Com fer fotografies ètiques per a una entitat?

Imatge principal a portada: 
Segons la guia, és molt important el context en el qual es publica una fotografia, així com el text que l'acompanya. Font: Pexels
Autor/a: 
Judit Vela
Resum: 

Una guia del Servei Civil Internacional de Catalunya explica com aconseguir crear imatges que no reforcin les situacions d'exclusió i vulnerabilitat de les persones protagonistes.

La comunicació sense una presa de consciència prèvia, ja sigui a través de textos o d’imatges, pot resultar molt perillosa. Per això és important entendre que, utilitzar la fotografia com a eina de transformació social, requereix l’adquisició d’una perspectiva crítica i una mirada ètica que permetin convertir-la en un estri capaç de denunciar situacions d’injustícia arreu del món.

Imatges secundàries: 
Segons la guia, és molt important el context en el qual es publica una fotografia, així com el text que l'acompanya. Font: Pexels
Aquest recurs forma part d'un conjunt ampli de càpsules per la justícia global del SCI. Font: Pexels
Subtitols: 
Què és el ‘porno-drama?
Fotoperiodisme ètic i enfocament de drets
Consells pràctics
Continguts: 

El porno-drama o ‘poverty-porn’ (pornografia de la pobresa) es refereix a aquelles pràctiques dins de la fotografia que busquen generar una necessitat d’acció immediata (com la donació o la compartició a les xarxes socials) en les persones a través de l’espectacularització d’un fet o una situació de vulnerabilitat i violència. Aquestes pràctiques no ens fan preguntar-nos quins són els elements i les violències estructurals que han provocat el fet ni quins són els actors que les provoquen i qui se’n beneficia.

Segons la guia, cal desterrar aquest tipus de pràctiques, ja que només representen les persones afectades com a individus amb necessitats materials homogènies, condueixen a la caritat sense subratllar condicions estructurals, donen poder a les persones equivocades i funcionen sota les lògiques i els objectius de les grans organitzacions no governamentals (màrqueting, comunicació corporativa i beneficis fruit de les donacions).

Tenint en compte el que s'ha mencionat anteriorment, cal saber també què s’entén per fotoperiodisme ètic. El SCI el defineix com aquell periodisme que “selecciona els fets que afecten a sectors de la societat, grups o persones en especial situació de vulnerabilitat, els drets dels quals estan en perill o han estat vulnerats, i hi aplica un anàlisi des del prisma dels drets humans”.

Per saber com fotografiar les violències cal prendre consciència, entenent com ens situem en el món i contextualitzant les situacions. Ens podem fer preguntes com: on he nascut? Què implica que sigui dona, home o que tingui una altra identitat de gènere? He pogut escollir de què volia treballar? Quins són els privilegis que em configuren com a persona i que articulen la meva quotidianitat?

A través d’aquest viatge introspectiu o pressa de consciència política es comença a estar preparat/ada per a fotografiar des d’una posició de respecte i empatia situacions de vulneracions de drets humans, com per exemple la situació d’algunes persones migrades o refugiades. Seguidament, cal preguntar-se: la fotografia reforça la situació de vulnerabilitat o la denuncia?

  • Evita caure en el sensacionalisme fent fotografies que retractin les persones fotografiades com a víctimes.
  • Tracta totes les religions, comunitats i cultures amb dignitat i respecte.
  • Intenta desprendre’t de la perspectiva androcèntrica i utilitza un llenguatge no discriminatori ni estereotipant.
  • Observa i escolta abans de fotografiar. Recorda que les persones en situacions de vulnerabilitat social sí tenen veu, per tant, són elles qui han d’explicar les seves històries i problemàtiques. Els seus testimonis haurien d’acompanyar les fotografies.
  • Les fotografies poden servir per a denunciar vulneracions de drets. Fixa’t en els problemes tant visibles com invisibles i pregunta’t què pots aportar a través de les imatges.
  • Pregunta sempre que puguis si les persones volen ser fotografiades. En cas que aquestes persones siguin menors, sigues el més curós o curosa possible amb els seus drets.
  • Intenta fotografiar situacions que ajudin l’espectador o espectadora a reflexionar.
field_vote: 

Com afecta la reforma laboral al tercer sector?

Imatge principal a portada: 
 Font:
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

La nova normativa modifica, sobretot, la contractació temporal, però també té un impacte en la fixa discontínua.

A finals de 2021 es va publicar el Reial Decret Llei 32/2021, de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l’estabilitat a l’ocupació i la transformació al mercat de treball. La nova normativa suposa un punt d’inflexió pel que fa a la regulació de les relacions laborals i comporta importants canvis en matèria de contractació temporal.

Imatges secundàries: 
 Font:
Amb la reforma s'elimina el contracte per obra o servei. Font: Freepik.
Subtitols: 
Modificacions en la contractació temporal
Penalització dels contractes de menys de 30 dies
Modificacions en la contractació fixa discontínua
Continguts: 

Un dels canvis més importants que afecta directament les entitats del tercer sector és l‘eliminació del contracte per obra o servei.

Cal tenir en compte, però, que es podran seguir signant nous contractes per obra o servei i contractes eventuals fins el 30 de març de 2022. En tot cas, aquests contractes no podran tenir una durada superior als sis mesos.

Pel que fa als contractes d'obra o servei anteriors al 31 de desembre de 2021 es continuen regulant per la normativa anterior.

Per tant, per contractar de manera temporal, a banda dels contractes formatius, es podrà fer de les maneres següents:

  • Contracte per circumstàncies de la producció. Aquí hi ha dues possibilitats, d'una banda que sigui per circumstàncies d’increment de feina ocasional i imprevisible; de l'altra, per un increment ocasional previsible..
  • Contracte de substitució, amb dret a reservar el lloc de feina de la persona substituida per qualsevol causa. També es pot emprar per completar la jornada reduïda d'altres persones, en certes circumstàncies, o durant la cobertura de certs processos de selecció o promoció (en aquest cas, màxim tres mesos).

En els dos tipus de contracte, cal concretar al contracte la causa de la contractació temporal, les circumstàncies que la justifiquen i, com a novetat, la connexió amb la durada prevista.

D’altra banda, la norma estableix que si una persona té dos o més contractes per circumstàncies de la producció amb una durada total superior als 18 mesos (en un període de 24 mesos), es considerarà com a persona fixa.

Amb la reforma laboral es penalitzen tots els contractes temporals inferiors a 30 dies. Això implica els contractes per circumstàncies de la producció, i els actuals contractes per obra o servei i eventuals. Això no afecta, però, els contractes de substitució.

Tindran una penalització en la cotització a la seguretat social equivalent a una quantia fixa de 26,57 € en el moment de la seva extinció.

