El 84% de la població a Catalunya considera que el sensellarisme és un problema greu i que cal dedicar-hi esforços per resoldre'l, però alhora el 40% no saluden mai persones que viuen al carrer i se senten molestes si els demanen diners o ajuda. Aquests són alguns dels resultats d'una enquesta que ha fet Arrels Fundació a les onze grans ciutats del país.

"Només el 18% de la població considera que l'atenció que es dona a les persones sense llar a la seva ciutat és suficient. Això mostra que hi ha un consens clar que no s'està fent prou en recursos i atenció", afirma el director d'Arrels, Ferran Busquets. Són dades que surten d'una enquesta que ha fet l'entitat, que acompanya de forma integral persones sense llar a Barcelona des de fa més de trenta anys.

L'enquesta s'ha fet a 2.006 persones i en el format en línia. Es va fer a les ciutats de Catalunya amb més de 100.000 habitants i també al conjunt de l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquestes ciutats són: Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona, Sabadell, Lleida, Tarragona, Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Reus i Girona.

Una de les conclusions que comenten des d'Arrels és que calen eines per transformar el desconeixement i els prejudicis en accions positives. Un 84% de les persones enquestades consideren que el sensellarisme és un problema social greu i que qui té responsabilitat de solucionar-ho són les administracions públiques.

En aquesta mateixa línia, tres de cada quatre persones estan d'acord que haver de dormir al carrer vulnera el dret a l'habitatge i gairebé set de cada deu consideren que cal reservar un percentatge suficient d'habitatge públic a les persones que han viscut al carrer. Un 28% de les persones enquestades, però, assenyalen que el problema no és de les administracions, sinó de les mateixes persones sense llar.

A l'hora d'implicar-se en el problema, en set de cada deu enquestes es diu que els agradaria fer alguna acció de suport a les persones sense llar, i tres de cada deu estan disposades a donar suport d'alguna manera a alguna persona que visqui al ras a prop de casa seva. L'enquesta també diu, però, que quatre de cada deu persones enquestades mai la saluden si es troben una persona que viu al ras; una de cada deu fins i tot evita parlar-hi, i quatre de cada deu admeten que els molesta que els hi demanin ajuda o diners.

"Cal confrontar el desconeixement, els prejudicis i esvair les pors. Calen eines per trencar aquestes barreres i transformar-les en accions positives", apunten des d'Arrels. Busquets no es cansa de repetir que saludar les persones que veiem habitualment que viuen al carrer, preguntar-los com es troben i què necessiten poden semblar gestos senzills, però són importants perquè les fan visibles i les fan sentir acompanyades.

Els recomptes nocturns que es van fer al maig van trobar cent seixanta-tres persones passant la nit al ras a l'Hospitalet de Llobregat i noranta a Badalona. "Les dades mostren una tendència que no ens pot deixar de braços plegats", manifestaven portaveus de les entitats organitzadores del recompte de l'Hospitalet de Llobregat.

Pel que fa a Barcelona, Arrels Fundacio xifra en més de mil dues-centes les persones que viuen al ras. El juny del 2022 va enquestar més de tres-centes cinquanta persones que viuen als carrers de Barcelona i les seves respostes dibuixen una radiografia de la situació més extrema del sensellarisme.