Econòmic

Aquest servei és totalment gratuït, sense cap taxa de servei o comissió, tant per les per persones donants, com per les entitats i compta amb uns límits respecte les quantitats donades. L’import màxim de l’operació és de 1.000 euros per a qualsevol usuari/a i de 500 euros per a usuaris/es de CaixaBank, amb un import mínim de 0’50 cèntims.

Respecte la informació que trasllada Bizum de l’entitat, aquesta serà el NIF i el nom de la persona donant i la informació es podrà obtenir a través de l’extracte. Normalment, la transacció és molt ràpida tot i que no hi ha un termini establert perquè arribin els diners.

El servei té l’opció de mantenir-se actiu durant tot l’any o només durant el període que duri una campanya concreta. D’aquesta manera es poden tenir diferents bizums per les diferents campanyes, i per tant, el correu de contacte per a cada campanya ha de ser diferent.

Respecte als certificats fiscals, s’hauran de realitzar des de l’entitat. Des d’una entitat bancària com Caixabank, els donatius i les dades dels mateixos són informats en l'extracte de Quadern 43 que es poden sol·licitar des de CaixaBank Nowen, a la pestanya ‘Fitxers’, menú ‘Recepció de fitxers’ i botó ‘Fer una nova petició’ i triant l'opció ‘extracte de moviments dels seus comptes’.

D’altra banda, es recomana fer una petició periòdica i així no haver de sol·licitar-ho cada mes. El fitxer el tindran disponible el dia corresponent en la mateixa pestanya ‘Fitxers’ i menú ‘Recepció de fitxers’.

El certificat o signatura digital és un mitjà d'identificació electrònic que permet que tant qui emet un missatge com qui ho rep puguin identificar-se mútuament amb la certesa que són ells/es, i no ningú altre, qui estan fent la comunicació. Garanteix que cap tercera persona intercepti el contingut del missatge i evita que pugui ser alterat.

Té un valor legal equivalent al de la signatura manuscrita. El certificat digital l'ha d'emetre i validar una entitat autoritzada per fer-ho: l'anomenada "entitat certificadora".

Cada certificat està identificat amb un número de sèrie únic i té un període de validesa que està inclòs al propi certificat.

Els certificats digitals tenen diferents tipologies, en funció de a qui representen:

• Certificat de persona física: acredita la identitat de la persona titular, que sempre ha de ser una persona física, és a dir, un/a particular.
• Certificat de representant:
  • Administrador únic o solidari: la persona jurídica ha d'estar inscrita al Registre Mercantil, i el seu administrador o administradora ha de tenir poders de representació inscrits també en aquest mateix registre. No és habitual a les entitats no lucratives.
  • Representant de persona jurídica: s'expedeix a les persones físiques que representen persones jurídiques. Aquest és el que han de demanar els o les representants legals de les associacions i fundacions.
  • Representant d'entitat sense personalitat jurídica: s'expedeix a les persones físiques que representen un ens sense personalitat jurídica, com ara comunitats de béns o comunitats de propietaris.

• Tot el procés, des de la sol·licitud fins a la descàrrega, s’ha de fer des del mateix ordinador i usuari. Mentre no finalitizi la tramitació, l’ordinador no es pot formatar, no es poden fer actualitzacions al sistema operatiu (cal deshabilitar l’opció d’actualitzacions automàtiques) i, en alguns casos, caldrà aturar l’antivirus.
• L’acreditació a les oficines de l’Agència Tributària s’ha de fer sempre demanant cita prèvia. Darrerament, la major part de les oficines tenen molt limitades les cites que ofereixen per a aquest tràmit. Es recomana gestionar la cita amb molta antelació, ja que, en el moment de l’acreditació, el certificat de dades registrals emès pel Registre no pot tenir una data d’expedició superior als 15 dies hàbils previs.
• El certificat de representant de persona jurídica té una vigència de dos anys. Es podrà utilitzar sempre que no hagi estat revocat prèviament, o que no hagi arribat a la seva data de caducitat.
• La renovació telemàtica no és possible. Quan el certificat caduqui, s’haurà de fer tot el procés des de l’inici per obtenir-ne un de nou. Cal tenir una certa previsió per no quedar-se durant un temps sense certificat, per tant és recomanable iniciar el procés de renovació una mica abans de la dada de caducitat de l’anterior.
• És molt convenient, un cop descarregat el certificat, fer-ne una còpia de seguretat, per poder-la utilitzar en d’altres ordinadors, i per si s’espatllés aquell en el qual el tenim instal·lat. Molt recomanable posar una clau de seguretat en el moment de fer l’exportació.

Podeu obtenir més informació de tot el procés de sol·licitud, pas a pas, a través aquest recurs.

Per fer-ho, cal anar a la pàgina web del tràmit i seguir els passos que s’hi indiquen. En primer lloc, s’ha de descarregar aquest formulari. El formulari és similar al que han d’emplenar les fundacions, però sense l’obligació d’afegir informació sobre els balanços.

Pel que fa als documents que composen els comptes anuals que s’han d’adjuntar, cal destacar que s’ha d’annexar tot en un únic document pdf. Això inclou la portada, índex, balanços de situació, explotació i l’estat de canvis en el patrimoni net (ECPN), i la memòria econòmica. Cal que estiguin signats per totes les persones que formen la junta directiva o l’òrgan de govern de l’entitat que estiguin obligats a formular-los.

A més, s’ha d’annexar el certificat de l’acord d’aprovació dels comptes anuals, la memòria d’activitats (també signada per totes les persones que formen part de la junta) i, opcionalment, altres documents, com ara l’informe d’auditoria o l’informe de grau de compliment de codi de conducta de les inversions.

És important saber que els documents annexats no poden sobrepassar els 5 MB. Si algun arxiu pesa massa, es pot comprimir de manera ràpida i gratuïta a través d'algun dels múltiples portals que comprimeixen fitxers, com ara a través d’aquesta pàgina.

Per a les entitats que tinguin dubtes sobre com fer el tràmit electrònic, es pot consultar aquest apartat de preguntes freqüents de la Generalitat, on hi ha consells sobre com escanejar un document perquè sigui més petit o sobre com desbloquejar un arxiu un cop validat per modificar-lo, entre d’altres.

Tant els cursos de formació presencials com els que són en línia, quan aquests últims no tinguin la consideració de serveis prestats per via electrònica estaran exempts de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA). Això sí, sempre que les matèries impartides es trobin incloses en algun pla d'estudis de el sistema educatiu d'acord amb el criteri del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. A més, aquestes activitats no han de tenir un caràcter merament recreatiu.

La formació estarà exempta de l'IVA quan pugui qualificar-se com a servei educatiu, d'acord amb l'exempció de l'article 132.1.i) de la Directiva 2006/112/CE, recollida en l'article 20.1.9è de la Llei 37/1992, que estableix que estaran exempts de l'impost d’aquesta manera:

“L'educació de la infància i de la joventut, la guarda i custòdia de nens/es, inclosa l'atenció als infants en els centres docents en temps interlectiu durant el menjador escolar o en aules en servei de guarderia fora de l'horari escolar, l'ensenyament escolar, universitària i de postgraduats, l'ensenyament d'idiomes i la formació i reciclatge professional, realitzades per entitats de dret públic o entitats privades autoritzades per a l'exercici d'aquestes activitats.”

L'exempció s'estendrà a les prestacions de serveis i lliuraments de béns directament relacionades amb els serveis enumerats en el paràgraf anterior, efectuades, amb mitjans propis o aliens, per les mateixes empreses o entitats docents o educatives que prestin els esmentats serveis.

No és el mateix un servei d'ensenyament o formació impartida a través d'una xarxa electrònica, que un servei prestat per via electrònica. A efectes de determinar l'aplicació de l'exempció o no de l'IVA, té especial importància i rellevància el tipus de servei.

Si el servei prestat, és a dir, la formació duta a terme, es qualifica d'un servei prestat per via electrònica no seria aplicable la referida exempció de l'IVA, atès que ni la Directiva 2006/112/CE ni la Llei 37/1992, abans mencionades i enllaçades, contemplen cap exempció aplicable per als serveis prestats per via electrònica. Per tant, queden gravats amb el tipus general del 21%.

Què és un servei prestat per via electrònica? Segons l’article 69 de la Llei 37/1992 de l’IVA, són tots aquells serveis que consisteixen en la “transmissió enviada inicialment i rebuda en destinació per mitjà d'equips de processament, inclosa la compressió numèrica i l'emmagatzematge de dades, i enterament transmesa, transportada i rebuda per cable, ràdio, sistema òptic o altres mitjans electrònics”.

La norma enumera alguns d’aquests mitjans:

a) El subministrament i allotjament de llocs informàtics.

b) El manteniment a distància de programes i d'equips.

c) El subministrament de programes i la seva actualització.

d) El subministrament d'imatges, text, informació i la posada a disposició de bases de dades.

e) El subministrament de música, pel·lícules, jocs, inclosos els d'atzar o de diners, i d'emissions i manifestacions polítiques, culturals, artístiques, esportives, científiques o d'oci.

f) El subministrament d'ensenyament a distància.

Primer de tot, com en la majoria dels tràmits amb l’Agència Tributària, cal entrar a la seva pàgina web.

Seguidament, i tal com es mostra a les captures, cal clicar a ‘Presentar i consultar declaracions’. Un cop dins de l’apartat, es presenten totes les declaracions. S’ha d’escollir el model corresponent.

En les declaracions amb l'estat ‘Declaració correcta’, en funció de la forma de presentació del model, que pot ser mitjançant formulari o fitxer, la pestanya ‘Serveis disponibles’ tindrà les següents opcions:

• Baixa de declaració per substitució.

• Consulta i modificació registres de detall (si la declaració va ser presentada mitjançant formulari).

• Baixa de detall (si la declaració va ser presentada mitjançant fitxer).

• Consulta registres de detall (si la declaració va ser presentada mitjançant fitxer).

• Justificant de la presentació (PDF).

• Enregistrament de la declaració (consulta/còpia).

Si per exemple, es va presentar la declaració a través d’un formulari, tal com mostra la següent captura, s’ha de clicar a ‘Consulta i modificació registres de detall’. Aquí es mostren més dades de l’expedient.

Aquí es mostra una primera captura d'una presentació del model mitjançant fitxer, i una segona, feta a través de formulari:

Seguidament, s’haurà d’anar a ‘Carregar la declaració presentada el xx-xx-2020’.

Si la presentació es realitza correctament, obtindrem la pàgina de resposta amb el missatge de presentació realitzada amb èxit i el justificant en PDF. Hem de recordar que la presentació es realitzarà amb els registres correctes encara que es detectin registres erronis. Si accedim de nou a la sessió o declaració guardada, en el panell de declarats/des es conservaran tots els registres, tant correctes com erronis.

Per tant, per modificar una declaració presentada des del formulari web, només haurem de recuperar la declaració consolidada i anar afegint, modificant o eliminant els declarats/des existents, sense necessitat d'indicar explícitament que la declaració complementa o substitueix la anteriors. Per aquest motiu, en els formularis desapareixen les caselles de declaració complementària i substitutiva.

A més, cal tenir en compte que les vies de presentació són excloents; és a dir, si la primera declaració es presenta mitjançant formulari web, la resta de declaracions seguiran la mateixa via, llevat que abans es doni de baixa la declaració des del servei "Consulta i baixa de declaracions" disponible a la seu electrònica.

En primer lloc, cal accedir a aquest apartat de l’Agència Tributària per pagar el model 303 (autoliquidació de l’IVA) ajornat del primer trimestre del 2020.

Caldrà clicar a l’opció ‘pagar, ajornar i consultar deutes’ del menú ‘tràmits destacats’.

Un cop dins l’apartat de ‘pagar, ajornar i consultar deutes’, caldrà anar a ‘pagar deutes ('en sóc el titular’).

Quan es cliqui a ‘pagar’, es mostrarà el següent desplegament:

• Pagament de terminis.
• Pagament parcial de terminis.
• Pagament total de terminis.
• Pagament total amb exclusió de terminis.

Aleshores es crea l’emissió de la carta de pagament i s’ha d’introduir la data en què es vol fer el pagament. Apareixerà el següent avís:

També es detalla l’import del termini, els interessos de demora i el total a ingressar.

El sistema permet a la ciutadania major de 16 anys actuar electrònicament davant les administracions públiques catalanes. Ofereix un sistema de signatura ordinària que vincula la identitat de la persona signatària amb un document i en garanteix la integritat.

Les dades d’identitat i el correu electrònic de les persones usuàries queden registrades a la Seu electrònica de l’Administració de la Generalitat, de la qual és titular el Departament de Presidència. D’aquesta manera es deixa constància de la vinculació entre la persona identificada i el seu telèfon mòbil.

En funció del tràmit i el tipus d’administració cal utilitzar un sistema d’identificació o un altre. Mentre que l’idCat Mòbil es pot demanar sense certificat digital i de manera 100% en línia, el certificat digital de representant de persona jurídica és un sistema basat en un certificat digital en programari. Aquest sistema només es pot demanar presencialment perquè requereix comprovar la identitat del ciutadà o ciutadana in situ.

L’IdCat Mòbil és més senzill d’aconseguir perquè només cal tenir accés a Internet i comptar amb un dispositiu mòbil que rebi missatges de text (SMS). Des de l’inici de la crisi sanitària provocada per la Covid-19, moltes entitats que encara no tenen certificat digital han optat per l’opció de l’IdCat Mòbil. És l’alternativa més pràctica i ràpida per fer evitar la gestió presencial que requereix l’obtenció d’altres eines identificatives.

Això sí, hi ha tràmits que només accepten el certificat digital com a sistema d’autoidentificació. Per exemple, la presentació de sol·licituds de subvencions, tràmits amb la Seguretat Social o l’Agència Tributària i la presentació de factures electròniques.

Una altra peculiaritat del certificat digital és que s’ha d’instal·lar en cada un dels dispositius amb què es vulgui fer el tràmit (ordinador, mòbil...). A més, té un període de validesa limitat, inclòs al propi certificat. En definitiva, el certificat digital és l’equivalent electrònic a un document d’identitat. En aquest recurs de Xarxanet s’expliquen els passos a seguir per sol·licitar el certificat digital de persona jurídica.

Es pretén que les persones contribuents puguin regularitzar de forma voluntària la seva situació tributària amb referència als tributs que han de ser objecte d'autoliquidació. Per aquest motiu, Hisenda ha aprovat dos models tributaris.

Per un costat, el 770 dona resposta a l'autoliquidació d'interessos de demora i recàrrecs per a la regularització voluntària, mentre que el 771 es refereix a l'autoliquidació de quotes de conceptes i exercicis sense model disponible a la seu electrònica de l'AEAT per a la regularització voluntària.

D'aquesta manera, si no s’ha rebut cap notificació al respecte, es poden presentar els models telemàticament a la seu electrònica i aplicar la reducció del 25% en l'import a ingressar pels recàrrecs que es regularitzin, d’acord amb l’article 27.5 de la Llei General Tributària.

Si es tracta d'un concepte impositiu amb períodes de liquidació trimestrals o mensuals, es presentaran tants models de declaració com períodes de liquidació s’hagin regulat respecte l'exercici corresponent.

Només s’utilitzarà el model 771 en cas de no existir cap model disponible per a aquest tribut i període de declaració. En aquest cas, només es presentarà un únic model 771 per autoliquidar la quota tributària anual que es vol regularitzar, desglossant l'import de la mateixa per a cada un dels períodes de liquidació de l'exercici corresponent.

Segons el govern, l’Ingrés Mínim Vital és una prestació que te l’objectiu de “prevenir el risc de pobresa i d’exclusió social de les persones que viuen soles o estan integrades en una unitat de convivència i no tenen recursos econòmics per cobrir les necessitats bàsiques”.

Amb aquesta prestació es pretén garantir una millora real d’oportunitats d’inclusió social i laboral de les persones beneficiàries, amb incentius a l’ocupació. Cal aclarir que l’ajuda no és compatible amb altres prestacions de pensions per baixa mèdica permanent.

Per demanar la prestació s’exigeix tenir la residència a l’Estat espanyol com a mínim un any abans i estar en situació de vulnerabilitat econòmica. Això vol dir:

• No tenir patrimoni superior a tres vegades la renda garantida anual. És a dir, 16.614 euros de manera individual. L’habitatge habitual queda exclòs del patrimoni. Hi ha un seguit de regles per realitzar el còmput.
• Si no es treballa, estar inscrit/a com a demandant d’ocupació. En el moment en que es trobi feina, s’exclourà part del salari del càlcul de la prestació.
• Si es treballa, però no s’arriba al mínim vital, es buscarà que pugui fer més hores o accedir a una feina millor.

La quantitat que es cobrarà dependrà de la situació familiar de la persona sol·licitant i de si s’està cobrant un salari, amb un seguit de regles per al còmput dels ingressos.

La base mínima de les persones sense cap ingrés ni patrimoni ni familiars a càrrec serà de 461,53 euros mensuals. La prestació màxima anirà destinada a les persones en la mateixa situació respecte als ingressos, però amb cinc o més integrants sense ingressos en la unitat familiar, amb 1.015,37 euros mensuals. En total hi ha 14 categories per definir les particularitats de cada cas.

Si la persona sol·licitant té altres ingressos, la renda mínima s’ajustarà, respectant els mínims establerts. Per exemple, si una persona ingressa 150 euros en un mes, l’Estat aportarà 312 euros per arribar als 461,53 euros mensuals.

L’ajuda es cobra cada mes, en un total de 12 pagues. S’espera que a partir del primer dia del mes següent al de la data de presentació de la sol·licitud ja es pugui cobrar, a través d’una transferència bancària. En cap cas podrà ser embargat ni ser objecte de descompte o de retenció.

L’IMV és compatible amb una feina. A més, contempla incentius perquè els potencials beneficiaris no vegin més rendible rebutjar una ocupació per la por a deixar de percebre part de la prestació.

La Seguretat Social no restarà íntegrament els nous ingressos de la prestació percebuda, sinó que, si la persona beneficiària cobra 200 euros més no se li descomptaran 200 euros de l’ajuda, sinó un percentatge menor que el Govern ha d’establir.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a través de la DGACC, du a terme diversos programes que treballen per a la promoció de l’associacionisme i el voluntariat, entre d’altres, el Servei d’Assessorament gratuït per a entitats del tercer sector (voluntariat.gencat.cat) i el portal web xarxa associativa i de voluntariat de Catalunya, Xarxanet.org posat en marxa el 2003.

Les persones que s’encarreguen de respondre a les consultes de les entitats que accedeixen al servei d'assessorament són professionals amb una llarga experiència en l’àmbit de la gestió associativa i de fundacions. Suport Tercer Sector fa més de 30 anys que ofereix assessorament, eines de gestió, formació i consultoria a organitzacions del tercer sector.

Les entitats poden fer ús gratuïtament d’aquests serveis per realitzar consultes puntuals a l’hora de resoldre qüestions vinculades a aspectes econòmics. Les entitats poden fer arribar les seves consultes a través d’un breu formulari. Les consultes es resolen en línia, en cap cas de forma presencial. Un cop emplenat el formulari, l’entitat rep la resposta en un termini màxim de 72 hores.

Xarxanet també té un apartat dedicat a notícies econòmiques per al tercer sector. Al portal de notícies econòmiques es poden trobar continguts d’actualitat que afecten de manera directa o indirecta la gestió comptable i fiscal de les entitats. Per exemple, s’informa de les novetats quant a campanyes de micromecenatge, reculls de bones pràctiques cooperatives, llistats de propostes fiscals plantejades per entitats del tercer sector...

Al portal s’hi poden consultar continguts com aquests: ‘La renda bàsica de quarantena, la lluita d’una plataforma ciutadana’, ‘7 campanyes de micromecenatge contra la covid-19’, ‘La Taula del Tercer Sector obre noves licitacions’.