Del pla a la tasca: l’abast de la planificació

Imatge principal a portada: 
 Font: Felipe Furtado
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Els termes pla, programa, projecte, activitat i tasca porten a certa confusió. En aquest recurs s’explica la diferenciació entre aquests conceptes.

Sovint, els termes pla, programa, projecte, activitat i tasca porten a certa confusió. Si bé aquests mots en el llenguatge corrent es poden utilitzar indistintament, dins de l'argot de la planificació existeix una convenció internacional que li atorga abasts molt diferents. I encara que a la pràctica en certs països no s'atenen amb freqüència a aquest cànon, és convenient saber que cada un d'aquests termes indica diferents nivells de concreció.

Imatges secundàries: 
 Font: Jeshoots
 Font: Felipe Furtado
Subtitols: 
Pla
Programa
Projecte
Activitat
Tasca
Continguts: 

És el nivell màxim en termes de planificació. Habitualment està impulsat per les persones amb major responsabilitat i compta amb un conjunt de directrius estratègiques que volen donar resposta a una situació no desitjada. El seu abast fa referència a les decisions de caràcter general que expressen les prioritats, l'assignació de recursos, les estratègies d'acció i el conjunt de mitjans i instruments que es faran servir per assolir els objectius proposats. És, en altres paraules, el paràmetre tècnic-polític dins el qual s'emmarquen els programes i projectes.

Com a exemples de pla es trobarien el Pla estratègic de turisme de Catalunya.

Els programes venen a ser un conjunt organitzat, coherent i integrat d'activitats, serveis o processos de naturalesa semblant. Són la primera eina per al desenvolupament de plans i es troben un esglaó més baix a la planificació, més a prop del nivell operatiu. D’aquesta manera es pot parlar de programa de la tercera edat, programa de construcció d'escoles, programa de salut infantil, etc. Es pot afirmar, doncs, que diversos programes fan operar un pla mitjançant la realització d'accions orientades a aconseguir els objectius proposats dins d'un període determinat.

Un programa està constituït per un conjunt de projectes i, com a exemple hi ha el Programa de desenvolupament rural de Catalunya.

Els projectes són la unitat més operativa. Han de recollir la màxima informació possible referent a una situació i proposar, d’una forma explícita i altament definida, les accions que s’han d’implementar per dur-la a terme per aconseguir els objectius específics. La diferència entre un programa i un projecte es troba, principalment, en la magnitud, diversitat i especificitat de l'objectiu que es vol assolir o l'acció que es vol realitzar: si és complexa, s’haurà de desenvolupar a través d’un programa amb diversos projectes; si és senzilla, un simple o únic projecte podrà fer-la possible.

L'activitat és la unitat mínima de planificació i indica el nivell màxim de concreció de l’actuació d’un projecte. Està integrada per un conjunt de tasques que constitueixen el nivell executiu immediat de planificació i que impliquen accions específiques sense que es puguin considerar unitats de planificació. Les activitats són el nivell productiu d’un projecte i expressen actuacions pràctiques. Hi ha una sèrie de recomanacions a tenir en compte per tal de planificar-les adequadament:

  • Triar aquelles activitats que permetin un compliment idoni dels objectius operatius.
  • Ordenar temporalment les activitats que es realitzaran a través d’un calendari.
  • Conèixer els recursos necessaris i dels que es disposa per fer les activitats.
  • Preveure i sistematitzar les tasques que s’han de materialitzar per desenvolupar les activitats.

La tasca és l'acció d'una activitat amb un grau màxim de concreció i especificitat. Un conjunt de tasques configura una activitat, entre les moltes que cal dur a terme per concretar un projecte. A continuació es mostra un exemple il·lustratiu a tall de resum de tot allò que s’ha explicat fins ara, des del pla i fins a la tasca.

  • Pla: Pla d'educació.
  • Programa: Construcció d'edificis escolars.
  • Projecte: Construir l'edifici escolar en un municipi concret.
  • Activitat: Aixecar les parets de l’edifici.
  • Tasca: Preparar el morter de formigó.
field_vote: 

6 punts per redactar els estatuts de la Unió Temporal d'Entitats

Imatge principal a portada: 
 Font: Dylan Gillis
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Es pot considerar un instrument de col·laboració que sorgeix a conseqüència d’un contracte de tipus associatiu, de caràcter temporal i per a l’execució d’un contracte.

D’acord amb la normativa vigent, una Unió Temporal d’Entitats (UTE) es defineix com “un sistema de col·laboració entre vàries (entitats) per un temps cert, determinat o indeterminat, per al desenvolupament o execució d’una obra, servei o subministrament”. Per tant, es pot considerar un instrument de cooperació entre entitats que sorgeix a conseqüència d’un contracte de tipus associatiu, de caràcter temporal i per a l’execució d’un contracte de l’administració pública.

Imatges secundàries: 
 Font: Dylan Gillis
 Font: Hannah Busing
Subtitols: 
La denominació i l’objecte
La durada i la data d’inici de les operacions
El domicili fiscal i les aportacions
Els òrgans socials
La participació i la responsabilitat
El criteri d’imputació de resultats i altres pactes
Continguts: 

Estarà formada per les raons socials d'una, diverses o totes les entitats que la integrin i, a continuació, se seguirà de l’expressió "Unió Temporal d'Entitats, Llei .. / .., nombre ...". Pel que fa a l’objecte de la UTE, aquest vindrà a ser el desenvolupament, l’execució del servei o obra adjudicada i totes aquelles activitats complementàries o accessòries necessàries.

Les UTEs han de tenir una durada idèntica a la del servei o de l’obra que constitueixi el seu objecte. No podrà excedir de vint-i-cinc anys, llevat que es tracti de contractes que comprenguin l’execució d’obres i explotació de serveis públics que, en aquest cas, la durada màxima serà de cinquanta anys. Per evitar problemes, es pot indicar que la UTE començarà les seves operacions el dia de la signatura de l’escriptura fundacional, per exemple.

El domicili fiscal vindrà a ser el mateix que el de l’entitat que porti la gerència comuna. Pel que fa a l’aportació de capital social, no hi ha un mínim. Les entitats, de fet, no acostumen a constituir cap fons operatiu inicial i es regula que les aportacions es produiran amb posterioritat a la seva constitució, en funció de les necessitats que es vagin produint, en proporció a la seva participació o a les tasques efectivament realitzades per cadascuna de les entitats.

D’una banda, els estatuts regulen la gerència única. Per tant, es fa necessari indicar el nom de l’entitat que l’assumeix i la persona que n’ocupa el càrrec, amb el seu domicili. Aquesta gerència única ha de comptar amb poders suficients de totes i cadascuna de les persones membres per exercitar els drets i contreure les obligacions corresponents. Les actuacions es realitzaran per part de la gerència, nomenada a tal efecte, fent-ho constar així en tots els actes i contractes que se subscriguin en nom de la UTE.

De l’altra, es pot constituir també un comitè de gerència que vindria a ser el màxim òrgan de decisió de la Unió. Els estatuts determinaran la forma de funcionament del comitè de gerència, la periodicitat de les reunions, la forma i el contingut de les convocatòries, el quòrum necessari per a les reunions, la manera d’adoptar els acords, i l’aprovació de les actes, etc.

Els estatuts han de recollir la proporció o el mètode per determinar la participació de les diverses entitats que configuren la UTE en la distribució dels resultats o, si s’escau, en els ingressos o despeses. Així mateix, també ha de constar-hi la responsabilitat solidària i il·limitada de cada una de les entitats integrants respecte a les operacions realitzades.

La conformació de qualsevol UTE ha de tenir en compte en la redacció dels seus estatus com es realitzarà el criteri d’imputació de resultats i, si s’escau, també el compte d’ingressos i despeses. A més, aquest document fundacional podrà aportar i regular altres pactes i condicions especials que les entitats atorgants considerin convenients i de rellevància.

field_vote: 

Com diferenciar entre un equip i un grup de treball?

Imatge principal a portada: 
 Font: Pascal Swier
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

No hi ha fórmula bona o dolenta, i el desenvolupament i la posada en pràctica d'un o altre tindrà a veure amb els reptes que es proposi l’entitat.

En l’àmbit associatiu, el treball en equip i la creació de grups de treball sempre han estat pedres angulars de projectes i iniciatives. Per la seva forma d’actuar i de realitzar les tasques, difícilment es trobarien entitats o organitzacions en què alguna es du a terme de forma individual. Tanmateix, entre el concepte d’equip i el de grup sempre hi ha hagut certa confusió, perquè en aparença poden resultar similars, però en la pràctica no és així.

Imatges secundàries: 
 Font: Pascal Swier
 Font: Hans Peter Hauser
Subtitols: 
Independència col•lectiva
Sentiment de propietat
Talent al servei de l’èxit
El paper individual
Comunicació desigual
Coordinació pròpia
Ordre jeràrquic
Continguts: 

Les persones integrants del grup treballen de forma independent i, només de vegades i per interessos creuats, interaccionen amb altres membres. En canvi, en un equip, els i les membres reconeixen la seva independència però entenen que les metes de l’equip estan per sobre de les personals i resulten més senzilles d’assolir amb el suport mutu. En els equips no s’acostuma a perdre temps en baralles a la cerca d’interessos personals a costa dels altres.

En els grups, cadascú tendeix a posar l’atenció en la seva tasca perquè no està suficientment implicat en la planificació dels objectius de la unitat, ja que probablement no s’ha preguntat quin pot ser el millor plantejament, sinó que només s’ha indicat què s’ha de fer. Pel que fa als equips, el sentiment de propietat cap a la feina i al treball col·lectiu és elevat perquè hi ha un compromís evident amb les metes que els i les integrants han ajudat a establir, la qual cosa permet que s’hagin d’assumir com a pròpies.

En els equips es contribueix a l’èxit de l’organització aplicant el talent i el coneixement propis per assolir els objectius col·lectius. En aquest sentit, cada individu és especialista en una tasca concreta i, per tant, necessita l’aportació d’altres membres per poder aconseguir el repte comú plantejat. En els grups de treball, les persones que l’integren tenen formacions i capacitats similars, i solen realitzar un treball en què normalment no hi ha tasques complementàries.

Sovint, en l’ambient d’un grup es copsa certa desconfiança en les motivacions de companys i companyes, principalment perquè es fa difícil entendre el paper de l’altra persona. De vegades, fins i tot l’expressió d’opinions i el desacord es consideren actituds divisòries o afeblidores. Els components de l’equip treballen al voltant d’un clima de confiança per expressar obertament idees, opinions, desacords i sentiments. Les preguntes hi són ben rebudes.

Existeix una certa visceralitat en les comunicacions que impedeix establir una vertadera comprensió quan es parla de grup. En alguns casos, s’arriben a establir dobles jocs i trampes a l’hora de transmetre la informació. Això no ocorre quan es tracta d’un equip, en què la comunicació és oberta i honesta i tothom posa de la seva part per entendre els diversos punts de vista existents. En un equip s'estrenyen llaços i hi ha una relació més propera, més intensa.

Un equip requereix de coordinació, cooperació, eficàcia i eficiència a l'hora de desenvolupar les tasques que s’han de dur a terme, amb un calendari i un seguiment exhaustiu d’aquest. Mentrestant, les persones que componen un grup realitzen les seves tasques d'acord amb la seva pròpia organització i manera de treballar individualment. Tot i que els i les membres del grup també reben una bona capacitació, sigui per part de persones que supervisen o d’altres membres, es limiten a fer-nu ús només quan intenten aplicar-la a la seva tasca.

La jerarquia és una altra de les diferències entre un grup i un equip. En un equip, aquesta no acostuma a existir, almenys de forma molt plausible. Si bé és cert que l'equip serà dirigit o capitanejat per una persona, tampoc no ho és menys que en la posada en pràctica hi ha una igualtat gairebé general entre totes les persones membres. En canvi, en el grup si que es troben nivells de jerarquia per diferenciar membres, posicions, tasques i llocs que ocupen.

field_vote: 

7 plataformes de finançament col·lectiu digital

Imatge principal a portada: 
 Font: Fabian Blank
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Els projectes de finançament col·lectiu s’han erigit com una fórmula per assolir alguns reptes que es plantegen les entitats.

És un fet evident que les plataformes digitals fa temps que també han arribat al tercer sector i, com era d’esperar, la captació de fons és una de les finalitats per a les quals s’utilitzen. Els projectes de finançament col·lectiu s’han erigit com una fórmula per assolir alguns reptes que es plantegen les entitats, permetent la connexió entre potencials donants que col·laboren, de forma altruista, amb causes socials.

Imatges secundàries: 
 Font: Fabian Blank
 Font: Kelly Sikkema
Subtitols: 
Wapsi.org
Lilo
Teaming
Goteo
Giving Tuesday
Mi grano de arena
iWOPI
Continguts: 

Aquesta plataforma permet la captació de fons a través de la compra en línia i de manera totalment gratuïta. La seva forma de funcionar consisteix en el fet que cada vegada que una persona usuària fa una compra en algun dels més de 200 ‘eCommerce’ associats a Wapsi.org, un percentatge es destina a l’entitat que escull el comprador/a sense augmentar el preu de la seva compra. És un sistema idoni per aconseguir donacions d’un públic acostumat a dispositius digitals, ja que no es necessita gastar més diners, únicament fer uns clics.

Lilo també utilitza el desenvolupament de les noves tecnologies en la cerca de l’obtenció de donacions gratuïtes. En aquest cas, ho duu a terme gràcies a les recerques que realitzen les persones usuàries d’internet i que la plataforma transforma en donacions destinades a diferents causes solidàries que poden finançar projectes socials i mediambientals. És molt recomanable per a un públic que utilitza Internet en el seu dia a dia i que no disposa de grans recursos econòmics.

Aquesta és una plataforma de microdonacions que es basa en l’aportació mensual d’1 euro a través de diversos grups solidaris que donen suport a una causa concreta. Els i les donants de Teaming es converteixen en ‘teamers’ que van augmentant en nombre a mesura que avança el temps. A major nombre de ‘teamers’, la recaptació mensual per a l’entitat també és més alta. Es tracta d’un sistema interessant per a la captació de persones que no volen comprometre’s a una quota gaire elevada o que fa poc temps que formen part de la base social de l’organització.

Goteo és una de les plataformes pioneres en captació de per a projectes. La seva principal característica és l’oferiment de recompenses individuals que tenen un retorn col·lectiu. És una opció a tenir molt en compte quan una organització té la intenció de tirar endavant un projecte limitat en el temps. També per a iniciatives d’emprenedoria d’innovació social perquè, a més d’aconseguir finançament, la plataforma permet fer difusió entre el públic adequat, ampliant l’impacte social i amb possibilitat de participar en les convocatòries de ‘matchfunding’ que ofereix.

Es podria definir com una mena de moviment solidari que promou la solidaritat entre persones, empreses, organitzacions. El seu portal web permet a les entitats publicar la iniciativa o projecte que es vol finançar a través d’aquesta plataforma i buscar, a través d’aquest lloc, el suport de públic i sector empresarial que permeti tirar-la endavant. La principal peculiaritat del Giving Tuesday és que dedica un dia concret de l’any perquè les persones comparteixin i donin, la qual cosa fa que la jornada tingui repercussió en l’àmbit mediàtic i afavoreixi la captació de fons per als projectes.

Mi grano de arena és una altra de les principals plataformes de captació de fons a casa nostra. Es basa en un sistema de repte que l’entitat o organització vol finançar, permet crear la campanya a partir d’un model establert amb possibilitat de text, foto i vídeo, i publicar la iniciativa o projecte. És de les plataformes més conegudes i ofereix també la possibilitat que l’entitat pugui participar en el ‘matchfunding’, fet que permet ajudar a superar l’objectiu quan aquest pugui semblar difícil d’assolir pocs dies abans de finalitzar la campanya.

Consisteix en una plataforma que combina activitat física i solidaritat. El seu sistema es basa en la creació d’un equip a iWOPI, per exemple en entitats, organitzacions o empreses interessades a impulsar una vida activa entre les seves persones empleades, potenciant també el seu compromís social. L’equip proposa caminades o curses i, a través d’aquesta plataforma, es poden convertir els quilòmetres en una donació a una causa social. Es considera una alternativa interessant per innovar en les col·laboracions de l’àmbit de la Responsabilitat Social Corporativa.

field_vote: 

8 consells per millorar la captació de fons amb estratègies digitals

Imatge principal a portada: 
 Font: William Iven
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

En aquest recurs es presenten formes més orgàniques per captar fons, a partir d’un enfocament que permeti la diferenciació de la resta d’organitzacions.

Són moltes les entitats que consideren la captació de fons un element clau per a la seva supervivència. Tanmateix, els pressupostos no acostumen a anar d’acord amb aquesta necessitat i els equips encarregats de cercar recursos per quadrar números han de fer mans i mànigues per fer-ho possible.

Imatges secundàries: 
 Font: William Iven
 Font: Halacious
Subtitols: 
Proposar valor afegit a la pàgina web
Treballar el SEO
Integrar un formulari senzill a la web
Planificar campanyes regularment
Fer un ús adequat de les xarxes socials
Diversificar el format dels continguts
Segmentar potencials donants
Afavorir la difusió per correu electrònic
Continguts: 

És imprescindible que, a primer cop d’ull, qualsevol persona que entri a la pàgina web sàpiga què fa l’entitat i en què es diferencia d’organitzacions similars. Resulta interessar fer ús de fotografies i missatges que puguin cridar l’atenció, sense ser sensacionalista, generant emocions a les persones que les llegeixin i certa empatia i simpatia cap a l’entitat. Com a exemple, les comparatives acostumen a ser un bon recurs: “amb 20 euros podem omplir el carro de la compra d’una persona durant una setmana”.

Pot resultar feixuc i, sovint, es necessita algun equip amb expertesa per tal de poder tractar-ho adequadament. No obstant això, és una estratègia a llarg termini que si es treballa adequadament, acostuma a donar fruits. Es tracta d'anar posicionant les paraules clau a partir de les quals les persones interessades i potencials donants poden fer cap a la web de l’organització a través dels cercadors com Google.

A més de la seva presència, el més important és que sigui un formulari amb certa facilitat per omplir-se i no comporti que els i les potencials donants hagin de dur a terme molts passos per tal de fer el donatiu en qüestió o associar-se a l’entitat. És imprescindible que compleixi amb la normativa relativa a la protecció de dades i també que estigui ben redirigit a un correu electrònic que es consulta de forma regular. Si es vol recollir més informació, es pot optar perquè el formulari compti amb camps que no siguin obligatoris d’omplir.

Com a norma general, sempre s’haurà de tenir en compte una visió global anual amb l’objectiu principal que les accions de recaptació estiguin adequadament planificades. Només en el cas que apareguin alguns esdeveniments imprevistos, com en el cas de la pandèmia de la Covid-19, caldrà adaptar-se a la realitat del moment. Una de les estratègies pot ser fer una campanya de recaptació de fons que es dilati en el temps, mentre es van succeint campanyes concretes per projectes específics.

Les xarxes socials tenen defectes i virtuts i, en estratègies de captació de fons digitals, és interessant reduir els primers i maximitzar les segones. S’han de posar els esforços en què siguin grans aliades i perquè sigui possible, cal utilitzar-les correctament. A continuació es mostren alguns trucs que poden ajudar-hi:

  • Crear perfils a les xarxes socials on es troben els potencials donants. Prèviament, seria interessant fer un estudi per saber a quins espais es troben
  • Optimitzar els perfils per transmetre la imatge corporativa i unitària de l'organització.
  • Fer publicacions periòdiques i regulars per crear una comunitat de potencials donants.
  • Utilitzar els anuncis que es poden fer en xarxes com Facebook i Instagram per donar visibilitat a alguna campanya. Acostumen a ser relativament barats i permeten una important segmentació i que poden ser de gran ajuda.
  • Mesurar la repercussió de les accions que facin, tant a les xares com a la web corporativa.

Hi ha molta vida més enllà de textos i fotos i, en la captació de fons digital, la forma pot tenir gairebé tanta importància com el fons. Cal potenciar la creativitat de l’organització i fer ús d’infografies, vídeos, testimonis o fins i tot podcasts que puguin cridar l’atenció de potencials donants. Les xarxes socials permeten, amb pocs recursos, generar continguts que permeten una interacció ràpida i directa amb el públic.

Resulta fonamental que cada campanya que faci l’entitat vagi enfocada a el/la donant apropiat i, en aquesta línia, la clau està a fer una bona segmentació del públic a qui es dirigeix cada projecte. Per això, és primordial invertir temps a crear grups de donants que tinguin característiques similars, com poden ser la formació, les necessitats, l’edat, el lloc on viuen, el gènere, si és la primera vegada o fa temps que col·laboren en l’organització,....

Si aquest es fa correctament, sigui a través d’un butlletí o bé amb un disseny adequat del correu electrònic, enviant dades de valor, segmentant el públic destinatari de forma correcta i personalitzant cada missatge, és una estratègia digital que pot funcionar molt bé.

field_vote: 

6 consells per disminuir els residus que genera l’entitat

Imatge principal a portada: 
 Font: Bernard Hermant
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

En aquest recurs es fa èmfasi en la necessitat de tenir cura a l’hora d’adquirir productes i es donen pistes de noves formes de consum, menys agressives per al medi ambient.

La compra de material és sempre un dels pals de paller a l’hora de realitzar activitats en les entitats. Sovint, el pressupost de què es disposa va massa lligat a allò que podem adquirir perquè la nostra acció esdevingui tal com s’havia plantejat. I és que, a l’hora de comprar es para atenció, bàsicament, en dos criteris: l’econòmic i la qualitat del producte. Gairebé sempre, la qualitat està relacionada amb el servei que ofereix el producte i poques vegades es pensa en els efectes que té aquesta compra en el medi ambient.

Imatges secundàries: 
 Font: Bernard Hermant
 Font: Michael Jin
Subtitols: 
No comprar residus
Comprar reaprofitable
Comprar reciclable
Comprar compostable
Reutilitzar residus
Reciclar
Continguts: 

És el primer pas per reduir-ne la producció. Els envasos i els embalatges són elements propis de la cadena de comercialització i acostumen a tenir poca o cap relació amb la funció dels materials. Quan s’adquireix un producte, també es compra l’envàs en què es presenta. També cal anar molt amb compte amb els productes sobreenvasats, ja que han provocat residu abans de ser utilitzats. Per tant, per minimitzar els residus es recomana:

  • Comprar a l’engròs
  • Comprar a granel

Aquestes són les opcions més econòmiques i impliquen portar a terme una previsió del consum de béns per calcular la quantitat que pot fer-li falta a l’organització durant un cert període de temps i fer la compra de cop. Aquest fet pot suposar tensions a tresoreria perquè representa una despesa important per a l’entitat. Així i tot, és una pràctica que permet estalvi a mitjà i llarg termini i, més encara, si hi ha la possibilitat de realitzar la compra juntament amb altres entitats o associacions.

És important, a l’hora d’adquirir un producte o material, tenir la visió de quins i quants usos se li podrà donar. El reaprofitament esdevé, sens dubte, un criteri a tenir en compte quan es fan les compres, ja que beneficia la gestió sostenible de l’entitat i suposa un estalvi econòmic. Avui dia hi ha un ampli ventall de productes d’ús quotidià recarregables, entre els quals es troben els marcadors, els retoladors, els bolígrafs, els portamines i els tòners d’impressora, per exemple. Per a qualsevol d’aquests productes es poden comprar les recàrregues.

No tots els materials són igualment reciclables i això és una característica que l’entitat ha de tenir en compte a l’hora d’adquirir certs materials i productes. Mentre que els metalls, el vidre i el paper o el cartó es poden reaprofitar i tornar-los a fer servir sense cap tipus de complicació, amb excepció d’alguns casos, no passa el mateix amb el plàstic. Hi ha més de trenta tipus de plàstics diferents, la seva fabricació acostuma a ser un procés contaminant, són derivats del petroli i sovint porten additius que poden ser perjudicials per a la salut o el medi ambient.

A l’hora de comprar productes, en la mesura que sigui possible, el millor és utilitzar envasos de vidre, paper o cartó que no pas plàstic perquè, encara que sigui una opció a vegades inevitable i que es pot reciclar, no sempre es recicla. Cal tenir en compte que, en general, en el procés de reciclatge d’aquests materials es produeix un plàstic o altres productes de menys qualitat que no són aptes per a tots els usos que se li podrien donar. Important, també, evitar les mixtures de materials com els brics o els papers plastificats, perquè no són separables ni reciclables.

A diferència dels plàstics convencionals, els bioplàstics no són nocius per al medi ambient i poden ser-ne una bona alternativa. Aquests plàstics són elaborats a partir d’una resina de midó de blat, blat de moro o patata barrejada amb plastificants naturals com ara la glicerina i, per tant, són biodegradables i compostables. D’aquesta manera, el residu que generen es pot compostar igual que la matèria orgànica. Els bioplàstics es poden utilitzar també per fabricar bosses d’escombraries, bolígrafs i gots que, en ser compostables, es poden llençar amb la brossa orgànica.

Si l’entitat ha estat capaç de guardar els residus en el magatzem de materials recuperables, es poden reutilitzar tant en la gestió ordinària de l’organització com per realitzar activitats. Molts dels béns que es compren en una entitat es poden reutilitzar amb les mateixes finalitats o amb d’altres i, per això, serà important el que s’ha comentat anterioritat: tenir una visió global a l’hora d’adquirir-los per saber en què es podran fer servir. Es tracta d’esprémer al màxim les possibilitats d’ús dels productes i perquè aquesta pràctica funcioni també s’ha de pensar i preveure, a l’hora de comprar-los, com es reaprofitaran.

Si l’entitat posa els criteris de compra abans esmentats i bona part dels residus es reutilitzen, la quantitat de residus haurà disminuït i els generats seran en la seva major part reciclables. És a dir, és necessari comptar amb un espai on tenir lloc per a diversos recipients per separar adequadament el vidre, el paper i els envasos per, posteriorment, dur-los al contenidor corresponent. Si és inevitable el consum de productes que contenen substàncies tòxiques o molt nocives per al medi ambient, cal separar-los de la resta dels residus i dur-los al punt verd més proper.

field_vote: 

4 passos per crear un bon storytelling

Imatge principal a portada: 
 Font: Jessica Lewis
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Aquesta tècnica no es podrà fer servir en totes les comunicacions, però sí que podrà mostrar un bon resultat en casos concrets.

L’storytelling és l'art de transmetre relats plens d'emocions per mitjà de les paraules o les imatges. Avui dia, amb les noves tecnologies, aquesta pràctica ha adquirit una nova dimensió i, qui més qui menys, comença a utilitzar aquesta tècnica comunicativa per parlar de les seves campanyes de sensibilització, fer una crida de voluntariat o explicar la tasca que du a terme l’organització.

Imatges secundàries: 
 Font: Jessica Lewis
 Font: Allie
Subtitols: 
La història de l’entitat
L’entitat i la seva filosofia
La filosofia del públic
El públic porta a l’èxit (o al fracàs)
Continguts: 

No té la mateixa significació explicar els inicis de l’entitat com un tràmit o com un text que ha d’aparèixer a la web de l’organització perquè toca, juntament amb la missió, la visió i els valors, que contar-ho des de la vivència de les persones que van posar-la en marxa i els motius que van portar a fer-ho. Respondre les següents qüestions en forma d’història ajuda a oferir una cara més humana de l’entitat i de tot allò que ofereix o du a terme.

  • Quin era el context social en aquells moments?
  • Va haver-hi algun fet especial que va accelerar la posada en marxa de l’organització?
  • Fou un treball de dies o en poques setmanes ja funcionava?
  • Es van trobar amb moltes pedres en el camí abans de poder tirar endavant la seva tasca?

En una societat en què cada cop hi ha una oferta més àmplia de serveis i de tota gamma de productes similars, tant en característiques com en preus, allò que acaba marcant la diferència són els valors i la filosofia de l’organització. Mostrar-la és vital perquè el públic objectiu s’hi identifiqui i la triï. En aquesta línia, l’storytelling ha de servir per donar una volta de rosca a les comunicacions i mirar d’explicar els relats des d’una altra perspectiva de com s’havia fet sempre. Innovar, en aquest sentit, no significa perdre l’essència.

Exemple: Quan es posa en marxa una campanya de sensibilització contra la utilització de plàstics d’un sol ús, una bona idea podria ser mostrar que a l’entitat, totes les persones que en formen part, porten botella de vidre per a l’aigua.

En una societat en què cada cop hi ha una oferta més àmplia de serveis i de tota gamma de productes similars, tant en característiques com en preus, allò que acaba marcant la diferència són els valors i la filosofia de l’organització. Mostrar-la és vital perquè el públic objectiu s’hi identifiqui i la triï. En aquesta línia, l’storytelling ha de servir per donar una volta de rosca a les comunicacions i mirar d’explicar els relats des d’una altra perspectiva de com s’havia fet sempre. Innovar, en aquest sentit, no significa perdre l’essència.

Exemple: Quan es posa en marxa una campanya de sensibilització contra la utilització de plàstics d’un sol ús, una bona idea podria ser mostrar que a l’entitat, totes les persones que en formen part, porten botella de vidre per a l’aigua.

Igual que tot allò que no es comunica no existeix, darrere de cada èxit hi ha una història de superació. Relatar-la amb emotivitat i senzillesa ajudarà a l’organització a connectar amb el públic i, sobretot, a mostrar la cara més humana de la tasca que du a terme. És important que es pugui posar cara a les accions, que el públic relacioni l’entitat i les persones, i que la seva manera de fer i d’actuar adquireixin unes característiques pròpies i genuïnes de l’organització.

Exemple: Parlar de la remodelació d’un habitatge dut a terme per l'entitat a través de la família que viurà en ella, del seu ideal de casa i de com va ser el procés de reconstrucció, pot ser una bona idea.

field_vote: 

Recull de bones pràctiques d’inclusió social en la cobertura de necessitats bàsiques

Imatge principal a portada: 
 Font: Alex Iby
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Aquest recurs exposa diverses experiències d’èxit relacionades en aquest àmbit i realitzades per ens locals i entitats del territori.

Els plans locals d'inclusió social (PLIS) van néixer amb la finalitat d’incloure i aconseguir una major cohesió social entre tota la ciutadania. Esdevenen eines de planificació estratègica adaptades a les necessitats i a les realitats de cada territori. La seva missió és elaborar, impulsar i coordinar les iniciatives, mesures i accions d’intervenció social que permeten detectar i afeblir els factors d'exclusió social i vulnerabilitat.

Imatges secundàries: 
 Font: Alex Iby
 Font: Joel Muniz
Subtitols: 
Projecte Energies
AGAPE Aliments Solidaris de la Noguera
Taula de la pobresa energètica
Gestió alimentària responsable en la distribució solidària d'aliments
Projecte Cuina Solidària
Parada Solidària
Xarxa entitats socials atenció a les necessitats bàsiques
Continguts: 

Ens local: Consell Comarcal del Berguedà

Àmbit territorial: Comarcal

Col·lectiu destinatari: Famílies amb baixos ingressos familiars i necessitades d’ajudes per al subministrament elèctric.

Objectius:

  • Oferir una ajuda a les famílies amb dificultat econòmiques, prèviament seleccionades per serveis socials, analitzant i avaluant en detall la situació de cada família, orientant sobre bons hàbits de consum.
  • Oferir solucions personalitzades per cada família, que suposin una millora a nivell de l’estalvi energètic i en confort a la llar.

Fitxa

Ens local: Consell Comarcal de la Noguera

Àmbit territorial: Comarcal

Col·lectiu destinatari: Famílies de tota la comarca.

Objectius:

  • Distingir entre els diferents perfils de persones usuàries que arriben al projecte.
  • Orientar a usuaris/àries segons les seves possibilitats en diferents aules de formació i recursos d'orientació laboral que tinguem a la zona.
  • Convertir la persona usuària en subjecte actiu i estimular-lo perquè aprengui a utilitzar les pròpies armes per trobar feina, millorar el seu nivell acadèmic i/o millorar la seva situació personal/familiar.

Fitxa

Ens local: Ajuntament de Terrassa

Àmbit territorial: Municipal

Col·lectiu destinatari: Persones que es troben en una situació de vulnerabilitat social i en risc d’exclusió social, ateses des de serveis socials.

Objectius:

  • Resoldre situacions d’emergència energètica
  • Capacitar i apoderar a personal professional, entitats i ciutadania en matèria energètica.
  • Reduir la factura energètica.
  • Implicar agents econòmics i socials en les actuacions i la consecució dels objectius.
  • Crear les condicions per a la reducció de la situació de pobresa energètica a mig termini.

Fitxa

Ens local: Ajuntament de Reus

Àmbit territorial: Municipal

Col·lectiu destinatari: 890 famílies, un total de 3.560 persones beneficiàries.

Objectius:

  • Recuperar els aliments que encara són aptes pel consum humà, aportant aliments frescos a aquestes persones amb pocs recursos econòmics.
  • Garantir la seguretat alimentària en tot el procés.
  • Fomentar el treball en xarxa entre l'administració pública i les entitats socials.
  • Distribuir els aliments a la ciutat de forma més justa, coordinada, promocional i equitativa en funció de les necessitats socials de les persones.
  • Crear llocs de treball per a persones amb discapacitat.
  • Minimitzar la generació de residus.
  • Sensibilitzar el voluntariat de les entitats i les persones beneficiàries dels aliments sobre el malbaratament alimentari.
  • Formar el voluntariat de les entitats i les persones beneficiàries en matèria d'aprofitament del menjar, conservació, manipulació dels aliments, i dieta saludable i equilibrada.
  • Iniciar una nova línia de recuperació d’aliments frescos i cuinats provinents de supermercats i menjadors escolars. Recollir aquests aliments, cuinar-los, en el cas d'aliments frescos, al menjador social de Reus i oferir menús en carmanyoles a famílies amb poc recursos econòmics.

Fitxa

Ens local: Ajuntament de Cornellà de Llobregat

Àmbit territorial: Municipal

Col·lectiu destinatari: 200 persones.

Objectius:

  • Afavorir la inclusió social dels col·lectius més vulnerables.
  • Fomentar la inserció laboral de joves en risc d’exclusió social.
  • Fomentar la solidaritat i la sensibilització envers els processos d’exclusió social.
  • Fomentar una alimentació saludable.

Fitxa

Ens local: Ajuntament de Lleida

Àmbit territorial: Municipal

Col·lectiu destinatari: 138.542 persones.

Objectiu:

  • Fer que les diferents entitats de la ciutat de Lleida participants puguin fer ús d'una parada en el Mercat de Nadal, per vendre els seus productes, així com donar a conèixer els projectes que estan portant a terme.

Fitxa

Ens local: Ajuntament de Lleida

Àmbit territorial: Municipal

Col·lectiu destinatari: Persones i famílies amb dificultats per a la cobertura de les necessitats bàsiques.

Objectiu:

  • Enfortir el treball transversal i el treball en xarxa amb les entitats socials.
  • Optimitzar la gestió dels recursos disponibles.
  • Oferir estratègies i models de treball.
  • Millorar l’eficàcia i eficiència en l’atenció a les necessitats bàsiques de la població. Evitar duplicitats.
  • Ampliar la cobertura de la població i pal·liar els efectes de la crisi en les famílies.
  • Actuar, de manera preventiva, en col·lectius amb alts risc d’exclusió social i sense sostre.

Fitxa

field_vote: 

5 aspectes clau per fer una bona acollida a les entitats

Imatge principal a portada: 
 Font: Jon Tyson
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Aquest recurs vol posar en valor i fer pedagogia sobre els processos d’acollida de les persones a les organitzacions.

Intentar creure que hi ha receptes úniques per dur a terme una bona acollida és erroni. Sempre dependrà de múltiples variables, com el perfil de les persones que es volen acollir, del moment en què es trobi el cicle de vida de l’entitat, de les motivacions que han portat a la persona a trucar a la porta de l’organització o dels interessos personals de cadascú. Amb tot, alguns aspectes poden ser comuns i són els que s’han de tenir en compte per si es vol que l’acollida a l’entitat sigui la més adequada possible a la persona que entra a formar-ne part.

Imatges secundàries: 
 Font: Jon Tyson
 Font: Jake Hills
Subtitols: 
Conèixer les motivacions
Crear espais de participació
Incorporar l’ètica de la cura
Comunicar globalment
Rebre l’acollida
Continguts: 

Aquest és el primer aspecte que cal tenir en compte quan algú s’acosta a l’entitat i explica que en vol formar part. Voler participar significa tenir motivacions per transformar una realitat i, per tant, en el moment en què per la porta de l’organització entra una persona amb ganes de col·laborar en la missió de l’entitat, s’ha de saber extreure quins són els motius que l’han portat fins allí. Cal saber què li interessa per poder afinar adequadament les tasques que se li poden encomanar als interessos personals.

Les entitats han de reflexionar, des del primer instant, quins són els motius que tenen les persones per a associar-se i generar-les l’interès per tal que s’hi incorporin. És evident que no hi ha receptes màgiques per augmentar els interessos i motivacions de la ciutadania o la població a la qual ens volem dirigir, però sí que resulta interessant cercar fórmules per captar l’atenció de la nostra tasca. Per exemple, adaptar el nostre treball a problemes d’actualitat o mostrar compromís amb un col·lectiu concret durant un període llarg.

Les entitats han de facilitar processos d’aprenentatge i generar dinàmiques col·lectives per a la transformació social. La participació en una organització és inherent a l’existència dels canals i dels espais necessaris per tal de facilitar que les persones puguin desenvolupar els seus interessos i assolir els objectius compartits amb d’altres. Per tant, necessari definir els espais de participació, els rols i graus de compromís existents per tal de poder-los explicar en el moment en què una persona s’apropa a l’entitat.

Saber participar implica que les persones que s’acostin a l’entitat han de conèixer les necessitats de la seva realitat més propera i ser conscients que les entitats són espais de mobilització col·lectiva, d’aprenentatge i de relació amb altres persones. Les organitzacions han de treballar per facilitar que les persones vulguin, sàpiguen i puguin participar en el dia a dia de l’entitat. En el procés d’acollida s’han de tenir presents aquest tres aspectes per saber-los:

  • Detectar. Amb les actituds, les motivacions,...
  • Canalitzar. Configurar els espais en què podrà participar.
  • Potenciar. Especialment les seves habilitats, els coneixements,...

La base d’una acollida adequada a una entitat parteix d’una actitud de respecte, empatia i voluntat de cohesionar a la base social amb l’objectiu de generar el bon ambient necessari. No hi ha millor manera de fer l’acollida a les persones que s’acosten per primera vegada a l’entitat que fer-ho amb empatia, amb calidesa i paciència quan es dirigeixen a nosaltres. És important tenir en compte alguns consells com l’escolta activa, mirar als ulls, no escatimar somriures, atendre amb educació i no fer esperar.

Així doncs, per tal de fer una bona acollida i fidelitzar la base social des del moment en què aquesta posa els peus per primera vegada a l’entitat i durant tota la seva trajectòria, cal posar al centre les necessitats de les persones i avançar en una cultura organitzativa basada en els valors de la cura, en què es tenen en compte els sentiments, les emocions i la gestió dels conflictes. La cura ha de ser un objectiu de l’entitat i s’han de realitzar les accions adients per crear un clima adequat.

La comunicació ha de fer-se present i tenir un paper important en cada una de les àrees que componen l’organització i, en l’acollida, no és pas diferent. Comunicar és posar en comú i construir col·lectivament i, per tant, la comunicació ha d’estar al servei i ser part de la missió de l’organització. Cal pensar en una comunicació global, participativa, inclusiva, transversal i estratègica. També en una comunicació lliure d’estereotips i prejudicis i que sigui respectuosa amb els col·lectius més vulnerables.

La capacitat comunicativa que tingui l’entitat, condicionarà els resultats i s’ha de tenir en compte que tot allò que fa l’entitat comunica:

  • Llenguatge i imatges. L’ús d’un llenguatge poc complex i inclusiu amb imatges respectuoses i que no reprodueixin tòpics o estereotips.
  • Una seu acollidora. La distribució de l’espai està carregat de simbologia i pot condicionar els nostres canals de comunicació. La seu de l’entitat ha de ser un espai el més acollidor possible, accessible i amb un horari d’atenció establert.
  • Documentació. Els documents de l’entitat, des de cartells a presentacions, han de ser de qualitat, sense faltes d’ortografia, ben fotocopiats i amb un format de lletra igual, clara i uniforme.
  • La comunicació no verbal. El cos i els gestos donen informació del que es pensa i, per tant, s’han de tenir sempre en compte.

L’acollida és responsabilitat de tota l’entitat, ha de formar part de la seva cultura organitzativa i no és una única persona la que s’ha d’encarregar d’aquesta funció. Per tant, les persones que en formen part haurien de tenir la predisposició de rebre a l’entitat noves persones i facilitar un inici adequat de la seva vinculació. D’altra banda, també resulta interessant la creació d’una comissió que vetlli per la cura interna de les persones i que quan alguna s’incorpori a l’entitat tingui un referent que l’acompanyi i que en faci de l’estada una experiència gratificant.

field_vote: 

Tipus i canals de comunicació interna

Imatge principal a portada: 
 Font: Marco Zoppi
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Aquest recurs pot servir per analitzar quins són els predominants, oferint informació sobre aquells aspectes que ha de treballar o potenciar l’organització.

La comunicació té usos diversos, de manera que es poden donar tipus diferents de comunicació interna en funció de la direcció dels missatges. Analitzar quin és el predominant oferirà informació sobre aquells aspectes que ha de treballar o potenciar l’organització. Permetrà detectar si predomina la verticalitat en els diàlegs i si s’utilitzen pocs canals comunicatius formals. Cal tenir clar, però, que els circuits interns són diversos i plurals, i que és natural i habitual que a la nostra entitat no es doni només un tipus de comunicació.

Imatges secundàries: 
 Font: Marco Zoppi
 Font: Pavan Trikutam
Subtitols: 
Comunicació ascendent
Comunicació descendent
Comunicació lateral o horitzontal
Comunicació diagonal
Comunicació bidireccional
Continguts: 

La seva principal característica és la verticalitat. Es produeix des de les persones participants fins a la direcció o càrrecs superiors de l’entitat. Té l’efecte de posar en coneixement de la direcció les inquietuds, les propostes i les iniciatives del personal de l’equip i del voluntariat, amb la intenció de reforçar la implicació de totes les persones en els objectius de l’organització. També s’acostuma a utilitzar per informar del procés o estat d’una tasca.

És important que l’entitat tingui en compte qui més coneix el servei o les tasques que s’estan oferint o duent a terme, són les persones que hi treballen cada dia. Poder tenir una via directa de comunicació amb elles té un impacte directe en la qualitat del servei que estan prestant i en l’ambient personal i professional de l’entitat. Els canals que s’acostumen a utilitzar per a la comunicació ascendent són:

  • Correu electrònic
  • Reunions grupals
  • Intranet
  • Entrevistes
  • Bústia de suggeriments

S’origina en la direcció o el superior jeràrquic i transmet informació en sentit descendent per l’organigrama de l’organització. També es produeix per part de les persones tècniques a les persones participants, associades o amb un càrrec laboral inferior. El seu ús principal és la comunicació sobre les tasques, les polítiques o procediments de l’entitat o la convocatòria de reunions formals o informals. Pretén augmentar la motivació de les persones que formen part de l’organització i, per això, resulta interessant utilitzar un to conciliador.

És importat seleccionar bé la informació que es comunica per no saturar a les persones destinatàries. En general, la informació que es traspassa es fa mitjançant aquests canals de comunicació:

  • Manual personal tècnic
  • Publicació de l’empresa o el servei (revista o butlletí)
  • Circulars o correus electrònics adreçats a tot l’equip
  • Carta a treballadors i treballadores
  • Reunions o jornades informatives
  • Entrevistes
  • Cartelleria
  • Jornada anual organitzacional

És la que es dona entre persones de la mateixa organització que comparteixen un nivell jeràrquic similar o bé que no tenen dependència entre elles. És a dir, entre persones que formen part de l’equip tècnic de l’entitat, entre les persones que realitzen tasques de voluntariat o entre les pròpies direccions. Es caracteritza per utilitzar eines i espais més informals i directes, com la comunicació verbal, però resulta important comptar amb una organització que fomenti el treball en equip i, per tant, la transferència de coneixements entre les persones.

Els canals més utilitzats per aquest tipus de comunicació són:

  • Reunions de grups de treball
  • Correu electrònic
  • Xarxes socials
  • Intranet
  • Reunions entre grups de treball
  • L’hora del cafè o de dinar

Aquest tipus de comunicació es produeix entre públics o nivells de responsabilitat diferents, de manera fluida, tant en sentit ascendent com descendent. És a dir, tant una persona voluntària pot proposar qualsevol iniciativa a una membre de la direcció, com una tècnica pot compartir l’experiència amb una persona voluntària que realitza tasques en una secció sobre la qual no té responsabilitats. En definitiva, la comunicació diagonal passa per diversos nivells i diferents cadenes de comandament de l’organització.

En aquest tipus de comunicació, s’acostumen a fer servir alguns dels següents canals:

  • Correu electrònic
  • Reunions grupals
  • Reunions entre grups de treball
  • L’hora del cafè o de dinar

El primordial a l’hora de dur a terme una bona política de comunicació interna és evitar la proliferació de comunicacions per canals massa informals, que es converteixen en rumors i falsedats. Per això, és imprescindible una comunicació bidireccional, tant de dalt a baix com de dreta a esquerra, i així intentar aconseguir un bon clima laboral. Si no es fa d’aquesta manera, l’organització es troba davant d’una mera notificació. És important que el canal escollit per emetre una informació estigui en sintonia amb la naturalesa de la informació i les necessitats de qui la rep.

field_vote: