Econòmic

El portal EU Login correspon a l’antic Servei d'Autenticació de la Comissió Europea (ECAS). Cal tenir en compte que en cas que ja es tingui un compte de l’ECAS, no s’ha de fer res perquè les credencials són vàlides per poder accedir al nou sistema.

L'EU Login és el primer pas que donarà accés als tràmits posteriors en els portals de la Comissió Europea. Per donar-se d’alta a l’EU Login cal el correu electrònic i la contrasenya, encara que per accedir també es pot fer a través de les xarxes socials (tot i que no és el més recomanat).

Un cop es disposa de l’accés, s’hauran d’emplenar les dades administratives i legals bàsiques requerides al portal (nom legal de l’entitat, número de registre, web, tipus d’entitat legal...). També és important posar correctament les dades de contacte, perquè el Servei Central de Validació es posarà en contacte amb la persona que va registrar l'organització. És útil tenir a mà els documents pertinents quan es completi el registre. Un cop completada la informació sortirà un missatge de confirmació amb el número PIC (9 dígits).

En el moment en què ja es disposa d’aquest PIC, que inicialment és provisional, es podran fer diferents tràmits, com ara participar en les convocatòries europees.

Abans d’iniciar el procés per optar als fons europeus, cal tenir en compte les característiques. En aquest sentit, els projectes reben un cofinançament (mai retroactiu), és a dir, que l’entitat que rep fons també ha de finançar part del projecte. A més, generalment les convocatòries requereixen un partenariat entre entitats de diferents països i naturalesa.

Per evitar perdre temps i recursos, inicialment cal tenir ben definits els següents aspectes: Quins són els meus objectius? Quin valor afegit pot aportar la meva entitat? Tinc els recursos necessaris per dur a terme el projecte? Una anàlisi DAFO, per exemple, pot ser útil per tenir una radiografia de l’entitat.

Per tirar endavant un projecte és important disposar de recursos humans suficients i qualificats, per exemple, tenir personal amb experiència en la redacció de propostes per a organismes europeus i coneixements d’anglès. No s’han d’oblidar els recursos financers, imprescindibles per cofinançar el projecte i pagar els viatges o subcontractacions, entre altres despeses. Per tant, cal una estructura prèvia suficientment sòlida.

Els projectes que es presenten s’han de fer amb un partenariat format per l’entitat coordinadora, les associades, les sòcies i les subcontractades (si és necessari), figures amb funcions diferents. Per aquest motiu, és imprescindible escollir el rol segons les capacitats de l’entitat i sense voler acaparar més del possible.

• Participar en el projecte com a entitat coordinadora

Aquesta figura té la principal responsabilitat en el projecte i es comunica directament amb el programa europeu, per això, cal que sigui una entitat amb experiència prèvia en aquest àmbit i amb prou solidesa econòmica.

També s’encarrega d’escollir la resta de membres del partenariat, per tant, ha d’avaluar l’experiència, el que pot aportar, la reputació, el compromís en el projecte... de cada entitat sòcia i/o associada.

Per crear el partenariat és recomanable buscar primer en la xarxa de contactes més propera i, a partir d’aquí, a les federacions europees o nacionals, associacions, bases de dades de programes europeus (Erasmus Platform, European Social Fund o CORDIS EU Projects), infodays o sessions formatives dels programes europeus, xarxes socials...

• Participar com a entitat sòcia

Es pot recórrer al networking i crear una targeta de visita, on presentar l’entitat, els objectius i el valor afegit, per donar-se a conèixer en els entorns adequats (indicats a l’anterior apartat) i contactar amb altres entitats.

Com a entitat sòcia s’han de fer una sèrie de tràmits administratius, com ara l’obtenció del codi d'identificació PIC (Participant Identification Code), i col·laborar en l’elaboració de la proposta, encara que és coordinació l’encarregada de redactar-la.

• Participar amb un altre rol

Es pot participar com a entitat associada, això implica un paper limitat on només es desenvolupa una activitat concreta i es rep el reemborsament de les despeses d’allotjament i viatge vinculades a l’activitat.

També es contempla la subcontractació, que no forma part del partenariat i es selecciona amb un procés competitiu perquè faci una tasca molt determinada. És important tenir en compte aquesta figura fins i tot per a la redacció del projecte, ja que hi ha empreses especialitzades.

És important revisar les dates de les convocatòries i consultar els canals de comunicació per veure els canvis i les noves convocatòries.

També cal conèixer el cronograma aproximat de les diferents fases, perquè fins a la implementació del projecte pot passar gairebé un any. Des de la publicació de la convocatòria fins al termini del lliurament poden passar entre 2 i 3 mesos, temps necessari per fer la proposta del projecte. Des de la presentació de la proposta fins a la publicació dels resultats poden passar uns altres 4 o 6 mesos. En cas que el projecte sigui seleccionat, la signatura del contracte es pot demorar fins a 4 mesos.

En cas que no se seleccioni el projecte, es rebrà una valoració que pot ser útil per fer una nova presentació. A més, tot aquest procés haurà suposat nou coneixement per a l’entitat, més visibilitat internacional i reputació i la creació de noves aliances amb altres entitats, entre altres beneficis.

Més informació:

• Guia de fons europeus

• Manual: Sol·licitud de finançament

El portal web del programa Erasmus + inclou tots els projectes i la informació relativa a educació, formació, joventut i esport a Europa. Aquest lloc web inclou una base de dades que ofereix l'accés, els resultats i la informació de contacte de tots els projectes finançats amb el programa Erasmus +. Consultar projectes anteriors pot ser una bona manera d'obtenir noves idees.

Pel que fa a l’àmbit cultural, hi ha el programa Creative Europe. En concret aquest programa es divideix en dos subprogrames: cultura i sector audiovisual. Inclou també una branca transversal que té com a objectiu facilitar l'accés al finançament de les petites i mitjanes empreses (PIME) i organitzacions dels sectors culturals. Tot tenint en compte la cooperació entre els diferents territoris per al desenvolupament dels projectes.

El portal Keep.eu ofereix tots els projectes que formen part de l’Interreg, és a dir, els que impliquen programes de cooperació interregionals, transnacionals i a través de les fronteres. Alhora, però, aquest tipus de programes es poden dividir per temàtica (aquí s’inclouen els que afecten el territori català).

• Interreg Sudoe: aquest programa s’encarrega de subvencionar projectes transnacionals que afecten de forma comuna a les regions del sud-est europeu (França, Andorra, Espanya, Gibraltar i Portugal).
• Interreg POCTEFA (Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra): es basa en el foment del desenvolupament del territori fronterer entre França, Espanya i Andorra.
• Interreg Euro-MED: treballa a la zona del Mediterrani amb reptes com l'augment de l'economia de baixa emissió de carboni, la protecció dels recursos naturals i culturals i el reforç de la innovació.
• Interreg NextMED: treballa en les àrees de negoci, transformació tecnològica i innovació, gestió de residus i professionalització de joves i dones.
• Interreg Europe: fomenta l’entorn i les oportunitats per a compartir solucions i aprenentatge de polítiques.

Per últim, cal mencionar el programa Horizon Europe, que inclou tot el que fa referència al canvi climàtic i al desenvolupament sostenible. Aquest programa està estructurat en cinc objectius específics:

• Adaptació al canvi climàtic, inclosa la transformació social: es refereix a l'ajustament al clima real o esperat i als seus efectes. Aquesta àrea dona especial importància a la investigació i la innovació.
• Oceans, mars, aigües costaneres i interiors saludables: aquesta temàtica vol conscienciar la ciutadania de la importància de l'aigua i la necessitat que sigui saludable, no contaminada, i vol ajudar a desenvolupar solucions al voltant d'aquesta qüestió.
• Càncer: lluita per realitzar les actuacions necessàries que ajudin a disminuir el nombre de persones diagnosticades de càncer, una xifra que cada cop és més elevada.
• Salut i alimentació del sòl: partint de la importància que té el sòl en la biodiversitat, l'objectiu d'aquesta àrea és conscienciar la ciutadania de la importància de la protecció del sòl i desenvolupar solucions per restaurar la seva salut.
• Ciutats intel·ligents i neutres pel clima: aquesta àrea posa la mirada en el futur i en com un canvi de pensament sobre les ciutats pot ajudar a assolir els acords internacionals en matèria de medi ambient i sostenibilitat.
  

Les entitats religioses són:

1. les institucions de l’Església catòlica reconegudes expressament per l’Estat espanyol en els seus acords amb la Santa Seu de 3 de gener de 1979 i,
2. les entitats que, d’acord amb la Llei Orgànica 7/1980 de Llibertat Religiosa, es troben inscrites en el Registre d’Entitats Religioses (adscrit actualment al Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica).

L’Agència Tributària assigna a aquestes entitats un NIF que comença per la lletra R.

Als efectes fiscals, cal distingir entre:

1. les entitats que formen part de les confessions religioses que tenen un acord amb l’Estat espanyol i
2. les entitats religioses que pertanyen a la resta de confessions.

L’Acord entre l’Estat i la Santa Seu sobre Assumptes Econòmics de 3 de gener de 1979, en els articles IV i V, estableix els beneficis fiscals de l’Església catòlica i les seves entitats, definint les activitats no subjectes i les exemptes de tributació.

L’acord defineix dues categories d'entitats que tenen diferent tractament fiscal en alguns dels impostos:

1. Inclou la Santa Seu, la Conferència Episcopal, diòcesis, parròquies i altres circumscripcions territorials, ordes i congregacions religioses i instituts de vida consagrada i les seves províncies i cases. Aquestes entitats gaudeixen d’aquests beneficis:
   • No subjecció als impostos sobre la renda ni sobre el consum per la recepció de donatius, la publicació de documents eclesiàstics, les seves activitats d’ensenyament en seminaris i disciplines eclesiàstiques en universitats de l’Església i l’adquisició d’objectes destinats al culte (si bé en aquest últim cas, l’Església hi ha renunciat, per complir la normativa europea).
   • Exempció total de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), de contribucions especials i de la taxa d’equivalència sobre temples, capelles, locals d’activitat pastoral, residències de bisbes, canonges i sacerdots amb encàrrec pastoral, locals d’oficines de la cúria diocesana, oficines parroquials, seminaris de formació del clergat diocesà i religiós, universitats eclesiàstiques que imparteixin disciplines eclesiàstiques, cases o convents d’ordes religiosos, congregacions i instituts de vida consagrada i els locals i jardins annexos.
   • Exempció total de l’Impost de Patrimoni, Impost de Societats i altres sobre les seves propietats; excepte quan es tracti d’explotacions econòmiques, de rendiments derivats del seu patrimoni quan el seu ús estigui cedit o de guanys de capital o rendiments sotmesos a retenció de l’Impost sobre la renda.
   • Exempció total de l’Impost de Successions, Donacions i Transmissions Patrimonials quan els béns o drets adquirits es destinin al culte, al sosteniment del clergat, a l’apostolat i a l’exercici de la caritat.
   • A més, els donatius fets a aquestes entitats, destinats a les finalitats esmentades anteriorment, gaudeixen de les deduccions en l’IRPF previstes per a les entitats declarades benèfiques o d’utilitat pública.
2. Inclou les associacions i entitats de l’Església catòlica que es dediquin a activitats religioses, benefico-docents, mèdiques o hospitalàries, o d'assistència social. Aquestes entitats gaudeixen dels beneficis fiscals que la llei preveu per a les entitats sense ànim de lucre i les de caràcter benèfic.

La normativa corresponent a cada impost, així com la Llei 49/2002 de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, ha concretat, actualitzat o ampliat aquests beneficis.

La Disposició Addicional Novena de la Llei 49/2002 preveu que els donatius i aportacions a totes aquestes institucions i entitats de l’Església catòlica (1 i 2) es beneficiïn de les diferents deduccions fiscals previstes per la mateixa Llei en l’IRPF, l’Impost de Societats i altres.

Per últim, pel que fa a les entitats religioses que pertanyen a confessions que no tenen acord amb l’Estat espanyol; en aquest cas es troben, com a regla general, sotmeses al règim fiscal comú. Amb tot, algunes lleis tributàries també estableixen exempcions particulars per algunes activitats realitzades per aquestes entitats religioses.

A més, en cas que aquestes organitzacions religioses obtinguin la declaració d’utilitat pública (DUP) d’acord amb la ja citada Llei 49/2002 de 23 de desembre, poden gaudir també dels beneficis i dels incentius fiscals que preveu aquesta mateixa llei per a les entitats no lucratives i de caràcter benèfic.

Amb la finalitat d'impulsar i fomentar l'activitat que desenvolupen les fundacions i les associacions d'utilitat pública en benefici de l'interès general i tenint en compte l'absència d'afany de lucre, aquestes organitzacions disposen de determinats beneficis fiscals, a la vegada que gaudeixen d'un règim fiscal que fomenta l'activitat de mecenatge.

Així mateix, un marc fiscal més favorable comporta el compliment d'un seguit de requisits, com per exemple, destinar almenys el 70 % dels ingressos nets al compliment de les finalitats fundacionals i associatives. I el compliment d'aquest requisit s'haurà d’incloure en la memòria dels comptes anuals.

D’aquesta manera, els objectius principals seran establir un seguit de criteris i bones pràctiques que permetin assolir una homogeneïtat metodològica, reduir els requeriments administratius i les càrregues administratives de les entitats i incentivar les entitats a revisar la seva tipologia de despeses.

Els ingressos i les despeses s’han de registrar i presentar comptablement en els estats financers. Amb l’objectiu de calcular l’aplicació obligatòria del percentatge legalment establert a les finalitats fundacionals, les despeses s’han de considerar de manera diferent, d’acord amb la seva finalitat i la seva funció. D’aquesta manera, les despeses es classifiquen entre:

• Despeses destinades al compliment directe de les finalitats fundacionals: les que efectivament s’han produït en relació amb la realització de la finalitat fundacional.
• Despeses destinades al compliment indirecte de les finalitats fundacionals: imprescindibles per a la marxa de l’entitat, però que no són estrictament destinades al compliment directe de la finalitat fundacional.

Segons el decret llei 5/2021, i tal com s'informa al web de l'Agència Tributària, es podran ajornar les declaracions-liquidacions i autoliquidacions que tinguin un termini de presentació i ingrés des de l’1 fins al 30 d’abril d’aquest any, ambdós inclosos. És a dir, les liquidacions periòdiques del mes de març i dels primers tres mesos de l’any 2021.

Els impostos ajornables son les retencions i ingressos a compte (models 111, 115, 123, 216, l’IVA (model 303) i els pagaments fraccionats a compte de l’IRPF (model 130) i de l’Impost de Societats (models 202 i 222).

Tal com s’estableix a la disposició addicional del decret mencionat anteriorment, la sol·licitud d’ajornament s’ha de presentar com a molt tard el dia 30 d’abril del 2021. En el cas dels deutes vinculats a declaracions, liquidacions o autoliquidacions presentades fora de termini, només s’entendrà que la sol·licitud d’ajornament es presenta en període voluntari quan la sol·licitud es presenti amb l’autoliquidació extemporània.

Els sis mesos es calculen des de l’últim dia del termini de presentació de l’autoliquidació, sempre acabant en dia 5 o 20. Per exemple, si es sol·licita l’ajornament d’una autoliquidació del primer trimestre del 2021, el termini del qual acaba el 20 d’abril, l’ajornament es concedirà al 20 d’octubre.

Un dels requisits per concedir l’ajornament previst al decret llei 5/2021 és que l’import total dels deutes pendents no superi els 30.000 euros.

Per tant, cal sumar:

• L’import pendent de totes les sol·licituds d’ajornament o fraccionament pendents de resoldre (inclosa la que es presenta).
• L’import pendent de tots els acords d’ajornament concedits amb exempció, dispensa total i sense garantia.
• L’import pendent de tot els acords amb dispensa parcial per l’import dels venciments pendents de pagament que no es trobin garantits.
• L’import pendent de tots els acords d’ajornament o fraccionament concedits amb garantia però sense formalitzar o en el estat de caducada, donada de baixa, retirada, no acceptada o no conforme.

Un exemple: si l’autoliquidació trimestral de l’IVA resulta a ingressar 33.000 euros, no es podria sol·licitar un ajornament per un import superior a 30.000 euros. Tot i això, es podrien ingressar 3.000 euros i sol·licitar l’ajornament dels 30.000 restants. Per fer això, al presentar l’autoliquidació caldrà posar que és a ingressar per ‘Altres modalitats de pagament’ i concretament per ‘Ingrés parcial i reconeixement de deute amb sol·licitud d’ajornament’.

Un model fiscal és un formulari que serveix per comprendre la política fiscal que afecta a una persona, empresa o entitat i que permet la presentació d’un impost determinat. En definitiva, són documents que les entitats i empreses han d’emplenar i enviar a Hisenda amb informació vinculada a les factures rebudes i emeses, entre d’altres.

El model fiscal reflecteix els efectes de les lleis fiscals del país. Així, serveix per avaluar el compliment de les normes tributàries. Els governs també utilitzen els models fiscals que reben de les entitats per conèixer els efectes financers dels canvis proposats en una política fiscal i per fer comparatives històriques o amb sistemes fiscals d’altres països.

En total, existeixen més de 200 models tributaris, cadascun dels quals té un objectiu diferent. D’entre aquests, els més habituals són els que tenen a veure amb les tres figures tributàries bàsiques de l’Estat espanyol. És a dir, amb l’IVA, l’IRPF i l’Impost sobre Societats.

Les entitats, igual que les empreses, es veuen obligades a preparar models fiscals quan tenen activitat econòmica. En funció dels ingressos i les operacions que faci cada entitat caldrà presentar un model o un altre. L’obligació de presentar els models fiscals es troba en les normatives tributàries estatals.

Una bona recomanació per a les entitats és que estiguin al dia del calendari fiscal. D’aquesta manera poden planificar les tasques que suposa cada tràmit i asseguren que compleixen amb tots els terminis i obligacions tributàries.

Les entitats que han de presentar models a Hisenda solen fer el tràmit a través d’alguna persona membre de l’entitat o, pel contrari, a través d’una entitat especialista en gestió fiscal i comptable. Les persones que tinguin dubtes sobre quins models han de presentar o com han de fer-ho, poden dirigir-se al servei d’assessorament econòmic de Xarxanet, gratuït i obert a totes les entitats sense ànim de lucre de Catalunya.

Next Generation són uns fons atorgats per la Unió Europea amb un pressupost total de 750.000 milions d'euros. Amb aquesta dotació és pretén impulsar iniciatives que s’orientin a transformar l’actual model productiu català en un de més pròsper, inclusiu, resilient i sostenible, a la vegada que es fa front a les conseqüències provocades per la crisi de la Covid-19.

Tomàs Ruiz, responsable financer de la Fundació Viver de Bell-lloc, assegura que és una oportunitat pel tercer sector i aquelles propostes que s’adapten a les característiques que es demanen a la subvenció. “La dotació que hi ha enguany és inèdita, mai hi havia hagut una dotació tan gran, de fet és la primera vegada que la Unió Europea s'endeuta per fer una injecció d'aquestes característiques, en aquest cas per la recuperació de l'economia”.

“Fins ara el que havia fet era recaptar i repartir. Aquests fons estan orientats a millorar la competitivitat de la UE, així que és recomanable que el tercer sector ho aprofiti, faci una reflexió, i faci aliances no només amb els seus stakeholders sinó també, fins i tot, amb els seus competidors”, afegeix Ruiz.

El Govern de la Generalitat ha analitzat l'informe ‘Next Generation Catalonia’, el document lliurat per la comissió per a l'elaboració del pla per a la reactivació econòmica i protecció social (CORECO).

‘Next Generation Catalonia’ conté la proposta provisional de 27 projectes catalans candidats a obtenir la subvenció. Aquets han estat seleccionats d'entre les 542 iniciatives presentades per administracions, empreses privades, consorcis i entitats del tercer sector.

Les iniciatives estan emmarcades en cinc categories diferents: economia per a la vida, transició ecològica, transformació digital, societat del coneixement i vectors transversals. Pel que fa a l’inici dels projectes, es preveu que, en cas d’accedir a la subvenció, es podrien començar a executar-se en el decurs d’aquest any.

Tal com descriuen a Lacol, una cooperativa d’arquitectes situada al barri de Sants de Barcelona, les cooperatives d’habitatge de cessió d’ús fan possible un model no especulatiu que ofereix habitatge assequible amb estabilitat i flexibilitat. A més, genera comunitat i optimitza serveis amb la creació d’espais comuns. També suposa un baix impacte ambiental pel disseny i l’ús sostenible de l’edifici.

Per tant, totes les cooperatives d’habitatge tenen en comú l’objectiu d’oferir un habitatge digne d’una forma alternativa, justa, col·lectiva i positiva per al medi ambient. Aquesta alternativa al model d’habitatge actual també se li diu cohabitatge.

El cohabitatge és una modalitat d’accés a l’habitatge que permet a una comunitat de persones viure en un edifici sense ser-ne els propietaris o els arrendadors, per un termini de temps ampli i per un preu inferior al del mercat, tal com s’explica a l’apartat d’Habitatge de l’Ajuntament Barcelona.

El model de cooperatives d’habitatge funciona a partir de la cessió d’una finca o solar en desús per part d’un propietari i o una propietària privada o per part d’una institució pública. Les persones sòcies de la cooperativa han de dipositar una entrada i han de pagar mensualment una quota per l’ús de l’habitatge que es construirà a la finca.

Les cessions d’ús per part d’ajuntaments es materialitzen a través de concursos públics de solars municipals. Aquests concursos els convoquen institucions públiques com ajuntaments. Les bases dels concursos estableixen que només s’hi poden presentar cooperatives que fomentin un model d’habitatge diferenciat de la propietat o l’arrendament tradicional. En aquests casos de sòls cedits per ajuntaments, els solars mai deixen de ser públics. Aquí es pot consultar un model de bases del concurs.

El cohabitatge a Barcelona és una opció, tot i que molt minoritària, des de 2016, quan l’Ajuntament de Barcelona va publicar la primera licitació per ajudicar solars per a cooperatives d’habitatge. En total, s’ha posat a disposició del moviment cooperatiu de Barcelona 10 solars per fer uns 250 habitatges. “Amb aquest model, Barcelona es converteix en la primera ciutat de l’Estat que té en marxa projectes de cohabitatge”, apunten des de l’Ajuntament, a través del seu web.

Alguns exemples de cooperatives d’habitatge catalanes són La Borda, Sostre Cívic, Celobert, Envall Cooperativa, La Titaranya o la Cooperativa Obrera de Vivendes. Una de les més noves que s’ha creat és Coobert, centrada en la gestió d’habitatges cooperatius a Caldes de Montbui, al Vallès Oriental.

La conveniència de la política de diversificar les fonts de finançament s’explica a través del perill que suposa obtenir tots els recursos a través d’una única font. Si aquella font proveïdora falla, com ja ha passat en anteriors casos amb fallides de bancs, l’entitat es quedarà sense diners i li serà impossible continuar amb el seu projecte.

En canvi, si els diners es col·loquen en diferents llocs, l’entitat podrà continuar amb la seva activitat encara que no rebi diners d’un dels seus proveïdors/es. En definitiva, la diversificació ajuda les organitzacions a tenir un sistema de finançament més sòlid i a millorar la seva solvència, que no es veurà afectada si alguna de les vies de finançament els falla. Així s’explica a l’estudi Noves formes de finançament associatiu, publicat per Torre Jussana.

Un altre dels motius a favor de la diversificació és que permet a les entitats escollir les fonts que més s’adapten a les seves necessitats. L’entitat ha d’escollir la que més li convingui en cada moment, en funció del servei o l’activitat que impulsi i de les exigències de les fonts de finançament. La diversificació, per tant, també permet posar ordre i prioritzar les diferents fonts amb les quals es vol comptar.

Això sí, perquè la combinació funcioni, cal que l’entitat compti amb personal expert en finançament, capaç d’enfocar l’estratègia financera de la manera més adient per a cada entitat. És per això que les organitzacions cada vegada més aposten per la figura de l’expert o experta en captació de fons.

“Hi ha entitats que estan fent una aposta molt gran per ampliar el personal tant de captació de fons com de comunicació, i els hi està sortint molt bé”, assegura Ruiz, posant com a exemple l’associació Esclat, una entitat que treballa per la qualitat de vida de les persones amb paràlisis cerebral.

Segons un estudi publicat a la revista Nexe, el 67,2% de les empreses d’economia social treballen només amb un o dos bancs, dada que posa de manifest la dependència financera. Les entitats financeres no estan disposades a assumir riscos en projectes innovadors i en petites entitats per falta de garanties, així que un dels motius clau per diversificar les fonts de finançament és acabar amb la dependència amb els bancs.

La reestructuració del sistema financer, amb un panorama que cada vegada compta amb menys entitats bancàries, dificulta la diversificació financera per a les entitats. A això se li sumen els obstacles que tenen les entitats del tercer sector per rebre crèdits. Les organitzacions sense ànim de lucre son un sector de risc per als bancs i és per això que de vegades és complicat rebre finançament d’entitats bancàries.

Veient la dificultat que presenta aquesta via, les entitats han d’optar per potenciar-ne d’altres. Per exemple, la via de la captació de fons o la de les emissions de participació social, que permeten que les persones que vulguin invertir en els projectes d’una entitat hi aportin diners com si fossin una espècie d’accionistes.