L’any 2003, vint-i-cinc entitats es van trobar al Castell de Montesquiu i van constituir la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT). Dues dècades més tard, i després de la fusió de la XCT i la Xarxa de Voluntariat Ambiental el 2019 per crear la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), més de cent noranta organitzacions treballen braç a braç per assolir un objectiu comú: conservar la natura i preservar la nostra font de vida.

La XCN ha situat Catalunya com un model a seguir pel que fa al treball en xarxa en l’àmbit ambiental. Malgrat dur a terme una tasca ingent, l’emergència climàtica i ecològica que assota el planeta continua fent més necessària que mai la seva existència. En parlem amb la Sandra Carrera, directora de la xarxa, qui repassa la trajectòria de la XCN i apunta reptes importants que cal abordar com la professionalització de les entitats.

Catalunya té el 26% de la biodiversitat europea i és només el 0,7% del territori. Això implica una gran responsabilitat?

Sí, ens hem de sentir corresponsables perquè tenim un dels països amb més biodiversitat del món. I més en el moment en què estem d’emergència ecològica i climàtica i de pèrdua de biodiversitat. Cal que tinguem molt clar que aquesta és una feina que hem de fer treballant en xarxa amb tot el conjunt del territori.

El treball en xarxa, precisament, és una de les marques de la casa.

Totalment, és l’ADN de la xarxa. Vam néixer amb aquesta vocació d’implicar tots els actors que poden treballar plegats al territori. De fet, a l’inici, el 2003, vam començar com a Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) i érem vint-i-cinc entitats, però des d’un bon principi ja es van implicar i associar ajuntaments i algun centre de recerca.

I, d’aleshores ençà, heu crescut moltíssim.

Avui, tenim unes cent noranta organitzacions que són membres de la xarxa. Prop del 50% són entitats sense ànim de lucre, és a dir, associacions i fundacions que dediquen el seu dia a dia a la conservació de la natura. I un 25% són administracions públiques, sobretot locals, però també consorcis, diputacions i la mateixa Generalitat de Catalunya. A més de centres de recerca punters i pioners, i fins i tot empreses. Aquestes no tenen dret a vot, perquè tenen ànim de lucre, però també volen ser-hi perquè creuen en la missió de la xarxa.

Així, es pot afirmar que Catalunya és una referència pel que fa al treball en xarxa en l’àmbit ambiental?

Potser no n’érem massa conscients, però el cert és que, tant a nivell europeu com internacional, s’ha reconegut aquesta particularitat i aquest treball tan ben fet, implicant tots els actors del territori. En aquest sentit, l’any 2000, la International Land Conservation Network (ILCN), una xarxa que abasta tot el món per promoure la iniciativa privada en temes de conservació de la natura, va atorgar un premi a tot el poble de Catalunya per reconèixer aquest treball en xarxa.

Parlem de biodiversitat: en quin punt estem?

Cal dir que aquesta celebració té un punt agredolç perquè, després d’aquests vint anys treballant en xarxa, tots els informes i dades ens continuen mostrant que estem perdent biodiversitat a Catalunya. Les xifres són realment esfereïdores. Hem perdut, de mitjana, un 25% de les poblacions. I en el cas dels ecosistemes aquàtics, les dades són més alarmants encara, atès que estem parlant del 50% de pèrdua de biodiversitat en dues dècades. Realment, és molt preocupant.

"Totes les dades ens mostren que estem perdent biodiversitat, les xifres són realment esfereïdores".

Aquesta pèrdua és conseqüència directa de l’emergència climàtica que patim?

Sí, són dues cares de la mateixa moneda, i l’emergència climàtica, evidentment, posa més en risc aquesta situació. La principal causa d’aquesta pèrdua és el canvi d’usos i, sobretot, la parcel·lació del territori. Podem afirmar que el nostre modus vivendi, el nostre model socioeconòmic, posa en risc els ecosistemes, la nostra font de vida.

Catalunya, en cinquanta anys, ha passat de tres milions d’habitants a més de set, i som una població amb uns nivells de consum de recursos, de generació de residus i de consum d’energia molt superior al que el nostre planeta pot generar. Això posa en escac la mateixa supervivència de la nostra font de vida, que ens proveeix d’aigua, d’aire, d’aliments…

A escala internacional, s’ha fixat el repte 30x30, que consisteix a restaurar el 30% del territori abans del 2030. Com estem a Catalunya?

Depèn de com ens ho mirem. A nivell de planificació es pot dir que anem bé perquè el 32% del nostre territori té un pla de protecció, per tant, està dins dels espais naturals protegits. Ara bé, el problema és que només està planificat. És a dir, tenim molt clar què hauríem de protegir, però ens falta passar a l’acció i executar-ho, restaurar i protegir de manera efectiva aquests espais.

A més, com ens diuen des de Nacions Unides, ja no n’hi ha prou amb protegir aquest 30%, sinó que necessitem restaurar espais que hem degradat i renaturalitzar-los. Per tant, malgrat que tenim una bona planificació, tenim encara molts deures a fer.

Parlem ara de la tasca de la XCN, ha evolucionat molt durant aquests vint anys?

Potser el més significatiu és que el 2019 ens vam fusionar la Xarxa de Custòdia del Territori i la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya. Per tant, vam unir dues eines que ens ajuden a avançar cap a un objectiu comú, que és conservar la natura. Aquesta fusió, a més de sumar esforços entre les entitats que promouen el voluntariat ambiental i les que treballen la custòdia del territori, ens ha permès fer un salt qualitatiu important.

La unió fa la força.

Exactament, hem pogut millorar la nostra tasca, especialment en l’àmbit de la incidència política. Ens hem configurat com un actor que té capacitat d’incidir políticament, més de la que teníem, i amb capacitat d’arribar més lluny i a més actors, com empreses, per exemple. També a implicar la ciutadania i, en definitiva, fer aquest salt per no ser sempre els mateixos i arribar a més col·lectius.

"Ens hem configurat com un actor que té capacitat d’incidir políticament".

Quines fites significatives heu assolit en aquestes dues dècades?

Una de les més rellevants és l’impuls del portal voluntariatambiental.cat, que ha crescut molt. En els últims dos o tres anys estem publicant anualment unes sis-centes crides de voluntariat ambiental, que fa molta patxoca. Ens falten dies per poder participar en les múltiples i diverses activitats que les entitats organitzen arreu del territori, a les platges, als rius, als boscos…

No hi ha excusa per no participar.

Això és el que volem. Tenim una diversitat molt gran de maneres de participar, i unificar-ho tot en un únic portal ajuda molt. Qui vulgui ser voluntari, passar a l’acció i ser part de la solució pot trobar la manera de fer-ho en aquest portal. A banda, també tenim el portal donantambiental.cat, que ofereix una altra manera de col·laborar a través de donacions, també les empreses, per contribuir a millorar la nostra biodiversitat.

El voluntariat és cabdal per a les entitats ambientals, però caldria tendir cap a una major professionalització?

Sí, volem diferenciar aquest malentès voluntariat com a substitució del que ha de ser la professionalització de les entitats. Una cosa és que tu, com a persona, decideixis fer una acció voluntària, i una altra molt diferent és que les entitats necessiten tenir professionals a les seves estructures. En això també hem avançat i hem aconseguit llançar quatre convocatòries a les entitats que fan custòdia i voluntariat ambiental per incorporar perfils tècnics. S’ha professionalitzat el sector, però encara estem a anys llum del que hauria de ser i ens manquen recursos per tenir molta més força.

La lluita contra la precarietat és un dels vostres cavalls de batalla.

I tant, és un dels focus que volem visibilitzar els pròxims anys perquè hem crescut molt, hi ha moltes entitats ambientals, però massa sovint es depèn de la voluntat i l’energia de les persones, i no és la manera. Cal assegurar recursos per professionalitzar el sector perquè el país ho necessita. El paper de les entitats és molt important, més enllà dels projectes de conservació, fem una feina cabdal de sensibilització, educació ambiental i divulgació, entre altres, i això són coses que mai farà l’administració pública.

"Cal avançar en la professionalització de les entitats, és el gran escull per poder realment vertebrar un sector potent".

Si mirem el futur, el jovent està implicat a les entitats? Hi ha relleu generacional?

Justament, la setmana passada vam organitzar un grup de treball amb les entitats actives en l’àmbit del voluntariat i vam celebrar que les persones que hi van participar feia menys d’un any que formaven part de les entitats. És una situació que estem abordant perquè a les entitats hi ha persones que les han tirat endavant i sovint es troben que no hi ha relleu. Ara estem començant a veure aquest relleu i és engrescador.

Una altra cosa és a nivell de voluntariat, que, sobretot després de la covid, ha costat més que la gent s’impliqui i es comprometi a mitjà i llarg termini, més enllà d’accions puntuals.

Després de celebrar vint anys, com a entitat, quin és el repte principal que té al davant la XCN?

Et diria que la professionalització de les entitats. Pensem que és el gran escull per poder realment vertebrar un sector potent, amb molta capacitat per poder afrontar tots els desafiaments que tenim al davant, que són immensos.