5 entitats catalanes que treballen al Senegal

LaviniaNext
Autor/a: 
Dani Sorolla
 Font: Por una sonrisa en África
En Mario Llonch va impulsar Por una sonrisa en África, que centra la seva tasca al Senegal. Font: Por una sonrisa en África.
 Font: Cooperació Activa del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre
L'educació és un dels pilars de l'acció de Cooperació Activa del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Font: Cooperació Activa del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre
 Font: Projecte Tabassaye
En Denis Fornés i la seva germana van impulsar l'ONG Projecte Tabassaye, que té presència a la regió de Kolda i se centra en l'àmbit sanitari. Font: Projecte Tabassaye

5 entitats catalanes que treballen al Senegal

Autor/a: 
Dani Sorolla
LaviniaNext

Resum: 

Repassem la tasca que duen a terme al país africà, que compta amb una comunitat d'unes 30.000 persones a casa nostra i és un dels més destacats per a la cooperació catalana.

Els lligams que uneixen Catalunya amb el Senegal venen de lluny i s’han consolidat al llarg de molts anys en què el país africà ha ocupat un lloc prioritari per a la cooperació catalana. Així l’ha catalogat l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) en els darrers tres plans directors que ha elaborat i que han dibuixat un marc formal de cooperació entre els dos països.

Aquesta relació s’ha enfortit recentment en l’àmbit institucional amb la visita de la consellera d’Acció Exterior de la Generalitat, Victòria Alsina, a la capital del Senegal, Dakar, on el Govern català ha formalitzat l’obertura de la delegació catalana a l’Àfrica occidental. Un fet que, en paraules de la consellera, ha de marcar “un punt d’inflexió en la relació entre Catalunya i el Senegal”.

En bona part, aquesta relació privilegiada respon al pes que la diàspora senegalesa té a casa nostra. Catalunya acull una nombrosa i organitzada comunitat senegalesa, amb prop de 30.000 persones, i un bon grapat d’entitats que la representen i l’articulen. De fet, és el país de l’Àfrica al sud del Sàhara amb una major presència d’ONG catalanes, algunes de les quals hi estan establertes des de la dècada dels anys seixanta i han posat en marxa centenars de projectes.

Avui recollim cinc entitats catalanes que tenen presència al Senegal i hi han desenvolupat iniciatives en diferents àmbits.

Aquesta entitat, nascuda a Salou el 2014, treballa, en línies generals, per reforçar la cohesió social i construir una societat millor, tal com es van plantejar en els seus objectius fundacionals. La seva actuació es reparteix entre els municipis tarragonins i la zona central del Senegal, on l’entitat té presència des de fa anys atès que una part important dels seus socis formen part de la diàspora senegalesa que va arribar d’aquesta àrea del país africà.

Al Senegal, Cooperació Activa del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre s’ha enfocat a dur a terme projectes a la zona d’Mbacké, que es caracteritza per unes dures condicions climàtiques i per un fort despoblament rural per motius laborals i religiosos, com explicava en una entrevista a Xarxanet el seu president, José Luis Rodríguez.

Un dels plantejaments inicials de l’entitat tarragonina va ser promoure associacions locals en aquesta zona central del Senegal per actuar com a contraparts. La seva filosofia de cooperació s’allunya de l’assistencialisme i aposta per l’impuls dels lideratges locals.

Pel que fa als projectes que desenvolupa, tenen especial rellevància els que s’enfoquen en l’àmbit sanitari, com la posada en marxa d’una xarxa d’atenció primària i maternoinfantil a les zones rurals; així com en l’àmbit de l’educació, per lluitar contra realitats encara molt presents al país com el matrimoni precoç.

A Catalunya, han treballat per sensibilitzar sobre la situació que es viu al Senegal i als països del Sud global, especialment de cara al jovent, i han realitzat accions per enriquir la cohesió social i afavorir l’acollida de les persones migrades. En el futur, esperen reforçar el treball en xarxa, sobretot amb entitats senegaleses, i poder ampliar la seva acció a més zones del país.

L’àrea senegalesa de l’Alta Casamance, situada entre Gàmbia i Guinea Bissau, és una zona amb moltes dificultats de desenvolupament, en part arran d’un conflicte que va esclatar fa uns quinze anys. Això va provocar que s’arrossegui un gran dèficit d’inversions i infraestructures i persisteixi una economia subsistència pura i dura.

Allà, al poble de Tabassaye, té presència l’ONG catalana Projecte Tabassaye, liderada pel Denis Fornés. Al poc de començar amb la seva tasca, van aprofitar la xarxa de mútues locals que hi havia en l’àmbit sanitari per mutualitzar tot el poblat i ampliar en gran manera la cobertura mèdica de les seves habitants. A partir d’aquí, han impulsat activitats econòmiques centrades en l’agricultura, la ramaderia i la manufactura, entre altres, per donar eines a la població local i afavorir el seu desenvolupament.

“El nostre objectiu no és tant ajudar, sinó empoderar aquestes poblacions i que s’organitzin perquè puguin ser autosuficients, creiem que aquest és l’únic camí possible”, assegurava el Denis Fornés en una conversa amb Xarxanet. Actualment, faciliten cobertura mèdica a prop de 1.600 persones de diversos poblats de la zona, per tal d’estabilitzar la situació sanitària allà on tenen presència; i han construït un dispensari mèdic i un hort amb pou d’aigua, entre altres.

Com moltes ONG, una part important de la seva tasca és la sensibilització per fomentar la interculturalitat i la coneixença mútua, valors que regeixen l’acció de l’entitat. De cara als anys que venen, esperen enrobustir la seva estructura perquè Projecte Tabassaye pugui continuar ampliant la seva tasca en el futur.

Aquesta fundació va néixer com un projecte personal del seu fundador, Mario Llonch, que juntament amb la seva dona es va enamorar del Senegal i va canviar el confort d’una vida acomodada per instal·lar-se a Mbackombel, un poblat rural del país africà. D’aquí va sorgir Por una sonrisa en Àfrica, que fa dues dècades que treballa per millorar la vida del jovent i les seves famílies.

“Sense educació ni formació, és molt difícil que aquestes persones puguin tirar endavant”, expressava Llonch a Xarxanet. Per això, la fundació té com a prioritat absoluta el desenvolupament de l’educació a la zona del Senegal on té presència. Ho han fet –i ho fan– de moltes maneres i a través de diferents projectes educatius que han beneficiat uns 900 infants i joves.

Per exemple, han ajudat a millorar l’escola del poblat, que avui és una referència en aquesta àrea i ofereix mitjans a la canalla per llaurar-se un futur. Actualment, hi fan classes de tecnologia, entre altres. A banda, han ajudat a crear un dispensari mèdic i una maternitat.

Inspirat per la tasca de Vicente Ferrer, en Mario Llonch centra ara les seves energies en garantir la continuïtat de la fundació, que quedarà en mans dels que un dia van ser estudiants de l’escola que han impulsat. A més, la idea és construir un nou edifici amb més aules per ensenyar-hi anglès i noves tecnologies.

Milers d’infants al Senegal són víctimes d’una xacra que els aboca a l’explotació i a la mendicitat forçada. Parlem dels coneguts com a infants talibés, canalla que queda al càrrec de mestres alcorànics i viuen a escoles religioses, les daares, on pateixen tota mena de maltractaments i abusos i són obligats a pidolar de sol a sol.

L’associació terrassenca Nens de la llauna treballa per pal·liar aquesta problemàtica, que afecta més de 100.000 menors a tot el país, segons les dades de Human Rights Watch. L’entitat, fundada per Amador Vázquez Martín i presidida per Xavi Mas, centra la seva acció a Rufisque, a la regió de Dakar, on ha impulsat un centre de dia batejat com el ‘Royaume des enfants’ per alleugerir la situació dels infants talibés.

En aquest espai, ofereix manutenció bàsica als infants i joves i proporciona educació i formació professional perquè la canalla pugui mirar al futur amb esperança. Avui, Nens de la llauna treballa amb cinc daares i dona suport a uns cent vint infants talibés. Més enllà de la seva tasca en el dia a dia, l’entitat vol seguir lluitant, a través d’una feina d’incidència política, perquè es posi fil a l’agulla per acabar amb aquesta xacra que empeny milers d’infants a una vida massa feixuga.

No ens movem de Rufisque, on l’associació Teranga, sorgida a Molins de Rei, bolca els seus esforços per oferir oportunitats de futur al jovent a través de la seva tasca. L’entitat la va impulsar l’Abdoulaye Fall, nascut a Rufisque, que fa més de vint anys que viu a Catalunya, juntament amb altres persones de la diàspora senegalesa.

L’acció de Teranga persegueix dos objectius centrals. Per una banda, assistir, acompanyar i oferir suport de tota mena a persones nouvingudes, sobretot d’origen subsaharià, que arriben a Molins de Rei. Per l’altra, desenvolupar projectes de cooperació al Senegal. En aquest sentit, l’entitat s’ha centrat a fer projectes enfocats en l’àmbit de l’educació i la sanitat. Així, han treballat amb hospitals, orfenats i escoles, alhora que ajuden puntualment a la població més vulnerabilitzada.

El darrer projecte que Teranga promou a Rufisque és l’impuls del centre multifuncional per a joves XamXamLab, un laboratori del saber que vol implementar un programa de formació i capacitació per contribuir a la inserció del jovent en situació de vulnerabilitat mitjançant càpsules de formació professional i la incubació de projectes d’emprenedoria.

Ja van enllestir la rehabilitació de les instal·lacions del centre i ara l’estan dotant de l’equipament necessari. Allà, la idea és que el jovent hi pugui desenvolupar els seus propis projectes i gaudeixin d’una sortida laboral.

Afegeix un comentari nou