Josep Dolz: “La garantia de l’abastament d’aigua en l’entorn de Barcelona és una prioritat”

Suport Associatiu
Autor/a: 
Dani Gallart
A Catalunya hi ha més de 500 depuradores que depuren el 97% de l’aigua urbana generada. Font: Suport Associatiu. Font: Font: Suport Associatiu.
A Catalunya hi ha més de 500 depuradores que depuren el 97% de l’aigua urbana generada. Font: Suport Associatiu.
La mala distribució en l’espai i el temps del recurs de l’aigua dificulta la seva distribució arreu de Catalunya. Font: Suport Associatiu. Font: Font: Suport Associatiu.
La mala distribució en l’espai i el temps del recurs de l’aigua dificulta la seva distribució. Font: Suport Associatiu.
Es volen replantejar les connexions de l’aigua per una distribució adequada al territori i crear noves infraestructures de regulació per fer un ús adequat del recurs. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Es volen replantejar les connexions de l’aigua per una distribució adequada al territori i crear noves infraestructures de regulació per un ús adequat. Font: Unsplash.

Josep Dolz: “La garantia de l’abastament d’aigua en l’entorn de Barcelona és una prioritat”

Autor/a: 
Dani Gallart
Suport Associatiu

Resum: 

El III Congrés de l’Aigua a Catalunya lluita per l’evolució dels usos de l’aigua des de la perspectiva de la reutilització, l’economia circular i les noves tecnologies.

El 20 i 21 de març, l’Associació Catalana d’Amics de l’aigua, amb la col·laboració de l’Obra Social La Caixa, ha organitzat el III Congrés de l’Aigua a Catalunya.

L’objectiu del congrés ha estat analitzar l’evolució dels usos de l’aigua des d’una triple perspectiva: la reutilització, l’economia circular i les noves tecnologies.

L’edició d’enguany ha comptat amb diferents ponències, taules rodones i amb capítols d’experiències relacionades que mostren l’actual situació i els possibles escenaris futurs del recurs de l’aigua.

Un dels principals temes de l’acte ha estat la manca de garantia de subministrament d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona. Una mancança que ha portat als ponents a fer una reflexió sobre la reutilització de les aigües, des del punt de vista normatiu, operatiu i econòmic.

Les taxes de reutilització són molt inferiors de les previsions que establien al 2015 la reutilització del 22% de les aigües tractades a les estacions depuradores d’aigües residuals (Edar’s).

Degut a la situació, s’ha posat especial èmfasi en el desenvolupament de noves tecnologies per convertir el procés de les aigües residuals en un instrument que aprofiti les substàncies, els subproductes i els residus i la valoració energètica dels recursos generats.

Un clar exemple seria la transformació dels efluents de les Edar’s en biomassa i d’aquesta en biogàs.

La garantia en la disponibilitat d’aigua a Catalunya

Josep Dolz, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha explicat que un dels principals problemes per garantir la disponibilitat de l’aigua en tot el territori català és la mala distribució en l’espai i el temps del recurs de l’aigua.

Dolz assegura que “hi ha una irregularitat pel que fa a les pluges, tant al territori com en el temps. A Catalunya, majoritàriament plou als Pirineus. Tot i que hi ha rius que distribueixen l’aigua fins al sud de Catalunya, hi ha zones com Lleida, la superfície més gran de regadiu que tenim, que queda aïllada de la font dels Pirineus. A més, cada any el volum de pluges és molt irregular, no és estable”.

El catedràtic afirma que s’han de crear més connexions entre les xarxes que distribueixen l’aigua, s’ha de gestionar el territori de manera integrada i s’ha de fer des de la branca administrativa. “Les conques de l’Ebre depenen de l’Ebre, les conques del mediterrani de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), o sigui la Generalitat. S’han d’interconnectar xarxes, com la del Ter i l’Ebre, perquè tots els territoris es puguin beneficiar mútuament”, assegura Dolz.

El catedràtic alerta que la densitat de població en nuclis urbans, demanda una major quantitat d’aigua urbana i que en el futur hi haurà una reducció en la disponibilitat del recurs. Dolz assegura que “no estem davant d’un canvi climàtic, sinó d’un canvi global”.

Basat en el tercer informe del canvi climàtic, Dolz remarca que una de les causes de la reducció del recurs de l’aigua està relacionada amb l’augment de la temperatura del planeta. “Si augmenta la temperatura hi ha més evaporació i els cabals dels rius disminueixen”.

El catedràtic preveu que en un futur hi haurà una reducció mitjana propera al 10% a les conques pirinenques i proposa replantejar les connexions de l’aigua per una distribució adequada al territori, crear noves infraestructures de regulació i buscar recursos alternatius.

La reutilització en la planificació i la gestió integrada de l’aigua

Jordi Molist, director de l’àrea d’abastament de l’Agència Catalana de l’Aigua, alerta sobre la quantitat d’aigua de les depuradores que va a parar al mar i no s’aprofita.

A Catalunya hi ha més de 500 depuradores que depuren el 97% de l’aigua urbana generada. Però el 47% d’aquesta va a parar al mar. Molist afirma que “la principal prioritat és reutilitzar l’aigua de les depuradores que aboquen al mar”.

La depuradora del Besós és la més gran de Catalunya amb 120 hectòmetres i que dona servei a 2.800.000 habitants. Molist alerta que “alguna cosa s’ha de fer perquè l’aigua va a parar al mar i no es reutilitza. Una possible solució seria la reconducció de l’aigua fins als embassaments”.

“També s’ha de millorar la qualitat de la resta de depuradores i aprofitar millor els aqüífers subterranis. Hem d’aspirar a la reutilització del 100% dels cabals”, assegura Molist.

Una de les mesures que es vol implantar és tornar a introduir les aigües regenerades als rius i els aqüífers per reutilitzar el 100% de l’aigua.

La normativa actual sobre la reutilització i les seves perspectives de futur

Irene Corbella, cap del servei de salut ambiental de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, fa un anàlisi de la situació actual de l’aigua a través de la seva regularització i normativa.

Corbella remarca la importància del reial decret 1620/2007 del 7 de desembre que estableix un règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

La ponent assegura que “el reial decret ha estat una gran oportunitat, ha donat peu a sensibilitzar més i ha establert unes regles del joc per ajudar a impulsar la reutilització”.

Corbella posa èmfasi en la regulació del recurs així com la seva normativa per “assolir objectius de qualitat i mesures de control”.

Però la normativa encara ha d’evolucionar. Corbella assenyala que “la falta de flexibilitat en les mesures de control fa que no es tirin cap a endavant més projectes. La normativa s’ha d’adaptar cas a cas”.

Corbella conclou que “la normativa està indefinida i és ambigua. Fa falta una gestió proactiva, dinàmica, pràctica i que comprometi a tots. Que sigui una eina que ajudi a identificar les prioritats de cada moment”.

Afegeix un comentari nou