En aquest cas, es tracta d’una qüestió d’efecte immediat, però encara no està definit administrativament com s’articularà aquest punt. A més, la reforma laboral, de moment, no preveu que aquest import sigui proporcional en cas de temps parcial ni en funció de la durada.

En qualsevol cas, cal tenir molt en compte les penalitzacions per modificar el tipus de contracte d'aquelles persones que s'incorporen com a reforç durant breu temps.

La reforma laboral augmenta els supòsits en els quals es pot emprar el contracte fix discontinu, per exemple, a feines estacionals, de temporada o intermitents, entre d’altres. A més, desapareix la diferència amb el contracte fix a temps parcial de períodes certs.

També s’estableixen requisits formals per al contracte fix discontinu i de la crida a l’activitat:

  • El contracte ha de ser sempre per escrit.
  • Ha de recollir el període d’activitat, i la jornada i la distribució horària, tot i que sigui de manera estimada.
  • La crida ha de ser per escrit o d'una altra manera que deixi constància de la notificació.
  • Els convenis col·lectius determinen els criteris objectius i formals de les crides.

D’altra banda, les persones treballadores fixes discontínues tenen dret a què la seva antiguitat es calculi a partir de la durada de la relació laboral i no només pel temps de treball efectiu. No obstant això, no en tots els casos el còmput d’antiguitat s’ha de fer d’aquesta manera.

En general, amb la reforma laboral es vol que el contracte fix discontinu sigui més utilitzat i pot ser una de les alternatives a la fins ara contractació temporal.

Aquesta és només en primera presa de contacte amb la reforma, que s'anirà ampliant en posteriors articles.

field_vote: 

Guia jurídica contra les violències sexuals

Imatge principal a portada: 
Cal tenir en compte que els procediments varien segons la gravetat de la pena associada al delicte. Font: Pexels
Autor/a: 
Judit Vela
Resum: 

El document pretén que les supervivents d’aquest tipus d’agressions tinguin eines i recursos per afrontar la situació i el procés judicial.

La guia, elaborada per l’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS) a partir de les consultes i experiències de diverses dones, defineix les violències sexuals com aquells actes que atempten contra la llibertat sexual de les identitats de gènere no hegemòniques (com ara les dones, infants i persones LGTBIQ), a les quals pretenen mantenir en una posició subalterna

Imatges secundàries: 
Cal tenir en compte que els procediments varien segons la gravetat de la pena associada al delicte. Font: Pexels
Molts factors alteren la viabilitat del procés judicial fins arribar a la sentència que decidirà el cas. Font: Pexels
Subtitols: 
Posar una denuncia
El procés judicial
Mesures de protecció i ajudes
Professionals
Cures i autocures
Continguts: 

La primera recomanació de la guia és situar les autocures al centre. En aquest sentit, es reconeix que el fet d’interposar una denúncia implica l’activació d’un procediment penal llarg i emocionalment dur per a qui denuncia.

Per aquest motiu és fonamental que es pugui prendre la decisió sense pressions. Si finalment es decideix denunciar, és aconsellable buscar l’assessorament d’una entitat especialitzada i escollir bé les persones acompanyants. Cal tenir en compte, però, que hi ha un temps màxim per fer-ho abans que el delicte prescrigui.

Després d’anar al centre mèdic de referència, es pot acudir a la policia o bé a un jutjat de guàrdia. En el primer cas, cal insistir en que el redactat de l’agent reflecteixi bé el que s’està explicant. En el segon, els fets poden ser redactats per la pròpia denunciant, excepte si es decideix interposar una querella, que haurà de redactar una advocada/at.

Aquest pas no és gens fàcil, ja que és molt normal no retenir-ho tot. Per això existeix el dret a que s’assigni una advocada/at d’ofici a la denunciat, que pot ajudar-la en la redacció del text. Com a supervivent d’una agressió sexual també es té dret a obtenir una còpia certificada de la denúncia, a rebre assistència lingüística gratuïta si es requereix, a ser atesa per una dona, als serveis de suport i a les mesures de protecció establertes per la llei (inclús sense denúncia).

Tant si es decideix denunciar com si no, s’han d’intentar conservar les proves: roba i cos sense rentar, lloc dels fets sense netejar, testimonis, material digital, documents que acreditin un canvi de domicili o un acompanyament terapèutic... A més, el testimoni de la denunciant pot constituir una prova si el seu relat es considera versemblant.

Segons la guia, les fases del procés judicial són quatre:

  • La instrucció: es tracta d’una fase d’investigació en què es presenten les declaracions tant de l’acusat com de la denunciant i els testimonis i, en segon lloc, les proves documentals, per determinar si realment es tracta d’un delicte i l’autor és identificable.

    A continuació, es presenten l’escrit d’acusació i l’escrit de defensa amb cadascuna de les versions dels fets, la petició de presó i/o indemnització i les proves que haurien de practicar-se el dia del judici en cas que la jutgessa no decideixi arxivar el cas definitivament.

  • El judici oral: aquest consta de sis parts. La confirmació de les proves; les declaracions de totes les parts, que se sotmeten a preguntes de l’acusació i la defensa; la presentació de les proves documentals; l’al·legat en què es valoren les proves i s’extreuen conclusions; el dret a l’última paraula de l’acusat; i la resolució, en què la jutgessa declara que el cas queda “vist per sentència”.

    Sentir-se nerviosa quan s’han de tornar a relatar els fets durant el judici és normal. Es recomana tenir un esquema mental preparat i recordar que ningú no pot fer preguntes sobre la vida privada de la denunciant. En aquesta línia, també es pot demanar que no hi hagi contacte visual amb l’acusat, estar acompanyada, sortir quan ja s'hagi declarat o que no hi hagi públic, tot i que serà la jutgessa qui ho determinarà.

  • Els recursos: trigaran setmanes o fins i tot mesos a redactar la sentència. Tant el jutjat com l’advocada/at poden notificar la denunciant sobre el caràcter d’aquesta, que bé pot ser absolutori (de manera que es tancaria el procés sense càrrec pel denunciat) o condemnatori. Posteriorment, les parts poden recórrer la sentència a l’òrgan superior, el qual la confirmarà o estimarà el recurs per modificar-la.

  • L’execució: si es confirma la sentència condemnatòria, el jutge o la jutgessa supervisen que el condemnat compleixi el que se li ha imposat. La supervivent de l’agressió sexual, si ho desitja, pot estar al corrent de tot a través de les oficines d’atenció a la víctima del delicte. Així mateix, en tot moment té dret a rebre una comunicació clara i a ser informada.

