Entre les activitats culturals amb valor social que es poden fer aquests dies a Barcelona hi ha la visita a tres exposicions de fotografies que retraten el sensellarisme a través de persones que el viuen i que són molt diferents.

• ‘Dones supervivents. Visibilitzem el sensellarisme femení'

El Cafè de Casa Orlandai, a Barcelona, acull fins a finals d’any una exposició que no només visibilitza el sensellarisme, sinó que visibilitza com el viuen les dones. Són dones que pateixen almenys un doble estigma.

Ho explica la responsable de Comunicació del Centre d’Acollida Assís, Sandra Oriol: “La realitat que ens trobem a Assís i a Sant Joan de Déu Serveis Socials és la de dones exposades a una doble vulnerabilitat, perquè estan en una situació de sense llar i exposades a la violència física i emocional que es pateix al carrer i en altres formes de sensellarisme com és l’habitatge insegur”.

L’exposició ‘Dones supervivents. Visibilitzem el sensellarisme femení’ són fotografies de Ferran Padró i va ser una les activitats del Dia de les Persones Sense Llar, del 25 de novembre. L’Ana, la Carmen, l’Elisa, la Luz, la Marcela, la Maryem, la Matjuba, la Milagros i la Minerva són dones que han viscut la cara més dura de la pobresa i que han hagut de prendre decisions difícils, com pot ser allunyar-se de la família per sobreviure. Alhora, però, continuen lluitant per viure de manera autònoma i segura, que han tornat a estudiar, a treballar i a construir somnis.

Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona corresponents al 2015, el 24,2% de les dones sense llar ha patit agressions sexuals i el 40,5% ha patit agressions.

• ‘Viuen al carrer perquè volen?’

Sovint es diu que és necessari canviar la mirada cap a les persones que viuen al carrer per començar a entendre-les. També es diu que són invisibles, perquè la majoria de la gent no les vol veure. I entre els tòpics habituals hi ha que rebutgen l’ajuda i són alcohòliques fins a què són violentes, passant perquè viuen així perquè volen…

‘Viuen al carrer perquè volen?’ és el títol de l’exposició que es pot visitar fins al 30 de desembre al Centre Cívic Casa Groga, a Barcelona, amb fotografies de Juan Lemus.

“Porto molts anys treballant a Arrels Fundació i he desenvolupat moltes relacions de confiança amb pràcticament tots els fotografiats, exceptuant les situacions de carrer, que igualment intento tractar amb el màxim respecte”, explica Lemus. Cada imatge intenta mostrar realitats contràries als prejudicis. L’exposició mostra el dia a dia de persones participant en activitats d’Arrels o rebent algun voluntari o voluntària al seu pis.

Quan se li demana que destaqui una foto tria un retrat de l’Àlex Volot, amb qui té una bona amistat: “Vam coincidir preparant la primera campanya dels cors de cartró d’Arrels l’any 2012. Vam tallar i pintar més de setanta cors. Em va ajudar moltíssim i vaig fer-li un retrat. M'agrada molt la seva expressió però sobretot la seva actitud, sempre disposat a donar un cop de ma tant al davant com al darrera de la càmera”.

• ‘Atrapats’

‘Atrapats’ és un projecte de la fotògrafa Mireia Comas que es pot visitar fins a final d’any al Centre Cívic Pati Llimona, a Barcelona. Relata el cas de dotze joves migrats que viuen en una nau industrial abandonada de Terrassa.

A causa de la crisi sociosanitària i l’estat d’alarma els joves van quedar encara en una situació més vulnerable. Gràcies a la xarxa de suport mutu Terrassa Sense Murs van rebre l’ajuda de persones anònimes mitjançant una caixa de resistència creada arran de l’excepcionalitat del moment. “Arribo a ells a través de Terrassa Sense Murs. Són en una nau ocupada. M’hi vaig presentar i vaig tenir una bona rebuda bona. Tot i que sempre hi ha allò que alguns no volen que se’ls identifiqui, ens hem respectat molt”, explica Comas.

En aquest a ocasió es tracta de joves en situació de sense llar i d’origen estranger. “L’estigmatització que viuen pel seu origen no crec que es transmeti del tot amb les fotos -indica la fotògrafa- i ho hem reforçat amb un muntatge d’àudio on expliquen com viuen i com es troben oblidats per la situació d’irregularitat administrativa”.

Més que una foto, l’autora tria un moment per com va ser de “traumàtic”: “Serveis Socials els havia informat que havien de deixar la nau i que no els hi passaria res, però van aparèixer quatre cotxes de policia nacional per endur-se’ls. La majoria es van poder escapar. Va ser un moment molt bèstia”.