Econòmic

Machakos Cooperative Union (MCU), a Kenia, pretén influir en les polítiques públiques sobre gènere, però també treballa a nivell intern per apoderar les dones.

Són conscients de l’existència d’obstacles que impedeixen les dones participar en determinats espais, així que realitzen formacions, garanteixen la igualtat d’oportunitats en la contractació del personal, promocionen projectes que donen beneficis econòmics a dones, faciliten el seu accés al crèdit i intenten que l’entorn de treball sigui segur per a elles.

A Creative Handicrafts (Índia) es contracten dones desfavorides dels suburbis de Bombai durant tot l’any, oferint-les un fons de benestar social i un sou mensual d’acord amb el nombre de peces que confecciona cadascuna d’elles.

El comitè intern de l’organització s’encarrega de la lluita contra l’assetjament sexual i, a més, les dones poden formar part d’un grup d’estalvi i crèdit exclusiu per a treballadores.

Gairebé tots els càrrecs importants i totes les persones contractades a les cooperatives que formen part del Fòrum Comerç Just Indonèsia són dones. Procuren que tant la seva estructura organitzativa com la seva activitat promogui el poder femení: des de la contractació fins el lideratge, passant per la formació i la participació en la presa de decisions.

L'organització Pekerti, per exemple, té en compte la concessió de baixes per maternitat, lactància materna i fins i tot menstruació.

A Sabahar, les dones exerceixen funcions de supervisió i gestió. Considerant que una feina fixa ajuda tant psicològicament com econòmicament les dones, ofereixen contractes a llarg termini. D’altra banda, treballen per a l’eliminació dels estereotips en els llocs de treball i per afrontar els prejudicis de gènere.

La Fundació Chankuap (Ecuador) obre línies de microcrèdit perquè les dones s’encarreguin d’activitats productives, ofereix formacions i les anima a prendre decisions i a formar col·lectius. A més a més, encoratja els homes a participar en activitats que sempre han estat considerades femenines.

Per a lluitar contra aquestes situacions recurrents, l’Agència Tributària ofereix al seu lloc web un apartat on es van actualitzant els casos de 'phishing' que es van detectant. En el moment en què una entitat rep una notificació sospitosa, hi ha l’opció de visitar aquesta pàgina per consultar si el missatge rebut coincideix amb alguna de les estafes (actuals o anteriors) o és similar.

Davant possibles sospites també es pot revisar el Twitter de l’Agència Tributària, d’aquesta manera es pot verificar si altres persones han rebut un missatge similar i com es recomana actuar en cada situació. És, a més, un bon lloc on plantejar dubtes si no es té clara la veracitat d'un missatge rebut per l'Agència Tributària.

Davant d'aquestes situacions, l’Agència Tributària recomana “no obrir missatges d'usuaris desconeguts”. Aquests tampoc no s’han de respondre, no s’ha d’accedir als enllaços ni s’han de descarregar els fitxers.

En tot cas, l'AEAT insisteix que en cap cas l'ens “no sol·licita per correu electrònic o SMS informació confidencial, econòmica o personal, números de compte ni números de targeta”. Amb la qual cosa, cal actuar amb cautela i tenir presents els aspectes plantejats al primer punt.

A més a més, l’AEAT ofereix diversos canals per contactar i denunciar estafes a través de Twitter, pel xat del lloc web, per telèfon a través d’un formulari en línia.

La Llei 11/2021 modifica directament les sancions aplicables a aquest tipus de declaracions.

En primer lloc, cal tenir en compte que les declaracions trimestrals més habituals que presenten les entitats no lucratives són els models 303 (IVA), 111 (retencions d'IRPF de rendiments del treball, professionals i premis) i 115 (retencions d'IRPF d’arrendaments o lloguers).

L'Impost de Societats es declara mitjançant el model 200 (declaració anual) i el model 202 (pagaments a compte, si escau).

Totes aquestes declaracions poden sortir positives (a pagar), negatives (a retornar o a compensar) o a zero.

En cas de presentar fora de termini una d'aquestes declaracions, o una altra de característiques similars, la sanció variarà en funció del resultat de la declaració i de si aquesta presentació es fa abans o després d'haver rebut cap requeriment reclamant-la per part de l'Agència Tributària.

Amb les noves modificacions la quantificació de la sanció també depèn de quant es triga a esmenar els errors. En cas que no hi hagi requeriment de l’administració, el recàrrec serà de l’1% més un altre 1% addicional per cada mes complet de retard, si el resultat és a ingressar.

Així doncs, si es presenta abans de complir el primer mes de retard, el recàrrec serà de l’1%; en cas que sigui entre un i dos mesos menys un dia serà del 2%; i així successivament fins els dotze mesos. A partir d’aquest període, el recàrrec serà del 15% més els corresponents interessos de demora.

Per tant, la nova regulació estableix un sistema més proporcional que el que hi havia fins ara, que establia només quatre percentatges diferents de recàrrec.

No obstant això, hi ha aspectes que la nova llei no recull i que, per tant, s’entén que es mantenen. En aquest sentit, si la declaració és negativa o queda a zero, la sanció és fixa, per un import de 100 euros, també sempre i quan no s'hagi rebut cap requeriment.

En cas que l’Administració Tributària hagi requerit la presentació del model en qüestió, la sanció habitual és de 200 euros, en el cas de les declaracions negatives o amb resultat zero.

En el cas de les declaracions positives que hagin estat requerides, l'Administració Tributària establirà la sanció entre el 50% i el 150% del resultat de la liquidació, segons el que estableixen els articles 191 i 192 de la Llei General Tributària.

Cal tenir present que els recàrrecs o sancions es poden reduir en un 25% o 40%, respectivament, en cas que l’ingrés es faci en els terminis indicats en la notificació amb la liquidació provisional rebuda i si no es recorre.

Per tant, sempre és molt recomanable que l'entitat presenti les declaracions a les quals estigui obligada abans de rebre la reclamació per part d'Hisenda. A més, haver presentat les declaracions en el termini establert no eximeix d’haver d’estar al cas de possibles errors, per tal de fer les modificacions pertinents al més aviat possible. Com abans es liquidin aquests errors, menys s’haurà de pagar com a sanció.

Les modificacions del 2021 canvien les sancions imposades que queden de la manera següent:

• 65% de reducció si es tracta d'una acta d'inspecció que es tanca amb acord, segons el previst en l'article 155 de la Llei 11/2021. En la versió anterior era del 50%.
• 30% en els casos d'actes de conformitat.

També varia el percentatge de reducció addicional que passa del 25 al 40%. Aquest s’afegeix un cop aplicada, si s’escau, alguna de les anteriors reduccions i sempre que es compleixi alguna de les circumstàncies següents:

• es realitzi l'ingrés total de l'import restant de la sanció en període voluntari, sense haver presentat sol·licitud d'ajornament o fraccionament de pagament, o
• que no s'interposi recurs o reclamació contra la liquidació o la sanció.

Cal tenir present que no s’apliquen modificacions en el sistema de l'Agència Tributària per qualificar la gravetat de la infracció en lleu, greu i molt greu. Aquest sistema permet determinar les sancions que cal imposar. Tampoc canvien les sancions per la presentació fora de termini de les declaracions informatives i censals.

No es regeixen pels mateixos criteris descrits anteriorment les declaracions informatives que es presenten durant el mes de gener i que inclouen dades amb transcendència tributària que obligatòriament s'han d'aportar a Hisenda segons el que es recull a l'article 93 de la Llei General Tributària, per tal que aquesta pugui tenir tota la informació de les persones o empreses que es relacionen amb la entitat. En aquest cas, la Llei 11/2021 no aplica modificacions, per tant, es manté de la següent manera.

Aquestes declaracions (les més habituals, els models 190, 180, 182 (donatius), 390 i 347) inclouen informacions i dades personals que l'Administració Tributària requereix. Suposen un resum de la informació d’autoliquidacions presentades per part dels subjectes passius o informació de manera massiva (en el cas del 182 i 347).

D'aquesta manera, posteriorment l'Administració pot emetre els esborranys de les respectives declaracions d'IRPF, o pot contrastar el que cadascuna d'aquestes persones o empreses declara pel seu compte.

