Una cinquena part de la població catalana pateix pobresa cronificada

El nou informe d’INSOCAT "La crisi no s’acaba, la pobresa es cronifica", elaborat per ECAS, analitza les dades estadístiques a la llum de les aportacions qualitatives de professionals de les entitats d’acció social i alerta del perill de caure en triomfalismes perillosos.

L’INSOCAT 8 posa de manifest les múltiples dimensions de la pobresa i la necessitat d’abordar-la en tota la seva complexitat per combatre-la d’arrel i garantir la igualtat d’oportunitats. Segons l'informe, la millora de bona part dels indicadors quantitatius xoquen amb les grans dificultats que encara constaten les entitats. “La situació de les persones vulnerables ha empitjorat molt i les possibilitats que recuperin autonomia econòmica i social són molt minses”, va dir Xavier Orteu, director d'Insercoop, en la presentació de l'informe.

El document recull les dades de referència en relació a set àmbits: pobresa i exclusió social, treball i atur, salut, educació, habitatge, protecció social i pensions i reflecteix una contradicció que qüestiona la sortida de la crisi que sostenen determinats sectors.

La societat catalana s'enriqueix i s'empobreix alhora

Segons l'estudi, per una banda la societat crea més riquesa i augmenten els ingressos mitjans; 12.660 euros per persona el 2016, un 3,1% més que l’any anterior, però per l’altra creix i es cronifica la pobresa. “Cada vegada és més difícil deixar de ser pobre, sortir del cercle de l’exclusió” va afirmar Sira Vilardell, directora de la Fundació Surt.

A més, el 19,2% de la població catalana està en situació de risc; al voltant d’un 17% a la Unió Europea els darrers anys, i la pobresa intensa està instal·lada. La bretxa del risc de pobresa és molt superior a la d’abans de la crisi, un 12,4% més que l'any 2008, i les desigualtats quant a distribució de la renda continuen tres punts per sobre de fa una dècada. Segons Teresa Crespo, presidenta d’ECAS, “s’han cronificat nivells altíssims de desigualtats, pobresa i exclusió, i les lleugeres fluctuacions no marquen una tendència clara”.

Un 12% de les persones amb feina són treballadores pobres

Les persones que tot i treballar viuen per sota del llindar de la pobresa constitueixen un fenomen en augment que resulta alarmant en clau de present i futur, per les implicacions a mitjà i llarg termini en el sistema de pensions. Un 12% de les persones amb feina són treballadores pobres, quan el 2008 representaven un 8,6%. A més, cal tenir en compte que el llindar ha baixat perquè la societat en general s’ha empobrit i que ha pujat el percentatge de contractes temporals, fins al 68,1% en el cas dels joves entre 16 i 24 anys, i el Salari mínim interprofessional continua sent dels més baixos de la UE.

Revisió dels sistemes de mesura

Les entitats que treballen amb col·lectius vulnerables demanen revisar els paràmetres de mesura de la pobresa per tal que reflecteixin la realitat. “Hem de revisar els paràmetres amb què es mesura la recuperació econòmica perquè les regles del joc han canviat i els actuals no són vàlids, no tenen en compte la situació real de les persones” va afirmar Orteu.

Des de les organitzacions confien que la propera entrada en vigor de la Renda Garantida de Ciutadania signifiqui el primer pas cap a un nou sistema basat en el reconeixement de drets, amb visió preventiva i orientat a fomentar l’autonomia de les persones.