Com estalviar temps a l'hora de pagar les nòmines

Imatge principal a portada: 
Calculadora Font: Pixabay
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

La norma 34 permet automatitzar i fer de forma massiva transferències amb les entitats financeres.

Portar al dia la comptabilitat de la nostra entitat pot comportar molt de temps i recursos. En la línia de voler facilitar les gestions comptables, l’Associació Espanyola de Banca (AEB) estableix una sèrie de normes o quaderns bancaris que marquen les característiques dels fitxers informàtics que emeten o reben les entitats financeres.

Imatges secundàries: 
Calculadora Font: Pixabay
La norma 34 estableix les característiques que ha de tenir el fitxer per ser processat de manera automàtica. Font: Unsplash
Subtitols: 
Què és la norma 34?
Per a què serveix aquesta norma?
Què ha d’incloure?
Continguts: 

Les diferents normes de l’AEB permeten el desenvolupament d’aplicacions o programes informàtics que fan possible automatitzar tasques relatives a la comptabilitat de l’entitat, ja que són capaços de processar de forma automàtica la informació dels documents que segueixen una estructura molt determinada. Entre aquests quaderns hi ha, per exemple, el 43, per a la recepció de moviments o extractes bancaris, i el 34, d’emissió de transferències.

La norma 34 és l’estàndard que estableix les característiques que ha de tenir el fitxer i, per tant, el programa per poder processar de manera automàtica un llistat d’ordres de pagament o transferències. Per tant, en aquest cas el document el genera l’entitat social cap a l’entitat financera.

Utilitzar aquest document permet a l’entitat fer operacions de transferències, això es tradueix en poder fer el pagament de les nòmines dels treballadors i treballadores de forma massiva, i no de manera manual a cada persona. Això pot suposar un gran estalvi de temps en entitats amb un gran volum de treballadors i treballadores, i també pot ser una oportunitat a tenir en compte i implementar en el programa de comptabilitat en entitats que estiguin augmentant la seva estructura.

En aquest sentit, la norma 34 també es pot utilitzar a l’hora de fer el pagament de pensions i, en general, de les transferències ordinàries, per exemple, a proveïdors/es. A més, a través d’aquest procediment també es poden fer operacions amb xecs i aquestes es poden incloure en el mateix document on hi ha operacions de transferències.

En el fitxer s’haurà d’especificar, però, si es tracta de la transferència de nòmines, pensions, a proveïdors o altres pagaments. En el cas de les nòmines o pensions no es podran ordenar pagaments amb un import superior a 15.000 euros.

Per tant, el que ha de fer l’entitat és generar un arxiu seguint l’estructura de la norma 34 per passar a l’entitat financera i que aquesta el pugui processar i fer les operacions pertinents.

Per tal de fer aquesta automatització correctament, és imprescindible indicar la següent informació:

  • Compte de càrrega de l’ordenament.
  • Compte d’abonament beneficiari.

En ambdós casos cal que aquesta informació tingui el format de Codi Compte Client (CCC), és a dir, que cal indicar aquests codis formats per 20 dígits i que, de fet, hem d’utilitzar sovint. Per això, és important tenir el CCC dels treballadors i treballadores. Cal tenir en compte que no es tracta només del número de compte del client/a, sinó que també incorpora el codi de l’entitat, el de l’oficina i els dígits de control.

A més a més, caldrà indicar altres dades com el NIF, direcció fiscal, data d’emissió de les ordres... També és important tenir en compte les possibles limitacions o condicions de l’entitat financera amb què es treballa, per exemple, en el nombre d’operacions que es poden incloure a la remesa. Això s’ha de tenir molt clar perquè, en cas contrari, el fitxer emès serà rebutjat per l’entitat.

Un cop s’ha fet el procediment a través del programa informàtic, es genera un arxiu amb unes característiques determinades que, en termes generals, inclou tres registres:

  • Registre de capçalera.
  • Registre de beneficiaris/beneficiàries
  • Registre de totals (resumen de fitxer).

En resum, és convenient que les entitats del tercer sector amb un volum important de treballadors i treballadores o d’empreses proveïdores a pagar tinguin present l’existència d’aquesta norma -i d’altres- i d’aquest procediment per poder estalviar temps en qüestions de comptabilitat.

field_vote: 

Les factures rectificatives

Imatge principal a portada: 
Una factura rectificativa és la factura que en substitueix una que té errors. Font: Pixabay. Font: Pixabay
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

Es tracta d’una solució que permet modificar dades equivocades de la facturació d’una entitat.

En aquest recurs s’explica què és una factura rectificativa, en quins casos es pot emetre i quins requisits ha de complir perquè sigui vàlida.

Imatges secundàries: 
Una factura rectificativa és la factura que en substitueix una que té errors. Font: Pixabay. Font: Pixabay
Les factures rectificatives sempre han d'incloure l'import de la rectificació. Font: Pixabay. Font: Pixabay
Subtitols: 
Què són?
Quan es pot emetre una factura rectificativa?
Requisits d’una factura rectificativa
Continguts: 

Les factures rectificatives, segons l’Agència Tributària, són factures que modifiquen alguna dada o càlcul d’una factura emesa anteriorment. També s’anomenen factures d’abonaments. Són la solució als errors que es poden cometre a l’hora d’emetre una factura. En definitiva, és un tipus de factura que en substitueix una que conté un error o que no inclou totes les dades que hauria de contenir.

Existeixen múltiples tipus de factures rectificatives. Per exemple, les factures que rectifiquen l’IVA o preu aplicat a un producte per a un client/a, o les que modifiquen algun contingut de la factura per complir amb els requisits legals de facturació, o les que es fan per recuperar l’IVA d’una factura impagada via la modificació de base imposable, entre d’altres.

Una factura rectificativa es pot emetre en casos d’errors en el tipus impositiu de l’impost o en el càlcul dels impostos. També en cas d’errors en alguna dada del contingut de la factura o quan falta incloure un descompte o cal aplicar-ne un fora de factura posteriorment. Per devolució de productes també es poden emetre factures rectificatives, per recuperar l’IVA de factures impagades i quan falta algun dels requisits que ha de complir qualsevol factura.

Altres errors freqüents que una factura rectificativa pot solucionar tenen a veure amb equivocar-se amb el nom del client o clienta a qui es factura, cometre algun error al concepte o ometre informació rellevant com ara la data de venciment, que pot ser interessant per poder calcular la facturació total.

Quan es produeixi alguna de les circumstàncies mencionades, l’entitat o persona a càrrec de la comptabilitat de l’entitat ha d’expedir la factura rectificativa. Es recomana fer-ne l’expedició el més aviat possible i sempre abans dels quatre anys a partir del moment en què es va meritar l’IVA. El termini es redueix a 3 mesos des que es compleixen els requisits per emetre una factura rectificativa en el cas especial de l’IVA impagat.

Tota factura rectificativa ha d’informar del número de la factura que rectifica, ha de portar una sèrie de numeració diferent a la sèrie de facturació ordinària i ha de complir amb els altres requisits de la factura ordinària.

Cal també indicar que es tracta d’una factura rectificativa i el motiu de la rectificació. Només es podrà obviar el motiu quan es tracti d’una concessió d’un descompte o bonificació per volum d’operacions. En aquest cas la identificació dels motius és innecessària i és suficient indicar el període al qual fa referència, tal com s’explica al web d’assessoria Perez Sardà. Finalment, cal indicar l’import de la rectificació.

Cal tenir en compte que les factures que l’entitat rep com a despesa les fa una empresa o entitat proveïdora i si conté algun error, qui l’ha de canviar a través d’una factura rectificativa és el proveïdor/a en qüestió.

Una de les maneres més habituals d’emetre factures rectificatives és utilitzant programes informàtics de facturació com ara el que ofereix Quipu, Debitoor, Contasimple... També hi ha programes de facturació exclusius i adaptats a les entitats del tercer sector. Per exemple, el que ofereix Suport Tercer Sector – Fundesplai.

field_vote: 

Per què la teva entitat necessita tenir en compte el quadern 43?

Imatge principal a portada: 
La comunicació bancària permet conèixer els cobraments i pagaments que s’estan produint a l'entitat. Font: Freepik.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

Aquesta norma estableix l'estàndard emès per l’entitat financera que recull els moviments d’un o diversos comptes corrents associats a un mateix banc o caixa d'estalvis.

La tresoreria és un apartat molt important per a les entitats sense ànim de lucre. Dins de les tasques que s’engloben en aquest àmbit, cal tenir present la comunicació bancària, és a dir, la comunicació entre l’entitat sense ànim de lucre i l’entitat financera, per tal de conèixer els cobraments i pagaments que s’estan produint i estar al dia de l’estat dels comptes bancaris.

Imatges secundàries: 
La comunicació bancària permet conèixer els cobraments i pagaments que s’estan produint a l'entitat. Font: Freepik.
La norma 43 de l’Associació Espanyola de Banca (AEB) estableix la regulació per a la transmissió dels extractes dels comptes corrents. Font: Freepik.
Subtitols: 
Com demanar l’extracte bancari?
Per a què serveix aquest document?
Com treballar amb aquest arxiu?
Com és aquest document?
Continguts: 

El primer que cal tenir present és que totes les entitats financeres estan obligades a emetre informació mensual dels moviments bancaris del client/a de forma gratuïta. Cada banc o caixa d’estalvis pot tenir les seves particularitats, però, com a norma general, actualment es pot demanar a través del web de l’entitat corresponent. Per a poder fer aquest tràmit cal que sigui la persona titular o autoritzada qui ho demani.

L’habitual és que l’entitat bancària emeti aquest arxiu mensualment, però es pot demanar amb una altra freqüència, fins i tot, de manera diària. La freqüència amb què es demani es pot decidir en funció del volum de moviments de l’entitat, però, com a mínim, pot ser interessant disposar d’un extracte a l’any. Les entitats financeres poden emetre aquest document de forma immediata (en unes hores), l'endemà o de forma periòdica. Els bancs o caixes d’estalvi també poden emetre aquest extracte d’anys anteriors o de comptes cancel·lats, en aquests casos, però, pot suposar un cost i trigarà un temps.

Comprovar els extractes bancaris pot ser més o menys urgent depenent de les característiques de l’associació o fundació. En aquest sentit, en una petita entitat amb un únic compte centralitzat en una o dues persones no hauria de suposar grans complicacions tenir el control dels comptes, d’altra banda, si l’entitat té diversos comptes, seus o persones titulars i autoritzades es fa més necessari disposar d’aquest arxiu.

En qualsevol cas, es tracta d’una documentació important per detectar moviments no identificats, per exemple, les comissions o els possibles fraus. El quadern 43 també inclou els donatius que es rebin, per exemple, a través de bizum.

Principalment, la norma 43 AEB serveix per realitzar la conciliació bancària, és a dir, permet fer la comparació entre els apunts financers comptables que porta l’entitat sense ànim de lucre dels seus comptes bancaris i els ajustos que fa l’entitat financera en aquests comptes. Disposar d’aquest document és molt pràctic per fer la comprovació i estalviar temps. En aquest sentit, es pot crear un compte transitori on indicar els pagaments i els cobraments per, després, fer la comprovació amb l’extracte bancari i comprovar les possibles discrepàncies que hi puguin sorgir. En aquest punt, caldrà veure la raó d’aquesta diferència i mirar de resoldre-la per tal d’actualitzar correctament la tresoreria.

Actualment, el més habitual és poder descarregar aquesta informació a través del lloc web o rebre-la en format digital (tot i que poden haver-hi entitats financeres que encara l’enviïn per correu postal). En tot cas, cal tenir en compte el format de l’arxiu que proporciona l’entitat financera i, si és convenient, demanar i concretar directament amb l'entitat financera les especificitats d’aquest document i del seu enviament.

Existeixen diversos programes de comptabilitat amb què pot treballar una entitat sense ànim de lucre i és bo informar-se i conèixer la forma de treballar amb els arxius AEB 43. Però com a norma general, cal carregar el fitxer al programa de comptabilitat i a cada moviment s’indicarà la seva contrapartida de forma més o menys automàtica (segons el programa). A més, encara que no es disposi d’un programa específic, l’extracte és útil si es treballa de forma més manual o amb Excel, ja que permetrà fer una comprovació més ràpida dels moviments.

El quadern 43 és un fitxer que té una estructura normalitzada, si bé es pot presentar amb alguna lleu variació segons el banc o la caixa, i hi ha diverses modalitats. La primera inclou els moviments formalitzats a l’oficina de l’entitat de crèdit que manté el compte. La segona afegeix els moviments formalitzats a les diferents oficines de la mateixa entitat financera. I, per últim, la tercera modalitat facilita informació complementària.

La norma 43 s’estructura en diferents blocs:

  • Capçalera: inclou, principalment, la informació de l’entitat financera i les dates a què correspon l’extracte.
  • Blocs dels diferents comptes, si escau, amb els saldos inicials i també hi haurà els blocs amb els moviments (positius i negatius) i la informació d’identificació de cadascun. Aquí es poden incloure conceptes complementaris, si s’ha demanat específicament.
  • Final dels comptes: amb el número total d’haver-hi i deure i el saldo final, entre altres dades, com a resum de la informació del compte.
  • Final del fitxer: amb les dades de tancament del document.
field_vote: 

Les inversions financeres en les entitats sense ànim de lucre

Imatge principal a portada: 
Les entitats sense ànim de lucre tenen la possibilitat d’invertir tenint en compte una sèrie d’indicacions. Font: Pixabay.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

Tot i que obtenir beneficis no és l’objectiu principal, hi ha la possibilitat d’invertir tenint en compte una sèrie d’indicacions.

L’activitat principal de les entitats sense ànim de lucre té unes finalitats d’interès general en un o diversos àmbits establertes als estatuts d’aquestes.

Imatges secundàries: 
Les entitats sense ànim de lucre tenen la possibilitat d’invertir tenint en compte una sèrie d’indicacions. Font: Pixabay.
Subtitols: 
En què pot invertir una entitat?
Com seleccionar les inversions?
Què cal per fer aquestes inversions?
L’informe anual
Continguts: 

El nou Codi de conducta relatiu a les inversions financeres de les entitats sense afany de lucre estableix que aquestes entitats poden realitzar “qualsevol inversió [financera temporal] en algun dels instruments financers regulats a la Llei del Mercat de Valors”. És a dir, instruments monetaris, accions, fons d’inversió...

Malgrat tot, cal tenir en compte les excepcions que regulen aquest article. En primer lloc, cal tenir present el que estableix el títol fundacional, els estatuts de l’entitat o la normativa d’aplicació en referència a les possibles restriccions per fer inversions.

A més, es consideren excepcions per a la inversió la part del patrimoni que l’entitat hagi obtingut a través d’aportacions “efectuades pel fundador, donats o associats amb subjecció a requisits de no disposició o amb vocació de permanència”.

Per últim, també queden fora “les inversions financeres afectes a la cobertura de provisions tècniques de les mútues asseguradores i mutualitats de previsió social” per tal de garantir el compliment de les obligacions futures i per evitar que els recursos aportats pels assegurats puguin quedar dilapidats per una inversió incorrecta.

En primer terme, cal que l’entitat estableixi les característiques de la inversió (objectius, riscos, tipus d’actiu...). A l’hora de seleccionar la inversió cal analitzar tres punts: la seguretat, la liquiditat i la rendibilitat. En aquest sentit, s’ha de buscar l’equilibri entre aquests tres aspectes i sempre tenir present els objectius i regulació de l’entitat.

En tot cas, és important remarcar que es tracta d’entitats sense ànim de lucre, per tant, amb les inversions l’objectiu no hauria d’anar adreçat a l’obtenció de beneficis a curt termini, per exemple amb la venda. En cas que es faci aquesta operació, caldrà justificar-la adequadament

En cas que una entitat decideixi dur a terme inversions financeres, cal que tingui en compte els mitjans humans i materials necessaris per desenvolupar aquest objectiu, així com els sistemes per gestionar les inversions en instruments financers “adequats i proporcionats al volum i naturalesa de les inversions realitzades o a realitzar”.

Per tal que les inversions siguin tan adequades com sigui possible seguint la regulació de l’entitat i els seus objectius, cal que el personal amb capacitat de decisió tingui suficients coneixements i experiència en aquest àmbit, ja que comporta certa complexitat. En cas contrari, l’entitat podrà comptar amb assessorament professional, sempre que això no comporti conflictes d’interès.

Si els instruments financers són superiors als 10 milions d’euros, l’entitat haurà de tenir en compte algunes especificacions. En aquest cas és recomanable la constitució d’una comissió d’inversions, integrada “per un mínim de tres membres, dos d’ells o elles amb coneixements i experiència suficients, que s’hauria de reunir regularment com a mínim quatre vegades l’any”, amb control intern i amb suficient autoritat i independència.

La realització d’inversions per part de les entitats comporta responsabilitats a l’hora de fer públiques les operacions i les dades. S’haurà de presentar un informe del grau de compliment del Codi de conducta on s’indiqui clarament “aquelles operacions que s’han separat de les recomanacions contingudes en el Codi de conducta i les raons per les que no s’han seguit”.

El primer informe, a més, haurà de reflectir els acords adoptats pels òrgans de govern, ja que serà la guia a l’hora de prendre les mesures tenint en compte els principis i recomanacions que s’hagin acordat.

Aquest informe anual s’entregarà al protectorat, si escau, i es posarà a disposició dels associats i associades o participants. De fet, haurà de ser un document públic que hauria d’estar al portal web de l’entitat.

field_vote: 

Com obtenir el codi d’identificació per tramitar els programes europeus

Imatge principal a portada: 
El codi d’identificació PIC és necessari per tramitar els programes europeus. Font: Freepik.
Resum: 

Per optar a les convocatòries de la Comissió Europea i fer altres gestions amb aquest organisme cal registrar l'entitat.

El Participant Identification Code (PIC) és un codi d’identificació necessari per tramitar bona part de les convocatòries dels programes europeus. En el moment en què una entitat formalitzi un primer contacte amb la Comissió Europea, haurà de validar el PIC provisional.

Imatges secundàries: 
El codi d’identificació PIC és necessari per tramitar els programes europeus. Font: Freepik.
Subtitols: 
Crear un compte a l’EU Login
Accedir al registre de participants
Proveir la informació requerida
Continguts: 

El portal EU Login correspon a l’antic Servei d'Autenticació de la Comissió Europea (ECAS). Cal tenir en compte que en cas que ja es tingui un compte de l’ECAS, no s’ha de fer res perquè les credencials són vàlides per poder accedir al nou sistema.

L'EU Login és el primer pas que donarà accés als tràmits posteriors en els portals de la Comissió Europea. Per donar-se d’alta a l’EU Login cal el correu electrònic i la contrasenya, encara que per accedir també es pot fer a través de les xarxes socials (tot i que no és el més recomanat).

Cal accedir al portal Funding & Tenders de la Comissió Europea per tal de comprovar si l’organització ja estava registrada prèviament (encara que fos un altre departament de l'entitat). Aquest registre inclou totes les entitats (i persones físiques) que hagin participat en algun moment en els programes de la Unió Europea. Si es verifica l’existència prèvia, no caldrà fer el registre de nou.

Un cop feta la comprovació, caldrà connectar-se per registrar l’entitat. El registre es pot fer en diferents vegades, però cal tenir cura de guardar els continguts i no perdre la informació emplenada.

Un cop es disposa de l’accés, s’hauran d’emplenar les dades administratives i legals bàsiques requerides al portal (nom legal de l’entitat, número de registre, web, tipus d’entitat legal...). També és important posar correctament les dades de contacte, perquè el Servei Central de Validació es posarà en contacte amb la persona que va registrar l'organització. És útil tenir a mà els documents pertinents quan es completi el registre. Un cop completada la informació sortirà un missatge de confirmació amb el número PIC (9 dígits).

En el moment en què ja es disposa d’aquest PIC, que inicialment és provisional, es podran fer diferents tràmits, com ara participar en les convocatòries europees.

field_vote: 

Consells per accedir als fons europeus

Imatge principal a portada: 
Els fons europeus es basen en el cofinançament i el partenariat. Font: Pexels
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

Per accedir a les convocatòries de la Comissió Europea cal conèixer diferents aspectes que ajudaran l'entitat en el desenvolupament del projecte.

Optar als fons europeus implica una sèrie de beneficis per al desenvolupament de projectes i també unes obligacions que l’entitat ha de tenir molt present abans d’iniciar els tràmits, ja que suposen una inversió important de temps i recursos. Conèixer el funcionament dels fons ajudarà l’entitat a l’hora de presentar el projecte, per aquest motiu, es recomanen alguns consells.

Imatges secundàries: 
Els fons europeus es basen en el cofinançament i el partenariat. Font: Pexels
Subtitols: 
Ser realista amb les capacitats de l’entitat
Identificar la convocatòria adient
Determinar quin rol es vol tenir dins del projecte
Tenir en compte tots els aspectes per elaborar una bona proposta
Tenir paciència i estar al dia de les dates
Continguts: 

Abans d’iniciar el procés per optar als fons europeus, cal tenir en compte les característiques. En aquest sentit, els projectes reben un cofinançament (mai retroactiu), és a dir, que l’entitat que rep fons també ha de finançar part del projecte. A més, generalment les convocatòries requereixen un partenariat entre entitats de diferents països i naturalesa.

Per evitar perdre temps i recursos, inicialment cal tenir ben definits els següents aspectes: Quins són els meus objectius? Quin valor afegit pot aportar la meva entitat? Tinc els recursos necessaris per dur a terme el projecte? Una anàlisi DAFO, per exemple, pot ser útil per tenir una radiografia de l’entitat.

Per tirar endavant un projecte és important disposar de recursos humans suficients i qualificats, per exemple, tenir personal amb experiència en la redacció de propostes per a organismes europeus i coneixements d’anglès. No s’han d’oblidar els recursos financers, imprescindibles per cofinançar el projecte i pagar els viatges o subcontractacions, entre altres despeses. Per tant, cal una estructura prèvia suficientment sòlida.

Un cop decidit que es vol accedir als fons europeus, cal buscar entre els programes existents la convocatòria que més s’adeqüi al projecte de l’entitat. En aquest punt, el Departament d'Acció Exterior i Transparència, també ofereix recursos.

Hi ha una gran quantitat de programes i convocatòries, però no tots encaixen amb l’entitat i el seu projecte. Per avaluar la pertinència d’una convocatòria cal comprovar els següents punts:

  • Els objectius de la proposta de l’entitat estan alineats amb els de la convocatòria.
  • Es compleixen els requisits establerts. Per evitar iniciar un tràmit que no tindrà bons resultats.
  • Les activitats que es financen són pertinents per a l’entitat.
  • El pressupost estimat que es pot rebre encaixa amb el previst.
  • Els terminis són assequibles.

En aquest moment, també es pot tornar a valorar si realment l’entitat pot (i vol) continuar endavant. En cas que una convocatòria no s’adeqüi al projecte previst, millor no optar a ella.

Els projectes que es presenten s’han de fer amb un partenariat format per l’entitat coordinadora, les associades, les sòcies i les subcontractades (si és necessari), figures amb funcions diferents. Per aquest motiu, és imprescindible escollir el rol segons les capacitats de l’entitat i sense voler acaparar més del possible.

  • Participar en el projecte com a entitat coordinadora

Aquesta figura té la principal responsabilitat en el projecte i es comunica directament amb el programa europeu, per això, cal que sigui una entitat amb experiència prèvia en aquest àmbit i amb prou solidesa econòmica.

També s’encarrega d’escollir la resta de membres del partenariat, per tant, ha d’avaluar l’experiència, el que pot aportar, la reputació, el compromís en el projecte... de cada entitat sòcia i/o associada.

Per crear el partenariat és recomanable buscar primer en la xarxa de contactes més propera i, a partir d’aquí, a les federacions europees o nacionals, associacions, bases de dades de programes europeus (Erasmus Platform, European Social Fund o CORDIS EU Projects), infodays o sessions formatives dels programes europeus, xarxes socials...

  • Participar com a entitat sòcia

Es pot recórrer al networking i crear una targeta de visita, on presentar l’entitat, els objectius i el valor afegit, per donar-se a conèixer en els entorns adequats (indicats a l’anterior apartat) i contactar amb altres entitats.

Com a entitat sòcia s’han de fer una sèrie de tràmits administratius, com ara l’obtenció del codi d'identificació PIC (Participant Identification Code), i col·laborar en l’elaboració de la proposta, encara que és coordinació l’encarregada de redactar-la.

  • Participar amb un altre rol

Es pot participar com a entitat associada, això implica un paper limitat on només es desenvolupa una activitat concreta i es rep el reemborsament de les despeses d’allotjament i viatge vinculades a l’activitat.

També es contempla la subcontractació, que no forma part del partenariat i es selecciona amb un procés competitiu perquè faci una tasca molt determinada. És important tenir en compte aquesta figura fins i tot per a la redacció del projecte, ja que hi ha empreses especialitzades.

La proposta del projecte és responsabilitat de l’entitat coordinadora, però les sòcies també han de col·laborar. Consta de dues parts: d’una banda, la memòria tècnica, que ocupa entre 70 i 100 pàgines. Inclou els objectius (justificant que estan en línia amb les polítiques de la UE); la metodologia; el col·lectiu que es beneficiarà del projecte; i el programa de treball amb les activitats que es duran a terme en cada moment.

De l’altra, el pressupost, on es defineixen les despeses de personal, equips/material, despeses associades (internet, electricitat...), viatges i allotjament i subcontractacions. A més a més, poden aparèixer altres despeses en infraestructures i en la preparació inicial del projecte.

És important revisar les dates de les convocatòries i consultar els canals de comunicació per veure els canvis i les noves convocatòries.

També cal conèixer el cronograma aproximat de les diferents fases, perquè fins a la implementació del projecte pot passar gairebé un any. Des de la publicació de la convocatòria fins al termini del lliurament poden passar entre 2 i 3 mesos, temps necessari per fer la proposta del projecte. Des de la presentació de la proposta fins a la publicació dels resultats poden passar uns altres 4 o 6 mesos. En cas que el projecte sigui seleccionat, la signatura del contracte es pot demorar fins a 4 mesos.

En cas que no se seleccioni el projecte, es rebrà una valoració que pot ser útil per fer una nova presentació. A més, tot aquest procés haurà suposat nou coneixement per a l’entitat, més visibilitat internacional i reputació i la creació de noves aliances amb altres entitats, entre altres beneficis.

Més informació:

field_vote: 

On trobar les diferents convocatòries de la Comissió Europea

Imatge principal a portada: 
Hi ha diversos portals on es presenten els programes europeus en diferents àmbits. Font: Freepik.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

Hi ha diversos portals on es presenten els programes europeus en diferents àmbits d'actuació.

Des de la Comissió Europea hi ha diferents portals per accedir als diversos programes europeus i a les seves respectives convocatòries. És recomanable investigar i buscar en aquests portals per tal de trobar aquella convocatòria que més s'adeqüi al projecte o objectiu de l'entitat.

Imatges secundàries: 
Hi ha diversos portals on es presenten els programes europeus en diferents àmbits. Font: Freepik.
Subtitols: 
Educació i cultura
Treball i empresa
Interregional
Migració i ciutadania
Canvi climàtic
Continguts: 

El portal web del programa Erasmus + inclou tots els projectes i la informació relativa a educació, formació, joventut i esport a Europa. Aquest lloc web inclou una base de dades que ofereix l'accés, els resultats i la informació de contacte de tots els projectes finançats amb el programa Erasmus +. Consultar projectes anteriors pot ser una bona manera d'obtenir noves idees.

Pel que fa a l’àmbit cultural, hi ha el programa Creative Europe. En concret aquest programa es divideix en dos subprogrames: cultura i sector audiovisual. Inclou també una branca transversal que té com a objectiu facilitar l'accés al finançament de les petites i mitjanes empreses (PIME) i organitzacions dels sectors culturals. Tot tenint en compte la cooperació entre els diferents territoris per al desenvolupament dels projectes.

El Programa Europeu de Treball i Innovació Social (EaSi) tracta qüestions relatives a la feina i innovació social, i té com a objectiu promoure la feina de qualitat i sostenibilitat pensant especialment en els grups vulnerables, promoure la igualtat entre homes i dones, combatre la discriminació i l’atur de llarga durada...

El Programa Europeu per a Petites i Mitjanes Empreses (COSME) està pensat per facilitar l'accés de les PIMEs al finançament europeu (avals, préstecs i capital propi) al llarg de tot el seu cicle de vida. Aquest programa també ajuda aquest tipus d'empreses a trobar socis comercials i tecnològics i en tot el relatiu a la legislació europea. Entre altres accions, també dona suport als emprenedors i emprenedores, en especial als grups que poden tenir més dificultats, com ara joves, dones i empresaris o empresàries sèniors.

El portal Keep.eu ofereix tots els projectes que formen part de l’Interreg, és a dir, els que impliquen programes de cooperació interregionals, transnacionals i a través de les fronteres. Alhora, però, aquest tipus de programes es poden dividir per temàtica (aquí s’inclouen els que afecten el territori català).

  • Interreg Sudoe: aquest programa s’encarrega de subvencionar projectes transnacionals que afecten de forma comuna a les regions del sud-est europeu (França, Andorra, Espanya, Gibraltar i Portugal).
  • Interreg POCTEFA (Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra): es basa en el foment del desenvolupament del territori fronterer entre França, Espanya i Andorra.
  • Interreg Euro-MED: treballa a la zona del Mediterrani amb reptes com l'augment de l'economia de baixa emissió de carboni, la protecció dels recursos naturals i culturals i el reforç de la innovació.
  • Interreg NextMED: treballa en les àrees de negoci, transformació tecnològica i innovació, gestió de residus i professionalització de joves i dones.
  • Interreg Europe: fomenta l’entorn i les oportunitats per a compartir solucions i aprenentatge de polítiques.

El programa del Fons d'Asil, Migració i Integració (AMIF) fa referència a la gestió dels moviments migratoris. En concret treballa per desenvolupar el sistema europeu comú d'asil, donar suport a la migració legal, millorar les estratègies de retorn i combatre la migració irregular, i donar suport als estats de la Unió Europea més afectats pels fluxos migratoris. Entre les diverses entitats que es poden beneficiar d'aquest fons hi ha les organitzacions no governamentals, les organitzacions humanitàries i les organitzacions d’educació i investigació.

En aquesta línia, també hi ha el programa de Drets, Igualtat i Ciutadania (REC), que treballa per promoure i garantir els drets de les persones, promovent la no discriminació, els drets de les persones amb discapacitat o de la infància. També combat el racisme, la xenofòbia, l'homofòbia i altres formes d'intolerància. Tot això a través d'activitats, suport als principals agents o la cooperació entre entitats implicades.

Per últim, cal mencionar el programa Horizon Europe, que inclou tot el que fa referència al canvi climàtic i al desenvolupament sostenible. Aquest programa està estructurat en cinc objectius específics:

  • Adaptació al canvi climàtic, inclosa la transformació social: es refereix a l'ajustament al clima real o esperat i als seus efectes. Aquesta àrea dona especial importància a la investigació i la innovació.
  • Oceans, mars, aigües costaneres i interiors saludables: aquesta temàtica vol conscienciar la ciutadania de la importància de l'aigua i la necessitat que sigui saludable, no contaminada, i vol ajudar a desenvolupar solucions al voltant d'aquesta qüestió.
  • Càncer: lluita per realitzar les actuacions necessàries que ajudin a disminuir el nombre de persones diagnosticades de càncer, una xifra que cada cop és més elevada.
  • Salut i alimentació del sòl: partint de la importància que té el sòl en la biodiversitat, l'objectiu d'aquesta àrea és conscienciar la ciutadania de la importància de la protecció del sòl i desenvolupar solucions per restaurar la seva salut.
  • Ciutats intel·ligents i neutres pel clima: aquesta àrea posa la mirada en el futur i en com un canvi de pensament sobre les ciutats pot ajudar a assolir els acords internacionals en matèria de medi ambient i sostenibilitat.
field_vote: 

Particularitats fiscals de les entitats religioses

Imatge principal a portada: 
Les entitats religioses tenen particularitats en els aspectes fiscals. Font: Freepik.
Resum: 

Aquestes organitzacions gaudeixen de determinats beneficis i incentius en aquest àmbit.

Alguns d’aquests beneficis i incentius són de caràcter específic per a aquestes entitats, mentre que altres són comuns als previstos per a entitats sense ànim de lucre o de caràcter benèfic.

Imatges secundàries: 
Les entitats religioses tenen particularitats en els aspectes fiscals. Font: Freepik.
L’Impost de Societats és l’impost pel qual han de tributar les societats, entre elles, les entitats religioses. Font: Freepik.
Subtitols: 
Quines entitats es consideren com a religioses a nivell fiscal?
Règim fiscal de les confessions religioses amb acord amb l’Estat
Beneficis i incentius fiscals de l’Església catòlica i les seves entitats
Beneficis i incentius de les altres confessions amb acord amb l’Estat
Confessions sense acord amb l’Estat
Continguts: 

Les entitats religioses són:

  1. les institucions de l’Església catòlica reconegudes expressament per l’Estat espanyol en els seus acords amb la Santa Seu de 3 de gener de 1979 i,
  2. les entitats que, d’acord amb la Llei Orgànica 7/1980 de Llibertat Religiosa, es troben inscrites en el Registre d’Entitats Religioses (adscrit actualment al Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica).

L’Agència Tributària assigna a aquestes entitats un NIF que comença per la lletra R.

Als efectes fiscals, cal distingir entre:

  1. les entitats que formen part de les confessions religioses que tenen un acord amb l’Estat espanyol i
  2. les entitats religioses que pertanyen a la resta de confessions.

En aplicació del ja esmentat anteriorment article 16 de la Constitució, l’Estat espanyol ha formalitzat diferents acords de cooperació tant amb l’Església catòlica com amb determinades confessions religioses, en aquest cas, considerades de notori arrelament.

En aquests acords esmentats, s’atorguen certs beneficis i incentius en matèria de fiscalitat a totes aquelles entitats que formen part d’aquestes confessions.

En aquest sentit, les confessions que ara per ara tenen un acord amb l’Estat espanyol són les següents:

També es poden consultar en aquesta notícia.

L’Acord entre l’Estat i la Santa Seu sobre Assumptes Econòmics de 3 de gener de 1979, en els articles IV i V, estableix els beneficis fiscals de l’Església catòlica i les seves entitats, definint les activitats no subjectes i les exemptes de tributació.

L’acord defineix dues categories d'entitats que tenen diferent tractament fiscal en alguns dels impostos:

  1. Inclou la Santa Seu, la Conferència Episcopal, diòcesis, parròquies i altres circumscripcions territorials, ordes i congregacions religioses i instituts de vida consagrada i les seves províncies i cases. Aquestes entitats gaudeixen d’aquests beneficis:
    • No subjecció als impostos sobre la renda ni sobre el consum per la recepció de donatius, la publicació de documents eclesiàstics, les seves activitats d’ensenyament en seminaris i disciplines eclesiàstiques en universitats de l’Església i l’adquisició d’objectes destinats al culte (si bé en aquest últim cas, l’Església hi ha renunciat, per complir la normativa europea).
    • Exempció total de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), de contribucions especials i de la taxa d’equivalència sobre temples, capelles, locals d’activitat pastoral, residències de bisbes, canonges i sacerdots amb encàrrec pastoral, locals d’oficines de la cúria diocesana, oficines parroquials, seminaris de formació del clergat diocesà i religiós, universitats eclesiàstiques que imparteixin disciplines eclesiàstiques, cases o convents d’ordes religiosos, congregacions i instituts de vida consagrada i els locals i jardins annexos.
    • Exempció total de l’Impost de Patrimoni, Impost de Societats i altres sobre les seves propietats; excepte quan es tracti d’explotacions econòmiques, de rendiments derivats del seu patrimoni quan el seu ús estigui cedit o de guanys de capital o rendiments sotmesos a retenció de l’Impost sobre la renda.
    • Exempció total de l’Impost de Successions, Donacions i Transmissions Patrimonials quan els béns o drets adquirits es destinin al culte, al sosteniment del clergat, a l’apostolat i a l’exercici de la caritat.
    • A més, els donatius fets a aquestes entitats, destinats a les finalitats esmentades anteriorment, gaudeixen de les deduccions en l’IRPF previstes per a les entitats declarades benèfiques o d’utilitat pública.
  2. Inclou les associacions i entitats de l’Església catòlica que es dediquin a activitats religioses, benefico-docents, mèdiques o hospitalàries, o d'assistència social. Aquestes entitats gaudeixen dels beneficis fiscals que la llei preveu per a les entitats sense ànim de lucre i les de caràcter benèfic.

La normativa corresponent a cada impost, així com la Llei 49/2002 de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, ha concretat, actualitzat o ampliat aquests beneficis.

La Disposició Addicional Novena de la Llei 49/2002 preveu que els donatius i aportacions a totes aquestes institucions i entitats de l’Església catòlica (1 i 2) es beneficiïn de les diferents deduccions fiscals previstes per la mateixa Llei en l’IRPF, l’Impost de Societats i altres.

Pel que fa a les altres confessions religioses amb acord amb l’Estat (Federació d’Entitats Evangèliques d’Espanya, Comissió Islàmica d’Espanya i Federació de Comunitats Jueves d’Espanya), els tres acords vigents, aprovats per Llei l’any 1992, estableixen, en el seu art.11, els beneficis fiscals per a aquestes entitats de manera quasi idèntica.

Aquests tres acords defineixen les activitats no subjectes i les activitats exemptes de tributació.

Els acords distingeixen entre:

  1. les entitats signants i les entitats que en formen part per incorporació.
  2. les entitats creades per les anteriors amb finalitats religioses, benefico-docents, mèdiques o hospitalàries o d’assistència social.

Els beneficis previstos per a les primeres entitats són:

  • No subjecció a cap tribut d’algunes de les seves activitats: recepció de donatius, lliurament de publicacions, instruccions i butlletins interns gratuïts i l’ensenyament en seminaris de formació de ministres de culte o dirigents religiosos.
  • Exempció total de l’Impost de Béns Immobles i contribucions especials sobre edificis i locals dedicats al culte o assistència religiosa o residència de ministres de culte, les oficines de les entitats o comunitats membres i els seminaris o centres destinats a la formació dels seus ministres o dirigents.
  • Exempció de l’Impost de Societats en els termes que preveu la llei reguladora d’aquest impost, incloent els increments de patrimoni gratuïts sobre béns adquirits que es destinin al culte o a activitats assistencials.
  • Exempció de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats en relació a adquisicions de béns destinats al culte o a activitats assistencials, en els termes de la llei reguladora d’aquest impost.

A més, aquestes entitats (a) i les entitats creades per elles amb finalitats religioses, benefico-docents, mèdiques o hospitalàries o d’assistència social (b), gaudeixen dels beneficis fiscals previstos legalment per a les entitats sense ànim de lucre i de caràcter benèfic.

La normativa corresponent a cada un dels impostos, així com la Llei 49/2002 de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, ha concretat, actualitzat o ampliat aquests beneficis.

Així mateix, la Disposició Addicional Novena de l’esmentada Llei 49/2002 preveu que els donatius i aportacions a totes aquestes entitats (a i b) es beneficien de les diferents deduccions fiscals previstes per la mateixa Llei en l’IRPF, l’Impost de Societats i altres.

Per últim, pel que fa a les entitats religioses que pertanyen a confessions que no tenen acord amb l’Estat espanyol; en aquest cas es troben, com a regla general, sotmeses al règim fiscal comú. Amb tot, algunes lleis tributàries també estableixen exempcions particulars per algunes activitats realitzades per aquestes entitats religioses.

A més, en cas que aquestes organitzacions religioses obtinguin la declaració d’utilitat pública (DUP) d’acord amb la ja citada Llei 49/2002 de 23 de desembre, poden gaudir també dels beneficis i dels incentius fiscals que preveu aquesta mateixa llei per a les entitats no lucratives i de caràcter benèfic.

field_vote: 

La nova guia sobre l’aplicació d’ingressos a les finalitats fundacionals

Imatge principal a portada: 
Les despeses destinades al compliment indirecte de les finalitats fundacionals són les imprescindibles per a la marxa de l’entitat. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

El recurs va destinat a les fundacions i les associacions d'utilitat pública que tenen afectat el seu patrimoni i rendiments a la realització d'activitats d'interès general o que disposen d’activitats destinades a fomentar-lo.

Amb l’objectiu de donar suport a les fundacions i les associacions d'utilitat pública a l'hora d'elaborar els càlculs que determinen el compliment d'aquest requisit normatiu, el Departament de Justícia ha publicat la Guia sobre l’aplicació d’ingressos a les finalitats fundacionals. Metodologia per al càlcul del percentatge.

Imatges secundàries: 
Les despeses destinades al compliment indirecte de les finalitats fundacionals són les imprescindibles per a la marxa de l’entitat. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Les despeses destinades al compliment directe són les que s’han produït en relació amb la realització de la finalitat fundacional. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Context i objectius
Marc normatiu
Definicions i conceptes
Metodologia i procediment de càlcul
Continguts: 

Amb la finalitat d'impulsar i fomentar l'activitat que desenvolupen les fundacions i les associacions d'utilitat pública en benefici de l'interès general i tenint en compte l'absència d'afany de lucre, aquestes organitzacions disposen de determinats beneficis fiscals, a la vegada que gaudeixen d'un règim fiscal que fomenta l'activitat de mecenatge.

Així mateix, un marc fiscal més favorable comporta el compliment d'un seguit de requisits, com per exemple, destinar almenys el 70 % dels ingressos nets al compliment de les finalitats fundacionals i associatives. I el compliment d'aquest requisit s'haurà d’incloure en la memòria dels comptes anuals.

D’aquesta manera, els objectius principals seran establir un seguit de criteris i bones pràctiques que permetin assolir una homogeneïtat metodològica, reduir els requeriments administratius i les càrregues administratives de les entitats i incentivar les entitats a revisar la seva tipologia de despeses.

La normativa relativa a la destinació del 70 % dels ingressos nets al compliment de les finalitats fundacionals i associatives detalla que les fundacions han d'aplicar almenys aquest 70% de les rendes i dels altres ingressos nets anuals que obtenen al compliment de les finalitats fundacionals, mentre que la resta s'ha d'aplicar al compliment diferit d'aquestes finalitats o a l'increment dels fons propis de la fundació. Així mateix, el patronat ha d'aprovar les formes d'aplicació d'aquest romanent.

D’altra banda, el producte obtingut amb l’alienació dels béns de la fundació que el patronat ha acordat de reinvertir i els donatius i els altres recursos obtinguts que es destinen a incrementar la dotació no entren en el percentatge establert. També s’haurà d'aplicar un mínim del 70% dels ingressos al compliment de les finalitats fundacionals, fent-se efectiva en el termini de quatre exercicis a comptar de l'inici del següent al de l'acreditació comptable.

Els ingressos i les despeses s’han de registrar i presentar comptablement en els estats financers. Amb l’objectiu de calcular l’aplicació obligatòria del percentatge legalment establert a les finalitats fundacionals, les despeses s’han de considerar de manera diferent, d’acord amb la seva finalitat i la seva funció. D’aquesta manera, les despeses es classifiquen entre:

  • Despeses destinades al compliment directe de les finalitats fundacionals: les que efectivament s’han produït en relació amb la realització de la finalitat fundacional.
  • Despeses destinades al compliment indirecte de les finalitats fundacionals: imprescindibles per a la marxa de l’entitat, però que no són estrictament destinades al compliment directe de la finalitat fundacional.

En la memòria dels comptes anuals s’ha d’incloure un seguit d’informació mitjançant l’elaboració dels quadres previstos en els annexos 1 i 2, incloent els ajustaments pertinents i la informació que l’entitat consideri necessària per aclarir els càlculs realitzats.

Per començar, l’entitat ha d’emplenar els quadres inclosos a l’annex 1. A continuació, s’hauran d’emplenar quatre tipus de càlculs:

  • Quadre d’ingressos ajustats de l’exercici: és el sumatori de tots els comptes d’ingressos que l’entitat ha meritat.
  • Quadre de despeses ajustades de l’exercici: inclou les despeses directes i indirectes destinades al compliment de les finalitats fundacionals
  • Quadre del càlcul de l’exercici: per calcular els ingressos nets ajustats.
  • Quadre de càlcul de l’evolució de l’exercici actual i els quatre exercicis precedents: aquest quadre inclou els càlculs realitzats en el quadre de l’annex 1 per un període temporal de cinc exercicis.
field_vote: 

Tot el que has de saber sobre l’ajornament de les declaracions del primer trimestre de 2021

Imatge principal a portada: 
Les declaracions del primer trimestre de 2021 es poden ajornar 6 mesos. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

Durant els quatre primers mesos de moratòria, d’abril a agost, no caldrà pagar interessos extra.

Les entitats sense ànim de lucre obligades a presentar les declaracions fiscals del primer trimestre de 2021 poden demanar un ajornament per pagar el deute d’aquí a sis mesos. A més, els primers quatre mesos estan exempts d’interessos.

Imatges secundàries: 
Les declaracions del primer trimestre de 2021 es poden ajornar 6 mesos. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Quins deutes es poden ajornar i en quin termini?
Es pot pagar el deute abans dels sis mesos?
Quines condicions cal complir per demanar l’ajornament?
Continguts: 

Segons el decret llei 5/2021, i tal com s'informa al web de l'Agència Tributària, es podran ajornar les declaracions-liquidacions i autoliquidacions que tinguin un termini de presentació i ingrés des de l’1 fins al 30 d’abril d’aquest any, ambdós inclosos. És a dir, les liquidacions periòdiques del mes de març i dels primers tres mesos de l’any 2021.

Els impostos ajornables son les retencions i ingressos a compte (models 111, 115, 123, 216, l’IVA (model 303) i els pagaments fraccionats a compte de l’IRPF (model 130) i de l’Impost de Societats (models 202 i 222).

Tal com s’estableix a la disposició addicional del decret mencionat anteriorment, la sol·licitud d’ajornament s’ha de presentar com a molt tard el dia 30 d’abril del 2021. En el cas dels deutes vinculats a declaracions, liquidacions o autoliquidacions presentades fora de termini, només s’entendrà que la sol·licitud d’ajornament es presenta en període voluntari quan la sol·licitud es presenti amb l’autoliquidació extemporània.

Els sis mesos es calculen des de l’últim dia del termini de presentació de l’autoliquidació, sempre acabant en dia 5 o 20. Per exemple, si es sol·licita l’ajornament d’una autoliquidació del primer trimestre del 2021, el termini del qual acaba el 20 d’abril, l’ajornament es concedirà al 20 d’octubre.

Sí, la normativa regula un ajornament de sis mesos i estableix que no s’aplicaran interessos de demora durant els primers quatre mesos. Per tant, l’entitat que sol·licita l’ajornament podrà pagar els deutes fins als sis mesos següents al termini establert. Sempre podrà ingressar els diners de forma voluntària abans dels quatre mesos, per així estalviar-se les despeses derivades dels interessos.

Tot i això, el formulari que s’ha d’omplir per sol·licitar aquesta modalitat d’ajornament només permet l’opció de l’ajornament d’un únic pagament en sis mesos. Si es vol pagar abans, es podrà fer el mateix que en qualsevol altre tipus d’ajornament o fraccionament ordinari: obtenir carta de pagament i pagar.

Un dels requisits per concedir l’ajornament previst al decret llei 5/2021 és que l’import total dels deutes pendents no superi els 30.000 euros.

Per tant, cal sumar:

  • L’import pendent de totes les sol·licituds d’ajornament o fraccionament pendents de resoldre (inclosa la que es presenta).
  • L’import pendent de tots els acords d’ajornament concedits amb exempció, dispensa total i sense garantia.
  • L’import pendent de tot els acords amb dispensa parcial per l’import dels venciments pendents de pagament que no es trobin garantits.
  • L’import pendent de tots els acords d’ajornament o fraccionament concedits amb garantia però sense formalitzar o en el estat de caducada, donada de baixa, retirada, no acceptada o no conforme.

Un exemple: si l’autoliquidació trimestral de l’IVA resulta a ingressar 33.000 euros, no es podria sol·licitar un ajornament per un import superior a 30.000 euros. Tot i això, es podrien ingressar 3.000 euros i sol·licitar l’ajornament dels 30.000 restants. Per fer això, al presentar l’autoliquidació caldrà posar que és a ingressar per ‘Altres modalitats de pagament’ i concretament per ‘Ingrés parcial i reconeixement de deute amb sol·licitud d’ajornament’.

field_vote: