Com poden gestionar el temps les persones que lideren equips?

Imatge principal a portada: 
La urgència o importància poden venir donades per diversos motius, com per exemple l’existència de dates límits.. Font: Pexels
Autor/a: 
Eduardo Izquierdo
Resum: 

El llançament d’un producte nou o la revelació d’informació important acaben requerint un compte enrere.

El temps, i com utilitzar-lo de manera correcta, és un dels grans maldecaps de la societat actual i, per tant, de les persones que lideren. Aquestes no són alienes al problema, sinó tot el contrari. A vegades, fins i tot, formen part d’ell.

La solució pot semblar fàcil: prioritzar. La seva execució, però, no ho és tant. De teories sobre la gestió del temps n'hi ha moltes, però la matriu d’Eisenhower s’ha mostrat, no només com una de les més reconegudes, sinó també com una de les més útils.

Imatges secundàries: 
La urgència o importància poden venir donades per diversos motius, com per exemple l’existència de dates límits.. Font: Pexels
Jugar amb la matriu d’Eisenhower pot ser la clau per a la feina de la persona que lidera. Font: Pexels
Subtitols: 
Primer i segon quadrant: les tasques més prioritàries
Tercer i quart quadrant: les tasques menys urgents
El canvi de quadrants
Continguts: 

Al primer quadrant es troben les tasques 'urgents' i 'importants'. Aquest quadrant és vital, perquè si una tasca es defineix com a urgent i a la vegada important, aquesta és la que s’ha de prioritzar i dur a terme de seguida.

La urgència o importància poden ser causades per diversos motius, com ara l’existència de data límit, una crisi, la possibilitat d’ocasionar un problema o alguna imposició externa d’un/a superior, entre altres. Com en tots els casos, requereix parar-se cinc minuts a analitzar la situació per tal de definir-la de manera correcta.

El segon quadrant, on es trobarien les tasques 'no urgents' però 'importants', és el de solució més clara. Si una tasca és important, però no urgent, pot ser clau que sigui realitzada —o almenys coordinada— pel o la líder. Tot i així, no cal fer-la de forma immediata, per la qual cosa la solució serà planificar o posposar.

Són tasques que no repercutiran en el dia a dia ni en l’estratègia de l’organització si no es fan de seguida i les fem en un altre moment, tot i que la seva importància fa que no es puguin oblidar i es tinguin presents. Programar-les és una bona solució.

El tercer quadrant, el de les tasques 'urgents' però 'no importants', és el més sorprenent. Com una cosa que necessita urgència pot no ser important? La resposta està en el seu impacte. Analitzar quines seran les conseqüències de les accions a realitzar és la clau per a una bona definició.

Aquestes tasques tenen impacte en la gestió, però limitat. Per tant, poden realitzar-les altres persones (és a dir, la solució per al o la líder serà delegar). Hi ha evolucions de la teoria de Covey que fins i tot proposen oblidar-les, pel seu baix impacte a l’organització. Però aquesta opció és bastant radical.

El quart quadrant, el de les tasques 'no urgents' i 'no importants', és el de la discussió. Part de les teories del temps aposten per oblidar les tasques que anirien a aquest quadrant, mentre que altres més relativistes parlen de postergar. En tot cas, són tasques que no s’han de fer en el moment i ni tan sols s’han de programar, ja que acostumen a ser activitats que fan perdre el temps i que no aporten valor a la feina.

La matriu d’Eisenhower no és inamovible. Si per exemple es rep una sol·licitud de l'equip de projectes per preparar-ne un de manera urgent que suposarà un ingrés important per a l'entitat, no sempre s'haurà de considerar 'urgent' i 'important'. Es pot fer una trucada a la persona sol·licitant per saber si la data de presentació és ara o en un mes, amb la qual cosa deixaria de ser urgent. O, si l'ingrés de l'entitat no serà tan gran o el temps invertit serà massa, podria deixar de ser important.

Un altre exemple seria la recepció d'un correu electrònic que demana informació urgent, requerint un estudi. Evidentment, es pot tornar a demanar informació, però si es dona resposta a aquesta sol·licitud i fins i tot data de quan es tindrà la informació, probablement la tasca estaria perdent urgència i caldria canviar-la de quadrant.

Jugar amb la matriu d’Eisenhower pot ser una forma essencial per a la feina del o la líder. I utilitzar bé el temps, per a una persona que lidera, sempre és quelcom urgent i important.

field_vote: 

Consells per planificar la captació de fons

Imatge principal a portada: 
La captació de fons és un pilar fonamental per a sustentar una entitat econòmicament. Font: Freepik.
Resum: 

Les entitats necessiten temps i una estratègia per establir les relacions amb els/les possibles donants.

La captació de fons és un pilar fonamental per sustentar una entitat econòmicament. De vegades, però, no es té molt clar com s’ha de demanar als/les altres.

Silvia Bueso és conferenciant, formadora i ‘coach’, experta en ‘L’art de demanar’. En el seu dia a dia s’encarrega d’assessorar entitats i empreses perquè puguin assolir els seus objectius a l’hora de demanar sigui el que sigui.

