Claus per redactar els estatuts d’una associació

Imatge principal a portada: 
 Font: Pixabay
Autor/a: 
Cristina Muelas Guiu
Resum: 

Aquesta publicació està orientada a resoldre els dubtes més freqüents a l’hora d’escriure l’eina bàsica de tota entitat: per a què serveix? Què ha d’incloure? S’ha de seguir un model establert?

Els estatuts d’una entitat formen part dels primers passos que cal seguir per tal de crear una entitat qualsevol. Es tracta de l’eina bàsica.

Imatges secundàries: 
 Font: Pixabay
 Font: Pixabay
Subtitols: 
Per a què serveixen
Què han d’incloure
S’ha de seguir un model establert?
Ha d'estar signat?
Continguts: 

Els estatuts no només serveixen per inscriure l’associació al registre de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques, sinó que, posteriorment, esdevindrà el document marc que reguli l’organització i el funcionament de l’entitat.

És per aquest motiu que és molt important que totes les persones implicades en l’associació formin part de la redacció d’aquests. Ara bé, no és necessari estressar-se pensant que serà un document definitiu i intocable, perquè existeix la possibilitat de modificar-lo en un futur. De fet, la modificació d’estatuts és precisament un dels tràmits més freqüents a les associacions.

En definitiva, els estatuts acaben esdevenint un tret que identifica l’entitat i, a més, és una eina on es pot recórrer sempre que hi hagi algun conflicte a l’associació.

A continuació es detallen els capítols que han d’incloure, necessàriament, els estatuts, així com una breu descripció d’aquests:

  • Capítol I. La denominació, els fins i el domicili.

Cal fer constar la forma jurídica de l’associació; citar el nom (ha de ser clar i fàcil de recordar) i garantir que el nom escollit no indueixi a l’error sobre la naturalesa de l’associació. Seguidament, establir les finalitats de l’associació amb les activitats que es desenvoluparan i, finalment, escriure el domicili.

  • Capítol II. Els/les membres de l’associació, els seus drets i les seves obligacions.

Aquest apartat determina la tipologia, el procediment i els requisits de participació interna de l’associació: hi haurà persones sòcies? S’establirà una quota d’entrada? Qui podrà i com formar part? Aquestes són només algunes de les preguntes que cal respondre.

  • Capítol III. L'Assemblea General.

L’Assemblea General és l’òrgan sobirà de l’associació i aquest capítol recull el desenvolupament i el seu funcionament; és a dir, ha d’incloure les facultats de l’assemblea, la periodicitat de les reunions, el contingut de la convocatòria, el lloc de celebració i regular la convocatòria de l’Assemblea General Extraordinària.

  • Capítol IV. La junta directiva i l'òrgan adjunt.

Aquest capítol és l’encarregat de determinar la composició dels/les membres de la junta, així com les condicions necessàries per formar part. Ha de regular la periodicitat de les reunions.

  • Capítol V. La presidència i la vicepresidència.

Regula el funcionament dels diversos càrrecs de la junta: per exemple, quines són les seves funcions, o qui substitueix a qui en cas de malaltia o absència.

  • Capítol VI. La tresoreria i la secretaria.

La figura de la tresoreria no és de caràcter obligatori, ara bé, és recomanable tenir-ne, perquè sempre és interessant tenir una persona més experta en l’àrea econòmica de l’associació.

  • Capítol VII. Les comissions o grups de treball.

Aquest capítol regula el funcionament de les comissions o grups de treball. Cal determinar si aquestes comissions són el principal òrgan de participació dels i les membres de l’associació, per exemple.

  • Capítol VIII. El règim econòmic.

En aquest apartat convé definir com es nodreixen els recursos econòmics de l’associació, si es reben quotes dels/les sòcies, subvencions oficials, entre altres. Si l’associació neix amb un capital inicial s’ha de determinar la quantia; a més, s’ha d’establir la data de tancament de l’exercici econòmic.

  • Capítol IX. El règim disciplinari.

Aquest capítol recull les especificitats respecte a possibles infraccions comeses per les persones membres de l’associació. Cal determinar com s’identifiquen les infraccions i les seves corresponents sancions.

  • Capítol X. La dissolució.

Per últim s’hi aborda el tema de la dissolució. Quin procediment cal seguir si s’acorda la dissolució? Què se’n fa del romanent net? Tots aquests aspectes s’han d’especificar.

No és obligatori seguir un model establert d’estatuts, però la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ofereix la possibilitat de descarregar-se un document on poder emplenar les caselles en funció de l’entitat que es tracti.

Aquest document facilita la redacció dels estatuts perquè segueix un model marc d’una associació genèrica. Ara bé, és recomanable parar especial atenció a tots i cadascun dels apartats per tal d’ajustar al màxim cada capítol a les necessitats de l’organització concreta.

Per exemple, l’article 4 del capítol II del model d’estatuts de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques fa referència als/les membres de l’associació i els seus drets i obligacions. Segons el model “per integrar-se a una associació cal presentar una sol·licitud per escrit a la junta directiva”.

Això dependrà de com cada associació vulgui gestionar-ho, entre molts altres aspectes. És per això que cal consensuar entre tots i totes els aspectes organitzatius i de gestió de l’entitat, per evitar que després pugui haver-hi malentesos.

Sí, és obligatori. Al final del document, a l’últim full, és necessari que aparegui la signatura de tots i totes les sòcies fundadores de l’associació.

A més, la localitat i la data que es consignin als estatuts han de coincidir amb la localitat i la data que figurin a l’acta fundacional. L’acta fundacional no és més que el document on les i els socis fundadors (o, com a mínim tres) acorden: constituir l’associació, aprovar-ne els estatuts i escollir la junta directiva.

Per incloure les signatures que es requereixen, n’hi ha prou amb esmentar-ho (per exemple, “Per la present, signem tots i totes les sòcies fundadores”) i, a continuació, procedir a la signatura.

field_vote: 

Com es constitueix una entitat religiosa

Imatge principal a portada: 
És una associació sense ànim de lucre formada per persones que tenen en comú una mateixa identitat religiosa. Font: Freepik.
Resum: 

La Llei Orgànica de Llibertat Religiosa reconeix el dret de les esglésies, confessions i comunitats eclesiàstiques a establir-se com a persones jurídiques amb plena autonomia organitzativa.

La Llei Orgànica 7/1980, de 5 de juliol, de Llibertat Religiosa reconeix la llibertat de creença i de culte i també declara que l’Estat espanyol és aconfessional. Per aquest motiu, poden constituir-se entitats de totes les esglésies, confessions, comunitats que siguin reconegudes per l’Estat així com les seves federacions.

Imatges secundàries: 
És una associació sense ànim de lucre formada per persones que tenen en comú una mateixa identitat religiosa. Font: Freepik.
La Llei Orgànica 7/1980, de 5 de juliol, de Llibertat Religiosa reconeix la llibertat de creença i de culte i també declara que l’Estat espanyol és aconfessional. Font: Unsplash.
Subtitols: 
Constitució com a entitat religiosa d’una església, confessió o comunitat religiosa
Constitució i inscripció d’una federació d’entitats religioses
Constitució d’entitats creades per una església, confessió o comunitat religiosa, o federació inscrita
Constitució d’altres associacions i fundacions
Continguts: 

La Llei Orgànica 7/1980 de Llibertat Religiosa preveu que les esglésies, confessions i comunitats religioses, així com les seves federacions, disposaran de personalitat jurídica un cop hagin estat inscrites al Registre d’entitats religioses (RER) i només es podrà denegar la seva inscripció quan no reuneixi els requisits legals establerts.

