A escala mundial, els ecosistemes més amenaçats són les zones humides: en els últims divuit anys, el 54% de la biodiversitat que habita aquests territoris ha patit un greu declivi. Aquests hàbitats són la llar d’un ampli ventall d’espècies d’amfibis, rèptils, peixos i mamífers, i són un espai essencial per a algunes famílies d’ocells.

Un dels fets que contribueix a l’agreujament de l’estat de salut de les zones humides és la sequera que colpeja diversos països d’arreu del món. La variant pluviomètrica és la més reconeguda, la qual fa referència a la manca extrema de pluja, però també hi ha la sequera hidrològica. Aquesta comprèn la reducció dels cabdals i els cursos d’aigua, en part, causada per la sobreexplotació d'aquests recursos.

Un estudi que permetrà donar a conèixer aquests ecosistemes essencials

Des de la Fundació Emys s'han especialitzat en la preservació de les zones humides i de la tortuga d’estany. Gràcies a la beca internacional que han rebut per part de l’empresa Patagonia, han iniciat un projecte per estudiar l’estat de salut de les zones humides de les pedreres de Catalunya, amb l’objectiu de crear propostes i mesures per actuar-hi.

“Cada cop hi ha menys estanys, basses i aiguamolls… s’estan reduint. Com que encara no s’havia realitzat cap estudi de les zones humides que es formen dins les pedreres, vam pensar que calia actuar”, explica Júlia Ferrer, tècnica de l’àrea de Conservació i Recerca de la Fundació Emys. Les pedreres són els territoris on s’executen activitats extractives de materials com la pedra, els minerals, els àrids o l’argila.

El fet de perforar la terra implica que, en alguns casos, els corrents d’aigua subterranis pugin a la superfície i es mantinguin a l’exterior durant llargs períodes de temps. Això provoca que broti vida i diferents espècies d'animals i plantes converteixin la zona en el seu hàbitat, per les condicions favorables que s'hi formen.

“Segons indica la llei, un cop el propietari ha finalitzat la tasca d’extracció dels materials, cal que torni a tapar el gran forat o estrat que ha obert. En funció del temps que es triga a fer-ho, pot tenir afectacions per a l’ecosistema”, detalla Ferrer. Actualment, a Catalunya hi ha 4.562 pedreres, de les quals 1.877 estan abandonades.

Les diferents fases del projecte

La Fundació Emys just acaba d’iniciar l’estudi i està treballant en la fase inicial del projecte. De moment, han desenvolupat la localització telemàtica de les zones i s’han dictat i catalogat les pedreres. A partir d’aquí, i al llarg dels mesos, s’analitzarà l’estat de salut, es crearan els diagnòstics i s’intentarà fer els treballs de camp i les actuacions a les diverses pedreres escollides.

A més, en aquest desenvolupament de la iniciativa, que tindrà lloc durant el 2024, també participaran la Universitat de Girona, el Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i la plataforma Salvem la Bassa. Cada una d’elles treballarà un àmbit específic.

Per part de la Universitat de Girona, es desenvoluparà un estudi hidrogeològic per conèixer la situació de la zona. “Nosaltres, quan puguem entrar a les pedreres, també farem un estudi, que explorarà la temperatura, la profunditat, el soroll… els paràmetres ambientals i antròpics que determinen si aquell lloc és bo per a la biodiversitat”, expressa la tècnica de la Fundació Emys.

També es durà a terme un seguiment de la biodiversitat i s’observaran les condicions dels rèptils, els amfibis, els ocells i els macroinvertebrats que habiten en aquestes zones. Un cop es recopilin les dades dels estudis, es podran establir les mesures de conservació específiques de cada pedrera. Aquesta fase es durà a terme amb el suport del CREAF.

La plataforma Salvem la Bassa s’encarregarà d’organitzar visites a dues de les pedreres, amb l’objectiu que la ciutadania conegui aquestes formacions i pugui sumar-se a accions de voluntariat. També es faran publicacions divulgatives a les xarxes socials.

“Les actuacions de millora a les pedreres dependran molt de l’estat i les necessitats de cada una. Per exemple, un mètode interessant és la construcció d’illes de vegetació flotants artificials. Són estructures de fibra de coco, en què s'inclouen plantes aquàtiques perquè funcionin com a refugi per a amfibis, libèl·lules…”, explica Júlia Ferrer.

La bassa de Llinars del Vallès i la lluita de les entitats ambientals de la zona

Un exemple que mostra la motivació de la Fundació Emys a l'hora d'emprendre aquest estudi i salvaguardar les zones humides de les pedreres de Catalunya és el que està passant en aquest municipi del Vallès Oriental. La bassa de Llinars és la zona humida més gran de la comarca i, actualment, la indústria extractiva està tapant-la.

Dotze anys enrere, una empresa minera va perforar el sòl per sota del nivell freàtic i va causar que es formés una bassa, gràcies a l’aqüífer subterrani de la zona. Aquest fet va convertir el terreny en un ecosistema viu ple de biodiversitat. La plataforma Salvem la Bassa lluita per evitar la destrucció del territori i vol evitar que s’acabi tapant i ofegant per complet aquest important hàbitat.