Projectes

Encara que entri en el sentit comú de qualsevol relació entre persones, una bona manera de mostrar l’actitud de respecte a una persona amb discapacitat visual és preguntant abans d’oferir ajudar. Sovint es pot caure en voler col·laborar més del que la persona necessita i és un error perquè llavors passa a ser una mena d’imposició. En tots els casos, quan la persona sol·licita una ajuda puntual, com pot ser travessar un carrer o el número de l’autobús que s’aproxima, el millor és cenyir-se únicament a la demanda.

Un altre aspecte important quan es parlar d’actitud de respecte és evitar la sobreprotecció, ja que representa una valoració que, des de la subjectivitat, es fa del patiment i les necessitats de la persona amb discapacitat visual. Cal tenir en compte, també, que hi ha moltes diferències tant a nivell de funcionament autònom com de caràcter entre qualsevol persona d’aquest col·lectiu, com passa amb la població general, i no té cap sentit generalitzar-ne el comportament creient que tothom actua de la mateixa manera.

La millor manera de començar a interactuar amb una persona amb discapacitat visual és presentant-se i identificant-se perquè aquesta sàpiga amb qui es troba. Per descomptat, en cas que sigui coneguda, s’ha d’evitar jugar al joc de les endevinalles per descobrir de qui es tracta. A l’hora de tractar amb ella, cal dirigir la mirada a la seva cara i parlar-li directament pronunciant el seu nom, i no el de l’acompanyant, per saber què vol, desitja o necessita.

Per saludar, si la persona no allarga la mà, se li pot agafar la seva per fer-li saber. En algunes situacions, és important avisar sobre què s’està fent, sobretot si se surt del lloc i quan es torna a entrar. Es tracta d’intentar descriure tot allò que succeeix al voltant i que pugui tenir certa interacció amb la persona. La vista és un sentit primordial per obtenir informació perquè acostuma a ser la primera percepció i, per tant, com major sigui la descripció dels espais, més es facilitarà el benestar de la persona amb discapacitat visual.

Com no podia ser d’una altra manera, també hi ha una sèrie de recomanacions a tenir en compte al moment de presentar textos impresos accessibles a persones amb discapacitat visual. Pel que fa al tipus de lletra, se’n recomana l’ús de senzilles i sense adorns, tipus ‘Arial’ o Verdana’, igual com passa quan s’hagin d’utilitzar números. El format més adequat és sense negreta i tipus oració, evitar l’ús de majúscules per a tota una frase sencera.

Les línies que són massa llargues o massa curtes produeixen fatiga ocular, per tant, en alguns casos pot ser millor escriure en columnes. La separació entre una i altra serà clara i marcada, sense estar massa properes ni separades unes de les altres, ni intercalant imatges entre elles. Els paràgrafs han de ser curts i amb termes concisos, separats els uns dels altres amb una línia. Pel que fa al contrast, el color del paper i de la tinta han d’oferir el millor possible.

Mentre la situació excepcional es mantingui vigent, és important estar més que mai al costat de l’equip de treball i de les persones usuàries. Cal tenir en compte les persones associades i tothom qui presti alguna col·laboració a l’entitat, sense ocultar res i sent totalment transparents. Durant el transcurs de la crisi no és temps d'avaluar res, són moments per unir totes les forces i energies en resistir l’embat que ha aparegut sense avís. No serveix de res entrar a valorar quin tipus situacions es podrien haver evitat amb una preparació millor.

Això sí, en moments de parèntesi com l’actual, es pot observar amb més nitidesa que mai les parts del model organitzatiu que potser estan fallant, quina persona de l’equip de treball està veritablement compromès amb la causa i amb l'organització, i si hi ha alguns dels companys i companyes transmeten només missatges negatius, empitjorant encara més aquesta situació. La intenció ha de ser, una vegada superada la crisi, poder avaluar la gravetat i realitzar totes les accions necessàries per recuperar la normalitat, que no pot ser la mateixa que fins ara.

