Les federacions o coordinadores poden compartir un espai territorial a fi de fer-se escoltar en una localitat, una comarca o un determinat territori o poden compartir un determinat àmbit social. Hi ha una gran diversitat de federacions que responen a la diversitat del món associatiu.
Ens trobem federacions de caire social, cultural, ambiental, esportiu i d’altres, totes elles responen a les especificitats i inquietuds del seu sector. Depenent de cada àmbit, la federació pot comportar una organització més rígida o més laxa.
Per exemple, d’una federació esportiva en podem esperar que elabori una reglamentació comuna que reguli la pràctica esportiva, un calendari de competicions i unes normes detallades a fi de garantir una igualtat entre tots els clubs i entitats participants. D’altres federacions com les que apleguen entitats culturals o socials no n’esperen unes reglamentacions tan definides.
Hi ha federacions d’àmbit territorial que agrupen entitats de caire molt diferent dins un mateix territori. La seva funció és la interlocució amb l’administració, fent arribar la veu del teixit associatiu a les instàncies polítiques i administratives.
Hi ha grans federacions que apleguen centenars d’associacions que representen milers de persones, n’hi ha d’altres molt més modestes però igualment necessàries, pensem per exemple amb les entitats que apleguen persones afectades per malalties rares.
Per la seva pròpia natura cap entitat d’aquestes tindrà un nombre important de persones associades. Difícilment podrà fer sentir la seva veu i la seva capacitat d’incidència serà reduïda. Però si ho pot fer la federació que agrupa entitats de persones afectades de diferents malalties rares i minoritàries, la federació ja pot tenir un cert gruix social i treballar en les problemàtiques comunes de millors diagnòstics, més tractaments específics, promoció de la investigació i sensibilització.
A la federació ningú ha de renunciar als seus trets específics i pot participar i implicar-se en la mesura de les seves possibilitats i interessos. És lliure de federar-se i de donar-se de baixa. Potser en algunes determinades etapes o moments les federacions es veuen més necessàries com ara en temps de COVID-19 o en períodes de canvis, quan s’estan desenvolupament lleis o regulacions que afecten de manera important al sector.
Cal evitar que la federació esdevingui una entitat més en competència sinó que ha de ser pal de paller. S’ha de trobar i identificar els interessos comuns, generar consens entre totes i articular respostes conjuntes. I sobretot evitar que es converteixi en una organització burocràtica que funcioni per inèrcia. El gran mèrit de les federacions és ser-hi quan cal, posant-se al capdavant i poder passar desapercebudes i deixar camp a les entitats membres en altres moments.
Quan estem a la federació hem de fer un canvi de “xip” i no hem de reproduir els debats propis de les entitats. El públic potencial de les federacions pot ser més ampli i general que el d’una entitat més adreçada als seus socis i públic interessat, la federació és un altaveu social en defensa del seu sector social.
No hem d’oblidar el cas particular de les federacions de tercer nivell, federacions que no agrupen ja associacions sinó que apleguen el seu si federacions de diferents sectors i àmbits i que vindrien a representar gairebé la totalitat del nostre món associatiu.
És una de les qüestions que ens podem plantejar a l’hora de decidir si optem com a entitat per pertànyer a una federació o altre. La resposta més ràpida i senzilla és que pot enfortir la nostra identitat, el nostre sector i no afecta als nostres objectius fundacionals ni la nostra missió, visió o valors.
També pot passar que, per les entitats més petites, pertànyer a una federació suposi un sobreesforç pels seus membres però justament mitjançant la federació pot tenir accés a possibilitats, eines i recursos que desconeix o no estan al seu abast.
La federació acabarà sent el que les entitats membres pretenguin que sigui. Pot oferir serveis comuns de gestió, assessoraments, eines de difusió, promoure campanyes, convertir-se en plataforma per fer incidència política, promoure estudis i investigacions, compartir noves estratègies d’intervenció promoure iniciatives innovadores.
Pot, també, donar a conèixer les noves reglamentacions que afecten al sector i com adaptar-s’hi, encarar accions transversals en matèria de gènere, medi ambient, interculturals, fent plans sectorials. Promoure els Objectius de Desenvolupament Sostenible i oferir formacions de tot tipus, elaborar Plans de voluntariat conjunts i campanyes de captació de voluntariat.
Es pot encarregar d’elaborar plans de difusió, mantenir una borsa de treball, concertar assegurances de voluntariat i participants, compartir aprenentatges, establir reglamentacions i estàndards de qualitat dels serveis i assessoraments per implantar-los.
També pot promoure la col·laboració i optimització de recursos entre entitats (equipaments, aparells, recursos humans), defensa interessos comuns, equips de treball conjunts en diferents àmbits. Hi ha desenes de possibilitats i cada federació n’ofereix una o altra depenent de les necessitats de les pròpies entitats i dels recursos de que es disposa.
Hem d’explorar i aprofitar al màxim les xarxes socials que donen unes possibilitats d’intercanvi impensables fa només uns anys obrint àmplies perspectives d’intercanvi i debat. Això s’ha fet ben palès en temps de pandèmia, hem de seguir avançant en aquest camí i sobretot garantir l’accessibilitat a totes les persones independentment de les condicions socials.
Un dels rols principals que haurien d’assumir les federacions i ser objectiu de la seva Junta Directiva és el de la incidència política per esdevenir un interlocutor vàlid i representatiu, exercint de canal de denúncia quan calgui i d’agent de diàleg amb les instàncies polítiques i de l’administració.
La Federació ha se ser la veu esperada i escoltada en qualsevol esdeveniment rellevant que afecti el sector. Aquest paper pot ser especialment important en un moment de canvis legislatius i a l’hora de definir plans sectorials, línies de subvenció i finançament i també en els períodes electorals com a element de pressió i recordatori per incloure les propostes en els respectius programes electorals dels partits polítics.
Cada cop més es fa més patent la importància de ser presents en fòrums internacionals, principalment els de la Unió Europea i també els de la Mediterrània. Per a moltes associacions suposa una feina afegida per la que no disposa de prou recursos ni d’una estratègia ben definida.
Les federacions poden contribuir a cobrir aquesta mancança i treballar en un marc europeu tant per fer sentir la seva veu com per facilitar les relacions i treballar en iniciatives que puguin traduir-se en projectes comuns i partenariats que ampliïn la visió local, permetin accedir a nous recursos i, nogensmenys, a conèixer nous abordatges de les problemàtiques socials en las que s’intervé.
Aquesta connexió europea afavoreix la innovació i la renovació en els nostres mètodes de treball i ens enriqueix.
Probablement els propers anys aquesta necessitat de projecció exterior es veurà incrementada. Fets com el que vivim amb la crisi de la COVID-19, els reptes derivats de l’escalfament global i canvi climàtic amb les possibles crisi de persones refugiades, migrants i desplaçades que originen, exigiran de respostes coordinades en el marc europeu i on la societat civil organitzada ha de mantenir la seva veu i influència si no vol assistir impotent i passiu a successives crisi.
El món associatiu està en constant renovació i no podem esperar ni potser desitjar que perdurin entitats que varen sorgir en un determinat context social i que obeïen a unes necessitats socials determinades o a unes estratègies que han quedat obsoletes.
No hi ha la mateixa percepció de l’associacionisme per part de generacions diferents, amb percepcions de la realitat diferents i amb eines d’intervenció diferents. Les entitats han d’assumir aquests reptes i reconduir-los abans de veure’s superades i ignorades.
Les federacions poden jugar un paper important ajudant a la renovació, elaborant estratègies que permetin les entitats encarar les situacions crítiques. Les federacions poden afavorir la fusió entre entitats a fi que tinguin una determinada base social i massa crítica que permeti la seva viabilitat.
Hi ha nous reptes socials, sectors i lluites emergents que portaran noves formes associatives i que solen dur incorporada ja en el seu origen l’estratègia de la coordinació, la visió de que no constitueixen espais tancats i reduïts sinó que formen part d’un espai cada cop més ampli i comú.