Les persones voluntàries, segons la Carta de Voluntariat de Catalunya, tenen dret a ser rescabalats de les despeses causades per les activitats voluntàries igual que les persones treballadores poden percebre dietes quan es desplacen fora del seu lloc habitual de feina. En ambdós casos, les dietes s'entenen com rendiments de la feina en l'IRPF i tributen com a tals.

Ara bé, el Reial Decret 439/2007 estableix que quan les dietes no superen determinats límits, els imports percebuts resten exempts de tributació.

Pel que fa als desplaçaments, seran exempts els imports:

• Quan s'utilitzin mitjans de transport públics, i es justifiqui mitjançant factura o document equivalent.
• Quan el mitjà de transport sigui privat, la quantitat que resulti de multiplicar 0,26 € euros per quilòmetre recorregut, més les despeses de peatge i aparcament que es justifiquin.

Per a les despeses de manutenció en un municipi diferent del lloc de feina habitual, els imports exempts seran:

• Quan s'hagi pernoctat, 53,34 euros diaris dins del territori espanyol, i 91,35 euros a territori estranger. Les despeses seran les que es justifiquin mitjançant factures o documents equivalents.
• Quan no s'hagi pernoctat, l'import màxim serà de 26,67 euros diaris si és dins del territori espanyol, i de 48,08 euros diaris a territori estranger.

En qualsevol dels dos casos, la pagadora (l'associació o la fundació) ha d'acreditar el dia i el lloc del desplaçament, així com el motiu.

Cal esmentar que, tant si les dietes que abona l'entitat estan exemptes com si no ho estan perquè superen les quantitats màximes i tenen una part que no ho està, els imports abonats s'han d'incloure en el model 190 (resum anual de l'IRPF) i els imports no exempts tant als models 111 trimestrals que presenti l'entitat com al model 190.

En cas de les persones voluntàries, la pràctica comuna és no fer-ho, en alguns casos perquè no es disposa de les dades fiscals completes del voluntari/ària i en altres casos perquè l'entitat normalment no satisfà cap rendiment sotmès a retenció, ni tan sols presenta aquests models.

A més, com que les persones voluntàries no perceben contraprestacions materials pel seu voluntariat, i sempre que els imports abonats no superin els límits exempts, tampoc es tractaria ben bé d'un rendiment del treball, amb la qual cosa es podria defensar davant d'una possible inspecció d'Hisenda.

En tot cas, quan es tracta de les dietes abonades als treballadors/es sempre s’han d’incloure en els corresponents models trimestrals i anuals segons estiguin exemptes o no. En cas de dietes exemptes al model 190 amb la clau assignada a aquest tipus de rendiment: L, i en cas de dietes no exemptes, es declaren juntament amb les retribucions salarials al model 111 i 190 amb la clau A.