Econòmic

L’Adreça Electrònica Habilitada única (DEHú) és un servei de notificacions electròniques administratives i tributàries emeses per diverses administracions públiques. Aquest sistema d’informació depèn del Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital. L’objectiu d’aquesta eina és facilitar a través d'un únic servei l’accés a les notificacions (és a dir, les resolucions administratives o judicials) i comunicacions que puguin rebre les persones físiques i jurídiques.

En concret, quan s’hi accedeix a través de l’autenticació es poden visualitzar les notificacions pendents i comparèixer-les, és a dir, acceptar o rebutjar les notificacions rebudes –en aquest cas, es fa de forma electrònica.

També es poden consultar notificacions –i continguts– ja realitzades, per tant, ja acceptades o rebutjades, i recuperar les comunicacions. En aquesta línia, en verd apareixeran els missatges informatius, en groc els avisos programats o d’importància mitjana i en vermell els missatges d’error o alta importància.

A través de DEHú també es poden incloure i modificar les dades de contacte per tal de rebre els avisos a través de correu electrònic. De fet, cada entitat pot incloure fins a cinc correus electrònics on es rebran les notificacions.

Aquelles entitats que ja havien comunicat una adreça de correu a través de la DEH, haurien de comunicar alguna adreça a la DEHú per continuar rebent els avisos, ja que la migració de dades no s’ha fet automàticament.

Precisament, el principal potencial d’aquesta eina és poder disposar en un únic lloc de les notificacions de diverses administracions. Això pot ajudar les persones que treballen a les entitats no lucratives en la gestió de l’organització sense haver de revisar constantment tots els portals de les diferents administracions amb què treballen.

L’Adreça Electrònica Habilitada única inclou més de vuit mil organismes emissors de notificacions, per aquest motiu, la manera de consultar-los és a través d’un cercador que permet buscar pel Directori Comú d’Unitats Orgàniques i Oficines (DIR3) –un codi que correspon a cada administració– o pel nom de l’organisme. D’aquesta manera, es pot accedir a informació concreta de l’organisme.

Entre els organismes emissors hi ha els que depenen dels ministeris (per exemple, la Subdelegació del Govern a Tarragona), d’algunes comunitats autònomes i dels ajuntaments. Cal tenir en compte que en el cas català hi ha moltes administracions que no s’inclouen al DEHú. Es poden consultar les administracions en el cercador o en el llistat d’emissors.

Al primer quadrant es troben les tasques 'urgents' i 'importants'. Aquest quadrant és vital, perquè si una tasca es defineix com a urgent i a la vegada important, aquesta és la que s’ha de prioritzar i dur a terme de seguida.

La urgència o importància poden ser causades per diversos motius, com ara l’existència de data límit, una crisi, la possibilitat d’ocasionar un problema o alguna imposició externa d’un/a superior, entre altres. Com en tots els casos, requereix parar-se cinc minuts a analitzar la situació per tal de definir-la de manera correcta.

El segon quadrant, on es trobarien les tasques 'no urgents' però 'importants', és el de solució més clara. Si una tasca és important, però no urgent, pot ser clau que sigui realitzada —o almenys coordinada— pel o la líder. Tot i així, no cal fer-la de forma immediata, per la qual cosa la solució serà planificar o posposar.

Són tasques que no repercutiran en el dia a dia ni en l’estratègia de l’organització si no es fan de seguida i les fem en un altre moment, tot i que la seva importància fa que no es puguin oblidar i es tinguin presents. Programar-les és una bona solució.

La matriu d’Eisenhower no és inamovible. Si per exemple es rep una sol·licitud de l'equip de projectes per preparar-ne un de manera urgent que suposarà un ingrés important per a l'entitat, no sempre s'haurà de considerar 'urgent' i 'important'. Es pot fer una trucada a la persona sol·licitant per saber si la data de presentació és ara o en un mes, amb la qual cosa deixaria de ser urgent. O, si l'ingrés de l'entitat no serà tan gran o el temps invertit serà massa, podria deixar de ser important.

Un altre exemple seria la recepció d'un correu electrònic que demana informació urgent, requerint un estudi. Evidentment, es pot tornar a demanar informació, però si es dona resposta a aquesta sol·licitud i fins i tot data de quan es tindrà la informació, probablement la tasca estaria perdent urgència i caldria canviar-la de quadrant.

Jugar amb la matriu d’Eisenhower pot ser una forma essencial per a la feina del o la líder. I utilitzar bé el temps, per a una persona que lidera, sempre és quelcom urgent i important.

Silvia Bueso ha detectat diverses dificultats que han d’afrontar les entitats sense ànim de lucre arran de la pandèmia:

• Diversificar les fonts de finançament: gairebé totes les vies de finançament han perdut estabilitat, sobretot, el finançament públic. Per aquest motiu, Bueso destaca la necessitat predominant per a moltes entitats de “buscar vies de finançament privades, siguin de particulars o d’empreses”.
• Definir una estratègia: una nova situació i l’augment considerable de la demanda de serveis o de persones beneficiàries ha fet palès la manca d’una planificació de captació de fons: “moltes entitats no sabien per on començar”. Assenyala que en temps de canvi “cal una estratègia pivotant que es vagi adaptant a cada circumstància”, perquè “no sempre totes les causes són igual de sexis”. Malgrat això, “si tens una comunitat que està amb tu, no has de descartar la teva causa pel context”.
• Crear un relat més atractiu: “hi ha molt més soroll quan demanes suport”, és a dir, que hi ha moltes entitats de caràcter divers (associacions, fundacions, universitats, projectes culturals...) demanant fons a les mateixes persones o empreses. “Això vol dir que no pots anar amb una proposta de valor que no destaqui la teva diferència o el que transformes amb la teva causa”, explica.
• Potenciar les habilitats: de comunicació, de relació, de negociació, d’empatia i de resiliència, que són mancances habituals. És a dir, saber “demanar sense que sigui una vergonya”, tenir la capacitat de comunicar el valor diferenciador de la causa, entendre com iniciar una relació per guanyar-se la confiança de l’altra persona o tenir la capacitat de negociar són, per a Silvia Bueso, “habilitats suaus” que haurien de tenir totes les persones de l’entitat.

Tenir un departament concret de captació de fons, sense dubte, és molt positiu per a les entitats i permet monitoritzar, professionalitzar i gestionar la relació amb els grups de donants o patrocinadors/es.

Tot i això, Bueso defensa que aquesta tasca implica totes les persones de l’entitat: la direcció, el patronat, el voluntariat, el personal treballador... El ‘fundraising’ es basa a fer d’altaveu i establir relacions. Això, per tant, ho pot fer tothom. Per a Silvia Bueso la captació de fons és més aviat una relació d’amistat: “jo parlo del ‘friendraising’, és a dir, generar gent que sigui amiga de la teva causa”.

Per a Silvia Bueso el llenguatge sempre és molt important per tenir més o menys èxit en la captació de fons:

• Menys monòlegs i més diàlegs: les entitats han de dialogar amb el/la donant per fer entendre el propòsit de la seva causa i per transmetre la millora que també rebrà amb la col·laboració. També és pertinent interpel·lar l’interlocutor i demanar-li retorn del que es fa.
• Democratitzar el llenguatge: cal posar-se a la pell de l’interlocutor/a per comunicar-se d’una manera entenedora, sobretot si l’altre/a no té expertesa en aquella qüestió, d’aquesta manera s’evita fer sentir malament.
• Adaptar el discurs al canal: sobretot s’ha de ser breu quan es fa una comunicació en línia.

A través de l’Impost de Societats les associacions i fundacions declaren els seus ingressos i despeses durant l’exercici econòmic. Per tant, anualment han de presentar aquesta declaració, que es fa a través del model 200.

La presentació s'ha de fer entre l’1 i el 25 de juliol, a través del model 200 de l’IS corresponent a l’exercici econòmic de l’any anterior, sempre que aquest coincideixi amb l’any natural (és a dir, que s’hagi tancat a 31 de desembre). En tot cas, el termini per fer la declaració de l’IS és de vint-i-cinc dies naturals següents als sis mesos posteriors al tancament de l’exercici. La data de tancament podrà variar si l’entitat té inclosa als estatuts una data de tancament diferent -perquè sigui vàlida cal haver-la notificat a través del model 036.

Cal esmentar que la presentació del model 200 s’ha de realitzar de forma telemàtica, això significa que l’entitat ha de disposar del certificat digital.

Fins al 20 de juliol, a més, cal presentar a l’Agència Tributària les declaracions fiscals del segon trimestre (fins cinc dies abans en cas que es vulgui domiciliar el pagament). Al llarg de les pròximes setmanes cal declarar el model 111 de retencions i ingressos a compte de l’IRPF; el model 115 relatiu a l’arrendament d’immobles urbans; el model 123 de retencions de l’IRPF i Impost sobre Societats d’interessos de préstecs o altres rendiments sobre el capital, i el model 216 sobre les retencions de pagaments a persones, entitats o empreses que no tinguin la residència fiscal a l’Estat espanyol.

Durant aquest termini també cal presentar la declaració 303 d’autoliquidació d’IVA i la 349 relativa a les operacions realitzades amb entitats o empreses subjectes a IVA inscrites al Registre d’Operadors Intracomunitaris d’Hisenda.

Des dels serveis d’assessorament i acompanyament es dona suport per resoldre dubtes sobre l’Impost de Societats de les entitats, a banda d’altres qüestions referents a la gestió de l’organització.

Per comprovar si es tenen deutes amb Hisenda hi ha dues maneres, virtualment o presencialment. Si s’escull fer la consulta en línia, es pot realitzar de forma ràpida i immediata. A la web de l’Agència Tributària s’ha d’accedir a la secció ‘Consultar deutes’, una vegada dins s’ha d’introduir el certificat electrònic, DNI electrònic o Cl@ve PIN. Quan es dur a terme la consulta apareix: la clau de liquidació, l'objecte tributari, l'import total i pendent, el període i la situació en la qual es troba el deute en aquest moment. Prement sobre la clau de liquidació d’un deute es pot accedir al detall del deute.

Si es necessita més informació, es tenen dubtes sobre la situació dels deutes i/o no es tenen les dades d’accés, s’ha de demanar una cita presencial. Per poder concertar una reunió cal demanar cita prèvia.

Per tal de poder efectuar el pagament pendent amb Hisenda s’ha de continuar amb el tràmit. Una vegada s’ha demanat la carta de pagament sortiran les dades de la persona en qüestió, i si tot està correcte s’ha de clicar en ‘Acceptar’.

A la següent pàgina es pot seleccionar el mètode de pagament que es desitja: una opció és obtenir el 'document d’ingrés' per poder fer el pagament en una entitat bancària. Una altra opció és dur a terme el pagament de forma virtual i immediata. El pagament mitjançant deute en compte està disponible amb certificat digital, DNI electrònic o Cl@ve PIN. En canvi, el pagament mitjançant targeta de crèdit o dèbit només està habilitat amb certificat digital o DNI electrònic.

El contingut del certificat de donacions es regula a partir de l’article 24 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, on s’especifica que seran necessaris els següents punts:

• Número d’identificació fiscal i les dades d’identificació personal de la persona donant.
• Dades de l’entitat donatària: NIF, denominació social, domicili...
• Data i import del donatiu quan siguin recursos dineraris.
• Menció expressa que l’entitat donatària està inclosa a les regulades en l’article 16 d’aquesta mateixa llei.
• Document públic o un altre document autèntic que acrediti l’entrega del bé donat quan no es tracti de donacions en diners.
• Destí que l'entitat donatària donarà a l'objecte donat.
• Menció expressa del caràcter irrevocable de la donació, és a dir, explicar que la donació no es pot anul·lar.
• El certificat haurà d'anar signat per la representant legal de l'entitat (president/a o secretari/a, per exemple) i el segell.

És important que les entitats sàpiguen quines són les deduccions fiscals que tenen els donatius per poder informar els i les donants i potencials donants.

• En el cas de les persones físiques que tributen per l'IRPF, si la donació és de fins a 150 euros, el percentatge de deducció que s’aplica és del 80% al tram estatal. Quan la quantia és superior tindrà un percentatge de deducció del 35%. Si la persona donant ha fet donacions a la mateixa entitat amb un import igual o superior durant els dos anys consecutius immediatament anteriors el percentatge a aplicar a la quantitat que excedeixi de 150 euros serà del 40%. En tot cas, la base de la deducció per la persona donant no pot superar el 10% de la seva base liquidable de l'exercici.
• Quan es tracta de persones jurídiques es podran deduir l’Impost sobre Societats un 35% en cas que no es compleixin els requisits de recurrència. Però si la mateixa empresa ha fet durant dos anys consecutius anteriors la mateixa donació o superior a la mateixa entitat el percentatge puja al 40%. La base de la deducció és del 10% com a límit de la base imposable de l'Impost sobre Societats.

Les associacions i federacions DUP han de presentar els seus comptes anualment. Això significa que els i les membres de la junta directiva o l’òrgan de representació hauran hagut d’aprovar prèviament els comptes anuals de l’exercici econòmic anterior.

Un cop aprovats, les organitzacions disposen d’un mes per a la presentació dels comptes. Aquest fet, però, s’ha de realitzar durant els sis mesos següents després de la finalització de l’exercici. Per tant, el 30 de juny acaba el termini per presentar els comptes anuals de l’exercici econòmic corresponent a l’any natural (a 31 de desembre de 2021). Totes aquelles entitats declarades d’utilitat pública que encara no hagin aprovat ni presentat els seus comptes, hauran de fer-ho en les pròximes setmanes.

Les fundacions tenen fins al 30 de juny per aprovar els seus comptes anuals, ja que per a l’aprovació el Patronat disposa de sis mesos a partir de la data de tancament de l’exercici anterior (és a dir, el 31 de desembre de 2021, si coincideix amb l’any natural). Un cop aprovats els comptes, les fundacions registrades a Catalunya tenen trenta dies per fer el lliurament al Protectorat.

En canvi, en el cas de les fundacions inscrites en el Registre de Fundacions de competències de l’estat només tenen deu dies hàbils per a la presentació dels comptes anuals al protectorat, després de la corresponent aprovació.

En primer lloc, cal tenir present que aquesta resolució és només un acord parcial que afecta dues qüestions concretes de l’àmbit del lleure educatiu i sociocultural: les retribucions per conveni col·lectiu i la descripció i retribució de certs llocs de treball i classificació professional dels museus i centres culturals.

Per tant, que sigui parcial suposa que es mantenen les negociacions del IV Conveni col·lectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural, per tal de poder arribar a un acord transversal, més enllà de les dues qüestions esmenades en aquesta resolució.

En aquest sentit, el sector encara es regeix pel III Conveni, aprovat l’any 2015, a l’espera que Comissió negociadora arribi a un nou acord.

D’altra banda, en aquest acord parcial també s’estableix la creació d’una nova posició per a museus i centres culturals: mediador/a cultural, com a persona que “dissenya i realitza programes i activitats per apropar els continguts de museus i centres culturals a visitants i públic”, entre altres especificacions.

A més, varia la definició del lloc de treball d’informador/a amb la incorporació de les funcions de venda d’entrades i, alhora, desapareix el càrrec de venedor/a d’entrades i reserva de grups.

També es crea el lloc de feina de tècnic/a de producció, amb funcions que inclouen “la preparació dels equips d'imatge, llum i so, la realització de les proves, l'ús i control d'equips durant els esdeveniments, sempre que no requereixin una habilitació o capacitació específica”.

Aquestes variacions poden comportar, alhora, canvis en les condicions retributives, segons el que reflecteix el nou text.

A partir d’ara, si una empresa o entitat realitza una donació en espècies a una entitat no lucrativa (considerant com a tal el que estableix l’article 2 de la Llei 49/2009, és a dir, principalment les que són d’utilitat pública), s’entendrà que hi ha hagut un deteriorament total del producte.

Això suposa que la base imposable (la quantitat sobre la qual es calculen els impostos) serà zero. A més a més, en aquest sentit, la modificació de la normativa estableix que s’aplicarà un 0% d’IVA a aquestes donacions.

Fins ara, l’operació de donar uns productes s’entenia com autoconsum i això suposava que l’empresa donant hagués de pagar IVA.

Cal tenir en compte, però, que per poder aplicar el 0% d’IVA aquests productes donats s'han de destinar a les finalitats d’interès general desenvolupades per l’organització. Per tant, no seria aplicable si l’organització no lucrativa es ven aquests productes rebuts.

No haver de pagar IVA, per poc que sigui, incentiva que les empreses facin més donacions a entitats no lucratives, encara que cal tenir present que no en tots els casos és possible aquesta eliminació de l’IVA (com ja s’ha anat explicant).

La idea principal i de la qual va sorgir aquesta iniciativa des de diversos sectors és la reducció en la generació de residus i l’aplicació d’un model d’economia circular. En especial, la proposta pensa en els productes alimentaris que, d’aquesta manera, es poden reaprofitar.

Ara, la tasca del Tercer Sector és donar a conèixer aquest canvi per aconseguir un major compromís de les empreses.

La X solidària és una casella del formulari de la declaració de la renda que permet destinar una part dels impostos a projectes socials. També s’anomena casella d’activitats d’interès social. De fet, és aquest nom el que apareix al document de la declaració de la renda, que s’ha d’emplenar i enviar a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària.

L’assignació de quantitats a activitats d’interès general considerades d’interès social està establerta al Reial Decret Llei 7/2013 de 28 de juny. La normativa estableix que es destinarà a subvencionar activitats d’interès general i social el 0,7% de la quota íntegra de l’impost de les persones contribuents que explícitament manifestin la seva voluntat en aquest sentit.

Aquesta assignació es destinarà a ONG d’acció social i de cooperació al desenvolupament per a la realització de programes socials. Les persones que no marquen aquesta casella, aquest 0,7% s’imputarà als Pressupostos Generals de l’Estat amb finalitats generals.

Cal destacar que marcar la X solidària no modifica en cap cas el resultat a pagar o a retornar de cada contribuent. És a dir, no suposa cap cost econòmic per a la persona que la marca. D’altra banda, l’assignació de quantitats a finalitats socials és independent a l’assignació tributària a l’Església catòlica. És a dir, les dues caselles són compatibles.

L'any 2021, per exemple, es van recaptar 386 milions d’euros per a activitats d’interès social. Això va suposar que unes 200.745 persones hagin rebut atenció directa a través de diferents projectes desenvolupats per entitats que van rebre aquest finançament.

La crisis de la #COVID19 ha repercutido negativamente en toda la sociedad, especialmente en las personas vulnerables y que más ayuda necesitanEs hora de recuperar los pasos atrás que se han dado y, para ello, cada #XSolidaria ¡es vital! Márcala porque #MarcarLaXesLoNormal pic.twitter.com/x3FIxHsLDz

— XSolidaria (@XSolidaria) May 4, 2022

Segons dades oficials del projecte X Solidària del 2021, els programes finançats mitjançant la casella 106 es van dirigir principalment a projectes de la infància, famílies, joventut, gent gran, persones amb discapacitat i persones en situació de pobresa o vulnerabilitat. En aquesta ocasió, a més, gairebé 2 milions d'euros recaptats a través d'aquesta via es van destinar a finançar projectes per a persones migrades i refugiades.

La quantitat recaptada i el nombre de persones que marquen la X solidària ha anat en augment en els últims anys. El 2010, per exemple, un total de 9,4 milions de persones contribuents van marcar la casella. El 2021, més d'11,5 milions de persones marquen la casella de finalitats socials, això és, un 54% de contribuents.