El futur de la cultura popular catalana, en mans de les noves generacions

Sardanes, castells, gegants, trabucs, pastorets i una llarga llista de tradicions populars doten Catalunya de personalitat i identitat. Darrere de la nostra cultura, s'estén un gran teixit de persones compromeses en fer valdre la història. De fet, segons el portal 'Dades culturals', gestionat per la Generalitat de Catalunya, l'any 2022 va acabar amb un total de dues mil vint-i-set entitats culturals federades arreu del territori.

Totes elles tenen un paper essencial, són les encarregades d'aconseguir que, generació rere generació, la cultura catalana continuï sent un pilar fonamental que puguem lluir amb orgull. Els orígens històrics ens ajuden a saber d'on venen, les seves accions ens fan saber on són, però ningú sap on seran amb el pas del temps. El futur és incert per a totes nosaltres, però és especialment delicat per les entitats que lluiten dia a dia, i sovint sense suports, per fer que allò que totes celebrem, no mori.

Més reconeixement i suport econòmic per poder subsistir

Com a ciutadanes, totes som testimonis d'una època continuada de canvis i transformacions constants, la qual cosa obliga les entitats culturals a mantenir un alt nivell de consciència i a establir amb solidesa els seus reptes i propòsits, tant pel futur com pel present, amb l'objectiu de garantir la seva continuïtat i influència en aquest context inestable.

Sense dubte, un dels principals objectius comuns és la cerca de major reconeixement. "El principal repte que tenim és fer que la sardana sigui reconeguda i coneguda per tot el país", afirma Xavier Tresserras, president de la Confederació Sardanista de Catalunya, "com més gent la practiqui, com més gent la conegui, més possibilitats hi ha que continuï la seva marxa cap al futur. Si la gent no la coneix, és molt complicat que continuï viva".

Un fet que, amb certesa, es pot extrapolar a la resta de tradicions. De totes maneres, la continuació de l'associacionisme cultural tampoc pot concebre's sense viabilitat econòmica. "És un tema comú amb totes les entitats, el fet de poder mantenir-nos i poder donar suport a les nostres associades com a federació per a tot el que necessitin", afegeix Ruben Gaon, president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC).

La conservació del patrimoni català no només necessita beure d'aquests elements per assegurar la seva existència. Augmentar el nombre de sòcies, optar per nous tipus d'activitats o inclús adaptar-se a les condicions requerides actualment, són aspectes igual o inclús més importants. 

Per exemple, en el cas les associacions que vetllen per la preservació d’espais històrics, Carme Artigas, vicepresidenta econòmica de la Federació d'Ateneus de Catalunya (FAC) i presidenta del Casino Prado Suburense de Sitges, sap que les mirades s'han d'orientar a tenir recursos suficients per fer possible el bon manteniment dels edificis, ja que "els espais han d'estar en condicions òptimes i actualitzats a les normatives vigents", en tenir "un valor patrimonial molt elevat".

Els mitjans de comunicació són l'altaveu de les entitats

La cultura popular funciona, sobretot, gràcies al suport de les entitats, tot i que el seu paper sovint no és reforçat tant com voldrien. "Per part de les institucions, les associacions tenim molt de pes, però socialment necessita ser més reconeguda", sentencia el president de la Confederació Sardanista.

Augurar un futur a la cultura cada vegada és més difícil, sobretot si senten que vaguen sols pel món. Carme Artigas veu difícil establir prediccions "perquè la situació és complexa, és variant, i a més, en els últims anys hem vist coses impensables que han succeït com la covid". Alhora, aquest obstacle pot arribar a ser positiu, perquè arran de la pandèmia, "la gent té ganes de fer coses" destaca Ruben.

En aquest punt, els mitjans de comunicació juguen un paper clar, ja que la seva capacitat de penetració en la societat pot ajudar a la cultura perquè trobi el suport que necessita i així tingui més possibilitats de conservar-se. Tresserras creu que sense promoció als mitjans, serà complicat que l'associacionisme cultural tingui un bon futur, una idea que avala Gaon, perquè sap que es requereix molta difusió, "per tal que la societat sàpiga tot el que fem, com ho fem, però de forma atractiva perquè cridi l'atenció".

Actualment, en aquests espais resulta "difícil trobar programes d'associacionisme social", com també ho és aparèixer en els llançaments en paper. "Si aconseguim aparèixer, normalment hi som a les seccions residuals, que gairebé ningú veu", afirma Ruben Gaon.

Des de l'experiència del col·lectiu defensor del ball tradicional català creuen, per exemple, que comptar amb l'associacionisme dins el món de la ficció pot ser una estratègia molt positiva per donar-li un altre espai d’expressió. "Moltes de les coses que es fan avui dia es fan perquè hi ha hagut una associació darrera que ho ha conservat", apunta Tresserras.

Tot i això, més enllà de mitjans i suport econòmic, cap reconeixement social potent començarà si no hi ha un bon teixit de sòcies que defensin les tradicions i les promoguin. "El reconeixement te l'han de donar primer les teves associades com a federació i després, la societat. La nostra missió ha de ser convertir-nos en una entitat de referència en les nostres temàtiques, perquè qualsevol persona ha de saber quina és la seva associació de referència a la qual ha de dirigir-se", opina el president sardanista.

El jovent, la clau per fer que l'associacionisme cultural perduri

Parlar de futur, també és parlar de present. A poc a poc, les generacions que venen substitueixen les que van marxant i, en el cas de les entitats, la presència i l'acció directa del jovent és imprescindible. Les tres veus creuen en l'existència d'un relleu generacional estable, però se l'ha de cuidar. "Les joves asseguren el futur de les colles, de les juntes directives i de la nostra cultura, i és fonamental continuar impulsant-ho", asseguren des de Castellers.

"Hem d'involucrar les més joves perquè no només se sentin usuàries, sinó que siguin part de la institució", conclou la vicepresidenta econòmica. Tot i entendre la seva importància, constaten que no és fàcil atraure les que pertanyen a grups d'edat inferiors a les entitats, especialment pels alts i exigents ritmes de vida que poden fer que aquesta adhesió sigui incompatible en algunes ocasions.

Des dels seus respectius llocs, asseguren que hi ha molta gent jove que forma part de les colles o que és usuària dels serveis, però la seva presència dins les juntes o els òrgans de decisions és encara molt reduïda. "Costa molt trobar una persona jove que tingui temps lliure i és normal que a les juntes hi hagi una part fonamental de gent jubilada o amb professions més lliures", destaca Xavier Tresserras.

De totes maneres, contemplen la importància de la seva presència i saben que han d'oferir-los eines perquè puguin prendre la capdavantera. "Al final, els has de donar espais i la confiança, has de permetre que també s'equivoquin", conclou Carme Artigas, "ha de ser una integració progressiva fins a arribar a la gestió".

Avui dia, el nexe d'unió entre els diversos grups d'edat i les entitats és, sense dubte, la comunicació. "Des de Coordinadores vam engegar fa una mica més d'un any i mig les nostres xarxes socials, com Instagram, un espai més dirigit al públic jove on bolquem tot el que fem", explica Ruben. En altres paraules, fomentar la comunicació a les plataformes en tendència és una porta d'entrada a nous públics, fet que permet acostar-los a les tradicions.

Un futur esperançador

Tot i la manca de suports que reivindiquen, totes les veus encaren el futur de l'associacionisme cultural amb una mirada optimista. La presidenta de Casino Prado veu possibilitats d'èxit, sempre que les entitats apostin per adaptar-se en l'actualitat, ajustant "els objectius i les propostes" per adequar-se a les noves formes de comunicar, de fer i d'expressar.

El president de Coordinadores també es posiciona al bàndol favorable, "crec que té bona salut, però hem de continuar treballant des de tots els àmbits, des de les entitats més petites a les més grans". La clau de tot resideix en entendre la societat actual i crear estratègies efectives per poder arribar a altres públics i segments més difícils. "És imprescindible diversificar les activitats, no només enfocar-les a un segment d'edat concret, perquè amb això també pot acabar sent contraproduent", afirmen des d'Ateneus.

Per exemple, per impulsar la sardana, l'equip ha optat per oferir cursets arreu del territori per aconseguir que totes aquelles persones interessades en la tradició, puguin aprendre a ballar-la, sense caure en discriminacions d'edat. En relació, Artigas creu que és important posar el focus en els infants, per tal de vincular-los des de petits a les entitats, “s’ha d'intentar potenciar a través de les escoles”, perquè en el cas dels ateneus "vagin coneixent la riquesa del municipi", però, en general, tinguin coneixement del tresor cultural català.