Quan l'amenaça de la pandèmia passi, serà el moment de construir unes noves bases que permetin a l’entitat evitar futures amenaces d'aquest tipus o, almenys, fer tots els possibles per estar millor preparada quan això torni a succeir. No es tracta de reconstruir, sinó de tornar a construir. Evita errors del passat per donar lloc a una nova normalitat més organitzada, amb més recursos, un equip més preparat i amb una major diversificació dels processos i les alternatives en totes i cadascuna de les àrees.

Explotar per sobre de les possibilitats les fortaleses pensant que així es compensaran les debilitats esdevé un gran error. Actualment, n’és un exemple el personal sanitari, que porta denunciant les retallades des de fa temps i ara pateix una sobreexplotació per intentar pal·liar la falta de material. El personal seria la fortalesa i la falta de material, la debilitat. La situació ha posat de manifest que, malgrat els grans esforços de totes les persones que treballen a primera línia contra la pandèmia, la sanitat ha quedat desbordada.

Això posa de manifest que la bona tasca de qualsevol entitat també té un límit que posen els recursos dels quals es disposa. Rebre una subvenció és, sens dubte, una fortalesa, però no es pot demanar que una única font de finançament com aquesta aporti tots els ingressos. La crisi també ha de servir per potenciar la diversificació de les fortaleses, generant noves fonts de finançament i diversificant el pressupost de manera continuada. Està regularment ajustant projectes i programes a un sol pressupost provoca desgast.

Les noves tecnologies aplicades al dia a dia de les entitats eren, fins al moment, més una opció que una obligació. Les trobades i les reunions amb qualsevol dels agents que en formen part requerien tant la coincidència en l’espai com en el temps de tothom qui n’havia de formar part. L’arribada de la crisi de la Covid-19 ha provocat que la primera variable s’hagi obviat, la qual cosa ha evidenciat la necessitat d’inversió en digitalitzar les organitzacions. Com més àgil sigui la possibilitat que les de treballar i actuar des de qualsevol lloc, major serà l’eficiència de les accions.

Passa el mateix en el cas de la digitalització de la captació de fons. Potser és un tema que s’havia deixat en certa manera abandonat, però que amb l’arribada d’aquesta crisi caldrà incloure’l en una de les prioritats de cara a un futur proper. Només cal donar un cop d’ull al fotimer de campanyes de micromecenatge posades en marxa aquests dies per recollir fons per combatre la pandèmia. Si l’entitat compta amb les eines i l’expertesa per tirar-les endavant, tindrà avantatge quan aquesta s’hagi de dur a terme amb certa urgència.

L’ansietat és una emoció que de forma ocasional pot experimentar qualsevol persona. Les recomanacions són no escoltar el cos permanentment, ja que una vigilància excessiva pot augmentar els nivells d’ansietat. Per combatre-ho, resulta interessant parar atenció a tot allò positiu que apareix en l’entorn i intentar identificar la font de preocupació. Verificar si les prediccions que es fan són realistes, també permet reduir aquesta emoció, i és que sovint no ocorre allò que es creia que passaria.

En situacions d’incertesa és probable que apareguin pensaments que interfereixin i portin a estats emocionals negatius. Aquest fet pot provocar una sèrie de creences negatives en tot allò que suposadament podria succeir i la sensació que tot plegat acabarà sent massa difícil per ser resolt. Per no caure en aquesta trampa, és necessari identificar aquestes potencials preocupacions i afrontar la negativitat de forma proactiva.

És importar limitar el temps d’exposició a escoltar, llegir i sentir notícies. En casos com l’actual, amb un cop al dia pot ser suficient. Formular-se preguntes sobre el futur no té gaire sentit en moments així i cal procurar de no parar-se a pensar massa en això. També resultar interessant intentar distingir els esdeveniments controlables dels que no ho són i provar de tolerar la incertesa. A la vida hi ha molts esdeveniments que no es poden controlar i que cal aprendre a acceptar, encara que generin malestar.

Els moments actuals són propicis per a l’increment de certs sentiments com la buidor i la soledat, independentment de si el confinament es realitza en solitud o en companyia. Identificar les causes de la sensació de sentir-se sol/a i comprendre si són objectives és el primer pas per començar a alliberar aquest sentiment dels pensaments. Cal observar la situació en perspectiva i adonar-se que en la situació actual, segurament aquesta emoció és compartida entre moltes altres persones d’arreu.

Per afrontar els sentiments de soledat resulta interessant programar un pla diari d’activitats. Connectar amb els éssers estimats i, fins i tot, promoure alguna activitat amb ells i elles. Les xarxes socials, en cas de solitud, poden servir també per distreure’s però no és bo abusar-ne per la quantitat d’informació que aporten. Pot ser una bona època per aprendre alguna cosa nova que la rutina diària sempre havia impedit fer i, sobretot, dormir bé perquè els mecanismes bioquímics s’activin correctament. Escriure pot ser també una bona estratègia per sentir-se ocupat.

És important dissenyar el menú amb temps i en funció dels aliments que es pensen recuperar, i també estudiar bé els requeriments específics de transport, conservació i elaboració dels productes abans de recollir‐los. Cal assegurar-se que el lloc reuneix les condicions necessàries per tenir suficient espai de treball i una font d’aigua potable que, en cas que no s’hi tingui accés, és necessari portar-ne suficient i guardar-la en un lloc apropiat.

Cal tenir present que hi haurà l’equipament suficient, des de taules de treball, fogons i instal·lacions adequades, fins a utensilis, termòmetres, sabó, paper per netejar, plats i coberts, per preparar la quantitat d’aliments que es pensen fer servir i mantenir higiènicament el lloc i l’equipament. Confeccionar un pla de neteja del lloc i l’equipament abans de la celebració de l’àpat i després, i designant una persona responsable que comprovi que es compleix, és indispensable.

Entre les compres i el moment en què s’han de cuinar els aliments hi ha un decalatge de temps en què l’emmagatzematge pren el paper protagonista. És important que, un cop adquirits els productes que es faran servir a l’àpat, especialment els frescos i aquells que puguin necessitar processos de refrigeració o congelació, es reservin protegits de qualsevol focus de contaminació. Per això, és importar ordenar-los, intentant que no tinguin contacte directe amb el sòl i restin resguardats de la llum solar directa.

L’acte de servir l’àpat al públic ha de seguir unes garanties de seguretat alimentària, com tot el que s’ha fet prèviament. La norma principal és que no es pot demorar més enllà de les dues hores des de la preparació. Òbviament, l’aliment a punt per consumir s’ha de posar en un plat net i, en cas de no servir-se immediatament pel nombre de comensals a servir, cal desar-los sobre una superfície neta protegida de possibles contaminacions, separada de la resta dels aliments i fora de l’abast de les persones assistents a l’acte.

Inclou tots aquells elements que serveixen per contextualitzar el voluntariat de manera transversal i s’estableix la manera de gestionar-lo. Les accions que cal desenvolupar en aquest sentit, es concreten en tres grans línies:

• Estructura organitzativa
• Planificació
• Sistematització dels processos

La importància del voluntariat en les organitzacions fa necessària la presència d’una figura encarregada, tant pel que fa a la gestió com a la coordinació. L’existència o no d’un referent en l’àmbit del voluntariat constitueix la primera peça per al futur desenvolupament del projecte. El pas següent consisteix a desenvolupar un pla de voluntariat, on es defineix una orientació evident per al conjunt de l’organització i que permet assegurar-se que l’equip comparteix les mateixes línies generals d’actuació.

Al final d’aquesta primera fase s’estructuren els mecanismes que serviran de guia per a la gestió i la coordinació de les persones voluntàries. La sistematització dels processos en l’àmbit del voluntariat no s’ha d’interpretar com una major instrumentalització d’aquest col·lectiu per als objectius de l’organització, sinó com una manera de facilitar la coordinació del voluntariat amb la resta d’agents que formen part de l’entitat. A més, pot agilitar processos, fet que permet incrementar el temps destinat a les relacions personals.

S’hi inclouen tots els processos que es duen a terme a partir del moment en què l’organització accepta la persona després de la selecció i quan la persona decideix definitivament incorporar-se al projecte. L’entitat disposa d’una nova col·laboració i ha d’engegar diversos processos propis d’aquesta fase, com la formalització del compromís voluntari, i el procés d’acollida i incorporació. La importància d’aquesta fase rau en el fet que, deixant de banda l’entrevista de selecció, es tracta del primer contacte de la persona amb l’entitat.

En aquest punt és important establir d’alguna manera el compromís de l’entitat i la persona voluntària. És recomanable fer-ho per escrit, on es clarifiquin les expectatives de les dues parts perquè avui dia la legislació exigeix l’acord escrit en qualsevol organització. Tota entitat ha de disposar d’aquest document, que explicita la relació i constitueix la base de la col·laboració. L’acord ha d’incloure els drets i les obligacions d’ambdues parts, com a mínim els que estableix la Llei del voluntariat i una assegurança, però també la flexibilitat perquè les dues parts se sentin còmodes.

La carta de compromís és l’expressió escrita de la relació desinteressada del voluntariat i, com a tal, és aconsellable que estigui redactada en un llenguatge adequat a l’estil de l’entitat i de la relació que s’estableix a partir d’aquest moment. Cal evitar la terminologia tècnica o confusa que pugui distanciar el document de la realitat comuna a les dues parts. El moment de la signatura del compromís s’ha d’enfocar com un pas més del procés d’acollida, per evitar que es converteixi en un tràmit administratiu que li resti valor.

És una de les fases de més importància per fomentar la implicació del voluntariat. La característica que defineix tot el voluntariat és que la seva aportació és gratuïta i, per tant, es descarta la percepció d’aportacions econòmiques o en espècie per fer la seva tasca. No obstant això, l’agraïment i el reconeixement es troben entre les obligacions de l’entitat i es poden plasmar de múltiples maneres, amb l’existència de canals de participació del voluntariat. Pel que fa al reconeixement, ha d’anar molt més enllà de qüestions concretes i valorar la globalitat de l’aportació.

Per això, cal analitzar els perfils i les motivacions de la persona voluntària per esbrinar com entén la persona el reconeixement. Perquè aquest sigui real i el voluntariat el percebi i el valori, hi ha criteris comuns (McCurley, S.; Lynch, R., 1996):

• No s’ha d’oblidar mai el reconeixement al voluntariat.
• El reconeixement ha de ser continuat i freqüent.
• S’han d’utilitzar o combinar diversos mètodes.
• Les accions han de ser sinceres i mai forçades.
• S’ha de valorar també a la persona, a més de la seva tasca.
• Les accions han d’estar directament relacionades amb els resultats.
• Les diferents accions de reconeixement han de ser consistents entre sí.
• El reconeixement ha de ser immediat o pròxim a la tasca valorada.
• El reconeixement s’ha d’adaptar a les característiques o els perfils del voluntariat.
• Cal ser coherent reconeixent allò que l’entitat valori més.

Es poden diferenciar les accions de reconeixement segons la seva visibilitat. Entre les més visibles s’inclourien les cartes d’agraïment, per exemple. Els mecanismes menys visibles es fan en el dia a dia i resulten ser més intangibles. També es pot distingir segons el seu grau de formalitat, el formal es caracteritza per disposar d’accions, en més o menys grau, establertes i planificades dins del funcionament de l’organització. El reconeixement informal comprèn aquelles accions diàries en què s’agraeix de manera directa l’aportació de la persona.

El voluntariat és un element cabdal en la gran majoria d’entitats a Catalunya i representa una forma de participació pròpia de les organitzacions sense ànim de lucre.

