Econòmic

Es tracta de la declaració de les retencions i ingressos a compte per les rendes o rendiments procedents de l’arrendament o sotsarrendament d’immobles urbans. Això significa que si una entitat treballa en un local llogat, té l’obligació de declarar a Hisenda unes retencions que ha de practicar en la factura del lloguer.

Quan es parla de retencions en la factura del lloguer es fa referència a un percentatge (19%) que ha d'aparèixer en la factura. En aquest cas, l’entitat llogatera paga aquests diners a Hisenda en nom de la persona física o jurídica llogadora, és a dir, que la llogadora no rep directament aquesta quantitat.

Cal tenir en compte que, si la llogadora és una persona física, la retenció serà a compte de l’IRPF. En canvi, si es tracta d’una persona jurídica, es farà a compte de l’Impost sobre Societats.

La base per aplicar el 19% de la retenció es calcula a partir del lloguer de l'immoble més les depeses de comunitat, llum, IBI... No obstant això, en aquest càlcul cal deixar fora l’IVA.

Es pot donar la situació que una entitat durant un trimestre no hagi pagat cap lloguer. En aquest cas, sí que haurà de presentar el model 115 en el termini indicat marcant la casella negativa. En el moment en què l’organització deixa de pagar un lloguer de forma regular, és recomanable que es doni de baixa de la declaració censal 036. D’aquesta manera, deixa de tenir l’obligació d’haver de presentar el model 115.

A més a més, en certs casos no cal presentar el model 115, per exemple, en cas que les rendes satisfetes a una única persona llogatera no superin els 900 euros anuals. Entre altres situacions, tampoc serà necessari declarar-lo si el llogater/a disposa d’un certificat d’exempció emès per Hisenda. En aquest supòsit, l’entitat inquilina ha de disposar d’aquest certificat actualitzat.

L’impost d’activitats econòmiques (IAE), d’acord amb els arts. 78-92 de la Llei 39/1988, reguladora de les Hisendes Locals, afecta les entitats que desenvolupin activitats considerades de caràcter empresarial, professional o artístic. Aquestes activitats són les que suposen l’ordenació per compte propi de mitjans de producció o de recursos humans amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de serveis. No inclou els actes o operacions aïllades, ni alguns altres supòsits específics que preveu la mateixa Llei.

La major part de les entitats no lucratives no tributen per aquest impost, però això no vol dir que no hagin de comunicar a Hisenda quan inicien una activitat, quan s’hi produeixen variacions en aquesta activitat o quan hi ha un cessament. En tots aquests casos, s’haurà de fer la presentació d’una declaració censal, el model 036, a Hisenda.

Les entitats religioses resten exemptes de pagar l’IAE en aquests supòsits:

• En base a la Llei 39/1988 d’Hisendes locals, no pagaran res l’any en què comuniquin l’alta i en els dos següents i, posteriorment, tampoc si no arriben a facturar més d’un milió d’euros. Aquesta exempció s’aplica de forma automàtica. A més, si l’entitat es dedica a activitats d’ensenyament de qualsevol grau en règim de concert o a l’assistència i acció social en favor de persones discapacitades, també pot continuar exempta encara que passi d’aquest volum d’ingressos. Però en aquest cas, sí caldrà fer la sol·licitud a l’Ajuntament on l’entitat tingui el seu domicili.
• En base a la Llei 49/2002, l’Església Catòlica (amb les seves diferents institucions territorials i ordes i congregacions religioses) i les esglésies, confessions o comunitats religioses amb conveni amb l’Estat espanyol, resten exemptes del pagament de l’IAE respecte de qualsevol de les activitats indicades a l’article 7 d’aquesta llei, totes elles consistents en acció social en favor de col·lectius vulnerables i cooperació al desenvolupament. Per poder gaudir d’aquesta exempció, s’ha de comunicar a l’Ajuntament on tingui el domicili de l’entitat.
• En base a la mateixa Llei 49/2002, resten també exemptes les entitats creades o erigides per les abans esmentades esglésies, confessions i comunitats religioses amb conveni a l’Estat espanyol, sempre que compleixin els mateixos requisits que aquesta llei demana per a la resta d’entitats sense fins lucratius per gaudir d’aquest benefici fiscal. Per poder gaudir d’aquesta exempció s’ha de comunicar a l’Ajuntament on l’entitat tingui el seu domicili.

Ara bé, en la major part d’aquests casos comentats en l'apartat anterior, cal que les entitats siguin qualificades com de caràcter social, per a la qual cosa s’han de complir els requisits esmentats a l’article 20.tres de la Llei de l’IVA:

• No tenir finalitat lucrativa.
• Les persones amb càrrecs als òrgans de govern de les entitats no poden cobrar per l’exercici del seu càrrec.
• Només per als serveis culturals, les persones sòcies, cònjuges i parents fins a segon grau no poden ser les principals destinatàries de les activitats.

Aquests requisits, en general, són acomplerts per les entitats religioses.

Si les entitats religioses facturen per serveis diferents dels esmentats, en general, hauran de carregar l’IVA (segons el percentatge que correspongui al tipus d’operació), i liquidar posteriorment a l’Agència Tributària les quantitats que hagi ingressat en cada període, normalment de forma trimestral.

Quan l’entitat religiosa ingressi IVA per les seves factures, llavors, podrà recuperar de forma parcial l’IVA que l’entitat hagi pagat a tercers (IVA suportat) en les seves pròpies compres o serveis contractats. Per calcular en quina mesura ho podrà fer, caldrà aplicar el que es coneix com la Regla de la Prorrata de l’IVA. L’import resultant d’aquest càlcul el podrà descomptar (compensar) de la liquidació trimestral que l’entitat religiosa hagi de pagar a l’Agència Tributària per l’IVA ingressat en les seves factures.

Els models trimestrals de l’IRPF s’han de presentar entre l’1 i el 20 dels mesos de gener (en aquest cas, referent a l’últim trimestre de l’any natural anterior), abril, juliol i octubre:

• Model 111: declaració trimestral de les retencions fetes en l’IRPF, per exemple, en els casos de nòmines, liquidacions, propietat intel·lectual, premis...
• Model 115: declaració trimestral sobre les retencions i ingressos per rendes d’arrendaments d’immobles urbans.
• Model 123: declaració trimestral de retencions de l’IRPF i Impost sobre Societats sobre pagaments d’interessos de préstecs o altres rendiments sobre el capital.
• Model 216: declaració trimestral de les retencions de pagaments a persones físiques, empreses o entitats que fiscalment no resideixen a l’Estat espanyol.

La data límit per a domiciliar el pagament d’aquests models és el dia 15 del mes. Com a norma, la domiciliació es pot fer fins a cinc dies abans de la data límit de presentació.

Les entitats sense ànim de lucre també han de marcar al seu calendari fiscal les declaracions a presentar per qüestió d’IVA:

• Model 303: declaració trimestral d’autoliquidació d’IVA. S’ha de realitzar entre l’1 i el 20 dels mesos d’abril, juliol i octubre. Al mes de gener es presenta entre el dia 1 i el 30.
• Model 390: resum anual de totes les autoliquidacions presentades durant l’exercici. L’han de presentar les entitats que hagin tramitat algun model 303. S’ha de presentar entre l’1 i el 30 de gener.
• Model 349: declaració informativa de les operacions de compra o venda de béns o serveis duts a terme entre empreses o entitats subjectes a l’IVA, inscrites en el Registre d’Operadors Intracomunitaris d’Hisenda. En aquest cas, serà declaració trimestral a presentar entre l’1 i el 20 dels mesos d’abril, juliol i octubre. En l’últim trimestre s’haurà de presentar entre l’1 i el 30 de gener.

Cal tenir en compte que totes aquelles declaracions que s’hagin de presentar el 30 de gener, un diumenge, passen automàticament al dia 31 de gener de 2022.

A més a més, en aquest calendari fiscal del 2022 cal afegir el 6 d’abril com a data inici de la campanya de la renda 2021, des d’aquesta data estarà disponible el tràmit a través d’internet. El termini màxim per a la seva presentació és el 30 de juny.

