Edurne Larracoechea: "El punt lila a la festa major no pot ser un bolet"

Cada cop són més els ajuntaments que aposten per tenir punts lila en els espais festius. Terrassa (Vallès Occidental) i Vic (Osona) són dues poblacions on fa pocs dies han treballat les professionals de Cúrcuma Cooperativa amb la instal·lació de punts lila els dies de festa major. Es tracta, en definitiva, d’un espai d’atenció, informació i ajuda contra agressions masclistes i LGTBIQ-fòbiques.

“Entenem que totes aquestes violències formen part del mateix sistema patriarcal”, adverteix d’entrada la coordinadora de l’àrea de prevenció de violències masclistes de Cúrcuma, Edurne Larracoechea. “Fem les atencions sense tabús, sense qüestionar, sense jutjar, amb dinàmiques que ajuden a parlar d’aquests temes i a dimensionar les violències viscudes i alhora a veure’n el seu caràcter sistèmic”, hi afegeix.

Fa especial incidència en “ni qüestionar ni jutjar”, perquè es considera una de les claus perquè noies i dones s’hi acostin, s’hi sentin còmodes i puguin compartir experiències que segurament no gosen explicar a ningú més. Sovint coincideix que enmig de la festa troben un espai informal per explicar vivències molt dures com assetjaments, abusos o agressions.

A la pregunta de si amb les festes majors tornen els punts liles, Larracoechea contesta que elles tenen molta feina i que sí, que molts ajuntaments són conscients que s’han convertit en un servei necessari. Des de Cúrcuma n’han dinamitzat també a Sabadell (Vallès Occidental), a Berga (Berguedà) i a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), i tenen l’estiu ple.

Hi ha municipis, però, que aquest estiu no en tindran, perquè és una festa major més reduïda o perquè s’ha eliminat l’horari més nocturn. En el cas de Roses (Alt Empordà), no n’hi haurà perquè no hi ha l’espai de les barraques, que era on s’ubicava. A la Festa Major del Poble-sec, a Barcelona, moltes entitats han fet formacions sobre com afrontar violències masclistes en espais d'oci i cada una s’organitza per fer-hi front a la seva manera.

Pioneres al Poble-sec

És precisament al Poble-sec on es va instal·lar el primer punt lila, explica Larracoechea: va ser el 2015, amb el primer protocol contra les agressions sexistes en espais d’oci nocturn i va funcionar autogestionat per col·lectius feministes.

El 2019 hi va haver la gran expansió i molts ajuntaments hi van apostar. Una de les explicacions és que va coincidir que hi havia diners, perquè es va fer el Pacte d’Estat contra les violències de gènere. “Però no ens enganyem, el punt lila a la festa major no pot ser un bolet, el punt lila ha de ser part d’una estratègia articulada, en aquest cas municipal”, adverteix.

El nou format de festa major per complir els protocols de la Covid-19 fa que els actes siguin en espais perimetrats i amb més control. Tant des de Cúrcuma com des d'altres entitats que dinamitzen punts lila, consideren que està bé ser en aquests recintes, però apunten que cal pensar que la gent jove es mourà també per zones sense programació oficial. Això es va preveure a Terrassa, per exemple, on a més del punt lila a l’espai perimetrat se’n va posar en marxa un altre a fora i un altre d’itinerant.

“Posicionar el tema de les violències masclistes a l’espai públic té caràcter transformador: transformem l’espai públic només pel fet que hi hagi l’estand de color lila i amb missatges en contra de les violències masclistes -subratlla Larracoechea-. Té a veure amb el posicionament polític i la transformació simbòlica de l’espai”.

En les festes majors, la idea és anar més enllà del moment i fer atenció i acollida a violències i agressions que la gent comparteix. “Hi ha les agressions in situ, però la gran majoria d’acompanyaments que fem al punt lila és de gent que les ha viscudes en altres espais”, assegura. Sempre hi ha una professional especialitzada en acompanyament psicoterapèutic i un protocol a seguir.

“El fet de col·lectivitzar les violències és una forma d’iniciar un procés de reparació, hi ha una part de justícia social. És la idea de no soc jo, ens passa a totes. És la mirada comunitària i de comunitat davant de les violència que és molt necessària”, hi afegeix la professional de Cúrcuma.

Del que ha passat al punt lila l’Ajuntament en rep un informe. Qui s’hi ha acostat, quina franja d’edat no s'hi ha sentit identificada, quines preocupacions s’hi han detectat o bé si amb les converses s'ha vist si hi ha informació o no sobre on acudir en cas de violència són qüestions que haurien de servir al municipi per dissenyar les polítiques públiques necessàries de prevenció i abordatge de les violències.