La gestió comunitària de les agressions masclistes a les organitzacions

Imatge principal a portada: 
 Font: Lucas Van Oort
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

El recurs pretén explicar com passar d’un tractament individualitzat a un abordatge col·lectiu de la problemàtica.

Fil a l’agulla ha publicat el desembre de 2020 el ‘Manual per a la gestió de les agressions masclistes a les organitzacions’, un document fruit del procés d’aprenentatge de l’entitat i de la seva trajectòria amb organitzacions de tota mena per convertir-les en espais lliures d’agressions masclistes.

Imatges secundàries: 
 Font: Lucas Van Oort
 Font: Womanizer
Subtitols: 
Els principis d’actuació
El treball amb els homes cis
El treball amb les dones, trans i lesbianes
El treball mixt amb tota l’organització
Continguts: 

Resulta útil començar les intervencions duent a terme una sessió amb tota l’organització o, si més no, amb una part representativa, de tal manera que la trobada serveixi a l’entitat per clarificar els principis de l’actuació. Cal concretar amb quina perspectiva i amb quina ètica es proposa la intervenció perquè l’organització en tingui el coneixement adequat i sàpiga quin serà el pla d’acció a seguir.

En un moment inicial, aquesta primera sessió es pot realitzar mitjançant un espai mixt amb tot el grup d’agents que formen part de l’organització. A partir d’aquest instant, però, el manual proposa comptar amb espais separats. Per una banda, indrets amb homes cis i, per l’altra, un lloc per dones i persones amb altres identitats de gènere, trans i no binàries.

L’única funció de les sessions amb homes cis a les organitzacions i entitats és la de donar els coneixements i les eines necessàries per aprendre a fer un bon ús dels seus privilegis, sent capaços de detectar i assumir les pròpies violències i de reparar els danys que causen. Es tracta de donar suport als homes cis per aprendre sobre privilegis, llegir, informar-se i buscar feedback de les persones properes que els puguin parlar del seu impacte.

El manual indica que aquesta feina no es pot fer en una única sessió. Com a mínim, en fan falta almenys dos i potser més, depenent del grau de negacionisme i del treball previ que s’hagi dut a terme. La intervenció no culminada, doncs, fins que el mateix grup i l’organització comencen a responsabilitzar-se i a pensar en possibles accions de futur. És a dir, quan s’entoma la responsabilitat i la intervenció externa és menys necessària.

Aquest col·lectiu no és qui ha de fer el treball principal en la prevenció i l’atenció de les violències a les organitzacions. Es poden dur a terme tasques amb les dones, trans i lesbianes, quan es vulguin abordar alguns temes específics, però la responsabilitat major en el canvi de cultura ha de recaure en els homes. Així i tot, pot tenir sentit fer alguna sessió per explorar com és la seva experiència amb els homes cis en l’organització en qüestió, i què necessiten les dones o persones amb altres identitats de gènere dels homes cis que en formen part.

De forma col·lectiva, les dones tenen molt a dir sobre la manera en què el masclisme afecta la seva manera de pertànyer a l’organització. Pot passar que en aquestes sessions hi hagi diferents perspectives entre les dones, fins i tot conflictes o danys a reparar. Quan això succeeix, es poden explorar i treballar aquests aspectes si així ho vol el grup, sempre sense perdre de vista que el focus de la intervenció és que elles siguin reparades i que l’organització creï espais que siguin més segurs per a aquests col·lectius.

Una vegada realitzades les sessions, dur a terme una nova intervenció mixta tindrà sentit si s’han complert alguns dels següents requisits:

  1. Que el grup de dones vulgui.
  2. No cal que hi vagi tothom, hi va qui vol.
  3. Que les persones que ho faciliten o gestionen vegin que els homes estan preparats per assumir responsabilitat.

Si aquesta darrera condició no es compleix, és millor no fer de nou sessions mixtes perquè pot ser tornar a provocar certs traumes

En el cas que es decideixi fer una sessió conjunta, el tema central ha de ser la presa de responsabilitat dels homes cis. En aquest sentit, el manual remarca la importància de tenir en compte on acaba i on comença la responsabilitat del que passa a altres persones, i aquest pot ser un escull a tractar. Si un home té un impacte concret a l’organització, és possible que aquest impacte vingui a reforçar opressions històriques en les dones. Són conductes concretes que poden despertar un dolor que transcendeix el moment actual.

Hi haurà homes que voldran assumir la seva responsabilitat, però no el que han fet els seus avantpassats. La proposta és apostar per la generositat, és a dir, promoure una ètica que qüestioni que les responsabilitats comencen i existeixen tan sols amb relació a les conductes pròpies. S’ha de considerar, segons el manual, la possibilitat d’obrir-se a heretar la responsabilitat dels danys que s’han causat amb anterioritat. De fet, existeixen moltes experiències de processos de reparació protagonitzats per descendents de les persones que van cometre els fets.

field_vote: 

5 bones pràctiques per prevenir riscos a la xarxa

Imatge principal a portada: 
 Font: Marcos Mayer
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Internet ha esdevingut un mitjà clau i, més que mai, s’ha de prendre consciència que navegar-hi també pot generar riscos que s’han de conèixer.

Actualment, la societat viu immersa en una revolució digital que està transformant molts aspectes de la vida. Per si no fos prou, la pandèmia de la Covid-19 amb el conseqüent confinament, han multiplicat la necessitat d’eines digitals per a la comunicació, el treball i la supervivència de la gran majoria de les organitzacions. Les entitats també s’han reinventat per poder seguir donant resposta a la seva i evitar que persones col·laboradores i voluntariat es vegin relegades a la inacció.

Imatges secundàries: 
 Font: Marcos Mayer
 Font: Florian Olivo
Subtitols: 
Crear contrasenyes llargues amb lletres, números i símbols
Conèixer l’ús de les dades
No utilitzar xarxes obertes per compres en línia
Actuar contra l’assetjament
Mantenir al dia els dispositius i aplicacions
Continguts: 

És un primer pas per evitar que s’endevini i s’accedeixi a les dades personals o de l’entitat. Les dades personals, en el món digital, són béns molt preuats i, per tant, és imprescindible que estiguin ben assegurades i copiades en un entorn protegit.

Mesures adients:

  • Fer servir contrasenyes llargues, amb lletres, números i símbols com ara %, #, & o /.
  • Aplicar una contrasenya diferent per a cada servei o aplicació.
  • Utilitzar el doble factor d’autenticació.
  • Realitzar diverses còpies dels continguts i guarda-les en llocs segurs.

Protegir la privacitat depèn, en gran part, de la pròpia organització. Tot allò que es publica pot esdevenir material per a la resta de persones usuàries de la xarxa, si no es vigila. Cal preguntar-se sempre, abans de publicar qualsevol contingut, qui hi pot haver darrere de la foto, el vídeo o el comentari.

A tenir en compte:

  • Tot allò que es deixa anar a raig a la xarxa es manté al llarg del temps. La identitat digital no s’esborra.
  • Totes les pàgines visitades i les cerques queden registrades. Per controlar la privacitat és necessari esborrar les dades de navegació periòdicament.
  • Les dades i permisos que demanen les aplicacions que s’instal·len al mòbil cal revisar-les. La informació se cedeix a canvi de res.
  • Els perfils de xarxes socials són controlables, la persona encarregada té la potestat de decidir qui veu què.

Les dades mòbils sempre seran més segures que les que proporcionen les línies wifi obertes. Cal tenir en compte que l’àmbit digital cada vegada és més utilitzat per la delinqüència per dur a terme tota mena de fraus. A mesura que la societat esdevé més connectada, aquest tipus de pràctiques augmenten i més, en un període on les restriccions fan difícil la compra presencial, situació a la qual les entitats també s’han hagut d’adaptar.

Mesures adients:

  • Comprovar que l’adreça contingui la icona del forrellat i l’https. Així, les dades només seran visibles per la persona usuària i destinatària.
  • Fer servir dades mòbils per a operacions amb diners o amb qualsevol altra dada personal sensible.
  • Instal·lar un antivirus a tots els dispositius per tenir la protecció adequada.
  • Anar amb compte amb els missatges que prometen regals espectaculars o descomptes fabulosos, acostumen a ser fraus.

El món digital, igual que la vida quotidiana, ha de ser un espai de respecte i de convivència. Per aquest motiu, el civisme digital és també un dels reptes als quals s’enfronta la societat en aquesta nova era. Tothom ha d’estar alerta a possibles males formes de tractament de persones usuàries a les xarxes i les entitats també han de vetllar per, si en algun moment es detecta, combatre aquestes males praxis.

A tenir en compte:

  • Les accions a les xarxes tenen incidència en la comunitat. Per tant, cal pensar bé en les conseqüències que tot això comporta.
  • Si s’és espectador/a d’un comportament inapropiat, és important reportar-ho. Les pròpies aplicacions i xarxes socials ho posen a l’abast de manera ràpida i senzilla.
  • Si s’és víctima d’una suplantació d’identitat o de robatori de dades personals o diners, cal recollir totes les proves possibles i denuncia-ho formalment.

Això permetrà protegir-los contra virus i programes no desitjats. Els ordinadors, les tauletes, els mòbils i qualsevol altre dispositiu han d’estar actualitzats per garantir-ne el bon funcionament i, sobretot, la seguretat. Les entitats han de comptar amb una persona responsable que vetlli perquè l’actualització es faci correctament i evitar contratemps difícils de resoldre

Mesures adients:

  • Fer cas a l’hora d’actualitzar el sistema operatiu i els programes amb les darreres versions disponibles.
  • Configurar actualitzacions automàtiques al mòbil i la tauleta, sempre que sigui possible. D’aquesta manera, es farà neteja d’errors interns i s’optimitzarà el rendiment del dispositiu.
  • Passar l’antivirus, abans d’obrir un dispositiu extern, per comprovar que està lliure de qualsevol tipus d’infecció.
field_vote: 

6 consells pràctics per evitar la discriminació LGTBI

Imatge principal a portada: 
 Font: Sharon McCutcheon
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Tot i que la guia sobre la qual es fa referència en aquest recurs està eminentment destinada a professionals de la salut, moltes de les aportacions poden ser útils en qualsevol àmbit.

En el marc del projecte europeu ‘Open Doors’, la Fundació Surt i la Universitat de Girona han publicat una la guia ‘Obrim les portes’, amb claus per superar la LGTBIfòbia en l’atenció sanitària a Catalunya.

Imatges secundàries: 
 Font: Sharon McCutcheon
 Font: Xavi Cabrera
Subtitols: 
Falta de coneixement
Falses assumpcions
Llenguatge sensible
Llenguatge sensible
Preguntes innecessàries
Confidencialitat
Continguts: 

El col·lectiu LGBTI s’enfronta sovint a determinades desigualtats que poden no ser tan habituals per a la gent cisgènere i heterosexual. Entre d’altres, quan s’adrecen a un centre de salut. Hi ha professionals que tenen molt bona formació amb relació a la diversitat sexual i de gènere, però n’hi ha d’altres que tenen poc o gens de coneixement sobre aquesta qüestió. Quan això ocorre, es presenta un repte tant per a la professionals com per a pacients o persones usuàries, la qual cosa pot comportar problemes de comprensió i barreres per a un tractament òptim.