Existeixen dos tipus de mesures de protecció judicial. D’una banda, les mesures cautelars, que s’apliquen abans del judici si s’acredita que hi ha indicis de comissió d’un delicte i risc. D’altra banda, les penes accessòries, que s’interposen a banda de la presó quan ja hi ha hagut una sentència condemnatòria.

Quant a indemnitzacions, existeix el que s’anomena ‘responsabilitat civil’, mitjançant la qual l’acusat podria realitzar el pagament dels danys i perjudicis patits a causa del delicte. De la mateixa manera, aquest podria pagar les costes del procediment judicial si és declarat culpable. En referència al tractament terapèutic de la víctima, hi ha una ajuda provisional que el cobreix, però només es rep si es compleixen una sèrie de requisits molt concrets.

Una de les figures més importants en el procés judicial pot ser la de l’advocada o advocat. S’ha de considerar que, en cas de no tenir-ne, la denunciant actuarà en tot el procediment com a ‘testimoni víctima’. És a dir, només podrà participar per declarar davant el jutge o la jutgessa d’instrucció, ja que l’acusació l’haurà de dur a terme la fiscalia. Si es decideix arxivar el cas, podrà recórrer i sol·licitar-la.

En cas de tenir-ne, la denunciant actuarà com a acusació particular i, per tant, podrà intervenir en tot el que succeeixi als jutjats a través de la lletrada. Aquesta professional ha d’escoltar, informar, donar suport i defensar els interessos i drets de la denunciant, tant si l’ha pogut escollir com si és d’ofici. Els seus serveis es poden demanar a qualsevol instancia policial o judicial i, si posteriorment es requereix un canvi, cal acreditar molt bé les raons.

Altres professionals que solen intervenir en el procés són el metge o la metgessa forense, que elabora l’informe mèdic i l’envia al jutjat (el qual el conservarà durant cinc anys); l’equip d’assessorament tècnic penal (EATP), és a dir, les psicòlogues i treballadores socials que realitzen informes a través d’entrevistes; els i les procuradores, que s’encarreguen de fer el traspàs d’informació entre l’advocada i el jutjat i, per últim, els i les pèrites, persones expertes en una matèria determinada que poden aportar comunicats per a qualsevol de les parts.

Desgraciadament, tot aquest procés segueix estant marcat moltes vegades per la violència institucional, que aquesta guia jurídica defineix com “l’actuar negligent o deficitari del funcionariat de l’estat en el compliment de les seves funcions, cosa que desemboca en la revictimització”.

És vital, per aquesta raó, que la supervivent d’una agressió sexista tingui temps per a identificar les seves necessitats i validar-les. Així mateix, es recomana que disposi d’un acompanyament que no la patologitzi per part de professionals i/o espais de trobada i reconeixement entre dones.

Tot i així, actualment és difícil evitar que el procés penal i l’entorn social acabin ferint les víctimes o supervivents d’aquestes agressions, ja que les pressions i els judicis són encara molt freqüents. Aquesta guia ofereix eines, informació i recursos per tal de revertir aquesta situació, alhora que defensa una mirada feminista i interseccional en la prevenció de les violències sexuals.

field_vote: 

Què és el Pla nacional de l'associacionisme i el Voluntariat?

Imatge principal a portada: 
El PNAV es divideix en cinc àmbits d’acció, 17 programes estratègics i 63 línies d’actuació. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Resum: 

Aquest document marca l’estratègia, els objectius i les mesures necessàries per potenciar el sector durant uns anys determinats.

Imatges secundàries: 
El PNAV es divideix en cinc àmbits d’acció, 17 programes estratègics i 63 línies d’actuació. Font: Unsplash. Font: Unsplash
El PNAV té l'objectiu d'enfortir i consolidar l'associacionisme i el voluntariat a Catalunya. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Finalitat
Pròrroga en plena pandèmia
Abast
Mesures
Continguts: 

El Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat (PNAV) és el nom de l’estratègia que pren de forma conjunta el sector associatiu i el Govern de la Generalitat per donar resposta a les necessitats i reptes de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya.

El PNAV, amb l’objectiu d’enfortir i consolidar el sector, estableix una línia estratègica, fites amb indicadors i mesures per implementar durant uns anys determinats. El contingut de cada Pla varia en funció de les necessitats a les quals es vol donar resposta en cada període de temps en qüestió. El primer PNAV es va aprovar el 2008 i tots s’han d’aprovar per mitjà d’un acord de govern.

El PNAV vigent proposa accions per implantar del 2019 al 2023. En un principi, el document va posar l’horitzó al 2021, però al desembre de 2021 es va aprovar una pròrroga fins al 2023. Tot i que el Pla tenia vigència fins al 2021, ja se’n preveia una pròrroga excepcional, en cas que els objectius continuessin vigents i que el Pla fos capaç de donar-hi resposta.

La pandèmia i els seus efectes van forçar a un període de reflexió per analitzar i diagnosticar les necessitats actuals del tercer sector i del voluntariat. Aquest procés va cloure en la Trobada de l’Associacionisme i el Voluntariat, el passat novembre de 2020, en la qual van participar una cinquantena d’entitats de Catalunya.

Les organitzacions presents a la Trobada van concloure que “el PNAV havia tingut la capacitat de vehicular la resposta del Govern a les necessitats derivades d’una crisi que no tenia precedents i que podia continuar sent el full de ruta estratègic per encarar nous reptes i noves prioritats del sector”.

El PNAV es divideix en cinc àmbits d’acció, 17 programes estratègics i 63 línies d’actuació. Durant el 2018, el Govern va impulsar un total de 120 mesures amb una inversió de més de 50 milions d’euros. El 2019, es van executar 137 accions més respecte l’any anterior.

Durant el 2020, amb l’esclat de la pandèmia, la inversió pressupostària en les polítiques de l’associacionisme i el voluntariat va créixer amb l’objectiu d’alleugerir els efectes de la crisi social i econòmica derivada de la crisi sanitària. Amb aquest nou rumb, els departaments implicats van invertir un total de 81 milions d’euros.

Durant el 2021 es van executar 166 actuacions amb una dotació pressupostària de 61,5 milions d’euros.

El PNAV promou accions de promoció, sensibilització i reconeixement de l’associacionisme i el voluntariat, formació i coneixement per a associacions i persones voluntàries, suport a entitats i treball en xarxa. Així, ha finançat i impulsat campanyes de comunicació digital, accions d’innovació tecnològica, webs corporatius i altres mecanismes de difusió digital que tinguin l’objectiu de fer créixer l’associacionisme i el voluntariat. També ha ajudat al desenvolupament de convocatòries de premis i actes institucionals de reconeixement del sector. Per a més detalls sobre les actuacions realitzades i previstes, es pot consultar el Pla complet i les Conclusions del 3r Congrés Català de l’Associacionisme i el Voluntariat.

field_vote: 

S’amplia el termini per fer reunions telemàtiques dels òrgans de govern fins al desembre de 2022

Imatge principal a portada: 
S’ha aprovat una nova pròrroga que anul·la la normativa anterior. Font: Freepik.
Resum: 

La modificació permet que es mantinguin aquestes trobades en les associacions i fundacions, tot i que no ho estableixin els estatuts. És una mesura per fer front a les seves obligacions legals amb motiu de la pandèmia.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ha publicat el 23 de desembre el Decret Llei 28/2021, pel qual modifica el Decret llei 10/2020, de 27 de març, el qual estableix noves mesures extraordinàries per fer front a l'impacte sanitari, econòmic i social de la COVID-19.

Imatges secundàries: 
S’ha aprovat una nova pròrroga que anul·la la normativa anterior. Font: Freepik.
Les associacions i fundacions podran seguir fent reunions telemàtiques fins al 31 de desembre de 2022. Font: Freepik.
Subtitols: 
Reunions telemàtiques de l’òrgan de govern
Celebració d’assemblees telemàtiques
Acords sense reunió
Convocatòria de reunions i assemblees
Continguts: 

En primer lloc, cal tenir en compte que en el cas de les associacions i fundacions que estan inscrites al Registre d’entitats jurídiques de Catalunya, les reunions es podran dur a terme mitjançant videoconferència o qualsevol altre mitjà telemàtic.

En aquest sentit es requereix que el sistema que es faci servir permeti la identificació de les persones assistents a la reunió, la continuïtat de la comunicació, la possibilitat d’intervenir en les deliberacions i l’emissió del vot corresponent.

En referència a aquesta qüestió, s'entén que la reunió se celebra al lloc on és la persona que la presideix.

Amb relació a les assemblees, la normativa les regula de la mateixa manera que les reunions de junta, amb els mateixos requisits que el punt anterior, pel que fa a la identificació de les persones sòcies, a la participació, deliberació i dret de vot.

S'entén, també, que la reunió se celebra al lloc on és la persona que la presideix.

En qualsevol cas, cal garantir que tothom pot participar en les sessions a distància. Per tant, cal assegurar que tothom tingui connexió a Internet, l’equip adequat, l’aplicació amb la qual es farà la videoconferència i els coneixements necessaris (per exemple, és una bona pràctica facilitar a les persones assistentes un breu tutorial explicatiu).

Per aquest motiu, algunes entitats celebren assemblees de caràcter híbrid, on poden assistir persones tant de manera presencial com virtual.

Pel que fa a les reunions de junta o patronat, la normativa contempla la possibilitat de prendre acords sense reunió de manera excepcional, a instància de la presidència de l’entitat o almenys de dos/dues membres de la junta directiva o patronat.

Pel que fa a l’assemblea general, es poden adoptar acords sense reunió de manera excepcional també si ho decideix un 20% de les persones associades.

En ambdós casos, es considerarà vàlida l’emissió del vot per correspondència postal, comunicació telemàtica o qualsevol altre mitjà, sempre que quedin garantits els drets d'informació i de vot, que quedi constància de la recepció del vot i que se'n garanteixi l'autenticitat.

S'ha d'estendre una acta dels acords adoptats sense reunió. En l'acta s'ha de fer constar, a més del contingut de l'acord i el resultat de la votació, el sistema seguit per adoptar-lo. Es considerarà que l’acord s’ha adoptat al domicili social de l’entitat. Pel que fa a la data, s’agafarà la de la recepció del darrer vot emès.

Per últim, cal fer referència a la via de convocatòria de les reunions dels òrgans de govern i les assemblees. En aquest sentit, existeix la possibilitat de fer les convocatòries mitjançant correu electrònic o altres fórmules telemàtiques.

Malgrat això, cal tenir en compte que s’ha de convocar la totalitat de les persones sòcies, això significa que, en cas que a l’entitat hi hagi socis o sòcies que no tenen possibilitat de rebre la convocatòria a través d’algun mitjà telemàtic, se’ls haurà d’informar pel mitjà que els hi pugui arribar de manera efectiva, sigui per correu postal o per qualsevol altre.

Per tant, l’ampliació del termini per tal que les associacions i fundacions puguin fer reunions telemàtiques dels òrgans de govern s’allarga, de moment, només durant el 2022. Aquelles associacions i fundacions que no tinguin recollit als seus estatuts aquesta possibilitat i que vulguin mantenir-la, caldrà que procedeixin a modificar els seus estatuts per a regular-ho de forma expressa.

Per tal de poder dur a terme aquestes modificacions, Xarxanet ofereix el servei d'assessorament a través del qual les entitats poden fer arribar a l'equip d'experts/es les seves consultes sobre aquest àmbit.

field_vote: 

La dissolució de les entitats religioses

Imatge principal a portada: 
Cal seguir un procediment per poder inscriure la dissolució de l'entitat. Font: Freepik.
Autor/a: 
Montse Agudo
Resum: 

És possible que aquestes organitzacions, per diferents motius, puguin arribar a un punt en el qual hagin de finalitzar la seva activitat. Per fer-ho cal seguir els requisits que marquen els seus estatuts i la resta de la normativa aplicable.

Les entitats religioses habitualment es constitueixen amb caràcter indefinit, però en algun moment de la vida de l’entitat pot succeir que calgui dissoldre-la. En aquest cas, s'ha de seguir el procediment adequat per poder inscriure la dissolució de forma correcta d’acord al Reial Decret 594/2015.

Imatges secundàries: 
Cal seguir un procediment per poder inscriure la dissolució de l'entitat. Font: Freepik.
Per dissoldre una entitat cal una petició dels/ les representants legals. Font: Freepik.
Subtitols: 
Motius pels quals es pot instar la dissolució de l’entitat
Procediment de dissolució
Tràmit d’inscripció registral de la dissolució
Mitjans tècnics necessaris
Continguts: 

En termes generals, els principals motius pels quals una entitat religiosa pot ser dissolta són els següents:

  • Perquè així ho convinguin els seus/les seves membres, essent necessari el vot favorable del percentatge de membres de l’òrgan de govern que disposi els estatuts de l’entitat.
  • Per decisió de l’Església, confessió o comunitat que l’ha creada, d’acord amb el que estableixin els estatuts.
  • Per absència o pèrdua dels seus/les seves membres i incapacitat de trobar relleu per formar part de l’òrgan de govern de l’entitat.
  • Per impossibilitat de poder complir amb les seves finalitats religioses.
  • Per disposició legal o decisió judicial.

En tot cas, quan es doni un supòsit suficientment justificat per procedir a la dissolució de l’entitat religiosa, aquesta només es podrà tramitar registralment quan se sol·liciti:

  • A petició dels/les representants legals, sempre que estiguin facultats per fer-ho.
  • Per donar compliment a una sentència judicial ferma.

Una vegada s’hagi acordat la dissolució de l’entitat per l’assemblea general o l’òrgan de govern de la mateixa i amb les majories establertes en els seus estatuts, aquesta nomenarà una persona que faci la funció de liquidadora, la qual, efectuarà un inventari de tots els béns de l’entitat religiosa. En cas d’existir creditors/es, es comunicarà aquest acord perquè puguin exercir els seus drets.

Una vegada s’hagin complert totes les obligacions econòmiques de l’entitat, si resta un romanent, l’assemblea general o l’òrgan de govern competent haurà de decidir a quina altra entitat amb finalitats similars s’ha de destinar, d’acord amb el que estableixin els estatuts.

D’aquest lliurament de romanent s’haurà d’aixecar acta o estendre certificat signat per la persona liquidadora, qui ostenta la representació legal de l’entitat i el revisor/a fiscal de l’entitat beneficiada, en cas d’haver-hi.

Per poder sol·licitar la inscripció de la dissolució d’una entitat religiosa, només es podrà fer:

  • A petició dels seus/les seves representants legals sempre que estiguin facultats/facultades per fer-ho d'acord a un acord de dissolució de l’entitat aprovat segons les disposicions estatutàries.
  • Per donar compliment a una sentència judicial ferma.

La documentació necessària per poder procedir a la inscripció és la següent:

  • La sol·licitud de la cancel·lació de la inscripció de l’entitat religiosa: haurà de constar el número de Registre de l’entitat.
  • Acta de la reunió o certificat dels/de les membres de l’òrgan de govern en el qual constin les següents dades:
    • Data en la qual s’ha adoptat l’acord.
    • Quòrum d’assistència.
    • Resultat de la votació
  • Testimoni de la resolució judicial per la qual es dicta la dissolució de l’entitat: quan la dissolució es produeix fruit d’una sentència judicial ferma.

En el cas que la dissolució sigui una decisió acordada per l’òrgan competent de l’entitat d’acord amb els seus estatuts, caldrà elevar a escriptura pública notarial l’acta o certificat corresponent.

El termini de presentació de la documentació corresponent per fer efectiva la dissolució és de tres mesos des que s’hagi produït el fet que ha causat la dissolució.

Una vegada resolt el tràmit d’inscripció de la dissolució, aquesta tindrà efectes des de la data de la seva resolució i aquest fet provocarà el trasllat de l’entitat a la Secció Històrica del Registre d’Entitats Religioses.

El termini de resolució per a la inscripció de la dissolució és de tres mesos des del registre d’entrada de la sol·licitud. En cas de no disposar de resposta en aquest termini, s’entendrà que la sol·licitud ha estat estimada, d’acord amb el que es disposa a la Llei 39/2015.

En el cas de les entitats dependents de l’Església catòlica, a més de la documentació ja esmentada anteriorment, també caldrà aportar la següent:

  • Decret expedit per l’Autoritat eclesiàstica competent, acreditatiu de la dissolució, en el qual ha de constar la data en la qual ha tingut lloc.

Finalment, per poder procedir a la inscripció de la dissolució de l’entitat religiosa, el procediment s’haurà de realitzar a través de la persona escollida com a representant legal de l'organització o la persona autoritzada.

Aquesta sol·licitud s’haurà de tramitar per via telemàtica, mitjançant la seu electrònica pels següents mitjans:

  • el certificat digital
  • el DNI electrònic
  • la Cl@u Permanent
  • o la Cl@u PIN.

En aquest sentit, cal destacar també que al final del formulari de sol·licitud s’ha de signar i donar el consentiment pertinent. A més a més, la documentació s’ha de presentar en castellà.

field_vote: 

Modificació d’estatuts i renovació de l’òrgan de representació d’una entitat religiosa

Imatge principal a portada: 
Requisits pels canvis en els estatuts de l'entitat.  Font: Pixabay
Autor/a: 
Montse Agudo
Resum: 

Els canvis que duen a terme les organitzacions en aquestes qüestions s'han de notificar al Registre.

Al llarg de la vida de les entitats religioses es produeixen diferents fets que requereixen inscripció al Registre d'entitats religioses.

Imatges secundàries: 
Requisits pels canvis en els estatuts de l'entitat. Font: Pixabay
El termini de resolució del tràmit per part del Registre d’Entitats Religioses és de tres mesos. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Quan es produeix una modificació d’estatuts?
Com s’ha de formalitzar i presentar al Registre la modificació?
Quan es produeix la renovació de l’òrgan de representació?
Com s’ha de presentar al Registre?
Requisits tècnics
Continguts: 

Una modificació d’estatuts es pot produir per dues qüestions bàsiques:

  • Canvi de la legislació vigent: en el cas que es produeixi una modificació de la normativa aplicable, és absolutament necessari que les entitats adaptin el seu text estatutari a la norma que li és d’aplicació a fi de donar compliment a les obligacions legals que li són pròpies.

En aquest cas, la normativa aplicable a les entitats religioses és la següent:

  • Modificació d’alguna qüestió de funcionament intern: es produeix quan es decideix que s’ha de modificar quelcom important relatiu a la manera d’organitzar-se dins de l’entitat. Entre altres, destaquen les següents qüestions:
  • Canvi de denominació.
  • Modificació de les finalitats religioses.
  • Canvi de domicili.
  • Modificació dels criteris per formar part de la comunitat religiosa, drets i deures, i causes per donar de baixa.
  • Incorporacions en relació a la manera de celebrar l’assemblea general o òrgan de govern.
  • Modificació relativa a la composició de l’òrgan de representació de l’entitat.
  • Canvis en el règim econòmic pel que fa a la disposició de béns, signatura de persones apoderades, etc.
  • Disposicions relatives al procediment disciplinari i règim sancionador.

Qualsevol modificació d’estatuts d’una entitat religiosa s’ha d’adoptar per l’òrgan que estableixin els estatuts de l’entitat, i d’acord amb el procediment, el quòrum i les majories que aquests estatuts disposin. Les majories necessàries en alguns casos poden ser qualificades.

Una vegada aprovada aquesta modificació, cal comunicar-la mitjançant sol·licitud per via telemàtica al Registre d’Entitats Religioses per a la seva inscripció, mitjançant escriptura pública notarial.

L’escriptura pública ha de contenir o bé l’acta de la reunió o bé certificació de l’acord de modificació, on consti:

  • L’acord pel qual es modifiquen els estatuts.
  • Els articles modificats.
  • El quòrum d’assistència a la reunió.
  • El resultat de la votació.
  • La data de la seva aprovació.

També s’haurà de presentar el text íntegre modificat en escriptura pública notarial, sempre que les modificacions afectin les finalitats, el règim de funcionament i/o els òrgans representatius i de govern. Al final del document caldrà fer constar una diligència en la qual s’inclogui la relació dels articles modificats, així com la data de l’acord amb el qual es va adoptar la modificació.

Per tant, els documents a presentar al Registre d’Entitats Religioses són els següents:

  • La sol·licitud d’inscripció de la modificació.
  • El text dels estatuts modificats amb la diligència corresponent.
  • El certificat que avala l’acord d’aquesta modificació.

En el cas de les entitats dependents de l’Església Catòlica, també s’haurà d’aportar el decret o l’aprovació de l’autoritat eclesiàstica competent.

D’acord amb el Reial Decret 594/2015, la modificació d’estatuts ha de ser comunicada al Registre d’Entitats Religioses en el termini de tres mesos des de la seva aprovació. Una vegada transcorregut aquest període, si no s’ha sol·licitat la inscripció, s’haurà de tornar a reiterar l’aprovació de la modificació d’estatuts per l’òrgan competent i presentar la sol·licitud d’inscripció.

El termini de resolució del tràmit per part del Registre és de tres mesos, passats els quals, en cas de no disposar de resolució, s’entendrà que la sol·licitud ha estat estimada d’acord a la Llei 39/2015, de procediment administratiu comú de les Administracions Públiques.

No obstant això, la resolució i la inscripció de la modificació és preceptiva i necessària i, per tant, el Registre té l’obligació de practicar-la. És recomanable, doncs, reiterar la petició.

L’òrgan de representació d’una entitat religiosa tindrà la composició en quant a nombre de persones i càrrecs que estigui definida en els seus estatuts.

La renovació dels o de les membres de l’òrgan de representació d’una entitat religiosa es produeix per dos possibles motius:

  • Quan s’exhaureix el mandat pel qual han estat escollits/escollides: en el moment en el qual el mandat de l’òrgan de representació arriba al seu termini, és obligatori renovar-lo, substituint els seus/seves membres o, si ho permeten els estatuts, renovant-los/les per a un nou mandat

Arribat aquest moment, poden succeir dues situacions:

  • Que els/les membres de l’òrgan de representació vulguin continuar a l’òrgan i es renovi la confiança per part de l’assemblea o l’òrgan competent. En aquest cas, continuaran les mateixes persones al capdavant de l’entitat.
  • Que es presentin noves candidatures i aquestes siguin escollides per al nou mandat. En aquest cas, els/les membres que ocupen els diferents càrrecs de l’òrgan de representació canviaran.
  • Quan es produeix una baixa o cessament d’una o més persones membres de l’òrgan de representació (per renúncia, defunció, etc.): els càrrecs han de ser renovats d’acord al que es disposi en els estatuts de l’entitat.

En el cas de renúncia, abans d’exhaurir el mandat, és necessària la presentació d’una carta de baixa voluntària, la qual s’haurà d’adjuntar juntament amb la resta de la documentació obligatòria per procedir a la inscripció registral de la modificació de càrrecs.

El Reial Decret 594/2015 estableix que la modificació de les persones titulars de la representació legal d’una entitat religiosa s’ha d’inscriure en el Registre d’Entitats Religioses.

Aquesta modificació s’haurà de formalitzar en escriptura pública, la qual ha de contenir l’acta de la reunió on s’han adoptat els nous càrrecs, o bé un certificat de l’acord adoptat per l’òrgan competent, en el qual, haurà de constar:

  • La data en la qual s’ha pres l’acord.
  • Els noms, cognoms, DNI o NIE, i domicili de les noves persones representants.
  • La data del nomenament o la de ratificació, així com l’acceptació per part de les persones titulars.
  • La data de revocació i cessament, si escau, de les persones titulars anteriors.
  • La signatura dels càrrecs entrants i sortints. En cas d’haver algun problema per aconseguir la signatura, s’ha de fer constar en el document.

Aquesta documentació s’haurà de presentar amb la sol·licitud d’inscripció. En el cas de les entitats dependents de l’Església catòlica, també caldrà l’aprovació o autorització de l’autoritat eclesiàstica competent.

El termini en el qual s’ha de comunicar el canvi de càrrecs al Registre és de tres mesos des de l’adopció de l’acord de renovació de l’òrgan de representació.

En ambdós casos, tant pel que fa a la inscripció de la modificació dels estatuts al Registre d’Entitats Religioses, com en relació a la renovació de l’òrgan de representació; el procediment s’haurà de realitzar pel representant legal de l’entitat o persona autoritzada.

Aquesta sol·licitud s’haurà de tramitar via telemàtica mitjançant la seu electrònica a través dels següents mitjans: el certificat digital, el DNI electrònic, la Cl@u permanent o Cl@u PIN. Al final del formulari de sol·licitud s’ha de signar i donar consentiment.

D’acord amb la Llei 39/2015, tota la documentació que es presenta al Registre per a la seva inscripció ha d’estar redactada en castellà.

field_vote: 

Per què cal modificar els estatuts abans del 31 de desembre?

Imatge principal a portada: 
D’ha d’incorporar la possibilitat de celebrar les reunions de l’òrgan de govern per via telemàtica als estatuts per poder-ho fer a partir del 2022. Font: Unsplash.. Font: Unsplash
Autor/a: 
Montse Agudo
Resum: 

Al llarg de l’últim any i mig, les entitats han hagut de canviar la seva forma de treballar, i moltes han optat per celebrar les assemblees per via telemàtica. Per continuar-ho fent més enllà del 2021, hauran d'aplicar els següents canvis.

Des del 14 de març de 2020, arran de la pandèmia ocasionada per la Covid-19, les entitats han hagut d’adaptar la seva forma de manera de funcionar, sobretot en tot allò que té a veure amb el sistema de relacions, comunicacions i transferència d’informació entre els diferents grups d’interès de les organitzacions.

Fruit d’aquesta situació, la majoria d’entitats van optar per celebrar les seves reunions de l’òrgan de govern i d’assemblea mitjançant plataformes virtuals.

Imatges secundàries: 
D’ha d’incorporar la possibilitat de celebrar les reunions de l’òrgan de govern per via telemàtica als estatuts per poder-ho fer a partir del 2022. Font: Unsplash.. Font: Unsplash
La modificació estatutària caldrà incorporar-la al capítol destinat a l’òrgan de govern de l'entitat. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Celebració de reunions de l’òrgan de govern via telemàtica
Celebració de l’assemblea mitjançant plataformes virtuals
Regulació dels acords sense reunió
Convocatòria de reunions i assemblees a través de mitjans telemàtics
Com tramitar la modificació
Continguts: 

En primer lloc, s’ha d’incorporar la possibilitat de celebrar les reunions de l’òrgan de govern per via telemàtica.

En el cas de les associacions i fundacions inscrites al Registre d’Associacions de Catalunya, les reunions es podran dur a terme mitjançant videoconferència o qualsevol altre mitjà telemàtic.

En el cas de les entitats estatals inscrites al Registro Nacional de Asociaciones, únicament es podrà fer a través de videoconferència o conferència telefònica múltiple.

En ambdós casos, es requereix que el sistema utilitzat permeti identificar les persones assistents, continuar amb la comunicació, intervenir en la deliberació i emetre el vot corresponent.

Quan es celebra una reunió de junta o patronat per mitjans telemàtics, s’entén que aquesta s’ha celebrat al lloc on s’ubica la persona que la presideix.

Aquesta modificació caldrà incorporar-la al capítol destinat a l’òrgan de govern dels estatuts de l’entitat.

També és possible contemplar la possibilitat de fer les assemblees generals mitjançant vies telemàtiques.

És molt important dur a terme aquesta modificació, ja que moltes entitats han trobat en aquesta opció una fórmula molt més còmode per a celebrar les seves assemblees i que s’adapta molt millor a la realitat de l’entitat i, en cas que no ho incorporin explícitament als seus estatuts abans del 31 de desembre de 2021, més endavant no podran comptar amb aquesta opció.

En relació amb les assemblees, la normativa les regula de la mateixa manera que per a les reunions de junta, amb els mateixos requisits que el punt anterior, pel que fa a la identificació de les persones sòcies, a la participació, deliberació i dret de vot.

L’assemblea s’entendrà celebrada al domicili social de l’entitat o on es trobi la persona que la presideix.

A vegades, les entitats disposen de persones associades, les quals compten amb diferents habilitats, coneixements i suports informàtics. En aquest cas, cal tenir en compte tota aquesta diversitat i garantir la participació efectiva de totes.

Per aquest motiu, algunes entitats estan celebrant assemblees de caràcter híbrid, on poden assistir persones tant de manera presencial com virtual. En alguns casos, es posa a disposició de les persones sòcies que no tenen recursos propis, els equips informàtics, les eines i el suport adient per poder participar a l’assemblea des del domicili social, i així es poden connectar amb la resta de socis i sòcies.

Una altra qüestió que és important regular als estatuts és la possibilitat de prendre acords sense reunió, tant pel que fa a les reunions de l’òrgan de govern com de les assemblees.

En aquest cas, pel que fa a les reunions de junta o patronat, la normativa contempla aquesta possibilitat de manera excepcional, a instància de la presidència de l’entitat o de dos terços dels i les membres de la junta directiva.

Pel que fa a l’assemblea general, es poden adoptar acords sense reunió de manera excepcional també si ho decideix un 20% de les persones associades.

En ambdós casos, es considerarà vàlida l'emissió del vot per correspondència postal, comunicació telemàtica o qualsevol altre mitjà, sempre i quan quedi garantit el dret d’informació i vot, quedi constància de la recepció del mateix i se’n garanteixi l’autenticitat.

Es considerarà que l’acord s’ha adoptat al domicili social de l’entitat. Pel que fa a la data, s’agafarà la de la recepció del darrer vot emès.

També cal recordar, tot i que moltes entitats ja ho han modificat en els darrers anys, que s’ha d’actualitzar en els estatuts els mitjans de convocatòria de l’assemblea i adequar-ho a la realitat de l’associació.

Per tant, si la convocatòria es duu a terme mitjançant correu electrònic, s’ha de fer constar, ja que en molts estatuts antics encara consta la convocatòria mitjançant un escrit adreçat al domicili postal de cada persona sòcia, fórmula que actualment no es fa servir gaire sovint.

També es recomana que es deixin obertes altres possibles fórmules telemàtiques, ja que és possible que en un futur proper, se n’utilitzi alguna diferent del correu electrònic.

Finalment, una qüestió important a tenir en compte és que s’ha de convocar a la totalitat de les persones sòcies, per tant, en cas que a l’entitat hi hagi persones sòcies que no tenen possibilitat de rebre la convocatòria mitjançant algun mitjà telemàtic, se’ls haurà d’informar pel mitjà que els pugui arribar de manera efectiva, ja sigui per correu postal o qualsevol altre.

Així doncs, totes aquelles entitats que vulguin incorporar aquesta possibilitat en els seus estatuts, hauran de procedir a una modificació dels mateixos.

Per poder dur a terme qualsevol de les modificacions esmentades, caldrà fer una proposta i incorporar-la com a punt de l’ordre del dia perquè sigui aprovada en assemblea. La votació s’haurà de prendre per la majoria qualificada que disposi els estatuts de l’entitat, ja que en tractar-se d’una modificació d’estatuts, cal una majoria reforçada.

A continuació, s’haurà d’emetre un certificat per part de la secretaria de l’entitat amb el vistiplau de presidència, el qual s’haurà de presentar al Registre d’Entitats Jurídiques corresponent, bé sigui d’Associacions o de Fundacions, per a la seva inscripció.

field_vote: 

Guia per elaborar un pla de formació del voluntariat

Imatge principal a portada: 
El pla de formació garanteix el compliment dels drets i els deures tant del voluntariat com de l’entitat Font: Unsplash
Resum: 

El 2019, cinc entitats van fixar-se l’objectiu d’acompanyar les entitats en la tasca de repensar les seves necessitats en aquest àmbit.

Imatges secundàries: 
El pla de formació garanteix el compliment dels drets i els deures tant del voluntariat com de l’entitat Font: Unsplash
Abans de començar, és important redactar un catàleg d’acció voluntària.  Font: Unsplash
Subtitols: 
Per què és necessari?
Abans de començar
Passos a seguir i recomanacions
Continguts: 

Els plans de formació de voluntariat, així com els plans de voluntariat, serveixen perquè les persones voluntàries coneguin bé quin serà el seu paper a l’entitat, però també per tenir cura de la relació entre ambdues parts.

El procés que es realitza pot tenir més visibilitat gràcies a la redacció d’aquest pla, on s'exposen les necessitats de totes les parts. Per exemple, l’aprenentatge de nous coneixements i competències per part del voluntariat en cada moment.

La guia també assenyala que el pla de formació “ha de ser una eina flexible”, però que sempre ha de garantir el compliment dels drets i els deures tant de l’entitat com de la persona voluntària, així com l’èxit de la tasca.

És important tenir clara la finalitat del pla de formació, ja que això permet redactar-lo amb un enfocament o un altre. Els dos principals objectius d’aquest pla poden ser els següents:

  • Que les persones voluntàries desenvolupin de manera satisfactòria les seves competències, habilitats i aptituds, és a dir, la seva feina.
  • Que aquestes adquireixin un paper més actiu a l’entitat i puguin créixer personalment alhora que fan la seva aportació al projecte.

D’altra banda, cal considerar una sèrie de qüestions clau abans de començar:

  • Les actituds, els coneixements i les habilitats de la persona voluntària necessaris perquè realitzi la seva tasca.
  • Els diferents moments pels quals pot passar tant el voluntari o la voluntària com el projecte.
  • L’ordre i la prioritat de cadascuna de les accions que s’han de dur a terme.

Aquesta guia també exposa els passos que s’haurien de seguir per tal de redactar el pla de formació òptimament:

  • En primer lloc, caldria recollir del catàleg d’acció voluntària “tot el què ha de saber i saber fer” el voluntari o voluntària. En cas de no tenir aquest catàleg, és recomanable redactar-lo.
  • En segon lloc, és interessant fixar un sistema que permeti detectar les necessitats i capacitats del voluntariat per decidir més fàcilment quin tipus de formació es necessita.
  • A continuació es pot escollir quan i com serà la formació (inicial o permanent; presencial, semipresencial o en línia; interna o externa). És essencial tenir en compte la dimensió de l’entitat i dels projectes, el número de voluntaris i els recursos de què disposem.
  • Per últim, es decideix quin mecanisme d’avaluació s’utilitzarà per detectar noves necessitats i millorar el pla de formació, com podria ser un qüestionari on els voluntaris i voluntàries deixessin les seves valoracions.

Per acabar es proposen algunes recomanacions, mitjançant les quals es recorda que no tota la formació s’ha de fer i impartir des de la mateixa entitat; que aquesta, a més de respondre i adaptar-se a la realitat, s’hauria d’avaluar cada any i, finalment, que el pla cal compartir-lo amb totes les persones implicades.

field_vote: 

Com elaborar un reglament de règim intern amb perspectiva feminista

Imatge principal a portada: 
 Font: Freepik
Autor/a: 
Judit Vela
Resum: 

La redacció d'aquest document pot ser una gran oportunitat per incloure temes que no es troben als estatuts de l’entitat i per identificar les dinàmiques d’exclusió i desigualtat que s’hi donen.

Cada vegada són més les organitzacions que entenen la necessitat d’aplicar una perspectiva feminista en la seva gestió interna. Un dels instruments que poden ajudar a reflexionar sobre l’estructura i el funcionament de les mateixes és el reglament de règim intern (RRI).

Imatges secundàries: 
 Font: Freepik
 Font: Freepik
Subtitols: 
Persones sòcies
​Condicions laborals
Organització del treball i règim disciplinari
Continguts: 

Encara que de vegades es parli específicament de sòcies, les disposicions del RRI poden aplicar també a la resta de treballadores. En aquest sentit es fa necessari tenir cura dels processos d’entrada i sortida de qualsevol persona, però també deixar de banda els criteris etnocèntrics que impedeixen l’admissió de persones no comunitàries a l’entitat.

A l’hora de decidir la tipologia del règim de la Seguretat Social de l’organització, és fonamental pensar en com aquesta afectarà la conciliació i al sosteniment de la vida, però també a les persones afectades per la normativa d’estrangeria. A l’Eina proposada per Almena Cooperativa Feminista es recomana el règim general, ja que és el que més drets socials garanteix.

En relació amb l’aportació econòmica obligatòria per fer-se sòcia és important ser conscients que existeix la possibilitat d’establir una quantia i un sistema de lliurament del capital que no siguin excloents.

D’altra banda, per evitar que la classificació professional reprodueixi desigualtats, és adient reflexionar sobre el valor que tenen a l’entitat les tasques reproductives, així com aquelles que desenvolupen les persones migrades i/o racialitzades. A més a més, cal detectar quines àrees de treball impliquen més riscos laborals, ja que normalment són les que s’acaben d’assenyalar.

Pel que fa als permisos i excedències, aquesta guia convida a “identificar els diferents graus de necessitat de conciliació segons els diversos eixos que travessen a les sòcies”. Algunes entitats, per exemple, donen dies de permisos retribuïts en cas de malaltia o defunció d’una persona important encara que no sigui família; altres, ofereixen “permisos de solteria” amb els mateixos dies de vacances que els que es donen als matrimonis o a les parelles de fet.

En el cas de la jornada laboral, l’horari i les vacances també és vital el que s’ha exposat anteriorment. Mentre que una treballadora no comunitària que ha d’adquirir o renovar el permís de treball pot necessitar una jornada completa, una altra amb persones al seu càrrec pot requerir una reducció de jornada o que es limitin les activitats de les tardes. A l’hora de distribuir les vacances cal tenir en compte, entre altres qüestions, que hi ha persones amb famílies llunyanes.

Quan es fa referència a la retribució salarial no només es parla d'un sou digne, sinó de valorar equitativament les tasques productives i les reproductives. En algunes organitzacions, els sous de cada sòcia varien perquè es tenen en compte factors com les càrregues familiars, la renda, el temps, l’habitatge, etcètera.

Per tancar aquest apartat, l’Eina fa al·lusió a les millores socials i a les formacions. En ambdós casos es recomana garantir una major equitat entre les sòcies treballadores. Per exemple, facilitant el trasllat de la jubilació al país d’origen d’una sòcia no comunitària, o buscant estratègies específiques per pal·liar les desigualtats entre les sòcies en la realització de formacions.

Si bé és cert que no existeix un sol model organitzatiu vàlid, seria adequat que tots es basessin en la sostenibilitat, les cures i el consens. Reflexionar sobre quines persones són més conscients de les tasques reproductives que s’han de realitzar a l’entitat pot donar algunes claus per millorar aquest model.

Moltes organitzacions han començat a facilitar espais, persones i recursos per a la promoció de les cures. Com sempre, cal tenir en compte que les experiències vitals no són iguals per a tothom. Un procés migratori requerirà segurament unes cures específiques.

Almena Cooperativa Feminista recorda que els RRI només “poden recollir el que diuen els estatuts i tipificar les faltes lleus”, però també que es pot canviar l’òptica d’aquestes normes.

En qualsevol cas és fonamental tenir protocols per abordar situacions d’assetjaments i discriminacions (ja siguin sexistes, racistes o LGTBIfòbiques), fins i tot quan no és una obligació normativa pel fet de tenir menys de 50 persones treballadores a l’entitat.

field_vote: