Han aconseguit portar la realitat del sensellarisme fins al Parlament i les entitats socials que acompanyen persones sense llar per intentar que recuperin la seva autonomia no estan disposades a aixecar el peu de l’accelerador: volen que la llei per erradicar el sensellarisme s’aprovi l’any vinent per aconseguir que més de 18.000 persones puguin tenir una llar digna en cinc anys.

S’espera que sigui aprovada durant l’any 2023, un fet que, en paraules del director de Sant de Joan de Déu Serveis Socials, Salvador Maneu, “marcarà un punt d’inflexió històric, amb una clara voluntat d’influir en les legislacions d’altres comunitats autònomes i regionals europees”.

Maneu ho va exposar el dilluns 10 d’octubre en la jornada 'Una llei catalana pels drets de les persones sense llar' que va reunir a la Casa de la Caritat de Barcelona persones expertes jurídiques que han impulsat la llei des de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), representants de les fundacions Arrels, Assís Centre d'Acollida, Càritas Barcelona, Sant Joan de Déu i Sant’Egidio, i membres dels grups parlamentaris.

Un matí de reflexió i debat al voltant d’una llei que permetria “acabar amb el sensellarisme crònic en un termini de dos anys”, segons el catedràtic de Dret de la UAB, Antoni Milian. “Aquest sensellarisme està orfe d’una regulació legal i les mesures administratives només tenen efectes pal·liatius. Garantir un espai residencial i un sostre dignes a les persones que viuen involuntàriament al carrer exigeix una llei”, va exposar Milian, impulsor del text legal.

Tenir accés a un espai obert, d’ús individual, de prou dimensions per a la vida privada i que compti com a mínim amb llum, aigua corrent, gas i un llit; que es compleixi el dret que tothom té a ser empadronada al municipi on viu i, per tant, a tenir accés als serveis públics, i impedir que les persones sense llar siguin sancionades -encara hi ha ordenances municipals que multen per exemple el fet de pidolar- són alguns dels aspectes que recull la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per fer front i erradicar el sensellarisme.

“Si poguéssim tenir una xifra exacta de quantes persones dormen als carrers i places dels municipis de Catalunya, podríem adaptar els recursos i els serveis al que necessita aquest col·lectiu. Els recomptes i enquestes a carrer són el millor mecanisme per recollir aquesta informació”, va defensar la responsable de l’equip jurídic d’Arrels Fundació, Bea Fernández.

Paral·lelament a les necessitats materials, un dels temes que també va sorgir en la jornada va ser la necessitat de la llei en un context “d’augment del sentiment d’odi cap a les persones sense llar”, en paraules del responsable de la Comunitat de Sant’Egidio, Jaume Castro. Preocupa a les entitats socials l’expansió dels vots a l'extrema dreta a Europa.

Drets i oportunitats per canviar vides

“Necessitem transformar les condicions de vida de les persones en situació de sense llar. No podem viure amb normalitat el sensellarisme, és important, urgent i necessari que s’aprovi aquesta proposició de llei”, va insistir el director de Càritas Barcelona, Salvador Busquets. Mentre que el director del Centre Assís, Jesús Ruiz, va agrair “el compromís dels grups parlamentaris que han defensat, contribuït i fet possible que aquesta proposició de llei segueixi endavant. Parlem de drets i oportunitats, drets i oportunitats que canviaran vides”.

La llei catalana pels drets de les persones sense llar va iniciar-se com a proposta legislativa a principis d'any i espera per poder arribar a la seva votació definitiva al Parlament. El pressupost d’aplicació seria d'uns 350 milions d'euros en cinc anys.

Pel que fa a dades -la llei obligarà els municipis a fer recomptes de persones que viuen al carrer- les entitats estimen que unes 18.000 persones es troben en situació de sense llar a Catalunya, un 80% més que l’any 2016.