La violència contra les dones i nenes és una de les principals violacions de drets humans al món i es considera una pandèmia global i un problema de salut pública internacional per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Avui, estem encara lluny d’erradicar aquesta xacra, que es manifesta en diferents formes i provoca greus conseqüències físiques i psicològiques en totes aquelles que les pateixen, que són moltes.

Segons les dades de l’OMS, una de cada tres dones al món ha patit alguna vegada a la vida violència física o sexual. En alguns països de l’Àfrica, el percentatge s’eleva fins i tot per sobre del 60%. I no cal anar tan lluny, a Espanya, en el que portem de l’any 2022, trenta-cinc dones han estat assassinades per raó de gènere, una xifra que s’eleva per sobre del miler des de l’any 2003.

Barrar el pas a la guerra global contra les dones és una emergència que ens interpel·la com a societat. Ja fa dècades que els moviments de dones i les organitzacions de base abanderen aquesta lluita arreu. Milers de dones treballen sobre el terreny per prevenir i eliminar les diverses violències masclistes de la vida pública i privada. La seva tasca contra el matrimoni precoç i forçat, la mutilació genital femenina i altres múltiples formes de violència és la punta de llança de la defensa dels drets de les dones al món.

En aquest context, la trobada internacional Foro Barcelona 2022, titulada ‘La veu de les dones africanes contra la violència de gènere’, que se celebra el 28 i 29 d’octubre a l’Hotel Santos Porta Fira de l’Hospitalet de Llobregat, vol donar la paraula a aquestes dones i analitzar específicament el seu paper en l’erradicació de la violència per raó de gènere.

Organitzat per l’Associació Humanitària contra l’Ablació de les Dones Africanes (AHCAMA) i la Fundació Guné, el fòrum vol assentar les bases per crear una aliança de moviments feministes i de drets humans entre l’Àfrica i Europa i establir una cooperació tècnica. Alhora, pretén ser un espai que faciliti la formulació de solucions innovadores en matèria de violència per raó de gènere.

La idea d'organitzar la trobada va ser una iniciativa de l'Aissatou Diallo, presidenta de l'AHCAMA. "Des de fa temps ella creia que era molt important crear a Barcelona un espai on es poguessin reunir diferents representants de moviments de dones africanes d'Europa i del continent africà per establir aquest vincle des del moviment de base", explica l'Anna Aliè, membre de la Fundació Guné.

Ponències repartides en panells temàtics i constitució de grups de treball

El sistema patriarcal predominant al món reprodueix estereotips socials i prejudicis contra les dones arreu del planeta, i revela la seva pitjor cara a llocs com l’Àfrica Occidental, per exemple, on s’accentuen les vulneracions de drets contra les dones i nenes pel simple fet de ser-ho. La prevalença de restriccions socioculturals, pràctiques tradicionals i costums contribueixen a alimentar les múltiples violències contra les dones en aquesta i moltes altres zones del món.

Aquesta realitat es perpetua malgrat l’existència i la tasca d’instruments legals internacionals adoptats pels Estats, com el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) o el Conveni d’Istanbul, que s’han demostrat insuficients per capgirar un escenari que conculca massivament els drets de les dones en múltiples àmbits, com el de la salut sexual i reproductiva, l’educació, la igualtat d’oportunitats o l’accés a llocs de responsabilitat.

"És evident que aquests instruments hi han de ser, perquè sense ells no tenim un marc legal al qual donar suport, però la trobada vol visibilitzar que també és necessari un treball en el sentit de canviar hàbits, actituds i comportaments de la societat. Sense això serà molt difícil avançar, per això són tan importants els moviments de base i de dones, que són les que estan fent la tasca de sensibilització porta a porta, que treballen amb els líders comunitaris i directament amb la població; cal donar valor a la seva tasca", assenyala l'Anna Aliè.

Per abordar totes aquestes problemàtiques, durant el primer dia el fòrum planteja fins a quatre panells temàtics, amb diverses ponències i debats per tractar qüestions com els avenços legislatius en violència contra les dones i drets de la infància; les normes socials i pràctiques culturals i religioses; el treball comunitari com a mecanisme preventiu i l’exemple de joves i supervivents d’aquestes violències.

Entre les ponents hi ha noms destacats com la Marie Gomez, Comissària Principal de Policia a Guinea-Conackry; l’Aly Tandian, professora a la universitat de Dakar; l’Edna Milano, defensora dels drets de les dones a Itàlia; la Bombo N’Dir, presidenta de l’Associació de Dones Immigrades Subsaharianes (ADIS) i la Khadiatou Konate, Directora Executiva del Club de Jeunes Filles de Guinea-Conackry, entre moltes altres.

La majoria d'elles formen part de moviments de dones i organitzacions de base, que juguen un paper cabdal en la lluita contra les violències envers les dones. "L'objectiu és donar-les veu i que puguin estar representades en els diferents grups de treball perquè s'escoltin les seves iniciatives a l'hora de pensar en formes de treballar per fer front a les violències per raó de gènere", exposa l'Anna Aliè en conversa amb Xarxanet.

Al llarg de la segona jornada, es desenvoluparan grups de treball per concretar tot allò que s’ha posat sobre la taula i formular propostes sobre aspectes com lleis per aprofundir en la prevenció de violències; accions per canviar normes socials i culturals perjudicials per a dones i nenes; explorar aliances de treball entre moviments de base i altres agents; així com models de finançament alternatius per caminar cap a la igualtat entre gèneres i empoderar dones i nenes.

De l’anàlisi a la concreció: un full de ruta i un pla d’acció a tres anys

Tot plegat es vol condensar en un full de ruta denominat ‘Declaració Àfrica-Europa contra la violència per raó de gènere’, que pretén concretar propostes i marcar un camí que contribueixi al propòsit d’eliminar les violències contra les dones. Alhora, aquest objectiu es pretén assolir mitjançant un pla d’acció 2022-2025 que implementi el conjunt de tasques necessàries per a la consecució de les finalitats plantejades.

Igualment, per assegurar una rendició de comptes pel que fa a les iniciatives i accions proposades, es constituirà un comitè d’expertes que farà un seguiment de la ‘Declaració Àfrica-Europa contra la violència per raó de gènere’.

Donar la veu a les dones africanes que dia rere dia treballen sobre el terreny i lideren la lluita contra la violència envers les dones i nenes i bastir una aliança de moviments de dones i de drets humans és una de les claus per albirar un horitzó lliure de violència contra les dones. "Malgrat tot, es pot dir que hem avançat i la lluita contra les violències que pateixen les dones avui és molt més visible, i comptem amb més instruments i mecanismes per fer-hi front, però, és clar, queda molta feina per fer", conclou Aliè.