Missió, visió i valors de les entitats. De què estem parlant?

En aquest recurs es fa una pinzellada de què signifiquen aquestes paraules i del seu interès i importància per a les organitzacions.
Molts cops en consultar la pàgina web o memòria de qualsevol entitat o empresa apareixen aquests termes en alguna de les primeres pàgines. La missió, la visió i els valors són com l'ADN que identifica a l'organització: L'ADN social. Per això, seguint amb el símil, s'observa que moltes d’aquestes definicions són similars, però no iguals. Com els organismes, tots tenen els seus trets característics que els identifiquen i els diferencien de la resta.


La missió ha de definir qui som, el perquè es congrega un conjunt de persones en el si d’una organització i els propòsits d'actuació. S'ha de poder definir en unes poques línies, en un sol paràgraf, per poder ser recordada fàcilment per tots els agents involucrats.
Qualsevol persona externa en llegir la missió pot decidir si s’hi identifica i val la pena comprometre’s amb aquesta finalitat. Les coses que es duen a terme com a entitat tenen un determinant sentit, van en una direcció determinada i no es fan per casualitat. La missió és el que dona sentit a l'actuació.
La visió comporta una certa anàlisi de la realitat social on s'intervé. Vindria a dir com es trasllada la missió al terreny, reflectint l'ideari, quelcom que s'espera aconseguir en els propers anys, en un mitjà termini. Es poden plantejar visions transformadores de la realitat social i, fins i tot, visions que comportin canvis radicals.
Sigui com sigui, l’anàlisi és un element fonamental per posicionar-se en un sentit o altre i constituir-se en agents dels canvis que es proposen. La fita pot ser tan ambiciosa com es cregui oportuna, però sempre tenint clar des d'on es parteix i com s'hi vol arribar.
Dins la visió es pot definir també on es vol que sigui l'entitat en uns anys: ser referent en un àmbit concret, tenir una obertura internacional, ampliar el treball en xarxa amb altres organitzacions, comptar amb una àmplia base social, etc.
Per contra, i en alguns moments, altres entitats poden assumir una visió més continuista de manteniment sense planificar canvis, una visió més conservadora per uns temps difícils. Un canvi important en la Junta Directiva o un relleu generacional pot conduir a canvis substancials en la visió de l’entitat, sense que suposi cap modificació de la missió, que és més permanent.
La persona que abans s’ha identificat amb la missió ara sabrà per què es treballa d’una manera concreta.
Es pot treballar una missió i una visió amb estratègies o camins diferents. Els valors són els principis que configuren l'activitat. Aquests poden venir definits d’entrada per raons constitutives com els valors de l’humanisme cristià que inspiren moltes entitats religioses i que van lligats intrínsecament amb la missió de la pròpia entitat.
Des d’una altra perspectiva, es pot actuar des d'una manera més participativa a una més dirigista o jerarquitzada i tractar d’assolir fites similars. Cada entitat té el seu tarannà a l’hora de treballar, prioritzant uns valors a uns altres. És un tercer element d’identificació com a entitat i per tant, l'organització s'ha de definir al voltant de 4 o 5 principis, aquells més significatius i rellevants. Aquests valors són els que s'han de practicar cada dia en les accions que es duen a terme.
- Si es parla de participació, en què es tradueix en la pràctica?
- Què es vol dir amb transparència?
- En què es reflecteix el valor de la llibertat o d’igualtat? I el de diversitat?
- Si la qualitat del treball és un valor, com els trasllada a la pràctica?
- L'acció quotidiana és coherent amb els principis?
La persona que comparteix la nostra missió, que es pot comprometre amb una visió determinada, ara pot veure quins principis són els que inspiren la tasca i acabar de decidir-se.
Plantejar-se la missió, la visió i els valors consisteix a explicar a la societat qui som com a organització, què pretenem fer i aconseguir i com ho volem dur a terme. És un exercici definit en un moment concret, però que comporta un seguiment constant i un cert estat d’alerta permanent per no desviar-se del camí traçat, com la consciència de la pròpia entitat.
Els òrgans directius han de vetllar per aquest desenvolupament i la base social emergir d’element crític quan calgui.