Econòmic

Des del programa de comptabilitat que faci servir l’entitat s’han de llistar tots els comptes comptables i revisar-los atentament per veure si es troba alguna errada o omissió en les operacions a registrar, i detectar si cal fer alguna de les operacions de reclassificació o tancament que s’indiquen als següents punts.

Les incidències més habituals a revisar i corregir que s’acostumen a trobar en el balanç són aquestes:

• Factures o despeses amb una certa antiguitat que no figuren com a pagades (les pot haver pagat algú de l’entitat, es poden haver registrat els pagaments com a despesa, poden estar duplicades, pot haver-hi algun error en el proveïdor indicat en el pagament, o, simplement, poden estar pendents).
• El mateix que en el punt anterior, amb factures emeses pendents de cobrar.
• Que no estigui feta l’aplicació del resultat de l’exercici anterior: el compte 129 ha d’estar amb saldo zero abans de fer-se el tancament.
• Que els comptes de la tresoreria no estiguin quadrats: cal assegurar-se que els comptes de caixa efectiva i de tots els bancs tinguin el saldo real que es correspongui amb el recompte o arqueig de la caixa en data de tancament, i amb els extractes bancaris a la mateixa data, respectivament.
• Que tots els comptes corrents amb persones de l’organització (551, 552, 553 o 464) que tinguin el saldo correcte a favor o en contra de l’entitat. Aquests comptes s’utilitzen quan persones vinculades a l’entitat paguen o cobren per compte d’aquesta. Per exemple, si s’avancen diners per fer una activitat i aquella persona va pagant, cal assegurar-se que es liquiden les despeses d’aquella activitat i que retorna la diferència dels diners de l’avançament, o que se li paga la resta o se li reconeix el deute a pagar, si la despesa ha estat superior als diners avançats.
• Si es tenen registres en comptes del grup 56 (dipòsits i garanties rebudes i dipositades), s’ha de verificar que en tinguin el saldo correcte en la data de tancament. Si, per exemple, s’ha registrat en un compte del grup 561 la distribució de participacions de loteria, s’hauria de fer el traspàs a ingressos per la part que correspongui a donacions dels diners que s’hagin recaptat i deixar el saldo a zero en la data de tancament.
• Si l’entitat presenta declaracions per l’IVA, cal verificar que no s’hagin registrat les liquidacions trimestrals dels models 303 i/o que no s’hagi registrat l’ajustament per canvi de prorrata en l’IVA deduïble, si fos el cas. En cas de produir-se aquest canvi de prorrata, cal canviar també a la sèrie de les factures rebudes de l’any entrant el percentatge provisional deduïble a aplicar durant aquest nou exercici. Un cop registrades les liquidacions, els comptes 472, d’IVA suportat, i 477, d’IVA meritat, han de quedar a zero i el saldo a favor de l’organització del darrer model 303 hauria de coincidir amb el del compte 4700 o, si fos a pagar, amb el del compte 4750 a 31 de desembre.
• Si es té personal contractat i/o s’han fet pagaments a persones professionals autònomes o conferenciants, o bé si s’han fet retencions per altres tipus de despeses, com ara el lloguer d’un local; s’ha de verificar que els saldos dels sous a pagar (compte 465), Seguretat Social creditora (compte 476) i Hisenda creditora per retencions de l’IRPF (compte 4751) tinguin els saldos correctes. En el cas del compte 465, tindrà un saldo a pagar, si queden salaris nets a pagar en la data de tancament. El compte 476 ha de tenir un saldo a pagar pel total de la liquidació de Seguretat Social del mes de desembre, que es paga al gener. El compte 4751 ha de tenir el saldo que coincideixi amb la liquidació dels models 111 o 115 del quart trimestre de l’any que s’estigui tancant, que es paga també al gener.

En la revisió anterior, també s’haurà detectat si hi ha saldos que calgui reclassificar de compte perquè els balanços reflecteixin les partides correctes.

Les reclassificacions més habituals són les següents:

• Si l’entitat té algun préstec, cal reclassificar de llarg a curt termini l’import del capital a retornar durant els propers dotze mesos.
• Si es tenen inversions financeres amb data de venciment dins de l’exercici a iniciar, cal reclassificar-les de llarg a curt termini.
• Si es té algun deute pendent de cobrar que es consideri dubtós, cal reclassificar-lo al compte corresponent i dotar la provisió pel possible incobrable.
• Si es té una pòlissa o compte de crèdit que s’estigui registrant a un compte del grup 57 i que acabi amb saldo a favor de l’entitat bancària a 31 de desembre, cal reclassificar el saldo des del compte 572 al 5201. De la mateixa manera, si s’està registrant a un compte 5201 i el saldo final és positiu a favor de l’entitat, s’ha de reclassificar en un compte del grup 572.

Aquest recurs està complementat amb el contingut que recull els següents punts a revisar. Per resoldre dubtes comptables les entitats sense ànim de lucre poden accedir als serveis d'assessorament.

L'obligació que tenen algunes entitats de retenir i d'ingressar posteriorment les retencions queda recollida a la llei de l'IRPF (Llei 35/2006) i al reglament de l'IRPF (Reial decret 439/2007). S’hi estableix que qualsevol persona jurídica (com són les associacions i fundacions) que satisfaci determinat tipus de rendes està obligada a fer la tasca de retenir, per compte d'Hisenda, un determinat import que representa un pagament a compte de l'IRPF de la persona que rep aquestes rendes.

Les rendes sotmeses a retenció es detallen a l’article 75 del reglament anteriorment esmentat. Aquest article conté tres apartats: en el primer i el segon es detallen les rendes subjectes a retenció i en el tercer apartat, les que hi resulten exemptes.

Per tant, per estar obligada a presentar el model 111, cal que l'entitat satisfaci rendiments en concepte de:

• Rendiments del treball: perquè tingui personal contractat laboralment o bé conferenciants que no siguin professionals autònoms/es.
• Rendiments d'activitats professionals: perquè algun professional autònom/a els hagi emès una factura.
• Beques o premis atorgats per un import superior als 300 euros.

Aquests són els més habituals per a les entitats no lucratives, però es pot consultar el detall complet de les rendes sotmeses a retenció al text de l'article 75 anteriorment esmentat.

Abans de presentar el primer model 111, l'entitat haurà de comunicar a Hisenda que comença a satisfer rendiments sotmesos a retenció. La comunicació es fa mitjançant la presentació del model 036 i el termini per fer-ho és d'un mes a partir del moment en què es genera l'obligació.

De la mateixa manera, en el moment en què es deixen de satisfer els rendiments, caldrà fer una nova declaració censal per comunicar la baixa en el cens de retenidors. El termini també serà d'un mes a partir del moment en què cessi l'obligació.

Al mes de gener de l'any següent, caldrà presentar una declaració informativa amb el detall de tots els imports satisfets i retinguts, especificant quins han estat els perceptors/es i en quin concepte s'han abonat les quantitats satisfetes, entre altres dades: és el model 190.

Finalment, l'entitat estarà obligada a emetre un certificat a cada perceptor/a amb el total de quantitats satisfetes al llarg de l'any i de les retencions que se li han practicat, perquè tingui les dades necessàries per confeccionar la seva declaració de la renda.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

A partir de l’acord arribat el gener de 2023, el salari mínim interprofessional passa de 1.000 a 1.080 euros bruts al mes. Cal assenyalar que l’SMI es calcula en catorze pagues, per tant, el sou brut anual se situa aquest any en 15.120 euros. No obstant això, en cas que les pagues extres s’abonin de forma prorratejada, és a dir en dotze pagues, el sou queda en 1.260 euros bruts al mes.

A més a més, l’SMI està calculat sobre una jornada completa. Amb la qual cosa, en cas de jornades inferiors s’ha de fer el càlcul proporcional.

Amb aquesta modificació es veuen beneficiades només aquelles persones treballadores per compte d’altri que cobren l’SMI. En cas que el salari vingui determinat per un conveni col·lectiu, aquest -a priori- preval. Malgrat això, cal tenir en compte que la normativa marca que els salaris establerts segons conveni col·lectiu no poden ser inferiors a l’SMI en el còmput anual.

