Pau Batlle: "La crisi climàtica ens demana un model territorial sostenible"

El projecte de la línia de molt alta tensió (MAT), la construcció d'un macropolígon a la Conca d'Òdena, el Parc Eòlic de Pontons, la proliferació de parcs fotovoltaics, la conservació del Pantà de Foix o el projecte logístic Logis Penedès. Aquests són alguns dels conflictes de caràcter ambientals actuals presents a la Vegueria del Penedès, integrada per les comarques de l'Alt i el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia, una sèrie de problemàtiques que compten amb el rebuig d'entitats d'un territori que encara té pendent d'aprovar el Pla Territorial del Penedès.

Algunes d'aquestes entitats del territori, com Bosc Verd, Provegueria Penedès, No Fem el CIM, CEPVÍ (Centre d'Estudis del Paisatge Vitivinícola), GEPEC (Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans), APMA (Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf), GEVEN (Grup Ecologista del Vendrell i el Baix Penedès) o Ecologistes de Catalunya, formen part de SOS Penedès, una plataforma que defensa el territori i que treballa per una Regió Agroalimentària Protegida al Penedès com a alternativa econòmica en contra de la logística i l'especulació.

Parlem amb el Pau Batlle, actualment membre del CEPVÍ, durant molts anys portaveu de No Fem el Cim, i per tant, membre de la plataforma SOS Penedès, sobre la plataforma i els conflictes existents a la Vegueria.

Com neix SOS Penedès?

La plataforma té els seus orígens arran de les lluites que hi havia al territori sobre els projectes logístics que l'administració va impulsar a partir del 2004, un d'ells, el més important, el que actualment s'anomena Logis Penedès, que abans era el CIM, motiu pel qual va néixer No Fem el CIM. Després de l'aparició d'altres projectes que no tenien un caràcter logístic, i en veure que la necessitat que els grups ecologistes i la societat civil treballéssim plegats, vam ajuntar en aquest paraigua de SOS Penedès.

Una plataforma com SOS Penedès ens permet centralitzar les trobades, les accions que es fan al territori, les denuncies i les al·legacions, i donar una resposta més unitària i potent, a més de poder informar a tothom del que està passant al territori i què estem fent.

El Penedès és un territori amb molts i diversos conflictes ambientals.

Podriem dir que és un punt calent de conflictes. Històricament ha estat una terra de pas, i el fet que, teòricament, sigui un territori obert ha complicat aquesta situació. Segons la planificació territorial, els territoris oberts són espais on no hi ha res, encara si que hi ha espais agrícoles. Però sembla que no són tan importants com els altres. i que, per tant, en aquests espais agrícoles es pot fer de tot.

Dieu que la problemàtica dels projectes logístics se centra sobretot en Logis Penedès. Ens podeu explicar aquest projecte?

Pretén ser un centre on arribin les mercaderies provinents dels ports de Barcelona i Tarragona. Com aquí hi ha la cruïlla entre diverses vies importants, amb la particularitat que deien que per aquí estava previst que passés el famós eix mediterrani de mercaderies, doncs consideraven que aquest era un punt clau per posar aquesta plataforma que no era possible ubicar als dos ports, que són de petites dimensions i que estan creixent quant a activitat. Aquesta situació ha fet més urgent que el Penedès es converteixi en una plataforma logística.

No obstant això, no van comptar que hi ha una forta oposició per part del territori com el Penedès, que s'aprecia molt el paisatge. És un territori on, a més, hi ha una forta economia basada en la vitivinicultora. Aquesta forta oposició ha fet que, des del 2004 fins avui, encara no s'hagi fet la plataforma logística d'unes 200 hectàrees, entre els municipis de l'Arboç i Banyeres del Penedès.

Un dels temes més importants és la confecció del Pla territorial de la Vegueria del Penedès. Quin és el seu estat?

Des del 2014 aquest pla territorial ha tingut diferents etapes, però avui dia, el 2021, està aturat. No s'ha tirat endavant, de moment. Tenia darrere tota una sèrie de projectes que estaven molt orientats cap al desenvolupament de l'eix mediterrani o el quart cinturó per transportar les mercaderies provinents dels ports que no poden assumir els trens.

Al segle passat tots els plans territorials parcials eren plans que tenien com a missió pràcticament desenvolupar el territori, créixer i amb una visió d'augmentar els sistemes viaris. Però a partir de la crisi climàtica, que s'ha fet més forta, i amb la pandèmia, s'ha vist claríssimament que no podem dirigir-nos cap a plans territorials desenvolupistes, sinó tot el contrari. Hem de mesurar què podem fer per no generar un desgast al territori i una contaminació excessiva.

Heu fet moltes propostes al respecte. Què trobeu a faltar?

Primer de tot reivindiquem un pla territorial amb tots els detalls, com per exemple, un estudi d'impacte ambiental i un estudi econòmic de la situació. Si no té això, no és un pla territorial. Hauríem d'incloure, i avui dia encara més, el projecte de la mobilitat sostenible. No és un pla territorial del segle XXI si no hi afegim precisament un estudi de l'energia verda d'autoconsum pròpia del territori. Tot això no s'ha fet, no hi ha hagut ni interès ni diners per desenvolupar un pla territorial com cal.

Un tret important és la relació del Penedès amb les dues metròpolis entre les quals s'ubica.

No entenem que l'administració no consideri que la Vegueria del Penedès estigui dins d'una metròpoli. Nosaltres som el cor de la metròpoli, cosa que no vol dir que nosaltres haguem de créixer com la metròpoli. Davant d'aquesta situació proposem que l'eix mediterrani de mercaderies no passi per l'eix del Penedès. És il·lògic que aquestes mercaderies que van cap a Europa travessin el Penedès. Moltes d'elles venen de les dues petroquímiques del camp de Tarragona i per tant són considerats transports de mercaderies perilloses.

Fem aquest tipus de propostes, no per treure'ns de sobre les mercaderies, sinó perquè considerem que tot això és una metròpoli i no podem ficar mercaderies d'aquest tipus per dins d'aquesta metròpoli, fiquem-les per llocs que encara no estan habitats o desplacem-los cap a l'interior del territori on hi ha més perill de despoblament.

Tenint en compte aquest model territorial que proposeu, reclameu que la Vegueria del Penedès esdevingui una Regió Agroalimentària.

La idea és seguir amb els models alternatius que ja existeixen a Europa, com el que es va crear al voltant de l'àrea metropolitana de Milà, un parc agrícola afegit al mateix sistema metropolità que serveix com a alternativa de subministrament alimentari de la metròpoli, així com d'espai de lleure. Als debats del Participa, a la pròpia pàgina web del departament de Territori, hi va haver molta participació de la societat civil que defensàvem un model territorial basat en el qual seria la RAP, la Regió Agroalimentària del Penedès.

Quin és l'estat general del Penedès?

Les segones residències de la costa, des del Vendrell fins a Vilanova, és un continu urbà que s'ha convertit en ciutat dormitori. Les segones residències s'han convertit en primeres residències de gent que treballa a Barcelona i es mou amb el tren de la costa o la C-32. I per això el Baix Penedès és la comarca més deprimida de tota Catalunya, amb l'atur més elevat. Per això demanem que el Penedès no es consideri un cul de sac de la metròpoli.

El territori tampoc és aliè a la problemàtica amb la instal·lació de parcs d'energies renovables.

Sobretot quant als parcs fotovoltaics, no tant els eòlics, ja que només hi ha vent a Pontons. Va haver una època en la qual van començar a sortir com bolets gent que demanava llicència per instal·lar un parc fotovoltaic. Eren empreses que havien estat creades recentment, amb seus a pisos, com una mena d'empreses creades per inversors, que no existien fins llavors, creades per demanar unes llicències que no pensaven executar, sinó que l'objectiu era vendre-les a grans companyies elèctriques.

En què ens beneficia a nosaltres carregar amb la responsabilitat de subministrar energia a Barcelona? Al contrari, ens perjudica. Tant les plaques solars com els molins de vent tenen un impacte paisatgístic negatiu. Des d'un punt de vista urbanicola es pot veure com egoista, però a les ciutats ningú es planteja posar a casa seva plaques solars per poder, com a mínim, evitar que hi hagi tot aquest problema de l'energia.

El cert és que el tema de l'energia és un aspecte a solucionar.

Primer de tot s'ha d'estalviar. No podem seguir gastant tant. Hi ha d'haver una política d'estalvi. I per altra banda, si l'energia que es produeix es gasta al mateix territori, s'aprofita quasi tot. És un percentatge molt alt el que es perd amb el transport d'energia. Hauria d'haver-hi un projecte d'autoconsum, és el que estem movent aquí a través de SOM energia i altres cooperatives que s'han muntat sota el seu paraigua.

Estem estudiant la possibilitat de fer un càlcul de les necessitats energètiques del territori, començant per fer una prova model en un municipi, en què s'estudien l'orientació de les teulades, la quantitat de zona industrial on poder instal·lar plaques solars o els indrets on no farien mal de posar-hi aquestes plaques. A veure si tenim possibilitat de satisfer la demanda energètica del municipi. Si aquesta prova pilot funciona, demanaríem a tots els ajuntaments que facin aquest estudi.