Intentar reconèixer la identitat de gènere, les característiques sexuals o l’orientació sexual d’algú en funció del seu nom, aparença o fins i tot el to de veu no és possible. L’ús d’un pronom, un nom, un gènere o una falsa assumpció sobre l’orientació sexual pot causar vergonya i humiliació a qualsevol. Per tant, sempre és millor no fer cap suposició sobre l’orientació sexual, la identitat de gènere o les característiques sexuals d’algú basant-se només en el seu aspecte.

A l’hora de dirigir-se a una persona, és important evitar pensar que tothom és heterosexual o cisgènere i per això, és important fer preguntes amb naturalitat i no donar per suposades algunes hipòtesis majoritàries. Aquestes qüestions, no només permeten obtenir informació més precisa relacionada amb la persona que s’està atenent, sinó que també evidencien una mostra del suport i l’acceptació de la diversitat sexual.

La manca coneixement i experiència en comunicació amb persones LGBTI de professionals de diversos col·lectius pot portar a l’ús d’un llenguatge estigmatitzant o massa mèdic, en el cas del personal de salut. Per exemple, homosexual en lloc de gai, o disfòria de gènere en lloc de persona trans*, i pronoms incorrectes per a persones trans i intersexuals. Fer servir aquest llenguatge pot afectar de forma considerable en la comunicació entre pacient i professional.

En cas de fer servir el nom o pronom incorrecte de la persona que s’està atenent, es pot reconduir la conversa, demanar disculpes i reconèixer que es poden cometre errors. Incloure un llenguatge sensible en la pràctica clínica, com en qualsevol àmbit d’intervenció, és un procés d’aprenentatge i, per tant, és habitual i entra dins la lògica cometre errors. En qualsevol cas, demanar disculpes i corregir-se és una acció que serà valorada per les persones LGBTI.

Si una persona fa ús de termes o pràctiques que no són coneguts per a professionals de l’atenció sanitària o social, és important demanar de forma respectuosa i sense jutjar-ho, un aclariment. Una altra estratègia pot ser repetir què ha dit la persona usuària o pacient amb altres paraules per assegurar una bona comunicació. El llenguatge ha de ser fluid i reflectir l’obertura i la sensibilitat per crear espais per a la pluralitat i la diversitat.

Molts formularis de registre no donen resposta a totes les qüestions de gènere i només unes identitats sexuals determinades. De la mateixa manera, si una persona trans* no ha canviat encara el seu gènere i nom sentit als seus documents d’identitat, no apareixeran en cap registre. Una opció per millorar-ho és redactar a les observacions de la fitxa compartida el gènere i nom que la pacient o persona usuària utilitza, de manera que qualsevol professional que hi accedeixi s’hi pugui dirigir amb el nom i pronoms correctes.

Algunes persones professionals de la salut i de l’atenció poden tenir curiositat per saber què vol dir ser homosexual, intersex o trans*, i volen fer preguntes per satisfer la seva pròpia curiositat. En cas de dubte, és clau considerar el següent: És necessària la pregunta per a proporcionar una atenció adequada? Quina informació prèvia tinc? Què he de saber? Com puc demanar-ho d’una manera sensible?

Únicament s’ha de parlar de l’orientació sexual, la identitat de gènere o les característiques corporals amb aquelles persones que ho necessitin saber per proporcionar una atenció adequada. Això és compatible amb les polítiques de privadesa de totes les persones pacients i usuàries.

field_vote: 

Pistes per a la comunicació amb els públics interns

Imatge principal a portada: 
 Font: Tolga Ulkan
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Una comunicació personal i propera ajuda a enfortir el sentiment de pertinença i ofereix motius no només per seguir a l’organització.

L'ampli nombre de persones afectades per la crisi sanitària i per les seves conseqüències econòmiques i socials ha portat a moltes entitats del tercer sector a relacionar-se amb elles d’una forma diferent de com s’havia fet fins ara. Moltes podien ser col·laboradores que avui no poden dur a terme les tasques que feien, part de l’equip tècnic s’haurà hagut de reinventar i quedar-se a casa en la seva majoria i, fins i tot, pot ser que alguna persona associada hagi hagut de deixar de ser-ho per les circumstàncies.

Imatges secundàries: 
 Font: Tolga Ulkan
 Font: Sangga Kusuma
Subtitols: 
Voluntariat
Equip tècnic
Donants, socis, sòcies i col·laboracions
Persones usuàries
Continguts: 

Especialment el col·lectiu de gent gran, han hagut de deixar la seva col·laboració durant un temps. Per tant, és bo mantenir el contacte amb aquestes persones i que se’ls faci arribar la preocupació de l’organització envers elles i les persones més properes. En cas que no es puguin reincorporar per la raó que sigui, es pot aportar serenitat a la nova situació i ajudar a tancar amb serenitat i tranquil·litat el capítol de col·laboració amb l’organització.

També hi ha algunes persones voluntàries que s'han incorporat amb motiu de la crisi. D'altres han redoblat els seus esforços amb gran generositat, també a totes elles cal manifestar-los agraïment i proximitat, i interès per la situació familiar i personal. És important que estiguin al corrent dels canvis en la situació, dels protocols, prestant atenció al fet que si aquesta actualització és només en format digital, és probable que moltes d'ells no accedeixin a la informació.

Resulta crucial que en moments complicats com els actuals, les persones professionals de l’entitat se sentin tant ateses com reconegudes per l’organització. El conjunt de l’equip tècnic ha d'estar informat de les iniciatives que es posen en marxa i conèixer els procediments i formes d'actuar pròpies del seu àmbit, això ajudarà a detectar possibles rumors i a corregir i aturar les falses informacions que els arriben.

De la mateixa manera, el coneixement dels protocols específics que estan en marxa per preservar la salut de persones i grups especialment vulnerables, així com la del conjunt de la societat, ajuda al fet què el dia a dia de l’organització susciti menys recels que la por i el temor no s’apoderi de la comunitat. L’entitat ha de mantenir al corrent puntualment de totes les novetats referents a aquests temes per evitar dubtes i passos en fals.