Imatges secundàries: 
La captació de fons és un pilar fonamental per a sustentar una entitat econòmicament. Font: Freepik.
Les entitats necessiten temps i una estratègia per a establir les relacions amb els/les possibles donants. Font: Freepik.
Subtitols: 
Principals reptes que ha plantejat la Covid per a la captació de fons
Com entendre que demanar no és vergonyós?
Qui s’ha d’encarregar de la captació de fons a les entitats?
Com iniciar les relacions amb possibles donants o patrocinadors/es
La importància del llenguatge per a demanar
Com afrontar un ‘no’ quan es demana alguna cosa
Continguts: 

Silvia Bueso ha detectat diverses dificultats que han d’afrontar les entitats sense ànim de lucre arran de la pandèmia:

  • Diversificar les fonts de finançament: gairebé totes les vies de finançament han perdut estabilitat, sobretot, el finançament públic. Per aquest motiu, Bueso destaca la necessitat predominant per a moltes entitats de “buscar vies de finançament privades, siguin de particulars o d’empreses”.
  • Definir una estratègia: una nova situació i l’augment considerable de la demanda de serveis o de persones beneficiàries ha fet palès la manca d’una planificació de captació de fons: “moltes entitats no sabien per on començar”. Assenyala que en temps de canvi “cal una estratègia pivotant que es vagi adaptant a cada circumstància”, perquè “no sempre totes les causes són igual de sexis”. Malgrat això, “si tens una comunitat que està amb tu, no has de descartar la teva causa pel context”.
  • Crear un relat més atractiu: “hi ha molt més soroll quan demanes suport”, és a dir, que hi ha moltes entitats de caràcter divers (associacions, fundacions, universitats, projectes culturals...) demanant fons a les mateixes persones o empreses. “Això vol dir que no pots anar amb una proposta de valor que no destaqui la teva diferència o el que transformes amb la teva causa”, explica.
  • Potenciar les habilitats: de comunicació, de relació, de negociació, d’empatia i de resiliència, que són mancances habituals. És a dir, saber “demanar sense que sigui una vergonya”, tenir la capacitat de comunicar el valor diferenciador de la causa, entendre com iniciar una relació per guanyar-se la confiança de l’altra persona o tenir la capacitat de negociar són, per a Silvia Bueso, “habilitats suaus” que haurien de tenir totes les persones de l’entitat.

Un dels punts que caracteritza el discurs de Silvia Bueso és la seva defensa de què demanar no és dolent, de fet, té molts aspectes positius. Les entitats han de deixar de banda la idea que sovint tenim de demanar com una acció indigna, ingrata i una mostra de debilitat. Tampoc “no es tracta d’exigir ni de pidolar”.

Cal canviar la percepció i entendre que quan una entitat demana s’està posant al servei de l’altre/a i “li està donant el gust de sentir-se important i útil”. A més, “el fet de donar és mutu i la suma de molts actes de donar multiplica el propòsit”.

També és important tenir present que es poden demanar moltes coses més enllà de diners, per exemple: aportacions en espècie, aportacions probono (un proveïdor ofereix uns serveis gratuïtament), voluntariat o que parlin de la causa de l’entitat en espais rellevants.

Tenir un departament concret de captació de fons, sense dubte, és molt positiu per a les entitats i permet monitoritzar, professionalitzar i gestionar la relació amb els grups de donants o patrocinadors/es.

Tot i això, Bueso defensa que aquesta tasca implica totes les persones de l’entitat: la direcció, el patronat, el voluntariat, el personal treballador... El ‘fundraising’ es basa a fer d’altaveu i establir relacions. Això, per tant, ho pot fer tothom. Per a Silvia Bueso la captació de fons és més aviat una relació d’amistat: “jo parlo del ‘friendraising’, és a dir, generar gent que sigui amiga de la teva causa”.

L’experta assegura que cal temps per establir les bases d’una relació sòlida amb els/les donants. Per adobar el terreny, cal tenir en compte tres aspectes:

  • Establir una relació genuïna amb l’empresa o persona donant: l’entitat ha de demostrar que el/la donant és important, més enllà dels diners o de la donació. “De vegades, veiem l’altre com un objecte per assolir els nostres objectius”. Comenta que cal treballar la relació i guanyar-se la confiança a poc a poc i, en cap cas, no s’ha d’etzibar la demanda de cop i volta, perquè segurament generarà rebuig.
  • Buscar interessos comuns: de vegades les entitats fan peticions a empreses o persones que no tenen els mateixos objectius estratègics, el que resulta en una pèrdua de temps per a ambdues parts. Les entitats han de treballar per detectar aquells/es possibles donants que tinguin unes motivacions compartides.
  • Construir una solució conjunta: el/la donant també ha de formar part de la solució i ha de sentir que té veu i vot. És a dir, s’ha de crear una solució conjunta a través del diàleg, encara que es mantingui l’estratègia inicial.

Per a Silvia Bueso es tracta d’un procés lent i que s’ha de personalitzar des de l’inici, tenint clar qui i com és l’interlocutor/a. D’aquesta manera, quan s’hagi de fer el pas per demanar, no hi haurà cap dificultat, perquè les dues parts tindran interessos compartits.

Per a Silvia Bueso el llenguatge sempre és molt important per tenir més o menys èxit en la captació de fons:

  • Menys monòlegs i més diàlegs: les entitats han de dialogar amb el/la donant per fer entendre el propòsit de la seva causa i per transmetre la millora que també rebrà amb la col·laboració. També és pertinent interpel·lar l’interlocutor i demanar-li retorn del que es fa.
  • Democratitzar el llenguatge: cal posar-se a la pell de l’interlocutor/a per comunicar-se d’una manera entenedora, sobretot si l’altre/a no té expertesa en aquella qüestió, d’aquesta manera s’evita fer sentir malament.
  • Adaptar el discurs al canal: sobretot s’ha de ser breu quan es fa una comunicació en línia.