També cal assenyalar que la pujada de 80 euros mensuals no afecta aquelles persones que anualment cobren per sobre del salari mínim interprofessional. Per tant, aquelles organitzacions que no paguen cap SMI no han de fer canvis en les nòmines a conseqüència d’aquesta aprovació.

El model 303 s’utilitza per realitzar la liquidació trimestral de l'IVA a l’Agència Tributària. El resultat d’aquesta declaració és la diferència entre l'IVA repercutit a les factures de vendes i l’IVA suportat deduïble a les factures de despeses.

Si l'activitat de l’entitat està subjecta a IVA, està obligada a realitzar la presentació del model 303. Aquesta presentació s’ha de realitzar independentment de si el resultat de la declaració és a ingressar, amb signe negatiu o a zero.

Per tal de facilitar l’elaboració i presentació d’aquest model, l’Agència Tributaria ha desenvolupat l’eina Pre303, que pot ajudar amb el tràmit.

El segon pas, és emplenar les caselles corresponents a l'IVA deduïble, referents a les compres realitzades per l’entitat. En aquest cas, a les caselles de la 'columna base' s’han de posar les diverses bases imposables que figurin a les factures de compres i que siguin deduïbles, i a les caselles de la 'columna quota' es consignan els imports que l’organització tingui dret de deduir, en funció del règim de deduccions que tingui l’entitat.

Si tots els ingressos de l’entitat estan generant IVA, es pot deduir la totalitat de l’IVA suportat a les compres, sempre que aquestes hagin estat necessàries per desenvolupar les activitats i estiguin documentades amb factura completa.

Però si es té una part de la facturació subjecta i una altra exempta, les factures de les compres només es podran deduir de forma parcial en funció de la modalitat de prorrata que estigui aplicant l’entitat.

Dins de l’apartat de l’IVA deduïble, cal separar les bases i quotes suportades segons si són operacions interiors, intracomunitàries o importacions, i també segons si es tracta d’operacions corrents o si són compres de béns d’inversió. Als efectes de l’IVA, només tenen aquesta consideració les compres d’immobilitzats que superin els 3.000 euros.

Si s’han produït compres amb inversió de subjecte passiu, la part deduïble no es declara de forma separada, com en l’apartat de l’IVA meritat, sinó que s’ha d’incloure dins dels apartats destinats a les quotes suportades en operacions interiors.

A la declaració del quart trimestre cal omplir la casella 43, en cas que calgui fer regularitzacions en les deduccions aplicades en anys anteriors en béns d’inversió i la casella 44, si hi ha diferències entre la prorrata que s’ha aplicat de forma provisional i la que ha resultat definitiva per l’exercici que s’està liquidant.

El resultat de la liquidació és la diferència entre les caselles 27 (quota meritada) i la 45 (total a deduir).

Aquelles organitzacions que facturin fora del territori nacional no han d'incloure la informació sobre l'import de les vendes i serveis oferts a les caselles ordinàries, ja que no reporten quotes d’aquest impost. Aquesta informació s’ha d’incloure en l'apartat d'informació addicional, un bloc merament informatiu on només s’han de reflectir les operacions facturades sense IVA, però que han originat dret a deducció. Principalment, són les vendes intracomunitàries i exportacions.

El model 123 és el document amb el qual es presenta la declaració trimestral sobre les retencions i ingressos a compte de l’IRPF, l'Impost Sobre Societats o l’Impost Sobre la Renda de no Residents, quan l’entitat ha pagat, durant el trimestre, interessos o altres retribucions de capital, principalment sobre préstecs no bancaris.

La presentació d’aquest model obliga també a presentar una declaració informativa anual, el model 193, que és el resum anual de les retencions i ingressos dels rendiments sobre el capital mobiliari. L’obligació neix quan s’hagi presentat algun model 123 durant l’any corresponent, i es fa durant el mes de gener de l’any següent.

Pel que fa al termini de presentació i pagament bancari del model 123, s’ha de presentar cada trimestre:

• Primer trimestre: de l'1 al 20 d'abril.
• Segon trimestre: de l'1 al 20 de juliol.
• Tercer trimestre: de l'1 al 20 d'octubre.
• Quart trimestre: de l'1 al 20 de gener de l'any següent de l'exercici, respecte de l’últim trimestre de l’any anterior.

Si l’entitat opta per la modalitat de pagament per domiciliació, aquests terminis s’escurçaran 5 dies.

En el cas que l’entitat tingui un volum d'operacions superior a 6.010.121,04 euros la presentació s'ha de realitzar de forma mensual. El termini en aquest cas és de l'1 al 20 de cada mes.

Aquest model s’ha de presentar de forma telemàtica. Per aquest motiu, cal tenir el certificat electrònic de representant de persona jurídica de l’entitat per poder dur a terme la tramitació.

Finalment, cal recordar que cal fer les altes i baixes censals corresponents, mitjançant presentacions de Declaracions Censals del model 036, quan l’entitat no realitzi aquest model de forma habitual.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

L'article 2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de subvencions defineix subvenció com; “tota disposició dinerària realitzada per les administracions públiques, a favor de persones públiques o privades, i que compleixi els següents requisits”:

• Que el lliurament es realitzi sense contraprestació directa dels beneficiaris/es.
• Que el lliurament estigui subjecte al compliment d'un determinat objectiu, l'execució d'un projecte, la realització d'una activitat, l'adopció d'un comportament singular, ja realitzat o per desenvolupar, o la concurrència d'una situació, devent el beneficiari/a complir les obligacions materials i formals que s'haguessin establert.
• Que el projecte, l'acció, conducta o situació finançada tingui per objecte el foment d'una activitat d'utilitat pública o interès social o de promoció d'una finalitat pública.

El compte justificatiu de la subvenció ha d'incloure una memòria econòmica abreujada amb els costos del projecte. En la memòria ha de quedar clar la correlació entre la despesa i la descripció del treball efectuat.

Per una correcta realització d'un informe d'auditoria, l'entitat haurà de posar a la disposició de l'auditor/a tota la documentació que aquest pugui requerir per a la realització del seu treball. En els supòsits en els quals l'auditor no se li faciliti tota la documentació necessària, aquest podrà incloure una limitació a l'abast en el seu informe d'auditoria, indicant el motiu i la causa d'aquesta.

A més, els documents, llibres i registres utilitzats en l'execució de l'auditoria hauran de ser conservats per si fos necessari aplicar les comprovacions i controls previstos per la legislació.

La memòria econòmica abreujada inclourà, com es detalla en les bases reguladores de la subvenció, un contingut mínim amb un estat representatiu de les despeses incorregudes en la realització de l'activitat o activitats subvencionades. Tals despeses hauran d'anar degudament agrupades, i, en el cas que fos pertinent, amb anotació de les quantitats inicialment pressupostades i les desviacions esdevingudes.

Segons el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, “una factura electrònica té els mateixos efectes legals que una factura en paper. Aquest document és un justificant de l’entrega de béns o serveis”. Existeixen dos tipus de factures electròniques:

• Factures en format estructurat. Les factures en aquesta modalitat poden ser generades de forma automàtica a partir dels sistemes informàtics de l’emissor/a de la factura. Així mateix, el receptor/a pot tramitar les factures de forma automàtica amb els seus programes de pagaments i comptables.
• Factures en format no estructurat. Aquestes factures solen ser papers escanejats o fitxers en PDF, formats que obliguen a introduir les dades de forma manual o amb un procediment costós que no arriba a ser del tot automàtic.

L’article 12 de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses modifica l’article 2 bis de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de Mesures de l’Impost de la Societat de la Informació. Així doncs, els destinataris d’una factura electrònica tenen un termini màxim de quatre anys des de l’emissió de la factura per sol·licitar la còpia de la mateixa sense costos addicionals.

A més a més, cal ressaltar que el receptor/a de la factura no podrà obligar el seu emissor/a a la utilització d'una solució, plataforma o proveïdor de serveis de facturació electrònica predeterminat. Igualment, les organitzacions hauran de facilitar l’accés als programes necessaris perquè les persones usuàries puguin llegir, copiar, descarregar i imprimir les factures electròniques de manera gratuïta sense haver d'accedir a altres fonts per obtenir-les.

El model 349 és la declaració informativa amb la qual les entitats recullen i detallen les seves operacions intracomunitàries, és a dir, aquelles compravendes de béns o serveis realitzades a una empresa o professional d’un altre estat membre de la Unió Europea.

Segons l’article 79 del Reglament de l’Impost sobre el Valor Afegit, aprovat pel Reial decret 1624/1992, de 29 desembre, les entitats han de presentar aquest model quan facin compres o vendes de béns o serveis a un altre país de la Unió Europea. Per realitzar aquestes operacions intracomunitàries és necessari que l’organització estigui inscrita en el Registre d’operadors intracomunitaris (ROI).

Per tal d’emplenar el model 349 s’han de seguir una sèrie de passos:

• Identificació. En aquest apartat s’han d’indicar les dades de la persona declarant (noms i cognoms, NIF, dades de contacte).
• Exercici. Indicar el període i tipus de presentació.
• Resum de la declaració. Apartat on s'indica el nombre total d'operacions intracomunitàries, l'import d'aquestes, nombre total d'operadors intracomunitaris amb rectificacions i el seu import.
• Data i signatura.

La relació d'operacions intracomunitàries i les rectificacions de períodes anteriors es realitza en els següents camps:

• Codi del país.
• NIF intracomunitari.
• Cognoms i nom o raó social.
• Clau tipus d'operació.
• Base imposable de l'IVA de l'operació.

Les claus d'operacions depenen del tipus de transaccions:

• A: compres i transferències de béns a proveïdors/es d'un altre estat membre.
• E: vendes i transferències de béns a clients/es d'un altre estat membre.
• T: vendes a clients/es d'un altre estat membre subsegüents a adquisicions intracomunitàries exemptes, efectuades en el marc d'una operació triangular.
• S: prestacions de serveis intracomunitàries a clients/es d'un altre estat membre.
• I: contractació de serveis a proveïdors/es d'un altre estat membre.
• M: lliuraments intracomunitaris de béns posteriors a una importació exempta, d'acord amb l'article 27.12 de la Llei 37/1992, 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit.
• H: lliuraments intracomunitaris de béns efectuats per un/a representant fiscal després d'una importació exempta, segons el que es preveu a l'article 86.3 de la Llei 37/1992, 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

El model 200 és el formulari amb el qual es porta a terme la declaració o liquidació anual de l’Impost de Societats.

No existeix un termini específic per presentar aquest formulari, ja que dependrà de quan finalitzi l’exercici econòmic de l’organització. Per saber quan s’ha de presentar el model 200, s’ha de calcular sis mesos des del tancament del període impositiu. Per exemple, si l’exercici econòmic de l’organització correspon amb l’any natural, s’haurà de presentar de forma telemàtica abans del 25 de juliol de l’any següent.

És important ressaltar que el model sempre es presentarà quan les entitats estiguin amb al règim de la llei 49/2002, ja que és una de les condicions per estar en el règim.

S'haurà de verificar quin tipus d’exercici figura en els estatuts de l’entitat, i comprovar que concordi amb el que figura al cens de l’Agència Tributària.

Per fer el càlcul, s’ha d’obtenir el resultat del tancament comptable, que és la base de l’Impost de Societats. Això es fa restant les despeses als ingressos generats durant el període que s’està declarant. Al resultat comptable (ingressos menys despeses), es sumen les despeses no deduïbles (columna augments de les pàgines 12 i 13 del model) i es resten els ingressos exempts, que no tributen (columna disminucions de les mateixes pàgines) i, si n’hi ha, d’altres ajustaments temporals.

Això dona el resultat fiscal o base impositiva de l’IS, que és sobre la qual s’haurà d’aplicar el tipus de tributació establert:

• 10% per a les entitats en el règim 49/2002
• 25% per a les entitats parcialment exemptes.

El resultat d’aquesta multiplicació donarà la quota a tributar.

Per saber el resultat a pagar o a retornar, cal agafar el resultat de la quota a tributar i restar aquelles retencions que els diversos tercers hagin pogut fer a l’entitat, i els acomptes realitzats amb el model 202. I llavors, sortirà la quota a pagar o a retornar a favor de l’entitat.