Per tant, per a Hisenda, la informació proporcionada en aquestes declaracions anuals és molt important i la falta de presentació es sanciona més durament.

Si la presentació fora de termini de la declaració es produeix abans de ser requerida per Hisenda, la sanció serà de 10 euros per cada persona declarada, amb un mínim de 150 euros i un màxim de 10.000 euros.

Si la presentació es fa després de rebre un requeriment per part de l'Agència Tributària, la sanció és del doble: 20 euros per cada declarat/da, amb un mínim de 300 euros i un màxim de 20.000 euros.

Aquestes sancions queden regulades a l'article 198 de la Llei General Tributària. De nou, es constata que és millor presentar les declaracions extemporànies abans que siguin reclamades a l'entitat, atesa la reducció aplicable en l’import de les sancions que ara es farà segons les modificacions.

El mandat o ordre de domiciliació és un document entre el creditor/a (l’entitat social) i el deutor/a o pagador/a, a través del qual la persona que ha de pagar autoritza i dona el seu consentiment al creditor/a per fer els cobraments i a la seva entitat financera a carregar-los.

El mandat ha d’estar subscrit per la persona que ha de pagar com a titular del compte on es farà la càrrega o persona en disposició de poder atorgar aquesta autorització.

Per exemple: una associació pot tenir un soci/sòcia, amb les seves dades, però la domiciliació es pot carregar en el compte d’una altra persona, com ara, del pare o mare. En aquest cas, també seran necessàries les dades i l’ordre de domiciliació de la persona a la qual se li farà el cobrament, que és diferent de la que consta com a sòcia.

Cal tenir en compte que l’entitat ha de guardar aquest document, signat, mentre estigui en vigor, durant el reemborsament i durant el temps que estableixi la llei de conservació de documents un cop cancel·lat.

Aquest document pot ser en paper o digital. Encara que es tingui en paper caldrà posteriorment digitalitzar les dades, però es recomana mantenir el paper com a prova d’autorització.

Un cop l’entitat emet la remesa de quotes a cobrar, els dies posteriors ha de vigilar com es desenvolupa aquest procés perquè hi poden haver rebuts impagats i això pot variar els càlculs de l’entitat.

Durant els cinc dies hàbils posteriors, el banc que ha emès els rebuts pot comunicar la impossibilitat de fer el cobrament, per exemple, si es tracta d’una sol·licitud errònia, si manca informació o no és correcta o si el compte de cobrament està cancel·lat. El banc de la persona que ha de pagar podrà fer la devolució, per exemple, per manca de fons suficients.

La persona a qui se li fa el cobrament pot retornar el rebut en un període de vuit setmanes pel motiu que sigui. Per últim, en cas que el soci/sòcia o persona a qui se li fa el cobrament detecti que no està autoritzat, perquè no hi ha l’ordre de domiciliació, ho haurà de comunicar a la seva entitat bancària en un termini màxim de 13 mesos. En aquest temps també es poden retornar els rebuts incorrectes.

En cas que la devolució sigui correcta, el banc serà l’encarregat de fer la devolució o indicar la manera per rebre els diners que s’hagin cobrat erròniament.

Pot succeir que una persona retorni el rebut, però que posteriorment comuniqui a l’entitat social la seva intenció de pagar la quota. En aquest cas, és recomanable proporcionar una via alternativa per pagar, per exemple, a través de transferència, perquè fer nous girs pot suposar un cost.

A més, és adient analitzar el nombre de rebuts retornats per tal d’extreure’n conclusions que ajudin a l’entitat a millorar aquest punt, per exemple, emetent la remesa en una altra data o permetent el pagament fraccionat.

En tot cas, és important complir amb la normativa per tal d’evitar problemes amb els cobraments, ja que això pot suposar un daltabaix per a l’entitat i pot minvar la credibilitat sobretot entre els associats/associades.

El càrrec directe SEPA (Zona Única de Pagaments en Euros, per les seves sigles en anglès) permet fer un càrrec/cobrament en el compte de la persona deutora (sigui física o jurídica). La persona deutora és la que ha de pagar. En aquest cas, es tracta de la domiciliació de rebuts als socis/es o participants de l’entitat per cobrar la quota periòdica.

Com que segueix la norma SEPA, aquesta domiciliació es pot realitzar en imports en euros entre els països que formen part d’aquesta zona.

Hi ha dos tipus de càrrecs:

• Bàsic o Core: es poden fer cobraments a un deutor/a ja sigui consumidor/a, empresa o autònom/a. Com a entitat del tercer sector aquesta és la via per a poder girar els rebuts als socis/es o participants. En aquest recurs s’explica el càrrec bàsic.
• B2B: es poden fer cobraments entre no consumidors/es, és a dir, empreses i/ o autònom/es. El període de devolució és reduït.

Totes les entitats bancàries ofereixen la possibilitat de fer servir la domiciliació bancària. En tot cas, cal demanar-ho al banc de l’entitat social per tal que generi l’identificador de creditor/a. El creditor/a es refereix a l’entitat (o persona) que ha d’emetre el cobrament per rebre els diners

També és necessari passar una sèrie de gestions amb el propi banc, que es poden agilitzar si ja s’ha treballat prèviament amb aquesta entitat. Des de l’inici cal tenir clares les tarifes i condicions que ofereix el banc per fer aquesta gestió i, fins i tot, es poden negociar. En aquest moment caldrà saber el cost de girar els rebuts i altres despeses.

Un cop s’ha arribat a l’acord amb el banc, l’entitat ha de verificar que té la capacitat material i personal de complir els requisits per poder-se comunicar amb l’entitat bancària. La principal exigència és la creació d’arxius amb el format ISO20022XML, el format que poden executar els bancs. Per tant, l’entitat s’ha d’assegurar que els programes de comptabilitat compleixen els requisits SEPA i que hi ha alguna persona que ho sap gestionar.

Cal tenir en compte el període per a la presentació d’un càrrec SEPA, és a dir, enviar la remesa a l’entitat bancària un determinat nombre de dies abans del cobrament. Aquest termini variarà segons diversos factors, per exemple, si es tracta del primer càrrec, amb la qual cosa caldrà tenir-lo clar.

La primera vegada que es gestiona amb el banc el cobrament de rebuts, s’ha d’enviar a l’entitat financera com a mínim amb antelació de cinc dies hàbils interbancaris, és a dir, els dies que els bancs realitzen operacions bancàries, normalment deixant fora els festius nacionals, en qualsevol cas és millor consultar-lo amb el banc. Posteriorment, només calen 2 dies d’antelació.

També cal tenir en compte les hores de tall, això significa que a partir d’una hora concreta l’operació pot comptar que és del dia següent, per tant, per assegurar els terminis es pot enviar l’ordre 6 dies abans en lloc de 5, o 3 en comptes de 2, per a gestions posteriors a la primera.

Decidir el lloc a visitar és la primera pedra al camí: no és el mateix triar com a destí un indret a milers i milers de kilòmetres de distància, que un que estigui més a prop del lloc on es resideix.

De fet, el professor, escriptor i investigador especialitzat en recerca sobre el turisme, la globalització i el canvi climàtic, Joan Buades, es pregunta si “és tan necessari marxar cada cop que tenim vacances”.

Triar el destí implica també decidir com hi vas. Tenint en compte que l’avió és el mitjà de transport que més contamina el planeta, tot plegat fa repensar en alternatives més sostenibles per viatjar com per exemple el tren, l’autobús o compartint cotxe. El viatge pot ser també part de l’aventura!

Així mateix, l’aspecte econòmic derivat de la decisió sobre el mitjà de transport triat és també clau al respecte: serà més barat viatjar en transport terrestre que no pas en avió.

Tan important és triar on viatges com decidir de quina manera et comportes a l’entorn. Per tal de seguir amb la línia de practicar unes vacances sostenibles i reduir l’impacte de la petjada ecològica, cal fer, en la mesura del possible, les compres desitjades als establiments locals.

D’aquesta manera s'estarà fomentant una economia social i solidària (ESS). Una proposta és, per exemple, consultar el mapa de l’economia solidària Pam a Pam, des d’on es poden agafar moltes idees d’allotjaments, restaurants i altres opcions per gaudir de la temporada d’estiu i enfortir el teixit de l’ESS.

Les diferents normes de l’AEB permeten el desenvolupament d’aplicacions o programes informàtics que fan possible automatitzar tasques relatives a la comptabilitat de l’entitat, ja que són capaços de processar de forma automàtica la informació dels documents que segueixen una estructura molt determinada. Entre aquests quaderns hi ha, per exemple, el 43, per a la recepció de moviments o extractes bancaris, i el 34, d’emissió de transferències.

La norma 34 és l’estàndard que estableix les característiques que ha de tenir el fitxer i, per tant, el programa per poder processar de manera automàtica un llistat d’ordres de pagament o transferències. Per tant, en aquest cas el document el genera l’entitat social cap a l’entitat financera.

Per tal de fer aquesta automatització correctament, és imprescindible indicar la següent informació:

• Compte de càrrega de l’ordenament.
• Compte d’abonament beneficiari.

En ambdós casos cal que aquesta informació tingui el format de Codi Compte Client (CCC), és a dir, que cal indicar aquests codis formats per 20 dígits i que, de fet, hem d’utilitzar sovint. Per això, és important tenir el CCC dels treballadors i treballadores. Cal tenir en compte que no es tracta només del número de compte del client/a, sinó que també incorpora el codi de l’entitat, el de l’oficina i els dígits de control.

A més a més, caldrà indicar altres dades com el NIF, direcció fiscal, data d’emissió de les ordres... També és important tenir en compte les possibles limitacions o condicions de l’entitat financera amb què es treballa, per exemple, en el nombre d’operacions que es poden incloure a la remesa. Això s’ha de tenir molt clar perquè, en cas contrari, el fitxer emès serà rebutjat per l’entitat.

Un cop s’ha fet el procediment a través del programa informàtic, es genera un arxiu amb unes característiques determinades que, en termes generals, inclou tres registres:

• Registre de capçalera.
• Registre de beneficiaris/beneficiàries
• Registre de totals (resumen de fitxer).

En resum, és convenient que les entitats del tercer sector amb un volum important de treballadors i treballadores o d’empreses proveïdores a pagar tinguin present l’existència d’aquesta norma -i d’altres- i d’aquest procediment per poder estalviar temps en qüestions de comptabilitat.

Les factures rectificatives, segons l’Agència Tributària, són factures que modifiquen alguna dada o càlcul d’una factura emesa anteriorment. També s’anomenen factures d’abonaments. Són la solució als errors que es poden cometre a l’hora d’emetre una factura. En definitiva, és un tipus de factura que en substitueix una que conté un error o que no inclou totes les dades que hauria de contenir.

Existeixen múltiples tipus de factures rectificatives. Per exemple, les factures que rectifiquen l’IVA o preu aplicat a un producte per a un client/a, o les que modifiquen algun contingut de la factura per complir amb els requisits legals de facturació, o les que es fan per recuperar l’IVA d’una factura impagada via la modificació de base imposable, entre d’altres.

Tota factura rectificativa ha d’informar del número de la factura que rectifica, ha de portar una sèrie de numeració diferent a la sèrie de facturació ordinària i ha de complir amb els altres requisits de la factura ordinària.

Cal també indicar que es tracta d’una factura rectificativa i el motiu de la rectificació. Només es podrà obviar el motiu quan es tracti d’una concessió d’un descompte o bonificació per volum d’operacions. En aquest cas la identificació dels motius és innecessària i és suficient indicar el període al qual fa referència, tal com s’explica al web d’assessoria Perez Sardà. Finalment, cal indicar l’import de la rectificació.

Cal tenir en compte que les factures que l’entitat rep com a despesa les fa una empresa o entitat proveïdora i si conté algun error, qui l’ha de canviar a través d’una factura rectificativa és el proveïdor/a en qüestió.

Una de les maneres més habituals d’emetre factures rectificatives és utilitzant programes informàtics de facturació com ara el que ofereix Quipu, Debitoor, Contasimple... També hi ha programes de facturació exclusius i adaptats a les entitats del tercer sector. Per exemple, el que ofereix Suport Tercer Sector – Fundesplai.

El primer que cal tenir present és que totes les entitats financeres estan obligades a emetre informació mensual dels moviments bancaris del client/a de forma gratuïta. Cada banc o caixa d’estalvis pot tenir les seves particularitats, però, com a norma general, actualment es pot demanar a través del web de l’entitat corresponent. Per a poder fer aquest tràmit cal que sigui la persona titular o autoritzada qui ho demani.

L’habitual és que l’entitat bancària emeti aquest arxiu mensualment, però es pot demanar amb una altra freqüència, fins i tot, de manera diària. La freqüència amb què es demani es pot decidir en funció del volum de moviments de l’entitat, però, com a mínim, pot ser interessant disposar d’un extracte a l’any. Les entitats financeres poden emetre aquest document de forma immediata (en unes hores), l'endemà o de forma periòdica. Els bancs o caixes d’estalvi també poden emetre aquest extracte d’anys anteriors o de comptes cancel·lats, en aquests casos, però, pot suposar un cost i trigarà un temps.

Actualment, el més habitual és poder descarregar aquesta informació a través del lloc web o rebre-la en format digital (tot i que poden haver-hi entitats financeres que encara l’enviïn per correu postal). En tot cas, cal tenir en compte el format de l’arxiu que proporciona l’entitat financera i, si és convenient, demanar i concretar directament amb l'entitat financera les especificitats d’aquest document i del seu enviament.

Existeixen diversos programes de comptabilitat amb què pot treballar una entitat sense ànim de lucre i és bo informar-se i conèixer la forma de treballar amb els arxius AEB 43. Però com a norma general, cal carregar el fitxer al programa de comptabilitat i a cada moviment s’indicarà la seva contrapartida de forma més o menys automàtica (segons el programa). A més, encara que no es disposi d’un programa específic, l’extracte és útil si es treballa de forma més manual o amb Excel, ja que permetrà fer una comprovació més ràpida dels moviments.

El nou Codi de conducta relatiu a les inversions financeres de les entitats sense afany de lucre estableix que aquestes entitats poden realitzar “qualsevol inversió [financera temporal] en algun dels instruments financers regulats a la Llei del Mercat de Valors”. És a dir, instruments monetaris, accions, fons d’inversió...

Malgrat tot, cal tenir en compte les excepcions que regulen aquest article. En primer lloc, cal tenir present el que estableix el títol fundacional, els estatuts de l’entitat o la normativa d’aplicació en referència a les possibles restriccions per fer inversions.

A més, es consideren excepcions per a la inversió la part del patrimoni que l’entitat hagi obtingut a través d’aportacions “efectuades pel fundador, donats o associats amb subjecció a requisits de no disposició o amb vocació de permanència”.

Per últim, també queden fora “les inversions financeres afectes a la cobertura de provisions tècniques de les mútues asseguradores i mutualitats de previsió social” per tal de garantir el compliment de les obligacions futures i per evitar que els recursos aportats pels assegurats puguin quedar dilapidats per una inversió incorrecta.

En cas que una entitat decideixi dur a terme inversions financeres, cal que tingui en compte els mitjans humans i materials necessaris per desenvolupar aquest objectiu, així com els sistemes per gestionar les inversions en instruments financers “adequats i proporcionats al volum i naturalesa de les inversions realitzades o a realitzar”.

Per tal que les inversions siguin tan adequades com sigui possible seguint la regulació de l’entitat i els seus objectius, cal que el personal amb capacitat de decisió tingui suficients coneixements i experiència en aquest àmbit, ja que comporta certa complexitat. En cas contrari, l’entitat podrà comptar amb assessorament professional, sempre que això no comporti conflictes d’interès.

Si els instruments financers són superiors als 10 milions d’euros, l’entitat haurà de tenir en compte algunes especificacions. En aquest cas és recomanable la constitució d’una comissió d’inversions, integrada “per un mínim de tres membres, dos d’ells o elles amb coneixements i experiència suficients, que s’hauria de reunir regularment com a mínim quatre vegades l’any”, amb control intern i amb suficient autoritat i independència.