Econòmic

L'article 2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de subvencions defineix subvenció com; “tota disposició dinerària realitzada per les administracions públiques, a favor de persones públiques o privades, i que compleixi els següents requisits”:

• Que el lliurament es realitzi sense contraprestació directa dels beneficiaris/es.
• Que el lliurament estigui subjecte al compliment d'un determinat objectiu, l'execució d'un projecte, la realització d'una activitat, l'adopció d'un comportament singular, ja realitzat o per desenvolupar, o la concurrència d'una situació, devent el beneficiari/a complir les obligacions materials i formals que s'haguessin establert.
• Que el projecte, l'acció, conducta o situació finançada tingui per objecte el foment d'una activitat d'utilitat pública o interès social o de promoció d'una finalitat pública.

El compte justificatiu de la subvenció ha d'incloure una memòria econòmica abreujada amb els costos del projecte. En la memòria ha de quedar clar la correlació entre la despesa i la descripció del treball efectuat.

Per una correcta realització d'un informe d'auditoria, l'entitat haurà de posar a la disposició de l'auditor/a tota la documentació que aquest pugui requerir per a la realització del seu treball. En els supòsits en els quals l'auditor no se li faciliti tota la documentació necessària, aquest podrà incloure una limitació a l'abast en el seu informe d'auditoria, indicant el motiu i la causa d'aquesta.

A més, els documents, llibres i registres utilitzats en l'execució de l'auditoria hauran de ser conservats per si fos necessari aplicar les comprovacions i controls previstos per la legislació.

La memòria econòmica abreujada inclourà, com es detalla en les bases reguladores de la subvenció, un contingut mínim amb un estat representatiu de les despeses incorregudes en la realització de l'activitat o activitats subvencionades. Tals despeses hauran d'anar degudament agrupades, i, en el cas que fos pertinent, amb anotació de les quantitats inicialment pressupostades i les desviacions esdevingudes.

Segons el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, “una factura electrònica té els mateixos efectes legals que una factura en paper. Aquest document és un justificant de l’entrega de béns o serveis”. Existeixen dos tipus de factures electròniques:

• Factures en format estructurat. Les factures en aquesta modalitat poden ser generades de forma automàtica a partir dels sistemes informàtics de l’emissor/a de la factura. Així mateix, el receptor/a pot tramitar les factures de forma automàtica amb els seus programes de pagaments i comptables.
• Factures en format no estructurat. Aquestes factures solen ser papers escanejats o fitxers en PDF, formats que obliguen a introduir les dades de forma manual o amb un procediment costós que no arriba a ser del tot automàtic.

L’article 12 de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses modifica l’article 2 bis de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de Mesures de l’Impost de la Societat de la Informació. Així doncs, els destinataris d’una factura electrònica tenen un termini màxim de quatre anys des de l’emissió de la factura per sol·licitar la còpia de la mateixa sense costos addicionals.

A més a més, cal ressaltar que el receptor/a de la factura no podrà obligar el seu emissor/a a la utilització d'una solució, plataforma o proveïdor de serveis de facturació electrònica predeterminat. Igualment, les organitzacions hauran de facilitar l’accés als programes necessaris perquè les persones usuàries puguin llegir, copiar, descarregar i imprimir les factures electròniques de manera gratuïta sense haver d'accedir a altres fonts per obtenir-les.

El model 349 és la declaració informativa amb la qual les entitats recullen i detallen les seves operacions intracomunitàries, és a dir, aquelles compravendes de béns o serveis realitzades a una empresa o professional d’un altre estat membre de la Unió Europea.

Segons l’article 79 del Reglament de l’Impost sobre el Valor Afegit, aprovat pel Reial decret 1624/1992, de 29 desembre, les entitats han de presentar aquest model quan facin compres o vendes de béns o serveis a un altre país de la Unió Europea. Per realitzar aquestes operacions intracomunitàries és necessari que l’organització estigui inscrita en el Registre d’operadors intracomunitaris (ROI).

Per tal d’emplenar el model 349 s’han de seguir una sèrie de passos:

• Identificació. En aquest apartat s’han d’indicar les dades de la persona declarant (noms i cognoms, NIF, dades de contacte).
• Exercici. Indicar el període i tipus de presentació.
• Resum de la declaració. Apartat on s'indica el nombre total d'operacions intracomunitàries, l'import d'aquestes, nombre total d'operadors intracomunitaris amb rectificacions i el seu import.
• Data i signatura.

La relació d'operacions intracomunitàries i les rectificacions de períodes anteriors es realitza en els següents camps:

• Codi del país.
• NIF intracomunitari.
• Cognoms i nom o raó social.
• Clau tipus d'operació.
• Base imposable de l'IVA de l'operació.

Les claus d'operacions depenen del tipus de transaccions:

• A: compres i transferències de béns a proveïdors/es d'un altre estat membre.
• E: vendes i transferències de béns a clients/es d'un altre estat membre.
• T: vendes a clients/es d'un altre estat membre subsegüents a adquisicions intracomunitàries exemptes, efectuades en el marc d'una operació triangular.
• S: prestacions de serveis intracomunitàries a clients/es d'un altre estat membre.
• I: contractació de serveis a proveïdors/es d'un altre estat membre.
• M: lliuraments intracomunitaris de béns posteriors a una importació exempta, d'acord amb l'article 27.12 de la Llei 37/1992, 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit.
• H: lliuraments intracomunitaris de béns efectuats per un/a representant fiscal després d'una importació exempta, segons el que es preveu a l'article 86.3 de la Llei 37/1992, 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

El model 200 és el formulari amb el qual es porta a terme la declaració o liquidació anual de l’Impost de Societats.

No existeix un termini específic per presentar aquest formulari, ja que dependrà de quan finalitzi l’exercici econòmic de l’organització. Per saber quan s’ha de presentar el model 200, s’ha de calcular sis mesos des del tancament del període impositiu. Per exemple, si l’exercici econòmic de l’organització correspon amb l’any natural, s’haurà de presentar de forma telemàtica abans del 25 de juliol de l’any següent.

És important ressaltar que el model sempre es presentarà quan les entitats estiguin amb al règim de la llei 49/2002, ja que és una de les condicions per estar en el règim.

S'haurà de verificar quin tipus d’exercici figura en els estatuts de l’entitat, i comprovar que concordi amb el que figura al cens de l’Agència Tributària.

Per fer el càlcul, s’ha d’obtenir el resultat del tancament comptable, que és la base de l’Impost de Societats. Això es fa restant les despeses als ingressos generats durant el període que s’està declarant. Al resultat comptable (ingressos menys despeses), es sumen les despeses no deduïbles (columna augments de les pàgines 12 i 13 del model) i es resten els ingressos exempts, que no tributen (columna disminucions de les mateixes pàgines) i, si n’hi ha, d’altres ajustaments temporals.

Això dona el resultat fiscal o base impositiva de l’IS, que és sobre la qual s’haurà d’aplicar el tipus de tributació establert:

• 10% per a les entitats en el règim 49/2002
• 25% per a les entitats parcialment exemptes.

El resultat d’aquesta multiplicació donarà la quota a tributar.

Per saber el resultat a pagar o a retornar, cal agafar el resultat de la quota a tributar i restar aquelles retencions que els diversos tercers hagin pogut fer a l’entitat, i els acomptes realitzats amb el model 202. I llavors, sortirà la quota a pagar o a retornar a favor de l’entitat.

Segons l’Agència Tributària, en el cas de les entitats no lucratives, cal presentar aquest model quan han tingut, a la darrera declaració del model 200 presentada, una quota a tributar que surti positiva un cop minorada per les retencions que li hagin pogut fer. En altres paraules, quan la casella 599 del model 200 mostri una magnitud amb signe positiu.

La presentació del model 202 es farà en els tres períodes de presentació immediatament posteriors al model 200 que hagi tingut aquest resultats (si aquest s’ha presentat al juliol, els models 202 es faran a l’octubre, desembre i abril immediatament posteriors), i es continuaran presentant o no segons resulti la següent liquidació del model 200.

Aquest model s’ha de presentar, necessàriament, de forma telemàtica i, si es vol optar par la modalitat de pagament de domiciliació, el termini que finalitza normalment el dia 20 dels mesos de liquidació s’escurçarà en cinc dies.

Per calcular el formulari 202 existeixen dues modalitats de càlcul dels pagaments a compte de l’IS. El primer actua per defecte, i consisteix en indicar com a base del pagament fraccionat l’import de la casella 599 del darrer model 200 presentat a la casella 01 del model 202. L’aplicació web calcularà de forma automàtica l’import a pagar, que sortirà a la casella 03, i que representa un 18% de la base del pagament (casella 01). Durant els tres períodes posteriors a aquell model 200 positiu, s’haurà de consignar la mateixa quantitat.

La segona forma de calcular l’acompte, que és voluntària excepte per a aquelles organitzacions que tinguin un volum d’ingressos superior als 6.010.121,04 euros, requereix que, prèviament i dins del mes de novembre de l’any immediatament anterior, es faci una comunicació de la opció per a aquesta modalitat de càlcul mitjançant la presentació d’una declaració censal (model 036).

En aquesta modalitat la base de l’acompte no és el resultat de la declaració anterior, sinó que serà el resultat ajustat de la comptabilitat que es produeixi al tancament a 31 de març per al (1P), a 30 de setembre (2P) i a 30 de novembre (3P). Això vol dir que cal calcular com sortiria l’Impost de Societats teòric en aquestes tres dates a partir del resultat comptable amb tots els ajustaments temporals i permanents que estableix la normativa d’aquest impost. I, en base a aquells imports, pagar un 18%. Aquesta modalitat, per la seva complexitat, no és massa habitual en les entitats no lucratives.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Iniciar una avaluació és fonamental per tal de saber si els propòsits plantejats s’estan aconseguint o no. Així mateix, per assolir l’optimització dels recursos és crucial conèixer si els mitjans i el temps destinats estan sent els adequats.

Els indicadors permeten corregir o modificar l’estratègia i optimitzar les accions de manera contínua i afavoreixen una resposta ràpida. Aquesta eina estalvia temps i augmenta l’eficàcia i, per tant, dona rendibilitat.

Així mateix, és fonamental avaluar la comunicació interna, ja que té relació directa amb el compromís dels treballadors i treballadores de l’entitat, qüestió essencial per assolir els objectius de l’organització.

A l’hora d’avaluar la comunicació interna d’una entitat és fonamental utilitzar les dades que es tenen a disposició. En primer lloc, es poden avaluar indicadors més generals que poden mostrar la situació general del personal. Aquests poden ser, l’índex d’absentisme, la rotació dels llocs de treball o la taxa d’assistència als esdeveniments, entre altres.

Així mateix, també es podran extraure dades de les plataformes digitals que s’utilitzin per a la comunicació interna:

• Intranet. En cas de tenir una intranet, es podrà analitzar les estadístiques de les entrades publicades, determinant quins temes són els més llegits o vistos i quins interessen menys.
• El butlletí intern. Avui dia els CRM (Customer Relationship Management) o gestió de relació amb els clientes, donen dades molt interessants com són les taxes d'obertura, les subscripcions, les baixes del butlletí, les taxes de contingut obert o les visites a la web a partir del butlletí, entre altres.
• Valoracions en portals de feina. Molts portals de feina ofereixen l’opció que els treballadors i treballadores aportin la seva experiència prèvia en l’entitat, és una font d’informació útil per extraure vivències de la plantilla.

Una altra eina eficient és realitzar una enquesta interna, aquesta pot estar enfocada en extraure dades quantitatives i/o qualitatives. La recomanació és que sempre aquest tipus d’enquestes siguin anònimes, per aconseguir respostes honestes.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Les consultes tributàries són les preguntes, presentades per escrit, que poden fer les persones contribuents en referència a les seves obligacions o operacions tributàries. Això suposa que són qüestions que afecten el o la contribuent.

Estan regulades per la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària i rebre resposta a les qüestions plantejades és un dret que gaudeixen les persones contribuents, que va en la línia del deure d’Hisenda d’informació. Es tracta d’un mecanisme que dona més eines i, en part, més poder a la ciutadania en la seva relació amb Hisenda.

A banda de ser un dret que poden exercir les persones físiques; les associacions, fundacions i federacions també poden exercir-lo en cas que es tracti d’una mesura que afecta en general les persones membres o associades.

Un dels aspectes més rellevants és que l’administració té l’obligació d’emetre una resposta de forma motivada amb l’explicació pertinent de la resolució (sempre que la pregunta s’hagi plantejat en els termes adequats) i aquesta, en molts casos, serà vinculant.

Com ja s’ha indicat, la consulta s’ha de fer per escrit a través del formulari que s’ha de descarregar la persona interessada. Com succeeix sovint amb els tràmits amb l’administració, cal disposar d’un dispositius amb unes característiques concretes (Acrobat Reader 8.x o superior o compatible).

Al formulari cal indicar les dades de la persona interessada, la informació de la sol·licitud (algunes són dades que ja dona l’administració) i els documents annexos.

Un cop es tingui enllestit el formulari, s’ha d’accedir al Registre Electrònic identificant-se amb el Certificat Digital o la Cl@ve. Un cop dins ja es pot adjuntar el formulari, juntament amb la resta de fitxers i documents addicionals pertinents.

Abans d’emetre una consulta i per tal de resoldre preguntes tributàries amb més facilitat hi ha l’opció de revisar les consultes i respostes emeses des del 1997. Al portal web del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública es pot trobar el cercador amb un formulari amb el qual es pot fer la cerca i filtració a través dels camps següents:

• Número de consulta.
• Data de sortida.
• Normativa que s’ha emprat per a la donar una resolució.
• Qüestió plantejada per la persona contribuent.
• Descripció dels fets.
• Text lliure.

En aquests tres últims apartats es pot consultar amb qualsevol paraula. El formulari també permet filtrar per consultes generals i/o vinculants i dona opció d’ordenar d’una manera determinada (número de consulta, òrgan i data i de sortida) les respostes obtingudes.

En cas que l’error suposi un ingrés inferior o s’hagi produït una devolució incorrecta, s’ha de presentar un nou model 200. En aquest nou formulari s’ha de marcar la casella ‘declaració complementària’ i afegir el número justificant de la declaració que es vol corregir. Serà necessari omplir les dades tant de la declaració complementària com de la que es pretén rectificar.

També serà necessari incloure el resultat de l’anterior autoliquidació a la casella 1578 o 1584 de la pàgina 14 bis del model. Si el resultat va ser 'ingressar', s’ha d’omplir la casella 1578 i, en canvi, s’introduirà la quantia corresponent a la casella 1584 si el resultat va ser 'retornar'. A les dues situacions sempre es posarà la xifra en positiu.

En cas que l'error comès s’hagi produït a una casella informativa, que el compte bancari introduït en el qual es va sol·licitar la devolució sigui incorrecte, o sigui altre error que no afecta el resultat de la liquidació, la persona declarant haurà de presentar una 'sol·licitud de rectificació de l'autoliquidació'.

Aquest escrit s’haurà de presentar abans que transcorrin quatre anys des del moment que va finalitzar el termini per presentar la referida autoliquidació. L’Agència Tributària disposa de sis mesos per donar una resolució. La persona declarant tindrà quinze dies per presentar les al·legacions pertinents en cas que no estigui d’acord amb la resposta a la sol·licitud presentada

La justificació d’un projecte s’ha de començar a fer durant el desenvolupament del mateix projecte. Per poder bolcar tota la informació és molt recomanable la utilització de l’Excel, per això és important saber quina informació es vol recopilar i com fer-ho. Alguns dels resultats que es poden posar a l’Excel són:

• Registrar quines incidències es produeixen.
• Quin és el feedback de la comunitat a la qual es dirigeix.
• Els recursos humans amb els quals es disposa (si són suficients o no).
• Quin és el nivell de participació.
• Veure si són suficients els recursos materials.
• Comprovar si el temps és suficient.
• Corroborar o no que les accions plantejades són les adients.
• Quina ha estat la difusió del projecte.

Una manera efectiva de poder tenir fàcilment alguns punts d’aquesta informació és demanar a les persones participants que emplenin un qüestionari abans del desenvolupament del projecte i un altre un cop finalitzat.

El més important que s’ha de tenir en compte a l’hora d’utilitzar l’Excel és que aquest ha de permetre, fent una ullada, tenir una visió completa del desenvolupament del projecte.

Per a la redacció de la justificació, moltes de les institucions i entitats finançadores que estableixen les bases de la convocatòria sovint tenen un formulari de justificació de projectes.

Aquests formularis són una guia fàcil on només s’han d’anar emplenant les diferents dades que es demanen. Tot i així, en cas que es tingui algun dubte amb la justificació, es pot mirar si hi ha algun número de contacte.

Normalment, els formularis es guien pels següents punts:

1. Nom de l’entitat
2. Denominació del projecte
3. Eixos d’actuació
4. Descripció del programa
   1. Presentació del projecte
   2. Metodologia emprada
   3. Objectius del projecte
   4. Accions que s’han desenvolupat per arribar als objectius
   5. Quins indicadors s’han extret
   6. Conclusions

Segons l’article 21a Canvis en criteris comptables, errors i estimacions comptables del Reial Decret 1515/2007, 16 de novembre, en cas que no s’hagi comptabilitzat una despesa a l’exercici corresponent es considera un error comptable. Per tant, per registrar una despesa o pèrdua d'un exercici anterior no es pot utilitzar el compte del grup 6 corresponent, sinó que s’haurà d’utilitzar el compte 113 de reserves voluntàries.

En el moment de presentar els comptes anuals de l’exercici en el qual es van esmenar els errors pertinents, s’haurà d’incorporar a la memòria la ressenya corresponent a l’apartat 2 amb relació a les bases de presentació dels comptes anuals. Igualment, atès el principi d’importància relativa, si es tracta d’un import petit es pot comptabilitzar la despesa com si fos de l’exercici actual.

Pel que fa a les quotes de l’IVA suportat en exercicis anteriors, l’article 99.3 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l'Impost sobre el Valor Afegit reflexa que es podrà incloure aquest IVA suportat com a deduïble en el model 303 del període en què es registri la factura, encara que no correspongui al de meritació de l'operació, sempre que no hagin passat més de quatre anys.

El model 303 és el formulari de la declaració trimestral de l'IVA amb el qual es realitzen els pagaments fraccionats de l'IVA que els autònoms i les entitats han de presentar a l’Agència Tributària.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.