, cap paraula o gest sempre són benvinguts al grup.” (Yorman)

L’espectacle ‘Vestíbul Errant’ neix d’un procés de creació col·lectiva de onze mesos que transforma vivències personals en narració compartida. El “vestíbul” esdevé metàfora del trànsit migratori: un espai d’espera i incertesa que el grup resignifica com a lloc de pertinença. La peça no busca fondre identitats, sinó habitar les friccions i construir comunitat des de la singularitat de cada cos.

Durant l’avaluació, les participants destaquen la descoberta d’una dansa basada en la improvisació, l’escolta i l’autenticitat, així com la possibilitat de reconciliar-se amb el propi cos i identitat.

“Jo venia del Perú i mai abans havia ballat amb una persona blanca com d’Ucraïna. Vaig tallar la por a ballar amb altres noies de manera lliure i mostrant el meu cos i la meva identitat sexual i de gènere. Aquí ens cuidem quan ens sentim saturades i també quan no ens surt una coreografia.” (Girsi)

També valoren l’experiència professional de treballar amb equip tècnic i estrenar a la sala Pina Bausch del Mercat de les Flors.

“Vull explicar la meva història perquè ensenyar d’on sóc és la millor herència que puc deixar al públic.” (Yahir)

‘MOVING!’ demostra que la creació col·lectiva no només produeix obres, sinó vincles, cura i transformació social. La dansa esdevé llenguatge inclusiu i espai d’acollida, reivindicant el dret a crear i participar en la cultura en igualtat de condicions.

Avaluació i entrevistes: Anastasiia Kalyan, Yulian Paladi, Yahir Yong, Girsi Huaman, Karen Gamez Rojo, Nicol Ávila, Yorman, María Ferrer.


 

[1]     Totes les citacions reproduïdes en aquest article compten amb el consentiment informat de les persones participants, que han autoritzat explícitament la publicació del seu nom i del contingut de les seves intervencions.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari