Claus per redactar els estatuts d’una associació
Aquesta publicació està orientada a resoldre els dubtes més freqüents a l’hora d’escriure l’eina bàsica de tota entitat: per a què serveix? Què ha d’incloure? S’ha de seguir un model establert?
Els estatuts d’una entitat formen part dels primers passos que cal seguir per tal de crear una entitat qualsevol. Es tracta de l’eina bàsica.
Els estatuts no només serveixen per inscriure l’associació al registre de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques, sinó que, posteriorment, esdevindrà el document marc que reguli l’organització i el funcionament de l’entitat.
És per aquest motiu que és molt important que totes les persones implicades en l’associació formin part de la redacció d’aquests. Ara bé, no és necessari estressar-se pensant que serà un document definitiu i intocable, perquè existeix la possibilitat de modificar-lo en un futur. De fet, la modificació d’estatuts és precisament un dels tràmits més freqüents a les associacions.
En definitiva, els estatuts acaben esdevenint un tret que identifica l’entitat i, a més, és una eina on es pot recórrer sempre que hi hagi algun conflicte a l’associació.
A continuació es detallen els capítols que han d’incloure, necessàriament, els estatuts, així com una breu descripció d’aquests:
- Capítol I. La denominació, els fins i el domicili.
Cal fer constar la forma jurídica de l’associació; citar el nom (ha de ser clar i fàcil de recordar) i garantir que el nom escollit no indueixi a l’error sobre la naturalesa de l’associació. Seguidament, establir les finalitats de l’associació amb les activitats que es desenvoluparan i, finalment, escriure el domicili.
- Capítol II. Els/les membres de l’associació, els seus drets i les seves obligacions.
Aquest apartat determina la tipologia, el procediment i els requisits de participació interna de l’associació: hi haurà persones sòcies? S’establirà una quota d’entrada? Qui podrà i com formar part? Aquestes són només algunes de les preguntes que cal respondre.
- Capítol III. L'Assemblea General.
L’Assemblea General és l’òrgan sobirà de l’associació i aquest capítol recull el desenvolupament i el seu funcionament; és a dir, ha d’incloure les facultats de l’assemblea, la periodicitat de les reunions, el contingut de la convocatòria, el lloc de celebració i regular la convocatòria de l’Assemblea General Extraordinària.
- Capítol IV. La junta directiva i l'òrgan adjunt.
Aquest capítol és l’encarregat de determinar la composició dels/les membres de la junta, així com les condicions necessàries per formar part. Ha de regular la periodicitat de les reunions.
- Capítol V. La presidència i la vicepresidència.
Regula el funcionament dels diversos càrrecs de la junta: per exemple, quines són les seves funcions, o qui substitueix a qui en cas de malaltia o absència.
- Capítol VI. La tresoreria i la secretaria.
La figura de la tresoreria no és de caràcter obligatori, ara bé, és recomanable tenir-ne, perquè sempre és interessant tenir una persona més experta en l’àrea econòmica de l’associació.
- Capítol VII. Les comissions o grups de treball.
Aquest capítol regula el funcionament de les comissions o grups de treball. Cal determinar si aquestes comissions són el principal òrgan de participació dels i les membres de l’associació, per exemple.
- Capítol VIII. El règim econòmic.
En aquest apartat convé definir com es nodreixen els recursos econòmics de l’associació, si es reben quotes dels/les sòcies, subvencions oficials, entre altres. Si l’associació neix amb un capital inicial s’ha de determinar la quantia; a més, s’ha d’establir la data de tancament de l’exercici econòmic.
- Capítol IX. El règim disciplinari.
Aquest capítol recull les especificitats respecte a possibles infraccions comeses per les persones membres de l’associació. Cal determinar com s’identifiquen les infraccions i les seves corresponents sancions.
- Capítol X. La dissolució.
Per últim s’hi aborda el tema de la dissolució. Quin procediment cal seguir si s’acorda la dissolució? Què se’n fa del romanent net? Tots aquests aspectes s’han d’especificar.
No és obligatori seguir un model establert d’estatuts, però la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ofereix la possibilitat de descarregar-se un document on poder emplenar les caselles en funció de l’entitat que es tracti.
Aquest document facilita la redacció dels estatuts perquè segueix un model marc d’una associació genèrica. Ara bé, és recomanable parar especial atenció a tots i cadascun dels apartats per tal d’ajustar al màxim cada capítol a les necessitats de l’organització concreta.
Per exemple, l’article 4 del capítol II del model d’estatuts de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques fa referència als/les membres de l’associació i els seus drets i obligacions. Segons el model “per integrar-se a una associació cal presentar una sol·licitud per escrit a la junta directiva”.
Això dependrà de com cada associació vulgui gestionar-ho, entre molts altres aspectes. És per això que cal consensuar entre tots i totes els aspectes organitzatius i de gestió de l’entitat, per evitar que després pugui haver-hi malentesos.
Sí, és obligatori. Al final del document, a l’últim full, és necessari que aparegui la signatura de tots i totes les sòcies fundadores de l’associació.
A més, la localitat i la data que es consignin als estatuts han de coincidir amb la localitat i la data que figurin a l’acta fundacional. L’acta fundacional no és més que el document on les i els socis fundadors (o, com a mínim tres) acorden: constituir l’associació, aprovar-ne els estatuts i escollir la junta directiva.
Per incloure les signatures que es requereixen, n’hi ha prou amb esmentar-ho (per exemple, “Per la present, signem tots i totes les sòcies fundadores”) i, a continuació, procedir a la signatura.