Les persones voluntàries poden estar integrades en una àrea concreta de l’organització o participar de manera transversal, sigui prestant serveis, organitzant activitats o compartint els seus coneixements. Tanmateix, dins les entitats existeixen diferents tipus de voluntariat tenint en compte el grau de dedicació: voluntariats puntuals o voluntariats amb alt grau de compromís; i el perfil de les persones voluntàries.

Per tant, ens trobem amb un voluntariat molt divers, que ens interessa fer partícip de l’entitat. Per potenciar el seu compromís i participació, es recomana:

• Elaborar un pla de voluntariat que incorpori accions enfocades a potenciar la participació i el compromís amb l’entitat de les persones voluntàries en les diferents etapes del cicle de vida del voluntariat dins l’organització.
• Habilitar canals de comunicació adequats per a les persones voluntàries per rebre informació relacionada amb la tasca que desenvolupen.
• Generar espais de debat on el voluntariat pugui compartir idees relacionades amb la seva tasca i realitzar propostes innovadores o de millora.
• Potenciar la relació amb les persones remunerades de l’entitat tot assignant funcions a les persones voluntàries dins dels mateixos programes o àrees en què treballa l’equip tècnic.

La junta directiva d’una entitat té com a objectiu definir les línies estratègiques i vetllar perquè les actuacions desenvolupades per l’organització siguin coherents amb els valors i la missió. Són els màxims responsables i en la majoria d’ocasions desenvolupen la funció de forma no remunerada.

Perquè les persones que formen part de la junta directiva, que en molts casos tenen una dedicació reduïda, se sentin implicades amb l’entitat, s’aconsella:

• Fomentar el compromís organitzatiu d’aquest col·lectiu. A vegades es planteja la participació en aquest grup com una activitat amb poca dedicació i la poca implicació pot tenir greus repercussions en el funcionament de l’entitat.
• Generar una relació fluida entre l’equip directiu i el personal tècnic basada en la confiança i la transparència. Això ajudarà a uns i altres a sentir-se més integrats dins de l’organització.
• Proporcionar a la junta directiva la informació necessària per dur a terme la seva tasca i poder prendre decisions estratègiques rellevants. En aquest sentit, és recomanable evitar l’excés d’informació innecessària.
• Introduir espais d’avaluació i debat en la mateixa Junta que permetin analitzar l’estat de l’entitat i establir mesures per millorar-la.

Les persones associades són un altre col·lectiu imprescindible en tota entitat, ja que serveixen de connectors per implicar a la societat en les actuacions i missió de l’organització. Es tracta de perfils heterogenis amb graus d’implicació ben diversos.

Per fomentar la participació en aquest col·lectiu és essencial:

• Enviar material informatiu de l’entitat: memòria anual, butlletins informatius, enviament d’informació periòdica.
• Reconèixer la importància de les persones associades i mencionar les seves aportacions en els materials de l’entitat.
• Oferir possibilitats de col·laboració diversa.
• Implicar-los en activitats de l’entitat i oferir espais per a la seva participació, perquè puguin formular propostes, opinions, etc.
• Realitzar consultes participatives en què les persones associades puguin donar el seu punt de vista sobre qüestions estratègiques de l’entitat.
• Comptar amb canals oberts per tal que puguin participar també en el disseny i en la programació d’activitats de l’entitat.
• Establir mecanismes d’avaluació de la satisfacció de les persones associades, per exemple, mitjançant enquestes periòdiques.

Aquest col·lectiu adopta diferents rols depenent l’entitat i de l’activitat que es duu a terme. Un dels casos més evidents de persones destinatàries es dona en les entitats de caire social, moltes de les quals estan adreçades a l’atenció a les persones i, per tant, cada usuari/ària que rep el servei forma part d’aquest col·lectiu. Ara bé, també es troben entitats en què aquest terme pot ser més difús. Per exemple, els espai de participació en què les mateixes persones afectades o les famílies, a més de ser les destinatàries de l’acció de l’entitat, es converteixen en principals agents impulsors.

També en els projectes de cooperació cada vegada es detecta més la necessitat d’implicar les persones i les organitzacions del país beneficiari. En aquest sentit, és important avançar en la implicació d’aquells col·lectius destinataris en les accions de l’organització. Per tot això, és important incorporar totes les persones destinatàries com un grup a considerar a l’hora de transmetre informació sobre l’organització, a convocar-les a les activitats realitzades, a participar en la detecció de necessitats i en l’avaluació dels serveis.

Les motivacions que porten a les persones a treballar a les organitzacions no lucratives acostumen a estar vinculades al tarannà de l’entitat. Un dels objectius hauria de ser que l’equip fos participatiu i per això caldrà tenir-lo en compte com a part de la identitat de l’organització, i fer-lo present a l’hora de fomentar accions participatives. Per potenciar la implicació de les persones remunerades es poden establir certes accions, que ja es poden iniciar al moment de selecció del personal, considerant aspectes com la sensibilització amb la causa de l’entitat.

Una altra forma d’enfortir la relació entre equip tècnic remunerat i la resta de col·lectius implicats amb l’entitat, com podria ser el voluntariat, és assignant funcions a les persones voluntàries dins dels mateixos programes o àrees en què treballa l’equip tècnic. També crear també espais de trobada conjuntaque serveixin per compartir coneixements i experiències, i combinar espais formals i informals de relació. Un altre aspecte rellevant és que l’equip tècnic pugui ser partícip dels elements estratègics de l’organització, i de la missió, la visió i els valors que la guien.

Les persones associades constitueixen un grup important de suport que cal diferenciar del voluntariat. Així i tot, en certes ocasions, alguna persona pot tenir el rol d’associada i de voluntària dins de la mateixa entitat. En nombrosos casos, les organitzacions utilitzen aquest tipus de col·laboració per implicar a la societat en l’activitat i augmentar la notorietat de la seva tasca. Per tal de fomentar la seva participació, hi tenen un paper important la comunicació i el reconeixement d’aquest col·lectiu en les informacions que es transmeten, especialment de portes en fora.

El primer que se sol veure en una campanya són els indicadors que mostren el nombre d'aportants, de mecenes, de donants, de persones inversores o prestadores segons sigui el tipus de micromecenatge, i dels comentaris i actualitzacions que s'han produït al llarg de la campanya. En la pestanya del nombre d'aportants s’acostuma a poder consultar els avatars i la informació bàsica d’usuaris/àries que han fet aportacions. Fins i tot, en algunes plataformes es permet accedir a la fitxa completa d'usuari/ària.

Aquests indicadors ensenyen la quantitat recaptada per la campanya i, sovint, també el percentatge aconseguit i els diners que fan falta per assolir l’objectiu de recaptació fixat. A més, també s’hi acostuma a indicar altres dades, com poden ser la data d’inici i final de la campanya i el nombre d’aportacions, sempre que aquestes no apareguin en l’apartat d’indicadors principals.

Aquest apartat resulta ser especialment important perquè possibles col·laboradors/es acabin decidint formar part de la campanya. En aquest espai s'inclou un avatar, una imatge o una foto de l’entitat o organització que crea la campanya i una breu descripció que pot ampliar-se, a la mateixa plataforma, anant a la fitxa completa del/la creador/a. S’hi acostumen a incloure enllaços a les xarxes socials i webs del creador o del projecte a finançar.

A la part dreta de la campanya és l’espai on es troba la informació i descripció de cada recompensa per a mecenes i els botons per participar de la campanya. En els micromecenatges de donació, inversió o préstec, en aquesta zona hi ha informació sobre el retorn que s'ofereix a l'aportant i els botons d'acció per fer aportacions.

Aquesta guia vol ser una eina perquè els excedents alimentaris consumibles que no es comercialitzen arribin a les persones beneficiàries, a través de les entitats socials, en les millors condicions de seguretat possibles. Respecte a la primera versió, publicada el 2013, aquest document actualitza continguts, incorpora directrius per a noves casuístiques en la donació, i dedica un espai destacat a les dates de consum, ja que un percentatge considerable de la població no entén el significat de les dates que hi figuren als envasos, la qual cosa és determinant per a la gestió del malbaratament alimentari.

Amb aquesta publicació, la FAO demana als responsables de polítiques alimentàries que prioritzin la disminució del malbaratament alimentari com a una solució que serveixi per millorar l’accés de la població al menjar saludable i nutritiu. L’estudi destaca que els aliments amb data de consum preferent, com fruita, verdura, carn i peix són objecte de la proporció més gran de pèrdues, mentre són els més nutritius. Entre les propostes, s’inclou l’elaboració de plans específics per a la millora de les infraestructures per tal que els aliments puguin arribar a temps al consumidor/a.

Publicada per l’Ajuntament de Rubí, aquesta guia té com a objectiu principal incidir en els diferents àmbits de generació de residus per reduir-ne la producció i l’impacte d’aquesta ciutat del Vallès Occidental al planeta. La publicació forma part d’una col·lecció de guies de prevenció de residus que es va posar en marxa l’any 2008 i el seu gruix tracta principalment de les estratègies per reduir el malbaratament alimentari domèstic. Així i tot, al final del document també es fa referència a què se’n fa dels residus, un cop generats.

Normalment es redacta a la fi del projecte, una vegada s’han desenvolupat i completat les diverses fases que componen l’actuació i que havien estat previstes en el projecte. Així i tot, resulta interessant anar recopilant tota la informació necessària al llarg de tot el procés, especialment si aquest ha estat en un període llarg de temps. En la memòria apareixen els aspectes que ens interessa avaluar per avançar en la millora de projectes, tot detectant quins elements han funcionat i quins cal replantejar de cara el futur.

Es tracta de recollir les dades obtingudes amb els instruments d’avaluació, comparar els indicadors prèviament establerts amb la realitat del que ha succeït, analitzar-ho i fer constar a la memòria si s’han complert els objectius, a través de quines accions i quines són les casuístiques que ho han fet possible o per les quals no s’han assolit. Això també servirà per saber si els indicadors plantejats són fàcils de recollir, realistes i si realment reflecteixen tot allò que es pretenia aconseguir.

La memòria final també haurà d’incloure, si s’escau, totes les dades que es considerin significatives i importants en relació amb el projecte en concret. Caldrà tenir en compte si l’entitat s’ha acollit a una subvenció o està subjecta a algun tipus de conveni perquè llavors serà necessari ajustar-se a l’estructura i als elements d’avaluació que es demanin. Hi pot haver casos en què s’hagi d’omplir un model predeterminat de memòria. En l’apartat d’annexos s’inclouria la documentació que hagi generat l’actuació: cartells, programes de mà, dossiers, fotografies i gràfics.

Fer la memòria d’un projecte més atractiva ajuda a la transparència de l’actuació desenvolupada i afavoreix la seva repercussió. Les infografies o els vídeos resum permetent donar visibilitat i explicar de forma més amena i senzilla aquelles dades i informacions que es volen destacar. Aquestes eines són especialment útils a l’hora d’il·lustrar textos que, tot i la importància del seu contingut, poden resultar densos o feixucs per l’extens nombre de dades que recullen.

Destacar els punts més rellevants amb imatges i gràfics pot facilitar la lectura d’apartats com la gestió econòmica o els llocs i espai on s’ha desenvolupat el projecte. El format en vídeo o infografia facilita la seva difusió a través de les xarxes socials, permet resumir en pocs minuts les accions i declaracions més destacables, i atreu fàcilment l’atenció. Existeixen diverses eines i aplicacions, algunes d’accés gratuït, que faciliten la creació d’infografies de forma intuïtiva i atractiva i la creació de vídeos d’animacions. En aquest recurs, n’apareixen algunes