La feina que fan les entitats en defensa del col·lectiu LGBTI+ és molt important, encara avui dia, i cal reconèixer el seu esforç. Juny és el mes que se celebra l'orgull del col·lectiu, i és un mes assenyalat per recordar tot el camí que queda per acabar amb les injustícies que viu la gent pertanyent al col·lectiu LGBTI+. És per això que hem parlat amb la Marina Vila Sayós, l'actual vicepresidenta de Trenquem Armaris, qui ens ha explicat el dia a dia de l’associació de Granollers des del seu inici.

Sota quina necessitat neix Trenquem Armaris?

Neix arran d’una trobada de l’Ajuntament on convocaven gent del col·lectiu LGTBI+ de Granollers. Ens vam conèixer amb la Judit Alcayde, la presidenta, i es va veure que hi havia una inquietud general, amb molta gent que volia fer coses. I no hi havia cap associació similar al Vallès Oriental. Trenquem Armaris es va oficialitzar el gener de 2020.

I com va impactar la pandèmia?

L'associació es va crear just abans de la pandèmia, i va haver-hi moltíssims projectes i idees que, evidentment, van haver d’aparcar-se. Nosaltres pensem que el més important és visibilitzar de forma pacífica perquè no només el col·lectiu sàpiga que estem aquí per ajudar-los, sinó que la gent que no forma part del col·lectiu també conegui les veritats d’aquest, i pugui participar-hi de forma activa. Durant el confinament vam fer aquestes activitats a través de les xarxes socials.

Quins objectius té l’associació?

Són molts. Al col·lectiu LGBTI+ són moltes banderes, són molts colors, i és, per dir-ho d’alguna manera, tot el que estigui fora de la norma d’una parella estàndard. Nosaltres intentem abastar totes aquestes banderes i tots aquests colors. Intentem acompanyar a tota la gent del col·lectiu que necessiti ajuda, suport o atenció. Connectem persones de dins i de fora de la comarca perquè es puguin establir relacions.

Concretament, estem treballant en l’àmbit educatiu, fent tallers a les escoles. També estem preparant un conte infantil que es publicarà aviat, i que l’està editant una editorial de manera altruista. De la mateixa manera, fem moltes accions en l’àmbit cultural i esportiu. Tot el que podem, ho intentem abastar. Un altre dels objectius és visibilitzar a peu de carrer que la societat no s’ha de regir per una norma, sinó per una normalitat i una naturalitat d’acceptar a tothom tal com és.

Quins reptes us heu trobat des de l'inici de l'entitat?

Un repte és arribar als instituts i a l’educació en general. En l’àmbit educatiu, s’han de moure molts fils i a vegades costa i ens cansa. Creiem que és un dels sectors més importants, ja que és a l’adolescència quan les persones es descobreixen a elles mateixes. És una part importantíssima, i justament és on més ens està costant arribar, tot i que hem intentat entrar per molts camins diferents. A més a més, quan arribem ens posen moltes condicions

Cal destacar tot el tema institucional també. Quan hi ha alguna cosa que volem canviar, acostuma a haver-hi una trama burocràtica bestial al darrere que no ens deixa avançar de cap manera. L’Ajuntament de Granollers, que és amb el que més tractem, sí que està present, ens ofereixen coses, però falta un pas més. Finalment, el tema monetari és un dels reptes que ens hem trobat. Hem tingut suport, sobretot d’entitats privades, ja que a vegades ho tenen més fàcil. Hi ha molts projectes que si no tens un suport econòmic, no els pots tirar endavant.

Quina acollida heu tingut a la ciutat de Granollers?

Una acollida molt bona, com et deia, amb l’ajuntament, amb entitats, amb altres associacions de tota classe i tothom s’ha mostrat molt obert a col·laborar amb nosaltres. Per exemple, amb el Club Natació Granollers vam fer la jornada contra la LGTBIfòbia a l’esport, el 19 de febrer. També hem preparat coses amb els Xics de Granollers, amb els gegants, amb diversos comerços...

Recentment, el 17 de juny, vam celebrar la primera edició de la Grag Race, un concurs de Drag Queens. Era un dels nostres projectes pioners que volíem tirar endavant des de l’inici, però per la pandèmia no el vam poder fer abans. Estem molt contentes amb la contribució i rebuda que ha tingut aquest concurs. Nosaltres som persones molt pacífiques, creiem que a partir de la cultura i l’art és la millor manera de conscienciar i visibilitzar. I la resposta ha estat bona, ens hem trobat moltíssima participació, la gent i les entitats de Granollers s’impliquen molt.

Les persones que vulguin es poden fer sòcies o socis de Trenquem Armaris. Com funciona exactament el procés?

Els socis i les sòcies ens ajuden al fet que puguem continuar fent projectes, i cada cop més grans. És paga una quota mensual, es pot inscriure tothom qui vulgui i es poden desapuntar en qualsevol moment. I amb aquests diners nosaltres anem creant projectes i desenvolupant aquestes idees. Hi ha molta feina de rerefons a l'associació. Les tres persones que ara mateix estem a la junta tenim les nostres feines, a part de l'associació, les nostres famílies... Però continuem invertint moltíssimes hores, evidentment, de forma altruista.

Està el procés de tramitació una llei que defensa els drets del col·lectiu LGBTI+. Com de necessàries són lleis així?

Són molt necessàries. Només s’han de comptar els casos que hi ha d'LGBTIfòbia a Espanya i a Catalunya l’últim any. Continuen passant aquestes coses, i s’ha d’enfocar de la mateixa manera que totes les violències, ja que, en definitiva, és violència. La por de passar per segons quins llocs de la mà de la teva parella, per si algú et diu alguna cosa, ha de desaparèixer. Perquè les persones del col·lectiu se sentin igual de lliures que la resta hi ha d’haver unes lleis que les emparin.

Us heu trobat amb casos importants de LGBTIfòbia a Granollers?

Fa uns mesos vam estar tractant un cas d’un noi transsexual de Granollers que s’està hormonant per fer la transició, que va anar al CAP i ens va comunicar que, dins del seu informe mèdic, hi apareixia la transsexualitat com una malaltia. A més, el seu doctor l’havia estat tractant tota l’estona de dona, quan ell és un noi trans. Ho vam comunicar a la premsa local i denunciar a les xarxes socials. És una falta absoluta de respecte cap a una persona, i més sortint d’un metge. És un cas molt recent que hem tingut a la ciutat.

Trenquem Armaris treballa per a defensar la gent del col·lectiu i per conscienciar la gent de fora d’aquest. I gràcies a fer pública aquesta situació, vam aconseguir que gent de fora del col·lectiu reaccionés i es plantegés el problema.

T’agradaria explicar alguna vivència personal en relació amb el projecte?

Una vivència positiva és que estem rebent molta bona retroacció i col·laboració. Ningú ha posat pegues a l’associació per la causa que defensem i per formar part del col·lectiu. És positiu que hi hagi tanta gent, d’àmbits tan diferents, que s’hagin obert a contribuir amb la nostra causa.

I una altra cosa positiva és que, a mesura que l’associació va creixent, ens contacten altres persones perquè anem a fer activitats. Fa poc ens va contactar la presó de Quatre Camins perquè volia que anéssim a fer uns tallers amb els presos. O les biblioteques per fer clubs de lectura. No som nosaltres només que anem darrere de la gent, sinó que venen ells a nosaltres i em sembla molt positiu. L’únic problema és que som molt poques. A la junta només som tres i a vegades no arribem a fer tot el que ens agradaria.

Quin camí us agradaria que prengués l'associació de cara als pròxims anys?

Ens agradaria tenir molts més col·laboradors. El problema és que la participació altruista que hem tingut fins ara, tot i que ha sigut molta, ha sigut de manera puntual. I ens agradaria tenir més suport de manera més prolongada i entregada. L’objectiu seria trobar més gent que es volgués involucrar en l’associació.