Econòmic

Dins d'aquest àmbit hi ha tres tipus de donacions que gaudeixen de deduccions fiscals:

• Les persones físiques amb residència habitual a Catalunya poden aplicar una deducció del 15% de les quantitats donades per donatius a favor de l'Institut d'Estudis Catalans i de fundacions o associacions que tinguin per finalitat el foment de la llengua catalana i que figurin inscrites en el cens d'aquestes entitats que elabora el departament competent en matèria de política lingüística, amb el límit màxim del 10% de la quota íntegra autonòmica.
• Les persones físiques amb residència habitual a Catalunya poden aplicar una deducció del 25% de les quantitats donades per donatius a favor de centres de recerca adscrits a universitats catalanes i els promoguts o participats per la Generalitat, que tinguin per objecte el foment de la recerca científica i el desenvolupament i la innovació tecnològics, amb el límit màxim del 10% de la quota íntegra autonòmica.
• Les persones físiques amb residència habitual a Catalunya poden aplicar una deducció del 15% de les quantitats donades per donatius a favor de fundacions o associacions que figurin en el cens d'entitats ambientals vinculades a l'ecologia i a la protecció i millora del medi ambient del departament competent en aquesta matèria, amb el límit màxim del 5% de la quota íntegra autonòmica.

D'altra banda, les quantitats donades per part d'empreses mercantils o altres persones jurídiques donen dret a la deducció del 35% de la donació a la quota de l'Impost de Societats (art. 20 de la Llei 49/2002).

Si en els dos períodes impositius immediatament anteriors s'haguessin realitzat donatius, donacions o aportacions amb dret a deducció a favor d'una mateixa entitat per import igual o superior, a cadascun d'ells, al de l'exercici anterior, el percentatge de deducció aplicable a la base de la deducció a favor d'aquesta mateixa entitat serà del 40%.

La base de la deducció té el límit del 10% de la base imposable de l'Impost de Societats del/la donant i, en cas de no poder aplicar la totalitat de la deducció per aquest motiu, l'excés pendent es pot compensar en els 10 exercicis posteriors als quals es produeixi la donació.

Si les aportacions que fan les persones jurídiques s'articulen mitjançant un Conveni de Col·laboració Empresarial en activitats d'interès general (art. 25 de la Llei 49/2002), les quantitats satisfetes o les despeses realitzades tenen la consideració de despeses deduïbles (en la seva totalitat, sense limitació) en la determinació de la base de l'Impost de Societats de la persona jurídica col·laboradora.

A aquests efectes, s'entén per Conveni de Col·laboració Empresarial en activitats d'interès general aquell conveni pel qual les entitats beneficiàries del mecenatge, a canvi d'un ajut econòmic per a la realització de les activitats que efectuen en compliment de l'objecte o la finalitat de l'entitat, es comprometen per escrit a difondre, per qualsevol mitjà, la participació del col·laborador/a a l'activitat esmentada. En aquests convenis, la difusió de la participació del col·laborador/a no constitueix cap prestació de serveis i, per tant, no està subjecta a IVA.

Per últim, dins dels incentius i deduccions que es contemplen en l'àmbit estatal, també cal tenir en compte totes aquelles entitats que no estan incloses dins de l'àmbit de la Llei 49/2002.

En aquests casos, les quantitats donades per persones físiques a les fundacions i associacions declarades d'utilitat pública, que no hagin optat a la Llei 49/2002 o bé que no compleixin les condicions i requisits per poder estar compreses en aquesta llei, originen un dret a una deducció del 10%, sempre que es disposi de la justificació documental adequada.

La base de la deducció pel/per la donant, en aquest supòsit, no podrà superar el 10% de la seva base liquidable de l'exercici.

La normativa de la Sociedad Estatal de Loterías y Apuestas del Estado (SELAE) publica cada any una nota informativa destinada a les administracions de loteria i punts de venda autoritzats amb l’objectiu d’informar sobre el procediment per demanar autorització i vendre participacions de loteria per part d'entitats benèfiques, sense afany de lucre o declarades d'utilitat pública.

Aquesta autorització només s'emet a les entitats declarades benèfiques i que vulguin vendre amb un sobrepreu que mai podrà excedir del 20% del preu del bitllet. Aquesta autorització no es farà extensiva a cap altre tipus de participació habitual d'altres entitats o associacions, respecte de les quals, la SELAE no té competències.

Per aquest motiu, les entitats no lucratives no estaran obligades a demanar permís per distribuir participacions de loteria tot i que portin un recàrrec o donatiu associat a la participació.

Les persones pagadores dels premis, normalment, les entitats financeres o les mateixes administracions de loteria o punts de venda autoritzats dels bitllets, són les obligades a fer la retenció. Però si la butlleta és compartida, la persona o entitat que vagi a cobrar-la haurà d'informar els i les retenidores de quines són les persones, empreses o entitats beneficiàries dels premis, per tal que la tributació i retenció siguin repartides proporcionalment entre totes les persones i entitats guanyadores del premi.

Per exemple, si un dècim de Loteria de Nadal, dividit en 10 participacions de 2 € cadascuna ha estat premiada amb 50.000 €, els 10.000 € que sobrepassen els 40.000 € estaran sotmesos a tributació i retenció. Cadascuna de les parts veurà el seu premi de 5.000 € retallat en el 20% sobre la seva part proporcional que sobrepassa els 40.000 €. O sigui, se li farà una tributació i retenció sobre els 1.000 € que sobrepassen, en cada participació, del límit exempt de tributació.

Si el premi provingués d'un ens de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu, com que el pagador estranger no ho sotmetrà a retenció, caldrà que el beneficiari faci directament l'ingrés a Hisenda per la part que sobrepassi els 40.000 € exempts, mitjançant el model 136.

Cada organització ha d’escollir l’estratègia de captació de fons que sigui més coherent amb els seus valors. En aquest sentit, el primer que ha de preguntar-se una entitat que estigui pensant en constituir una botiga en línia és si realment la necessita i quin sentit té la seva creació.

Generalment, aquesta opció pot servir com a instrument de comunicació amb les persones col·laboradores, sobretot si s’utilitza un llenguatge proper en el procés de venda dels productes i si aquests transmeten idees relacionades amb la causa de l’organització.

També pot ser una bona via de captació de fons, però aquesta normalment ha de combinar-se amb altres, ja que pot no resultar tan útil com s’esperava i convertir-se en una inversió perduda.

• Analitzar altres botigues del sector que funcionin pot servir com a full de ruta. També se les pot demanar consell i cooperació, sempre considerant que els seus principis no siguin contraris als de la pròpia entitat.
• És igualment important tenir cura del disseny i de la qualitat dels productes a la venda. Aquests, a més a més, haurien d’identificar-se amb els valors de l’organització.
• Invertir temps i recursos en la realització d’un pla de màrqueting és vital. Aquest servirà per definir cadascuna de les fases del procés de venda. Així mateix, contractar alguna persona experta en posicionament web pot marcar la diferència.
• De vegades, les botigues físiques també es converteixen en espais que s’aprofiten per organitzar xerrades i exposicions. Les botigues virtuals poden associar-se a un blog en el qual tractar temes d’interès o en el qual s’expliqui el procés d’elaboració dels productes que es venen.
• La fase de difusió aniria inclosa en el pla de màrqueting. Aquesta pot donar-se de forma híbrida: a través de les xarxes socials, el butlletí, el web i els mitjans de comunicació, però també amb el material imprès de l’organització, al barri i als esdeveniments en els quals es participi.

Un recurs potestatiu de reposició és un procediment administratiu que permet a la persona o entitat implicada recórrer una resolució que hagi fet l’administració pública perquè la considera contrària.

Que sigui potestatiu significa que l’entitat interessada no té l’obligació de presentar abans el recurs per aquesta via per poder acudir als tribunals. És a dir, que es podria anar directament per via judicial, però no es pot presentar el recurs alhora per les dues vies.

En aquest sentit, segons el que estableix l’article 123 de la Llei 39/2015, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, si es decideix optar per un recurs de reposició no es podrà passar a la via judicial fins que no s’hagi resolt expressa o presumptament (és a dir, per silenci administratiu) el primer recurs.

A més a més, es tracta d’un procés administratiu, per tant, es realitza a través de la mateixa administració que ha emès la resolució i no és necessària la intervenció d’un advocat/da ni procurador/a.

No obstant això, l’entitat pot comptar amb el suport d’una persona especialitzada per dos motius. D’una banda, per revisar i tramitar el recurs que s’interposi. En segon terme, si es té clar que es vol arribar fins al final de la qüestió (i no es descarta recórrer a la via judicial), pot ser més efectiu comptar amb un advocat/da o procurador/a que conegui tot el procediment fet per l’entitat.

En primer terme, cal redactar un escrit d’interposició on s’indiquin les al·legacions que es consideren oportunes, siguin qüestions de fet o de dret. En aquest document, a més, cal especificar que no s’ha impugnat el mateix acte de via economicoadministrativa.

Aquest document ha d’incloure la següent informació:

• Dades d’identificació de qui recorre.
• Identificació de l’acte que s’està recorrent i la raó de la impugnació.
• Dades de contacte per a la notificació.
• Lloc, data i signatura de qui recorre.
• Dades d’identificació de l’òrgan al qual es dirigeix.

Juntament amb aquest redactat, s’han d’incloure “els documents que serveixen de base a la pretensió que s’exerciti”, tal com indica l’AEAT, és a dir, que siguin prova del que s’està impugnant.

A partir d’aquí, un cop tramitat el recurs de reposició, aquest és resolt per l’òrgan competent, que en aquest cas és l’Agència Tributària.

Finalment, l’entitat obtindrà una resolució en el termini màxim d’un mes amb l’estimació o desestimació del recurs interposat. En aquest sentit, la resolució pot ser expressa o per silenci administratiu (quan transcorregut un mes no hi ha cap notificació). A partir d’aquí l’entitat pot optar per recórrer-ho a través de la via judicial, ja que contra la resolució d'un recurs de reposició no es pot interposar un altre.

En general, els esdeveniments ajuden les organitzacions a donar-se a conèixer i a guanyar visibilitat. Un acte online, a més, permet traspassar fronteres, ja que el públic pot seguir-lo des de qualsevol lloc. Així, l’entitat té la possibilitat de fer el salt de l’àmbit local al global i arribar a més persones interessades en la seva causa, encara que no visquin a prop d'on s’ubica la seva seu.

D’altra banda, els esdeveniments online tenen uns costos menors que els presencials, ja que aquests últims requereixen més recursos enfocats a la logística (personal, material...). També és important, però, tenir en compte que el format online no és totalment gratuït, i que pot ser interessant invertir en eines i plataformes digitals que facilitin la seva organització i desenvolupament.

Pàgina de donació: si el teu lloc web té una pàgina específica per rebre donacions, pots difondre-la al mateix esdeveniment. Si no, pots crear una nova pàgina de donacions i utilitzar-la per donar informació detallada sobre l’acte. Aquesta és l’opció més adient si sol·licites donacions voluntàries a les persones assistents al final de l’acte.

Venda d’entrades: si l’esdeveniment es tracta d’un concert o una gala, pots recórrer a aquesta modalitat per controlar l’assistència i per recaptar fons a través de plataformes com Eventbrite o Ticketmaster (Universe o Ticketpass són d’autogestió). Això sí, s'ha de pagar una petita comissió per cada entrada.

Xarxes socials: també existeix l’opció de retransmetre l’esdeveniment en directe a través de Facebook Live o Instagram Live, plataformes que permeten recaptar fons durant la retransmissió. Els espectadors i espectadores veuran una opció a la pantalla per fer la donació de forma directa.

Plataformes de pagament: si es proposa una tarifa de registre per accedir a l’esdeveniment, es pot utilitzar Paypal, per exemple. Aquesta plataforma té un servei específic per a organitzacions sense ànim de lucre amb una comissió reduïda i, a més, només cal indicar una adreça de correu electrònic perquè les persones facin la seva donació.

Crowdfunding: el crowdfunding és una xarxa de finançament col·lectiva online. Es pot fer servir a través de plataformes com iHelp, Mi Grano de Arena o Kukumiku (que també permet fer sortejos solidaris). De vegades s’utilitza per finançar projectes específics, però també pots utilitzar aquesta eina per recaptar fons i aprofitar un esdeveniment per fer l’anunci.

'Peer-to-peer': aquesta expressió anglesa significa "d’igual a igual". És un mètode que consisteix en què les persones vinculades a l’entitat recaptin fons per elles mateixes a través dels seus contactes propers, de manera que l’entitat pugui arribar a un públic més ampli. Si es vol aprofitar un esdeveniment per fer ús d’aquesta tècnica, les persones donants s'encarregarien de fer difusió de l’acte i, alhora, de sol·licitar les donacions.

L’anàlisi PESTEL és una tècnica d’avaluació de l’entorn que ajuda a identificar les oportunitats i amenaces d’una organització. És una eina que normalment precedeix la creació d’un DAFO i que és especialment útil per a plans estratègics, de màrqueting o financers. L’objectiu del model és entendre els factors que delimiten el marc general de les organitzacions, tal com s’explica al Pla Estratègic del Tercer Sector d’Acció Social.

Un PESTEL analitza cinc factors de l’entorn, un per cada lletra de la paraula: el Polític, l’Econòmic, el Sociocultural, el Tecnològic, l’Ecològic i el Legal. Originàriament l’anàlisi es deia PEST, però amb l’increment de la complexitat de l’entorn, s’hi van afegir els factors legals i mediambientals.

La Henley Business School, al Regne Unit, defineix els factors a analitzar d’aquesta manera:

• Factors polítics (P): Aquí cal fer una recerca de la situació política que envolta l’entitat. Si és una entitat de Barcelona, per exemple, s’analitzarà qui governa a l’Estat espanyol, a Catalunya i a la ciutat de Barcelona, i quines polítiques destaquen en l’àmbit laboral, fiscal o comercial, per exemple.
• Factors econòmics (E): Inclouen el creixement econòmic del país, el PIB, la situació de les subvencions i ajudes públiques, els Pressupostos Generals de l’Estat...
• Factors socials (S): S’hi analitzen els aspectes culturals, els canvis en la manera de consumir, en la forma de col·laborar amb associacions o captar fons. També s’hi ha d’incloure informació sobre el creixement de la població o el nivell d’educació.
• Factors tecnològics (T): Inclouen els aspectes com la investigació o inversió en I+d, el ritme dels canvis tecnològics o l’automatització de les feines.
• Factors ecològics (E): En aquest apartat s’han de buscar les normatives específiques sobre medi ambient en l’àmbit geogràfic on s’inscriu l’organització. També cal analitzar la consciència social sobre la sostenibilitat i les tendències que poden l’entitat.
• Factors legals (L): Finalment, en aquesta secció cal enumerar les lleis principals que afecten l’activitat de l’organització analitzada.

El Número de Referència Complet és un codi que consta de 22 caràcters alfanumèrics. Aquest es genera automàticament per l’entitat bancària o la seu electrònica de l’Agència Tributària quan es realitza un pagament tributari i apareix juntament amb les dades de l’ingrés.

Serveix per identificar l’operació i per justificar que s’ha fet el pagament i és necessari per fer gestions amb l’AET.

Aquest número està format de manera xifrada a partir de la informació del NIF de la persona declarant, l’import, el model, l’exercici i el període. Per això, és tan important verificar que les dades que s’aporten quan es fa el pagament siguin totalment correctes.

L’altra possible via per obtenir l’NRC consisteix a fer el pagament de l’import pertinent a través de l’entitat bancària col·laboradora, sigui per via telemàtica o presencialment.

Aquesta és una alternativa vàlida en cas que no es disposi del certificat digital, el DNI electrònic o la clau d’accés a la seu electrònica. En tot cas, es recomana a les entitats obtenir el certificat digital per agilitzar els seus tràmits amb l’administració pública.

Per poder fer al tràmit i obtenir l’NRC a través del banc, caldrà aportar les següents dades: model, exercici, període, NIF de la persona declarant, cognom i l’import exacte.

Machakos Cooperative Union (MCU), a Kenia, pretén influir en les polítiques públiques sobre gènere, però també treballa a nivell intern per apoderar les dones.

Són conscients de l’existència d’obstacles que impedeixen les dones participar en determinats espais, així que realitzen formacions, garanteixen la igualtat d’oportunitats en la contractació del personal, promocionen projectes que donen beneficis econòmics a dones, faciliten el seu accés al crèdit i intenten que l’entorn de treball sigui segur per a elles.

A Creative Handicrafts (Índia) es contracten dones desfavorides dels suburbis de Bombai durant tot l’any, oferint-les un fons de benestar social i un sou mensual d’acord amb el nombre de peces que confecciona cadascuna d’elles.

El comitè intern de l’organització s’encarrega de la lluita contra l’assetjament sexual i, a més, les dones poden formar part d’un grup d’estalvi i crèdit exclusiu per a treballadores.

Gairebé tots els càrrecs importants i totes les persones contractades a les cooperatives que formen part del Fòrum Comerç Just Indonèsia són dones. Procuren que tant la seva estructura organitzativa com la seva activitat promogui el poder femení: des de la contractació fins el lideratge, passant per la formació i la participació en la presa de decisions.

L'organització Pekerti, per exemple, té en compte la concessió de baixes per maternitat, lactància materna i fins i tot menstruació.

A Sabahar, les dones exerceixen funcions de supervisió i gestió. Considerant que una feina fixa ajuda tant psicològicament com econòmicament les dones, ofereixen contractes a llarg termini. D’altra banda, treballen per a l’eliminació dels estereotips en els llocs de treball i per afrontar els prejudicis de gènere.

La Fundació Chankuap (Ecuador) obre línies de microcrèdit perquè les dones s’encarreguin d’activitats productives, ofereix formacions i les anima a prendre decisions i a formar col·lectius. A més a més, encoratja els homes a participar en activitats que sempre han estat considerades femenines.

Per a lluitar contra aquestes situacions recurrents, l’Agència Tributària ofereix al seu lloc web un apartat on es van actualitzant els casos de 'phishing' que es van detectant. En el moment en què una entitat rep una notificació sospitosa, hi ha l’opció de visitar aquesta pàgina per consultar si el missatge rebut coincideix amb alguna de les estafes (actuals o anteriors) o és similar.

Davant possibles sospites també es pot revisar el Twitter de l’Agència Tributària, d’aquesta manera es pot verificar si altres persones han rebut un missatge similar i com es recomana actuar en cada situació. És, a més, un bon lloc on plantejar dubtes si no es té clara la veracitat d'un missatge rebut per l'Agència Tributària.

Davant d'aquestes situacions, l’Agència Tributària recomana “no obrir missatges d'usuaris desconeguts”. Aquests tampoc no s’han de respondre, no s’ha d’accedir als enllaços ni s’han de descarregar els fitxers.

En tot cas, l'AEAT insisteix que en cap cas l'ens “no sol·licita per correu electrònic o SMS informació confidencial, econòmica o personal, números de compte ni números de targeta”. Amb la qual cosa, cal actuar amb cautela i tenir presents els aspectes plantejats al primer punt.

A més a més, l’AEAT ofereix diversos canals per contactar i denunciar estafes a través de Twitter, pel xat del lloc web, per telèfon a través d’un formulari en línia.

La Llei 11/2021 modifica directament les sancions aplicables a aquest tipus de declaracions.

En primer lloc, cal tenir en compte que les declaracions trimestrals més habituals que presenten les entitats no lucratives són els models 303 (IVA), 111 (retencions d'IRPF de rendiments del treball, professionals i premis) i 115 (retencions d'IRPF d’arrendaments o lloguers).

L'Impost de Societats es declara mitjançant el model 200 (declaració anual) i el model 202 (pagaments a compte, si escau).

Totes aquestes declaracions poden sortir positives (a pagar), negatives (a retornar o a compensar) o a zero.

En cas de presentar fora de termini una d'aquestes declaracions, o una altra de característiques similars, la sanció variarà en funció del resultat de la declaració i de si aquesta presentació es fa abans o després d'haver rebut cap requeriment reclamant-la per part de l'Agència Tributària.

Amb les noves modificacions la quantificació de la sanció també depèn de quant es triga a esmenar els errors. En cas que no hi hagi requeriment de l’administració, el recàrrec serà de l’1% més un altre 1% addicional per cada mes complet de retard, si el resultat és a ingressar.

Així doncs, si es presenta abans de complir el primer mes de retard, el recàrrec serà de l’1%; en cas que sigui entre un i dos mesos menys un dia serà del 2%; i així successivament fins els dotze mesos. A partir d’aquest període, el recàrrec serà del 15% més els corresponents interessos de demora.

Per tant, la nova regulació estableix un sistema més proporcional que el que hi havia fins ara, que establia només quatre percentatges diferents de recàrrec.

No obstant això, hi ha aspectes que la nova llei no recull i que, per tant, s’entén que es mantenen. En aquest sentit, si la declaració és negativa o queda a zero, la sanció és fixa, per un import de 100 euros, també sempre i quan no s'hagi rebut cap requeriment.

En cas que l’Administració Tributària hagi requerit la presentació del model en qüestió, la sanció habitual és de 200 euros, en el cas de les declaracions negatives o amb resultat zero.

En el cas de les declaracions positives que hagin estat requerides, l'Administració Tributària establirà la sanció entre el 50% i el 150% del resultat de la liquidació, segons el que estableixen els articles 191 i 192 de la Llei General Tributària.

Cal tenir present que els recàrrecs o sancions es poden reduir en un 25% o 40%, respectivament, en cas que l’ingrés es faci en els terminis indicats en la notificació amb la liquidació provisional rebuda i si no es recorre.

Per tant, sempre és molt recomanable que l'entitat presenti les declaracions a les quals estigui obligada abans de rebre la reclamació per part d'Hisenda. A més, haver presentat les declaracions en el termini establert no eximeix d’haver d’estar al cas de possibles errors, per tal de fer les modificacions pertinents al més aviat possible. Com abans es liquidin aquests errors, menys s’haurà de pagar com a sanció.

Les modificacions del 2021 canvien les sancions imposades que queden de la manera següent:

• 65% de reducció si es tracta d'una acta d'inspecció que es tanca amb acord, segons el previst en l'article 155 de la Llei 11/2021. En la versió anterior era del 50%.
• 30% en els casos d'actes de conformitat.

També varia el percentatge de reducció addicional que passa del 25 al 40%. Aquest s’afegeix un cop aplicada, si s’escau, alguna de les anteriors reduccions i sempre que es compleixi alguna de les circumstàncies següents:

• es realitzi l'ingrés total de l'import restant de la sanció en període voluntari, sense haver presentat sol·licitud d'ajornament o fraccionament de pagament, o
• que no s'interposi recurs o reclamació contra la liquidació o la sanció.

Cal tenir present que no s’apliquen modificacions en el sistema de l'Agència Tributària per qualificar la gravetat de la infracció en lleu, greu i molt greu. Aquest sistema permet determinar les sancions que cal imposar. Tampoc canvien les sancions per la presentació fora de termini de les declaracions informatives i censals.

No es regeixen pels mateixos criteris descrits anteriorment les declaracions informatives que es presenten durant el mes de gener i que inclouen dades amb transcendència tributària que obligatòriament s'han d'aportar a Hisenda segons el que es recull a l'article 93 de la Llei General Tributària, per tal que aquesta pugui tenir tota la informació de les persones o empreses que es relacionen amb la entitat. En aquest cas, la Llei 11/2021 no aplica modificacions, per tant, es manté de la següent manera.

Aquestes declaracions (les més habituals, els models 190, 180, 182 (donatius), 390 i 347) inclouen informacions i dades personals que l'Administració Tributària requereix. Suposen un resum de la informació d’autoliquidacions presentades per part dels subjectes passius o informació de manera massiva (en el cas del 182 i 347).

D'aquesta manera, posteriorment l'Administració pot emetre els esborranys de les respectives declaracions d'IRPF, o pot contrastar el que cadascuna d'aquestes persones o empreses declara pel seu compte.

Per tant, per a Hisenda, la informació proporcionada en aquestes declaracions anuals és molt important i la falta de presentació es sanciona més durament.

Si la presentació fora de termini de la declaració es produeix abans de ser requerida per Hisenda, la sanció serà de 10 euros per cada persona declarada, amb un mínim de 150 euros i un màxim de 10.000 euros.

Si la presentació es fa després de rebre un requeriment per part de l'Agència Tributària, la sanció és del doble: 20 euros per cada declarat/da, amb un mínim de 300 euros i un màxim de 20.000 euros.

Aquestes sancions queden regulades a l'article 198 de la Llei General Tributària. De nou, es constata que és millor presentar les declaracions extemporànies abans que siguin reclamades a l'entitat, atesa la reducció aplicable en l’import de les sancions que ara es farà segons les modificacions.