Passos per posar en marxa un grup de consum agroecològic

F Pere Tarrés
Autor/a: 
Roger Buch
Cooperativa de Consum del Coll - Vallcarca
El mapa de l'economia solidària
Cistelles en un grup de consum
Recollint cistelles a un grup de consum
Recollint cistelles a un grup de consum
La cooperativa L'Olivera uneix agroecologia i economia social i solidària en un projecte de conreu de vinya i olivera orientat a la producció de vi i oli.
La cooperativa L'Olivera uneix agroecologia i economia social i solidària en un projecte de conreu de vinya i olivera orientat a la producció de vi i oli.
Logotip de la Cooperativa
Repartiment de cistelles

Passos per posar en marxa un grup de consum agroecològic

F Pere Tarrés
Resum: 

Constituir un grup de consum agroecològic és fàcil si diposeu d'un grup inicial i amb empenta. Us expliquem com fer-ho.

Més enllà de consumir amb criteris ecològics, des de fa uns anys són molts els grups que s'han constituit per promoure un consum alternatiu d'aliments. A continuació us expliquem què són i quins són els passos per constituir una cooperativa o grup de consum agroecològic.

Què són els grups o cooperatives de consum?

Ara mateix a Catalunya hi ha més de 150 grups de consum. Alguns prenen el nom indistintament de grups de consum o cooperatives de consum, tenint molts d'ells l'afegitó d'agroecològic.

És una realitat que va començar fa uns 20 anys i que s'ha anat expandint i consolidant. Es tracta de grups de persones que s’agrupen per realitzar un consum a través d’uns valors compartits, com poden ser consumir producte kilòmetre zero, la producció ecològica o l'economia alternativa. El fet de consumir com a grup els permet saltar-se intermediaris i comprar directament al productor o productora, promovent així un nou model d'economia més justa i solidària.

Aquests grups tenen un funcionament bastant semblant entre ells. Les unitats familiars s'apunten al grup per gestionar de manera conjunta les compres. Per garantir un funcionament eficient i a l'hora autogestionat habitualment es limita el nombre d'unitats familiars de cada cooperativa, per exemple a 25, 30 o 40....

No és, per tant, un supermercat de productes ecològics on es va a comprar, sinó un grup d'esperit cooperatiu on totes les persones integrants assumeixen uns compromisos en el funcionament.

Ho podeu veure en el mapa d’economia solidària, on filtrant per alimentació apareixen tots els grups de consum existents a Catalunya o també en aquest altre del col·lectiu La Repera, que podeu consultar aquí sota mateix:

La creació del grup impulsor

Des del moment que un grapat de persones té la idea de crear un grup de consum fins que aquest es posa en marxa normalment hi ha un període d’uns quants mesos on es va perfilant el model de funcionament, es va buscant les unitats familiars interessades en participar i es va preparant la logística.

Una bona idea és fer una xerrada oberta al barri per explicar el projecte i buscar així les primeres unitats familiars.

Per a la posada en marxa de la iniciativa hi ha moltes reunions prèvies on cal assegurar si el model de grup de consum que es busca és el mateix, i fixar uns principis bàsics de funcionament. Una possibiltiat és començar amb un local provisional i fenr comandes de cistelles tancades de verdures i fruita per anar introduint-se en la dinàmica de compra setmanal.

A vegades una cooperativa es crea per escissió d’una altra que té molta gent, bé per buscar un model diferent (per exemple, grups de consum que plantegen el tema ecològic o vegà com a principal) bé com a territorial, per arrelar-se en una part concreta del barri o vila.

En tot cas, si és una cooperativa que es crea de nou, sempre es recomanable que en el grup promotor hi hagi algunes persones que hagin format part d’altres cooperatives, o com també passa sovint, que persones d’altres grups de consum “apadrinin“ durant els primers mesos a les noves cooperatives perquè puguin engegar.

Organitzem la logística bàsica

Trobar empreses proveïdores i fer les comandes setmanals és molt senzill una vegada està engegat el projecte però cal tenir establert o anar-ho fent un sistema més o menys automatitzat en relació al més important de la cooperativa: fer les comandes setmanals dels aliments i recollir-les.

De manera resumida, el funcionament és que cada unitat familiar fa la comanda des de casa el cap de setmana. El diumenge a la nit, s'envien les comandes a les empreses proveïdores amb la suma de totes les comandes. Un dia a la setmana, la comanda arriba al local. El dia de recollida, la unitat familiar que li toca el “torn” cada setmana, prepara les cistelles de cada unitat familiar a partir de redistribuir els aliments de les comandes que s’han rebut.

En un primer moment, es recomana iniciar contactes amb les empreses proveïdores locals i conèixer els productors/es i empreses proveïdores potencials, sobretot de productes bàsics com verdures i fruites que són on és més senzill trobar empreses proveïdores i,a més, totes les unitats familiars en consumiran.

En paral·lel s’ha d’implementar el sistema per fer els pagaments de les comandes des de les unitats familiars a la cooperativa i des d’aquesta a les empreses proveïdores. Els grups de consum normalment comencen a fer aquestes gestions manualment i acaben molt ben planificades amb la utilització de programes i recursos eficients i senzills d'utilitzar.

Normalment, a mesura que un grup de consum s’estabilitza pot anar treient o afegint proveïdors/es però ha de tenir ja organitzat el sistema setmanal bàsic de comandes i pagaments.

Busquem un local, espais de distribució i trobada

El local esdevé un dels espais claus per al funcionament del grup. Té dos grans funcions: un és com a espai d'emmagatzematge, distribució i recollida dels aliments. L’altra, com a espai de trobada i reunió del grup.

Al local s'hi han de poder preparar les cistelles, el dia de la setmana que es recullen, i les empreses proveïdores han de poder-hi passar per deixar-hi les comandes que s’han encarregat. En aquest sentit, és bo que s’hi posin prestatgeries i, si s’escau pel tipus de productes que s'hi guarden, també una nevera.

Molts grups de consum comencen provisionalment en algun local o garatge propietat d’algun membre del grup o també aprofitant l'espai que els pugui cedir provisionalment algun equipament social, com un centre cívic o un ateneu. Però a mida que el grup es va consolidant, la tendència és a poder obtenir un local propi, ja que d'aquesta manera es guanya en flexibilitat a l'hora de poder-ne disposar.

El manteniment i millora del local és una de les activitats que també ajuden a cohesionar el grup, ja que esdevé el nucli des d'on es mou tota l'activitat.

Formalitzem el grup

Una vegada el grup comença a funcionar és important que es formalitzi. D'aquesta manera es podrà disposar d'un Codi d'Indentificació Fiscal (CIF) i podrà emetre i rebre factures, donant molta més seguretat a les transaccions econòmiques amb les persones sòcies i les empreses proveïdores.

Les formes jurídiques més recomanables són l'associació i la cooperativa. Des de la Repera, col·lectiu que reflexiona sobre el funcionament i sentit dels grups de consum, es creu que l’associació pot ser més fàcil i ràpid en un primer moment però que la cooperativa seria el més desitjable quan el grup es consolidi. Podeu consultar més detalls dels passos per constituir-se jurídicament a la la Guia per a muntar un grup de consum que ha editat La Repera. Cal destacar que a vegades el nom no fa la cosa i que alguns grups de consum que s'autoanomenen cooperativa, són formalment associacions.

Més enllà de la formalització jurídica, hi ha altres documents que també caldria elaborar en un primer moment com ara:

- quadre de preparació de comandes

- quadre de tasques assignades

- quadre de torns de neteja

- Llistat de socis

Una manera de funcionar: l'autogestió

Hi ha un tema bàsic en el funcionament dels grups de consum que cal mantenir en tot moment com a essencial. Ens referim a l’autogestió. Una cooperativa no funciona sola, no és només un espai per comprar uns determinats productes sinó que és una manera de funcionar de manera cooperativa. Només funciona amb una gran implicació de totes les unitats familiars que en formen part.

Cada unitat familiar té tasques assignades de manera setmanal, el torn de preparació de les cistelles (que pot tocar una vegada cada mes o cada dos mesos...) i també la coordinació de les demandes a una o més empreses proveïdores.

Però a part d’aquestes tasques de funcionament ordinari, també cal que s’assumeixin altres responsabilitats. No és tracta d’una associació “tradicional” on la junta directiva gestiona bona part de les tasques sinó que són tots els seus components que agafen responsabilitats de gestió. Per exemple hi haurà responsables de coordinació de comandes, d’altres de relacions amb l'entorn, d’altres de manteniment de local o d’altres, per exemple, d’acollida a les noves unitats familiars o, si s’escau, de difusió per trobar-ne més quan hi hagi baixes.

L’eina clau de participació i gestió de la cooperativa és l’assemblea, que donades les característiques és d’assistència obligatòria. Allà es prenen les grans decisions, s’explica la feina i es validen les decisions de les comissions i és on es prenen i s’avaluen els compromisos.

Es molt important que ben al principi de començar la vida del grup de consum es visualitzi l’assemblea com l’espai clau tant de gestió com de cohesió del grup i, sobretot, que es consensui entre els membres fundadors quins compromisos comporta individuals i col·lectius un projecte d'aquesta envergadura.