La personalitat jurídica com a entitat religiosa confereix a les esglésies, confessions i comunitats religioses la capacitat d’actuar legalment. Alhora, també els permet gaudir d’un règim legal específic que comporta el reconeixement de l’Estat, el respecte de la seva autonomia organitzativa i un tractament fiscal especial.

El procediment d’inscripció d’aquestes entitats està subjecte a la normativa del RER, recollida al Reial Decret 594/2015. La inscripció d’esglésies, confessions i comunitats religioses es fa mitjançant la sol·licitud d’inscripció al RER per via telemàtica a través de la seva seu electrònica.

Caldrà adjuntar-hi, escanejada, l’escriptura pública de constitució davant de notari, la qual ha de contenir els següents elements:

  • Denominació de la comunitat religiosa, la qual no pot induir a confusió sobre la seva identitat i naturalesa.
  • Domicili.
  • Àmbit territorial d’actuació.
  • Règim de funcionament i descripció dels seus òrgans de govern, on constin les seves facultats i requisits per a la seva designació.
  • Relació nominal dels i de les representants legals. En cas que aquests/aquestes siguin estrangers/estrangeres, caldrà acreditar la seva residència legal en els termes establerts a la legislació vigent.
  • Acta de la fundació o establiment a l’Estat espanyol de l’església, confessió o comunitat religiosa, on consti la relació nominal de les persones que conformaran l’òrgan de govern, plenament identificades i amb el càrrec que ocuparan dins d’aquest.

D’acord amb la Llei 39/2015, la documentació que es presenta al Registre per a la seva inscripció ha d’estar redactada en castellà.

Per poder accedir al tràmit electrònic cal fer-ho mitjançant una de les següents opcions d’identificació digital:

Per a realitzar el tràmit es poden utilitzar diferents sistemes operatius: Windows, Linux i MacOS X, així com els diferents navegadors d’ús habitual.

Un cop presentada aquesta documentació, el Ministeri disposa de sis mesos per resoldre. Si la resolució és positiva, s’acordarà la seva inscripció Registre. Passat aquest termini, en cas que no hi hagi resolució, cal entendre que la sol·licitud ha estat estimada.

En cas que la sol·licitud sigui desestimada, es pot interposar recurs administratiu contra la resolució denegatòria i, en cas que tampoc s’obtingui resolució favorable, es pot demanar la revisió per part dels Tribunals de Justícia.

També es poden inscriure al Registre d’entitats religioses les federacions d’esglésies, confessions o comunitats religioses inscrites. Per fer-ho cal presentar la documentació corresponent per via telemàtica a través de la seu electrònica.

Per poder accedir al tràmit electrònic caldrà fer-ho mitjançant una de les opcions d’identificació vàlides per a la inscripció d’entitats religioses.

Un cop obert el procediment cal omplir el formulari de sol·licitud de primera inscripció i adjuntar-hi:

  1. El document públic de constitució de la federació on constin les següents dades:
    • La denominació
    • El domicili
    • L’àmbit territorial d’actuació
    • L’expressió dels seus fins religiosos
    • El règim de funcionament
    • La relació nominal dels seus / les seves representants legals

També ha d’incloure els documents següents:

  1. Acta fundacional en la qual ha de constar la denominació, el domicili i el número registral de cadascuna de les entitats fundadores, llevat que estiguin pendents d’inscripció, així com les dades d’identificació dels/les representants legals de cadascuna d’aquestes.
  2. Certificació de cadascuna de les entitats que s’integrin a la federació, de l’acord d’integració, expedit per les persones o càrrecs amb facultat per certificar, en què s’ha d’expressar l’acceptació dels estatuts de la federació i la designació de la persona o persones que representin l’entitat religiosa a l’acte constitutiu de la federació.

Per a realitzar el tràmit es poden utilitzar diferents sistemes operatius: Windows, Linux i MacOS X, així com els diferents navegadors d’ús habitual.

Com en la inscripció d’una entitat religiosa, el Ministeri disposa de sis mesos per resoldre i el silenci és positiu.

Les esglésies, confessions i comunitats religioses inscrites, així com les seves federacions, podran crear entitats religioses, bé sigui per organitzar-se internament o bé per aconseguir les pròpies finalitats de la comunitat religiosa o amb caràcter assistencial o de beneficència. Es poden inscriure al Registre d’entitats religioses, les següents entitats:

  • Les seves circumscripcions territorials.
  • Les seves congregacions, seccions o comunitats locals.
  • Les entitats de caràcter institucional que formin part de la seva estructura.
  • Les associacions amb fins religiosos que creïn o erigeixin, així com les seves federacions.
  • Els seminaris o centres de formació dels seus ministres de culte.
  • Els centres superiors d’ensenyament que imparteixin amb exclusivitat ensenyaments teològics o religiosos propis de l’església, confessió o comunitat religiosa inscrita.
  • Les comunitats monàstiques o religioses i els ordes o federacions en què s’integrin.
  • Els instituts de vida consagrada i societats de vida apostòlica, les seves províncies i cases, així com les seves federacions.
  • Qualssevol altres entitats que siguin susceptibles d’inscripció de conformitat amb els acords entre l’Estat espanyol i les confessions religioses.

Per tal d’inscriure’s, cal presentar la documentació corresponent per via telemàtica a través de la seu electrònica.

Per poder accedir al tràmit electrònic caldrà fer-ho mitjançant una de les opcions d’identificació vàlides per a la inscripció d’entitats religioses. Un cop obert el procediment cal omplir el formulari de sol·licitud de primera inscripció i adjuntar-hi:

  1. El document públic de constitució de l’entitat religiosa on constin les dades següents:
    • La denominació
    • El domicili
    • L’àmbit territorial d’actuació
    • L’expressió dels seus fins religiosos
    • El règim de funcionament
    • La relació nominal dels seus / les seves representants legals.

També ha d’incloure els següents documents:

  1. Acta de constitució de l’entitat elevada a escriptura pública
  2. Document de l’església, confessió, comunitat religiosa o federació per la qual es constitueix o s’aprova l’entitat i, si n’hi ha, la conformitat de l’òrgan suprem de l’entitat a Espanya.

Per a realitzar el tràmit es poden utilitzar diferents sistemes operatius: Windows, Linux i MacOS X, així com els diferents navegadors d’ús habitual.

Com en la inscripció d’una entitat religiosa, el Ministeri disposa de sis mesos per resoldre i el silenci és positiu.

Pel que fa a les entitats creades per l’Església catòlica, cal tenir també en compte la documentació que estableixen els apartats Tercer i Cinquè de la Resolució de 3 de desembre de 2015 de la Direcció General de Cooperació Jurídica Internacional i Relacions amb les confessions, sobre la inscripció d’entitats catòliques en el Registre d’entitats religioses.

Així mateix, pel que fa a les fundacions religioses de l’Església catòlica es regeixen pel Decret Llei 589/1984, el qual recull que aquestes fundacions podran adquirir personalitat jurídica civil mitjançant la seva inscripció al RER.

La resta de fundacions o associacions que pertanyen a confessions religioses, però que no són inscriptibles al Registre d’Entitats Religioses, estan sotmeses a l’ordenament jurídic general, de manera que per poder constituir-se caldrà adreçar-se al Registre d’Associacions o Fundacions corresponent i presentar la següent documentació:

  • Sol·licitud d’inscripció.
  • Escriptura pública on consti la denominació i funcionament intern de l’entitat a través dels estatuts de l’entitat.
  • Acta fundacional on constin les persones fundadores així com les que conformen l’òrgan de govern de l’entitat i el càrrec que ocupen.

field_vote: 

Les entitats religioses i les seves tipologies

Imatge principal a portada: 
Les entitats religioses es poden constituir de diverses maneres segons la legislació vigent a l’Estat espanyol. Font: Freepik.
Resum: 

L’ordenament jurídic garanteix el dret fonamental de llibertat de creença i culte. La normativa també inclou, entre altres, el dret de les esglésies, confessions i comunitats confessionals a constituir-se com a persones jurídiques.

L’ordenament jurídic garanteix el dret fonamental a la llibertat religiosa i de culte, reconeguda a la Constitució espanyola de 1978, així com a la Llei Orgànica 7/1980, de 5 de juliol, de Llibertat Religiosa, la qual també recull expressament que les diferents creences religioses “no constitueixen un motiu de desigualtat o discriminació

Imatges secundàries: 
Les entitats religioses es poden constituir de diverses maneres segons la legislació vigent a l’Estat espanyol. Font: Freepik.
L’Estat garanteix el dret fonamental a la llibertat religiosa i de culte. Font: Freepik.
Subtitols: 
Esglésies, confessions i comunitats religioses
Federacions d’esglésies, confessions o comunitats
Entitats creades o erigides per les esglésies, confessions, comunitats o federacions inscrites
Continguts: 

Un dels àmbits en el qual es manifesta la diversitat cultural i social és en el fet religiós. La Constitució espanyola estableix que Espanya és un Estat aconfessional, és a dir, que està desvinculat d’una religió determinada i manté relacions de cooperació amb les diferents confessions religioses.

Entre les finalitats principals d’una església, confessió o comunitat religiosa es troba la divulgació, el foment, la pràctica i la celebració d’actes de culte d’algun tipus de tradició o creença religiosa. D’acord amb el que estableix la normativa, existeixen confessions amb les quals l’Estat manté pactes o acords de cooperació aprovats per les Corts Generals, que són els següents:

Per gaudir de personalitat jurídica, les esglésies, confessions i comunitats religioses s’han d’inscriure al Registre d’entitats religioses, adscrit a la Secretaria General de Llibertat religiosa del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica del Govern d’Espanya.

Les que tenen conveni o acord de cooperació amb l’Estat espanyol s’inclouen a la secció especial del Registre i, la resta, s’inscriuen a la secció general.

Les esglésies, confessions i comunitats religioses inscrites tenen plena autonomia i poden establir les seves pròpies normes d’organització, règim intern i règim del seu personal. En aquestes normes, hi poden incloure clàusules de salvaguarda de la seva identitat religiosa i caràcter propi, així com del respecte degut a les seves creences, sens perjudici del respecte dels drets i llibertats reconeguts per la Constitució, i en especial dels de llibertat, igualtat i no-discriminació.

En el cas que les esglésies, confessions i comunitats es plantegin l’obertura d’un centre de culte, és molt convenient que es consulti amb l’Administració local la regulació urbanística vigent en el municipi i els solars que es preveu usar.

Les federacions d’esglésies, confessions o comunitats habitualment assumeixen la representació d’un determinat col·lectiu d’entitats religioses que pertanyen a una mateixa tradició religiosa. Aquesta figura ajuda a defensar els drets comuns i és una fórmula que afavoreix la interlocució, fonamentalment, amb l’administració pública, a la qual li és més fàcil tenir com a referent una figura que representi un nombre determinat d’entitats i que disposi de més representació, que haver d’establir comunicació amb cadascuna d’elles.

Per gaudir de personalitat jurídica, les federacions s’han d’inscriure igualment al Registre d’entitats religioses.

Les esglésies, confessions, comunitats o federacions inscrites al Registre d’entitats religioses poden crear diferents tipus d’entitats.

Per tal que aquestes entitats gaudeixin de personalitat jurídica han d’inscriure’s al Registre d’entitats religioses quan es tracti de:

  1. les seves demarcacions territorials
  2. les seves congregacions, seccions o comunitats locals
  3. les entitats institucionals de la seva estructura
  4. associacions de finalitats religioses i les seves federacions
  5. seminaris o centres de formació de ministres de culte
  6. centres superiors d’ensenyament teològics o religiosos
  7. comunitats monàstiques o religioses i ordes o federacions on s’integren
  8. instituts de vida consagrada i societats de vida apostòlica, les seves províncies i cases i les seves federacions
  9. qualssevol altres entitats susceptibles d’inscripció de conformitat amb els acords entre l’Estat espanyol i les confessions religioses.

La Llei de Llibertat Religiosa estableix expressament que les esglésies, confessions i comunitats religioses també poden constituir altres tipus d’entitats, com ara associacions o fundacions, que es regiran pels seus propis estatuts i pel règim propi de la personalitat jurídica que els correspongui.

En el cas de les fundacions creades per l’Església catòlica, el Reial Decret 589/1984, de 8 de febrer va regular la possibilitat d’inscriure-les al Registre d’entitats religioses.

Les fundacions creades per altres confessions religioses s’han de constituir i inscriure com fundacions de caràcter civil d’acord amb l’ordenament jurídic general, o si tenen exclusivament finalitats religioses, són inscriptibles també en el Registre d’entitats religioses.

Per conèixer com cal constituir una entitat religiosa es pot consultar aquest recurs.

field_vote: 

Normativa de protecció de dades: principals qüestions a tenir en compte

Imatge principal a portada: 
La legislació contempla  algunes categories especials de dades, per exemple: dades de salut, ideologia, religió... Font: Freepik.
Resum: 

Les entitats han de seguir una sèrie d'obligacions en aquest àmbit, alhora, cada persona també té certs drets.

La normativa de protecció de dades estableix diverses obligacions i aspectes a tenir en compte per les entitats sense ànim de lucre.

Imatges secundàries: 
La legislació contempla  algunes categories especials de dades, per exemple: dades de salut, ideologia, religió... Font: Freepik.
Les persones titulars de les dades personals poden exercitar drets davant el tractament de les mateixes.  Font: Unsplash.
Subtitols: 
Què són les dades personals i què significa tractar-les?
Principis de la protecció de dades
Legitimació per obtenir dades personals i tractar-les
Drets de les persones titulars de les dades
Figura del delegat/da de protecció de dades
Continguts: 

Són dades personals totes les informacions relatives a una persona física que la fan identificable. En aquest sentit, cal destacar que la legislació aplicable actualment contempla algunes categories especials de dades que, per la seva naturalesa, estan especialment protegides, com per exemple: dades de salut, ideologia, religió, afiliació sindical, dades biomètriques, entre d’altres.

El tractament de dades personals consisteix en totes aquelles operacions i processos que tracten dades, ja sigui a través de procediments automatitzats o no. Alguns exemples poden ser: la recollida de les dades, com es guarden, la transferència d'aquestes o la seva eliminació.

La normativa de protecció de dades estableix alguns principis que sempre caldrà tenir en compte a l’hora de tractar dades personals:

  • La minimització i limitació en l’obtenció de dades. Les dades que es recullin han de ser les mínimes, evitant sempre demanar dades que siguin innecessàries. Així doncs, les dades que s’obtenen han d’anar relacionades amb la finalitat de l’obtenció de les dades, sense que aquestes es puguin utilitzar per finalitats diferents d’aquelles per a les quals s’han obtingut.
  • L’exactitud de dades. Estableix que a l’organització responsable del tractament de dades no se li podrà imputar la inexactitud de les dades que tracti pels fins pels quals van ser recollides, sempre que hagi adoptat totes les mesures raonables perquè es suprimeixin o rectifiquin sense dilació.
  • El deure de confidencialitat. Qui és responsable del tractament de les dades i tota persona que intervingui en qualsevol de les fases del tractament estarà subjecta al deure de confidencialitat, evitant que tercers/es en el tractament hi puguin accedir. Aquest deure és addicional al de secret professional, de conformitat amb la seva normativa aplicable.
  • La transparència. Caldrà informar sempre de qui recull les dades, quin és el tractament que se’n farà i quines són les finalitats de l’obtenció de les dades.
  • Limitació en la conservació de les dades. Les dades no es poden guardar indefinidament. Un cop ha finalitzat l’ús pel qual es conservaven les dades i quan no hi hagi una obligació legal de mantenir aquestes dades, s’haurà d’establir un protocol d’eliminació o cancel·lació d'aquestes.

La normativa estipula els supòsits que permeten tractar-les:

  • Consentiment previ. La persona titular de les dades les proporciona de manera lliure, informada i voluntària, consentint que es tractin. En el cas dels/les menors de 14 anys, el consentiment el prestaran les persones adultes que ostentin la seva guarda i representació legal.
  • Execució d’un contracte o precontracte, les dades facilitades i el seu tractament és inherent a la naturalesa del contracte i l’objectiu d'aquest.
  • Compliment d’una obligació legal, derivada d’una norma.
  • Protecció d’interessos vitals de l’interessat/interessada.
  • Interès públic.
  • Interès legítim del/la responsable del tractament de les dades, sempre que no prevalguin els interessos o drets i llibertats de l’interessat/interessada. És un mecanisme que la legislació admet, però que requerirà una major justificació.

En el cas de les entitats, habitualment el tractament de les dades es fonamenta en la relació contractual i en l’obtenció del consentiment.

Les persones titulars de les dades personals poden exercir drets davant el tractament d'aquestes. Aquests drets són personalíssims, per tant, només els pot exercir la persona interessada o, si s’escau, terceres específicament autoritzades.

Cal destacar que la definició dels drets es troba, essencialment, a la normativa de la Unió Europea. Es poden recollir les següents:

  • Dret d’accés. Es defineix com el dret que té qualsevol interessat/interessada en conèixer quines dades personals tenen les empreses, organitzacions o administracions que tracten dades, i quin ús n’estan fent.
  • Dret de rectificació. És el dret que permet demanar que modifiquin les dades personals inexactes.
  • Dret d’oposició. Les persones titulars de les dades es poden oposar a què es faci un tractament concret d'aquestes. Des del moment d’oposar-se, el/la responsable del tractament s’haurà d’abstenir d’utilitzar aquestes dades excepte que concorri una causa legítima per continuar fent el tractament.
  • Dret de supressió, també anomenat dret a l’oblit. Aquest dret permet que la persona interessada sol·liciti l’eliminació d’aquelles dades personals que ja no siguin necessàries per complir l’objectiu pel qual van ser recollides. Sempre s’haurà d’exercir dins els límits fixats a la llei i sempre que no hi hagi una necessitat de mantenir les dades. Cal destacar que la concreció d’aquest dret s’ha aconseguit, en gran part, mitjançant la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
  • Dret a la portabilitat. A través d’aquest dret es pot demanar que una organització concreta, especialment prestadora d’un servei o subministrament, traslladi les dades a una altra organització o les faci arribar en un format electrònic que permeti trametre-les. Aquest seria el cas de canvi de companyia prestadora d’un subministrament, quan aquesta trasllada automàticament les dades d’un client/a, o bé quan fan arribar un fitxer electrònic que permet un ràpid canvi de companyia.
  • Dret a la limitació del tractament. Exercint aquest dret es pot limitar el tractament que una organització realitza de les dades personals.
  • Dret a la retirada del consentiment. En aquells casos que l’obtenció de les dades personals ha estat mitjançant consentiment, aquest consentiment es pot retirar en qualsevol moment, dins els límits que imposa la legislació vigent.

Qualsevol persona titular de les dades ha de poder exercir aquests drets mitjançant un procediment fàcil, ràpid i gratuït. En cas que no es respongui la petició d’exercici d’aquests drets, la persona interessada podrà interposar una reclamació davant l’autoritat competent, és a dir, davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades o, a Catalunya, també davant l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

La figura de delegat/da de protecció de dades és la d’una persona que vetlla pel compliment de la protecció de dades a una entitat. Aquesta persona ha d’acreditar coneixements, a través d’una titulació universitària especialitzada en dret i en la pràctica de protecció de dades.

La Llei Orgànica de Protecció de Dades, a l’article 34, estableix una enumeració de les organitzacions que obligatòriament han de tenir un delegat/da de protecció de dades, entre les quals destaquen els col·legis professionals, les federacions esportives quan tractin dades de menors d’edat i els centres sanitaris.

De tota manera, qualsevol entitat, voluntàriament, pot nomenar una persona delegada de protecció de dades.

field_vote: 

Nou decàleg sobre protecció de dades

Imatge principal a portada: 
L’Agència Catalana de Protecció de Dades ha elaborat un decàleg pràctic i intuïtiu sobre protecció de dades. Font: Pixabay.
Autor/a: 
Montse Agudo
Resum: 

El febrer de 2021, l’Agència Catalana de Protecció de Dades va presentar un decàleg que pretén solucionar alguns dels principals dubtes que pot plantejar la normativa sobre aquest tema.

La normativa de protecció de dades ha patit importants modificacions els últims anys.

Imatges secundàries: 
L’Agència Catalana de Protecció de Dades ha elaborat un decàleg pràctic i intuïtiu sobre protecció de dades. Font: Pixabay.
Els i les menors són uns dels subjectes més vulnerables a la protecció de dades Font: Unsplash.
Subtitols: 
Menors i protecció de dades
Dades mèdiques i especialment sensibles
Xarxes Socials
Intel·ligència artificial i videovigilància
Teletreball
Dispositius mòbils
Internet de les coses i drets de la protecció de dades
Funcions de la figura de delegat/da de protecció de dades
Continguts: 

Els i les menors són uns dels subjectes més vulnerables a la protecció de dades, especialment els i les menors de 14 anys. És per això que la normativa en aquesta matèria fa especial èmfasi, com a forma, també, en fer front a situacions greus que s’han anat produint, com ara l’assetjament a través d’internet. Per aquest motiu, facilita algunes eines que poden ajudar a evitar-ho.

En aquelles matèries que calgui atorgament de consentiment, els i les menors poden atorgar-lo a partir dels 14 anys. Abans d’assolir aquesta edat caldrà el consentiment del progenitor/a o tutor/a legal.

La normativa recull algunes dades personals que són especialment sensibles i que el seu tractament pot afectar directament els drets i llibertats i, en conseqüència, estan més protegides. Algunes d’aquestes dades són l’afiliació sindical, l’opinió política o les dades de salut, entre d’altres.

Per tractar aquestes dades especialment reservades cal la concurrència d’algun dels supòsits que la mateixa legislació estipula. El decàleg posa especial èmfasi en les dades de salut, sobretot arran de la proliferació d’un gran nombre d’aplicacions que fan un seguiment de l’estat físic i de la salut de les persones i que, per tant, recullen gran part d’aquestes dades.

Les xarxes socials han suposat un gran canvi en la manera d’interactuar amb les amistats, familiars i coneguts/conegudes, facilitant la immediatesa en tot allò que es comparteix, però aquesta manera de relacionar-se també suposa un risc.

Davant d’això, l’Agència recomana tenir molta cura amb la informació que es publica, sempre analitzant amb qui es comparteix, per què i si el contingut és adequat. També fa especial esment al risc de robatori de personalitat i al perill de la geolocalització. Per pal·liar aquests possibles riscos, la guia dona alguns recursos útils.

La tecnologia també ha comportat el creixement en l’aplicació de la intel·ligència artificial, que permet que les màquines puguin prendre decisions complexes abans limitades a les persones.

Per evitar molts dels riscos que pot suposar la cada vegada més present intel·ligència artificial cal tenir la màxima cautela, sempre sol·licitant la màxima informació sobre les decisions automatitzades, podent exercir el dret a no ser objecte d’aquest tipus de decisions.

D'altra banda, són molts els entorns que estan sotmesos a videovigilància. La normativa europea i espanyola hi posen èmfasi, determinant quan es pot gravar i quins límits hi ha a la gravació, també tenint en compte la possibilitat de gravar en entorns laborals.

Una qüestió a tenir en compte és que en cas de videovigilància, cal complir amb l'obligació d’informar i, per tant, és necessari un cartell suficientment visible, on consti la identitat del/la responsable i informació de com exercitar els drets que reconeix la llei de protecció de dades.

El teletreball ha passat a ser una modalitat de treball ben estesa arran de la pandèmia provocada per la Covid-19.

En conseqüència, s’han d’adoptar mesures per allunyar els riscos que suposa treballar fora de l’oficina, sovint en núvols i a través de sistemes remots, que poden ser una facilitat per l’entrada de tercers a la informació protegida. Davant d'aquestes possibles situacions de risc, és convenient que les organitzacions estableixin mecanismes i mesures que redueixin aquests riscos per tal de mantenir un entorn de treball segur, tot i dur a terme aquesta activitat en dispositius personals.

Avui dia tothom disposa de dispositius mòbils i aquests permeten dur a terme tota mena d'accions i activitats, molt més enllà de simplement fer trucades telefòniques. Tot això comporta que aquests dispositius emmagatzemin moltes dades, algunes d'aquestes molt sensibles.

Per tot això, és important adoptar mesures que ens ajudin a evitar la posada en risc de la seguretat del dispositiu, com ara a través de l'ús de claus d’accés o xifratges, sempre analitzant la seguretat de les aplicacions i evitant la connexió a xarxes WiFi públiques, entre altres qüestions a tenir en compte.

La denominació internet de les coses es refereix a la interconnexió entre diversos dispositius buscant l’increment de la funcionalitat.

Aquesta interrelació entre dispositius suposa una vulnerabilitat i un risc cap a la protecció de dades, especialment davant de sistemes que recullen dades sistemàticament. Per fer-hi front, cal consciència sobre la seguretat i seguir les recomanacions, sobretot sobre manteniment i actualització del programari.

Pel que fa a la protecció de dades, la guia identifica els supòsits, recollits a la normativa, que permeten el tractament de les dades i que són els següents: consentiment, interès legítim, obligació legal i interès públic.

També recorda que totes les persones tenen uns drets davant del tractament de les seves dades, que són els següents: el dret d’accés, el de rectificació, el de supressió, el de portabilitat de dades, el de limitació i el de no ser objecte de decisions automatitzades.

En alguns casos serà obligatori designar una persona delegada de protecció de dades, que s’encarregui de supervisar que l’organització compleix amb la normativa, informar i assessorar, i cooperar i exercir de punt de contacte amb l’autoritat competent en matèria de protecció de dades.

Aquesta figura és, també, la persona referent per a qualsevol persona interessada que vulgui exercir els seus drets en matèria de protecció de dades.

La guia recorda que, d’acord amb el que s’estableix a la normativa, el delegat/da de protecció de dades és obligatori en els següents supòsits:

  • En cas d’organització o autoritat pública.
  • Tractament que comporti l’observació sistemàtica a gran escala.
  • Tractament a gran escala de categories especials de dades o relatives a condemnes o infraccions penals.
field_vote: 

Què cal tenir en compte per fer un voluntariat aquest estiu?

Imatge principal a portada: 
Enguany cal ser flexible davant els canvis en un voluntariat. Font: Freepik.
Resum: 

La Fundació Catalunya Voluntària recomana ser flexible i parar atenció als canvis que puguin sorgir a causa de la Covid-19.

De cara a l’estiu una de les oportunitats per viatjar a un altre país és fer un voluntariat internacional. Des de la Fundació Catalunya Voluntària (FCV) fan una sèrie de recomanacions a tenir en compte de cara a l’elecció d’un voluntariat en el marc del Cos Europeu de Solidaritat en un any atípic, on encara hi ha certes restriccions per la Covid-19.

Imatges secundàries: 
Enguany cal ser flexible davant els canvis en un voluntariat. Font: Freepik.
Cada país pot tenir unes restriccions determinades per als visitants. Font: Freepik.
Subtitols: 
Necessito fer-me una prova PCR per poder viatjar?
Aquest estiu cal presentar alguna documentació extraordinària?
He d’evitar alguns països o zones determinades?
Hi ha certs tipus de projectes que no es poden fer per la pandèmia?
Poden haver-hi canvis en les dates o el desenvolupament previst del projecte?
Faig el voluntariat aquest estiu o no?
Continguts: 

De moment, la regulació de viatge depèn de cada país, per tant, abans de viatjar s’haurà de consultar en fonts oficials del país on es viatja sobre la normativa de cada moment. Una font, per exemple, és el Ministeri d’Assumptes Exteriors.

També cal tenir present els períodes de quarantena, d’entre 1 i 2 setmanes, que estableix cada país o entitat. Per tant, és important tenir clares les dates a l’hora d’escollir el voluntariat.

Pel que fa al Certificat Covid Digital de la UE, vigent des de l'1 de juliol, es tracta d'una acreditació digital que verifica que una persona ha estat vacunada contra la Covid-19, s'ha fet una prova amb resultat negatiu o s'ha recuperat de la Covid. No tenir aquest certificat no implica necessàriament la negativa a poder viatjar, però pot suposar haver de seguir mesures addicionals segons l'estat. A Catalunya, el certificat digital es pot descarregar a través de l'aplicació o el web de 'la meva salut'. Cal tenir present que també es poden descarregar altres documents com l'estat vacunal i el justificant vacunal.

En els casos d'Erasmus+, la Generalitat dona prioritat els estudiants que tinguin previst traslladar-se a altres països durant l'estiu. Hauran d'adreçar-se al seu centre d'atenció primària per vacunar-se abans de marxar.

A part de la documentació mèdica (PCR, test d’antígens...), no cal aportar documentació extraordinària. Pot haver-hi entitats que tinguin acords específics de responsabilitats propis, per tal de garantir la responsabilitat sanitària de cada participant. Això s’ha d’acordar amb l’entitat prèvia.

Per fer voluntariats dins del marc del Cos Europeu de Solidaritat, es demana la targeta sanitària europea i es dona d’alta a l’assegurança CIGNA. Tot i això, des de la FCV es recomana alguna assegurança que pugui cobrir despeses específiques relacionades amb la Covid-19.

Si s’estan desenvolupant projectes, vol dir que les entitats han avaluat la situació i han valorat que és segura la seva realització. Tots els projectes vigents es desenvolupen amb les mesures sanitàries de cada país i amb restriccions que poden variar segons la zona i el país. Els projectes internacionals han de garantir, dins de les mesures possibles, la salut i benestar de la persona voluntària.

Per tant, si la persona no vol anar a un país amb més o menys restriccions, serà una decisió pròpia. De fet, en els casos en què no es pot garantir la seguretat de les persones participants o bé s'han anul·lat o bé han passat a un format digital o semipresencial.

Tots els projectes han sigut adaptats, el que vol dir que, si abans es treballava amb grups nombrosos, ara s’han reduït o el projecte s’ha transformat en format semipresencial, etc. En qualsevol cas, les ofertes que s’han vist molt afectades, fins al punt de no poder garantir el compliment de les tasques de forma segura, continuen posposades.

Com és lògic, activitats que abans es realitzaven amb normalitat, s’han d’adaptar a les restriccions, reduir grups o implementar mesures específiques. A dia d’avui, les restriccions d’horaris o mobilitat local s’han reduït a la majoria de països i això dona més flexibilitat a les persones participants.

La pandèmia ha afectat sobretot en temps de preparació i la realització d’activitats grupals. Això significa que, com que les mesures sanitàries canvien de forma ràpida, hi ha projectes que no és segur que es faran fins a l’últim moment, i per tant, s’ha de tenir més atenció en les dates.

És important tenir en compte que la situació de la Covid és excepcional per aquest motiu es demana més flexibilitat que normalment. Les coses poden canviar, es poden adaptar, però sempre des de la voluntat que l’experiència sigui la més positiva per a totes les persones implicades en el projecte.

També és important recordar que la possibilitat de fer un voluntariat en aquesta època és gràcies a la feina de moltes persones i, per això, s’ha de ser responsable i gaudir de les parts positives de cada projecte.

És recomanable fer-lo, sempre seguint les mesures de seguretat. Fer un voluntariat continua sent una activitat que pot aportar una experiència positiva i enriquidora en un moment on s’ha hagut de fer una parada, tant personal com professionalment. També dona la possibilitat d’ocupar el temps d’una forma activa, social i que serveixi per reactivar xarxes de cooperació.

field_vote: 

Normativa que cal conèixer per organitzar un acte de foc

Imatge principal a portada: 
 Font:
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

Dur a terme aquest tipus d'activitat implica una sèrie de gestions per disposar de la documentació, tràmits i assegurances pertinents.

Durant l'estiu es realitzen moltes festivitats vinculades a l'àmbit popular i tradicional, i sovint hi participen els grups de foc. Dur a terme aquest tipus d'activitats comporta una sèrie de responsabilitats per a les entitats organitzadores o participants, així com per a l'administració pública i empreses que també en formen part.

Imatges secundàries: 
 Font:
Per a l'ús de pirotècnia en manifestacions festives religioses, culturals i tradicionals les autoritzacions s'han de demanar a l'ajuntament. Font: Freepik.
Subtitols: 
Legislació vigent
Documentació a presentar per a l'ús de pirotècnia i cartutxeria
Assegurances necessàries
Continguts: 

La legislació que regula l'activitat dels grups de foc a l'àmbit estatal és el Reial Decret 989/2015, del 30 d'octubre, pel que s'aprova el Reglament d'articles pirotècnics i cartuxeria.

A banda d'aquest reial decret, a l'àmbit autonòmic hi ha el Decret 252/1999, de 31 d'agost, pel qual es regulen les actuacions dels grups de foc en les celebracions populars i tradicionals. Aquest ha quedat derogat pel Decret 319/2011, de 19 d'abril, pel que fa a les competències del Departament d'Interior. El Decret 252/1999, també ha estat modificat pel Decret 333/2002, de 19 de novembre, en matèria de cobertures d'assegurances.

A més a més, la següent legislació també està vigent a Catalunya:

  • Decret 30/2015, de 3 de març, pel qual s'aprova el catàleg d'activitats i centres obligats a adoptar mesures d'autoprotecció i es fixa el contingut d'aquestes mesures.
  • Llei 3/2010, de 8 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.
  • Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives.

El Reial Decret 989/2015 en la Instrucció Tècnica Complementària (ITC) -8 referent a l'ús de la pirotècnia en manifestacions festives religioses, culturals i tradicionals; estableix la necessitat d'una formació per part de les persones que formen el grup de Consumidors Reconeguts com Experts (CRE). Aquí també s'indica la possibilitat de poder disposar d'articles pirotècnics sense marcatge CE (indica que es compleix amb la legislació de la Unió Europea).

Més enllà d'aquest i altres aspectes, aquest reial decret estableix la documentació que l'entitat organitzadora ha de presentar a l'ajuntament corresponent:

  • Documentació que acrediti la personalitat jurídica del grup o grup de Consumidors Reconeguts com Experts (CRE).

  • Relació de persones que formen el grup i de les representants.

  • Identificació de les persones responsables de grup i justificació de la formació realitzada. El reial decret estableix quin és el programa formatiu mínim.

  • Justificació de la formació realitzada també per part de la resta de components del grup.

  • Permís dels pares/mares/tutors/tutores, en cas que hi hagi algun/a menor.

  • Programa detallat de l’acte amb l’horari i recorregut.

  • Relació dels tipus d’artificis de pirotècnia que s’utilitzaran i les instruccions d’ús.

  • Risc per als i les participants del grup i mesures de prevenció i protecció (indumentària i equips de protecció).

  • Proposta de les mesures de seguretat i emergència previstes i les mesures per pal·liar els possibles riscos.

  • Justificació de l’assegurança de responsabilitat civil que cobreixi els possibles danys a tercers i una assegurança d’accidents que cobreixi els possibles accidents en cas de participació de menors.

Pel que fa a l'ús de pirotècnia en manifestacions festives religioses, culturals i tradicionals les autoritzacions s'han de demanar a l'ajuntament que serà l'encarregat de comunicar l'acte a la Delegació o Subdelegació de Govern, quan s'utilitzin menys de 50 kg de material pirotècnic; o haurà de demanar l'autorització de la Delegació del Govern, en cas d'emprar més de 50 kg.

El consistori també té la competència de fer difusió de la celebració, informar de les mesures de seguretat i vetllar pel compliment d'aquestes mesures.

El Reial Decret 989/2015 estableix pels castells de foc dues pòlisses (que poden estar en una única):

  • D’accidents i responsabilitat civil subscrita per l’entitat organitzadora de l’espectacle, amb una cobertura mínima de 500€ per quilogram de matèria reglamentada i un mínim de 188.772€.
  • De responsabilitat civil subscrita per l’empresa d’experts/es, que com a mínim haurà de cobrir un capital de 757.764€ de responsabilitat civil.

Pel que fa a les manifestacions festives religioses, culturals i tradicionals; cal una assegurança de responsabilitat civil o una altra garantia financera per tal de poder cobrir possibles danys a tercers derivats de la festivitat. També és necessària una assegurança d’accidents per cobrir possibles accidents en cas que participin menors.

A banda de les assegurances per actes de foc, cal tenir present les assegurances del reglament d’espectacles. En cas que a l’acte es realitzin altres accions, com ara concerts, caldrà tenir present altres normatives.

Per la seva part, el Decret 252/1999, de 31 d’agost, pel qual es regulen les actuacions dels grups de foc en les celebracions populars i tradicionals, indica que per aconseguir aquesta autorització, la persona organitzadora ha de tenir concertat un contracte d’assegurança que cobreixi el risc de responsabilitat civil pels danys i perjudicis que es puguin ocasionar durant l’actuació del grup de foc front a espectadors/es i terceres persones. El Decret 333/2002 modifica el de l’any 1999 i indica que cal una cobertura mínima de 150.253,03€ per víctima i 600.000€ per sinistre.

field_vote: 

Claus de la llei de llibertat sexual 'només sí és sí'

Imatge principal a portada: 
La llei té per objectiu protegir de forma integral el dret a la llibertat sexual. Font: Unsplash.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

Aquesta legislació preveu la protecció integral del dret de llibertat sexual i dona pes al consentiment i no a l'actitud davant les violències sexuals.

El Consell de Ministres ha aprovat el projecte de llei de llibertat sexual, que popularment es coneix com a llei de ‘només sí és sí’. Aquesta llei tindrà el seu recorregut parlamentari a partir del setembre. El principal objectiu és la protecció integral del dret a la llibertat sexual i l’erradicació de les violències sexuals.

Imatges secundàries: 
La llei té per objectiu protegir de forma integral el dret a la llibertat sexual. Font: Unsplash.
S'empra un model de consentiment positiu on si no hi ha consentiment exprés, s'atempta contra la llibertat sexual. Font: Unsplash.
Subtitols: 
Si no hi ha consentiment, és una agressió
Penes progressives
Assistència per a les víctimes
Lluita contra el proxenetisme
La protecció de les víctimes menors
Continguts: 

Una mesura rellevant és l’eliminació al Codi Penal de la distinció entre agressió i abús sexual. Amb aquesta llei passaria a considerar-se agressió sexual qualsevol conducta “que atempti contra la llibertat sexual sense el consentiment de l’altra persona”, sense tenir en compte l’ús d’uns determinats mitjans, com ara la violència o la intimidació. En aquest sentit, el concepte de ‘consentiment’ pren especial importància, ja que, seguint el Conveni d’Istanbul, s’empra un model de consentiment positiu.

Per això, l’article 178 estableix que “no hi ha consentiment quan la víctima no hagi manifestat lliurement amb actes exteriors, concloents i inequívocs conforme a les circumstàncies concurrents, la seva voluntat de participar en l’acte”. En aquest punt, també es fa referència a les víctimes privades de sentit o quan estigui anul·lada la seva voluntat. Per tant, el silenci o la passivitat no es consideren necessàriament com un consentiment.

La norma considera violències sexuals “la mutilació genital femenina, el matrimoni forçat, sotjar amb connotació sexual i el tràfic amb fins d'explotació sexual”.

Tot i la modificació del delicte sexual, això no suposa directament un enduriment de les penes, sinó que amb aquestes es busca un sistema de penes progressives. Es plantegen, per tant, multes o penes de fins a un any de presó per agressions lleus, per exemple, pel tocament que es pugui exercir sobre una persona desconeguda a la via pública i de forma sorprenent, espontània. Mentre que a l’altre extrem, es poden arribar a penes de 15 anys per violacions amb circumstàncies agreujants.

Segons els i les responsables del projecte de llei es tracta d'ajustar la resposta penal a les característiques de cada delicte.

Aquest projecte de llei recull com a prioritat l’assistència integral especialitzada i accessible per a les víctimes per tal d’ajudar-les a superar les conseqüències físiques, psicològiques, socials o de qualsevol altre tipus, que s’hagin derivat de la violència sexual.

Aquests drets, a més, són accessibles des del primer moment en què es pateix la violència sexual. Per a tot això, es preveu tot un seguit d’espais i serveis com els centres d’atenció 24 h o els centres d’atenció integral per a víctimes de violències sexuals. Aquest apartat també inclou el dret a assistència jurídica i assessorament gratuït. A més a més, es busca la “reparació integral”, el que inclou la “recuperació i restitució econòmica i moral” a través d’una indemnització després d’haver avaluat econòmicament els danys de caràcter físic, psicològic, material, en la pèrdua d’oportunitats educatives o laborals...

Aquesta llei vol fer un pas més enllà en la seva lluita contra el proxenetisme i pena amb presó de tres a sis anys i multa de 12 a 24 mesos aquelles persones que obliguin a exercir la prostitució. També s’inclou en aquest apartat el lucre a partir de l’exercici de la prostitució, tot i l’existència del consentiment de la persona que exerceix aquesta activitat.

Aquí s’afegeix també, entre altres aspectes, una terceria locativa en el Codi Penal que es tradueix en la incorporació com a punible el fet de destinar un immoble que afavoreixi l’exercici de l’explotació de la prostitució d’una altra persona.

La llei proposa situar les víctimes menors en el centre de la intervenció, el que suposa una coordinació de diferents agents implicats i garanteix que infants i joves puguin oferir un testimoni de forma segura i tranquil·la, per tal d'evitar la revictimització dels nens i nenes. També es planteja la implementació del model Children's House o Barnahus, aplicats a altres països d'Europa, espais adaptats i adequats a les necessitats dels i les menors.

D'altra banda, és punible el fet de proposar a través de les noves tecnologies una trobada de caràcter sexual, sempre que la proposta s’acompanyi d’actes materials encaminats a l’apropament.

field_vote: 

Propostes per promoure la participació política des de les entitats

Imatge principal a portada: 
Infants i joves són un col·lectiu amb baixa participació política, tret de casos puntuals. Font: Unsplash.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

Hi ha diferents accions que es poden impulsar des del tercer sector per fomentar que els col·lectius en risc d'exclusió social puguin augmentar la seva presència en la presa de decisions de la vida pública.

A partir del debat i del dossier ‘Les barreres a la participació política: una qüestió de democràcia i cohesió’ de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya la principal conclusió és que “a més democràcia, més cohesió social”.

Imatges secundàries: 
Infants i joves són un col·lectiu amb baixa participació política, tret de casos puntuals. Font: Unsplash.
Les entitats i les persones en situació de vulnerabilitat juguen un paper important per fomentar la participació política. Font: Freepik.
Subtitols: 
Discapacitat
Estrangeria
Privació de llibertat
Sense llar
Infància i joventut
Gent gran
Continguts: 

Aquest col·lectiu és el més i millor organitzat i, alhora, el més participatiu políticament. Això vol dir que ja es fa una feina important des de les entitats i les persones amb discapacitat (i familiars). Altres accions a potenciar són les que s’indiquen a l’estudi:

  • Principalment, formar a persones amb discapacitat intel·lectual per a la participació política.
  • Defensar l’accessibilitat arquitectònica –fet que ha de resoldre l’administració- i comunicativa que situï aquestes persones en igualtat de condicions que la resta de la ciutadania.
  • Promoure una reflexió sobre per què serveix la política (entre les persones amb discapacitat intel·lectual).
  • Participació en la diagnosi, disseny i avaluació de les polítiques públiques per part de les persones amb discapacitat, les famílies i les seves entitats.

Tot i el gran nombre d’entitats que treballen amb el col·lectiu de persones migrades, hi ha una manca en l’organització entre les pròpies persones estrangeres, i “els drets polítics hi són poc o gens reconeguts” (sobretot per a les persones de fora de la Unió Europea i els i les menors). “En el cas de les persones en situació irregular administrativa i dels joves entre 16 i 18 anys, es tracta de concedir-los els drets polítics, a més de comptar amb ells per a les convocatòries de participació ciutadana”.

La tasca més important per desenvolupar des de les entitats seria:

  • Fomentar el fet de sortir de la segregació per grups ètnics.

Aquestes persones es troben en una situació intermèdia pel que fa a l’organització i la capacitat d’agència (s'entén com a capacitat d'influir). En aquest àmbit la tasca de les entitats té un paper molt rellevant:

  • Promoure el treball amb les famílies.
  • Fomentar el lleure i el voluntariat com a formes d’inclusió social que afavoreixen la participació política.

Tot i que de forma indirecta, l'estudi també estableix que la millora de la política d’habitatge i la continuació del suport psicològic, si escau, durant la desinstitucionalització també afecta positivament la participació política. Es tracta de mesures que afavoreixen el fet de “sentir-se part de la comunitat i així estar en condicions de prendre part de la gestió dels seus afers públics”.

La relació de les persones sense llar amb alguna entitat és important per millorar la seva participació en política. Malgrat això, entre aquestes persones l’índex de participació electoral és molt baix i en participació ciutadana es limita a “l’obertura d’espais de participació a les entitats de suport”. Les limitacions per la manca de domicili i la desconnexió amb una societat que “els i les ha fallat” són les principals causes. Per això, calen accions com:

  • Promoure la participació política “amb calma”, com el resultat d’un procés d’inclusió social.
  • Fomentar la transparència de les entitats cap a dins, com a pas previ per empoderar les persones usuàries (sense llar).

La incapacitat per poder votar fins als 18 anys i els pocs òrgans de participació decisoris on poder accedir redueixen a mínims la participació política d’aquest col·lectiu, més enllà de casos puntuals. De fet, la participació electoral també és baixa entre els 18 i els 25 anys. La tasca de les entitats podria passar per:

  • Fomentar més experiències de participació ciutadana i l’associacionisme infantil i juvenil.
  • Utilitzar els canals habituals d’aquest col·lectiu (xarxes socials).
  • Promoure la formació en habilitats socials.
  • Potenciar el voluntariat juvenil i ampliar-lo per als i les menors de 16 anys.

Juntament amb les persones amb discapacitat, la gent gran té una alta intenció de vot i participació ciutadana, encara que disminueix molt entre les persones que viuen en residències i/o tenen poca mobilitat. En aquest àmbit, la tasca de les entitats –i també de la Generalitat- se centra sobretot en un aspecte:

  • Formació per trencar amb la bretxa digital i superar aquesta barrera o desavantatge que disminueix l’accés a les noves tecnologies i a la informació.

En qualsevol dels casos, però, cal que les persones en situació de vulnerabilitat siguin conscients què la seva participació també és important. I aquí, de nou, les entitats del tercer sector a banda d’altres agents i les mateixes persones interessades, tenen un paper destacat en la sensibilització i la formació.

field_vote: 

La figura de gerència dins de l’entitat

Imatge principal a portada: 
Incorporar la figura de gerència pot ser una oportunitat de cara a la professionalització de l’entitat. Font: Freepik.
Resum: 

Aquest càrrec és estratègic per al funcionament de l’associació o fundació, ja que es troba entre la junta directiva i l’equip de treball.

La figura de gerència de les entitats sense afany de lucre és una qüestió que sovint genera molts dubtes. En primer terme, cal tenir en compte que no totes les entitats han de tenir aquesta figura, sobretot les més petites. El més habitual és que hi hagi una persona gerent en les entitats professionalitzades.

Imatges secundàries: 
Incorporar la figura de gerència pot ser una oportunitat de cara a la professionalització de l’entitat. Font: Freepik.
És un càrrec estratègic per al funcionament de l’entitat, ja que es troba entre la junta directiva i l’equip de treball. Font: Freepik.
Subtitols: 
Funcions de la persona de gerència
La relació amb la junta directiva
Qui pot ser gerent?
Continguts: 

La seva tasca es basa en l'execució de les decisions preses per la junta directiva. El o la gerent d'una entitat pot encarregar-se de dirigir tota l'entitat o només una part concreta. És la persona encarregada de controlar i supervisar el treball que es fa a l'entitat en el dia a dia de forma quotidiana, per tal de garantir l'assoliment dels objectius marcats.

També té la funció de coordinar i planificar la feina i els/les treballadors/res. En aquesta línia, el o la gerent hauria de tenir un paper transversal que li permeti conèixer i estar al cas dels diferents departaments o vessants en què treballa l'entitat.

Cal tenir en compte que per dur a terme certes accions, per exemple les vinculades a l’Agència Tributària, la persona física (en aquest cas, la que ocupa la gerència de l’entitat) ha de tenir certs permisos per tal d’identificar-se com a representant de persona jurídica, a través del certificat de representant.

En termes generals, les funcions de la junta directiva són administrar, representar, dirigir i gestionar l’entitat; és a dir, realitza tasques de balanç i estats de comptes, compatibilitat, pressupostos, convocatòria de les assemblees...

És important tenir present les funcions de l’òrgan de govern per tal d’establir la relació amb la persona que ocupa el càrrec de gerència. Aquesta persona tindrà la funció d’enllaç entre els i les membres de la junta i l’equip de treball. Això significa que la figura de gerència té un paper estratègic en les relacions i interessos de les dues parts.

La figura del/de la gerent també depèn del paper de la junta, és a dir, la implicació més o menys activa de la junta farà que gerència pugui o hagi d’assumir més o menys responsabilitats. En qualsevol cas, la funció de la junta directiva no hauria de ser només la d’assessorament.

També cal tenir en compte que la persona de gerència pot assistir a les reunions de la junta per informar i informar-se del funcionament de l'entitat, encara que no té dret a vot. A més a més, la junta pot delegar part de les seves funcions si els estatuts o la llei no ho prohibeixen, altres, però, no són delegables: la formulació dels comptes ni les actes que necessitin autorització o aprovació de l’assembla.

Sovint és la junta directiva l’encarregada d’escollir la persona que ocuparà el càrrec de gerència i estarà en la seva mà concretar el perfil professional (experiència, trajectòria dins del mateix àmbit, formació...).

Més enllà d’aquestes qüestions, la Llei 4/2008, de 24 d'abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques; estableix per a les associacions i federacions la possibilitat que una persona de la junta pugui assumir les funcions de gerència, situació que no acostuma a ser el més habitual. Sobre aquesta qüestió, l'article 322-16 indica: “Si algun/a membre de l'òrgan de govern exerceix funcions de direcció o gerència o altres que no siguin les ordinàries de govern de l'associació, pot ésser retribuït, sempre que s'estableixi una relació contractual, incloent-hi la de caràcter laboral”. En aquest cas, els i les membres d’aquest òrgan que rebin alguna retribució de l’associació no hauran de ser més de la meitat del nombre total.

field_vote: