Projectes

És el nivell màxim en termes de planificació. Habitualment està impulsat per les persones amb major responsabilitat i compta amb un conjunt de directrius estratègiques que volen donar resposta a una situació no desitjada. El seu abast fa referència a les decisions de caràcter general que expressen les prioritats, l'assignació de recursos, les estratègies d'acció i el conjunt de mitjans i instruments que es faran servir per assolir els objectius proposats. És, en altres paraules, el paràmetre tècnic-polític dins el qual s'emmarquen els programes i projectes.

Com a exemples de pla es trobarien el Pla estratègic de turisme de Catalunya.

Els projectes són la unitat més operativa. Han de recollir la màxima informació possible referent a una situació i proposar, d’una forma explícita i altament definida, les accions que s’han d’implementar per dur-la a terme per aconseguir els objectius específics. La diferència entre un programa i un projecte es troba, principalment, en la magnitud, diversitat i especificitat de l'objectiu que es vol assolir o l'acció que es vol realitzar: si és complexa, s’haurà de desenvolupar a través d’un programa amb diversos projectes; si és senzilla, un simple o únic projecte podrà fer-la possible.

La tasca és l'acció d'una activitat amb un grau màxim de concreció i especificitat. Un conjunt de tasques configura una activitat, entre les moltes que cal dur a terme per concretar un projecte. A continuació es mostra un exemple il·lustratiu a tall de resum de tot allò que s’ha explicat fins ara, des del pla i fins a la tasca.

• Pla: Pla d'educació.
• Programa: Construcció d'edificis escolars.
• Projecte: Construir l'edifici escolar en un municipi concret.
• Activitat: Aixecar les parets de l’edifici.
• Tasca: Preparar el morter de formigó.

Estarà formada per les raons socials d'una, diverses o totes les entitats que la integrin i, a continuació, se seguirà de l’expressió "Unió Temporal d'Entitats, Llei .. / .., nombre ...". Pel que fa a l’objecte de la UTE, aquest vindrà a ser el desenvolupament, l’execució del servei o obra adjudicada i totes aquelles activitats complementàries o accessòries necessàries.

El domicili fiscal vindrà a ser el mateix que el de l’entitat que porti la gerència comuna. Pel que fa a l’aportació de capital social, no hi ha un mínim. Les entitats, de fet, no acostumen a constituir cap fons operatiu inicial i es regula que les aportacions es produiran amb posterioritat a la seva constitució, en funció de les necessitats que es vagin produint, en proporció a la seva participació o a les tasques efectivament realitzades per cadascuna de les entitats.

Els estatuts han de recollir la proporció o el mètode per determinar la participació de les diverses entitats que configuren la UTE en la distribució dels resultats o, si s’escau, en els ingressos o despeses. Així mateix, també ha de constar-hi la responsabilitat solidària i il·limitada de cada una de les entitats integrants respecte a les operacions realitzades.

Les persones integrants del grup treballen de forma independent i, només de vegades i per interessos creuats, interaccionen amb altres membres. En canvi, en un equip, els i les membres reconeixen la seva independència però entenen que les metes de l’equip estan per sobre de les personals i resulten més senzilles d’assolir amb el suport mutu. En els equips no s’acostuma a perdre temps en baralles a la cerca d’interessos personals a costa dels altres.

En els equips es contribueix a l’èxit de l’organització aplicant el talent i el coneixement propis per assolir els objectius col·lectius. En aquest sentit, cada individu és especialista en una tasca concreta i, per tant, necessita l’aportació d’altres membres per poder aconseguir el repte comú plantejat. En els grups de treball, les persones que l’integren tenen formacions i capacitats similars, i solen realitzar un treball en què normalment no hi ha tasques complementàries.

Existeix una certa visceralitat en les comunicacions que impedeix establir una vertadera comprensió quan es parla de grup. En alguns casos, s’arriben a establir dobles jocs i trampes a l’hora de transmetre la informació. Això no ocorre quan es tracta d’un equip, en què la comunicació és oberta i honesta i tothom posa de la seva part per entendre els diversos punts de vista existents. En un equip s'estrenyen llaços i hi ha una relació més propera, més intensa.

La jerarquia és una altra de les diferències entre un grup i un equip. En un equip, aquesta no acostuma a existir, almenys de forma molt plausible. Si bé és cert que l'equip serà dirigit o capitanejat per una persona, tampoc no ho és menys que en la posada en pràctica hi ha una igualtat gairebé general entre totes les persones membres. En canvi, en el grup si que es troben nivells de jerarquia per diferenciar membres, posicions, tasques i llocs que ocupen.

Aquesta plataforma permet la captació de fons a través de la compra en línia i de manera totalment gratuïta. La seva forma de funcionar consisteix en el fet que cada vegada que una persona usuària fa una compra en algun dels més de 200 ‘eCommerce’ associats a Wapsi.org, un percentatge es destina a l’entitat que escull el comprador/a sense augmentar el preu de la seva compra. És un sistema idoni per aconseguir donacions d’un públic acostumat a dispositius digitals, ja que no es necessita gastar més diners, únicament fer uns clics.

Aquesta és una plataforma de microdonacions que es basa en l’aportació mensual d’1 euro a través de diversos grups solidaris que donen suport a una causa concreta. Els i les donants de Teaming es converteixen en ‘teamers’ que van augmentant en nombre a mesura que avança el temps. A major nombre de ‘teamers’, la recaptació mensual per a l’entitat també és més alta. Es tracta d’un sistema interessant per a la captació de persones que no volen comprometre’s a una quota gaire elevada o que fa poc temps que formen part de la base social de l’organització.

Es podria definir com una mena de moviment solidari que promou la solidaritat entre persones, empreses, organitzacions. El seu portal web permet a les entitats publicar la iniciativa o projecte que es vol finançar a través d’aquesta plataforma i buscar, a través d’aquest lloc, el suport de públic i sector empresarial que permeti tirar-la endavant. La principal peculiaritat del Giving Tuesday és que dedica un dia concret de l’any perquè les persones comparteixin i donin, la qual cosa fa que la jornada tingui repercussió en l’àmbit mediàtic i afavoreixi la captació de fons per als projectes.

Consisteix en una plataforma que combina activitat física i solidaritat. El seu sistema es basa en la creació d’un equip a iWOPI, per exemple en entitats, organitzacions o empreses interessades a impulsar una vida activa entre les seves persones empleades, potenciant també el seu compromís social. L’equip proposa caminades o curses i, a través d’aquesta plataforma, es poden convertir els quilòmetres en una donació a una causa social. Es considera una alternativa interessant per innovar en les col·laboracions de l’àmbit de la Responsabilitat Social Corporativa.

És imprescindible que, a primer cop d’ull, qualsevol persona que entri a la pàgina web sàpiga què fa l’entitat i en què es diferencia d’organitzacions similars. Resulta interessar fer ús de fotografies i missatges que puguin cridar l’atenció, sense ser sensacionalista, generant emocions a les persones que les llegeixin i certa empatia i simpatia cap a l’entitat. Com a exemple, les comparatives acostumen a ser un bon recurs: “amb 20 euros podem omplir el carro de la compra d’una persona durant una setmana”.

A més de la seva presència, el més important és que sigui un formulari amb certa facilitat per omplir-se i no comporti que els i les potencials donants hagin de dur a terme molts passos per tal de fer el donatiu en qüestió o associar-se a l’entitat. És imprescindible que compleixi amb la normativa relativa a la protecció de dades i també que estigui ben redirigit a un correu electrònic que es consulta de forma regular. Si es vol recollir més informació, es pot optar perquè el formulari compti amb camps que no siguin obligatoris d’omplir.

Les xarxes socials tenen defectes i virtuts i, en estratègies de captació de fons digitals, és interessant reduir els primers i maximitzar les segones. S’han de posar els esforços en què siguin grans aliades i perquè sigui possible, cal utilitzar-les correctament. A continuació es mostren alguns trucs que poden ajudar-hi:

• Crear perfils a les xarxes socials on es troben els potencials donants. Prèviament, seria interessant fer un estudi per saber a quins espais es troben
• Optimitzar els perfils per transmetre la imatge corporativa i unitària de l'organització.
• Fer publicacions periòdiques i regulars per crear una comunitat de potencials donants.
• Utilitzar els anuncis que es poden fer en xarxes com Facebook i Instagram per donar visibilitat a alguna campanya. Acostumen a ser relativament barats i permeten una important segmentació i que poden ser de gran ajuda.
• Mesurar la repercussió de les accions que facin, tant a les xares com a la web corporativa.

Resulta fonamental que cada campanya que faci l’entitat vagi enfocada a el/la donant apropiat i, en aquesta línia, la clau està a fer una bona segmentació del públic a qui es dirigeix cada projecte. Per això, és primordial invertir temps a crear grups de donants que tinguin característiques similars, com poden ser la formació, les necessitats, l’edat, el lloc on viuen, el gènere, si és la primera vegada o fa temps que col·laboren en l’organització,....

És el primer pas per reduir-ne la producció. Els envasos i els embalatges són elements propis de la cadena de comercialització i acostumen a tenir poca o cap relació amb la funció dels materials. Quan s’adquireix un producte, també es compra l’envàs en què es presenta. També cal anar molt amb compte amb els productes sobreenvasats, ja que han provocat residu abans de ser utilitzats. Per tant, per minimitzar els residus es recomana:

• Comprar a l’engròs
• Comprar a granel

Aquestes són les opcions més econòmiques i impliquen portar a terme una previsió del consum de béns per calcular la quantitat que pot fer-li falta a l’organització durant un cert període de temps i fer la compra de cop. Aquest fet pot suposar tensions a tresoreria perquè representa una despesa important per a l’entitat. Així i tot, és una pràctica que permet estalvi a mitjà i llarg termini i, més encara, si hi ha la possibilitat de realitzar la compra juntament amb altres entitats o associacions.

No tots els materials són igualment reciclables i això és una característica que l’entitat ha de tenir en compte a l’hora d’adquirir certs materials i productes. Mentre que els metalls, el vidre i el paper o el cartó es poden reaprofitar i tornar-los a fer servir sense cap tipus de complicació, amb excepció d’alguns casos, no passa el mateix amb el plàstic. Hi ha més de trenta tipus de plàstics diferents, la seva fabricació acostuma a ser un procés contaminant, són derivats del petroli i sovint porten additius que poden ser perjudicials per a la salut o el medi ambient.

A l’hora de comprar productes, en la mesura que sigui possible, el millor és utilitzar envasos de vidre, paper o cartó que no pas plàstic perquè, encara que sigui una opció a vegades inevitable i que es pot reciclar, no sempre es recicla. Cal tenir en compte que, en general, en el procés de reciclatge d’aquests materials es produeix un plàstic o altres productes de menys qualitat que no són aptes per a tots els usos que se li podrien donar. Important, també, evitar les mixtures de materials com els brics o els papers plastificats, perquè no són separables ni reciclables.

Si l’entitat ha estat capaç de guardar els residus en el magatzem de materials recuperables, es poden reutilitzar tant en la gestió ordinària de l’organització com per realitzar activitats. Molts dels béns que es compren en una entitat es poden reutilitzar amb les mateixes finalitats o amb d’altres i, per això, serà important el que s’ha comentat anterioritat: tenir una visió global a l’hora d’adquirir-los per saber en què es podran fer servir. Es tracta d’esprémer al màxim les possibilitats d’ús dels productes i perquè aquesta pràctica funcioni també s’ha de pensar i preveure, a l’hora de comprar-los, com es reaprofitaran.

No té la mateixa significació explicar els inicis de l’entitat com un tràmit o com un text que ha d’aparèixer a la web de l’organització perquè toca, juntament amb la missió, la visió i els valors, que contar-ho des de la vivència de les persones que van posar-la en marxa i els motius que van portar a fer-ho. Respondre les següents qüestions en forma d’història ajuda a oferir una cara més humana de l’entitat i de tot allò que ofereix o du a terme.

