Guia per elaborar un pla de formació del voluntariat

Imatge principal a portada: 
El pla de formació garanteix el compliment dels drets i els deures tant del voluntariat com de l’entitat Font: Unsplash
Resum: 

El 2019, cinc entitats van fixar-se l’objectiu d’acompanyar les entitats en la tasca de repensar les seves necessitats en aquest àmbit.

Imatges secundàries: 
El pla de formació garanteix el compliment dels drets i els deures tant del voluntariat com de l’entitat Font: Unsplash
Abans de començar, és important redactar un catàleg d’acció voluntària.  Font: Unsplash
Subtitols: 
Per què és necessari?
Abans de començar
Passos a seguir i recomanacions
Continguts: 

Els plans de formació de voluntariat, així com els plans de voluntariat, serveixen perquè les persones voluntàries coneguin bé quin serà el seu paper a l’entitat, però també per tenir cura de la relació entre ambdues parts.

El procés que es realitza pot tenir més visibilitat gràcies a la redacció d’aquest pla, on s'exposen les necessitats de totes les parts. Per exemple, l’aprenentatge de nous coneixements i competències per part del voluntariat en cada moment.

La guia també assenyala que el pla de formació “ha de ser una eina flexible”, però que sempre ha de garantir el compliment dels drets i els deures tant de l’entitat com de la persona voluntària, així com l’èxit de la tasca.

És important tenir clara la finalitat del pla de formació, ja que això permet redactar-lo amb un enfocament o un altre. Els dos principals objectius d’aquest pla poden ser els següents:

  • Que les persones voluntàries desenvolupin de manera satisfactòria les seves competències, habilitats i aptituds, és a dir, la seva feina.
  • Que aquestes adquireixin un paper més actiu a l’entitat i puguin créixer personalment alhora que fan la seva aportació al projecte.

D’altra banda, cal considerar una sèrie de qüestions clau abans de començar:

  • Les actituds, els coneixements i les habilitats de la persona voluntària necessaris perquè realitzi la seva tasca.
  • Els diferents moments pels quals pot passar tant el voluntari o la voluntària com el projecte.
  • L’ordre i la prioritat de cadascuna de les accions que s’han de dur a terme.

Aquesta guia també exposa els passos que s’haurien de seguir per tal de redactar el pla de formació òptimament:

  • En primer lloc, caldria recollir del catàleg d’acció voluntària “tot el què ha de saber i saber fer” el voluntari o voluntària. En cas de no tenir aquest catàleg, és recomanable redactar-lo.
  • En segon lloc, és interessant fixar un sistema que permeti detectar les necessitats i capacitats del voluntariat per decidir més fàcilment quin tipus de formació es necessita.
  • A continuació es pot escollir quan i com serà la formació (inicial o permanent; presencial, semipresencial o en línia; interna o externa). És essencial tenir en compte la dimensió de l’entitat i dels projectes, el número de voluntaris i els recursos de què disposem.
  • Per últim, es decideix quin mecanisme d’avaluació s’utilitzarà per detectar noves necessitats i millorar el pla de formació, com podria ser un qüestionari on els voluntaris i voluntàries deixessin les seves valoracions.

Per acabar es proposen algunes recomanacions, mitjançant les quals es recorda que no tota la formació s’ha de fer i impartir des de la mateixa entitat; que aquesta, a més de respondre i adaptar-se a la realitat, s’hauria d’avaluar cada any i, finalment, que el pla cal compartir-lo amb totes les persones implicades.

field_vote: 

Com elaborar un reglament de règim intern amb perspectiva feminista

Imatge principal a portada: 
 Font: Freepik
Autor/a: 
Judit Vela
Resum: 

La redacció d'aquest document pot ser una gran oportunitat per incloure temes que no es troben als estatuts de l’entitat i per identificar les dinàmiques d’exclusió i desigualtat que s’hi donen.

Cada vegada són més les organitzacions que entenen la necessitat d’aplicar una perspectiva feminista en la seva gestió interna. Un dels instruments que poden ajudar a reflexionar sobre l’estructura i el funcionament de les mateixes és el reglament de règim intern (RRI).

Imatges secundàries: 
 Font: Freepik
 Font: Freepik
Subtitols: 
Persones sòcies
​Condicions laborals
Organització del treball i règim disciplinari
Continguts: 

Encara que de vegades es parli específicament de sòcies, les disposicions del RRI poden aplicar també a la resta de treballadores. En aquest sentit es fa necessari tenir cura dels processos d’entrada i sortida de qualsevol persona, però també deixar de banda els criteris etnocèntrics que impedeixen l’admissió de persones no comunitàries a l’entitat.

A l’hora de decidir la tipologia del règim de la Seguretat Social de l’organització, és fonamental pensar en com aquesta afectarà la conciliació i al sosteniment de la vida, però també a les persones afectades per la normativa d’estrangeria. A l’Eina proposada per Almena Cooperativa Feminista es recomana el règim general, ja que és el que més drets socials garanteix.

En relació amb l’aportació econòmica obligatòria per fer-se sòcia és important ser conscients que existeix la possibilitat d’establir una quantia i un sistema de lliurament del capital que no siguin excloents.

D’altra banda, per evitar que la classificació professional reprodueixi desigualtats, és adient reflexionar sobre el valor que tenen a l’entitat les tasques reproductives, així com aquelles que desenvolupen les persones migrades i/o racialitzades. A més a més, cal detectar quines àrees de treball impliquen més riscos laborals, ja que normalment són les que s’acaben d’assenyalar.

Pel que fa als permisos i excedències, aquesta guia convida a “identificar els diferents graus de necessitat de conciliació segons els diversos eixos que travessen a les sòcies”. Algunes entitats, per exemple, donen dies de permisos retribuïts en cas de malaltia o defunció d’una persona important encara que no sigui família; altres, ofereixen “permisos de solteria” amb els mateixos dies de vacances que els que es donen als matrimonis o a les parelles de fet.

En el cas de la jornada laboral, l’horari i les vacances també és vital el que s’ha exposat anteriorment. Mentre que una treballadora no comunitària que ha d’adquirir o renovar el permís de treball pot necessitar una jornada completa, una altra amb persones al seu càrrec pot requerir una reducció de jornada o que es limitin les activitats de les tardes. A l’hora de distribuir les vacances cal tenir en compte, entre altres qüestions, que hi ha persones amb famílies llunyanes.

Quan es fa referència a la retribució salarial no només es parla d'un sou digne, sinó de valorar equitativament les tasques productives i les reproductives. En algunes organitzacions, els sous de cada sòcia varien perquè es tenen en compte factors com les càrregues familiars, la renda, el temps, l’habitatge, etcètera.

Per tancar aquest apartat, l’Eina fa al·lusió a les millores socials i a les formacions. En ambdós casos es recomana garantir una major equitat entre les sòcies treballadores. Per exemple, facilitant el trasllat de la jubilació al país d’origen d’una sòcia no comunitària, o buscant estratègies específiques per pal·liar les desigualtats entre les sòcies en la realització de formacions.

Si bé és cert que no existeix un sol model organitzatiu vàlid, seria adequat que tots es basessin en la sostenibilitat, les cures i el consens. Reflexionar sobre quines persones són més conscients de les tasques reproductives que s’han de realitzar a l’entitat pot donar algunes claus per millorar aquest model.

Moltes organitzacions han començat a facilitar espais, persones i recursos per a la promoció de les cures. Com sempre, cal tenir en compte que les experiències vitals no són iguals per a tothom. Un procés migratori requerirà segurament unes cures específiques.

Almena Cooperativa Feminista recorda que els RRI només “poden recollir el que diuen els estatuts i tipificar les faltes lleus”, però també que es pot canviar l’òptica d’aquestes normes.

En qualsevol cas és fonamental tenir protocols per abordar situacions d’assetjaments i discriminacions (ja siguin sexistes, racistes o LGTBIfòbiques), fins i tot quan no és una obligació normativa pel fet de tenir menys de 50 persones treballadores a l’entitat.

field_vote: 

Com obtenir el certificat digital d’una entitat religiosa

Imatge principal a portada: 
El certificat digital és important per relacionar-se amb l’administració pública. Font: Freepik.
Autor/a: 
Montse Agudo
Resum: 

És molt important que, igual que la resta d'organitzacions, disposin d’aquesta identificació per relacionar-se amb l’administració pública i poder dur a terme tots aquells tràmits que puguin necessitar.

En el mes d'octubre de 2016 va entrar en vigor la Llei 39/2015, que obliga totes les entitats a relacionar-se amb les administracions públiques per mitjans electrònics. Després de diverses pròrrogues causades per impossibilitats tècniques en moltes de les institucions públiques afectades, l’octubre de 2018 definitivament va posar-se en marxa la norma.

Imatges secundàries: 
El certificat digital és important per relacionar-se amb l’administració pública. Font: Freepik.
Per poder dur a terme aquesta relació amb l’administració és necessari disposar d'un certificat digital que representi l'entitat. Font: Unsplash.
Subtitols: 
Què és el certificat digital?
Principals utilitats del certificat digital
Tramitació del certificat digital
Documentació necessària per obtenir el certificat
Alta de la sol·licitud a la FNMT
Acreditació de la identitat de la persona representant
Descàrrega del certificat digital
Continguts: 

El certificat o signatura digital és un mitjà d'identificació electrònica que permet que, tant qui emet un missatge com qui ho rep, pugui identificar-se mútuament i així garantir qui està fent la comunicació. Alhora, evita que cap tercera persona intercepti el contingut del missatge i que aquest pugui ser alterat.

Té un valor legal equivalent al de la signatura manuscrita. El certificat digital l'ha d'emetre i validar una entitat autoritzada, que s’anomena entitat certificadora. Cada certificat està identificat amb un número de sèrie únic i té un període de validesa que està inclòs al mateix document.

Els certificats digitals poden identificar persones físiques o jurídiques (societats, fundacions, associacions, entitats religioses...). En aquest sentit, les entitats religioses han de disposar del certificat digital de persona física en representació de persona jurídica, d’acord amb el que regula el Reglament de la Unió Europea, el qual anirà a nom de la persona que ostenta la representació legal de l’entitat o que estigui apoderada a l’efecte.

La validesa d’aquest certificat és de 2 anys, passats els quals s’haurà de procedir a la seva renovació. També existeix la possibilitat de renovació anticipada en cas que hi hagi un canvi en la persona representant legal de l’entitat, habitualment, per finiment del mandat de l’òrgan de govern.

El certificat digital permet realitzar tota mena de tràmits mitjançant internet, la major part dels quals estan relacionats amb les administracions públiques.

En el cas de les entitats no lucratives, i concretament de les religioses, els més habituals són els següents:

  • Presentació de documentació al Registre d’Entitats Religioses per a la seva inscripció. També sol·licitud de certificacions i altres tràmits.
  • Presentació de documents, sol·licituds i declaracions a l'Agència Tributària i consulta posterior del seu estat de tramitació.
  • Recollida, consulta i gestió de les notificacions i requeriments que emeti l’Agència Tributària a l’entitat.
  • Obtenció de certificats tributaris i de Seguretat Social (d'estar al corrent d'obligacions, de situació censal...).
  • Gestió a la Tresoreria de la Seguretat Social d'altes, baixes i incidències del personal contractat.
  • Tràmits al Registre d'Associacions o al Protectorat de Fundacions. Signatura i tramesa de factures electròniques.
  • Gestió de sol·licituds de subvencions i la seva justificació posterior.
  • Gestió i liquidació dels tributs locals.
  • Sol·licitud de permisos d’utilització de la via pública per actes i activitats que hagi de fer l’entitat.

A continuació, s’explica pas a pas com obtenir el certificat digital que emet l’entitat certificadora Certificación Española (CERES), que és un organisme públic vinculat a la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre (FNMT). Aquest certificat digital, en termes generals, serveix per a tots els tràmits amb l’administració pública.

En primer lloc, cal tenir en compte alguns aspectes imprescindibles que poden afectar el procés d'obtenció i instal·lació del certificat:

  • No es pot formatar l'ordinador entre l'inici del procés de sol·licitud del certificat i la seva descàrrega.
  • El procés complet s'ha de realitzar des del mateix ordinador, usuari i navegador, i no es podran realitzar actualitzacions a l'equip mentre aquest no finalitzi.
  • És possible que, durant el procés, s'hagi de desactivar l'antivirus.
  • Prèviament a la sol·licitud del certificat, cal llegir i acceptar la declaració de pràctiques de certificació, on s'explica sota quines condicions el CERES presta aquest servei.

Tot i que abans només es podia fer amb els navegadors Internet Explorer i Mozilla Firefox, ara ja es pot fer el tràmit des de qualsevol plataforma (Safari, Google Chrome...).

A continuació, caldrà configurar l'ordinador en funció del sistema operatiu que es tingui. Aquest pas s'ha de fer descarregant el configurador automàtic de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre. Depenent de si el sistema operatiu de l'ordinador amb el qual es vol obtenir el certificat digital és Windows, Mac o Linux, caldrà descarregar un configurador o altre.

La documentació que es necessita per poder obtenir el certificat és la següent:

  • Certificació de dades del registre públic on estigui inscrita l'entitat. En aquest cas, del Registre d’Entitats Religioses.

En aquesta certificació constaran les dades relatives a la seva constitució i inscripció registral, així com la relació de persones que formen part de l’òrgan de govern de l’entitat i, concretament, les dades de la persona que ostenta la representació legal de l’entitat i la vigència del seu càrrec.

  • Relativa a la persona representant legal de l’entitat. A banda de la certificació del registre públic on consti el seu nomenament i vigència del càrrec, en el moment de l’acreditació presencial per obtenir el certificat digital, també s’haurà d'aportar la seva documentació personal:
    • Si té nacionalitat espanyola: el DNI, passaport o permís de conduir.
    • Si és una persona ciutadana de la Unió Europea/Estat Econòmic Europeu: la targeta d'identificació d'estrangeria, el certificat de ciutadania de la Unió amb el passaport o DNI del país d’origen, o el NIE amb el passaport o DNI del país d'origen.
    • Si és una persona estrangera: la targeta d'identificació d'estrangeria o el NIE juntament amb el passaport.

Per demanar la certificació de dades i representació legal al Registre d’Entitats Religioses, s’haurà de fer via telemàtica mitjançant la seu electrònica i els mètodes habilitats per a aquest tràmit són els següents: certificat digital de persona física del/la representant legal de l’entitat, DNI electrònic, sistema Cl@ve permanent i sistema Cl@ve PIN.

Per a l’obtenció del certificat digital, caldrà aportar aquesta documentació en format original, còpia autoritzada o document compulsat.

Des que es rep la certificació de dades per part del Registre d’Entitats Religioses, només es disposa d’un màxim de 15 dies per realitzar la sol·licitud del certificat digital a la FNMT, així com per demanar cita a Hisenda o presentar-se a una delegació de Correus per acreditar la documentació i obtenir el certificat digital. El còmput es calcula sense descomptar dissabtes, diumenges i festius.

Un cop es té l'ordinador i la documentació preparats, ja es pot fer la sol·licitud del certificat. Cal entrar a l'apartat 'Sol·licitar certificat' del menú. S'ha d'omplir el formulari de sol·licitud amb el NIF de l'entitat i un correu electrònic de contacte, que s'haurà d'escriure dos cops per confirmar que sigui correcte.

En aquesta pantalla apareix el primer avís del cost del certificat, actualment, 14 euros més l’IVA, que s'hauran d'abonar mitjançant una targeta Visa o Mastercard. No és necessari que aquesta tingui com a titular l'entitat, pot ser de qualsevol persona particular.

La factura d'aquest servei serà enviada posteriorment al correu electrònic indicat a la sol·licitud en un termini de 24 o 48 hores. El pagament es fa en el moment de la descàrrega del certificat, al final del procés.

Finalment, caldrà clicar l'enllaç a la consulta i a l’acceptació de condicions d'expedició del certificat, marcar la casella de verificació que hi ha al final de l'escrit, i prémer a 'enviar petició'. El sistema generarà un codi de sol·licitud que s'haurà de guardar.

El següent pas a fer és que la persona representant acrediti la seva identitat de forma presencial a qualsevol oficina de registre de l'Agència Tributària. Per fer aquest tràmit caldrà demanar cita prèvia. Al formulari s'haurà d'indicar el NIF de l'entitat.

En aquests moments, i des del mes de juliol de 2020, el tràmit d’acreditació també es pot realitzar a qualsevol oficina de Correus i en aquest cas no cal cita prèvia. La delegació de Correus fa d’intermediària certificant la identificació i autenticitat de la documentació presentada i fent arribar aquesta acreditació a l’Agència Tributària perquè realitzi el tràmit necessari per poder descarregar el certificat digital per part de l’entitat.

En el cas d’anar a la delegació d’Hisenda, la descàrrega del certificat, habitualment, es podrà fer en 24 hores. En el cas de les oficines de Correus, la temporalitat és més variable, poden trigar des de 24 hores fins a 3 o 4 dies, de mitjana.

Un cop completat el procés d'acreditació de la identitat de la persona representant, el darrer pas serà la descàrrega del certificat.

Caldrà indicar en el formulari el NIF de l'entitat i el codi de sol·licitud, desplegar i acceptar les condicions d'ús del certificat. És en aquest pas on caldrà fer efectiu, mitjançant la targeta de crèdit Visa o Mastercard, el pagament de la taxa associada al tràmit.

Finalment, cal prémer a la casella 'descarregar certificat' i es generarà un fitxer que es podrà descarregar i instal·lar a l'ordinador. Es completarà així el procés. A partir d'aquest moment, el certificat ja estarà disponible per al seu ús.

field_vote: 

Nova guia sobre transparència en entitats

Imatge principal a portada: 
La Generalitat ha presentat una nova guia de transparència per a entitats privades Font: Pixabay.
Resum: 

La Generalitat ha actualitzat el document, que ara inclou les precisions incorporades pel Decret 8/2021, de 9 de febrer.

La Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern regula la transparència i el dret d’accés a la informació pública a Catalu

Imatges secundàries: 
La Generalitat ha presentat una nova guia de transparència per a entitats privades Font: Pixabay.
Segons les dimensions de les entitats han de publicar una documentació o una atra. Font: Freepik.
Subtitols: 
Deure de subministrar informació a l’administració pública
Documents a presentar
Publicitat activa de determinada informació
Requeriments per incomplir amb la llei de transparència
Continguts: 

Algunes entitats, indiferentment de la seva forma jurídica de creació o constitució, han de subministrar informació a l’administració pública, quan compleixen els següents requisits:

  • Entitats que exerceixen funcions públiques o potestats administratives. Seria el cas, per exemple, dels col·legis professionals, que exerceixen algunes potestats de naturalesa pública.
  • Entitats que prestin serveis públics titularitat de les administracions públiques, prestats mitjançant formes contractuals o no contractuals de finançament.
  • Entitats que prestin serveis d’interès general o universal, entesos com a serveis d’interès econòmic general de caràcter bàsic, d’accés a tota la ciutadania i subjectes a obligacions específiques de servei públic.
  • Entitats que perceben fons públics per funcionar o desenvolupar les seves activitats i que compleixen unes condicions establertes a la normativa.

Aquestes entitats han de transmetre informació a les administracions de les tasques que desenvolupen. A més, han d’informar de les retribucions percebudes pels seus càrrecs directius quan el volum de negoci de l’entitat vinculat a activitats dutes a terme per compte de les administracions supera el 25% del volum general de l’entitat o si l’import de les subvencions i ajuts públics és superior als 10.000 euros.

La informació s’haurà de proporcionar a l’administració pública o entitat del sector públic relacionada o vinculada amb l’activitat de l’entitat.

En principi, la forma i condicions de traspàs d’informació es concreten al contracte o altre títol jurídic que estableix la relació entre l’entitat del sector públic i l’entitat privada. Subsidiàriament, es farà mitjançant una declaració responsable. El termini, excepte que es fixi el contrari, serà de 10 dies des de la recepció del requeriment d’informació.

Part d’aquesta informació proporcionada s’haurà de publicar per part de l’administració pública. L’incompliment de l’obligació de transmetre informació pot suposar una infracció molt greu.

Segons les dimensions de l'entitat s'han de publicar uns documents o uns altres. En concret s'ha de presentar la següent informació en les entitats de dimensió petita:

  1. Activitats.
  2. Adreces de correu postal i electrònic.
  3. Composició dels òrgans de govern i de l'equip directiu.
  4. Estats financers i memòria econòmica.
  5. Estatuts.
  6. Estructura directiva i de govern.
  7. Estructura organitzativa.
  8. Fins o finalitats.
  9. Missió de l'entitat.
  10. Resultat de les activitats acomplertes.
  11. Web.
  12. Si s’escau, identificació de les entitats que estiguin inscrites en el Registre de grups d'interès de Catalunya.
  13. Balanç social.
  14. Col·lectiu de persones beneficiàries ateses.
  15. Els concursos, els contractes i les licitacions. Ha d’incloure, com a mínim, la relació dels concursos, contractes i licitacions vigents, amb la indicació de la data, les parts que els signen, l’objecte, els drets i les obligacions de qualsevol mena que generin i el període de vigència.
  16. Programa i memòria anual d'activitats.

Les entitats de dimensió mitjana han de fer pública la informació anteriorment descrita més la següent:

  1. Codi de bon govern i bones pràctiques de gestió.

  2. Principals línies estratègiques d'actuació.

Per últim, les entitats de grans dimensions han d'aportar tota la documentació acumulada fins aquest punt i han d'afegir:

  1. Informe anual del codi de conducta.
  2. Informe de govern corporatiu.

En tots tres tipus d'entitat, addicionalment s'ha de publicar altra informació, en cas que hagin de sotmetre els comptes anuals a una auditoria externa:

  1. Informe d'auditoria,
  2. estats financers, i
  3. memòria econòmica.

Aquelles entitats que perceben subvencions o ajuts públics d’import superior a 100.000 euros o 5.000 euros si aquests ingressos representen, com a mínim, el 40% dels ingressos anuals de l’entitat, han de publicar certa informació obligatòriament, de les següents matèries:

  • Contractació pública. S’ha de determinar l’òrgan responsable en matèria de contractació de l’entitat, facilitar la relació dels contractes subscrits amb administracions públiques els darrers 5 anys i publicar instruccions aprovades en matèria de contractació.
  • Convenis. Cal donar a conèixer la relació de convenis subscrits amb les administracions públiques els darrers 5 anys i la informació relativa al compliment i execució d’aquests convenis.
  • Subvencions. Cal publicar la relació de subvencions i ajuts públics rebuts de les administracions públiques en els darrers 5 anys.

Aquesta publicitat activa s’ha de fer a la pàgina web o portal web de transparència de l’entitat; a aquest espai de transparència s’hi ha de poder accedir des del Portal de Transparència Catalunya.

La informació s’ha de publicar en el moment que calgui presentar els comptes generals corresponent a l’exercici que se superen els llindars d’imports percebuts i cal mantenir publicada aquesta informació, com a mínim, 5 anys des de l’inici de la difusió.

L’incompliment de l’obligació de prestar informació pot comportar una infracció molt greu, d’acord amb la Llei de Transparència de Catalunya.

Al llarg del segon trimestre de 2021, la Generalitat ha enviat requeriments a diverses fundacions catalanes perquè incompleixen amb la llei de transparència. Això és conseqüència de l'aprovació enguany del nou decret de transparència i dret d’accés a la informació pública, el que ha intensificat les inspeccions del Departament de Justícia a les fundacions.

