El Parlament català posa en marxa el seu Registre de grups d’interès
Comparteix
ONG, fundacions, associacions, plataformes i xarxes sense ànim de lucre, entre d'altres, hi han d'estar inscrites si volen reunir-se o mantenir contactes amb els diputats i diputades.
Regular, normalitzar i fer públiques les relacions entre grups d’interès i diputats i diputades per promoure la transparència i garantir l’interès general de la ciutadania. Aquest és l’objectiu del Registre de grups d’interès que el Parlament de Catalunya ha posat en funcionament el 14 de febrer del 2017.
La iniciativa s’emmarca en la Llei de Transparència, accés a la informació pública i bon govern que a finals del 2014 va aprovar la Generalitat. Amb la posada en marxa d’aquest instrument, el Parlament català esdevé la primera cambra legislativa de l’Estat que compta amb un registre d’aquest tipus.
“Tot el que passa entre les parets del Parlament ha de ser públic perquè estem al servei de la ciutadania. I també han de ser públiques totes les reunions i contactes, legítims i lícits, d’altra banda, que tinguin els grups d’interès amb els diputats i diputades” va afirmar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, durant l’acte de presentació.
A partir d’ara, sempre que un grups d’interès vulgui reunir-se amb algun o alguna membre del Parlament cal que estigui inscrit en el registre. A més, al portal de transparència, els ciutadans i ciutadanes podran consultar l’agenda pública dels diputats i diputades per saber amb qui es troben o mantenen contactes.
“L’agenda ha d’estar actualitzada i s’ha de publicar, com a mínim, amb periodicitat quinzenal. S’hi han d’indicar les persones, entitats o organitzacions amb què els diputats i diputades han tingut contactes i la data i l’objecte de la reunió, acte o activitat” estableix la nova normativa.
Una vintena d’organitzacions inscrites
Dos dies després de la posada en marxa del Registre, ja eren 27 les organitzacions inscrites. El llistat, de consulta pública, inclou entitats com la Taula d’entitats del Tercer Sector de Catalunya, La Confederació, Justícia i Pau i Casa nostra, casa vostra, o la Fundació Catalana de l’Esplai, a banda de col·legis professionals, consultories i despatxos d’advocats, entre d’altres.
La inscripció comporta una sèrie de drets i deures per a aquests grups: per exemple, poden actuar en defensa i promoció dels seus interessos, deixar constància de les propostes fetes en les tramitacions parlamentàries, estan obligats a complir amb el Codi de conducta comú dels grups d’interès i han de facilitar informació fidedigna i completa al registre.
Qui ha de registrar-s'hi?
La normativa del Parlament considera explícitament com a grups d’interès les ONG, fundacions, associacions, plataformes i xarxes o altres formes d’activitat col·lectiva sense ànim de lucre.
També inclou els grups de reflexió i institucions acadèmiques o de recerca -tant aquelles que estan vinculades a sindicats, organitzacions empresarials o partits polítics com les que no-; les organitzacions que representen esglésies i comunitats religioses; les empreses i grups d’empreses i les associacions comercials i empresarials.
Igualment, associacions i col·legis professionals i sindicats s'hi han d’inscriure, així com consultories professionals i despatxos d’advocats i advocades; les persones consultores i advocades que treballen per compte propi, i fins i tot, les entitats organitzadores d’actes.
A l’espera del registre únic per a tot Catalunya
La regulació dels grups d’interès no existeix a nivell de l’Estat espanyol ni en cap comunitat autònoma i, de fet, només la trobem a EUA, Austràlia i Canadà. La Llei de transparènciade la Generalitat estableix que cada administració o ens ha de disposar dels seu propi registre de grups d’interès i, des de l’octubre del 2015, el Govern català ja té en marxa el seu.
Tot i així, segons va explicar Xavier Bernadí, director general de Dret i d'Entitats Jurídiques del Departament de Justícia, durant la jornada Grups d'Interès i novetats legals per a entitats organitzada per Suport Associatiu fa uns mesos, el Govern català està impulsant una modificació legal per “crear un únic registre a tot Catalunya” i que les organitzacions tinguin prou amb realitzar una única inscripció.
Es preveu que aquest registre entri en funcionament el primer trimestre del 2017.
Vídeo de la presentació del Registre de grups d'interès del Parlament
El #Parlament culmina el desplegament de la Llei de #Transparència amb la posada en marxa del registre de #grupsinterès i l'#agendapública pic.twitter.com/faKKRuzn6b
— Parlament Catalunya (@parlament_cat) 14 de febrer de 2017
Informacions relacionades:
- Saps què són els grups d'interès?
- El Registre de grups d'interès, un pas més cap a la transparència
- Xavier Bernadí: "Les entitats del tercer sector duen a terme una activitat d’influència molt intensa davant tot tipus d’administracions i institucions públiques"
- El Govern posa en marxa el Registre de grups d’interès
Afegeix un nou comentari