Econòmic

Per comprovar si es tenen deutes amb Hisenda hi ha dues maneres, virtualment o presencialment. Si s’escull fer la consulta en línia, es pot realitzar de forma ràpida i immediata. A la web de l’Agència Tributària s’ha d’accedir a la secció ‘Consultar deutes’, una vegada dins s’ha d’introduir el certificat electrònic, DNI electrònic o Cl@ve PIN. Quan es dur a terme la consulta apareix: la clau de liquidació, l'objecte tributari, l'import total i pendent, el període i la situació en la qual es troba el deute en aquest moment. Prement sobre la clau de liquidació d’un deute es pot accedir al detall del deute.

Si es necessita més informació, es tenen dubtes sobre la situació dels deutes i/o no es tenen les dades d’accés, s’ha de demanar una cita presencial. Per poder concertar una reunió cal demanar cita prèvia.

Per tal de poder efectuar el pagament pendent amb Hisenda s’ha de continuar amb el tràmit. Una vegada s’ha demanat la carta de pagament sortiran les dades de la persona en qüestió, i si tot està correcte s’ha de clicar en ‘Acceptar’.

A la següent pàgina es pot seleccionar el mètode de pagament que es desitja: una opció és obtenir el 'document d’ingrés' per poder fer el pagament en una entitat bancària. Una altra opció és dur a terme el pagament de forma virtual i immediata. El pagament mitjançant deute en compte està disponible amb certificat digital, DNI electrònic o Cl@ve PIN. En canvi, el pagament mitjançant targeta de crèdit o dèbit només està habilitat amb certificat digital o DNI electrònic.

El contingut del certificat de donacions es regula a partir de l’article 24 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, on s’especifica que seran necessaris els següents punts:

• Número d’identificació fiscal i les dades d’identificació personal de la persona donant.
• Dades de l’entitat donatària: NIF, denominació social, domicili...
• Data i import del donatiu quan siguin recursos dineraris.
• Menció expressa que l’entitat donatària està inclosa a les regulades en l’article 16 d’aquesta mateixa llei.
• Document públic o un altre document autèntic que acrediti l’entrega del bé donat quan no es tracti de donacions en diners.
• Destí que l'entitat donatària donarà a l'objecte donat.
• Menció expressa del caràcter irrevocable de la donació, és a dir, explicar que la donació no es pot anul·lar.
• El certificat haurà d'anar signat per la representant legal de l'entitat (president/a o secretari/a, per exemple) i el segell.

És important que les entitats sàpiguen quines són les deduccions fiscals que tenen els donatius per poder informar els i les donants i potencials donants.

• En el cas de les persones físiques que tributen per l'IRPF, si la donació és de fins a 150 euros, el percentatge de deducció que s’aplica és del 80% al tram estatal. Quan la quantia és superior tindrà un percentatge de deducció del 35%. Si la persona donant ha fet donacions a la mateixa entitat amb un import igual o superior durant els dos anys consecutius immediatament anteriors el percentatge a aplicar a la quantitat que excedeixi de 150 euros serà del 40%. En tot cas, la base de la deducció per la persona donant no pot superar el 10% de la seva base liquidable de l'exercici.
• Quan es tracta de persones jurídiques es podran deduir l’Impost sobre Societats un 35% en cas que no es compleixin els requisits de recurrència. Però si la mateixa empresa ha fet durant dos anys consecutius anteriors la mateixa donació o superior a la mateixa entitat el percentatge puja al 40%. La base de la deducció és del 10% com a límit de la base imposable de l'Impost sobre Societats.

Les associacions i federacions DUP han de presentar els seus comptes anualment. Això significa que els i les membres de la junta directiva o l’òrgan de representació hauran hagut d’aprovar prèviament els comptes anuals de l’exercici econòmic anterior.

Un cop aprovats, les organitzacions disposen d’un mes per a la presentació dels comptes. Aquest fet, però, s’ha de realitzar durant els sis mesos següents després de la finalització de l’exercici. Per tant, el 30 de juny acaba el termini per presentar els comptes anuals de l’exercici econòmic corresponent a l’any natural (a 31 de desembre de 2021). Totes aquelles entitats declarades d’utilitat pública que encara no hagin aprovat ni presentat els seus comptes, hauran de fer-ho en les pròximes setmanes.

Les fundacions tenen fins al 30 de juny per aprovar els seus comptes anuals, ja que per a l’aprovació el Patronat disposa de sis mesos a partir de la data de tancament de l’exercici anterior (és a dir, el 31 de desembre de 2021, si coincideix amb l’any natural). Un cop aprovats els comptes, les fundacions registrades a Catalunya tenen trenta dies per fer el lliurament al Protectorat.

En canvi, en el cas de les fundacions inscrites en el Registre de Fundacions de competències de l’estat només tenen deu dies hàbils per a la presentació dels comptes anuals al protectorat, després de la corresponent aprovació.

En primer lloc, cal tenir present que aquesta resolució és només un acord parcial que afecta dues qüestions concretes de l’àmbit del lleure educatiu i sociocultural: les retribucions per conveni col·lectiu i la descripció i retribució de certs llocs de treball i classificació professional dels museus i centres culturals.

Per tant, que sigui parcial suposa que es mantenen les negociacions del IV Conveni col·lectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural, per tal de poder arribar a un acord transversal, més enllà de les dues qüestions esmenades en aquesta resolució.

En aquest sentit, el sector encara es regeix pel III Conveni, aprovat l’any 2015, a l’espera que Comissió negociadora arribi a un nou acord.

D’altra banda, en aquest acord parcial també s’estableix la creació d’una nova posició per a museus i centres culturals: mediador/a cultural, com a persona que “dissenya i realitza programes i activitats per apropar els continguts de museus i centres culturals a visitants i públic”, entre altres especificacions.

A més, varia la definició del lloc de treball d’informador/a amb la incorporació de les funcions de venda d’entrades i, alhora, desapareix el càrrec de venedor/a d’entrades i reserva de grups.

També es crea el lloc de feina de tècnic/a de producció, amb funcions que inclouen “la preparació dels equips d'imatge, llum i so, la realització de les proves, l'ús i control d'equips durant els esdeveniments, sempre que no requereixin una habilitació o capacitació específica”.

Aquestes variacions poden comportar, alhora, canvis en les condicions retributives, segons el que reflecteix el nou text.

A partir d’ara, si una empresa o entitat realitza una donació en espècies a una entitat no lucrativa (considerant com a tal el que estableix l’article 2 de la Llei 49/2009, és a dir, principalment les que són d’utilitat pública), s’entendrà que hi ha hagut un deteriorament total del producte.

Això suposa que la base imposable (la quantitat sobre la qual es calculen els impostos) serà zero. A més a més, en aquest sentit, la modificació de la normativa estableix que s’aplicarà un 0% d’IVA a aquestes donacions.

Fins ara, l’operació de donar uns productes s’entenia com autoconsum i això suposava que l’empresa donant hagués de pagar IVA.

Cal tenir en compte, però, que per poder aplicar el 0% d’IVA aquests productes donats s'han de destinar a les finalitats d’interès general desenvolupades per l’organització. Per tant, no seria aplicable si l’organització no lucrativa es ven aquests productes rebuts.

No haver de pagar IVA, per poc que sigui, incentiva que les empreses facin més donacions a entitats no lucratives, encara que cal tenir present que no en tots els casos és possible aquesta eliminació de l’IVA (com ja s’ha anat explicant).

La idea principal i de la qual va sorgir aquesta iniciativa des de diversos sectors és la reducció en la generació de residus i l’aplicació d’un model d’economia circular. En especial, la proposta pensa en els productes alimentaris que, d’aquesta manera, es poden reaprofitar.

Ara, la tasca del Tercer Sector és donar a conèixer aquest canvi per aconseguir un major compromís de les empreses.

La X solidària és una casella del formulari de la declaració de la renda que permet destinar una part dels impostos a projectes socials. També s’anomena casella d’activitats d’interès social. De fet, és aquest nom el que apareix al document de la declaració de la renda, que s’ha d’emplenar i enviar a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària.

L’assignació de quantitats a activitats d’interès general considerades d’interès social està establerta al Reial Decret Llei 7/2013 de 28 de juny. La normativa estableix que es destinarà a subvencionar activitats d’interès general i social el 0,7% de la quota íntegra de l’impost de les persones contribuents que explícitament manifestin la seva voluntat en aquest sentit.

Aquesta assignació es destinarà a ONG d’acció social i de cooperació al desenvolupament per a la realització de programes socials. Les persones que no marquen aquesta casella, aquest 0,7% s’imputarà als Pressupostos Generals de l’Estat amb finalitats generals.

Cal destacar que marcar la X solidària no modifica en cap cas el resultat a pagar o a retornar de cada contribuent. És a dir, no suposa cap cost econòmic per a la persona que la marca. D’altra banda, l’assignació de quantitats a finalitats socials és independent a l’assignació tributària a l’Església catòlica. És a dir, les dues caselles són compatibles.

L'any 2021, per exemple, es van recaptar 386 milions d’euros per a activitats d’interès social. Això va suposar que unes 200.745 persones hagin rebut atenció directa a través de diferents projectes desenvolupats per entitats que van rebre aquest finançament.

La crisis de la #COVID19 ha repercutido negativamente en toda la sociedad, especialmente en las personas vulnerables y que más ayuda necesitanEs hora de recuperar los pasos atrás que se han dado y, para ello, cada #XSolidaria ¡es vital! Márcala porque #MarcarLaXesLoNormal pic.twitter.com/x3FIxHsLDz

— XSolidaria (@XSolidaria) May 4, 2022

Segons dades oficials del projecte X Solidària del 2021, els programes finançats mitjançant la casella 106 es van dirigir principalment a projectes de la infància, famílies, joventut, gent gran, persones amb discapacitat i persones en situació de pobresa o vulnerabilitat. En aquesta ocasió, a més, gairebé 2 milions d'euros recaptats a través d'aquesta via es van destinar a finançar projectes per a persones migrades i refugiades.

La quantitat recaptada i el nombre de persones que marquen la X solidària ha anat en augment en els últims anys. El 2010, per exemple, un total de 9,4 milions de persones contribuents van marcar la casella. El 2021, més d'11,5 milions de persones marquen la casella de finalitats socials, això és, un 54% de contribuents.

Per tal d’evitar la responsabilitat subsidiària que pugui sorgir en el cas que l’empresa, autònom o autònoma o entitat contractada o subcontractada no pagui els seus impostos pertinents, existeix la possibilitat de demanar el certificat de contractista i subcontractista.

Es tracta d’un document que pot demanar l’entitat a l’empresa o persona contractada o subcontractada i que serveix com a garantia per protegir-se davant de la responsabilitat subsidiària i, per tant, dels possibles deutes que puguin haver-hi.

Amb l’expedició d’aquest certificat, l’empresa contractada o subcontractada certifica que té tots els seus comptes al dia amb l’Agència Tributària corresponents als 12 mesos anteriors, en cas del certificat positiu.

El primer que cal tenir en compte és que el certificat pot ser positiu, en cas d’estar al corrent amb les obligacions tributàries, o negatiu.

Aquest segon cas es dona principalment quan hi ha algun deute o manca la presentació d’alguna declaració. Tot i que també pot ser negatiu per tenir una inhabilitació per poder rebre ajuts o subvencions o haver comès algun delicte fiscal, entre d’altres.

Cal tenir present que només es pot tenir un certificat per entitat pagadora. Això significa que l’entitat que contracta o subcontracta ha de donar el seu NIF per incloure’l en el certificat, ja que han de tenir la mateixa activitat, tal com s’ha indicat anteriorment.

Per tant, sempre que una organització vulgui deixar part de la seva activitat principal a una altra entitat, empresa o persona cal que entre les seves rutines tingui molt present el fet de demanar el certificat de contractista i subcontractista per evitar ensurts amb l’existència de possibles deutes que hauria d'assumir.

El model 036 o declaració censal és el document que s'utilitza per comunicar a l'Agència Tributària qualsevol alta, baixa o modificació de la situació de l'entitat en l'àmbit tributari o fiscal. Per tant, es pot tramitar en tres situacions diferents:

• Quan s'hagi de donar d'alta l'organització al cens i tramitar el NIF. En aquest cas, s'haurà d'emplenar la casella 111.
• També caldrà omplir aquest model si es necessita fer alguna modificació de les dades recollides a la declaració d'alta o en altra declaració posterior. En aquesta situació es fan servir les caselles de la 122 a la 141 del model.
• Si es cessa el desenvolupament de totes les activitats de l'entitat, s'ha de tramitar la declaració censal de baixa, omplint des de la casella 150 a la 152 del mateix model.

La declaració censal d'alta s'ha de presentar abans de l'inici de les activitats de l'entitat, de la realització de les operacions o del naixement de l'obligació de retenir o ingressar a compte sobre les rendes que satisfacin, abonin o deguin.

En el cas de la declaració censal de modificació, haurà de presentar-se en el termini màxim d'un mes, des de l'endemà a aquelles circumstàncies què s'hagin produït i que determinen la presentació d'aquest tràmit. Finalment, si es tracta de la declaració censal de baixa, també caldrà presentar-la en el termini màxim d'un mes des que es cessin totes les activitats de l'organització.

La conseqüència de presentar el model censal 036 o 037 fora de termini és el pagament d'una sanció de 200 euros, que podria reduir-se un 25% si s'abona dins del termini que indiqui la notificació. Es tracta d'una infracció tributària lleu. Per aquesta raó, es recomana presentar aquest document en el termini indicat.

Per disposar d'una bona base de dades és imprescindible que les persones tinguin una forma senzilla i clara d'accedir a un formulari. Per aquest motiu, és aconsellable inserir un formulari de subscripció al lloc web i al blog de l'entitat. També pot ser útil fer difusió d'aquest formulari als diferents canals digitals dels quals disposi l'organització.

És important que no hi hagi massa camps al formulari. Es recomana que hi hagi només dos obligatoris, que solen ser el nom i cognoms i l'email de la persona. Es poden afegir camps opcionals com: l'entitat a la qual es pertany, la data de naixement, la comunitat autònoma, la província... en tot cas els camps dependran sempre de la informació que necessiti recaptar l'entitat.

Personalitzar el correu especificant el nom de la persona a la qual va dirigit, pot ajudar a connectar amb aquesta persona. Alhora, generarà un tracte més pròxim i menys fred, i crearà un clima en el qual la persona sentirà que forma part de l'ecosistema de l'organització en qüestió.

Quan es parla de personalitzar un correu, però, no només es tracta d'indicar el nom de la persona, sinó d'adaptar la informació que li interessa. Això es pot aconseguir segmentant al públic.

El cos del correu és igual de rellevant que l'assumpte. Un contingut desordenat o molt llarg farà que la persona abandoni i no llegeixi el que se li està comunicant. Ha de ser un text senzill i clar, amb imatges atractives i, sempre que es pugui, amb els enllaços pertinents per generar trànsit al lloc web o a la xarxa social que interessi.

Serà de gran ajuda elaborar una anàlisi de resultats cada vegada que es faci un enviament, ja que és la manera més efectiva de millorar. Aquesta acció permet conèixer què funciona i què no (horari i dia d'enviament, tipus de contingut, disseny gràfic del correu, base de dades...). És fonamental, quan s'analitza, que es tinguin en compte les mètriques que facilita la plataforma des de la qual s'envien els correus.

D'altra banda, cal tenir en compte que avui dia hi ha més persones que utilitzen l'email des del mòbil que des de l'ordinador. Per aquesta raó, les entitats han d'assegurar-se que els seus correus es vegin correctament des de dispositius electrònics com les tauletes o els telèfons mòbils.

Aquest règim és el que correspon a determinades entitats sense ànim de lucre en consideració a la seva funció social, com a les associacions declarades d’utilitat pública, les fundacions o les ONG de desenvolupament, entre d’altres, sempre que compleixin determinats requisits.

I és també el règim que s’aplica a les entitats religioses que pertanyin a les confessions que han signat acord amb l'Estat espanyol, és a dir:

• L‘Església Catòlica, la Federació d’Entitats Evangèliques d’Espanya, la Comissió Islàmica d’Espanya i la Federació de Comunitats Jueves d’Espanya, així com les institucions o entitats que en formen part.
• Les associacions i entitats creades i gestionades per les anteriors confessions que es dediquin a activitats religioses, benefico-docents, mèdiques o hospitalàries o d’assistència social, sempre i quan compleixin els mateixos requisits que la resta d’entitats beneficiàries de la mateixa Llei 49/2002 de mecenatge, que es detallen en el seu article 3. Entre ells, es destaquen les següents:
  • Que persegueixin finalitats d’interès general, com ara la defensa dels drets humans, assistència i inclusió social, cíviques, educatives, culturals, científiques, sanitàries, promoció del voluntariat, promoció del medi ambient, foment de l’economia social...
  • Que es destinin a la realització d’aquests fins com a mínim el 70% dels ingressos obtinguts, un cop deduïdes les despeses necessàries per a l’obtenció d’aquests ingressos.
  • Que les persones membres de l’òrgan rector no cobrin per l’exercici dels respectius càrrecs.
  • Que la seva activitat no consisteixi en el desenvolupament d’explotacions econòmiques alienes als seus fins.
  • Que les persones fundadores, associades, dirigents o familiars no siguin les destinatàries principals de l’activitat ni es beneficiïn de condicions especials per gaudir-ne.
  • Que es porti una comptabilitat oficial, segons el pla de comptabilitat que sigui d’aplicació.
  • Que, en cas de dissolució, deixin el seu patrimoni a una altra entitat que també sigui beneficiària d’aquest règim fiscal.
  • Que, en cas que superin els 20.000 euros d’ingressos, presentin cada any una memòria a Hisenda on es detallin els ingressos obtinguts i les despeses que estiguin vinculades a cada tipus d’ingrés, entre altres informacions.

Aquest règim s’aplica, per defecte, a la resta d’entitats religioses, ja que són entitats sense ànim de lucre.

En termes generals, només s’ha de presentar la liquidació anual de l’impost quan es compleix, com a mínim, una d’aquestes situacions:

• Se supera un volum anual total d’ingressos de 75.000 euros.
• Es fa activitat econòmica, és a dir, es realitzen vendes de béns o de serveis, o es cobra per participar en alguna activitat, sigui quin sigui el volum d’ingressos.
• S’obtenen ingressos procedents de lloguers, inversions, premis... pels quals, qui paga, li fa retenció a l’entitat, sempre que se superin els 2.000 euros anuals.

En qualsevol cas, les entitats no tributaran pels beneficis obtinguts derivats dels ingressos següents:

• Els que procedeixin de la realització de les activitats que constitueixin la seva finalitat específica, com ara subvencions, donacions o altres, sempre que no siguin activitats econòmiques.
• Adquisicions o transmissions de béns o drets realitzades en compliment de la seva finalitat específica.
• Les quotes de persones sòcies, col·laboradores o benefactores (que no s’han de confondre amb les quotes de les persones usuàries de les activitats).

Si obtenen ingressos procedents d’altres fonts (lloguers, facturació de serveis o venda de béns, quotes de persones usuàries, entre d’altres), els beneficis obtinguts sí que tributaran.

En aquest règim, el tipus impositiu aplicable als beneficis és el general de la Llei, és a dir, el 25%.

Altres articles relacionats:

• Particularitats fiscals de les entitats religioses: l’Impost sobre activitats econòmiques i l’IVA

• Particularitats fiscals de les entitats religioses

• Les entitats religioses i les seves tipologies