Econòmic

Per tal d’evitar la responsabilitat subsidiària que pugui sorgir en el cas que l’empresa, autònom o autònoma o entitat contractada o subcontractada no pagui els seus impostos pertinents, existeix la possibilitat de demanar el certificat de contractista i subcontractista.

Es tracta d’un document que pot demanar l’entitat a l’empresa o persona contractada o subcontractada i que serveix com a garantia per protegir-se davant de la responsabilitat subsidiària i, per tant, dels possibles deutes que puguin haver-hi.

Amb l’expedició d’aquest certificat, l’empresa contractada o subcontractada certifica que té tots els seus comptes al dia amb l’Agència Tributària corresponents als 12 mesos anteriors, en cas del certificat positiu.

El primer que cal tenir en compte és que el certificat pot ser positiu, en cas d’estar al corrent amb les obligacions tributàries, o negatiu.

Aquest segon cas es dona principalment quan hi ha algun deute o manca la presentació d’alguna declaració. Tot i que també pot ser negatiu per tenir una inhabilitació per poder rebre ajuts o subvencions o haver comès algun delicte fiscal, entre d’altres.

Cal tenir present que només es pot tenir un certificat per entitat pagadora. Això significa que l’entitat que contracta o subcontracta ha de donar el seu NIF per incloure’l en el certificat, ja que han de tenir la mateixa activitat, tal com s’ha indicat anteriorment.

Per tant, sempre que una organització vulgui deixar part de la seva activitat principal a una altra entitat, empresa o persona cal que entre les seves rutines tingui molt present el fet de demanar el certificat de contractista i subcontractista per evitar ensurts amb l’existència de possibles deutes que hauria d'assumir.

El model 036 o declaració censal és el document que s'utilitza per comunicar a l'Agència Tributària qualsevol alta, baixa o modificació de la situació de l'entitat en l'àmbit tributari o fiscal. Per tant, es pot tramitar en tres situacions diferents:

• Quan s'hagi de donar d'alta l'organització al cens i tramitar el NIF. En aquest cas, s'haurà d'emplenar la casella 111.
• També caldrà omplir aquest model si es necessita fer alguna modificació de les dades recollides a la declaració d'alta o en altra declaració posterior. En aquesta situació es fan servir les caselles de la 122 a la 141 del model.
• Si es cessa el desenvolupament de totes les activitats de l'entitat, s'ha de tramitar la declaració censal de baixa, omplint des de la casella 150 a la 152 del mateix model.

La declaració censal d'alta s'ha de presentar abans de l'inici de les activitats de l'entitat, de la realització de les operacions o del naixement de l'obligació de retenir o ingressar a compte sobre les rendes que satisfacin, abonin o deguin.

En el cas de la declaració censal de modificació, haurà de presentar-se en el termini màxim d'un mes, des de l'endemà a aquelles circumstàncies què s'hagin produït i que determinen la presentació d'aquest tràmit. Finalment, si es tracta de la declaració censal de baixa, també caldrà presentar-la en el termini màxim d'un mes des que es cessin totes les activitats de l'organització.

La conseqüència de presentar el model censal 036 o 037 fora de termini és el pagament d'una sanció de 200 euros, que podria reduir-se un 25% si s'abona dins del termini que indiqui la notificació. Es tracta d'una infracció tributària lleu. Per aquesta raó, es recomana presentar aquest document en el termini indicat.

Per disposar d'una bona base de dades és imprescindible que les persones tinguin una forma senzilla i clara d'accedir a un formulari. Per aquest motiu, és aconsellable inserir un formulari de subscripció al lloc web i al blog de l'entitat. També pot ser útil fer difusió d'aquest formulari als diferents canals digitals dels quals disposi l'organització.

És important que no hi hagi massa camps al formulari. Es recomana que hi hagi només dos obligatoris, que solen ser el nom i cognoms i l'email de la persona. Es poden afegir camps opcionals com: l'entitat a la qual es pertany, la data de naixement, la comunitat autònoma, la província... en tot cas els camps dependran sempre de la informació que necessiti recaptar l'entitat.

Personalitzar el correu especificant el nom de la persona a la qual va dirigit, pot ajudar a connectar amb aquesta persona. Alhora, generarà un tracte més pròxim i menys fred, i crearà un clima en el qual la persona sentirà que forma part de l'ecosistema de l'organització en qüestió.

Quan es parla de personalitzar un correu, però, no només es tracta d'indicar el nom de la persona, sinó d'adaptar la informació que li interessa. Això es pot aconseguir segmentant al públic.

El cos del correu és igual de rellevant que l'assumpte. Un contingut desordenat o molt llarg farà que la persona abandoni i no llegeixi el que se li està comunicant. Ha de ser un text senzill i clar, amb imatges atractives i, sempre que es pugui, amb els enllaços pertinents per generar trànsit al lloc web o a la xarxa social que interessi.

Serà de gran ajuda elaborar una anàlisi de resultats cada vegada que es faci un enviament, ja que és la manera més efectiva de millorar. Aquesta acció permet conèixer què funciona i què no (horari i dia d'enviament, tipus de contingut, disseny gràfic del correu, base de dades...). És fonamental, quan s'analitza, que es tinguin en compte les mètriques que facilita la plataforma des de la qual s'envien els correus.

D'altra banda, cal tenir en compte que avui dia hi ha més persones que utilitzen l'email des del mòbil que des de l'ordinador. Per aquesta raó, les entitats han d'assegurar-se que els seus correus es vegin correctament des de dispositius electrònics com les tauletes o els telèfons mòbils.

Aquest règim és el que correspon a determinades entitats sense ànim de lucre en consideració a la seva funció social, com a les associacions declarades d’utilitat pública, les fundacions o les ONG de desenvolupament, entre d’altres, sempre que compleixin determinats requisits.

I és també el règim que s’aplica a les entitats religioses que pertanyin a les confessions que han signat acord amb l'Estat espanyol, és a dir:

• L‘Església Catòlica, la Federació d’Entitats Evangèliques d’Espanya, la Comissió Islàmica d’Espanya i la Federació de Comunitats Jueves d’Espanya, així com les institucions o entitats que en formen part.
• Les associacions i entitats creades i gestionades per les anteriors confessions que es dediquin a activitats religioses, benefico-docents, mèdiques o hospitalàries o d’assistència social, sempre i quan compleixin els mateixos requisits que la resta d’entitats beneficiàries de la mateixa Llei 49/2002 de mecenatge, que es detallen en el seu article 3. Entre ells, es destaquen les següents:
  • Que persegueixin finalitats d’interès general, com ara la defensa dels drets humans, assistència i inclusió social, cíviques, educatives, culturals, científiques, sanitàries, promoció del voluntariat, promoció del medi ambient, foment de l’economia social...
  • Que es destinin a la realització d’aquests fins com a mínim el 70% dels ingressos obtinguts, un cop deduïdes les despeses necessàries per a l’obtenció d’aquests ingressos.
  • Que les persones membres de l’òrgan rector no cobrin per l’exercici dels respectius càrrecs.
  • Que la seva activitat no consisteixi en el desenvolupament d’explotacions econòmiques alienes als seus fins.
  • Que les persones fundadores, associades, dirigents o familiars no siguin les destinatàries principals de l’activitat ni es beneficiïn de condicions especials per gaudir-ne.
  • Que es porti una comptabilitat oficial, segons el pla de comptabilitat que sigui d’aplicació.
  • Que, en cas de dissolució, deixin el seu patrimoni a una altra entitat que també sigui beneficiària d’aquest règim fiscal.
  • Que, en cas que superin els 20.000 euros d’ingressos, presentin cada any una memòria a Hisenda on es detallin els ingressos obtinguts i les despeses que estiguin vinculades a cada tipus d’ingrés, entre altres informacions.

Aquest règim s’aplica, per defecte, a la resta d’entitats religioses, ja que són entitats sense ànim de lucre.

En termes generals, només s’ha de presentar la liquidació anual de l’impost quan es compleix, com a mínim, una d’aquestes situacions:

• Se supera un volum anual total d’ingressos de 75.000 euros.
• Es fa activitat econòmica, és a dir, es realitzen vendes de béns o de serveis, o es cobra per participar en alguna activitat, sigui quin sigui el volum d’ingressos.
• S’obtenen ingressos procedents de lloguers, inversions, premis... pels quals, qui paga, li fa retenció a l’entitat, sempre que se superin els 2.000 euros anuals.

En qualsevol cas, les entitats no tributaran pels beneficis obtinguts derivats dels ingressos següents:

• Els que procedeixin de la realització de les activitats que constitueixin la seva finalitat específica, com ara subvencions, donacions o altres, sempre que no siguin activitats econòmiques.
• Adquisicions o transmissions de béns o drets realitzades en compliment de la seva finalitat específica.
• Les quotes de persones sòcies, col·laboradores o benefactores (que no s’han de confondre amb les quotes de les persones usuàries de les activitats).

Si obtenen ingressos procedents d’altres fonts (lloguers, facturació de serveis o venda de béns, quotes de persones usuàries, entre d’altres), els beneficis obtinguts sí que tributaran.

En aquest règim, el tipus impositiu aplicable als beneficis és el general de la Llei, és a dir, el 25%.

Altres articles relacionats:

• Particularitats fiscals de les entitats religioses: l’Impost sobre activitats econòmiques i l’IVA

• Particularitats fiscals de les entitats religioses

• Les entitats religioses i les seves tipologies

Es tracta de la declaració de les retencions i ingressos a compte per les rendes o rendiments procedents de l’arrendament o sotsarrendament d’immobles urbans. Això significa que si una entitat treballa en un local llogat, té l’obligació de declarar a Hisenda unes retencions que ha de practicar en la factura del lloguer.

Quan es parla de retencions en la factura del lloguer es fa referència a un percentatge (19%) que ha d'aparèixer en la factura. En aquest cas, l’entitat llogatera paga aquests diners a Hisenda en nom de la persona física o jurídica llogadora, és a dir, que la llogadora no rep directament aquesta quantitat.

Cal tenir en compte que, si la llogadora és una persona física, la retenció serà a compte de l’IRPF. En canvi, si es tracta d’una persona jurídica, es farà a compte de l’Impost sobre Societats.

La base per aplicar el 19% de la retenció es calcula a partir del lloguer de l'immoble més les depeses de comunitat, llum, IBI... No obstant això, en aquest càlcul cal deixar fora l’IVA.

Es pot donar la situació que una entitat durant un trimestre no hagi pagat cap lloguer. En aquest cas, sí que haurà de presentar el model 115 en el termini indicat marcant la casella negativa. En el moment en què l’organització deixa de pagar un lloguer de forma regular, és recomanable que es doni de baixa de la declaració censal 036. D’aquesta manera, deixa de tenir l’obligació d’haver de presentar el model 115.

A més a més, en certs casos no cal presentar el model 115, per exemple, en cas que les rendes satisfetes a una única persona llogatera no superin els 900 euros anuals. Entre altres situacions, tampoc serà necessari declarar-lo si el llogater/a disposa d’un certificat d’exempció emès per Hisenda. En aquest supòsit, l’entitat inquilina ha de disposar d’aquest certificat actualitzat.

L’impost d’activitats econòmiques (IAE), d’acord amb els arts. 78-92 de la Llei 39/1988, reguladora de les Hisendes Locals, afecta les entitats que desenvolupin activitats considerades de caràcter empresarial, professional o artístic. Aquestes activitats són les que suposen l’ordenació per compte propi de mitjans de producció o de recursos humans amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de serveis. No inclou els actes o operacions aïllades, ni alguns altres supòsits específics que preveu la mateixa Llei.

La major part de les entitats no lucratives no tributen per aquest impost, però això no vol dir que no hagin de comunicar a Hisenda quan inicien una activitat, quan s’hi produeixen variacions en aquesta activitat o quan hi ha un cessament. En tots aquests casos, s’haurà de fer la presentació d’una declaració censal, el model 036, a Hisenda.

Les entitats religioses resten exemptes de pagar l’IAE en aquests supòsits:

• En base a la Llei 39/1988 d’Hisendes locals, no pagaran res l’any en què comuniquin l’alta i en els dos següents i, posteriorment, tampoc si no arriben a facturar més d’un milió d’euros. Aquesta exempció s’aplica de forma automàtica. A més, si l’entitat es dedica a activitats d’ensenyament de qualsevol grau en règim de concert o a l’assistència i acció social en favor de persones discapacitades, també pot continuar exempta encara que passi d’aquest volum d’ingressos. Però en aquest cas, sí caldrà fer la sol·licitud a l’Ajuntament on l’entitat tingui el seu domicili.
• En base a la Llei 49/2002, l’Església Catòlica (amb les seves diferents institucions territorials i ordes i congregacions religioses) i les esglésies, confessions o comunitats religioses amb conveni amb l’Estat espanyol, resten exemptes del pagament de l’IAE respecte de qualsevol de les activitats indicades a l’article 7 d’aquesta llei, totes elles consistents en acció social en favor de col·lectius vulnerables i cooperació al desenvolupament. Per poder gaudir d’aquesta exempció, s’ha de comunicar a l’Ajuntament on tingui el domicili de l’entitat.
• En base a la mateixa Llei 49/2002, resten també exemptes les entitats creades o erigides per les abans esmentades esglésies, confessions i comunitats religioses amb conveni a l’Estat espanyol, sempre que compleixin els mateixos requisits que aquesta llei demana per a la resta d’entitats sense fins lucratius per gaudir d’aquest benefici fiscal. Per poder gaudir d’aquesta exempció s’ha de comunicar a l’Ajuntament on l’entitat tingui el seu domicili.

Ara bé, en la major part d’aquests casos comentats en l'apartat anterior, cal que les entitats siguin qualificades com de caràcter social, per a la qual cosa s’han de complir els requisits esmentats a l’article 20.tres de la Llei de l’IVA:

• No tenir finalitat lucrativa.
• Les persones amb càrrecs als òrgans de govern de les entitats no poden cobrar per l’exercici del seu càrrec.
• Només per als serveis culturals, les persones sòcies, cònjuges i parents fins a segon grau no poden ser les principals destinatàries de les activitats.

Aquests requisits, en general, són acomplerts per les entitats religioses.

Si les entitats religioses facturen per serveis diferents dels esmentats, en general, hauran de carregar l’IVA (segons el percentatge que correspongui al tipus d’operació), i liquidar posteriorment a l’Agència Tributària les quantitats que hagi ingressat en cada període, normalment de forma trimestral.

Quan l’entitat religiosa ingressi IVA per les seves factures, llavors, podrà recuperar de forma parcial l’IVA que l’entitat hagi pagat a tercers (IVA suportat) en les seves pròpies compres o serveis contractats. Per calcular en quina mesura ho podrà fer, caldrà aplicar el que es coneix com la Regla de la Prorrata de l’IVA. L’import resultant d’aquest càlcul el podrà descomptar (compensar) de la liquidació trimestral que l’entitat religiosa hagi de pagar a l’Agència Tributària per l’IVA ingressat en les seves factures.

Els models trimestrals de l’IRPF s’han de presentar entre l’1 i el 20 dels mesos de gener (en aquest cas, referent a l’últim trimestre de l’any natural anterior), abril, juliol i octubre:

• Model 111: declaració trimestral de les retencions fetes en l’IRPF, per exemple, en els casos de nòmines, liquidacions, propietat intel·lectual, premis...
• Model 115: declaració trimestral sobre les retencions i ingressos per rendes d’arrendaments d’immobles urbans.
• Model 123: declaració trimestral de retencions de l’IRPF i Impost sobre Societats sobre pagaments d’interessos de préstecs o altres rendiments sobre el capital.
• Model 216: declaració trimestral de les retencions de pagaments a persones físiques, empreses o entitats que fiscalment no resideixen a l’Estat espanyol.

La data límit per a domiciliar el pagament d’aquests models és el dia 15 del mes. Com a norma, la domiciliació es pot fer fins a cinc dies abans de la data límit de presentació.

Les entitats sense ànim de lucre també han de marcar al seu calendari fiscal les declaracions a presentar per qüestió d’IVA:

• Model 303: declaració trimestral d’autoliquidació d’IVA. S’ha de realitzar entre l’1 i el 20 dels mesos d’abril, juliol i octubre. Al mes de gener es presenta entre el dia 1 i el 30.
• Model 390: resum anual de totes les autoliquidacions presentades durant l’exercici. L’han de presentar les entitats que hagin tramitat algun model 303. S’ha de presentar entre l’1 i el 30 de gener.
• Model 349: declaració informativa de les operacions de compra o venda de béns o serveis duts a terme entre empreses o entitats subjectes a l’IVA, inscrites en el Registre d’Operadors Intracomunitaris d’Hisenda. En aquest cas, serà declaració trimestral a presentar entre l’1 i el 20 dels mesos d’abril, juliol i octubre. En l’últim trimestre s’haurà de presentar entre l’1 i el 30 de gener.

Cal tenir en compte que totes aquelles declaracions que s’hagin de presentar el 30 de gener, un diumenge, passen automàticament al dia 31 de gener de 2022.

A més a més, en aquest calendari fiscal del 2022 cal afegir el 6 d’abril com a data inici de la campanya de la renda 2021, des d’aquesta data estarà disponible el tràmit a través d’internet. El termini màxim per a la seva presentació és el 30 de juny.

Dins d'aquest àmbit hi ha tres tipus de donacions que gaudeixen de deduccions fiscals:

• Les persones físiques amb residència habitual a Catalunya poden aplicar una deducció del 15% de les quantitats donades per donatius a favor de l'Institut d'Estudis Catalans i de fundacions o associacions que tinguin per finalitat el foment de la llengua catalana i que figurin inscrites en el cens d'aquestes entitats que elabora el departament competent en matèria de política lingüística, amb el límit màxim del 10% de la quota íntegra autonòmica.
• Les persones físiques amb residència habitual a Catalunya poden aplicar una deducció del 25% de les quantitats donades per donatius a favor de centres de recerca adscrits a universitats catalanes i els promoguts o participats per la Generalitat, que tinguin per objecte el foment de la recerca científica i el desenvolupament i la innovació tecnològics, amb el límit màxim del 10% de la quota íntegra autonòmica.
• Les persones físiques amb residència habitual a Catalunya poden aplicar una deducció del 15% de les quantitats donades per donatius a favor de fundacions o associacions que figurin en el cens d'entitats ambientals vinculades a l'ecologia i a la protecció i millora del medi ambient del departament competent en aquesta matèria, amb el límit màxim del 5% de la quota íntegra autonòmica.

D'altra banda, les quantitats donades per part d'empreses mercantils o altres persones jurídiques donen dret a la deducció del 35% de la donació a la quota de l'Impost de Societats (art. 20 de la Llei 49/2002).

Si en els dos períodes impositius immediatament anteriors s'haguessin realitzat donatius, donacions o aportacions amb dret a deducció a favor d'una mateixa entitat per import igual o superior, a cadascun d'ells, al de l'exercici anterior, el percentatge de deducció aplicable a la base de la deducció a favor d'aquesta mateixa entitat serà del 40%.

La base de la deducció té el límit del 10% de la base imposable de l'Impost de Societats del/la donant i, en cas de no poder aplicar la totalitat de la deducció per aquest motiu, l'excés pendent es pot compensar en els 10 exercicis posteriors als quals es produeixi la donació.

Si les aportacions que fan les persones jurídiques s'articulen mitjançant un Conveni de Col·laboració Empresarial en activitats d'interès general (art. 25 de la Llei 49/2002), les quantitats satisfetes o les despeses realitzades tenen la consideració de despeses deduïbles (en la seva totalitat, sense limitació) en la determinació de la base de l'Impost de Societats de la persona jurídica col·laboradora.

A aquests efectes, s'entén per Conveni de Col·laboració Empresarial en activitats d'interès general aquell conveni pel qual les entitats beneficiàries del mecenatge, a canvi d'un ajut econòmic per a la realització de les activitats que efectuen en compliment de l'objecte o la finalitat de l'entitat, es comprometen per escrit a difondre, per qualsevol mitjà, la participació del col·laborador/a a l'activitat esmentada. En aquests convenis, la difusió de la participació del col·laborador/a no constitueix cap prestació de serveis i, per tant, no està subjecta a IVA.

Per últim, dins dels incentius i deduccions que es contemplen en l'àmbit estatal, també cal tenir en compte totes aquelles entitats que no estan incloses dins de l'àmbit de la Llei 49/2002.

En aquests casos, les quantitats donades per persones físiques a les fundacions i associacions declarades d'utilitat pública, que no hagin optat a la Llei 49/2002 o bé que no compleixin les condicions i requisits per poder estar compreses en aquesta llei, originen un dret a una deducció del 10%, sempre que es disposi de la justificació documental adequada.

La base de la deducció pel/per la donant, en aquest supòsit, no podrà superar el 10% de la seva base liquidable de l'exercici.

La normativa de la Sociedad Estatal de Loterías y Apuestas del Estado (SELAE) publica cada any una nota informativa destinada a les administracions de loteria i punts de venda autoritzats amb l’objectiu d’informar sobre el procediment per demanar autorització i vendre participacions de loteria per part d'entitats benèfiques, sense afany de lucre o declarades d'utilitat pública.

Aquesta autorització només s'emet a les entitats declarades benèfiques i que vulguin vendre amb un sobrepreu que mai podrà excedir del 20% del preu del bitllet. Aquesta autorització no es farà extensiva a cap altre tipus de participació habitual d'altres entitats o associacions, respecte de les quals, la SELAE no té competències.

Per aquest motiu, les entitats no lucratives no estaran obligades a demanar permís per distribuir participacions de loteria tot i que portin un recàrrec o donatiu associat a la participació.

Les persones pagadores dels premis, normalment, les entitats financeres o les mateixes administracions de loteria o punts de venda autoritzats dels bitllets, són les obligades a fer la retenció. Però si la butlleta és compartida, la persona o entitat que vagi a cobrar-la haurà d'informar els i les retenidores de quines són les persones, empreses o entitats beneficiàries dels premis, per tal que la tributació i retenció siguin repartides proporcionalment entre totes les persones i entitats guanyadores del premi.

Per exemple, si un dècim de Loteria de Nadal, dividit en 10 participacions de 2 € cadascuna ha estat premiada amb 50.000 €, els 10.000 € que sobrepassen els 40.000 € estaran sotmesos a tributació i retenció. Cadascuna de les parts veurà el seu premi de 5.000 € retallat en el 20% sobre la seva part proporcional que sobrepassa els 40.000 €. O sigui, se li farà una tributació i retenció sobre els 1.000 € que sobrepassen, en cada participació, del límit exempt de tributació.

Si el premi provingués d'un ens de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu, com que el pagador estranger no ho sotmetrà a retenció, caldrà que el beneficiari faci directament l'ingrés a Hisenda per la part que sobrepassi els 40.000 € exempts, mitjançant el model 136.

Cada organització ha d’escollir l’estratègia de captació de fons que sigui més coherent amb els seus valors. En aquest sentit, el primer que ha de preguntar-se una entitat que estigui pensant en constituir una botiga en línia és si realment la necessita i quin sentit té la seva creació.

Generalment, aquesta opció pot servir com a instrument de comunicació amb les persones col·laboradores, sobretot si s’utilitza un llenguatge proper en el procés de venda dels productes i si aquests transmeten idees relacionades amb la causa de l’organització.

També pot ser una bona via de captació de fons, però aquesta normalment ha de combinar-se amb altres, ja que pot no resultar tan útil com s’esperava i convertir-se en una inversió perduda.

• Analitzar altres botigues del sector que funcionin pot servir com a full de ruta. També se les pot demanar consell i cooperació, sempre considerant que els seus principis no siguin contraris als de la pròpia entitat.
• És igualment important tenir cura del disseny i de la qualitat dels productes a la venda. Aquests, a més a més, haurien d’identificar-se amb els valors de l’organització.
• Invertir temps i recursos en la realització d’un pla de màrqueting és vital. Aquest servirà per definir cadascuna de les fases del procés de venda. Així mateix, contractar alguna persona experta en posicionament web pot marcar la diferència.
• De vegades, les botigues físiques també es converteixen en espais que s’aprofiten per organitzar xerrades i exposicions. Les botigues virtuals poden associar-se a un blog en el qual tractar temes d’interès o en el qual s’expliqui el procés d’elaboració dels productes que es venen.
• La fase de difusió aniria inclosa en el pla de màrqueting. Aquesta pot donar-se de forma híbrida: a través de les xarxes socials, el butlletí, el web i els mitjans de comunicació, però també amb el material imprès de l’organització, al barri i als esdeveniments en els quals es participi.