• Quin era el context social en aquells moments?
• Va haver-hi algun fet especial que va accelerar la posada en marxa de l’organització?
• Fou un treball de dies o en poques setmanes ja funcionava?
• Es van trobar amb moltes pedres en el camí abans de poder tirar endavant la seva tasca?

En una societat en què cada cop hi ha una oferta més àmplia de serveis i de tota gamma de productes similars, tant en característiques com en preus, allò que acaba marcant la diferència són els valors i la filosofia de l’organització. Mostrar-la és vital perquè el públic objectiu s’hi identifiqui i la triï. En aquesta línia, l’storytelling ha de servir per donar una volta de rosca a les comunicacions i mirar d’explicar els relats des d’una altra perspectiva de com s’havia fet sempre. Innovar, en aquest sentit, no significa perdre l’essència.

Exemple: Quan es posa en marxa una campanya de sensibilització contra la utilització de plàstics d’un sol ús, una bona idea podria ser mostrar que a l’entitat, totes les persones que en formen part, porten botella de vidre per a l’aigua.

Ens local: Consell Comarcal del Berguedà

Àmbit territorial: Comarcal

Col·lectiu destinatari: Famílies amb baixos ingressos familiars i necessitades d’ajudes per al subministrament elèctric.

Objectius:

• Oferir una ajuda a les famílies amb dificultat econòmiques, prèviament seleccionades per serveis socials, analitzant i avaluant en detall la situació de cada família, orientant sobre bons hàbits de consum.
• Oferir solucions personalitzades per cada família, que suposin una millora a nivell de l’estalvi energètic i en confort a la llar.

Fitxa

Ens local: Ajuntament de Terrassa

Àmbit territorial: Municipal

Col·lectiu destinatari: Persones que es troben en una situació de vulnerabilitat social i en risc d’exclusió social, ateses des de serveis socials.

Objectius:

• Resoldre situacions d’emergència energètica
• Capacitar i apoderar a personal professional, entitats i ciutadania en matèria energètica.
• Reduir la factura energètica.
• Implicar agents econòmics i socials en les actuacions i la consecució dels objectius.
• Crear les condicions per a la reducció de la situació de pobresa energètica a mig termini.

Fitxa

Ens local: Ajuntament de Cornellà de Llobregat

Àmbit territorial: Municipal

Col·lectiu destinatari: 200 persones.

Objectius:

• Afavorir la inclusió social dels col·lectius més vulnerables.
• Fomentar la inserció laboral de joves en risc d’exclusió social.
• Fomentar la solidaritat i la sensibilització envers els processos d’exclusió social.
• Fomentar una alimentació saludable.

Fitxa

Ens local: Ajuntament de Lleida

Àmbit territorial: Municipal

Col·lectiu destinatari: Persones i famílies amb dificultats per a la cobertura de les necessitats bàsiques.

Objectiu:

• Enfortir el treball transversal i el treball en xarxa amb les entitats socials.
• Optimitzar la gestió dels recursos disponibles.
• Oferir estratègies i models de treball.
• Millorar l’eficàcia i eficiència en l’atenció a les necessitats bàsiques de la població. Evitar duplicitats.
• Ampliar la cobertura de la població i pal·liar els efectes de la crisi en les famílies.
• Actuar, de manera preventiva, en col·lectius amb alts risc d’exclusió social i sense sostre.

Fitxa

Aquest és el primer aspecte que cal tenir en compte quan algú s’acosta a l’entitat i explica que en vol formar part. Voler participar significa tenir motivacions per transformar una realitat i, per tant, en el moment en què per la porta de l’organització entra una persona amb ganes de col·laborar en la missió de l’entitat, s’ha de saber extreure quins són els motius que l’han portat fins allí. Cal saber què li interessa per poder afinar adequadament les tasques que se li poden encomanar als interessos personals.

Les entitats han de reflexionar, des del primer instant, quins són els motius que tenen les persones per a associar-se i generar-les l’interès per tal que s’hi incorporin. És evident que no hi ha receptes màgiques per augmentar els interessos i motivacions de la ciutadania o la població a la qual ens volem dirigir, però sí que resulta interessant cercar fórmules per captar l’atenció de la nostra tasca. Per exemple, adaptar el nostre treball a problemes d’actualitat o mostrar compromís amb un col·lectiu concret durant un període llarg.

La base d’una acollida adequada a una entitat parteix d’una actitud de respecte, empatia i voluntat de cohesionar a la base social amb l’objectiu de generar el bon ambient necessari. No hi ha millor manera de fer l’acollida a les persones que s’acosten per primera vegada a l’entitat que fer-ho amb empatia, amb calidesa i paciència quan es dirigeixen a nosaltres. És important tenir en compte alguns consells com l’escolta activa, mirar als ulls, no escatimar somriures, atendre amb educació i no fer esperar.

Així doncs, per tal de fer una bona acollida i fidelitzar la base social des del moment en què aquesta posa els peus per primera vegada a l’entitat i durant tota la seva trajectòria, cal posar al centre les necessitats de les persones i avançar en una cultura organitzativa basada en els valors de la cura, en què es tenen en compte els sentiments, les emocions i la gestió dels conflictes. La cura ha de ser un objectiu de l’entitat i s’han de realitzar les accions adients per crear un clima adequat.

L’acollida és responsabilitat de tota l’entitat, ha de formar part de la seva cultura organitzativa i no és una única persona la que s’ha d’encarregar d’aquesta funció. Per tant, les persones que en formen part haurien de tenir la predisposició de rebre a l’entitat noves persones i facilitar un inici adequat de la seva vinculació. D’altra banda, també resulta interessant la creació d’una comissió que vetlli per la cura interna de les persones i que quan alguna s’incorpori a l’entitat tingui un referent que l’acompanyi i que en faci de l’estada una experiència gratificant.

La seva principal característica és la verticalitat. Es produeix des de les persones participants fins a la direcció o càrrecs superiors de l’entitat. Té l’efecte de posar en coneixement de la direcció les inquietuds, les propostes i les iniciatives del personal de l’equip i del voluntariat, amb la intenció de reforçar la implicació de totes les persones en els objectius de l’organització. També s’acostuma a utilitzar per informar del procés o estat d’una tasca.

És important que l’entitat tingui en compte qui més coneix el servei o les tasques que s’estan oferint o duent a terme, són les persones que hi treballen cada dia. Poder tenir una via directa de comunicació amb elles té un impacte directe en la qualitat del servei que estan prestant i en l’ambient personal i professional de l’entitat. Els canals que s’acostumen a utilitzar per a la comunicació ascendent són:

• Correu electrònic
• Reunions grupals
• Intranet
• Entrevistes
• Bústia de suggeriments

És la que es dona entre persones de la mateixa organització que comparteixen un nivell jeràrquic similar o bé que no tenen dependència entre elles. És a dir, entre persones que formen part de l’equip tècnic de l’entitat, entre les persones que realitzen tasques de voluntariat o entre les pròpies direccions. Es caracteritza per utilitzar eines i espais més informals i directes, com la comunicació verbal, però resulta important comptar amb una organització que fomenti el treball en equip i, per tant, la transferència de coneixements entre les persones.

Els canals més utilitzats per aquest tipus de comunicació són:

• Reunions de grups de treball
• Correu electrònic
• Xarxes socials
• Intranet
• Reunions entre grups de treball
• L’hora del cafè o de dinar

El primordial a l’hora de dur a terme una bona política de comunicació interna és evitar la proliferació de comunicacions per canals massa informals, que es converteixen en rumors i falsedats. Per això, és imprescindible una comunicació bidireccional, tant de dalt a baix com de dreta a esquerra, i així intentar aconseguir un bon clima laboral. Si no es fa d’aquesta manera, l’organització es troba davant d’una mera notificació. És important que el canal escollit per emetre una informació estigui en sintonia amb la naturalesa de la informació i les necessitats de qui la rep.