Molts d’aquests agents han fet un esforç per sostenir el treball d’entitats i organitzacions per, d’aquesta manera, cobrir les necessitats dels col·lectius més vulnerables. Agrair aquest esforç nou, puntual o sostingut és un tret d'identitat que diu molt del tarannà de l’entitat. També, en aquests moments, és important tenir presents a altres persones que s'han vist en la necessitat de suspendre les seves col·laboracions de manera temporal o definitiva, cal mostra mostrar proximitat i, arribat el cas, el suport que sigui possible.

També aquest públic ha d’estar informat, no només de les mesures adoptades que els afecten directament, sinó en una forma més àmplia de les accions significatives dutes a terme que les puguin ajudar a tenir un major coneixement de l’organització. L'objectiu és que també en aquesta situació se sentin part activa de l’entitat i no només uns agents receptors passius.

field_vote: 

La dinàmica territorial en els projectes culturals

Imatge principal a portada: 
 Font: Wikimedia
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Cada ciutat, gairebé cada barri i cada carrer, tenen les seves pròpies normes, els seus propis horaris i les seves maneres de relacionar-se. Tot això cal tenir-ho molt present.

Un aspecte fonamental del treball com a entitat cultural pot ser triar on es vol posar en marxa un projecte concret i, per això, cal analitzar les característiques del territori. Un error habitual és importar projectes que s'han desenvolupat en determinades ciutats on havien estat un èxit i en la seva nova ubicació han fracassat. Les causes acostumen a ser clares, no s’ha tingut en compte les particularitats del nou emplaçament geogràfic. Cal saber qui hi viu, què li fa interessant com per seleccionar-per al nostre projecte.

Imatges secundàries: 
 Font: Wikimedia
 Font: Wikimedia
Subtitols: 
Descripció general
Dades demogràfiques
Dades sociològiques
Indicadors econòmics
Dades culturals generals
Grau de centralitat i relació amb l’entorn
Relacions amb altres territoris
Continguts: 

Especificar de quin tipus d’entorn s’està parlant, si es tracta d’un projecte estatal, regional, de ciutat, de barri,... També concretar-ne la ubicació, l’extensió, els límits i aquelles característiques determinants del territori. La distribució i evolució de la població, la xarxa de transport i qualsevol altra dada d’interès general.

Concretar el nombre d’habitants, en una distribució per piràmide d’edats i sexes, la procedència de la població, el saldo migratori del moment en concret i la previsió de l’evolució de la població a mitjà termini, tant pel que fa a dades quantitatives com qualitatives.

Avaluar la presència de minories, siguin ètniques, lingüístiques, religioses, culturals, etc. També desxifrar normes, valors, mentalitats dominants i nivells d’instrucció. Consultar les dades electorals i la seva evolució al llarg dels darrers temps.

Saber quina és la distribució de la població i de la producció per sectors econòmics. El nivell de renda per càpita i la taxa de desocupació general. També el Producte Interior Brut (PIB), si es tracta d’un país, regió o municipi.

Elaborar un inventari d’entitats culturals, per sectors, grandària, activitat, i vitalitat. Un mapa d’equipaments culturals, dels nivells d’oferta cultural, tant pública i privada com associativa i els nivells de consum d’oci i cultural.

Conèixer quina situació ocupa l’espai en qüestió pel que fa a la centralitat envers la resta del territori i el posicionament administratiu, econòmic, social i cultural. També esbrinar la repercussió del lloc sobre la dinàmica territorial i cultural.

Tenir idea de quines són les relacions administratives, econòmiques, laborals i culturals tant amb altres entitats i institucions del mateix territori com amb organitzacions similars que duen a terme accions en altres indrets.

field_vote: 

Les rodes de premsa en temps de confinament

Imatge principal a portada: 
 Font: Joan Rosinach
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Aquest recurs aporta algunes indicacions que poden servir a les organitzacions a l’hora de convocat les rodes de premsa en aquest període de restriccions.

El confinament del mes de març va enxampar a moltes entitats en plena preparació de la presentació de les memòries. Això va comportar la necessitat d’adaptar-les a l’estat d’alarma vigent en aquell moment o posposar-les per a més endavant. Aquesta situació ha permès elaborar algunes indicacions que poden donar pistes a les organitzacions a l’hora de convocat les rodes de premsa. Cal tenir en compte que les directrius que es mostren en aquest recurs sempre estaran sotmeses a les normes de salut establertes pels organismes competents.

Imatges secundàries: 
 Font: Joan Rosinach
 Font: Matt Chesin
Subtitols: 
Suport documental
Convocatòria prèvia
Les tres opcions de roda de premsa
Roda de premsa presencial
Roda de premsa mixta
Roda de premsa virtual
Continguts: 

En els temps actuals, s’ha d’apostar per convocatòries eminentment no presencials. Per això, és preferible fer un ús reservat de la documentació per garantir la participació dels mitjans de comunicació durant el desenvolupament de la roda de premsa. Resulta oportú no distribuir la documentació a l'inici i fer-la pública en els espais web corporatius al finalitzar les intervencions previstes i abans del torn de preguntes. D'aquesta manera s'evitarà que els mitjans es desconnectin i no facin el seguiment corresponent de l’acte.

En acabar la roda de premsa, és imprescindible enviar un correu electrònic a tots els mitjans amb tota la documentació que habitualment es lliura en la convocatòria. Aquests materials també hauran d'estar accessible a través de la pàgina web, amb les fotos de la roda de premsa, possibles imatges de recurs, unes declaracions en format àudio per a mitjans radiofònics, i un enllaç al canal de YouTube de l’entitat on es pugui consultar i descarregar l'enregistrament del desenvolupament de la roda de premsa.

Més enllà de la convocatòria de mitjans habitual per correu electrònic i amb possibles recordatoris per mitjà de trucades telefòniques, la situació actual pot suggerir la possibilitat de crear una llista de difusió a través de WhatsApp amb els telèfons de periodistes que prèviament hagin facilitat el seu contacte, fet que s'ha d'especificar amb claredat en la convocatòria de la roda de premsa. Així, es pot anar enviant successivament les imatges o documents amb les dades a mesura que es vagin presentant en la compareixença.

Tot i haver d’optar per compareixences en format virtual, en cas que les limitacions de mobilitat i les mesures restrictives es relaxin, entra la possibilitat de buscar alternatives a la roda de premsa virtual habitual i es pot pensar en una presencial o mixta. En tots els casos, és vital parar atenció a la configuració de la taula de les persones intervinents, amb mascareta i amb la distància legal. També posar tots els esforços en què es realitzi en un espai obert, com pot ser un pati interior o, fins i tot, en un espai públic.

Per tal de garantir l'aforament permès, i encara que vagi en contra de les pràctiques habituals, cal demanar confirmació d'assistència, amb les explicacions pertinents per part de l’entitat organitzadora. La distància entre la premsa i la taula informativa o el faristol ha de ser respectada igualment. Si resulta impossible oferir la roda de premsa a l’aire lliure, la sala ha d’estar desinfectar-se abans de l’assistència i un cop acabat l’acte.

L’organització també ha de posar a disposició de les persones assistents gel hidroalcohòlic, i vetllar pel manteniment de la distància de seguretat en tot moment, tant entre la premsa com entre les persones compareixents. Els lavabos han de romandre tancats i la sala ventilada després de l’esdeveniment. Si es reparteixen dossiers i/o bolígraf abans de la presentació, cal fer-ho amb guants i mascareta.

Una bona alternativa en moments de menys restricció pot ser habilitar canals digitals per al seguiment en directe que es combinin amb l'assistència presencial. Per exemple, redactors/es via digital i fotògrafs i televisió presencials. En cas que es decideixi aquest format, és important tenir en compte que cal donar resposta tant a periodistes que es troben in situ com a professionals de la comunicació que ho segueixen en la distància.

Per aquest motiu, resulta necessari establir canals estables i segurs entre les persones que duen a terme la intervenció i la resta de personal assistent. S’ha d’establir com i quan es faran les preguntes i quina informació es dona abans, durant i després de l’acte. Per a una millor organització, seria important sol·licitar al mitjà de comunicació el perfil de les persones que s’enviaran.

Com en la combinada, en aquest format és imprescindible assegurar-se que les capacitats tècniques permeten aquesta opció, ja que si no és així pot resultar contraproduent i l’acte pot acabar sent caòtic. Cal cuidar que tothom pugui preguntar, com passa en el cas de la combinada, i que les qüestions no es quedin a l’aire. En aquest context, la funció de la persona moderadora és fonamental per controlar cada pregunta i també el temps de resposta.

field_vote: 

6 consells per a l’èxit d’una videoconferència

Imatge principal a portada: 
 Font: Petr Machacek
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

No sempre serà possible solucionar certs problemes, com poden ser la falta d’un espai adequat, el silenci necessari o qüestions tècniques. No obstant això, hi ha diversos elements a considerar.

Les reunions digitals han vingut per quedar-se. D'un ús esporàdic han passat a tenir el seu propi espai en les formes de treball. Durant la situació de confinament, les reunions virtuals van servir d’assaig i aprenentatge, però una vegada establertes com a eina comunicativa, cal començar a aplicar algunes claus amb la finalitat que aquestes trobades siguin cada vegada més efectives, més còmodes i més atractives.

Imatges secundàries: 
 Font: Petr Machacek
 Font: Tirza van Dijk
Subtitols: 
La connexió
L’espai
La preparació
La il·luminació
La col·locació
Les desconnexions
Continguts: 

Si es tracta d’una trobada amb l’assistència de moltes persones, la funció de la persona moderadora és fonamental per evitar la superposició de les intervencions. Abans de començar, cada participant ha de comprovar la connexió, tant d'àudio com de vídeo, i tenir activada la càmera de l'ordinador i la de l'aplicació que s’utilitza. És interessant comprovar a la vista prèvia què és el que veuran les altres persones assistents. Algunes aplicacions ofereixen la possibilitat de difuminar o ocultar el fons.

En aquest sentit, si darrere de la persona que assisteix a la reunió es mostra una paret blanca i una il·luminació bona, és recomanable no canviar el fons, sinó l'efecte croma pot acabar distorsionant la imatge. També cal tenir en compte que pot estar activat l’enregistrament de la reunió i que en alguns moments pot ser necessari ocultar o compartir la pantalla i, per això, s’ha d’estar a l’aguait per saber en cada moment què s’està veient a la reunió.

El 50% de les persones que assisteixen a una videoconferència passa el 60% del temps mirant el que envolta a la persona que té la paraula. Així doncs, a poder ser, és interessant trobar un espai lliure. Una llibreria, per exemple, ofereix molta informació sobre la persona i permet llegir allò que apareix darrere. En aquest sentit, cal tenir cura de quines fotos es veuen i tenir consciència de la informació que ofereix l’espai que s’ocupa. L’entorn ha d’estar ordenat i és primordial avisar a altres persones de la casa per evitar situacions incòmodes i interrupcions.

Abans de començar la trobada pròpiament, i una vegada s’ha confirmat que tots els aspectes tècnics funcionen correctament, és moment de preparar-se: beure aigua, vetllar per la imatge personal i comprovar el cable de la bateria, per no haver-se d’aixecar a mitja reunió. Cal assegurar-se que allò necessari està tot a mà. Pel que fa a la càmera, ha d'estar una mica per sobre de la línia dels ulls i en casa de disposar d’un teclat independent del portàtil, no està de menys utilitzar-lo i elevar l’ordinador personal.

