Projectes

A l’hora d’escriure una proposta de subvenció, no cal reinventar la roda cada vegada que se sol·licita. Sovint, aquestes sol·licituds fan preguntes similars, des de la justificació de la necessitat dels recursos, fins a l’impacte social i l’ús d’eines d’avaluació del projecte, entre altres. Resulta interessant prestar especial atenció al llenguatge i als materials de les subvencions anteriors concedides i ressaltar-les com a plantilles de bones pràctiques per a futures aplicacions.

A més, és adient que l’equip encarregat de redactar les sol·licituds tingui accés fàcil i centralitzat al llenguatge que l’entitat utilitza per redactar els seus projectes. Això garanteix que aquestes persones coneguin el to estàndard, els missatges i l'estil d'escriptura de l’organització en el moment de desenvolupar propostes de subvenció i permetrà major agilitat i eficiència en la seva presentació i també posada en marxa del mateix, si és el cas.

S’ha de tenir en compte, quan s’escriu una proposta de subvenció, que els petits detalls poden tenir un paper important en les decisions finals, sobretot quan competeixen amb moltes altres sol·licituds de subvenció. Això comporta, evidentment, assegurar-se de seguir les instruccions acuradament i adequadament. En particular, cal parar atenció en:

• Complir el termini límit de subvenció.
• Mantenir-se dins dels límits de les paraules per a qualsevol qüestió.
• Assegurar-se que s’inclouen tots els fitxers adjunts sol·licitats.
• Dirigir la subvenció al contacte correcte.
• Actualitzar qualsevol dada passada si es reutilitza el llenguatge de subvenció anterior.

Abans de posar en marxa la proposta de subvenció, cal estar alerta en les instruccions per assegurar-se que l’entitat compleix amb els requisits i clàusules que s’inclouen. Algunes subvencions poden demanar la participació en un seminari web abans d’enviar una sol·licitud, reunir-se amb un representant de l’equip de subvencions per a la revisió o enviar una carta d’investigació per tenir accés a sol·licitar-ho formalment.

Mostrar els motius i les raons per les quals l’entitat és una bona opció sol·licitant dels fons de la subvenció és crucial. Això vol dir que és imprescindible demostrar com es farà, detallant dades passades que demostrin l’èxit de l’experiència o compartint històries de persones que s’han beneficiat dels serveis. Després de posar en valor la utilitat de la iniciativa del passat, també cal explicar com se seguirà mesurant el progrés en el futur.

Si es posa l’exemple d’un banc d’aliments, potser no té tanta força exposar que els diners que es rebin es faran servir per acabar amb la fam a nivell de barri, districte o ciutat, com explicar que més de 500 infants i les seves famílies s’han beneficiat d’aquest servei el darrer any. Si a tot això, se li pot afegir declaracions de les persones beneficiàries, la importància de la demanda augmenta potencialment en la idea de l’agent finançador.

El procés d’edició és fonamental per a les propostes de subvenció. L’equip de desenvolupament ha de ser conscient de les organitzacions a les quals es fan sol·licituds, a quines prioritats de finançament vol orientar-se i de com s’envien els missatges a aquestes entitats externes. Cal assegurar-se de tenir com a mínim una altra persona a l’equip que revisi els esborranys abans d’enviar-se. Això pot ajudar a obtenir detalls que potser s’han perdut i també serveix per comprovar que la subvenció va de la mà dels missatges de l’organització.

L'acollida de persones voluntàries és un procés que consisteix en rebre aquesta persona de manera que se senti realment acollida a l'entitat. Una vegada aquesta persona es mostra interessaada en col·laborar, és necessari que se li comuniqui quina serà la seva tasca, quins objectius concrets tindrà i com contribuiran als objectius generals de l'entitat.

La persona voluntària ha de sentir que la seva tasca serà rellevant i, per tant, cal que es treballin tot els aspectes que facilitaran la seva integració i adaptació, tant al seu grup de treball com a l'organització en general.

Ampliar la informació que ja pugui tenir i que ha rebut durant el procés de selecció com la història de l'organització, l'organigrama, el funcionament o els diferents departaments, és imprescindible perquè la persona voluntària se senti familiaritzada amb l'entorn, sàpiga moure's amb facilitat, desenvolupi bé la seva tasca i se senti útil.

Bàsicament, els objectius que es plantegen a l'hora de realitzar el procés d'acollida serien:

• Facilitar informació a la persona voluntària.
• Aconseguir la identificació de la persona voluntària amb els objectius de l'entitat.
• Incorporar la persona voluntària en el projecte en què desenvoluparà la seva acció.
• Aconseguir un compromís estable de la persona voluntària amb l'organització.

En un primer moment, la persona no coneix a ningú més que qui l'ha entrevistada i, per tant, seria interessant que fos la mateixa persona que va entrevistar-la qui la rebi en un primer moment i qui la presenti a la resta de l'entitat. Independentment de qui li faci la visita a les instal·lacions i realitzi les oportunes presentacions, cal diferenciar aquelles presentacions més oficials de les més personals.

Pel que fa a presentacions oficials, es fa referència a la presentació d'aquelles persones amb les quals quasi no tindrà contacte, però amb qui es creuarà constantment. També es pot considerar presentacions oficials aquelles a alts càrrecs de l'organització.

Un altre aspecte que cal tenir en compte és si s'ha establert amb la persona voluntària un període de prova o no. Potser la diferència no sigui molt gran a l'hora de realitzar el procés d'acollida, però sí ho serà el compromís que adopti amb l'entitat, que podrà ser provisional mentre duri el període de prova i definitiu quan aquest finalitzi.

El conjunt de mesures de conciliació són fruit d’un acord comú de les organitzacions amb les persones empleades, destinades a crear condicions que afavoreixin que treballadors i treballadores puguin complir de forma òptima amb les seves responsabilitats laborals i familiars. Aquestes mesures no han d’implicar un cost econòmic elevat, ni tan sols han de suposar grans esforços ni grans decisions que impliquin més feina o responsabilitat. Es tracta d'acordar accions o condicions laborals que, aplicades en punts clau, contribueixen a millorar la conciliació.

Per aquelles persones orientades a resultats, organitzades i responsables, sempre que la seva tasca no estigui cenyida a un horari concret, la flexibilitat horària és gairebé tan valuosa com la retribució. Demostra confiança i compromís recíproc, entre la persona empleada i l’organització.

La llibertat en l'elecció d'horaris i el repartiment de la jornada de treball es podria aplicar a l'hora d'entrada i sortida, en la reducció del temps de migdia per dinar, la possibilitat d’acudir a visites mèdiques o a tutories de fills i filles, l’acompanyament a la gent gran, o la tria del període de vacances.

La conciliació personal, familiar i laboral també inclou alguns serveis que sovint passen desapercebuts i que les organitzacions poden oferir a les seves persones empleades sense un cost excessivament alt. Aquestes mesures es poden basar, per exemple, en proposar un servei d'assessorament professional o millorar la formació de l’equip. Així mateix, les organitzacions també poden oferir un suport personal i familiar, de tipus social o psicològic i, per descomptat, assessorament legal, fiscal i financer.

Les mesures de conciliació només aporten beneficis, d'una banda, faciliten a empleats i empleades equilibrar les diferents àrees de la seva vida, i de l'altra, ajuden a les organitzacions a millorar la seva productivitat i competitivitat. Per a la persona, la conciliació incrementa la qualitat de vida, permet harmonització entre el temps de vida laboral i el de vida personal i familiar, disminueix l’estrès personal i augmenta l’enriquiment personal.

A l’organització li facilita el fet de planificar el treball per objectius i resultats versus el control i la presència, reforça la comunicació i la credibilitat entre organització i persona empleada i disminueix l’absentisme professional i la rotació. Per a l’entorn local també té beneficis, com poden ser la creació de serveis de suport qualificats i competents per a la cura de les persones dependents i el foment de xarxes per a la convivència a partir de l’equilibri entre els usos del temps.

Es tracta de la primera fase, quan una persona descobreix per primera vegada l’organització. En aquesta etapa, el més important no és saber quines són les tasques de l’entitat, els serveis que pot oferir, els actes i activitats que duu a terme per al públic o els agents que en formen part. El més important en el procés de descobriment és aportar la informació que sigui d’interès per a la persona potencial col·laboradora, sòcia, usuària i/o voluntària i que li susciti certa necessitat de saber més sobre allò a què dona resposta l’entitat.

Les eines utilitzades durant la fase de descobriment poden ser diverses, però les més útils acostumen a ser mitjans amb un ampli abast, sense segmentar en excés el perfil de les persones. En aquest sentit, les xarxes socials i els canals en línia permeten millorar aquest procés. Per això, realitzar una estratègia de màrqueting digital reeixida pot oferir contingut rellevant per a la persona durant la seva fase de cerca. Per exemple, per mitjà d'articles al bloc, webinars, informes i guies centrades a proporcionar informació i enfocaments compromesos amb la causa.

Les persones, habitualment ben informades, tenen eines suficients per arribar al final del seu procés de decisió de forma satisfactòria, segons el seu punt de vista. En aquesta etapa, com el seu nom indica, la persona està en el moment de decidir quina acció ha de prendre per solucionar les seves inquietuds, mentre confronta inconscientment la situació que va portar-la a l'inici del ‘Recorregut del client’. Ara, busca continguts o materials de les alternatives de les quals disposa per acabar escollint una opció o una altra.

Durant aquesta etapa és imprescindible mantenir viu un canal d’intercanvi amb la persona per saber, més a fons, quins són els seus interessos i poder resoldre qualsevol dubte que tingui sobre la col·laboració, donació o entrada a l’entitat o organització. Una bona idea per fer-ho possible és facilitant l'accés a materials no oberts a la resta de públic, convidar a portes obertes o, fins i tot, permetre formar part d’un esdeveniment només per a qui forma part de l’entitat. Aquesta estratègia permetrà facilitar els elements que es necessita per prendre la decisió.

Després d'una experiència satisfactòria, és molt possible que la persona no mostri cap reticència, ans el contrari, a ajudar en la millora de la imatge de l’entitat i l’organització, afavorint la marca i la bona reputació d’aquesta. En aquesta darrera fase, les xarxes socials, els xats de valoració i el boca a boca acostumen a ser les parts més importants i decisives. De vegades, pot resultar interessant dur a terme iniciatives que donin lloc a l’arribada d’una nova persona a l’entitat fent un agraïment especial a qui li ha proposat. Vindria a ser una mena d’ambaixador/a.

Estrenada el març del 2021, aquesta secció del portal de referència de l’associacionisme i el voluntariat està destinada tant a persones interessades a treballar en el tercer sector social català com a entitats i organitzacions sense afany de lucre que disposen d’ofertes de feina i vulguin fer-ne difusió, més enllà dels seus canals. El sistema de publicació és molt senzill i es basa en omplir de forma adequada un formulari que demana algunes dades com els requisits i les condicions de l’oferta laboral, entre altres.

El Centre de Serveis a les associacions de la ciutat de Barcelona compta amb una pàgina al seu espai web en què tothom pot consultar ofertes de treball relacionades amb el món associatiu de la ciutat comtal. Torre Jussana únicament recull les ofertes laborals convocades per les associacions barcelonines i en fa difusió, en cap cas és qui gestiona les demandes. De fet, Torre Jussana fa saber que per enviar el currículum, sol·licitar més informació o contactar amb l’associació s’ha de fer directament amb les organitzacions convocants.

En un espai de la seva pàgina web, l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) permet consultar i apuntar-se a les principals ofertes del sector de l’assistència a la gent gran que ofereixen les entitats sòcies d’ACRA. A través d'un cercador, es dona la possibilitat a tota persona interessada d’enviar el currículum. També de buscar una selecció de càrrecs intermedis i directius destinats als serveis i recursos assistencials. Això pretén donar resposta a les demandes de moltes empreses i entitats necessitades d’un procés objectiu, ràpid i fiable.

Ivàlua és l’organisme que promou la cultura de l’avaluació de polítiques públiques entre les administracions públiques a Catalunya, les entitats sense ànim de lucre que persegueixin finalitats d’interès públic i també entre la ciutadania en general. El seu principal treball és aconseguir que l’avaluació de polítiques públiques i de programes es realitzi de forma sistemàtica i rigorosa, i contribueixi a generar debat públic sobre les solucions més efectives i eficients per a donar resposta als problemes de la nostra societat.

L’Idescat és l’organisme encarregat de la gestió del sistema estadístic de Catalunya. Ho fa mitjançant la planificació, la normalització de l'activitat estadística i la prestació d'assistència tècnica estadística. Produeix dades estadístiques oficials econòmiques, demogràfiques i socials, i fa el seguiment d'altres activitats estadístiques que es fan al territori i en difon els resultats oficials. És l’òrgan encarregat de la creació i gestió del Registre de Població de Catalunya, font que pot ser consultada per les administracions públiques.

La Comissió d'Avaluació Econòmica i d'Impacte Pressupostari (CAEIP) és una comissió assessora que du a terme una anàlisi econòmica i de l’impacte pressupostari de medicaments. Vetlla per l'eficiència dels recursos públics esmerçats en la prescripció de medicaments i té com a finalitat aconseguir la millora en l'ús racional dels medicaments. Incorpora l'aplicació de criteris farmacoeconòmics a la presa de decisions, i efectua estudis, anàlisis i propostes sobre diversos àmbits que incideixen en la millora de l'ús dels medicaments.

L’AQU Catalunya és l’organisme encarregat de l’avaluació dels ensenyaments i centres docents establerts a Catalunya destinats a l'obtenció dels títols oficials i propis que imparteixin les universitats i els centres docents d'ensenyament superior. També té com a funció la certificació de la qualitat dels ensenyaments, de la gestió i de les activitats de les universitats, i l’acreditació dels ensenyaments en el marc de l'espai europeu de la qualitat. També té competències en l’acreditació dels sistemes i procediments d’avaluació i qualitat de les universitats, entre altres.

Ens local: Consorci d'Acció Social de la Garrotxa

Àmbit territorial: Supramunicipal

Col·lectiu destinatari: Famílies reagrupades que arriben o estan vivint a la comarca.

Objectius:

• Fer un acompanyament educatiu i terapèutic a les famílies.
• Poder prevenir situacions de risc i disfuncions familiars.

Fitxa

Ens local: Ajuntament de Tarragona

Àmbit territorial: Municipal

Col·lectiu destinatari: Pares, mares o acollidores que tinguin infants de 0-3 anys.

Objectius:

• Donar respostes sobre la criança dels fills i filles i fomentar la inclusió en el territori.
• Crear un espai on les famílies podran conversar i intercanviar experiències sobre la primera etapa de la vida de la infància, entre moltes altres coses.

Fitxa

La missió ha de definir qui som, el perquè es congrega un conjunt de persones en el si d’una organització i els propòsits d'actuació. S'ha de poder definir en unes poques línies, en un sol paràgraf, per poder ser recordada fàcilment per tots els agents involucrats.

Qualsevol persona externa en llegir la missió pot decidir si s’hi identifica i val la pena comprometre’s amb aquesta finalitat. Les coses que es duen a terme com a entitat tenen un determinant sentit, van en una direcció determinada i no es fan per casualitat. La missió és el que dona sentit a l'actuació.

Es pot treballar una missió i una visió amb estratègies o camins diferents. Els valors són els principis que configuren l'activitat. Aquests poden venir definits d’entrada per raons constitutives com els valors de l’humanisme cristià que inspiren moltes entitats religioses i que van lligats intrínsecament amb la missió de la pròpia entitat.

Des d’una altra perspectiva, es pot actuar des d'una manera més participativa a una més dirigista o jerarquitzada i tractar d’assolir fites similars. Cada entitat té el seu tarannà a l’hora de treballar, prioritzant uns valors a uns altres. És un tercer element d’identificació com a entitat i per tant, l'organització s'ha de definir al voltant de 4 o 5 principis, aquells més significatius i rellevants. Aquests valors són els que s'han de practicar cada dia en les accions que es duen a terme.

• Si es parla de participació, en què es tradueix en la pràctica?
• Què es vol dir amb transparència?
• En què es reflecteix el valor de la llibertat o d’igualtat? I el de diversitat?
• Si la qualitat del treball és un valor, com els trasllada a la pràctica?
• L'acció quotidiana és coherent amb els principis?

La persona que comparteix la nostra missió, que es pot comprometre amb una visió determinada, ara pot veure quins principis són els que inspiren la tasca i acabar de decidir-se.

És important tenir en compte aquest criteri a l’hora de decidir quins espais es fan servir per realitzar activitats, trobades o reunions. Fins i tot, els horaris en què s’han de dur a terme. Tenir els llums en sectors permet no haver de mantenir tota la il·luminació oberta innecessàriament, així com també col·locar tants interruptors com sigui possible. En un to més informatiu i de logística, algunes bones accions poden ser situar cartells amb la paraula ‘Tanca’m’ als interruptors i tenir persones encarregades de controlar que s’usen correctament.

Resulta habitual que a centres i seus d'entitats hi acabin arribant aparells antics de persones que formen part de l’entitat, persones conegudes o familiars que resulten ser d’alt consum i que funcionen amb piles. Quan això succeeix, cal intentar tenir-ne cura i, en cas que necessitin bateries, utilitzar piles recarregables amb un carregador. Per fomentar la recollida selectiva, es poden incloure accions a les activitats que ho afavoreixin. Portar a reciclar els electrònics vells inutilitzables és, com no pot ser d’una altra manera, una obligació per reduir la petjada energètica.

Per reduir energia, es poden separar els electrodomèstics que generin calor d'aquells que refredin i deixar les reixetes dels aparells electrònics/electrodomèstics lliures per una bona ventilació. Una bona acció a repetir temporalment és la de comprovar que les gomes de la nevera estan en bon estat i que aquesta tanca correctament. Qualsevol electrodomèstic o aparell elèctric s’ha de llençar al centre de deixalles municipal o mitjançant els serveis de recollida selectiva que tingui l’ajuntament.

Si el local és de propietat, pot ser una bona idea estudiar les possibilitats tècniques d’instal·lar plaques solars, almenys per escalfar l’aigua. Sobretot, si es compta amb una base social que pugui col·laborar en la seva instal·lació i se’n pugui beneficiar per exemple, tenint a disposició les sales. D’aquesta manera, es fomentaria l’ús d’energies netes i renovables. També es pot guardar part del pressupost, si és possible, en iniciar-se en l’experiència de l’ús de l’energia fotovoltaica amb petits aparells, malgrat que les bateries no són bones aliades de la sostenibilitat.

Entitat amb més de mig segle d'experiència en la lluita a favor de les poblacions desfavorides i com a part d'un ampli moviment global, amb l'objectiu d'eradicar la injustícia i la pobresa i per assolir que tots els éssers humans puguin exercir plenament els seus drets i gaudir d'una vida digna.

Actualment treballen pel comerç just venent productes a les seves prop de 40 botigues distribuïdes per tot l'estat i la seva botiga online. I fan una important tasca de sensibilització amb les diferents campanyes que duen a terme cada any. A finals de l'any 2020, fruit del treball en xarxa amb altres entitats que duen a terme tasques en aquest àmbit, es va obrir una botiga a la ciutat de Lleida conjuntament amb Càritas Diocesana de Lleida.

Alternativa3 és una societat cooperativa que neix el 1992. Importen, elaboren i distribueixen productes ecològics de comerç just que han estat produïts respectant els drets humans, el medi ambient i la justícia social. El 1995 van posar en marxa la primera torradora de cafè de comerç just a Espanya. Allà hi elaboren tant marques pròpies, com les d'organitzacions interessades en el cafè de comerç just.

Organitzen tallers, xerrades i activitats per conscienciar a la població de la importància de les relacions comercials igualitàries. A la seva botiga online es troben tots els seus productes.

Ja fa més de 25 anys que IDEAS defensa el comerç just com una poderosa eina per eradicar les causes de la pobresa en les comunitats més desfavorides, garantint els drets, la dignitat i el desenvolupament de totes les parts implicades.

A la seva botiga online es poden adquirir tota mena de productes.

Fairtrade Labelling Organizations International (FLO) és l'organització que coordina el segell de comerç just Fairtrade a nivell internacional. Com a organització estableixen els criteris internacionals del comerç just, organitzen activitats de suport a productors d'arreu del món, desenvolupen una estratègia global per al comerç just i treballen per la promoció de la justícia comercial en l'àmbit internacional.

A la seva web hi ha un llistat de restaurants on es poden tastar productes de comerç just i un ampli recull de punts de venda.