Eines de programari lliure per a entitats

El futur és també tecnològic i la digitalització, accelerada per la pandèmia, ha arribat per quedar-se. Com a entitats socials ens hem de responsabilitzar de les eines digitals que triem i buscar alternatives col·laboratives i lliures al programari privatiu de les grans corporacions que s'apropien de les nostres dades i amenacen la nostra privacitat.

Sovint, però, no sabem què significa utilitzar aquestes eines ni de quines disposem. Per apropar-nos a aquestes solucions tecnològiques, Pep Oliveras, dinamitzador TIC de la cooperativa Colectic, ha ofert el webinar 'Eines de programari lliure per a entitats'. "De la mateixa manera que triem un càtering de proximitat, agroecològic o de comerç just, no hem de menystenir aquestes decisions", apunta Oliveras.

El programari lliure és un dels criteris ètics que podem utilitzar per escollir les eines que utilitzem perquè darrere hi ha una filosofia basada en la llibertat de compartir el coneixement. Una eina és de programari lliure si es pot estudiar lliurement com funciona i modificar-ne el programari, un fet que garanteix la transparència i la privacitat de les dades. També ha de permetre la distribució lliure de les seves còpies, i la modificació lliure del programa per a la comunitat.

De fet, és la comunitat de persones usuàries el que dona el poder a les plataformes i és per això que si utilitzem programari privatiu no només enriquim les corporacions econòmicament sinó que les fem més fortes i "això té conseqüències", denuncia Oliveras.

A la vegada, el programari lliure s'associa amb l'acrònim FLOSS, que és el conjunt d'eines lliures, i amb el model procomú, basat en invertir els esforços en millorar allò que és col·lectiu.

Les eines de programari lliure acostumen a ser gratuïtes però no els serveis d'instal·lació, acompanyament i manteniment. També s'ha de tenir en compte que algunes eines es poden fer servir online, però el més adient és instal·lar-les en un servidor propi o mancomunat per poder tenir el control de l'eina.

Ara ja sabem en què consisteix el programari lliure, però quines eines podem utilitzar i com?

Si el que busquem és compartir arxius i informació, una de les més interessants és Nextcloud, una alternativa a Google Drive o a DropBox que ens permet accedir als fitxers al núvol, organitzar-los i editar-los, ja siguin documents de text, fulls de càlcul o fotografies.

Si busquem eines de comunicació, podem provar Jitsi o BigBlueButton per fer videoconferències. Aquesta última ofereix més elements com pissarres digitals, subgrups, enquestes i és útil per organitzar esdeveniments. Si a la vostra entitat no disposeu dels coneixements per tenir un servidor, hi ha la iniciativa Meet.coop, un servidor compartit entre entitats per no haver de fer la instal·lació.

Per a la comunicació interna, hi ha Mattermost, que funciona d'una manera semblant a Whatsapp o Telegram. En canvi, com que és autogestionat, saps si s'estan registrant les converses i com. "A Whatsapp o Telegram, les converses es registren en un lloc que no saps on és. Si elimines una foto, com saps que s'ha eliminat del servidor?", es pregunta Oliveras.

D'altra banda, hi ha Mastodon, que és una xarxa social semblant a Twitter, o d'altres com Decidim, una plataforma de participació ciutadana que es pot utilitzar per gestionar projectes.

Sobre les eines de publicació de continguts, ha assenyalat Wordpress per crear webs senzilles, els pads com Framapad i el Moodle, una eina molt consolidada en l'àmbit formatiu. Entre les eines gràfiques, ha subratllat diagrams.net, slides.com i scrumblr i entre les de gestió de projectes, l'odoo i el phabricator.

Per últim, Oliveras ha presentat Commonscloud, un núvol cooperatiu que s'ha creat entre diverses entitats, entre les quals Colectic, i que ofereix Nextcloud, un correu electrònic, un gestor de projectes, BigBlueButton, eines per fer formularis i enquestes, i un fòrum: "És una alternativa a les eines corporatives, extractives i que generen oligopolis de poder, una forma d'apropiar-se de les tecnologies i d'exercir la sobirania tecnològica".