Sovint no es pot triar ni millorar. La il·luminació és important, la cara s'ha de veure amb claredat, ja que ajuda a l'altra persona a comprendre millor el discurs. La gestualitat facial i corporal són importants en un context de distància social. El millor, sempre que es pugui, és una il·luminació el més natural possible. En cas que sigui inviable, es pot millorar amb il·luminació indirecta, projectant en un foli en blanc davant una llum potent, per exemple. Això si, mai no s’ha de fer ús d’un focus que es coli en càmera i obligui a la resta d’assistents apartar la vista de la pantalla.

La il·luminació des del darrere deixa la persona en zona fosca i el missatge perd força perquè la gestualitat facial no li dóna suport. Pel que fa a la il·luminació des de davant, acostuma a ser la més còmoda, a no ser que doni de ple al rostre. En cas d’utilitzar cortines o persianes, cal assegurar-se que el tall no cau sobre la cara ni dibuixa efectes estranys sobre la imatge. En el supòsit que s’opti per una il·luminació lateral, és important tenir en compte que ambdós costats de la cara tenen suficient llum per no donar una sensació de penombra.

En una conversa o en una reunió presencial, es té major control sobre el context amb una sèrie d’elements que tothom té més o menys assimilats. Un acostament físic, per exemple, o un gest de proximitat, ajuden a recuperar l'atenció de la persona a qui va dirigit. Tanmateix, això no passa en la videoconferència perquè tothom percep el mateix gest, tot i que amb total seguretat no s’interpretarà de la mateixa manera per part de les persones assistents.

Aquesta és la raó per la qual s’ha de ser molt conscient de la situació i tenir cura de totes aquelles coses sobre les quals es pot influir. Entre altres, evitar que les mans apareguin de forma agegantada, per la proximitat de la càmera, o que la cara ompli la totalitat de la pantalla, donant la sensació a la resta de participants que també s’està envaint el seu espai. També cal estar alerta amb la vestimenta, algunes vegades el fet de portar roba adequada només per allò que surt a càmera, camisa i pantalons de pijama, per exemple, pot portar a males jugades.

En el moment en què es dona per acabada una intervenció és important tancar, com a mínim, el micròfon. Si és el cas que es dona per finalitzada la presència d’una persona i la resta segueix amb la reunió, és imprescindible que aquesta tanqui tant el micròfon com la càmera, per evitar sorpreses de mal gust o que s’enxampi algun comentari. Sigui com sigui, el que és més segur en cas de marxar definitivament de la trobada és l’opció de sortir de la plataforma i, fins i tot, apagar el dispositiu des del qual s’ha seguit, si és possible.

field_vote: 

Principals característiques del treball en xarxa

Imatge principal a portada: 
 Font: Clint Adair
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Aquest recurs posa sobre la taula els beneficis d'entrecreuar punts de vista, recursos i coneixements amb altres agents vinculats a l'entorn.

El treball en xarxa fa referència a la col·laboració que dos o més agents estableixen partint de l'atenció a un cas o projecte comú. En el món associatiu, és habitual posar en marxa accions, activitats i iniciatives comunes entre diverses entitats i també entre diferents departaments d’una mateixa organització. Aquest recurs fa una mirada àmplia a les característiques del treball en xarxa, posant sobre la taula els beneficis d'entrecreuar punts de vista, recursos i coneixements amb altres agents vinculats a l'entorn i a l'àmbit de treball.

Imatges secundàries: 
 Font: Clint Adair
 Font: Natalie Pedigo
Subtitols: 
Què és?
Què implica?
Per què treballar en xarxa?
Com és el treball en xarxa?
Principis
Iniciativa i impuls
Fases de la construcció d’una xarxa
Continguts: 

Treballar en xarxa respon a tres accions principals: pensar, comunicar i actuar. I dur-les a terme compartint objectius i recursos, unificant capacitats i esforços, i maximitzant la relació entre les diverses accions. Treballar en xarxa no és només distribuir tasques entre membres d’un grup, sinó que ha de servir per sumar coneixements i competències amb l’objectiu d’aconseguir un corrent natural en què la comunicació global i immediata faciliti la gestió tant de recursos com de projectes.

El treball en xarxa implica el contacte continuat entre els diferents agents que formen part de l’organització, tant a nivell horitzontal com vertical. Convé que tothom prengui consciència que el treball en xarxa es un procés simbiòtic en què cada persona, de forma individual, i cada entitat, de forma col·lectiva, en treuen un rendiment. Pot ser en forma de consecució d’un projecte, de posada en marxa d’una iniciativa o d’aconseguir accés a una font de finançament. Això fa que hi hagi d’haver consensos i, en alguns casos, deixar de banda interessos propis.

Com s’han comentat fins ara, la cooperació entre organitzacions és una suma de capacitats i de recursos que, per tant, cal aprofitar i complementar. Treballar en xarxa permet identificar-ne i obtenir-ne de nous, poder dur a terme projectes amb major abast i que siguin coherents i evitin certes contradiccions que poden aparèixer quan es proposen de manera individual. I és que el treball en xarxa facilita l’aparició de projectes de col·laboració tant entre departaments (vertical) com entre organitzacions (col·laboracions entre entitats).

Probablement no és senzill que les persones, majoritàriament acostumades a treballar de forma individual, s’adaptin fàcilment al fet de treballar en xarxa. En aquest context hi té un paper clau l’organització, que ha de reforçar la motivació per cooperar entre els agents, mitjançant la millora de la formació en aquest àmbit. El treball en xarxa també comportar incrementar els espais per al coneixement mutu, dedicant més temps a la coordinació, sensibilitzant i aconseguint el suport de les Administracions Públiques en la coordinació associativa.

El treball en xarxa es basa en els següents principis:

  • Objectius comuns: Els objectius de la xarxa no poden ser aliens als objectius particulars de cadascuna de les organitzacions, sinó que han d’estar inclosos, en tot o en part.
  • Acció comuna: El treball en xarxa és comunicació i cooperació per a l’acció.
  • Sinergia: Les entitats compten amb diferents capacitats, habilitats, coneixements, recursos, etc., que són útils per a altres entitats.
  • Horitzontalitat: Les relacions i la presa de decisions entre els col·lectius i entitats que treballen en xarxa són entre iguals.
  • Pertinència participativa i compromís: En una xarxa no serveix enviar representats ni contribuir a les despeses, si no hi ha implicació efectiva i participació activa. S'assumeix responsabilitat i risc, és a dir, l’entitat se solidaritza amb el projecte col·lectiu.
  • Autonomia i relació entre les parts: Les entitats que treballen en xarxa compten amb plena autonomia per decidir envers el desenvolupament de les seves tasques particulars. El funcionament és descentralitzat.
  • Simplicitat i flexibilitat organitzativa: La xarxa no és una finalitat sinó que esdevé un mitjà per aconseguir els objectius comuns. Això permet, entre d’altres, una adequació sempre que sigui necessari.
  • Comunicació: Aquesta és recíproca. El diàleg permanent i l’intercanvi d’idees són essencials.
  • Construcció i gestió col·lectiva del coneixement: El coneixement i la informació no es reserva per a una part de la xarxa. No s’amaga, es comparteix tot.
  • Avaluació i aprenentatge permanent: Permet aprendre la pròpia i de l’experiència aliena. No es para d’aprendre.

El treball en xarxa necessita l’impuls, la iniciativa i la tasca de persones i d'entitats concretes que dinamitzen la pròpia xarxa. El lideratge ha de ser compartit perquè, com s’ha remarcat des del principi, es tracta de sumar els esforços i les capacitats de les persones que en formen part. Tanmateix, és necessari que hi hagi persones que, en certa manera passin al davant, afavorint i facilitant la participació de la totalitat de membres de la xarxa.

La xarxa ha de partir d’una organització que es concreta en les següents fases:

  1. Construcció de la identitat de la xarxa. Es fa un coneixement mutu, s’identifiquen els àmbits de treball conjunt i les necessitats, es concreten els valors i principis d’actuació i s’elaboren els documents inicials que defineixen les característiques, els protocols, els recursos i la funció de la xarxa.
  2. Activació de la xarxa. Es concreten els objectius i els plans de treball, es defineixen els escenaris de futur, les estratègies d'actuació i els processos de col·laboració. Es crea el calendari d’actuacions, es consensuen les funcions i es concreten els sistemes de coordinació i seguiment dels projectes i plans de treball.
  3. Consolidació de la xarxa. Tenen lloc les sessions de treball, hi ha la rendició de comptes dels objectius i plans assolits, i s’estableixen els rituals i bones pràctiques complementàries.
field_vote: 

8 reptes de les entitats en l’era post Covid-19

Imatge principal a portada: 
 Font: Jametlene
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Comença a resultar imprescindible tenir capacitat per gestionar la incertesa, des de les necessitats i urgències fins a les prioritats.

Afrontar la pandèmia de la Covid-19 s’està convertint en un autèntic repte per a la població mundial i això té repercussió en tots els àmbits. El tercer sector no n’és pas una excepció i més encara quan aquesta crisi s’està acarnissant amb els col·lectius més vulnerables. Comença a resultar imprescindible tenir capacitat per gestionar la incertesa, des de les necessitats i urgències fins a les prioritats i, per tant, conèixer totes les possibles conseqüències d’aquesta situació esdevé clau.

Imatges secundàries: 
 Font: Jametlene
 Font: Javier Allegue
Subtitols: 
Transformació digital
Diversificació de la captació de fons
Comunicar per existir
Organització de les dades
De l’estratègia a l’acció
Juntes i equips tècnics, de la mà
Noves necessitats
Relleu generacional
Continguts: 

La transformació digital es preveu una peça clau en l’engranatge del futur de les organitzacions. Cal tenir clar com s’incorpora a la visió estratègica de l’entitat, amb els riscos i oportunitats que això pot generar. Així mateix, és important pensar com es digitalitzen els continguts per millorar l’eficiència, la velocitat o l’experiència d'usuari/ària. Les eines digitals han d’estar al servei de les persones i capacitar-les.

Els recursos públics poden anar a la baixa i, en cas que no sigui així, les administracions apostaran per finançar projectes estretament lligats al context Covid-19. Així mateix, els fons europeus seran centralitzats i difícilment arribaran a escala municipal i local. Encara que les grans convocatòries de subvencions sembla que es mantindran, resulta imprescindible començar a explorar noves vies de captació de fons.

És moment de la creativitat a l’hora de cercar com es financen alguns projectes i iniciatives que les entitats i organitzacions volen tirar endavant. Les plataformes de captació de fons i micromecenatge habituals comencen a estar saturades i es fa difícil que potencials donants facin donacions a través dels portals webs. L’estratègia de captació de fons i de comunicació han d’anar de la mà.

Estretament lligat als punts anteriors, és crucial que les entitats destinin esforços i, si pot ser, recursos, a explicar la seva tasca. Només així serà possible arribar al públic i que aquest es fidelitzi amb l’organització. Planificar la comunicació és una de les inversions prioritàries perquè tot allò que fa l’entitat no quedi en un sac buit i es dilueixi entre el fotimer d’informació que arriba a potencials donants, col·laboracions i persones voluntàries.

La dificultat de gestionar correctament les dades que arriben a l’entitat és també un dels aspectes que preocupen a les associacions. Moltes no disposen de dades sobre els socis i sòcies potencials, empreses col·laboradores o entitats amb les quals es poden realitzar projectes conjuntament. Tenir una bona organització d’aquestes dades permet agilitzar tràmits i fer més eficients les comunicacions.

Són moltes les organitzacions que tenen clara i ben treballada l’estratègia però són incapaces de baixar aquesta idea a nivells inferiors, és a dir, transformar-la en accions concretes. El context actual no permet excessives pauses i gestionar prioritats i tasques és urgent i primordial per no malgastar temps i energies en la cerca de recursos, tant materials com humans.

La nova realitat ha d’acostar, encara que no pugui ser físicament, les juntes, els equips tècnics i la base social. Això farà que flueixin les relacions i augmentarà la implicació de tots els agents implicats. A partir d’ara, serà més important que mai que les organitzacions prioritzin les persones i les posin al centre, dinamitzant i cohesionant la base social per apoderar i potenciar el paper de les juntes i els equips.

Ha arribat el moment de tornar-se a plantejar aquells objectius previstos i establerts fa un temps perquè és probable que el nou context porti a la impossibilitat d’assolir-los. Els equips s’hauran de posar de nou a treballar per redefinir els objectius i fer-ho de manera conjunta, mitjançant focus grups i amb la presència de persones que tinguin tasques diverses encomanades en el si de l’entitat.

La redefinició dels objectius va en consonància amb les noves necessitats aparegudes enmig de la pandèmia. És evident que no hi ha sector, tant de població com empresarial, que no en pateixi les conseqüències, però cal prestar atenció a aquells col·lectius en què més afectació pugui tenir la pandèmia. Així doncs, cal repensar quines són les necessitats actuals i futures, vincular-les a l’entitat i adequar-ne les expectatives.

Són moltes les entitats i organitzacions que la seva tasca depèn, en major o menor grau, de la implicació del voluntariat. Les persones amb major temps lliure acostumen a ser les d’edats més avançades, menys habituades a l’ús de les noves tecnologies. Serà clau cercar eines perquè el públic més jove s’acosti a les entitats, s’impliqui i apoderi a la gent gran per poder seguir fent la seva tasca de forma habitual.

field_vote: 

Bones pràctiques en la inserció laboral de dones víctimes de tràfic

Imatge principal a portada: 
 Font: Priscilla du Preez
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Són fruit d’una trobada europea d’intercanvi d’experiències i de debats sobre les oportunitats i reptes, la provisió de serveis i l’atenció social.

El projecte ‘HEAL - enHancing rEcovery and integrAtion through networking, empLoyment training and psychological support for women victims of trafficking’ té com a objectiu facilitar la integració de les dones nacionals de països extracomunitaris víctimes del tràfic amb fins d'explotació sexual a Itàlia, Grècia, Espanya i Romania.

Imatges secundàries: 
 Font: Priscilla du Preez
 Font: Christian Lue
Subtitols: 
Suport individual
Plataforma de treball en xarxa
Entrega de certificats
Formació en habilitats
Acompanyament i preparació
Intercanvi d’experiències
Coneixement del marc jurídic
Identificació de la trajectòria professional
Continguts: 

El suport individual a supervivents de tràfic serveix per definir els seus objectius d’integració en el mercat laboral, entre altres reptes del seu projecte vital, des d’un enfocament holístic. La integració al mercat laboral està basada en un model de competències que analitza les tasques desenvolupades per les dones al llarg de la seva trajectòria. N’és un exemple el Programa Rai de l’estat Espanyol.

Consisteix en una plataforma en la qual les persones s'inscriuen per rebre suport en l’àmbit laboral i registren la seva experiència professional i el seu nivell d'educació. D’aquesta manera,, si una empresa necessita contractar personal amb una formació específica, l’organització que gestiona la plataforma es posa directament contacte amb elles i presenta a les empreses les possibles candidatures. És el que du a terme la Plataforma Progress d'ACNUR, a Grècia.

El programa és gestionat per dones que han sobreviscut al tràfic amb fins d’explotació sexual i està dirigit a persones que han passat pel mateix. Es tracta del lliurament de certificats d'habilitats i competències adquirides prèviament.

‘Opportunities for Qualified Women in the EU’ té com a objectiu construir un protocol per afavorir un reconeixement més integral i inclusiu de les competències professionals i definir nous camins per a l’adquisició de competències transversals per a dones en risc d’exclusió. Ofereix una eina d'autoavaluació de competències toves en línia i una formació de 25 hores per al seu desenvolupament per a dones pertanyents a grups vulnerables.

L’assistència directa a les dones extracomunitàries víctimes del tràfic permet aportar eines perquè elles puguin poder realitzar satisfactòriament entrevistes de treball, les ajudi en l’elaboració del seu currículum i els doni suport durant els dos primers mesos d'incorporació a l'ocupació. Aquest programa és una iniciativa de l’organització A21 de Grècia.

La iniciativa consisteix en el fet que les entitats que gestionen aquest tipus de programes intercanviïn visions, impressions i experiències amb les empreses que hagin contractat empleades estrangeres. L’objectiu és el de promoure els avantatges i preparar-se per als desafiaments que pot suposar a les organitzacions prendre aquest tipus de decisions.

Resulta impensable que les empreses tinguin coneixement del marc jurídic existent en matèria de contractació de grups vulnerables. Per aquest motiu, les entitats han d’aportar les eines i recursos necessaris perquè això sigui possible i no resulti un inconvenient a l’hora de contactar persones d’aquest col·lectiu.

El Fòrum réfugies-Cosi és una organització sense ànim de lucre que compta amb professionals socials expertes en donar suport a persones refugiades i migrades. Acompanyen a les supervivents en l'accés al mercat laboral, proporcionant suport específic, en la identificació de les seves competències i habilitats i en la determinació de la seva trajectòria professional.

field_vote: