La formació de les persones voluntàries

La Carta del Voluntariat de Catalunya – reconeguda i adoptada pel Parlament de Catalunya en la seva Resolució 98/V de 29 de maig de 1996 – recull, entre els drets de les persones voluntàries, que aquestes han d’obtenir informació de l’entitat on col·laboren, sobre el funcionament, les seves finalitats i les seves activitats, suport en el desenvolupament de l’acció voluntària i mitjans per poder exercitar-la correctament. Així mateix, han de rebre la formació necessària per al desenvolupament de l’activitat.

Però més enllà que aquesta sigui reconeguda com un dret, el desenvolupament d’una bona formació inicial facilita que les persones que s’incorporen sentin que la seva tasca és important per l’organització i, per tant, ajuda a la integració i adaptació al grup de treball i a l’entitat en general.

Així, és molt important que les pròpies organitzacions li dediquin un temps al procés d’acollida de persones voluntàries i els informin de la tasca que portaran a terme, quins objectius concrets tindran i com contribuiran als objectius generals de l'associació. A més, també se’ls ha de presentar la història de l’organització, l’organigrama i el funcionament d’aquesta.

La formació de les persones voluntàries es fonamental ja que permet que aquestes coneguin i incorporin noves eines i estratègies per desenvolupar i millorar qualitativament les activitats que porten a terme, especialment en aquells casos on es desenvolupa una atenció directa. A més, també permet que aquestes reflexionin i prenguin consciència de la tasca que desenvolupen.

En aquest sentit, cal tenir present que les necessitats formatives del voluntariat variarà en funció del perfil i característiques de cada persona, així com de la tasca que desenvolupen i l’àmbit i/o col·lectiu amb el qual intervenen aquestes. Es tracta de dos qüestions que han de quedar recollides en el pla de formació de l’associació.

Així mateix, és important destacar que no tota la formació que realitzin les persones ha d’estar proporcionada per la pròpia entitat (formació interna). Però sí que aquesta ha de facilitar les vies perquè les persones voluntàries participin en les accions formatives que altres organitzacions desenvolupen (formació externa).

Finalment, assenyalar que les accions formatives també són una oportunitat perquè les persones voluntàries comptin amb espais de trobada i intercanvi que els ajuden a transmetre i compartir les vivències de l’acció voluntària.

En aquest sentit, les entitats podran aprofitar aquest espai per treballar el seguiment i la motivació de les persones voluntàries que col·laboren amb ella. Per fer-ho, més enllà de la formació formal, poden adaptar diferents tècniques i metodologies a la seva realitat.