Econòmic

Segons l’Agència Tributària, en el cas de les entitats no lucratives, cal presentar aquest model quan han tingut, a la darrera declaració del model 200 presentada, una quota a tributar que surti positiva un cop minorada per les retencions que li hagin pogut fer. En altres paraules, quan la casella 599 del model 200 mostri una magnitud amb signe positiu.

La presentació del model 202 es farà en els tres períodes de presentació immediatament posteriors al model 200 que hagi tingut aquest resultats (si aquest s’ha presentat al juliol, els models 202 es faran a l’octubre, desembre i abril immediatament posteriors), i es continuaran presentant o no segons resulti la següent liquidació del model 200.

Aquest model s’ha de presentar, necessàriament, de forma telemàtica i, si es vol optar par la modalitat de pagament de domiciliació, el termini que finalitza normalment el dia 20 dels mesos de liquidació s’escurçarà en cinc dies.

Per calcular el formulari 202 existeixen dues modalitats de càlcul dels pagaments a compte de l’IS. El primer actua per defecte, i consisteix en indicar com a base del pagament fraccionat l’import de la casella 599 del darrer model 200 presentat a la casella 01 del model 202. L’aplicació web calcularà de forma automàtica l’import a pagar, que sortirà a la casella 03, i que representa un 18% de la base del pagament (casella 01). Durant els tres períodes posteriors a aquell model 200 positiu, s’haurà de consignar la mateixa quantitat.

La segona forma de calcular l’acompte, que és voluntària excepte per a aquelles organitzacions que tinguin un volum d’ingressos superior als 6.010.121,04 euros, requereix que, prèviament i dins del mes de novembre de l’any immediatament anterior, es faci una comunicació de la opció per a aquesta modalitat de càlcul mitjançant la presentació d’una declaració censal (model 036).

En aquesta modalitat la base de l’acompte no és el resultat de la declaració anterior, sinó que serà el resultat ajustat de la comptabilitat que es produeixi al tancament a 31 de març per al (1P), a 30 de setembre (2P) i a 30 de novembre (3P). Això vol dir que cal calcular com sortiria l’Impost de Societats teòric en aquestes tres dates a partir del resultat comptable amb tots els ajustaments temporals i permanents que estableix la normativa d’aquest impost. I, en base a aquells imports, pagar un 18%. Aquesta modalitat, per la seva complexitat, no és massa habitual en les entitats no lucratives.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Iniciar una avaluació és fonamental per tal de saber si els propòsits plantejats s’estan aconseguint o no. Així mateix, per assolir l’optimització dels recursos és crucial conèixer si els mitjans i el temps destinats estan sent els adequats.

Els indicadors permeten corregir o modificar l’estratègia i optimitzar les accions de manera contínua i afavoreixen una resposta ràpida. Aquesta eina estalvia temps i augmenta l’eficàcia i, per tant, dona rendibilitat.

Així mateix, és fonamental avaluar la comunicació interna, ja que té relació directa amb el compromís dels treballadors i treballadores de l’entitat, qüestió essencial per assolir els objectius de l’organització.

A l’hora d’avaluar la comunicació interna d’una entitat és fonamental utilitzar les dades que es tenen a disposició. En primer lloc, es poden avaluar indicadors més generals que poden mostrar la situació general del personal. Aquests poden ser, l’índex d’absentisme, la rotació dels llocs de treball o la taxa d’assistència als esdeveniments, entre altres.

Així mateix, també es podran extraure dades de les plataformes digitals que s’utilitzin per a la comunicació interna:

• Intranet. En cas de tenir una intranet, es podrà analitzar les estadístiques de les entrades publicades, determinant quins temes són els més llegits o vistos i quins interessen menys.
• El butlletí intern. Avui dia els CRM (Customer Relationship Management) o gestió de relació amb els clientes, donen dades molt interessants com són les taxes d'obertura, les subscripcions, les baixes del butlletí, les taxes de contingut obert o les visites a la web a partir del butlletí, entre altres.
• Valoracions en portals de feina. Molts portals de feina ofereixen l’opció que els treballadors i treballadores aportin la seva experiència prèvia en l’entitat, és una font d’informació útil per extraure vivències de la plantilla.

Una altra eina eficient és realitzar una enquesta interna, aquesta pot estar enfocada en extraure dades quantitatives i/o qualitatives. La recomanació és que sempre aquest tipus d’enquestes siguin anònimes, per aconseguir respostes honestes.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Les consultes tributàries són les preguntes, presentades per escrit, que poden fer les persones contribuents en referència a les seves obligacions o operacions tributàries. Això suposa que són qüestions que afecten el o la contribuent.

Estan regulades per la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària i rebre resposta a les qüestions plantejades és un dret que gaudeixen les persones contribuents, que va en la línia del deure d’Hisenda d’informació. Es tracta d’un mecanisme que dona més eines i, en part, més poder a la ciutadania en la seva relació amb Hisenda.

A banda de ser un dret que poden exercir les persones físiques; les associacions, fundacions i federacions també poden exercir-lo en cas que es tracti d’una mesura que afecta en general les persones membres o associades.

Un dels aspectes més rellevants és que l’administració té l’obligació d’emetre una resposta de forma motivada amb l’explicació pertinent de la resolució (sempre que la pregunta s’hagi plantejat en els termes adequats) i aquesta, en molts casos, serà vinculant.

Com ja s’ha indicat, la consulta s’ha de fer per escrit a través del formulari que s’ha de descarregar la persona interessada. Com succeeix sovint amb els tràmits amb l’administració, cal disposar d’un dispositius amb unes característiques concretes (Acrobat Reader 8.x o superior o compatible).

Al formulari cal indicar les dades de la persona interessada, la informació de la sol·licitud (algunes són dades que ja dona l’administració) i els documents annexos.

Un cop es tingui enllestit el formulari, s’ha d’accedir al Registre Electrònic identificant-se amb el Certificat Digital o la Cl@ve. Un cop dins ja es pot adjuntar el formulari, juntament amb la resta de fitxers i documents addicionals pertinents.

Abans d’emetre una consulta i per tal de resoldre preguntes tributàries amb més facilitat hi ha l’opció de revisar les consultes i respostes emeses des del 1997. Al portal web del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública es pot trobar el cercador amb un formulari amb el qual es pot fer la cerca i filtració a través dels camps següents:

• Número de consulta.
• Data de sortida.
• Normativa que s’ha emprat per a la donar una resolució.
• Qüestió plantejada per la persona contribuent.
• Descripció dels fets.
• Text lliure.

En aquests tres últims apartats es pot consultar amb qualsevol paraula. El formulari també permet filtrar per consultes generals i/o vinculants i dona opció d’ordenar d’una manera determinada (número de consulta, òrgan i data i de sortida) les respostes obtingudes.

En cas que l’error suposi un ingrés inferior o s’hagi produït una devolució incorrecta, s’ha de presentar un nou model 200. En aquest nou formulari s’ha de marcar la casella ‘declaració complementària’ i afegir el número justificant de la declaració que es vol corregir. Serà necessari omplir les dades tant de la declaració complementària com de la que es pretén rectificar.

També serà necessari incloure el resultat de l’anterior autoliquidació a la casella 1578 o 1584 de la pàgina 14 bis del model. Si el resultat va ser 'ingressar', s’ha d’omplir la casella 1578 i, en canvi, s’introduirà la quantia corresponent a la casella 1584 si el resultat va ser 'retornar'. A les dues situacions sempre es posarà la xifra en positiu.

En cas que l'error comès s’hagi produït a una casella informativa, que el compte bancari introduït en el qual es va sol·licitar la devolució sigui incorrecte, o sigui altre error que no afecta el resultat de la liquidació, la persona declarant haurà de presentar una 'sol·licitud de rectificació de l'autoliquidació'.

Aquest escrit s’haurà de presentar abans que transcorrin quatre anys des del moment que va finalitzar el termini per presentar la referida autoliquidació. L’Agència Tributària disposa de sis mesos per donar una resolució. La persona declarant tindrà quinze dies per presentar les al·legacions pertinents en cas que no estigui d’acord amb la resposta a la sol·licitud presentada

La justificació d’un projecte s’ha de començar a fer durant el desenvolupament del mateix projecte. Per poder bolcar tota la informació és molt recomanable la utilització de l’Excel, per això és important saber quina informació es vol recopilar i com fer-ho. Alguns dels resultats que es poden posar a l’Excel són:

• Registrar quines incidències es produeixen.
• Quin és el feedback de la comunitat a la qual es dirigeix.
• Els recursos humans amb els quals es disposa (si són suficients o no).
• Quin és el nivell de participació.
• Veure si són suficients els recursos materials.
• Comprovar si el temps és suficient.
• Corroborar o no que les accions plantejades són les adients.
• Quina ha estat la difusió del projecte.

Una manera efectiva de poder tenir fàcilment alguns punts d’aquesta informació és demanar a les persones participants que emplenin un qüestionari abans del desenvolupament del projecte i un altre un cop finalitzat.

El més important que s’ha de tenir en compte a l’hora d’utilitzar l’Excel és que aquest ha de permetre, fent una ullada, tenir una visió completa del desenvolupament del projecte.

Per a la redacció de la justificació, moltes de les institucions i entitats finançadores que estableixen les bases de la convocatòria sovint tenen un formulari de justificació de projectes.

Aquests formularis són una guia fàcil on només s’han d’anar emplenant les diferents dades que es demanen. Tot i així, en cas que es tingui algun dubte amb la justificació, es pot mirar si hi ha algun número de contacte.

Normalment, els formularis es guien pels següents punts:

1. Nom de l’entitat
2. Denominació del projecte
3. Eixos d’actuació
4. Descripció del programa
   1. Presentació del projecte
   2. Metodologia emprada
   3. Objectius del projecte
   4. Accions que s’han desenvolupat per arribar als objectius
   5. Quins indicadors s’han extret
   6. Conclusions

Segons l’article 21a Canvis en criteris comptables, errors i estimacions comptables del Reial Decret 1515/2007, 16 de novembre, en cas que no s’hagi comptabilitzat una despesa a l’exercici corresponent es considera un error comptable. Per tant, per registrar una despesa o pèrdua d'un exercici anterior no es pot utilitzar el compte del grup 6 corresponent, sinó que s’haurà d’utilitzar el compte 113 de reserves voluntàries.

En el moment de presentar els comptes anuals de l’exercici en el qual es van esmenar els errors pertinents, s’haurà d’incorporar a la memòria la ressenya corresponent a l’apartat 2 amb relació a les bases de presentació dels comptes anuals. Igualment, atès el principi d’importància relativa, si es tracta d’un import petit es pot comptabilitzar la despesa com si fos de l’exercici actual.

Pel que fa a les quotes de l’IVA suportat en exercicis anteriors, l’article 99.3 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l'Impost sobre el Valor Afegit reflexa que es podrà incloure aquest IVA suportat com a deduïble en el model 303 del període en què es registri la factura, encara que no correspongui al de meritació de l'operació, sempre que no hagin passat més de quatre anys.

El model 303 és el formulari de la declaració trimestral de l'IVA amb el qual es realitzen els pagaments fraccionats de l'IVA que els autònoms i les entitats han de presentar a l’Agència Tributària.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

L’Adreça Electrònica Habilitada única (DEHú) és un servei de notificacions electròniques administratives i tributàries emeses per diverses administracions públiques. Aquest sistema d’informació depèn del Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital. L’objectiu d’aquesta eina és facilitar a través d'un únic servei l’accés a les notificacions (és a dir, les resolucions administratives o judicials) i comunicacions que puguin rebre les persones físiques i jurídiques.

En concret, quan s’hi accedeix a través de l’autenticació es poden visualitzar les notificacions pendents i comparèixer-les, és a dir, acceptar o rebutjar les notificacions rebudes –en aquest cas, es fa de forma electrònica.

També es poden consultar notificacions –i continguts– ja realitzades, per tant, ja acceptades o rebutjades, i recuperar les comunicacions. En aquesta línia, en verd apareixeran els missatges informatius, en groc els avisos programats o d’importància mitjana i en vermell els missatges d’error o alta importància.

A través de DEHú també es poden incloure i modificar les dades de contacte per tal de rebre els avisos a través de correu electrònic. De fet, cada entitat pot incloure fins a cinc correus electrònics on es rebran les notificacions.

Aquelles entitats que ja havien comunicat una adreça de correu a través de la DEH, haurien de comunicar alguna adreça a la DEHú per continuar rebent els avisos, ja que la migració de dades no s’ha fet automàticament.

Precisament, el principal potencial d’aquesta eina és poder disposar en un únic lloc de les notificacions de diverses administracions. Això pot ajudar les persones que treballen a les entitats no lucratives en la gestió de l’organització sense haver de revisar constantment tots els portals de les diferents administracions amb què treballen.

L’Adreça Electrònica Habilitada única inclou més de vuit mil organismes emissors de notificacions, per aquest motiu, la manera de consultar-los és a través d’un cercador que permet buscar pel Directori Comú d’Unitats Orgàniques i Oficines (DIR3) –un codi que correspon a cada administració– o pel nom de l’organisme. D’aquesta manera, es pot accedir a informació concreta de l’organisme.

Entre els organismes emissors hi ha els que depenen dels ministeris (per exemple, la Subdelegació del Govern a Tarragona), d’algunes comunitats autònomes i dels ajuntaments. Cal tenir en compte que en el cas català hi ha moltes administracions que no s’inclouen al DEHú. Es poden consultar les administracions en el cercador o en el llistat d’emissors.

Al primer quadrant es troben les tasques 'urgents' i 'importants'. Aquest quadrant és vital, perquè si una tasca es defineix com a urgent i a la vegada important, aquesta és la que s’ha de prioritzar i dur a terme de seguida.

La urgència o importància poden ser causades per diversos motius, com ara l’existència de data límit, una crisi, la possibilitat d’ocasionar un problema o alguna imposició externa d’un/a superior, entre altres. Com en tots els casos, requereix parar-se cinc minuts a analitzar la situació per tal de definir-la de manera correcta.

El segon quadrant, on es trobarien les tasques 'no urgents' però 'importants', és el de solució més clara. Si una tasca és important, però no urgent, pot ser clau que sigui realitzada —o almenys coordinada— pel o la líder. Tot i així, no cal fer-la de forma immediata, per la qual cosa la solució serà planificar o posposar.

Són tasques que no repercutiran en el dia a dia ni en l’estratègia de l’organització si no es fan de seguida i les fem en un altre moment, tot i que la seva importància fa que no es puguin oblidar i es tinguin presents. Programar-les és una bona solució.

La matriu d’Eisenhower no és inamovible. Si per exemple es rep una sol·licitud de l'equip de projectes per preparar-ne un de manera urgent que suposarà un ingrés important per a l'entitat, no sempre s'haurà de considerar 'urgent' i 'important'. Es pot fer una trucada a la persona sol·licitant per saber si la data de presentació és ara o en un mes, amb la qual cosa deixaria de ser urgent. O, si l'ingrés de l'entitat no serà tan gran o el temps invertit serà massa, podria deixar de ser important.

Un altre exemple seria la recepció d'un correu electrònic que demana informació urgent, requerint un estudi. Evidentment, es pot tornar a demanar informació, però si es dona resposta a aquesta sol·licitud i fins i tot data de quan es tindrà la informació, probablement la tasca estaria perdent urgència i caldria canviar-la de quadrant.

Jugar amb la matriu d’Eisenhower pot ser una forma essencial per a la feina del o la líder. I utilitzar bé el temps, per a una persona que lidera, sempre és quelcom urgent i important.

Silvia Bueso ha detectat diverses dificultats que han d’afrontar les entitats sense ànim de lucre arran de la pandèmia:

• Diversificar les fonts de finançament: gairebé totes les vies de finançament han perdut estabilitat, sobretot, el finançament públic. Per aquest motiu, Bueso destaca la necessitat predominant per a moltes entitats de “buscar vies de finançament privades, siguin de particulars o d’empreses”.
• Definir una estratègia: una nova situació i l’augment considerable de la demanda de serveis o de persones beneficiàries ha fet palès la manca d’una planificació de captació de fons: “moltes entitats no sabien per on començar”. Assenyala que en temps de canvi “cal una estratègia pivotant que es vagi adaptant a cada circumstància”, perquè “no sempre totes les causes són igual de sexis”. Malgrat això, “si tens una comunitat que està amb tu, no has de descartar la teva causa pel context”.
• Crear un relat més atractiu: “hi ha molt més soroll quan demanes suport”, és a dir, que hi ha moltes entitats de caràcter divers (associacions, fundacions, universitats, projectes culturals...) demanant fons a les mateixes persones o empreses. “Això vol dir que no pots anar amb una proposta de valor que no destaqui la teva diferència o el que transformes amb la teva causa”, explica.
• Potenciar les habilitats: de comunicació, de relació, de negociació, d’empatia i de resiliència, que són mancances habituals. És a dir, saber “demanar sense que sigui una vergonya”, tenir la capacitat de comunicar el valor diferenciador de la causa, entendre com iniciar una relació per guanyar-se la confiança de l’altra persona o tenir la capacitat de negociar són, per a Silvia Bueso, “habilitats suaus” que haurien de tenir totes les persones de l’entitat.

Tenir un departament concret de captació de fons, sense dubte, és molt positiu per a les entitats i permet monitoritzar, professionalitzar i gestionar la relació amb els grups de donants o patrocinadors/es.

Tot i això, Bueso defensa que aquesta tasca implica totes les persones de l’entitat: la direcció, el patronat, el voluntariat, el personal treballador... El ‘fundraising’ es basa a fer d’altaveu i establir relacions. Això, per tant, ho pot fer tothom. Per a Silvia Bueso la captació de fons és més aviat una relació d’amistat: “jo parlo del ‘friendraising’, és a dir, generar gent que sigui amiga de la teva causa”.

Per a Silvia Bueso el llenguatge sempre és molt important per tenir més o menys èxit en la captació de fons:

• Menys monòlegs i més diàlegs: les entitats han de dialogar amb el/la donant per fer entendre el propòsit de la seva causa i per transmetre la millora que també rebrà amb la col·laboració. També és pertinent interpel·lar l’interlocutor i demanar-li retorn del que es fa.
• Democratitzar el llenguatge: cal posar-se a la pell de l’interlocutor/a per comunicar-se d’una manera entenedora, sobretot si l’altre/a no té expertesa en aquella qüestió, d’aquesta manera s’evita fer sentir malament.
• Adaptar el discurs al canal: sobretot s’ha de ser breu quan es fa una comunicació en línia.

A través de l’Impost de Societats les associacions i fundacions declaren els seus ingressos i despeses durant l’exercici econòmic. Per tant, anualment han de presentar aquesta declaració, que es fa a través del model 200.

La presentació s'ha de fer entre l’1 i el 25 de juliol, a través del model 200 de l’IS corresponent a l’exercici econòmic de l’any anterior, sempre que aquest coincideixi amb l’any natural (és a dir, que s’hagi tancat a 31 de desembre). En tot cas, el termini per fer la declaració de l’IS és de vint-i-cinc dies naturals següents als sis mesos posteriors al tancament de l’exercici. La data de tancament podrà variar si l’entitat té inclosa als estatuts una data de tancament diferent -perquè sigui vàlida cal haver-la notificat a través del model 036.

Cal esmentar que la presentació del model 200 s’ha de realitzar de forma telemàtica, això significa que l’entitat ha de disposar del certificat digital.

Fins al 20 de juliol, a més, cal presentar a l’Agència Tributària les declaracions fiscals del segon trimestre (fins cinc dies abans en cas que es vulgui domiciliar el pagament). Al llarg de les pròximes setmanes cal declarar el model 111 de retencions i ingressos a compte de l’IRPF; el model 115 relatiu a l’arrendament d’immobles urbans; el model 123 de retencions de l’IRPF i Impost sobre Societats d’interessos de préstecs o altres rendiments sobre el capital, i el model 216 sobre les retencions de pagaments a persones, entitats o empreses que no tinguin la residència fiscal a l’Estat espanyol.

Durant aquest termini també cal presentar la declaració 303 d’autoliquidació d’IVA i la 349 relativa a les operacions realitzades amb entitats o empreses subjectes a IVA inscrites al Registre d’Operadors Intracomunitaris d’Hisenda.

Des dels serveis d’assessorament i acompanyament es dona suport per resoldre dubtes sobre l’Impost de Societats de les entitats, a banda d’altres qüestions referents a la gestió de l’organització.