Dins d'aquest àmbit hi ha tres tipus de donacions que gaudeixen de deduccions fiscals:

• Les persones físiques amb residència habitual a Catalunya poden aplicar una deducció del 15% de les quantitats donades per donatius a favor de l'Institut d'Estudis Catalans i de fundacions o associacions que tinguin per finalitat el foment de la llengua catalana i que figurin inscrites en el cens d'aquestes entitats que elabora el departament competent en matèria de política lingüística, amb el límit màxim del 10% de la quota íntegra autonòmica.
• Les persones físiques amb residència habitual a Catalunya poden aplicar una deducció del 25% de les quantitats donades per donatius a favor de centres de recerca adscrits a universitats catalanes i els promoguts o participats per la Generalitat, que tinguin per objecte el foment de la recerca científica i el desenvolupament i la innovació tecnològics, amb el límit màxim del 10% de la quota íntegra autonòmica.
• Les persones físiques amb residència habitual a Catalunya poden aplicar una deducció del 15% de les quantitats donades per donatius a favor de fundacions o associacions que figurin en el cens d'entitats ambientals vinculades a l'ecologia i a la protecció i millora del medi ambient del departament competent en aquesta matèria, amb el límit màxim del 5% de la quota íntegra autonòmica.

D'altra banda, les quantitats donades per part d'empreses mercantils o altres persones jurídiques donen dret a la deducció del 35% de la donació a la quota de l'Impost de Societats (art. 20 de la Llei 49/2002).

Si en els dos períodes impositius immediatament anteriors s'haguessin realitzat donatius, donacions o aportacions amb dret a deducció a favor d'una mateixa entitat per import igual o superior, a cadascun d'ells, al de l'exercici anterior, el percentatge de deducció aplicable a la base de la deducció a favor d'aquesta mateixa entitat serà del 40%.

La base de la deducció té el límit del 10% de la base imposable de l'Impost de Societats del/la donant i, en cas de no poder aplicar la totalitat de la deducció per aquest motiu, l'excés pendent es pot compensar en els 10 exercicis posteriors als quals es produeixi la donació.

Si les aportacions que fan les persones jurídiques s'articulen mitjançant un Conveni de Col·laboració Empresarial en activitats d'interès general (art. 25 de la Llei 49/2002), les quantitats satisfetes o les despeses realitzades tenen la consideració de despeses deduïbles (en la seva totalitat, sense limitació) en la determinació de la base de l'Impost de Societats de la persona jurídica col·laboradora.

A aquests efectes, s'entén per Conveni de Col·laboració Empresarial en activitats d'interès general aquell conveni pel qual les entitats beneficiàries del mecenatge, a canvi d'un ajut econòmic per a la realització de les activitats que efectuen en compliment de l'objecte o la finalitat de l'entitat, es comprometen per escrit a difondre, per qualsevol mitjà, la participació del col·laborador/a a l'activitat esmentada. En aquests convenis, la difusió de la participació del col·laborador/a no constitueix cap prestació de serveis i, per tant, no està subjecta a IVA.

Per últim, dins dels incentius i deduccions que es contemplen en l'àmbit estatal, també cal tenir en compte totes aquelles entitats que no estan incloses dins de l'àmbit de la Llei 49/2002.

En aquests casos, les quantitats donades per persones físiques a les fundacions i associacions declarades d'utilitat pública, que no hagin optat a la Llei 49/2002 o bé que no compleixin les condicions i requisits per poder estar compreses en aquesta llei, originen un dret a una deducció del 10%, sempre que es disposi de la justificació documental adequada.

La base de la deducció pel/per la donant, en aquest supòsit, no podrà superar el 10% de la seva base liquidable de l'exercici.

La normativa de la Sociedad Estatal de Loterías y Apuestas del Estado (SELAE) publica cada any una nota informativa destinada a les administracions de loteria i punts de venda autoritzats amb l’objectiu d’informar sobre el procediment per demanar autorització i vendre participacions de loteria per part d'entitats benèfiques, sense afany de lucre o declarades d'utilitat pública.

Aquesta autorització només s'emet a les entitats declarades benèfiques i que vulguin vendre amb un sobrepreu que mai podrà excedir del 20% del preu del bitllet. Aquesta autorització no es farà extensiva a cap altre tipus de participació habitual d'altres entitats o associacions, respecte de les quals, la SELAE no té competències.

Per aquest motiu, les entitats no lucratives no estaran obligades a demanar permís per distribuir participacions de loteria tot i que portin un recàrrec o donatiu associat a la participació.

Les persones pagadores dels premis, normalment, les entitats financeres o les mateixes administracions de loteria o punts de venda autoritzats dels bitllets, són les obligades a fer la retenció. Però si la butlleta és compartida, la persona o entitat que vagi a cobrar-la haurà d'informar els i les retenidores de quines són les persones, empreses o entitats beneficiàries dels premis, per tal que la tributació i retenció siguin repartides proporcionalment entre totes les persones i entitats guanyadores del premi.

Per exemple, si un dècim de Loteria de Nadal, dividit en 10 participacions de 2 € cadascuna ha estat premiada amb 50.000 €, els 10.000 € que sobrepassen els 40.000 € estaran sotmesos a tributació i retenció. Cadascuna de les parts veurà el seu premi de 5.000 € retallat en el 20% sobre la seva part proporcional que sobrepassa els 40.000 €. O sigui, se li farà una tributació i retenció sobre els 1.000 € que sobrepassen, en cada participació, del límit exempt de tributació.

Si el premi provingués d'un ens de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu, com que el pagador estranger no ho sotmetrà a retenció, caldrà que el beneficiari faci directament l'ingrés a Hisenda per la part que sobrepassi els 40.000 € exempts, mitjançant el model 136.

Cada organització ha d’escollir l’estratègia de captació de fons que sigui més coherent amb els seus valors. En aquest sentit, el primer que ha de preguntar-se una entitat que estigui pensant en constituir una botiga en línia és si realment la necessita i quin sentit té la seva creació.

Generalment, aquesta opció pot servir com a instrument de comunicació amb les persones col·laboradores, sobretot si s’utilitza un llenguatge proper en el procés de venda dels productes i si aquests transmeten idees relacionades amb la causa de l’organització.

També pot ser una bona via de captació de fons, però aquesta normalment ha de combinar-se amb altres, ja que pot no resultar tan útil com s’esperava i convertir-se en una inversió perduda.

• Analitzar altres botigues del sector que funcionin pot servir com a full de ruta. També se les pot demanar consell i cooperació, sempre considerant que els seus principis no siguin contraris als de la pròpia entitat.
• És igualment important tenir cura del disseny i de la qualitat dels productes a la venda. Aquests, a més a més, haurien d’identificar-se amb els valors de l’organització.
• Invertir temps i recursos en la realització d’un pla de màrqueting és vital. Aquest servirà per definir cadascuna de les fases del procés de venda. Així mateix, contractar alguna persona experta en posicionament web pot marcar la diferència.
• De vegades, les botigues físiques també es converteixen en espais que s’aprofiten per organitzar xerrades i exposicions. Les botigues virtuals poden associar-se a un blog en el qual tractar temes d’interès o en el qual s’expliqui el procés d’elaboració dels productes que es venen.
• La fase de difusió aniria inclosa en el pla de màrqueting. Aquesta pot donar-se de forma híbrida: a través de les xarxes socials, el butlletí, el web i els mitjans de comunicació, però també amb el material imprès de l’organització, al barri i als esdeveniments en els quals es participi.

Un recurs potestatiu de reposició és un procediment administratiu que permet a la persona o entitat implicada recórrer una resolució que hagi fet l’administració pública perquè la considera contrària.

Que sigui potestatiu significa que l’entitat interessada no té l’obligació de presentar abans el recurs per aquesta via per poder acudir als tribunals. És a dir, que es podria anar directament per via judicial, però no es pot presentar el recurs alhora per les dues vies.

En aquest sentit, segons el que estableix l’article 123 de la Llei 39/2015, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, si es decideix optar per un recurs de reposició no es podrà passar a la via judicial fins que no s’hagi resolt expressa o presumptament (és a dir, per silenci administratiu) el primer recurs.

A més a més, es tracta d’un procés administratiu, per tant, es realitza a través de la mateixa administració que ha emès la resolució i no és necessària la intervenció d’un advocat/da ni procurador/a.

No obstant això, l’entitat pot comptar amb el suport d’una persona especialitzada per dos motius. D’una banda, per revisar i tramitar el recurs que s’interposi. En segon terme, si es té clar que es vol arribar fins al final de la qüestió (i no es descarta recórrer a la via judicial), pot ser més efectiu comptar amb un advocat/da o procurador/a que conegui tot el procediment fet per l’entitat.

En primer terme, cal redactar un escrit d’interposició on s’indiquin les al·legacions que es consideren oportunes, siguin qüestions de fet o de dret. En aquest document, a més, cal especificar que no s’ha impugnat el mateix acte de via economicoadministrativa.

Aquest document ha d’incloure la següent informació:

• Dades d’identificació de qui recorre.
• Identificació de l’acte que s’està recorrent i la raó de la impugnació.
• Dades de contacte per a la notificació.
• Lloc, data i signatura de qui recorre.
• Dades d’identificació de l’òrgan al qual es dirigeix.

Juntament amb aquest redactat, s’han d’incloure “els documents que serveixen de base a la pretensió que s’exerciti”, tal com indica l’AEAT, és a dir, que siguin prova del que s’està impugnant.

A partir d’aquí, un cop tramitat el recurs de reposició, aquest és resolt per l’òrgan competent, que en aquest cas és l’Agència Tributària.

Finalment, l’entitat obtindrà una resolució en el termini màxim d’un mes amb l’estimació o desestimació del recurs interposat. En aquest sentit, la resolució pot ser expressa o per silenci administratiu (quan transcorregut un mes no hi ha cap notificació). A partir d’aquí l’entitat pot optar per recórrer-ho a través de la via judicial, ja que contra la resolució d'un recurs de reposició no es pot interposar un altre.

En general, els esdeveniments ajuden les organitzacions a donar-se a conèixer i a guanyar visibilitat. Un acte online, a més, permet traspassar fronteres, ja que el públic pot seguir-lo des de qualsevol lloc. Així, l’entitat té la possibilitat de fer el salt de l’àmbit local al global i arribar a més persones interessades en la seva causa, encara que no visquin a prop d'on s’ubica la seva seu.

D’altra banda, els esdeveniments online tenen uns costos menors que els presencials, ja que aquests últims requereixen més recursos enfocats a la logística (personal, material...). També és important, però, tenir en compte que el format online no és totalment gratuït, i que pot ser interessant invertir en eines i plataformes digitals que facilitin la seva organització i desenvolupament.

Pàgina de donació: si el teu lloc web té una pàgina específica per rebre donacions, pots difondre-la al mateix esdeveniment. Si no, pots crear una nova pàgina de donacions i utilitzar-la per donar informació detallada sobre l’acte. Aquesta és l’opció més adient si sol·licites donacions voluntàries a les persones assistents al final de l’acte.

Venda d’entrades: si l’esdeveniment es tracta d’un concert o una gala, pots recórrer a aquesta modalitat per controlar l’assistència i per recaptar fons a través de plataformes com Eventbrite o Ticketmaster (Universe o Ticketpass són d’autogestió). Això sí, s'ha de pagar una petita comissió per cada entrada.

Xarxes socials: també existeix l’opció de retransmetre l’esdeveniment en directe a través de Facebook Live o Instagram Live, plataformes que permeten recaptar fons durant la retransmissió. Els espectadors i espectadores veuran una opció a la pantalla per fer la donació de forma directa.

Plataformes de pagament: si es proposa una tarifa de registre per accedir a l’esdeveniment, es pot utilitzar Paypal, per exemple. Aquesta plataforma té un servei específic per a organitzacions sense ànim de lucre amb una comissió reduïda i, a més, només cal indicar una adreça de correu electrònic perquè les persones facin la seva donació.

Crowdfunding: el crowdfunding és una xarxa de finançament col·lectiva online. Es pot fer servir a través de plataformes com iHelp, Mi Grano de Arena o Kukumiku (que també permet fer sortejos solidaris). De vegades s’utilitza per finançar projectes específics, però també pots utilitzar aquesta eina per recaptar fons i aprofitar un esdeveniment per fer l’anunci.

'Peer-to-peer': aquesta expressió anglesa significa "d’igual a igual". És un mètode que consisteix en què les persones vinculades a l’entitat recaptin fons per elles mateixes a través dels seus contactes propers, de manera que l’entitat pugui arribar a un públic més ampli. Si es vol aprofitar un esdeveniment per fer ús d’aquesta tècnica, les persones donants s'encarregarien de fer difusió de l’acte i, alhora, de sol·licitar les donacions.

L’anàlisi PESTEL és una tècnica d’avaluació de l’entorn que ajuda a identificar les oportunitats i amenaces d’una organització. És una eina que normalment precedeix la creació d’un DAFO i que és especialment útil per a plans estratègics, de màrqueting o financers. L’objectiu del model és entendre els factors que delimiten el marc general de les organitzacions, tal com s’explica al Pla Estratègic del Tercer Sector d’Acció Social.

Un PESTEL analitza cinc factors de l’entorn, un per cada lletra de la paraula: el Polític, l’Econòmic, el Sociocultural, el Tecnològic, l’Ecològic i el Legal. Originàriament l’anàlisi es deia PEST, però amb l’increment de la complexitat de l’entorn, s’hi van afegir els factors legals i mediambientals.

La Henley Business School, al Regne Unit, defineix els factors a analitzar d’aquesta manera:

• Factors polítics (P): Aquí cal fer una recerca de la situació política que envolta l’entitat. Si és una entitat de Barcelona, per exemple, s’analitzarà qui governa a l’Estat espanyol, a Catalunya i a la ciutat de Barcelona, i quines polítiques destaquen en l’àmbit laboral, fiscal o comercial, per exemple.
• Factors econòmics (E): Inclouen el creixement econòmic del país, el PIB, la situació de les subvencions i ajudes públiques, els Pressupostos Generals de l’Estat...
• Factors socials (S): S’hi analitzen els aspectes culturals, els canvis en la manera de consumir, en la forma de col·laborar amb associacions o captar fons. També s’hi ha d’incloure informació sobre el creixement de la població o el nivell d’educació.
• Factors tecnològics (T): Inclouen els aspectes com la investigació o inversió en I+d, el ritme dels canvis tecnològics o l’automatització de les feines.
• Factors ecològics (E): En aquest apartat s’han de buscar les normatives específiques sobre medi ambient en l’àmbit geogràfic on s’inscriu l’organització. També cal analitzar la consciència social sobre la sostenibilitat i les tendències que poden l’entitat.
• Factors legals (L): Finalment, en aquesta secció cal enumerar les lleis principals que afecten l’activitat de l’organització analitzada.

El Número de Referència Complet és un codi que consta de 22 caràcters alfanumèrics. Aquest es genera automàticament per l’entitat bancària o la seu electrònica de l’Agència Tributària quan es realitza un pagament tributari i apareix juntament amb les dades de l’ingrés.

Serveix per identificar l’operació i per justificar que s’ha fet el pagament i és necessari per fer gestions amb l’AET.

Aquest número està format de manera xifrada a partir de la informació del NIF de la persona declarant, l’import, el model, l’exercici i el període. Per això, és tan important verificar que les dades que s’aporten quan es fa el pagament siguin totalment correctes.

L’altra possible via per obtenir l’NRC consisteix a fer el pagament de l’import pertinent a través de l’entitat bancària col·laboradora, sigui per via telemàtica o presencialment.

Aquesta és una alternativa vàlida en cas que no es disposi del certificat digital, el DNI electrònic o la clau d’accés a la seu electrònica. En tot cas, es recomana a les entitats obtenir el certificat digital per agilitzar els seus tràmits amb l’administració pública.

Per poder fer al tràmit i obtenir l’NRC a través del banc, caldrà aportar les següents dades: model, exercici, període, NIF de la persona declarant, cognom i l’import exacte.