Econòmic

Segons el govern, l’Ingrés Mínim Vital és una prestació que te l’objectiu de “prevenir el risc de pobresa i d’exclusió social de les persones que viuen soles o estan integrades en una unitat de convivència i no tenen recursos econòmics per cobrir les necessitats bàsiques”.

Amb aquesta prestació es pretén garantir una millora real d’oportunitats d’inclusió social i laboral de les persones beneficiàries, amb incentius a l’ocupació. Cal aclarir que l’ajuda no és compatible amb altres prestacions de pensions per baixa mèdica permanent.

Per demanar la prestació s’exigeix tenir la residència a l’Estat espanyol com a mínim un any abans i estar en situació de vulnerabilitat econòmica. Això vol dir:

• No tenir patrimoni superior a tres vegades la renda garantida anual. És a dir, 16.614 euros de manera individual. L’habitatge habitual queda exclòs del patrimoni. Hi ha un seguit de regles per realitzar el còmput.
• Si no es treballa, estar inscrit/a com a demandant d’ocupació. En el moment en que es trobi feina, s’exclourà part del salari del càlcul de la prestació.
• Si es treballa, però no s’arriba al mínim vital, es buscarà que pugui fer més hores o accedir a una feina millor.

La quantitat que es cobrarà dependrà de la situació familiar de la persona sol·licitant i de si s’està cobrant un salari, amb un seguit de regles per al còmput dels ingressos.

La base mínima de les persones sense cap ingrés ni patrimoni ni familiars a càrrec serà de 461,53 euros mensuals. La prestació màxima anirà destinada a les persones en la mateixa situació respecte als ingressos, però amb cinc o més integrants sense ingressos en la unitat familiar, amb 1.015,37 euros mensuals. En total hi ha 14 categories per definir les particularitats de cada cas.

Si la persona sol·licitant té altres ingressos, la renda mínima s’ajustarà, respectant els mínims establerts. Per exemple, si una persona ingressa 150 euros en un mes, l’Estat aportarà 312 euros per arribar als 461,53 euros mensuals.

L’ajuda es cobra cada mes, en un total de 12 pagues. S’espera que a partir del primer dia del mes següent al de la data de presentació de la sol·licitud ja es pugui cobrar, a través d’una transferència bancària. En cap cas podrà ser embargat ni ser objecte de descompte o de retenció.

L’IMV és compatible amb una feina. A més, contempla incentius perquè els potencials beneficiaris no vegin més rendible rebutjar una ocupació per la por a deixar de percebre part de la prestació.

La Seguretat Social no restarà íntegrament els nous ingressos de la prestació percebuda, sinó que, si la persona beneficiària cobra 200 euros més no se li descomptaran 200 euros de l’ajuda, sinó un percentatge menor que el Govern ha d’establir.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a través de la DGACC, du a terme diversos programes que treballen per a la promoció de l’associacionisme i el voluntariat, entre d’altres, el Servei d’Assessorament gratuït per a entitats del tercer sector (voluntariat.gencat.cat) i el portal web xarxa associativa i de voluntariat de Catalunya, Xarxanet.org posat en marxa el 2003.

Les persones que s’encarreguen de respondre a les consultes de les entitats que accedeixen al servei d'assessorament són professionals amb una llarga experiència en l’àmbit de la gestió associativa i de fundacions. Suport Tercer Sector fa més de 30 anys que ofereix assessorament, eines de gestió, formació i consultoria a organitzacions del tercer sector.

Les entitats poden fer ús gratuïtament d’aquests serveis per realitzar consultes puntuals a l’hora de resoldre qüestions vinculades a aspectes econòmics. Les entitats poden fer arribar les seves consultes a través d’un breu formulari. Les consultes es resolen en línia, en cap cas de forma presencial. Un cop emplenat el formulari, l’entitat rep la resposta en un termini màxim de 72 hores.

Xarxanet també té un apartat dedicat a notícies econòmiques per al tercer sector. Al portal de notícies econòmiques es poden trobar continguts d’actualitat que afecten de manera directa o indirecta la gestió comptable i fiscal de les entitats. Per exemple, s’informa de les novetats quant a campanyes de micromecenatge, reculls de bones pràctiques cooperatives, llistats de propostes fiscals plantejades per entitats del tercer sector...

Al portal s’hi poden consultar continguts com aquests: ‘La renda bàsica de quarantena, la lluita d’una plataforma ciutadana’, ‘7 campanyes de micromecenatge contra la covid-19’, ‘La Taula del Tercer Sector obre noves licitacions’.

L’objectiu d’aquest decret llei és adoptar mesures en l’àmbit subvencional, ja que les actuacions de foment s’han vist greument afectades per la crisi de la Covid-19, i així es podran pal·liar els efectes desfavorables provocats tant a les persones beneficiàries com a les perceptores que es poden veure perjudicades. La situació és especialment rellevant en l’àmbit cultural i social, degut a la dràstica reducció en la consecució dels seus objectius i actuacions.

La resolució permet, d’una banda, que l’entitat pugui sol·licitar que el seu expedient es tramiti perquè el Departament revisi la seva justificació i, d’altra banda, que l’entitat pugui continuar amb el termini de presentació de justificants suspès a l’espera que s’aixequi la suspensió general dels terminis administratius.

Amb aquesta mesura es vol evitar que la suspensió de terminis administratius perjudiqui els drets i interessos de les entitats.

L’Administració Pública finançarà les despeses del 2020 realitzades per les persones beneficiàries encara que no s’hagi assolit totalment o parcialment la finalitat de la subvenció o l’ajut, a causa de la situació actual d’emergència sanitària.

Amb aquesta mesura s’obre la possibilitat d’admetre, verificar i finalment pagar les despeses que les entitats hagin tingut l’any 2020 per tirar endavant els seus projectes malgrat les dificultats per completar-los o executar-los i encara que no s’hagin assolit els objectius que s’hi havien plantejat quan es van presentar al Departament per optar a l’ajut.

Modificacions de projectes

El decret proposa modificacions de projectes perquè algunes activitats es puguin centrar en l’atenció de necessitats noves sorgides a causa de la pandèmia, així com adaptar les actuacions durant el període d’estat d’alarma i durant el desconfinament gradual, per atendre telemàticament quan no es pugui fer de forma presencial.

Imputar despeses

Es pretén imputar despeses de l’exercici 2021 sempre que aquestes no siguin recurrents, es justifiqui la necessitat a la sol·licitud de modificació del projecte, i ho accepti la unitat gestora, a més d’imputar despeses fixes de manteniment i d’estructura en el període que l’entitat hagi aturat l’activitat ordinària i que siguin imputables al projecte subvencionat.

Es vol adaptar l’atenció i les activitats en grups reduïts o individualitzats, mantenint la despesa dels i les professionals i locals i transformar les actuacions presencials del projecte en actuacions per teletreball amb objectius similars.

Seguiment personalitzat

També es pretén efectuar seguiment personalitzat de les persones usuàries del programa, a través de trucades, videoconferències, correus electrònics i/o visites si és possible, així com actuacions d’assessorament a entitats de segon nivell.

Despeses sanitàries i de prevenció

Pel que fa a les despeses, es volen efectuar en material sanitari o de protecció individual, de subministrament d’espais o llocs diferents i altres despeses i activitats addicionals relacionades amb l’atenció a les necessitats socials derivades de l’emergència, prioritzant aquelles accions que poden aportar mesures i solucions a les persones afectades per la situació d’excepcionalitat.

Projectes innovadors

També proposen substituir per projectes innovadors part de les actuacions que no es puguin realitzar amb motiu de l’estat d’alarma, realitzar canvis en el lloc d’execució i seguir abonant d’acord amb els mòduls establerts les places que hagin quedat vacants o els serveis que hagin estat tancats temporalment.

Els deutes que es podran ajornar s’indiquen a continuació:

• IVA.
• IRPF de treballadors/es, professionals, lloguers o interessos de préstecs.
• Impost sobre la Renda de No Residents.
• Pagaments a compte de l’Impost de Societats.

La sol·licitud s’ha de gestionar en el moment de la presentació, i és molt important que es segueixin els passos i les instruccions següents:

1. Gestionar el model 111 com és habitual, i quan s’arribi a la forma de pagament, marcar l’opció: ‘Reconeixement de deute amb sol·licitud d’ajornament’.

2. Quan es cliqui a ‘presentar’, es genera una presentació normal en arxiu pdf amb número de referència i de justificant. Automàticament, hauria de derivar a la pàgina de sol·licitud d’ajornament. En cas que no ho faci, s’ha d’accedir amb aquest enllaç i tenir a mà la declaració presentada per si es demana alguna dada com el número de justificant o l’import.

3. Omplir els camps de la sol·licitud. Per acollir-se a aquesta modalitat d’ajornament és imprescindible marcar ‘SÍ’ a la casella ‘Sol·licitud acollida al Reial Decret llei 7/2020, de 12 de març, pel qual s’adopten mesurades urgents per respondre a l’impacte econòmic del COVID-19’.

En marcar la casella, en l’apartat de la Proposta de pagament apareixerà el següent missatge: ‘Sol·licitud acollida al Reial Decret llei 7/2020, de 12 de març, pel que s’adopten mesurades urgents per respondre a l’impacte econòmic del COVID-19’.

Si es marca ‘no’ a aquesta casella, la sol·licitud es tramitarà com una sol·licitud d’ajornament o fraccionament ‘normal’ i no serà admesa en les condicions del RDL amb independència del que es pugui indicar a posteriori en la motivació de la sol·licitud. Per tant, podria ser rebutjada.

• En els camps referits a identificació de l’obligat/da tributari/ària, deutes a ajornar i dades de domiciliació bancària, no hi ha cap peculiaritat. Els dos primers camps s’omplen automàticament perquè els agafa de la presentació i només cal indicar l’IBAN del compte bancari on es farà el càrrec al venciment.
• Al camp ‘Tipus de garanties ofertes s’ha de marcar l’opció ‘Exempció’.
• Al camp ‘Proposta de terminis; núm. de terminis’ ha d’indicar ‘1’, tot i que ho hauria de fer per defecte.
• Al camp ‘Periodicitat’ s’ha de marcar l’opció ‘no procedeix’.
• Al camp ‘Data primer termini’ s’ha d’incorporar la data corresponent a comptar un període de 6 mesos des de la data final de termini ordinari de presentació de l’autoliquidació, havent de finalitzar el termini dia 05 o 20. Per exemple, l’autoliquidació trimestral d’IVA MOD 303 del primer trimestre venç el 20 d’abril, de manera que la data màxima a incloure seria el 20-10-2020.

És molt important que addicionalment, en el camp ‘Motiu de la sol·licitud’ s’inclogui l’expressió ‘Ajornament RDL’.

S’ha de tenir en compte que en l’apartat ‘Proposta de pagament’ surti el missatge que està remarcat en vermell:

4. Presentar la sol·licitud, clicant a ‘Firmar i enviar’.

Ha d’aparèixer el missatge: ‘La seva sol·licitud d’ajornament ha estat donada d’alta correctament en el sistema el dia X a les X hores, havent seleccionat l’opció de ‘Sol·licitud acollida al Reial Decret llei 7/2020, de 12 de març, pel que s’adopten mesurades urgents per respondre a l’impacte econòmic del COVID-19’’.

Haurà d’aparèixer la següent pantalla:

5. La sol·licitud d’ajornament ja estarà feta i caldrà esperar la resolució d’acceptació. En uns dies, s’enviarà a la bústia electrònica de l’entitat, que haurà d’estar preparada per recollir-la i, per tant, caldrà disposar d’un certificat digital de representant de persona jurídica vigent o que hagi caducat fa poc.

Les entitats amb NIF (W) disposen d'un establiment permanent en territori espanyol a través del qual desenvolupen l'activitat de prestacions de serveis o venda de béns.

El Reglament 282/2011, CE, d'execució de la directiva assenyala que haurà d'entendre's per establiment permanent "qualsevol establiment, diferent de la seu de l'activitat econòmica (...) que es caracteritzi per un grau suficient de permanència i una estructura adequada en termes de mitjans humans i tècnics que li permetin rebre i utilitzar els serveis que es prestin per a les necessitats pròpies d'aquest establiment".

L'article 84 de la Llei de l'IVA, dota un concepte més actiu d'establiment permanent. Es tracta del criteri de la 'intervenció' en la realització de l'operació. D'aquesta forma, una operació s'entendrà realitzada des d'un determinat establiment permanent si aquest establiment ha intervingut realment en la realització de l'operació. Si no ha estat així, l'entitat tindrà la consideració de no establerta, almenys per a aquesta determinada operació.

Als lliuraments de béns o prestacions de serveis realitzats per un no resident sense establiment permanent, és a dir, una entitat estrangera amb NIF (N) s'aplica la regla d'inversió del subjecte passiu, per la qual cosa és la persona adquirent/receptora la que ha de procedir a autorrepercutir-se l'IVA i deduir-l'hi. Aquestes entitats amb NIF (N) no tenen residència fiscal a Espanya, però operen en territori espanyol i tributen per les vendes i prestacions de serveis realitzats aquí.

L'article 164, apartat 1, de la Llei 37/1992, estableix que els subjectes passius de l'impost (entitat emissora de la factura) estaran obligats, amb els requisits, límits i condicions que es determinin reglamentàriament a:

• 2n. Sol·licitar de l'administració el número d'identificació fiscal i comunicar-lo i acreditar-lo en els supòsits que s'estableixin.
• 3r. Expedir i lliurar factura de totes les seves operacions, ajustada al que es determini reglamentàriament.

La factura haurà de recollir que hi ha inversió de subjecte passiu o reverse charge.

Cal tenir en compte com a consideracions que:

• S'aplica la inversió del subjecte passiu només en operacions entre persones empresàries.
• La regla general és que els béns i serveis tributin en territori de la persona destinatària per aquesta inversió del subjecte passiu.

Qualsevol entitat sense afany de lucre que durant algun trimestre de l’any hagi retingut imports corresponents a nòmines de personal assalariat, factures a professionals, rebuts o minutes a persones col·laboradores i altres casos menys comuns, com els premis de jocs i concursos, i els drets d’imatge. Les entitats que hagin realitzat retencions per algun o diversos d'aquests conceptes, han d'haver presentat el model 111 cada trimestre o en algun trimestre de l’any.

A la primera finestra del formulari web es troben les dades del 'declarant i resum de la declaració'. És necessari emplenar les caselles marcades amb asterisc, ja que són obligatòries.

Les dades del declarant són:

• NIF de l'entitat
• Raó social de l'entitat
• Dades de la persona amb qui relacionar-se (telèfon, nom i cognoms, i adreça electrònica)

Les caselles dels camps 'resum de la declaració' s'autoemplenen amb les dades introduïdes en l'apartat 'perceptors'.

A continuació es detallen les claus i subclaus més comunes per a les entitats:

Clau A. Es consignaran sota aquesta clau els rendiments de treball per compte d'altre, és a dir, les retribucions incloses a les nòmines.
Clau F. Retribucions per realitzar conferències, seminaris, cursos i elaboració d'obres científiques o literàries.

• Subclau 01. Quan les percepcions corresponguin a un premi literari, científic o artístic no exempt de l'impost.
• Subclau 02. Aquelles percepcions de la clau F que no hagin d'incloure's en la subclau 01.

Clau G. Rendiments per activitats professionals, el cas més comú.

• Subclau 01. Cas general. Actualment, del 15%.
• Subclau 03. Tipus de retenció reduïda de l'article 95.1 del Reglament de l'Impost, actualment del 7%.

Clau H. Rendiments d'activitats professionals agrícoles, ramaderes i forestals en règim d'estimació objectiva.

• Subclau 01. Tipus de retenció reduïda de l'article 95.4.2 del Reglament de l'Impost.
• Subclau 02. Tipus de retenció reduïda de l'article 95.4.1 del Reglament de l'Impost.
• Subclau 03. Tipus de retenció reduïda de l'article 95.5 del Reglament de l'Impost.

Clau I. Rendiments de les següents activitats econòmiques: explotació de la propietat intel·lectual, drets d'imatge, assistència tècnica, arrendament de béns mobles i mines entre altres.

• Subclau 01. Cessió drets d'imatge
• Subclau 02. Resta de casos

Clau K. Premis i guanys patrimonials de la comunitat veïnal derivades dels aprofitaments forestals en muntanyes públiques.

• Subclau 01. Premis que, per a la seva participació, impliquen realitzar un desemborsament econòmic o pèrdua patrimonial.
• Subclau 02. Resta de casos.
• Subclau 03. Premis que, per a la seva participació, no impliquen realitzar un desemborsament econòmic o pèrdua patrimonial.

Segons la Llei 4/2008, de 24 d'abril, del Llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, les associacions i fundacions han de portar una comptabilitat ordenada, diligent, adequada a la seva activitat, que la reflecteixi fidelment i que les permeti fer el seguiment cronològic de les operacions i elaborar els comptes anuals.

Han de portar un llibre diari, un llibre d'inventaris i comptes anuals, excepte les associacions que no estiguin obligades a presentar la declaració de l'impost de societats, que poden portar, a canvi, un llibre de caixa en el qual detallin els ingressos i les despeses.

Per tant, una gran part de les entitats no lucratives estan obligades a portar una comptabilitat oficial, pel mètode de doble partida, simplement per obligació legal.

Tot i així, encara que l'entitat no estigués obligada, portar la comptabilitat per aquest sistema comporta un millor control i reflecteix molt millor com va la seva economia del que ho pot fer un llibre de caixa. Al sistema de caixa, el criteri de registre dels moviments té a veure amb el moment en el qual es produeix l'entrada o sortida dels diners.

En canvi, en una comptabilitat oficial, el registre es fa aplicant el criteri de meritació (quan es produeix efectivament l'ingrés o la despesa, independentment de si s'ha cobrat o pagat, respectivament), que s'ajusta molt més a la realitat.

En el sistema de comptabilitat de doble partida, les partides considerades com a actius de l'entitat es registren en el deure de cada assentament.

Per tant, l'entitat haurà de cercar i valorar quins són els seus actius a la data d'obertura. Correspon a aquesta definició tot allò que l'entitat té, i també tot allò que representi un dret, com ara tots els deutes que tingui pendents de cobrar. Les partides més habituals que representen actius són les següents:

• Elements que corresponguin a immobilitzats (mobiliaris, equips informàtics, vehicles, maquinària, locals...). El valor, serà el del cost de compra, i s'haurà de tenir en compte el temps que hagi passat des d'aquella compra i calcular i registrar també (en negatiu) la correcció de valor que representi l'amortització que pertoqui a cada element.
• Inversions financeres, com ara inversions a termini o accions.
• Existències que es tinguin inventariades, normalment només en el cas que l'entitat faci venda de productes.
• Deutes pendents de cobrar, procedents d'exercicis anteriors: part de subvencions o factures emeses pendents de cobrar, quotes de persones sòcies o usuàries, avançaments o bestretes que s'hagin fet a proveïdors/es per factures i serveis a rebre a l'exercici que s'inicia, diners que s'hagin deixat a alguna persona o entitat...
• Saldos de tresoreria que l'entitat tingui en bancs i entitats financeres, o en efectiu.
• Despeses que s'hagin avançat en exercicis anteriors, però que siguin per activitats que s'hagin de dur a terme a l'exercici que s'inicia.

En una comptabilitat de doble partida, el total dels moviments del deure i de l'haver de cada assentament ha de quadrar; és a dir, ha de sumar el mateix import.

Un cop l'entitat hagi valorat i registrat a l'assentament d'obertura tots els saldos de què disposi a la data d'inici d'actiu, passiu i patrimoni net, molt probablement es trobarà amb que deure i haver no quadrin.

Això succeeix perquè s'ha deixat una partida important: el fons social o romanent que l'entitat hagi pogut generar des de la seva creació.

Aquest fons o romanent es va generant a causa d'una de les principals característiques de les associacions, i que no és altra que la seva manca d'afany de lucre. Com que les entitats van generant petits excedents en la seva activitat i aquests no es poden repartir entre les persones sòcies, es van acumulant de mica en mica per dotar-les de solidesa econòmica i permetre-les anar creixent.

Si no es sap amb certesa quin és aquest romanent o fons social, aquest es calcularà per diferències: total del deure menys total de l'haver, i es colocarà al l'haver.

Habitualment, tindrà signe positiu, però també pot donar-se que hi hagi pèrdues acumulades en exercicis anteriors, i s'hagi de registrar amb signe negatiu.

A partir de l'assentament d'obertura ja quadrat, es podrà iniciar el registre de tots els moviments econòmics conforme es vagi produint. D'aquesta manera s'inicia així el cicle comptable que s'haurà de mantenir en endavant.

En general, les rifes i jocs d'apostes les ha de controlar i autoritzar la Direcció General de Tributs i Joc de la Generalitat. Per poder celebrar-ne una, caldria comunicar-ho a aquest organisme.

S'entèn com a rifa la modalitat de joc que consisteix a sortejar un bé o servei, o diversos béns o serveis, prèviament determinats, i mai en metàl·lic, entre diverses persones que han adquirit un bitllet o una participació d'import únic i cert. Els bitllets han de seguir una numeració correlativa o un sistema d'ordenació o de diferenciació de qualsevol altra mena.

En el cas de les tómboles, es sortegen de forma simultània diversos béns mobles que estan exposats al públic. Per tant, el premi tampoc pot ser mai en metàl·lic. Amb un bitllet o papereta d'import únic, existeix la possibilitat d'adquirir qualsevol dels objectes sortejats.

En ambdos casos, el valor del total de les participacions o els bitllets emesos ha de cobrir, com a mínim, el preu o valor dels objectes, béns o serveis sortejats.

Les rifes i tómboles amb premis que no superin, en el seu conjunt, els 3.000€, no requereixen autorització administrativa, però sí que se n'ha d'informar a l'administració, mitjançant una comunicació abans de la celebració.

Si superen aquest import, s'ha de sol·licitar una autorització un mes abans de posar a la venda els bitllets de participació. A més del document de sol·licitud, caldrà adjuntar una declaració del responsable que inclogui:

• Les bases sobre les quals es durà a terme la tómbola o rifa sol·licitada.
• Els projectes de publicitat previstos i també l'especificació del tipus de bitllets o participacions que s'emetran per fer la tómbola.
• Una autorització concedida per l'organisme corresponent quan es faci en combinació amb sorteigs de l'Organització Nacional de Cecs Espanyols, Loteries i Apostes de l'Estat o de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes.

La sol·licitud comportarà una taxa de 59,10€ en concepte de gestió de l'examen de l'expedient d'autorització de tómboles.

Les rifes i tómboles que requereixin autorització comportaran el pagament d'una taxa. La base imposable la composará l'import total de les butlletes, els bitllets o els altres mitjans de participació oferts. A falta de suport físic, serà l'import total dels ingressos obtinguts.

Si el que s'ha de celebrar és l'organització de rifes, tómboles i combinacions aleatòries que es facin en l'àmbit autonòmic i que tinguin finalitats publicitàries, la base de tributació serà el valor dels premis oferts.

El tipus de tributació es fixa anualment a la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat, i actualment és de:

1. Rifes i tómboles:
   • Tipus general: 20%.
   • Tipus corresponents a rifes i tòmboles declarades d'utilitat pública o benèfica: 7%.
2. Combinacions aleatòries: 10%.

La quota a pagar s'obté multiplicant la base pel tipus de gravament.

L'ingrés del tribut s'ha de fer mitjançant la presentació d'una autoliquidació, el model 040.

Les condicions que s'han de complir són les que, objectivament, es considera que compleixen amb la definició de jocs d'esbarjo en els esmentats tipus de centre, amb una finalitat lúdica, de relació social i d'entreteniment.

Els que s'han fixat com a tals són:

• Les persones participants han de ser usuàries d'aquests centres.
• L'activitat s'ha de desenvolupar en l'àmbit de lleure i esbarjo.
• L'import de les transferències econòmiques entre jugadors han de ser d'escassa importància (aposta màxima per jugador i partida no superior a 0,20€ i total de l'import jugat a la partida no superior a 20€).
• Que la pràctica del joc no suposi una explotació econòmica lucrativa.

Per tant, sempre que es compleixi amb les condicions objectives necessàries, la pràctica del joc de bingo es podrà dur a terme sense cap requisit, i no podrà ser objecte de sanció segons la normativa reguladora del règim sancionador en matèria de joc.

Aquest nou format de presentació electrònica és obligatori per tots aquells subjectes passius de l'IVA que no tinguin l'obligació de portar els seus Llibres Registre de l'IVA a través de la seu electrònica de l'AEAT, mitjançant el Subministrament Immediat d'Informació de l'IVA (SII).

Per tant, afecta a totes aquelles entitats sense afany de lucre que no estiguin inscrites en el Registre de Devolució Mensual de l'IVA (REDEME) o que no tinguin una facturació superior a 6.010.121,04€ durant l'any.

Cada Llibre Registre de l'IVA es podrà presentar en un fitxer diferent, el nom del qual ha d'estar format per la concatenació dels següents camps i en el següent ordre:

1) Exercici
2) NIF
3) Tipus del Llibre Registre de l'IVA que conté el fitxer, mitjançant un dels següents valors:
E: Factures Emeses
R: Factures Rebudes
4) Nom o Raó social
5) Tipus de fitxer XLS, CSV o SII segons el format emprat per a la seva confecció

També es podran presentar els Llibres Registre de l'IVA en un sol fitxer Excel (XLS), en aquest cas, en la posició del tipus de llibre s'haurà de consignar el valor C, corresponent a la presentació conjunta de tots dos llibres. Caldrà incloure les factures expedides en una pestanya denominada Expedides i les factures rebudes en una altra pestanya denominada Rebudes.

En el format CSV s'hauran d'incloure les capçaleres amb el nom que apareix en els dissenys de registre; és a dir, cal indicar el mateix nom del fitxer CSV.

En el format Excel no s'han d'incloure fórmules ni es poden fer combinacions de cel·les.

Per poder atendre el requeriment s'han d'annexar tots els fitxers a la contestació que es presenti a través de la seu electrònica de l'Agència Tributària.

L'Impost d'activitats econòmiques (IAE) és un impost que grava el fet de fer una activitat econòmica.

Hisenda entén que es fa aquest tipus d'activitat quan una persona, empresa o entitat disposa d'una sèrie de recursos (personals o materials) i els organitza de tal manera que el resultat final sigui una venda de productes i/o de serveis.

Per tant, totes les entitats que facin venda de productes o que cobrin per participar en els serveis que presten s'han de donar d'alta en aquest impost.

Existeixen moltes possibles exempcions que fan que, en la major part dels casos, no s'hagi de pagar res per aquest concepte. Cal tenir en compte que el tràmit formal de comunicar les altes, baixes i variacions en el desenvolupament de les activitats, sí que s'ha de fer.

La dificultat més gran en la gestió d'aquest impost és la de trobar quin és l'epígraf més adequat a l'activitat a desenvolupar. La llista completa i descripció dels epígrafs la podem trobar al Reial Decret Legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre.

Per tal de facilitar l'elecció, l'Agència Tributària ha desenvolupat recentment un cercador d'activitats econòmiques a on, a partir d'una paraula clau, el sistema proposa diversos epígrafs que podrien correspondre's amb ella, així com el codi estadístic de la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques (CNAE) que hi aniria lligat.

Es tractaria d'introduir una paraula relacionada amb l'activitat i pulsar la icona amb la lupa (cercar). El sistema retorna una primera proposta de possibles epígrafs, similar a aquesta:

Un cop decidit quin és l'epígraf adient, el darrer pas en l'alta és indicar si l'activitat es desenvolupa o no dins d'un local determinat.

S'indicarà que és a dins d'un local quan es dugui a terme en un lloc fix i que l'entitat tingui drets d'ús sobre el local en qüestió (propietat, arrendament, cessió d'ús o usdefruit que estigui documentat, etc.), ja que caldrà indicar la referència cadastral de l'immoble, els metres quadrats dedicats a l'activitat i el percentatge d'afectació a aquesta (és a dir, si l'espai s'utilitza de forma exclusiva en aquella activitat o, si és compartit amb d'altres usos o amb altres entitats, en quina proporció es dedica a l'activitat per la qual s'està gestionant l'alta...).

En cas que no es tingui clar o que l'activitat no es desenvolupi en un lloc concret, es considera que l'activitat es fa fora d'un local determinat i només caldrà consignar al model 036 quina és la localitat més habitual i la província a on aquesta es duu a terme.