Les entitats rebran moltes vegades un ‘no’ per resposta, però això es pot minimitzar si se segueix una estratègia ben planificada. Malgrat tot, per a Bueso que un/a possible donant digui que no també és positiu, perquè deixa clara la relació i es tracta, a més, d’una acció molt honesta.

Més complicada és la situació quan es deixa en un ‘potser’, perquè no tenir clar el punt on es troba la relació amb el/la donant pot comportar molt de desgast per a les dues parts.

En qualsevol cas, que es tanqui una porta no vol dir que ho sigui per a sempre, ja que les circumstàncies poden canviar. Per això, és important continuar treballant la relació per aconseguir assolir el ‘sí’.

field_vote: 

Mes de juliol, mes de presentar l’Impost de Societats

Imatge principal a portada: 
Durant el mes de juliol les entitats que estiguin obligades han de presentar el model 200. Font: Nataliya Vaitkevich (Pexels).
Resum: 

Abans de les vacances d’estiu les organitzacions tenen diverses obligacions comptables que han de resoldre amb l’Agència Tributària.

Durant el mes de juliol les entitats que estiguin obligades han de presentar el model 200 relatiu a la declaració de l’Impost de Societats (IS). A més a més, al juliol també cal que es presentin altres declaracions trimestrals d’IRPF i d’IVA.

Imatges secundàries: 
Durant el mes de juliol les entitats que estiguin obligades han de presentar el model 200. Font: Nataliya Vaitkevich (Pexels).
El model 200 s'ha de presentar entre l'1 i el 25 de juliol. Font: AlphaTradeZone (Pexels).
Subtitols: 
Com presentar l’Impost de Societats
Quina informació té l’Agència Tributària
Altres models a presentar
Continguts: 

A través de l’Impost de Societats les associacions i fundacions declaren els seus ingressos i despeses durant l’exercici econòmic. Per tant, anualment han de presentar aquesta declaració, que es fa a través del model 200.

La presentació s'ha de fer entre l’1 i el 25 de juliol, a través del model 200 de l’IS corresponent a l’exercici econòmic de l’any anterior, sempre que aquest coincideixi amb l’any natural (és a dir, que s’hagi tancat a 31 de desembre). En tot cas, el termini per fer la declaració de l’IS és de vint-i-cinc dies naturals següents als sis mesos posteriors al tancament de l’exercici. La data de tancament podrà variar si l’entitat té inclosa als estatuts una data de tancament diferent -perquè sigui vàlida cal haver-la notificat a través del model 036.

Cal esmentar que la presentació del model 200 s’ha de realitzar de forma telemàtica, això significa que l’entitat ha de disposar del certificat digital.

En els darrers anys, les organitzacions obligades a presentar l’IS poden comprovar les dades fiscals de forma telemàtica amb què compta Hisenda a la seva base de dades. Es tracta d’una pràctica similar a la que ja duen a terme les persones físiques a l’hora de presentar la declaració de l’IRPF.

D’aquesta manera, les entitats sense ànim de lucre han d’accedir a la informació per tal de revisar-la i comprovar que sigui correcta. L’objectiu és reduir els possibles errors que puguin sorgir en emplenar les declaracions. Per poder accedir a aquestes dades s’ha de fer amb el certificat digital i la informació s’ha de comprovar de manera manual.

Aquest document inclou informació, per exemple, relativa a les declaracions informatives o altres fonts d’informació procedents de tercers, dades d'autoliquidacions i declaracions informatives, dades procedents del model 200 de l’exercici anterior...

Es tracta d’una informació molt exhaustiva que ara també inclou les factures imputades a una entitat, així com les subvencions cobrades i les recollides en el Sistema Nacional de Publicitat de Subvencions i Ajuts Públics.

Fins al 20 de juliol, a més, cal presentar a l’Agència Tributària les declaracions fiscals del segon trimestre (fins cinc dies abans en cas que es vulgui domiciliar el pagament). Al llarg de les pròximes setmanes cal declarar el model 111 de retencions i ingressos a compte de l’IRPF; el model 115 relatiu a l’arrendament d’immobles urbans; el model 123 de retencions de l’IRPF i Impost sobre Societats d’interessos de préstecs o altres rendiments sobre el capital, i el model 216 sobre les retencions de pagaments a persones, entitats o empreses que no tinguin la residència fiscal a l’Estat espanyol.

Durant aquest termini també cal presentar la declaració 303 d’autoliquidació d’IVA i la 349 relativa a les operacions realitzades amb entitats o empreses subjectes a IVA inscrites al Registre d’Operadors Intracomunitaris d’Hisenda.

Des dels serveis d’assessorament i acompanyament es dona suport per resoldre dubtes sobre l’Impost de Societats de les entitats, a banda d’altres qüestions referents a la gestió de l’organització.

field_vote: 

Com saber si es tenen deutes amb l’Agència Tributària?

Imatge principal a portada: 
 Font: Canva
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

Assegurar-se que no es tenen comptes pendents amb hisenda ajuda a garantir una economia estable.

Independentment de si és l’època de la declaració de la renda o no, és important que totes les persones i entitats estiguin segures que no tenen cap deute amb l’Agència Tributària. En cas de que la persona o organització tingui comptes pendents pot trobar-se amb una sèrie de conseqüències negatives:

Imatges secundàries: 
 Font: Canva
 Font: Wikipedia
Subtitols: 
Com descobrir si es tenen deutes amb Hisenda?
Què fer si es descobreix que es tenen deutes?
Com es pot procedir al pagament dels comptes pendents?
Què passa si hi ha més d’un deute per pagar?
Continguts: 

Per comprovar si es tenen deutes amb Hisenda hi ha dues maneres, virtualment o presencialment. Si s’escull fer la consulta en línia, es pot realitzar de forma ràpida i immediata. A la web de l’Agència Tributària s’ha d’accedir a la secció ‘Consultar deutes’, una vegada dins s’ha d’introduir el certificat electrònic, DNI electrònic o Cl@ve PIN. Quan es dur a terme la consulta apareix: la clau de liquidació, l'objecte tributari, l'import total i pendent, el període i la situació en la qual es troba el deute en aquest moment. Prement sobre la clau de liquidació d’un deute es pot accedir al detall del deute.

Si es necessita més informació, es tenen dubtes sobre la situació dels deutes i/o no es tenen les dades d’accés, s’ha de demanar una cita presencial. Per poder concertar una reunió cal demanar cita prèvia.

En cas de descobrir que es tenen comptes pendents amb Hisenda es pot procedir al pagament pertinent o bé presentar una sol·licitud d’ajornament o de fraccionament de la quantia que es deu. Si s’escull la primera opció, s’haurà de continuar amb el tràmit i es clicarà sobre 'obtenir carta de pagament' per realitzar l’ingrés.

En canvi, si es necessita ajornar o fraccionar el que es deu s’ha de presentar una sol·licitud que haurà d’acceptar Hisenda. Seran vàlides només aquelles sol·licituds on els deutes estiguin en període voluntari o executiu i es pugui acreditar que la persona o organització té una situació economicofinancera que li impedeixi, de forma transitòria, dur a terme el pagament.

Per tal de poder efectuar el pagament pendent amb Hisenda s’ha de continuar amb el tràmit. Una vegada s’ha demanat la carta de pagament sortiran les dades de la persona en qüestió, i si tot està correcte s’ha de clicar en ‘Acceptar’.

A la següent pàgina es pot seleccionar el mètode de pagament que es desitja: una opció és obtenir el 'document d’ingrés' per poder fer el pagament en una entitat bancària. Una altra opció és dur a terme el pagament de forma virtual i immediata. El pagament mitjançant deute en compte està disponible amb certificat digital, DNI electrònic o Cl@ve PIN. En canvi, el pagament mitjançant targeta de crèdit o dèbit només està habilitat amb certificat digital o DNI electrònic.

Quan es tenen més d’un deute pendent amb l’Agència Tributària existeix la possibilitat de generar una mateixa carta de pagament. En cas que no sigui possible s’haurà de generar de forma individual. A les imatges que es troben a continuació es pot veure com es divideixen els deutes entre els quals es poden pagar de forma individual i els que hi ha l’opció d’efectuar el pagament de forma conjunta, en aquest cas s’haurà de seleccionar aquells deutes que es vulguin pagar a la vegada.

field_vote: 

Tot el que cal saber sobre el certificat de donacions

Imatge principal a portada: 
 Font: Canva
Resum: 

És necessari aquest model perquè les persones donants puguin deduir les seves aportacions.

El certificat de donacions és un document que justifica les donacions que realitzen les persones físiques o jurídiques que poden beneficiar-se de deduccions fiscals a organitzacions sense ànim de lucre.

Juntament amb aquest document es poden obtenir altres justificants com una transferència bancària, un contracte o un altre tipus de document que pugui verificar la donació.

Imatges secundàries: 
 Font: Canva
Model 182 Font: Canva
Subtitols: 
Què ha de tenir un certificat de donacions?
Quin tipus de donacions són deduïbles?
Quines deduccions fiscals tenen els donatius a una ONG?
Quina declaració ha de presentar l’entitat donatària?
Continguts: 

El contingut del certificat de donacions es regula a partir de l’article 24 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, on s’especifica que seran necessaris els següents punts:

  • Número d’identificació fiscal i les dades d’identificació personal de la persona donant.
  • Dades de l’entitat donatària: NIF, denominació social, domicili...
  • Data i import del donatiu quan siguin recursos dineraris.
  • Menció expressa que l’entitat donatària està inclosa a les regulades en l’article 16 d’aquesta mateixa llei.
  • Document públic o un altre document autèntic que acrediti l’entrega del bé donat quan no es tracti de donacions en diners.
  • Destí que l'entitat donatària donarà a l'objecte donat.
  • Menció expressa del caràcter irrevocable de la donació, és a dir, explicar que la donació no es pot anul·lar.
  • El certificat haurà d'anar signat per la representant legal de l'entitat (president/a o secretari/a, per exemple) i el segell.

Segons la regulació de les donacions deduïbles que recull l'article 17 de la mateixa llei, les següents aportacions realitzades tenen dret a practicar deduccions a l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, Impost sobre Societats o Impostos sobre la Renda de no Residents:

  • Els donatius i donacions de diners, béns i drets.
  • Les quotes d'afiliació.
  • La constitució d'un usdefruit sobre béns, drets o valors, feta sense contraprestació.
  • Els donatius de béns que formin part del Patrimoni Històric Espanyol.
  • Els donatius de béns culturals de qualitat garantida en favor d'entitats que tinguin com a finalitat la difusió del patrimoni històric artístic.

És important que les entitats sàpiguen quines són les deduccions fiscals que tenen els donatius per poder informar els i les donants i potencials donants.

  • En el cas de les persones físiques que tributen per l'IRPF, si la donació és de fins a 150 euros, el percentatge de deducció que s’aplica és del 80% al tram estatal. Quan la quantia és superior tindrà un percentatge de deducció del 35%. Si la persona donant ha fet donacions a la mateixa entitat amb un import igual o superior durant els dos anys consecutius immediatament anteriors el percentatge a aplicar a la quantitat que excedeixi de 150 euros serà del 40%. En tot cas, la base de la deducció per la persona donant no pot superar el 10% de la seva base liquidable de l'exercici.
  • Quan es tracta de persones jurídiques es podran deduir l’Impost sobre Societats un 35% en cas que no es compleixin els requisits de recurrència. Però si la mateixa empresa ha fet durant dos anys consecutius anteriors la mateixa donació o superior a la mateixa entitat el percentatge puja al 40%. La base de la deducció és del 10% com a límit de la base imposable de l'Impost sobre Societats.

L'entitat beneficiària haurà de remetre a l'Agència Tributària la informació pertinent de les donacions rebudes. Ho farà amb el model de certificat de donacions, però també haurà de presentar altres documents, com el model 182, declaració informativa, donatius, donacions i aportacions rebudes.

El model 182 és un document que recull una declaració informativa en la qual es crea un llistat d’aquells donatius, donacions i aportacions que tenen dret a una deducció a l’IRPF o Impost sobre Societats. La presentació d’aquests models es realitza de forma telemàtica.

field_vote: 

Quins tràmits dels comptes anuals finalitzen durant el juny?

Imatge principal a portada: 
Les fundacions i associacions declarades d'utilitat pública han de retre comptes anualment. Font: Olia Danilevich (Pexels).
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

En els sis mesos posteriors al tancament de l'exercici, les associacions declarades d'utilitat pública han de fer la presentació i les fundacions l'aprovació.

Les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública (DUP) han de retre comptes amb l’administració tal com estableix el Decret 259/2008, de 23 de desembre, pel qual s'aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya; i el

Imatges secundàries: 
Les associacions declarades d'utilitat pública tenen sis mesos per presentar els comptes anuals. Font: Nataliya Vaitkevich (Pexels).
Les fundacions i associacions declarades d'utilitat pública han de retre comptes anualment. Font: Olia Danilevich (Pexels).
Subtitols: 
Presentació de comptes de les associacions declarades d’utilitat pública
Com presentar els comptes anuals de les associacions?
Aprovació dels comptes anuals de les fundacions
Com presentar els comptes anuals de les fundacions?
Continguts: 

Les associacions i federacions DUP han de presentar els seus comptes anualment. Això significa que els i les membres de la junta directiva o l’òrgan de representació hauran hagut d’aprovar prèviament els comptes anuals de l’exercici econòmic anterior.

Un cop aprovats, les organitzacions disposen d’un mes per a la presentació dels comptes. Aquest fet, però, s’ha de realitzar durant els sis mesos següents després de la finalització de l’exercici. Per tant, el 30 de juny acaba el termini per presentar els comptes anuals de l’exercici econòmic corresponent a l’any natural (a 31 de desembre de 2021). Totes aquelles entitats declarades d’utilitat pública que encara no hagin aprovat ni presentat els seus comptes, hauran de fer-ho en les pròximes setmanes.

Des de fa uns anys, la presentació dels comptes de les associacions DUP s’ha de fer necessàriament de forma telemàtica a través de la pàgina web del tràmit del Departament de Justícia. Aquí, cal seleccionar si es tracta d’una associació o federació i descarregar el formulari corresponent per tal d’emplenar-lo i enviar-lo. Si el tràmit es fa correctament, en aquest moment s’haurà de rebre la confirmació de tramitació efectuada.

L’acusament de rebuda és important per tenir constància de quan s’ha iniciat el procediment, permet fer el seguiment del tràmit i indica si cal abonar taxes. En aquest cas, s’han de pagar 77,80 euros en el termini de deu dies hàbils després de rebre la carta de pagament.

A l’hora de presentar els comptes anuals s’ha d’adjuntar la següent documentació:

  • Comptes anuals, incloent-hi l’estat de canvis en el patrimoni net i de fluxos d’efectiu, compte de resultats i el balanç de situació.
  • Certificat de l’acord d’aprovació dels comptes anuals de l’assemblea general de socis i sòcies.
  • Memòria anual d’activitats de l’exercici corresponent.

Les fundacions tenen fins al 30 de juny per aprovar els seus comptes anuals, ja que per a l’aprovació el Patronat disposa de sis mesos a partir de la data de tancament de l’exercici anterior (és a dir, el 31 de desembre de 2021, si coincideix amb l’any natural). Un cop aprovats els comptes, les fundacions registrades a Catalunya tenen trenta dies per fer el lliurament al Protectorat.

En canvi, en el cas de les fundacions inscrites en el Registre de Fundacions de competències de l’estat només tenen deu dies hàbils per a la presentació dels comptes anuals al protectorat, després de la corresponent aprovació.

Per tal de poder presentar els seus comptes anuals, les fundacions inscrites als registres catalans han d’enviar telemàticament el formulari amb la memòria adjuntada i, si és pertinent, l’auditoria dels comptes anuals i l’informe anual sobre el grau de compliment del codi de conducta. També és necessari que incloguin el certificat d’aprovació dels comptes anuals.

Cal tenir en compte que un cop es presenten el comptes, es genera una carta per tal de fer el pagament de la taxa de 77,80 euros en el termini de deu dies.

Les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública han de tenir en compte tots els terminis per complir amb la normativa. Des de Xarxanet està a disposició de les entitats el servei d’assessorament, a través del qual es poden resoldre dubtes en relació amb aquest o altres temes.

field_vote: 

Canvien les condicions salarials en el sector del lleure

Imatge principal a portada: 
Des d’inici del 2022 està vigent un nou acord parcial del Conveni col·lectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural de Catalunya. Font: Freepik.
Resum: 

L’acord només afecta dos aspectes del conveni col·lectiu i, per tant, encara es mantenen les negociacions entre les parts implicades.

Des d’inici del 2022 està vigent un nou acord parcial referent al Conveni col·lectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural de Catalunya. Aquest nou pacte inclou una modificació de les condicions econòmiques, el que es tradueix en una pujada salarial del 7% al llarg dels anys 2022, 2023 i 2024.

Imatges secundàries: 
Des d’inici del 2022 està vigent un nou acord parcial del Conveni col·lectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural de Catalunya. Font: Freepik.
L'acord suposa una pujada salarial del 7% al llarg dels anys 2022, 2023 i 2024. Font: Freepik.
Subtitols: 
Com afecta aquest acord al sector?
Com queden les taules retributives?
Modificacions en els llocs de treballs de museus i centres culturals
Continguts: 

En primer lloc, cal tenir present que aquesta resolució és només un acord parcial que afecta dues qüestions concretes de l’àmbit del lleure educatiu i sociocultural: les retribucions per conveni col·lectiu i la descripció i retribució de certs llocs de treball i classificació professional dels museus i centres culturals.

Per tant, que sigui parcial suposa que es mantenen les negociacions del IV Conveni col·lectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural, per tal de poder arribar a un acord transversal, més enllà de les dues qüestions esmenades en aquesta resolució.

En aquest sentit, el sector encara es regeix pel III Conveni, aprovat l’any 2015, a l’espera que Comissió negociadora arribi a un nou acord.

Des de començaments del 2022 i al llarg dels pròxims anys, fins al 2024, els sous que es regeixen per aquest conveni col·lectiu experimentaran diversos augments, suposant un increment total del 7%.

El gener de 2022 ja es va aplicar de forma retroactiva un increment de l’1,5% sobre les taules actuals i al setembre d’aquest mateix any s’haurà d’efectuar un altre augment salarial de l’1%.

El 2023 l’increment serà del 2%, amb efectes a partir del setembre. Finalment, el nou acord estableix una darrera pujada del sou del 2,5%, també amb efectes des de l’1 de setembre de 2024.

En aquest sentit, cal tenir en compte que tots aquests increments salarials són aplicables sobre les quantitats resultants de l’augment imputable immediatament anterior.

En la línia del que es va aconseguir en l’anterior acord parcial, tots aquells sous que estiguin “per sota del salari mínim interprofessional vigent aprovat pel govern en cada moment, s'aplicaria aquest com a retribució mínima”. És a dir, que el sou més baix hauria de ser de 1.000 euros bruts mensuals en 14 pagues per jornada completa.

La resolució estableix, a partir de les modificacions, les noves taules retributives del 2022, a les quals s’han de sumar els increments del 2023 i 2024.

D’altra banda, en aquest acord parcial també s’estableix la creació d’una nova posició per a museus i centres culturals: mediador/a cultural, com a persona que “dissenya i realitza programes i activitats per apropar els continguts de museus i centres culturals a visitants i públic”, entre altres especificacions.

A més, varia la definició del lloc de treball d’informador/a amb la incorporació de les funcions de venda d’entrades i, alhora, desapareix el càrrec de venedor/a d’entrades i reserva de grups.

També es crea el lloc de feina de tècnic/a de producció, amb funcions que inclouen “la preparació dels equips d'imatge, llum i so, la realització de les proves, l'ús i control d'equips durant els esdeveniments, sempre que no requereixin una habilitació o capacitació específica”.

Aquestes variacions poden comportar, alhora, canvis en les condicions retributives, segons el que reflecteix el nou text.

field_vote: 

S’elimina l’IVA per a les donacions de productes

Imatge principal a portada: 
La modificació suposa que la base imposable queda acero.  Font: Unsplash.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

Això pot afavorir la reducció de residus o el malbaratament alimentari, ja que les empreses ho tindran més fàcil.

La disposició final 3ª de la Llei de Residus i Sòls Contaminats modifica la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit. Això significa que ha canviat la tributació a pagar quan es fan donacions de productes a entitats sense ànim de lucre.

Imatges secundàries: 
La modificació suposa que la base imposable queda acero.  Font: Unsplash.
Canvia la tributació a pagar quan es fan donacions de productes a entitats sense ànim de lucre. Font: J. Muniz, Unsplash.
Subtitols: 
Com afecta la modificació en l’IVA?
Com notificar les donacions?
Com afecta això al Tercer Sector?
Continguts: 

A partir d’ara, si una empresa o entitat realitza una donació en espècies a una entitat no lucrativa (considerant com a tal el que estableix l’article 2 de la Llei 49/2009, és a dir, principalment les que són d’utilitat pública), s’entendrà que hi ha hagut un deteriorament total del producte.

Això suposa que la base imposable (la quantitat sobre la qual es calculen els impostos) serà zero. A més a més, en aquest sentit, la modificació de la normativa estableix que s’aplicarà un 0% d’IVA a aquestes donacions.

Fins ara, l’operació de donar uns productes s’entenia com autoconsum i això suposava que l’empresa donant hagués de pagar IVA.

Cal tenir en compte, però, que per poder aplicar el 0% d’IVA aquests productes donats s'han de destinar a les finalitats d’interès general desenvolupades per l’organització. Per tant, no seria aplicable si l’organització no lucrativa es ven aquests productes rebuts.

Fins ara, en realitzar una donació s’aplicava un 21% d’IVA sobre la base imposable, a més de rebre la deducció en l’Impost sobre Societats del 35% (o el 40%, en casos determinats). Per aquest motiu, era necessari fer una autofactura en la qual reflectir l’IVA.

Tot i els canvis aplicats, les entitats no lucratives hauran de seguir emetent un certificat de donacions en el qual s’inclou l’ús o finalitat dels productes rebuts, tal com estableix el Reial Decret 1270/2003, pel qual s’aprova el Reglament per a l’aplicació del règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge.

Ara, aquesta també és la manera perquè l’empresa pugui acreditar que la donació es destinarà a finalitats d’interès general i que, per tant, pot estalviar-se l’IVA.

No haver de pagar IVA, per poc que sigui, incentiva que les empreses facin més donacions a entitats no lucratives, encara que cal tenir present que no en tots els casos és possible aquesta eliminació de l’IVA (com ja s’ha anat explicant).

La idea principal i de la qual va sorgir aquesta iniciativa des de diversos sectors és la reducció en la generació de residus i l’aplicació d’un model d’economia circular. En especial, la proposta pensa en els productes alimentaris que, d’aquesta manera, es poden reaprofitar.

Ara, la tasca del Tercer Sector és donar a conèixer aquest canvi per aconseguir un major compromís de les empreses.

field_vote: 

La X solidària de la declaració de la renda

Imatge principal a portada: 
La X solidària és una casella de la declaració de la renda que permet destinar una part dels imposts a ONG. Font: Pixabay. Font: Pixabay
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

La casella d’activitats d’interès social permet que les persones contribuents destinin un 0,7% dels seus impostos a ONG.

La campanya X solidària afecta totes les persones contribuents de l’Estat i és molt senzill participar-hi. Només cal marcar una casella en el moment de presentar la declaració de la renda

Imatges secundàries: 
La X solidària és una casella de la declaració de la renda que permet destinar una part dels imposts a ONG. Font: Pixabay. Font: Pixabay
La X solidària és una casella del formulari de la declaració de la renda que permet destinar una part dels impostos a projectes socials. Font: Freepik.
Subtitols: 
Què és la X solidària?
On es troba la casella i com la puc marcar?
On es destinen els diners?
Més informació
Continguts: 

La X solidària és una casella del formulari de la declaració de la renda que permet destinar una part dels impostos a projectes socials. També s’anomena casella d’activitats d’interès social. De fet, és aquest nom el que apareix al document de la declaració de la renda, que s’ha d’emplenar i enviar a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària.

L’assignació de quantitats a activitats d’interès general considerades d’interès social està establerta al Reial Decret Llei 7/2013 de 28 de juny. La normativa estableix que es destinarà a subvencionar activitats d’interès general i social el 0,7% de la quota íntegra de l’impost de les persones contribuents que explícitament manifestin la seva voluntat en aquest sentit.

Aquesta assignació es destinarà a ONG d’acció social i de cooperació al desenvolupament per a la realització de programes socials. Les persones que no marquen aquesta casella, aquest 0,7% s’imputarà als Pressupostos Generals de l’Estat amb finalitats generals.

Cal destacar que marcar la X solidària no modifica en cap cas el resultat a pagar o a retornar de cada contribuent. És a dir, no suposa cap cost econòmic per a la persona que la marca. D’altra banda, l’assignació de quantitats a finalitats socials és independent a l’assignació tributària a l’Església catòlica. És a dir, les dues caselles són compatibles.

Primer de tot, cal saber si s’està obligat/da a fer la declaració de la renda. En cas d’estar-hi o de no estar-hi però voler-la presentar igualment, cal anar a la seu electrònica de l’Agència Tributària, clicar a Renda 2021 i a Servei de tramitació esborrany/declaració (renda web). Des d’allà s’han de seguir tots els passos que indica la web per confeccionar l’esborrany de la declaració de la renda.

El formulari que s’obre obliga a identificar-se amb el certificat o DNI digital o, en cas de no tenir-ne, amb el DNI i data de validesa. Després cal posar la Cl@ve, en cas de tenir-la. També es pot accedir posant la casella 505 de l'última renda i, en cas de no haver-la presentat, s'han de posar els cinc últims dígits de l'IBAN de la persona contribuent. Amb aquestes dades es podrà accedir a un codi de referència personal que s’utilitzarà per emplenar la declaració. A banda d’aquest codi, caldrà afegir també alguna dada més, com ara l’adreça, correu electrònic i telèfon.

Amb aquesta informació, el sistema genera automàticament la declaració de la renda de la persona en qüestió amb el resultat final, que pot ser positiu (voldrà dir que toca ingressar aquella quantitat a l’organisme tributari) o negatiu (que significa que la persona contribuent haurà de rebre aquell import de les arques públiques).

Per trobar la X solidària cal anar a buscar-la. Un cop ja es té el resultat, cal utilitzar l’índex de la declaració, buscar la casella 106 d’activitats d’interès social i marcar-la. Per tenir una referència, és la casella que va just després de la 105, que es marca per destinar una altra part dels impostos al sosteniment econòmic de l’Església catòlica.

Un cop es marca la casella 106, es guarda i ja es pot procedir a la tramitació de la declaració de la renda.

L'any 2021, per exemple, es van recaptar 386 milions d’euros per a activitats d’interès social. Això va suposar que unes 200.745 persones hagin rebut atenció directa a través de diferents projectes desenvolupats per entitats que van rebre aquest finançament.

Segons dades oficials del projecte X Solidària del 2021, els programes finançats mitjançant la casella 106 es van dirigir principalment a projectes de la infància, famílies, joventut, gent gran, persones amb discapacitat i persones en situació de pobresa o vulnerabilitat. En aquesta ocasió, a més, gairebé 2 milions d'euros recaptats a través d'aquesta via es van destinar a finançar projectes per a persones migrades i refugiades.

La quantitat recaptada i el nombre de persones que marquen la X solidària ha anat en augment en els últims anys. El 2010, per exemple, un total de 9,4 milions de persones contribuents van marcar la casella. El 2021, més d'11,5 milions de persones marquen la casella de finalitats socials, això és, un 54% de contribuents.

La campanya X solidària està coordinada per la Plataforma d’ONG d’Acció Social. A més a més, compta amb el suport de la Plataforma del Tercer Sector, la Plataforma del Voluntariat d’Espanya, la Xarxa Europa de la Pobresa i la Lluita contra l’Exclusió Social a l’Estat Espanyol (EAPN), el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), la Plataforma d’Organitzacions de la Infància i la Coordinadora d’ONG per al desenvolupament.

Per a més informació sobre aquesta qüestió, es pot consultar la web de X solidària, que inclou un apartat de preguntes freqüents, reportatges i material de sensibilització.

field_vote: 

Per què cal demanar el certificat de contractista i subcontractista?

Imatge principal a portada: 
Quan una entitat treballa amb una altra empresa o persona amb la mateixa activitat existeix la responsabilitat subsidiària. Font: Freepik.
Resum: 

Quan una entitat treballa amb una altra empresa o persona amb la mateixa activitat existeix la responsabilitat subsidiària; hi ha formes, però, d’evitar assumir el seu deute.

Les entitats, de vegades, poden contractar altres empreses o treballadors o treballadores que desenvolupin part de la seva activitat. Per a aquests casos, la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària estableix la responsabilitat subsidiària.

Imatges secundàries: 
Quan una entitat treballa amb una altra empresa o persona amb la mateixa activitat existeix la responsabilitat subsidiària. Font: Freepik.
El certificat de contractista i subcontractista serveix com a garantia per protegir-se davant de la responsabilitat subsidiària. Font: Freepik.
Subtitols: 
Què és el certificat de contractista i subcontractista?
Quan i com es pot demanar aquest certificat?
Què ha d’incloure el certificat?
Continguts: 

Per tal d’evitar la responsabilitat subsidiària que pugui sorgir en el cas que l’empresa, autònom o autònoma o entitat contractada o subcontractada no pagui els seus impostos pertinents, existeix la possibilitat de demanar el certificat de contractista i subcontractista.

Es tracta d’un document que pot demanar l’entitat a l’empresa o persona contractada o subcontractada i que serveix com a garantia per protegir-se davant de la responsabilitat subsidiària i, per tant, dels possibles deutes que puguin haver-hi.

Amb l’expedició d’aquest certificat, l’empresa contractada o subcontractada certifica que té tots els seus comptes al dia amb l’Agència Tributària corresponents als 12 mesos anteriors, en cas del certificat positiu.

El certificat de contractista i subcontractista el pot demanar l’empresa contractada a l’Agència Tributària indicant l’entitat per la qual serà contractada. En aquest sentit, cal tenir en compte que el certificat només es pot exigir en cas que l’empresa o persona contractada o subcontractada desenvolupi una activitat relacionada amb la principal de l’entitat que fa la contractació.

A més a més, el certificat té una validesa de 12 mesos des de la data d’expedició. Per poder-lo obtenir es pot demanar de forma telemàtica amb el DNI electrònic o el certificat digital. El termini de resolució és de tres dies i cal tenir present que en cas de manca d’emissió del certificat no s’entendrà que s’ha emès com a positiu.

El primer que cal tenir en compte és que el certificat pot ser positiu, en cas d’estar al corrent amb les obligacions tributàries, o negatiu.

Aquest segon cas es dona principalment quan hi ha algun deute o manca la presentació d’alguna declaració. Tot i que també pot ser negatiu per tenir una inhabilitació per poder rebre ajuts o subvencions o haver comès algun delicte fiscal, entre d’altres.

Cal tenir present que només es pot tenir un certificat per entitat pagadora. Això significa que l’entitat que contracta o subcontracta ha de donar el seu NIF per incloure’l en el certificat, ja que han de tenir la mateixa activitat, tal com s’ha indicat anteriorment.

Per tant, sempre que una organització vulgui deixar part de la seva activitat principal a una altra entitat, empresa o persona cal que entre les seves rutines tingui molt present el fet de demanar el certificat de contractista i subcontractista per evitar ensurts amb l’existència de possibles deutes que hauria d'assumir.

field_vote: