Negació i efecte rebot: tenim o no tenim "problemes"?

Les recents eleccions municipals han posat en evidència una correlació molt directa entre la manca d’abordatge dels problemes o desajustaments relacionats amb el fenomen migratori dels darrers anys i la crisi econòmica (o fins i tot la negació primària de poder parlar de “problemes”) i els rèdits electorals d’aquells que n’han fet bandera i han proposat falses solucions de marcat caràcter xenòfob.

Quan intentar abordar qüestions problemàtiques és tallat de soca-rel amb l’acusació de “racista” per qui gosa plantejar-les, no ens ha d’estranyar l’efecte rebot que estem experimentant. Quan en ares a la correcció política hem recargolat tant el llenguatge que ningú ens entén, aleshores a qui pot sorprendre que la gent es cregui a qui promet solucions simples que, tot i que tramposes, són enteses per tothom. No serà que actituds com la de SOS Racisme –i la d’altres entitats socials i polítiques– podrien haver esdevingut, sense voler-ho, aliats de Plataforma per Catalunya –i dels seus èmuls–.

Que els immigrants són persones i no problemes, no treu que el fenomen migratori no en comporti de problemes o, si es vol filar més prim, comporta noves situacions que requereixen una gestió diferent i que no sempre es fàcil d’encertar. Que al capdavall la crisi ho posa tot més difícil, qui ho pot ignorar? Ja sabem que les dificultats sempre venen més per la condició de pobre que no pas per la d'estranger.

L’àmbit que més conec, l’escola, és un dels que una millor tasca d’acollida i treball positiu amb la immigració ha fet i està fent. I val a dir que anem sortint-nos-en prou bé. Però qui pot negar que està suposant un sobreesforç de grans dimensions a tot el sistema? El creixement sobtat de la població escolar amb saturació d’aules; el creixement paral·lel i igualment sobtat de població escolar amb carències socials, econòmiques i culturals; la multiplicació idiomàtica i de referents culturals a les aules... No es tracta de dir si tot això és bo o és dolent, però negar que tots aquests canvis comporten allò que normalment entenem com a “problemes” és d’una ceguesa o d’una inconsciència sense límit.

En altres moments he procurat anar divulgant exemples, que sempre fan més comprensible un fenomen, però parlar d’exemples no treu que la situació no sigui molt generalitzada. I sí, a les escoles, malgrat l’esforç i l’èxit d’integració i convivència que es va assolint, tenim problemes!