La reforma dels estatuts d'una associació (I)

Els estatuts constitueixen la norma interna fonamental de l’associació i defineixen el marc de funcionament que regula la vida de l’entitat des del moment de la seva constitució. Hi queden recollides les regles relatives a l’organització interna, els drets i deures de les persones associades, el funcionament dels òrgans de govern, el règim econòmic i el sistema de presa de decisions. En aquest sentit, els estatuts actuen com una autèntica “constitució” de l’associació.

A diferència de l’acta fundacional —que només té sentit en el moment inicial i no es pot modificar un cop constituïda l’entitat—, els estatuts poden reformar-se al llarg del temps, sempre que aquesta sigui la voluntat de l’assemblea general i es respecti el procediment establert. Aquesta possibilitat de modificació permet que l’associació s’adapti a canvis interns, com ara el creixement de la base social, la professionalització de l’activitat o l’assumpció de nous projectes.

Els estatuts són també una expressió clara de l’autonomia organitzativa de l’associació i del principi de funcionament democràtic. Una bona redacció facilita la participació de les persones sòcies, prevé conflictes interns i aporta seguretat jurídica tant a l’entitat com a tercers. Per aquest motiu, no és recomanable limitar-se a emplenar un model estàndard sense una reflexió prèvia adaptada a la realitat concreta de l’entitat.

Redactar uns estatuts propis, clars i complets és especialment rellevant perquè defineixen la identitat i les finalitats de l’associació davant la societat i les administracions públiques. A més, condicionen l’accés a subvencions, convenis o beneficis fiscals, ja que determinades activitats o finalitats han de constar expressament als estatuts per poder ser reconegudes.

Tot i l’ampli marge d’autoregulació que ofereix el dret associatiu, els estatuts han de respectar uns continguts mínims establerts pel llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, que actuen com a límits indispensables per garantir el caràcter no lucratiu, democràtic i transparent de les associacions.

A Catalunya, el règim jurídic de les associacions està regulat pel llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques. Aquesta norma estableix tant el contingut mínim que han de recollir els estatuts com les regles bàsiques de funcionament de les associacions, incloent-hi els drets de les persones associades, les obligacions dels òrgans de govern i els principis de transparència i responsabilitat.

Actualment, totes les associacions inscrites han de tenir els seus estatuts adaptats i alineats amb aquesta regulació, amb independència de la data de constitució de l’entitat. Els períodes transitoris previstos en el moment d’entrada en vigor de la norma ja han quedat superats, de manera que no existeixen terminis d’adaptació pendents.

Això implica que qualsevol disposició estatutària que contradigui el contingut del Codi civil de Catalunya no és aplicable, encara que figuri literalment en els estatuts vigents de l’associació. Mantenir articles desfasats pot generar inseguretat jurídica, dificultar la presa de decisions internes i provocar conflictes entre les persones sòcies o amb l’Administració.

El Codi civil estableix, entre altres qüestions, que els estatuts han de preveure la denominació, el domicili i l’àmbit territorial d’actuació de l’entitat, les finalitats, els tipus de persones associades, els òrgans de govern i representació, el règim econòmic, les causes de dissolució i el destí del patrimoni.

A més, el marc legal actual posa un èmfasi especial en el funcionament democràtic, la protecció de les minories, la rendició de comptes i la possibilitat d’utilitzar mitjans telemàtics, sempre que els estatuts ho prevegin. Per aquest motiu, revisar els estatuts amb una mirada actualitzada és una obligació legal però també una oportunitat de millora organitzativa.

La reforma dels estatuts d’una associació requereix seguir un procediment ordenat i respectuós amb el que estableixen tant la normativa vigent com els mateixos estatuts. Tot i que cada entitat pot tenir particularitats, el procés acostuma a seguir unes fases comunes.

En primer lloc, és recomanable constituir un petit grup de treball encarregat de revisar els estatuts vigents i detectar aquells articles que cal actualitzar o reformular. Aquest grup pot estar format per membres de la junta directiva i persones sòcies amb coneixements o experiència en gestió associativa.

Un cop elaborada la proposta de modificació, cal convocar l’assemblea general d’acord amb el procediment previst als estatuts. A la convocatòria s’ha d’indicar de manera expressa que es tractarà la reforma estatutària, ja que es tracta d’un acord de gran transcendència per a l’entitat.

Abans de la celebració de l’assemblea, és molt recomanable facilitar el text de les modificacions proposades a totes les persones associades. Aquesta informació prèvia afavoreix una participació més informada i un debat més constructiu.

L’assemblea general ha d’aprovar la reforma amb la majoria exigida pels estatuts o, si aquests no ho especifiquen, per la normativa aplicable. Un cop aprovada, la modificació no produeix efectes davant de tercers fins que no s’inscriu al Registre corresponent.

Un cop l’assemblea general ha aprovat la reforma dels estatuts, cal comunicar-la al Registre d’Associacions corresponent perquè en practiqui la inscripció. Aquesta inscripció és necessària perquè la modificació tingui efectes jurídics davant de tercers.

Habitualment, la documentació que s’ha de presentar inclou el certificat de l’acord de l’assemblea general, estès per la secretaria amb el vistiplau de la presidència. Aquest certificat ha d’indicar clarament la data de la reunió, el resultat de la votació i l’acord d’aprovació de la reforma estatutària.

També cal aportar el text íntegre dels estatuts actualitzats. Al final del document ha de constar una diligència en què la secretaria certifiqui que aquell és el text aprovat per l’assemblea general, amb indicació de la data de celebració.

A més, s’ha de presentar la sol·licitud d’inscripció corresponent i, si escau, el justificant del pagament de les taxes establertes. És important comprovar prèviament que la junta directiva està degudament actualitzada al Registre, ja que una junta no inscrita pot impedir la tramitació.

Quan la modificació afecta únicament el domicili social o la denominació de l’entitat, el procediment és més simplificat, però igualment cal comunicar el canvi tant al Registre com a l’Administració tributària mitjançant el model censal corresponent. Finalment, no s’ha d’oblidar d'informar altres registres o administracions on l’entitat estigui inscrita.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.