Els requeriments impliquen principalment que les entitats han de publicar més documentació a la seva pàgina web o bé que han de publicar aquesta en algun lloc més visible i/o identificable, com ara, dins de l’apartat ‘Qui som’ del menú o dins d’un apartat que es tituli ‘Transparència’.

També és molt importar comunicar tota aquesta informació al Portal de transparència de la Generalitat. De fet, aquest també és un dels principals errors que cometen les entitats.

Per tant, cal que les entitats estiguin molt atentes per no deixar passar els possibles requeriments i assegurar-se de modificar correctament totes les indicacions per evitar possibles sancions.

Informació relacionada:

field_vote: 

Guia jurídica bàsica sobre discapacitat

Imatge principal a portada: 
Aquesta guia aplega informació sobre els aspectes jurídics que envolten les persones amb discapacitat. Font: Georg Arthur - Unsplash
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

La Fundación Aequitas i la Fundació la Caixa han creat un document amb més de 100 preguntes sobre els drets de les persones més vulnerables.

Aquesta guia creada per la Fundación Aequitas i la Fundació la Caixa aplega tota la informació en referència als aspectes jurídics que envolten les persones amb discapacitat.

Imatges secundàries: 
Aquesta guia aplega informació sobre els aspectes jurídics que envolten les persones amb discapacitat. Font: Georg Arthur - Unsplash
La nova legislació va encaminada a oferir suport a les persones amb discapacitat. Font: Nathan Anderson - Unsplash
Subtitols: 
La modificació de la capacitat de les persones
L'autoorganització de la pròpia discapacitat
La successió i la discapacitat
El patrimoni protegit
La dependència
Internaments i tractaments mèdics
Influència de la discapacitat en la responsabilitat penal
Continguts: 

La guia respon diverses qüestions en referència a la modificació de la capacitat de les persones. Les causes de la modificació de capacitat són les “malalties o deficiències físiques o psíquiques que impedeixin a la persona governar-se per si mateixa”, és a dir, que afecten la seva capacitat de prendre decisions. També cal una causa o desprotecció per iniciar el procediment.

Per modificar la capacitació d’una persona cal fer l’exploració judicial, una entrevista reservada a la persona amb discapacitat. La sentència de modificació de capacitat és el document que ha de determinar quins suports ha de rebre.

La guia també determina la possibilitat de la persona amb capacitat modificada de poder treballar, votar, casar-se (amb la valoració del/la jutge del Registre Civil) i tenir fills/es (sempre que pugui exercir els drets i deures derivats de la pàtria potestat).

  • Procediment de modificació de la capacitat

La mateixa persona afectada o un/a familiar pot iniciar el procediment de modificació de la capacitat amb una demanda. També ho pot fer qualsevol altra persona prèvia comunicació a la fiscalia, que pot actuar com a demandant/part interessada o com a defensa dels interessos de la persona amb discapacitat.

Un cop presentada la demanda, es fa el judici amb diverses proves, tant a la persona amb discapacitat com al seu entorn, per determinar els límits de la modificació de la capacitat. Aquesta modificació pot ser total o parcial, si té certa autonomia.

En aquest punt, també es pot constituir una tutela, especificant els actes concrets en què el tutor/a ha de representar; o una curatela, determinant els actes en què necessitarà l’assistència del curador/a.

Un cop declarada la incapacitat, aquesta es pot modificar si varien les circumstàncies de la persona.

  • La tutela

La tutela és una forma de representació de persones que no poden actuar per si soles. “Implica la substitució de l’exercici dels poders” de la persona tutelada, llevat dels actes que pugui fer per si sola. Actualment, aquesta figura es tracta com a subsidiària, per darrere de la curatela.

El/la jutge determina la persona més idònia (o institució) per ser tutor/a, sempre buscant l’interès de la persona amb discapacitat.

El tutor/a té unes obligacions i també hi ha una sèrie d’actes que no pot fer amb o sense la vigilància judicial. El/la jutge pot cessar la persona que té el càrrec de tutora i, per tant, designar una de nova. Per exemple, si incompleix els seus deures o no pot exercir aquesta responsabilitat de manera eficaç.

  • La curatela

“La curatela és la institució de guarda que s’estableix quan es modifica de manera parcial la capacitat d’una persona”. És a dir, el curador/a dona suport a la persona amb discapacitat, que conserva certa autonomia, en els actes que no pot fer per si mateixa. La persona amb discapacitat també dona la seva opinió.

El curador/a es limita a completar la capacitat de la persona amb discapacitat, per exemple, per fer despeses extraordinàries, per donar i agafar diners en préstec o per seguir un tractament mèdic.

  • Defensor/a judicial

El defensor/a judicial representa o, si escau, assisteix la persona amb discapacitat provisionalment: quan no ho pot fer o no hi ha progenitor/a, tutor/a o curador/a. És una persona nomenada pel lletrat/lletrada de l’administració de justícia i pot representar la persona amb discapacitat en el judici.

  • L’assistència

A Catalunya existeix la figura d’assistència, que és la “persona que presta mesures de suport a una altra que considera que ho necessita, per la disminució [no incapacitat] de les seves facultats físiques o psíquiques”.

Les seves funcions són vetllar pel benestar de la persona assistida i prestar suport i consentiment en determinats actes.

  • La guarda de fet

Es produeix quan una persona dona el suport necessari en la presa diària de decisions o en la cura d’una persona amb discapacitat, sense que hi hagi una modificació judicial, encara que es pot acreditar amb una resolució judicial o una acta notarial.

Normalment, aquesta figura són familiars que actuen en nom de la persona amb discapacitat.

  • Les entitats tutelars

Les entitats sense ànim de lucre, com les fundacions, poden encarregar-se de la protecció i el suport a menors o persones amb la capacitat modificada judicialment. Això, tenint present els desitjos de la persona tutelada, en la mesura del possible.

Qualsevol persona amb les facultats mentals en bones condicions pot decidir sobre una situació futura de possible discapacitat, a través d’una persona experta en temes jurídics.

L’autotutela i els poders preventius són els instruments en previsió de la pròpia discapacitat en referència a qüestions patrimonials i a l’atenció personal i cures.

  • L’autotutela

Quan una persona preveu qui vol que sigui el seu tutor/a i quines regles addicionals desitja, en cas que la seva capacitat sigui modificada. Per tant, aquesta decisió comporta una sèrie de disposicions a tenir en compte.

  • Els poders preventius

És una autorització que una persona (poderdant) dona a una altra (apoderat/da) perquè faci alguna cosa per ella (concreta o general). És molt útil per a persones amb dificultats per gestionar els seus assumptes, per exemple, les persones grans.

Aquest poder no serveix en cas de discapacitat, sinó que té limitada la seva eficàcia al temps durant el qual la persona poderdant tingui plena capacitat.

“És convenient indicar en el poder preventiu, a més de la identitat de l’apoderat/da, la d’alguna persona que exerceixi una funció de control o vigilància de la seva actuació”.

​A través del testament es pot determinar deixar el patrimoni familiar a la persona amb discapacitat (qui segurament té menys possibilitats de guanyar diners) i també establir un sistema d’administració a favor seu.

D’altra banda, per fer un testament cal tenir la capacitat d’entendre el contingut, per això, les persones amb discapacitat intel·lectual, poden veure impossibilitada aquesta opció. Per tant, en cas que no hi hagi testament se seguirà l’ordre de proximitat en el parentiu, com en qualsevol altre cas.

Les persones amb discapacitat com a beneficiàries de la llegítima tenen el benefici de la substitució fideïcomissària,la possibilitat de deixar l’herència a una persona i, a la seva defunció, a una altra”.

​“El patrimoni protegit de les persones amb discapacitat és un conjunt de béns (diners, propietats o drets) destinat, en exclusiva, a la satisfacció de les necessitats vitals d’una persona”.

Es pot fer a favor de persones amb una discapacitat psíquica igual o superior al 33%; una discapacitat física o sensorial igual o superior al 65%; o en situació de dependència de grau II o III.

“L’administració del patrimoni protegit correspon a la persona física o jurídica designada en l’escriptura pública de constitució, amb una única limitació: la persona beneficiària no pot ésser l’administradora del patrimoni protegit”.

​A Espanya la llei vigent sobre dependència, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD), estableix els “drets a serveis i prestacions de les persones que poden ser-ne beneficiàries amb la finalitat d’aconseguir una millor qualitat de vida i autonomia personal”.

En línies generals, els serveis que s’atorguen tenen caràcter prioritari i han de ser prestats per la Xarxa de Serveis Socials i, si no és possible l’atenció mitjançant algun d’aquests serveis, s’incorporarà la prestació econòmica vinculada.

També es dona una prestació econòmica d’assistència personal, per promocionar l’autonomia de les persones en situació de dependència. Aquesta normativa indica com es valora la dependència i en quins graus o quines ajudes atorgar, entre altres aspectes.

​L’ingrés no voluntari “es fa sense que la persona afectada estigui en condicions d’entendre el que suposa i, per tant, de prestar el seu consentiment lliure i informat”. S’aplica, per exemple, quan hi ha risc per a la integritat de la persona malalta o de les persones que l’envolten, per protegir la persona en situació de vulnerabilitat.

La legislació explica quan es pot sol·licitar l’internament, qui ho pot fer, de quina manera, si ha de ser de forma urgent o no... L’internament no voluntari, a més, pot ser una mesura cautelar per un temps determinat.

En cas de no voler rebre un tractament mèdic fins i tot en contra de l’opinió del seu/seva representant legal, la validesa dependrà del que determini la sentència de modificació de la capacitat o, si no s'especifica, dependrà del criteri mèdic.

“La responsabilitat penal és una conseqüència jurídica de la comissió d’una infracció criminal”. Algunes persones amb discapacitat, però, poden no ser conscients de la il·legalitat de la infracció. En aquest cas, el/la jutge determina si aquesta persona té o no aquesta capacitat i, per tant, la responsabilitat penal o no.

En cas que una persona inimputable tingui comportaments antijurídics es poden aplicar mesures de seguretat privatives de llibertat (per exemple, l’internament) o no privatives (com el tractament mèdic o la prohibició d’anar a determinats llocs).

field_vote: 

El contracte mercantil en les entitats socials

Imatge principal a portada: 
Existeixen diferents formes de relació contractual que es poden establir entre treballadors/es i entitats. Font: Freepik.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

Aquesta forma de relació laboral és possible en feines puntuals que donen flexibilitat al treballador/a autònom/a.

Existeixen diferents formes de relació contractual que es poden establir entre treballadors/es i entitats. Es pot, per exemple, establir una contractació laboral en règim general o, d’altra banda, un contracte mercantil.

En el primer cas, s’estableix un acord entre un treballador/a i un ocupador/a, part que té més poder. En la segona opció, la relació es pot establir entre l’empresa o entitat i el treballador/a per compte propi (o entre dues empreses o dues persones autònomes), per tant, hi ha una relació al mateix nivell.

Imatges secundàries: 
Existeixen diferents formes de relació contractual que es poden establir entre treballadors/es i entitats. Font: Freepik.
El contracte de prestació de serveis s’estableix entre l’entitat i el treballador/a per a la realització d’una feina determinada. Font: Freepik.
Subtitols: 
Característiques d’un contracte mercantil
Obligacions de l’entitat en contractar un autònom/a
El contracte de prestació de serveis
Què ha d’incloure la factura?
Continguts: 

En aquest tipus de contracte es pacta una relació laboral per fer tasques concretes durant un temps definit, això suposa que no hi ha una relació de dependència entre la persona autònoma i l’entitat. A més, no s’acostuma a especificar l’horari de feina (tot i que sí s’han d’establir les dates), el lloc ni l’entitat dona els recursos, encara que al contracte es poden establir certes especificitats.

Això permet a l’entitat establir contractes mercantils de forma intermitent i segons les necessitats. Per exemple, una entitat pot necessitar puntualment els serveis d’un programador/a o dissenyador/a per crear el seu lloc web.

En aquest cas, l’entitat no cotitza pel treballador/a a la Seguretat Social ni paga la liquidació de final de contracte, vacances ni baixes.

El contracte mercantil, com a norma general, resulta més senzill per a l’entitat (encara que no sempre ho serà per a la persona contractada). No obstant això, cal tenir en compte si l’entitat rep subvencions, perquè, en aquest cas, potser serà més complicat aportar tota la justificació necessària amb un contracte mercantil que no laboral.

L’entitat gairebé només ha de pagar el sou a la persona autònoma, però ha de garantir que es tracta d’una feina amb suficient autonomia i flexibilitat per a la persona contractada. En cas contrari, s’hauria d’establir un contracte laboral en alguna de les seves modalitats.

Tot i que es pot formalitzar el contracte verbalment, és recomanable fer-ho per escrit. Aquest ha d’incloure les dades d’identificació de l’empresa i de l’autònom/a, raó social, NIF i domicili. Cal també descriure els serveis que contracta l’entitat i la durada del contracte.

D’altra banda, s’ha d’establir la retribució que es dona pels serveis indicats i les comissions, i la forma com es realitzarà el pagament, si és pertinent.

La situació i les obligacions de taxes de la persona que treballa com a autònoma varien segons la feina o sector, els guanys, la temporalitat, l’edat...

El contracte també ha d’incloure els drets que han de complir ambdues parts, els annexos necessaris i les obligacions respecte del contracte.

Amb un contracte mercantil, l’entitat no ha de donar d’alta el treballador/a, sinó que l’autònom/a és la persona responsable de donar-se d’alta en el Règim Especial d’Autònoms i ha de pagar les quotes i impostos que li corresponguin.

Existeixen diferents tipus de contractes mercantils, encara que no tots es refereixen a la relació laboral. El més habitual en aquestes situacions és el contracte de prestació de serveis, quan s’estableix entre l’entitat o empresa i el treballador/a per a la realització d’una feina determinada. Cal tenir en compte que aquesta contractació es pot fer amb un/a professional independent o amb una empresa.

En aquest cas, es contracten els serveis (tenint en compte la seva experiència, coneixements, formació...). És important tenir present que en aquest cas no es contracten els resultats de la feina perquè, de fet, aquests no es poden garantir i, en tot cas, aquest tipus de relació s’estableix a través d’un contracte d’arrendament d’obra.

Amb un contracte de prestació de serveis es poden regular prestacions respecte de béns materials (servei de neteja, càtering o jardineria), prestacions no materials o intel·lectuals (assessorament, educació, comunicació...) i serveis a la persona, és a dir, que es fan a favor d’altres (guia de turisme, monitor/a de lleure...).

Amb un contracte mercantil l’entitat no ha d’emetre una nòmina mensual, sinó que és el treballador/a qui ha de passar una factura perquè l’entitat la pagui.

La factura, a més de les dades d’identificació de l’entitat i del treballador/a, ha d’incloure la descripció dels serveis i l’import desglossat. Aquí s’ha d’incloure l’IVA, que pot ser del 21% (és el general), però també pot ser reduït o, fins i tot, que no calgui segons els serveis.

També s’ha de descomptar l’IRPF i, en aquest cas, l’entitat contractant entregarà un certificat de retencions per a tramitar a la declaració de la renda.

Per tant, establir una relació mercantil per la prestació de serveis pot comportar uns beneficis i drets per a l’entitat, però també els ha de tenir la persona contractada. Les entitats del tercer sector, a més, han de ser exemple en la mesura del possible de bones pràctiques cap als treballadors/es, per tant, no s’ha d’utilitzar aquest tipus de contracte com a benefici només per a l’entitat quan les condicions són les pròpies d’un treballador/a per compte d'altri.

field_vote: 

Com transformar una associació en fundació

Imatge principal a portada: 
Segons l’article 324-3.2 del Codi civil, les associacions es poden transformar només en una altra persona no lucrativa. Font: Pixabay
Autor/a: 
Cristina Muelas Guiu
Resum: 

En aquest recurs es desgranen les claus per poder modificar l’estructura jurídica d’una entitat i qüestions importants a tenir en compte.

L’article 314 del Codi Civil de Catalunya, inclosa al capítol IV sobre modificacions estructurals i liquidació preveu, a la seva secció primera, tot allò sobre la fusió, escissió i transformació relativa a les persones jurídiques. La forma jurídica que es tracta en aquest recurs és, però, la transformació.

Imatges secundàries: 
Segons l’article 324-3.2 del Codi civil, les associacions es poden transformar només en una altra persona no lucrativa. Font: Pixabay
L’acord de transformació, que ha d’estar adoptat per l’òrgan sobirà de l’entitat. Font: Pixabay
Subtitols: 
Transformació a l’article 314-3 del Codi Civil de Catalunya
L’àmbit geogràfic determina l’aplicació de la llei
Qüestions importants a tenir en compte
Continguts: 

Segons l’article 314-3 del Codi Civil de Catalunya, “les persones jurídiques es poden transformar, conservant la personalitat, si llurs normes reguladores ho permeten i les del tipus de persona jurídica que pretenen assumir no ho prohibeixen”.

Així mateix, l’acord de transformació, que ha d’estar adoptat per l’òrgan sobirà de l’entitat, “ha de determinar el nou tipus que la persona jurídica assumirà i ha de contenir les mencions exigides per a la constitució d’una entitat d’aquest tipus, incloent-hi les modificacions estatutàries pertinents”.

Aquest acord de transformació l'ha d'adoptar l’Assemblea General de l’associació amb els quòrums d’assistència i d’adopció d’aquest tipus d’acord exigits als estatuts o, si els estatuts no els estableixen, amb els quòrums fixats a l’article 324-1 del Codi Civil. Ha de contenir les mencions exigides per a la constitució d’una fundació, incloent-hi la dotació inicial, el nomenament del patronat i les modificacions estatutàries pertinents.

A més, és important destacar que, segons l’article 324-3.2 del Codi civil, les associacions es poden transformar només en una altra persona no lucrativa i, tal com queda recollit a l’article 314-3, “la persona jurídica que es transforma ha de complir els requisits formals del tipus de persona jurídica adoptat i s’ha d’inscriure en el registre corresponent”.

En el moment de pensar transformar una associació en una fundació també cal tenir present l’àmbit geogràfic d’actuació, perquè això determinarà quina llei se li aplica. A les estatals se’ls aplica la Llei de fundacions 50/2002, de 26 de desembre i, des del 2 de desembre de 2015, passen a estar regulades pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport assumeix el Protectorat únic de fundacions de competència estatal i, el Ministeri de Justícia, assumeix el Registre de fundacions de competència estatal.

Ara bé, si es tracta de la inscripció d’una fundació d’àmbit català, aquesta està regida sota la Llei 4/2008, del 24 d'abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, la qual opera sota la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques.

A l’hora de transformar una associació en una fundació és important tenir en compte una sèrie de consideracions, com ara les modalitats amb què es pot constituir (per actes entre vius o per causa de mort); o bé que és possible constituir una fundació amb una única persona fundadora, no com a les associacions on cal un mínim de tres persones sòcies.

Un altre aspecte a destacar és la quantia de diners inicials que són necessaris i que cal aportar íntegrament abans de sol·licitar la inscripció de la fundació al Registre de Fundacions, i que poden oscil·lar entre els 15.000 i els 30.000 euros.

field_vote: 

Claus per redactar els estatuts d’una associació

Imatge principal a portada: 
 Font: Pixabay
Autor/a: 
Cristina Muelas Guiu
Resum: 

Aquesta publicació està orientada a resoldre els dubtes més freqüents a l’hora d’escriure l’eina bàsica de tota entitat: per a què serveix? Què ha d’incloure? S’ha de seguir un model establert?

Els estatuts d’una entitat formen part dels primers passos que cal seguir per tal de crear una entitat qualsevol. Es tracta de l’eina bàsica.

Imatges secundàries: 
 Font: Pixabay
 Font: Pixabay
Subtitols: 
Per a què serveixen
Què han d’incloure
S’ha de seguir un model establert?
Ha d'estar signat?
Continguts: 

Els estatuts no només serveixen per inscriure l’associació al registre de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques, sinó que, posteriorment, esdevindrà el document marc que reguli l’organització i el funcionament de l’entitat.

És per aquest motiu que és molt important que totes les persones implicades en l’associació formin part de la redacció d’aquests. Ara bé, no és necessari estressar-se pensant que serà un document definitiu i intocable, perquè existeix la possibilitat de modificar-lo en un futur. De fet, la modificació d’estatuts és precisament un dels tràmits més freqüents a les associacions.

En definitiva, els estatuts acaben esdevenint un tret que identifica l’entitat i, a més, és una eina on es pot recórrer sempre que hi hagi algun conflicte a l’associació.

A continuació es detallen els capítols que han d’incloure, necessàriament, els estatuts, així com una breu descripció d’aquests:

  • Capítol I. La denominació, els fins i el domicili.

Cal fer constar la forma jurídica de l’associació; citar el nom (ha de ser clar i fàcil de recordar) i garantir que el nom escollit no indueixi a l’error sobre la naturalesa de l’associació. Seguidament, establir les finalitats de l’associació amb les activitats que es desenvoluparan i, finalment, escriure el domicili.

  • Capítol II. Els/les membres de l’associació, els seus drets i les seves obligacions.

Aquest apartat determina la tipologia, el procediment i els requisits de participació interna de l’associació: hi haurà persones sòcies? S’establirà una quota d’entrada? Qui podrà i com formar part? Aquestes són només algunes de les preguntes que cal respondre.

  • Capítol III. L'Assemblea General.

L’Assemblea General és l’òrgan sobirà de l’associació i aquest capítol recull el desenvolupament i el seu funcionament; és a dir, ha d’incloure les facultats de l’assemblea, la periodicitat de les reunions, el contingut de la convocatòria, el lloc de celebració i regular la convocatòria de l’Assemblea General Extraordinària.

  • Capítol IV. La junta directiva i l'òrgan adjunt.

Aquest capítol és l’encarregat de determinar la composició dels/les membres de la junta, així com les condicions necessàries per formar part. Ha de regular la periodicitat de les reunions.

  • Capítol V. La presidència i la vicepresidència.

Regula el funcionament dels diversos càrrecs de la junta: per exemple, quines són les seves funcions, o qui substitueix a qui en cas de malaltia o absència.

  • Capítol VI. La tresoreria i la secretaria.

La figura de la tresoreria no és de caràcter obligatori, ara bé, és recomanable tenir-ne, perquè sempre és interessant tenir una persona més experta en l’àrea econòmica de l’associació.

  • Capítol VII. Les comissions o grups de treball.

Aquest capítol regula el funcionament de les comissions o grups de treball. Cal determinar si aquestes comissions són el principal òrgan de participació dels i les membres de l’associació, per exemple.

  • Capítol VIII. El règim econòmic.

En aquest apartat convé definir com es nodreixen els recursos econòmics de l’associació, si es reben quotes dels/les sòcies, subvencions oficials, entre altres. Si l’associació neix amb un capital inicial s’ha de determinar la quantia; a més, s’ha d’establir la data de tancament de l’exercici econòmic.

  • Capítol IX. El règim disciplinari.

Aquest capítol recull les especificitats respecte a possibles infraccions comeses per les persones membres de l’associació. Cal determinar com s’identifiquen les infraccions i les seves corresponents sancions.

  • Capítol X. La dissolució.

Per últim s’hi aborda el tema de la dissolució. Quin procediment cal seguir si s’acorda la dissolució? Què se’n fa del romanent net? Tots aquests aspectes s’han d’especificar.

No és obligatori seguir un model establert d’estatuts, però la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ofereix la possibilitat de descarregar-se un document on poder emplenar les caselles en funció de l’entitat que es tracti.

Aquest document facilita la redacció dels estatuts perquè segueix un model marc d’una associació genèrica. Ara bé, és recomanable parar especial atenció a tots i cadascun dels apartats per tal d’ajustar al màxim cada capítol a les necessitats de l’organització concreta.

Per exemple, l’article 4 del capítol II del model d’estatuts de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques fa referència als/les membres de l’associació i els seus drets i obligacions. Segons el model “per integrar-se a una associació cal presentar una sol·licitud per escrit a la junta directiva”.

Això dependrà de com cada associació vulgui gestionar-ho, entre molts altres aspectes. És per això que cal consensuar entre tots i totes els aspectes organitzatius i de gestió de l’entitat, per evitar que després pugui haver-hi malentesos.

Sí, és obligatori. Al final del document, a l’últim full, és necessari que aparegui la signatura de tots i totes les sòcies fundadores de l’associació.

A més, la localitat i la data que es consignin als estatuts han de coincidir amb la localitat i la data que figurin a l’acta fundacional. L’acta fundacional no és més que el document on les i els socis fundadors (o, com a mínim tres) acorden: constituir l’associació, aprovar-ne els estatuts i escollir la junta directiva.

Per incloure les signatures que es requereixen, n’hi ha prou amb esmentar-ho (per exemple, “Per la present, signem tots i totes les sòcies fundadores”) i, a continuació, procedir a la signatura.

field_vote: 

Com es constitueix una entitat religiosa

Imatge principal a portada: 
És una associació sense ànim de lucre formada per persones que tenen en comú una mateixa identitat religiosa. Font: Freepik.
Resum: 

La Llei Orgànica de Llibertat Religiosa reconeix el dret de les esglésies, confessions i comunitats eclesiàstiques a establir-se com a persones jurídiques amb plena autonomia organitzativa.

La Llei Orgànica 7/1980, de 5 de juliol, de Llibertat Religiosa reconeix la llibertat de creença i de culte i també declara que l’Estat espanyol és aconfessional. Per aquest motiu, poden constituir-se entitats de totes les esglésies, confessions, comunitats que siguin reconegudes per l’Estat així com les seves federacions.

Imatges secundàries: 
És una associació sense ànim de lucre formada per persones que tenen en comú una mateixa identitat religiosa. Font: Freepik.
La Llei Orgànica 7/1980, de 5 de juliol, de Llibertat Religiosa reconeix la llibertat de creença i de culte i també declara que l’Estat espanyol és aconfessional. Font: Unsplash.
Subtitols: 
Constitució com a entitat religiosa d’una església, confessió o comunitat religiosa
Constitució i inscripció d’una federació d’entitats religioses
Constitució d’entitats creades per una església, confessió o comunitat religiosa, o federació inscrita
Constitució d’altres associacions i fundacions
Continguts: 

La Llei Orgànica 7/1980 de Llibertat Religiosa preveu que les esglésies, confessions i comunitats religioses, així com les seves federacions, disposaran de personalitat jurídica un cop hagin estat inscrites al Registre d’entitats religioses (RER) i només es podrà denegar la seva inscripció quan no reuneixi els requisits legals establerts.

La personalitat jurídica com a entitat religiosa confereix a les esglésies, confessions i comunitats religioses la capacitat d’actuar legalment. Alhora, també els permet gaudir d’un règim legal específic que comporta el reconeixement de l’Estat, el respecte de la seva autonomia organitzativa i un tractament fiscal especial.

El procediment d’inscripció d’aquestes entitats està subjecte a la normativa del RER, recollida al Reial Decret 594/2015. La inscripció d’esglésies, confessions i comunitats religioses es fa mitjançant la sol·licitud d’inscripció al RER per via telemàtica a través de la seva seu electrònica.

Caldrà adjuntar-hi, escanejada, l’escriptura pública de constitució davant de notari, la qual ha de contenir els següents elements:

  • Denominació de la comunitat religiosa, la qual no pot induir a confusió sobre la seva identitat i naturalesa.
  • Domicili.
  • Àmbit territorial d’actuació.
  • Règim de funcionament i descripció dels seus òrgans de govern, on constin les seves facultats i requisits per a la seva designació.
  • Relació nominal dels i de les representants legals. En cas que aquests/aquestes siguin estrangers/estrangeres, caldrà acreditar la seva residència legal en els termes establerts a la legislació vigent.
  • Acta de la fundació o establiment a l’Estat espanyol de l’església, confessió o comunitat religiosa, on consti la relació nominal de les persones que conformaran l’òrgan de govern, plenament identificades i amb el càrrec que ocuparan dins d’aquest.

D’acord amb la Llei 39/2015, la documentació que es presenta al Registre per a la seva inscripció ha d’estar redactada en castellà.

Per poder accedir al tràmit electrònic cal fer-ho mitjançant una de les següents opcions d’identificació digital:

Per a realitzar el tràmit es poden utilitzar diferents sistemes operatius: Windows, Linux i MacOS X, així com els diferents navegadors d’ús habitual.

Un cop presentada aquesta documentació, el Ministeri disposa de sis mesos per resoldre. Si la resolució és positiva, s’acordarà la seva inscripció Registre. Passat aquest termini, en cas que no hi hagi resolució, cal entendre que la sol·licitud ha estat estimada.

En cas que la sol·licitud sigui desestimada, es pot interposar recurs administratiu contra la resolució denegatòria i, en cas que tampoc s’obtingui resolució favorable, es pot demanar la revisió per part dels Tribunals de Justícia.

També es poden inscriure al Registre d’entitats religioses les federacions d’esglésies, confessions o comunitats religioses inscrites. Per fer-ho cal presentar la documentació corresponent per via telemàtica a través de la seu electrònica.

Per poder accedir al tràmit electrònic caldrà fer-ho mitjançant una de les opcions d’identificació vàlides per a la inscripció d’entitats religioses.

Un cop obert el procediment cal omplir el formulari de sol·licitud de primera inscripció i adjuntar-hi:

  1. El document públic de constitució de la federació on constin les següents dades:
    • La denominació
    • El domicili
    • L’àmbit territorial d’actuació
    • L’expressió dels seus fins religiosos
    • El règim de funcionament
    • La relació nominal dels seus / les seves representants legals

També ha d’incloure els documents següents:

  1. Acta fundacional en la qual ha de constar la denominació, el domicili i el número registral de cadascuna de les entitats fundadores, llevat que estiguin pendents d’inscripció, així com les dades d’identificació dels/les representants legals de cadascuna d’aquestes.
  2. Certificació de cadascuna de les entitats que s’integrin a la federació, de l’acord d’integració, expedit per les persones o càrrecs amb facultat per certificar, en què s’ha d’expressar l’acceptació dels estatuts de la federació i la designació de la persona o persones que representin l’entitat religiosa a l’acte constitutiu de la federació.

Per a realitzar el tràmit es poden utilitzar diferents sistemes operatius: Windows, Linux i MacOS X, així com els diferents navegadors d’ús habitual.

Com en la inscripció d’una entitat religiosa, el Ministeri disposa de sis mesos per resoldre i el silenci és positiu.

Les esglésies, confessions i comunitats religioses inscrites, així com les seves federacions, podran crear entitats religioses, bé sigui per organitzar-se internament o bé per aconseguir les pròpies finalitats de la comunitat religiosa o amb caràcter assistencial o de beneficència. Es poden inscriure al Registre d’entitats religioses, les següents entitats:

  • Les seves circumscripcions territorials.
  • Les seves congregacions, seccions o comunitats locals.
  • Les entitats de caràcter institucional que formin part de la seva estructura.
  • Les associacions amb fins religiosos que creïn o erigeixin, així com les seves federacions.
  • Els seminaris o centres de formació dels seus ministres de culte.
  • Els centres superiors d’ensenyament que imparteixin amb exclusivitat ensenyaments teològics o religiosos propis de l’església, confessió o comunitat religiosa inscrita.
  • Les comunitats monàstiques o religioses i els ordes o federacions en què s’integrin.
  • Els instituts de vida consagrada i societats de vida apostòlica, les seves províncies i cases, així com les seves federacions.
  • Qualssevol altres entitats que siguin susceptibles d’inscripció de conformitat amb els acords entre l’Estat espanyol i les confessions religioses.

Per tal d’inscriure’s, cal presentar la documentació corresponent per via telemàtica a través de la seu electrònica.

Per poder accedir al tràmit electrònic caldrà fer-ho mitjançant una de les opcions d’identificació vàlides per a la inscripció d’entitats religioses. Un cop obert el procediment cal omplir el formulari de sol·licitud de primera inscripció i adjuntar-hi:

  1. El document públic de constitució de l’entitat religiosa on constin les dades següents:
    • La denominació
    • El domicili
    • L’àmbit territorial d’actuació
    • L’expressió dels seus fins religiosos
    • El règim de funcionament
    • La relació nominal dels seus / les seves representants legals.

També ha d’incloure els següents documents:

  1. Acta de constitució de l’entitat elevada a escriptura pública
  2. Document de l’església, confessió, comunitat religiosa o federació per la qual es constitueix o s’aprova l’entitat i, si n’hi ha, la conformitat de l’òrgan suprem de l’entitat a Espanya.

Per a realitzar el tràmit es poden utilitzar diferents sistemes operatius: Windows, Linux i MacOS X, així com els diferents navegadors d’ús habitual.

Com en la inscripció d’una entitat religiosa, el Ministeri disposa de sis mesos per resoldre i el silenci és positiu.

Pel que fa a les entitats creades per l’Església catòlica, cal tenir també en compte la documentació que estableixen els apartats Tercer i Cinquè de la Resolució de 3 de desembre de 2015 de la Direcció General de Cooperació Jurídica Internacional i Relacions amb les confessions, sobre la inscripció d’entitats catòliques en el Registre d’entitats religioses.

Així mateix, pel que fa a les fundacions religioses de l’Església catòlica es regeixen pel Decret Llei 589/1984, el qual recull que aquestes fundacions podran adquirir personalitat jurídica civil mitjançant la seva inscripció al RER.

La resta de fundacions o associacions que pertanyen a confessions religioses, però que no són inscriptibles al Registre d’Entitats Religioses, estan sotmeses a l’ordenament jurídic general, de manera que per poder constituir-se caldrà adreçar-se al Registre d’Associacions o Fundacions corresponent i presentar la següent documentació:

  • Sol·licitud d’inscripció.
  • Escriptura pública on consti la denominació i funcionament intern de l’entitat a través dels estatuts de l’entitat.
  • Acta fundacional on constin les persones fundadores així com les que conformen l’òrgan de govern de l’entitat i el càrrec que ocupen.

field_vote: 

Les entitats religioses i les seves tipologies

Imatge principal a portada: 
Les entitats religioses es poden constituir de diverses maneres segons la legislació vigent a l’Estat espanyol. Font: Freepik.
Resum: 

L’ordenament jurídic garanteix el dret fonamental de llibertat de creença i culte. La normativa també inclou, entre altres, el dret de les esglésies, confessions i comunitats confessionals a constituir-se com a persones jurídiques.

L’ordenament jurídic garanteix el dret fonamental a la llibertat religiosa i de culte, reconeguda a la Constitució espanyola de 1978, així com a la Llei Orgànica 7/1980, de 5 de juliol, de Llibertat Religiosa, la qual també recull expressament que les diferents creences religioses “no constitueixen un motiu de desigualtat o discriminació

Imatges secundàries: 
Les entitats religioses es poden constituir de diverses maneres segons la legislació vigent a l’Estat espanyol. Font: Freepik.
L’Estat garanteix el dret fonamental a la llibertat religiosa i de culte. Font: Freepik.
Subtitols: 
Esglésies, confessions i comunitats religioses
Federacions d’esglésies, confessions o comunitats
Entitats creades o erigides per les esglésies, confessions, comunitats o federacions inscrites
Continguts: 

Un dels àmbits en el qual es manifesta la diversitat cultural i social és en el fet religiós. La Constitució espanyola estableix que Espanya és un Estat aconfessional, és a dir, que està desvinculat d’una religió determinada i manté relacions de cooperació amb les diferents confessions religioses.

Entre les finalitats principals d’una església, confessió o comunitat religiosa es troba la divulgació, el foment, la pràctica i la celebració d’actes de culte d’algun tipus de tradició o creença religiosa. D’acord amb el que estableix la normativa, existeixen confessions amb les quals l’Estat manté pactes o acords de cooperació aprovats per les Corts Generals, que són els següents:

Per gaudir de personalitat jurídica, les esglésies, confessions i comunitats religioses s’han d’inscriure al Registre d’entitats religioses, adscrit a la Secretaria General de Llibertat religiosa del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica del Govern d’Espanya.

Les que tenen conveni o acord de cooperació amb l’Estat espanyol s’inclouen a la secció especial del Registre i, la resta, s’inscriuen a la secció general.

Les esglésies, confessions i comunitats religioses inscrites tenen plena autonomia i poden establir les seves pròpies normes d’organització, règim intern i règim del seu personal. En aquestes normes, hi poden incloure clàusules de salvaguarda de la seva identitat religiosa i caràcter propi, així com del respecte degut a les seves creences, sens perjudici del respecte dels drets i llibertats reconeguts per la Constitució, i en especial dels de llibertat, igualtat i no-discriminació.

En el cas que les esglésies, confessions i comunitats es plantegin l’obertura d’un centre de culte, és molt convenient que es consulti amb l’Administració local la regulació urbanística vigent en el municipi i els solars que es preveu usar.

Les federacions d’esglésies, confessions o comunitats habitualment assumeixen la representació d’un determinat col·lectiu d’entitats religioses que pertanyen a una mateixa tradició religiosa. Aquesta figura ajuda a defensar els drets comuns i és una fórmula que afavoreix la interlocució, fonamentalment, amb l’administració pública, a la qual li és més fàcil tenir com a referent una figura que representi un nombre determinat d’entitats i que disposi de més representació, que haver d’establir comunicació amb cadascuna d’elles.

Per gaudir de personalitat jurídica, les federacions s’han d’inscriure igualment al Registre d’entitats religioses.

Les esglésies, confessions, comunitats o federacions inscrites al Registre d’entitats religioses poden crear diferents tipus d’entitats.

Per tal que aquestes entitats gaudeixin de personalitat jurídica han d’inscriure’s al Registre d’entitats religioses quan es tracti de:

  1. les seves demarcacions territorials
  2. les seves congregacions, seccions o comunitats locals
  3. les entitats institucionals de la seva estructura
  4. associacions de finalitats religioses i les seves federacions
  5. seminaris o centres de formació de ministres de culte
  6. centres superiors d’ensenyament teològics o religiosos
  7. comunitats monàstiques o religioses i ordes o federacions on s’integren
  8. instituts de vida consagrada i societats de vida apostòlica, les seves províncies i cases i les seves federacions
  9. qualssevol altres entitats susceptibles d’inscripció de conformitat amb els acords entre l’Estat espanyol i les confessions religioses.

La Llei de Llibertat Religiosa estableix expressament que les esglésies, confessions i comunitats religioses també poden constituir altres tipus d’entitats, com ara associacions o fundacions, que es regiran pels seus propis estatuts i pel règim propi de la personalitat jurídica que els correspongui.

En el cas de les fundacions creades per l’Església catòlica, el Reial Decret 589/1984, de 8 de febrer va regular la possibilitat d’inscriure-les al Registre d’entitats religioses.

Les fundacions creades per altres confessions religioses s’han de constituir i inscriure com fundacions de caràcter civil d’acord amb l’ordenament jurídic general, o si tenen exclusivament finalitats religioses, són inscriptibles també en el Registre d’entitats religioses.

Per conèixer com cal constituir una entitat religiosa es pot consultar aquest recurs.

field_vote: