5 aspectes a tenir en compte en el tracte amb persones amb discapacitat visual

Imatge principal a portada: 
 Font: Clement
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Algunes petites recomanacions són suficients perquè una persona no invident es pugui sentir còmoda a l’hora de procedir amb el col·lectiu que pateix aquesta patologia.

El tracte amb una persona amb discapacitat visual no ha de ser diferent del que es té amb qualsevol altra. Hi ha una sèrie de senzilles estratègies de comunicació i relació que permeten un contacte adient amb les persones amb discapacitat visual i que, amb un mínim esforç, aconsegueixen millorar de forma molt notable la seva qualitat de vida. Algunes petites recomanacions han de ser suficients perquè una persona no invident es pugui sentir còmoda a l’hora de procedir amb el col·lectiu que pateix aquesta patologia.

Imatges secundàries: 
 Font: Clement
 Font: Roland
Subtitols: 
Actitud de respecte
Comunicació
Interacció social
Seguretat i organització de l'entorn
Expressió escrita
Continguts: 

Encara que entri en el sentit comú de qualsevol relació entre persones, una bona manera de mostrar l’actitud de respecte a una persona amb discapacitat visual és preguntant abans d’oferir ajudar. Sovint es pot caure en voler col·laborar més del que la persona necessita i és un error perquè llavors passa a ser una mena d’imposició. En tots els casos, quan la persona sol·licita una ajuda puntual, com pot ser travessar un carrer o el número de l’autobús que s’aproxima, el millor és cenyir-se únicament a la demanda.

Un altre aspecte important quan es parlar d’actitud de respecte és evitar la sobreprotecció, ja que representa una valoració que, des de la subjectivitat, es fa del patiment i les necessitats de la persona amb discapacitat visual. Cal tenir en compte, també, que hi ha moltes diferències tant a nivell de funcionament autònom com de caràcter entre qualsevol persona d’aquest col·lectiu, com passa amb la població general, i no té cap sentit generalitzar-ne el comportament creient que tothom actua de la mateixa manera.

Segurament aquest és un dels aspectes en què més dubtes es té, especialment per qui no està acostumat a tractar amb el col·lectiu de persones amb discapacitat visual. Es recomana parlar en un to com l’habitual, a poc a poc i clar. No cridar o elevar la veu més del compte perquè les persones amb discapacitat visual, en general, senten perfectament. És essencial no substituir el llenguatge verbal per gestos perquè en la majoria dels casos, no podran ser percebuts per l’altra persona.

Cal especificar i precisar en el missatge, per tal de no confondre o saturar a la persona amb discapacitat visual. Evitar expressions com “aquí”, “allà”, “això” o “allò”, ja que acostumen anar acompanyades de gestos imperceptibles per la persona. En aquestes situacions és preferible utilitzar termes més orientatius com "a l’esquerra de la taula", "a la teva dreta", "davant de la porta", "darrere teu". De vegades, pot ser també útil conduir la mà de la persona cap a l'objecte i indicar-li de què es tracta.

A diferència del que es podria pensar, es poden utilitzar normalment les paraules "veure" i "mirar" sense considerar-les termes tabú. De fet, les mateixes persones amb ceguesa o discapacitat visual les utilitzen normalment en les seves converses. Per contra, sí que cal anar amb compte a l’hora de fer ús d’exclamacions per avisar d’un perill a la persona. En aquests casos, és preferible emprar un to més informatiu, per tal d'evitar que segueixi avançant i explicar-ho a posteriori.

La millor manera de començar a interactuar amb una persona amb discapacitat visual és presentant-se i identificant-se perquè aquesta sàpiga amb qui es troba. Per descomptat, en cas que sigui coneguda, s’ha d’evitar jugar al joc de les endevinalles per descobrir de qui es tracta. A l’hora de tractar amb ella, cal dirigir la mirada a la seva cara i parlar-li directament pronunciant el seu nom, i no el de l’acompanyant, per saber què vol, desitja o necessita.

Per saludar, si la persona no allarga la mà, se li pot agafar la seva per fer-li saber. En algunes situacions, és important avisar sobre què s’està fent, sobretot si se surt del lloc i quan es torna a entrar. Es tracta d’intentar descriure tot allò que succeeix al voltant i que pugui tenir certa interacció amb la persona. La vista és un sentit primordial per obtenir informació perquè acostuma a ser la primera percepció i, per tant, com major sigui la descripció dels espais, més es facilitarà el benestar de la persona amb discapacitat visual.

Mantenir l’ordre és clau per una bona convivència entre la persona amb discapacitat visual i els espais en què acostuma a habitar. Quan es coneix la ubicació dels objectes és més fàcil trobar-los i això disminueix el risc de cops o xocs fortuïts amb ells. Per tant, és recomanable que, en la mesura del possible, es mantinguin en l'ordre habitual, i, si s'altera, informar-ne a la persona. Per prevenir és aconsellable seguir les següents recomanacions:

  • Portes i finestres: Hauran d'estar totalment obertes o totalment tancades.
  • Cadires: S'hauran de col·locar A sota les taules o enganxades a la paret, mai dispersades per l’espai.
  • Armaris o calaixos: Les portes hauran d’estar totalment tancades.
  • Contrast: Les persones amb resta visual, es poden beneficiar l’ús de fons que presentin un gran contrast amb ells.

Com no podia ser d’una altra manera, també hi ha una sèrie de recomanacions a tenir en compte al moment de presentar textos impresos accessibles a persones amb discapacitat visual. Pel que fa al tipus de lletra, se’n recomana l’ús de senzilles i sense adorns, tipus ‘Arial’ o Verdana’, igual com passa quan s’hagin d’utilitzar números. El format més adequat és sense negreta i tipus oració, evitar l’ús de majúscules per a tota una frase sencera.

Les línies que són massa llargues o massa curtes produeixen fatiga ocular, per tant, en alguns casos pot ser millor escriure en columnes. La separació entre una i altra serà clara i marcada, sense estar massa properes ni separades unes de les altres, ni intercalant imatges entre elles. Els paràgrafs han de ser curts i amb termes concisos, separats els uns dels altres amb una línia. Pel que fa al contrast, el color del paper i de la tinta han d’oferir el millor possible.

field_vote: 

6 accions a tenir en compte després del Covid-19

Imatge principal a portada: 
 Font: Sahron McCutcheon
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

És possible que més endavant es puguin aprofitar les fortaleses de les entitats per avançar-se al futur i agafar les oportunitats que puguin venir arran d’aquesta situació.

La crisi sanitària del Covid-19 s’ha instal·lat en el present sense que cap entitat ni organització estigués preparada per una situació d’aquest tipus.

Imatges secundàries: 
 Font: Sahron McCutcheon
 Font: Glenn Cartstens
Subtitols: 
Tornar a construir
Buscar l’equilibri entre el treball presencial i el teletreball
Diversificar les fortaleses
Mantenir la perspectiva per aplicar canvis organitzatius
Consolidar el procés de digitalització
Assolir expertesa des de la formació
Continguts: 

Mentre la situació excepcional es mantingui vigent, és important estar més que mai al costat de l’equip de treball i de les persones usuàries. Cal tenir en compte les persones associades i tothom qui presti alguna col·laboració a l’entitat, sense ocultar res i sent totalment transparents. Durant el transcurs de la crisi no és temps d'avaluar res, són moments per unir totes les forces i energies en resistir l’embat que ha aparegut sense avís. No serveix de res entrar a valorar quin tipus situacions es podrien haver evitat amb una preparació millor.

Això sí, en moments de parèntesi com l’actual, es pot observar amb més nitidesa que mai les parts del model organitzatiu que potser estan fallant, quina persona de l’equip de treball està veritablement compromès amb la causa i amb l'organització, i si hi ha alguns dels companys i companyes transmeten només missatges negatius, empitjorant encara més aquesta situació. La intenció ha de ser, una vegada superada la crisi, poder avaluar la gravetat i realitzar totes les accions necessàries per recuperar la normalitat, que no pot ser la mateixa que fins ara.

Quan l'amenaça de la pandèmia passi, serà el moment de construir unes noves bases que permetin a l’entitat evitar futures amenaces d'aquest tipus o, almenys, fer tots els possibles per estar millor preparada quan això torni a succeir. No es tracta de reconstruir, sinó de tornar a construir. Evita errors del passat per donar lloc a una nova normalitat més organitzada, amb més recursos, un equip més preparat i amb una major diversificació dels processos i les alternatives en totes i cadascuna de les àrees.

En la mesura del possible, les entitats s’han organitzat perquè la majoria del treball que no requereix presència física en el lloc de treball es pugui desenvolupar des dels domicilis de cada treballador/a. Aquest fet va comportar, des d’un inici, la cerca d’aquelles eines i plataformes per seguir connectats, almenys, els equips de treball. Amb el pas dels dies, s’està demostrant que treballar sense una supervisió directa i sense un control estricte d'horaris, ajuda a una millor orientació a resultats i fa que empleats i empleades siguin més productius.

Aquesta forma de treballar estalvia temps, diners i energia, i permet conciliar millor la vida professional amb la personal. El medi ambient és evident, ja avui, que en surt molt ben parat amb menys mobilitat humana, especialment a les grans ciutats. Hi ha menys interrupcions, només es parla quan es necessita i els ritmes de treball que cadascú s’imposa fan que, inconscientment, s’acabi assumint un lideratge respecte al procés de treball en equip. Són diverses les veus dirigents d’entitats que comencen a veure la possibilitat real de teletreballar de forma habitual.

Explotar per sobre de les possibilitats les fortaleses pensant que així es compensaran les debilitats esdevé un gran error. Actualment, n’és un exemple el personal sanitari, que porta denunciant les retallades des de fa temps i ara pateix una sobreexplotació per intentar pal·liar la falta de material. El personal seria la fortalesa i la falta de material, la debilitat. La situació ha posat de manifest que, malgrat els grans esforços de totes les persones que treballen a primera línia contra la pandèmia, la sanitat ha quedat desbordada.

Això posa de manifest que la bona tasca de qualsevol entitat també té un límit que posen els recursos dels quals es disposa. Rebre una subvenció és, sens dubte, una fortalesa, però no es pot demanar que una única font de finançament com aquesta aporti tots els ingressos. La crisi també ha de servir per potenciar la diversificació de les fortaleses, generant noves fonts de finançament i diversificant el pressupost de manera continuada. Està regularment ajustant projectes i programes a un sol pressupost provoca desgast.

Aquesta aturada obligatòria pot ser una gran oportunitat per analitzar la planificació estratègica de l’entitat. Observar a una certa distància tot allò que s’està fent, des de la forma de dur-ho a terme fins als motius i la finalitat, pot ajudar a replantejar qüestions que abans no hi havia temps suficient per a pensar-les en profunditat. Precisament, l'anàlisi en perspectiva és una de les claus més importants en processos de planificació estratègica.

Allunyar-se dels problemes visualitza amb més claredat la solució. Partint d’aquesta premissa, un dels exercicis que millor funcionen en els processos de planificació estratègica consisteix en projectar l’organització en el futur. Imaginar-la amb una millor definició dels objectius, accions i indicadors, una formació contínua per a l’equip, una major comunicació entre departaments i amb un pressupost més gran i diversificat. Probablement sorgirien uns màxims difícils d’assolir completament, però que donarien lloc al camí a seguir i no sortir-se’n.

Les noves tecnologies aplicades al dia a dia de les entitats eren, fins al moment, més una opció que una obligació. Les trobades i les reunions amb qualsevol dels agents que en formen part requerien tant la coincidència en l’espai com en el temps de tothom qui n’havia de formar part. L’arribada de la crisi de la Covid-19 ha provocat que la primera variable s’hagi obviat, la qual cosa ha evidenciat la necessitat d’inversió en digitalitzar les organitzacions. Com més àgil sigui la possibilitat que les de treballar i actuar des de qualsevol lloc, major serà l’eficiència de les accions.

Passa el mateix en el cas de la digitalització de la captació de fons. Potser és un tema que s’havia deixat en certa manera abandonat, però que amb l’arribada d’aquesta crisi caldrà incloure’l en una de les prioritats de cara a un futur proper. Només cal donar un cop d’ull al fotimer de campanyes de micromecenatge posades en marxa aquests dies per recollir fons per combatre la pandèmia. Si l’entitat compta amb les eines i l’expertesa per tirar-les endavant, tindrà avantatge quan aquesta s’hagi de dur a terme amb certa urgència.

L'única manera de protegir-se davant la incertesa que produeixen les amenaces a gran escala és estar preparat, millorant diàriament i formant-se en l’àmbit de treball en el qual s’actua. Les organitzacions del tercer sector han tingut la capacitat d’adaptar-se sempre a les necessitats sorgides en una societat canviant, fet que només s’aconsegueix assolint expertesa contínuament. Segur que aquesta crisi augmentarà l’oferta de formacions en línia, també quan tot torni a la normalitat. Serà una bona forma de seguir capacitant-se per un futur incert.

field_vote: 

Estratègies per gestionar les emocions en confinament

Imatge principal a portada: 
 Font: Tengyart
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Els i les professionals recorden la importància de no bloquejar cap dels sentiments negatius. S’aniran transformant i deixaran un espai pels records i les emocions més positives.

La situació d'excepcionalitat que viu actualment la societat pot afectar la salut emocional de la ciutadania. El confinament causat per l’alerta sanitària, que suposa la reclusió i aïllament forçat de les persones, tindrà conseqüències a curt, mig i llarg termini. L'extensió de la pandèmia, el risc de contagi o la impossibilitat de no quedar amb amistats o no veure la parella, són situacions que poden generar tristor, incertesa, angoixa, por i fins i tot ràbia.

Imatges secundàries: 
 Font: Tengyart
 Font: Rawkkim
Subtitols: 
L’ansietat
La por
Les preocupacions
La tristesa
La soledat
El dol
Continguts: 

L’ansietat és una emoció que de forma ocasional pot experimentar qualsevol persona. Les recomanacions són no escoltar el cos permanentment, ja que una vigilància excessiva pot augmentar els nivells d’ansietat. Per combatre-ho, resulta interessant parar atenció a tot allò positiu que apareix en l’entorn i intentar identificar la font de preocupació. Verificar si les prediccions que es fan són realistes, també permet reduir aquesta emoció, i és que sovint no ocorre allò que es creia que passaria.

Estretament lligada a l’ansietat apareix la por, una emoció que es magnifica amb la sensació d’incertesa de cara el futur en situacions com l’actual. Buscar moments de tranquil·litat i intimitat per realitzar alguna pràctica de relaxació ajuden a minimitzar el temor. Assegurar-se menjar i dormir bé, la pràctica d’exercici moderat, la baixa ingesta de substàncies excitants com el cafè o el té i de dolços, i la realització d’activitats agradables contribuiran a una major sensació de tranquil·litat a la persona i allunyaran la por de la seva vida.

En situacions d’incertesa és probable que apareguin pensaments que interfereixin i portin a estats emocionals negatius. Aquest fet pot provocar una sèrie de creences negatives en tot allò que suposadament podria succeir i la sensació que tot plegat acabarà sent massa difícil per ser resolt. Per no caure en aquesta trampa, és necessari identificar aquestes potencials preocupacions i afrontar la negativitat de forma proactiva.

És importar limitar el temps d’exposició a escoltar, llegir i sentir notícies. En casos com l’actual, amb un cop al dia pot ser suficient. Formular-se preguntes sobre el futur no té gaire sentit en moments així i cal procurar de no parar-se a pensar massa en això. També resultar interessant intentar distingir els esdeveniments controlables dels que no ho són i provar de tolerar la incertesa. A la vida hi ha molts esdeveniments que no es poden controlar i que cal aprendre a acceptar, encara que generin malestar.

Sentir-se bé amb un mateix és una sensació que depèn de múltiples factors, tant presents com també passats, i seguir unes pautes bàsiques permet gestionar de la millor manera l’emoció de tristesa. És important tenir en compte que el fet de sentir-se trist o trista sovint no depèn de la pròpia persona, sinó de factors externs que, de vegades, són incontrolables. Estabilitzar l’estat anímic és clau per poder assolir certa pau interior i per això és necessari seguir uns criteris d’actuació adequats a la realitat de cada persona.

Especialment en temps de confinament és important planificar unes rutines diàries per evitar romandre sense fer res. Mantenir contacte amb altres persones per donar-se suport mútuament, planificar possibles trobades futures o, únicament, per conversar. En la mesura del possible, prendre lleugerament el sol de forma regular, des d’un balcó, terrassa o des de la finestra, pot ajudar a evadir la sensació de tristesa. Així mateix, també utilitzar i recordar imatges agradables que aportin pensaments positius.

Els moments actuals són propicis per a l’increment de certs sentiments com la buidor i la soledat, independentment de si el confinament es realitza en solitud o en companyia. Identificar les causes de la sensació de sentir-se sol/a i comprendre si són objectives és el primer pas per començar a alliberar aquest sentiment dels pensaments. Cal observar la situació en perspectiva i adonar-se que en la situació actual, segurament aquesta emoció és compartida entre moltes altres persones d’arreu.

Per afrontar els sentiments de soledat resulta interessant programar un pla diari d’activitats. Connectar amb els éssers estimats i, fins i tot, promoure alguna activitat amb ells i elles. Les xarxes socials, en cas de solitud, poden servir també per distreure’s però no és bo abusar-ne per la quantitat d’informació que aporten. Pot ser una bona època per aprendre alguna cosa nova que la rutina diària sempre havia impedit fer i, sobretot, dormir bé perquè els mecanismes bioquímics s’activin correctament. Escriure pot ser també una bona estratègia per sentir-se ocupat.

Les persones que han patit la pèrdua d'alguna persona propera en les darreres setmanes, ho han de viure de manera totalment deshumanitzada. En la majoria de casos, no poden acompanyar ni durant la malaltia, ni en la mort. En aquests moments apareixen i es barregen diferents sentiments i emocions que dificulten de forma significativa el procés del dol. Per afrontar-lo en aquests moments excepcionals, hi ha diverses estratègies que poden ajudar a suportar-lo millor.

Una d’elles és compartir-ho amb persones properes, mitjançant el contacte a través de trucades o videoconferències o, fins i tot, escrivint els sentiments en cartes o en un diari com a via de sortida expressiva. També considerar tota la vida de la persona i no només els últims dies de la malaltia, ja que això impedeix valorar la petjada que ha deixat la persona en la vida del seu entorn més proper. Sens dubte, també cal cuidar-se i trobar moments per descansar davant d’aquesta situació.

En moments com aquests, en què els rituals més habituals a l’hora de compartir el dol no es poden dur a terme, es pot buscar altres formes de dir adeu. Dedicar un espai amb fotos, flors i una espelma; compartir records i anècdotes, i decidir conjuntament una forma d’acomiadar-se des de casa pot ser una bona manera de passar-lo des del confinament. És important, també, involucrar-hi tota la família. Els infants poden fer dibuixos o manualitats, escriure algun text i així també es senten partícips de la cerimònia.

field_vote: 

Consells de seguretat alimentària per preparar àpats d’aprofitament

Imatge principal a portada: 
 Font: Randen Pederson
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Per preparar un gran àpat per a moltes persones en una trobada, cal tenir en compte una sèrie de qüestions diferents de les que s’han de preveure quan es prepara a casa.

El malbaratament alimentari provoca la pèrdua de milers de tones d’aliments. En els països rics s’estima que es desaprofiten prop d’un 50% dels aliments, mentre al món hi ha uns 800 milions de persones que no poden alimentar-se adequadament. Sense anar més lluny, a Catalunya cada persona llença uns 35 kg. de menjar a l’any. Habitualment, com major sigui el nombre de persones per a qui s’ha d’elaborar un àpat, més difícil resulta acotar la quantitat d’ingredients necessaris.

Imatges secundàries: 
 Font: Randen Pederson
 Font: Calafellvalo
Subtitols: 
Planificar les condicions d’higiene
Seleccionar i conservar
Emmagatzemar els aliments fins al moment oportú
Preparar l’àpat amb cura
Oferir un servei amb garanties
Formar el personal
Continguts: 

És important dissenyar el menú amb temps i en funció dels aliments que es pensen recuperar, i també estudiar bé els requeriments específics de transport, conservació i elaboració dels productes abans de recollir‐los. Cal assegurar-se que el lloc reuneix les condicions necessàries per tenir suficient espai de treball i una font d’aigua potable que, en cas que no s’hi tingui accés, és necessari portar-ne suficient i guardar-la en un lloc apropiat.

Cal tenir present que hi haurà l’equipament suficient, des de taules de treball, fogons i instal·lacions adequades, fins a utensilis, termòmetres, sabó, paper per netejar, plats i coberts, per preparar la quantitat d’aliments que es pensen fer servir i mantenir higiènicament el lloc i l’equipament. Confeccionar un pla de neteja del lloc i l’equipament abans de la celebració de l’àpat i després, i designant una persona responsable que comprovi que es compleix, és indispensable.

Fer una tria acurada entre els aliments en bon estat i els que no ho estan és imprescindible per saber quins ofereixen garanties suficients i quins cal eliminar, impedint que entrin en la roda de la preparació de l’àpat. Ja sigui per envasos deteriorats, ingredients amb signes d’alteració o incerteses en les garanties del procés de conservació. A ser possible, aquesta selecció l’haurien de dur a terme persones amb suficients coneixements en la matèria.

En cas de dubte sobre la idoneïtat de l’aliment en qüestió, el millor és no fer-lo servir i, en la mesura del possible, enviar-lo a un procés de reciclatge o aprofitament per a d’altres usos. I és que cal tenir molta cura a l’hora de respectar les temperatures de conservació del menjar i no s’ha de tenir inconvenient a l’hora de separar qualsevol aliment que no es pugui conservar en les condicions necessàries de refrigeració o congelació.

Entre les compres i el moment en què s’han de cuinar els aliments hi ha un decalatge de temps en què l’emmagatzematge pren el paper protagonista. És important que, un cop adquirits els productes que es faran servir a l’àpat, especialment els frescos i aquells que puguin necessitar processos de refrigeració o congelació, es reservin protegits de qualsevol focus de contaminació. Per això, és importar ordenar-los, intentant que no tinguin contacte directe amb el sòl i restin resguardats de la llum solar directa.

Durant almenys 30 segons, les mans cal rentar-les amb sabó abans de començar a preparar l’àpat. També després de tocar o manipular qualsevol aliment, producte o envàs, sigui del material que sigui. És idoni netejar i desinfectar les superfícies de treball abans de la posada en marxa de la preparació l’àpat i mantenir-les en un estat adient per a la manipulació dels aliments. Cal reservar una àrea i estris per preparar els aliments crus dels quals ja han estat cuinats o dels preparats en fred a punt per consumir.

És molt important no deixar que els productes i aliments que s’han mantingut a través d’un procés de refrigeració estiguin a temperatura ambient més de dues hores. Els congelats s’han de descongelar primer a la nevera i no directament a temperatura ambient. En cas que no sigui possible, és millor cuinar-los directament. Assegurar-se que els aliments cuinats assoleixen una temperatura de 75 °C o més és clau per evitar qualsevol tipus de problema en la ingesta.

L’acte de servir l’àpat al públic ha de seguir unes garanties de seguretat alimentària, com tot el que s’ha fet prèviament. La norma principal és que no es pot demorar més enllà de les dues hores des de la preparació. Òbviament, l’aliment a punt per consumir s’ha de posar en un plat net i, en cas de no servir-se immediatament pel nombre de comensals a servir, cal desar-los sobre una superfície neta protegida de possibles contaminacions, separada de la resta dels aliments i fora de l’abast de les persones assistents a l’acte.

Els àpats de gran envergadura, amb un nombre elevat de comensals requereixen, com s’ha mostrat fins ara, la implicació de diverses persones en la seva organització i, encara més, en el moment de la preparació. Per això, és important comptar amb persones voluntàries que puguin donar un cop de mà, especialment en les hores abans, durant i després de l’àpat. Per això, és important explicar a les persones voluntàries com s’ha planificat l’àpat i quina és la tasca de cadascú.

Les persones responsables també són les encarregades de donar les instruccions pertinents d’higiene a totes les persones que col·laboren, adequades a les seves funcions perquè es manipulin correctament els aliments. Així mateix, resultar interessant destinar una persona responsable que s’encarregui que voluntaris i voluntàries apliquen la formació rebuda i, alhora, puguin ajudar en cas que s’observi alguna deficiència en tot el procés.

field_vote: 

Les 6 fases del cicle de gestió del voluntariat a les entitats

Imatge principal a portada: 
 Font: Ajuntament Esplugues de Llobregat
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

És un model que facilita el funcionament del voluntariat a l’entitat i que, gràcies a la visió global que aporta, permet a l’entitat reflexionar sobre el model que vol i necessita.

El cicle de gestió del voluntariat no se centra només en àrees concretes, sinó que permet tenir una visió integral de totes les fases de col·laboració entre la persona voluntària i l’organització. És un model que facilita el funcionament del voluntariat i que, gràcies a la visió global que aporta el cicle, permet a l’entitat reflexionar i decidir quin model de gestió del voluntariat vol i necessita, d’acord amb les seves activitats i la seva dimensió, o d’altres variables com les persones destinatàries, els serveis que ofereix o el territori on té influència.

Imatges secundàries: 
 Font: Ajuntament Esplugues de Llobregat
 Font: Ajuntament Esplugues de Llobregat
Subtitols: 
Fase de preparació
Fase de definició
Fase d’incorporació
Fase de desenvolupament
Fase de reconeixement
Fase de desvinculació
Continguts: 

Inclou tots aquells elements que serveixen per contextualitzar el voluntariat de manera transversal i s’estableix la manera de gestionar-lo. Les accions que cal desenvolupar en aquest sentit, es concreten en tres grans línies:

  • Estructura organitzativa
  • Planificació
  • Sistematització dels processos

La importància del voluntariat en les organitzacions fa necessària la presència d’una figura encarregada, tant pel que fa a la gestió com a la coordinació. L’existència o no d’un referent en l’àmbit del voluntariat constitueix la primera peça per al futur desenvolupament del projecte. El pas següent consisteix a desenvolupar un pla de voluntariat, on es defineix una orientació evident per al conjunt de l’organització i que permet assegurar-se que l’equip comparteix les mateixes línies generals d’actuació.

Al final d’aquesta primera fase s’estructuren els mecanismes que serviran de guia per a la gestió i la coordinació de les persones voluntàries. La sistematització dels processos en l’àmbit del voluntariat no s’ha d’interpretar com una major instrumentalització d’aquest col·lectiu per als objectius de l’organització, sinó com una manera de facilitar la coordinació del voluntariat amb la resta d’agents que formen part de l’entitat. A més, pot agilitar processos, fet que permet incrementar el temps destinat a les relacions personals.

Engloba tots aquells elements que l’organització ha de considerar en el procés previ a la incorporació de les persones voluntàries. Un element important que cal tenir en compte en la fase de definició és la concordança entre la missió i els valors de l’organització i els de la persona voluntària. El treball se centra, concretament, en els elements següents:

  • Definició de perfils
  • Captació de noves persones col·laboradores
  • Selecció o assignació

Les descripcions dels perfils s’han d’haver fet, en part, en el moment d’elaborar el pla de voluntariat, però s’aniran concretant tant en el moment de la definició dels mateixos com en els posteriors passos de captació i selecció. La política de captació que es defineix a l’entitat ha de permetre detectar on es poden trobar els perfils definits, i determinar els canals necessaris per arribar-hi. Finalment, els processos de selecció i assignació han de garantir que l’organització incorpora les persones adequades per cobrir els perfils descrits.

Per tant, aquesta fase implica respondre a un seguit de qüestions, entre les quals es podrien

  • Quines són les tasques que pot dur a terme la persona voluntària a l’entitat?
  • Quins tipus de persones es necessiten?
  • On es poden trobar aquestes persones?
  • Es fa una selecció entre totes les persones que s’ofereixen?
  • Com es fa aquesta selecció?
  • Hi ha establerts uns criteris d’assignació per a les noves persones voluntàries?

S’hi inclouen tots els processos que es duen a terme a partir del moment en què l’organització accepta la persona després de la selecció i quan la persona decideix definitivament incorporar-se al projecte. L’entitat disposa d’una nova col·laboració i ha d’engegar diversos processos propis d’aquesta fase, com la formalització del compromís voluntari, i el procés d’acollida i incorporació. La importància d’aquesta fase rau en el fet que, deixant de banda l’entrevista de selecció, es tracta del primer contacte de la persona amb l’entitat.

En aquest punt és important establir d’alguna manera el compromís de l’entitat i la persona voluntària. És recomanable fer-ho per escrit, on es clarifiquin les expectatives de les dues parts perquè avui dia la legislació exigeix l’acord escrit en qualsevol organització. Tota entitat ha de disposar d’aquest document, que explicita la relació i constitueix la base de la col·laboració. L’acord ha d’incloure els drets i les obligacions d’ambdues parts, com a mínim els que estableix la Llei del voluntariat i una assegurança, però també la flexibilitat perquè les dues parts se sentin còmodes.

La carta de compromís és l’expressió escrita de la relació desinteressada del voluntariat i, com a tal, és aconsellable que estigui redactada en un llenguatge adequat a l’estil de l’entitat i de la relació que s’estableix a partir d’aquest moment. Cal evitar la terminologia tècnica o confusa que pugui distanciar el document de la realitat comuna a les dues parts. El moment de la signatura del compromís s’ha d’enfocar com un pas més del procés d’acollida, per evitar que es converteixi en un tràmit administratiu que li resti valor.

És l’etapa de més durada en la relació de les persones voluntàries amb l’entitat. És la fase que reflecteix la vida del voluntariat a l’entitat i, per tant, també l’etapa en què hi ha més àrees d’acció en referència a la gestió del voluntariat. Organització, formació, comunicació, participació i seguiment són els eixos al voltant dels quals pivoten les accions, en què la seva incidència pot recaure en més d’un. Cal tenir en compte que, durant aquesta fase, una activitat realitzada per l’organització no sempre serà atribuïble exclusivament a un dels eixos anteriors.

La perspectiva integral de la trajectòria del voluntariat dins de l’organització es potencia durant aquesta etapa. Sovint, es considera que ja s’han dedicat esforços a la coordinació del voluntariat en les fases prèvies de preparació, definició i incorporació, i llavors, una vegada que la persona ja col·labora, les energies s’orienten cap a la seva tasca o responsabilitat. Durant aquesta fase, convé que la persona responsable mantingui el contacte amb el/la voluntari/ària i que s’estableixin reunions amb responsables del projecte per fer-ne un seguiment.

És una de les fases de més importància per fomentar la implicació del voluntariat. La característica que defineix tot el voluntariat és que la seva aportació és gratuïta i, per tant, es descarta la percepció d’aportacions econòmiques o en espècie per fer la seva tasca. No obstant això, l’agraïment i el reconeixement es troben entre les obligacions de l’entitat i es poden plasmar de múltiples maneres, amb l’existència de canals de participació del voluntariat. Pel que fa al reconeixement, ha d’anar molt més enllà de qüestions concretes i valorar la globalitat de l’aportació.

Per això, cal analitzar els perfils i les motivacions de la persona voluntària per esbrinar com entén la persona el reconeixement. Perquè aquest sigui real i el voluntariat el percebi i el valori, hi ha criteris comuns (McCurley, S.; Lynch, R., 1996):

  • No s’ha d’oblidar mai el reconeixement al voluntariat.
  • El reconeixement ha de ser continuat i freqüent.
  • S’han d’utilitzar o combinar diversos mètodes.
  • Les accions han de ser sinceres i mai forçades.
  • S’ha de valorar també a la persona, a més de la seva tasca.
  • Les accions han d’estar directament relacionades amb els resultats.
  • Les diferents accions de reconeixement han de ser consistents entre sí.
  • El reconeixement ha de ser immediat o pròxim a la tasca valorada.
  • El reconeixement s’ha d’adaptar a les característiques o els perfils del voluntariat.
  • Cal ser coherent reconeixent allò que l’entitat valori més.

Es poden diferenciar les accions de reconeixement segons la seva visibilitat. Entre les més visibles s’inclourien les cartes d’agraïment, per exemple. Els mecanismes menys visibles es fan en el dia a dia i resulten ser més intangibles. També es pot distingir segons el seu grau de formalitat, el formal es caracteritza per disposar d’accions, en més o menys grau, establertes i planificades dins del funcionament de l’organització. El reconeixement informal comprèn aquelles accions diàries en què s’agraeix de manera directa l’aportació de la persona.

La desvinculació implica la desaparició de les obligacions mútues que s’estableixen formalment al principi per mitjà de la carta de compromís del voluntariat. Les organitzacions han de ser conscients que aquest moment forma part de la trajectòria de la persona com a voluntari o voluntària i és necessari viure la desvinculació com una etapa més en el cicle del voluntariat. Tant la persona que es desvincula com la mateixa entitat necessiten gestionar la sortida. Les organitzacions haurien de disposar de sistemes de gestió de la desvinculació.

Aquest moment es pot utilitzar en positiu des de tota mena d’entitats per plantejar una reflexió, ja sigui al voltant de la gestió d’aquesta persona, sobre les seves funcions i la forma de desenvolupament a l’entitat. També en relació amb els aprenentatges i els aspectes de millora i els instruments múltiples de gestió de la sortida de l’entitat com poden ser una entrevista, una enquesta de valoració o una trucada telefònica posterior a la sortida, unes accions quepoden ser complementàries entre si.

Aquest recurs s’ha basat en la publicació Manual de gestió del voluntariat que es pot trobar a la biblioteca de Xarxanet.

field_vote: 

Com millorar la participació de la base social de l’entitat

Imatge principal a portada: 
La importància de la participació interna a les entitats. Font: Xarxanet
Autor/a: 
Josep Carbonell
Resum: 

Recollim consells i recomanacions per fomentar la implicació i integració dels diferents col·lectius que conformen una organització.

La base social esdevé la principal font d’informació i difusió d’una entitat i és per això, que cal que sigui forta i participativa, que se senti partícip d’un col·lectiu i que actuï en consonància amb els valors i la missió de l’entitat. Ara bé, que la base social d’una entitat estigui involucrada no és fruit de la casualitat sinó que cal destinar-hi esforços, recursos i temps per gestionar-la de manera transversal.

Imatges secundàries: 
La importància de la participació interna a les entitats. Font: Xarxanet
Subtitols: 
Voluntariat
Equip tècnic
Junta directiva
Persones destinatàries/beneficiàries
Persones associades
Altres col·lectius
Continguts: 

El voluntariat és un element cabdal en la gran majoria d’entitats a Catalunya i representa una forma de participació pròpia de les organitzacions sense ànim de lucre.

Les persones voluntàries poden estar integrades en una àrea concreta de l’organització o participar de manera transversal, sigui prestant serveis, organitzant activitats o compartint els seus coneixements. Tanmateix, dins les entitats existeixen diferents tipus de voluntariat tenint en compte el grau de dedicació: voluntariats puntuals o voluntariats amb alt grau de compromís; i el perfil de les persones voluntàries.

Per tant, ens trobem amb un voluntariat molt divers, que ens interessa fer partícip de l’entitat. Per potenciar el seu compromís i participació, es recomana:

  • Elaborar un pla de voluntariat que incorpori accions enfocades a potenciar la participació i el compromís amb l’entitat de les persones voluntàries en les diferents etapes del cicle de vida del voluntariat dins l’organització.
  • Habilitar canals de comunicació adequats per a les persones voluntàries per rebre informació relacionada amb la tasca que desenvolupen.
  • Generar espais de debat on el voluntariat pugui compartir idees relacionades amb la seva tasca i realitzar propostes innovadores o de millora.
  • Potenciar la relació amb les persones remunerades de l’entitat tot assignant funcions a les persones voluntàries dins dels mateixos programes o àrees en què treballa l’equip tècnic.

Les motivacions que mouen les persones a voler treballar en organitzacions sense ànim de lucre acostumen a estar lligades a la missió i les activitats de l’entitat.

Per potenciar la seva participació i sentiment de pertinença, caldrà considerar-los com a col·lectiu identificable de l’organització i implicar-los en les decisions estratègiques. En aquest sentit, s’aconsella:

  • Establir un canal de comunicació regular i estable entre aquestes persones i la resta d’agents de l’entitat.
  • En el procés de selecció del personal, considerar aspectes com el grau de sensibilitat de la persona amb la missió i els valors de l’entitat.
  • Crear espais de trobada conjunta de l’equip tècnic (seminaris, reunions,...) per compartir coneixements i fomentar el sentiment de pertinença.
  • Combinar espais formals i informals de relació. Les trobades informals poden constituir espais d’intercanvi importants.
  • Pensar fórmules per fer partícip l’equip tècnic dels elements estratègics de l’organització i de la seva missió, visió i valors.
  • Crear canals perquè les persones remunerades de l’organització puguin expressar el seu punt de vista i participar de manera activa en les decisions de l’entitat.
  • Convertir les persones tècniques en transmissores de l’organització, ja sigui apareixent en documents de l’entitat com participant o assistint a actes representant-la.

La junta directiva d’una entitat té com a objectiu definir les línies estratègiques i vetllar perquè les actuacions desenvolupades per l’organització siguin coherents amb els valors i la missió. Són els màxims responsables i en la majoria d’ocasions desenvolupen la funció de forma no remunerada.

Perquè les persones que formen part de la junta directiva, que en molts casos tenen una dedicació reduïda, se sentin implicades amb l’entitat, s’aconsella:

  • Fomentar el compromís organitzatiu d’aquest col·lectiu. A vegades es planteja la participació en aquest grup com una activitat amb poca dedicació i la poca implicació pot tenir greus repercussions en el funcionament de l’entitat.
  • Generar una relació fluida entre l’equip directiu i el personal tècnic basada en la confiança i la transparència. Això ajudarà a uns i altres a sentir-se més integrats dins de l’organització.
  • Proporcionar a la junta directiva la informació necessària per dur a terme la seva tasca i poder prendre decisions estratègiques rellevants. En aquest sentit, és recomanable evitar l’excés d’informació innecessària.
  • Introduir espais d’avaluació i debat en la mateixa Junta que permetin analitzar l’estat de l’entitat i establir mesures per millorar-la.

Les activitats i actuacions d’una entitat estan adreçades, en la majoria dels casos, a les persones beneficiàries. Per tant, és fàcil entendre la importància del col·lectiu dins de la base social de l’entitat i la necessitat que esdevingui un grup implicat en aquesta.

El nivell d’implicació fluctua molt depenent de l’àmbit d’activitat de l’organització. No és el mateix una associació d’afectats on les persones beneficiàries es converteixen també en els seus principals impulsors/es, que una entitat de cooperació. En aquest darrer cas, és essencial implicar les persones i les organitzacions del país beneficiari. Això permetrà a les entitats conèixer amb profunditat les seves necessitats i adequar les seves accions en aquesta direcció.

Per involucrar aquest col·lectiu i millorar la participació s’aconsella:

  • Tenir-los presents a l’hora de transmetre informació de l’entitat
  • Convidar-los a activitats de l’entitat i a participar en la detecció de necessitats i avaluació dels serveis.
  • Crear canals de comunicació estables que permetin anar fent un seguiment de les accions i que els permeti proposar noves accions.

Les persones associades són un altre col·lectiu imprescindible en tota entitat, ja que serveixen de connectors per implicar a la societat en les actuacions i missió de l’organització. Es tracta de perfils heterogenis amb graus d’implicació ben diversos.

Per fomentar la participació en aquest col·lectiu és essencial:

  • Enviar material informatiu de l’entitat: memòria anual, butlletins informatius, enviament d’informació periòdica.
  • Reconèixer la importància de les persones associades i mencionar les seves aportacions en els materials de l’entitat.
  • Oferir possibilitats de col·laboració diversa.
  • Implicar-los en activitats de l’entitat i oferir espais per a la seva participació, perquè puguin formular propostes, opinions, etc.
  • Realitzar consultes participatives en què les persones associades puguin donar el seu punt de vista sobre qüestions estratègiques de l’entitat.
  • Comptar amb canals oberts per tal que puguin participar també en el disseny i en la programació d’activitats de l’entitat.
  • Establir mecanismes d’avaluació de la satisfacció de les persones associades, per exemple, mitjançant enquestes periòdiques.

També formen part de la base social d’una entitat les persones col·laboradores o l’entorn. Tot i tractar-se de col·lectius que mantenen una relació més puntual, també interessa tenir-los involucrats i potenciar el seu grau de compromís.

En aquest sentit, pot ser interessant:

  • Plantejar consultes puntuals sobre aspectes concrets en els quals tenen experiència.
  • Mantenir-los informats de les activitats de l’entitat, mitjançant materials informatius i la memòria.
  • Organitzar accions per tal de fer créixer la seva implicació i oferir col·laboracions.
field_vote: 

Quins són els col·lectius involucrats en les entitats?

Imatge principal a portada: 
 Font: Fundació Pere Tarrés
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Aquest recurs defineix cada un dels agents que formen part de les entitats i la relació que s’hauria d’establir per a un bon funcionament de l’organització.

Segons el tipus d’organització i la seva activitat, la interrelació entre els col·lectius que formen part de l’entitat es produeix amb més o menys facilitat. Ara bé, abans de crear espais específics de relació, cal que totes les persones que formen part de l’organització tinguin clar en quin dels col·lectius que formen l’entitat pertanyen, quines són les seves funcions, les tasques i quin lloc ocupen en el sí de l’organització. En aquest recurs, es dona resposta a aquestes qüestions a partir de la definició de cada un dels col·lectius i dels rols que ocupa cada agent involucrat.

Imatges secundàries: 
 Font: Fundació Pere Tarrés
 Font: Fundació Pere Tarrés
Subtitols: 
Persones destinatàries
Voluntariat
Equip tècnic
La junta directiva
Persones associades
Altres col·lectius
Continguts: 

Aquest col·lectiu adopta diferents rols depenent l’entitat i de l’activitat que es duu a terme. Un dels casos més evidents de persones destinatàries es dona en les entitats de caire social, moltes de les quals estan adreçades a l’atenció a les persones i, per tant, cada usuari/ària que rep el servei forma part d’aquest col·lectiu. Ara bé, també es troben entitats en què aquest terme pot ser més difús. Per exemple, els espai de participació en què les mateixes persones afectades o les famílies, a més de ser les destinatàries de l’acció de l’entitat, es converteixen en principals agents impulsors.

També en els projectes de cooperació cada vegada es detecta més la necessitat d’implicar les persones i les organitzacions del país beneficiari. En aquest sentit, és important avançar en la implicació d’aquells col·lectius destinataris en les accions de l’organització. Per tot això, és important incorporar totes les persones destinatàries com un grup a considerar a l’hora de transmetre informació sobre l’organització, a convocar-les a les activitats realitzades, a participar en la detecció de necessitats i en l’avaluació dels serveis.

Com a representació d’una forma de participació pròpia de les organitzacions no lucratives, el voluntariat és un dels principals col·lectius per a moltes entitats. La seva participació pot donar-se de diverses maneres i manifestar-se en diversos tipus, però a causa de l’important paper que juga el voluntariat, és important gestionar la seva tasca de manera adequada. Una de les actuacions a tenir en compte pot l’elaboració d’un pla de voluntariat que incorpori accions a dur a terme en les diferents etapes per les quals passa la persona voluntària en l’organització.

Les motivacions que porten a les persones a treballar a les organitzacions no lucratives acostumen a estar vinculades al tarannà de l’entitat. Un dels objectius hauria de ser que l’equip fos participatiu i per això caldrà tenir-lo en compte com a part de la identitat de l’organització, i fer-lo present a l’hora de fomentar accions participatives. Per potenciar la implicació de les persones remunerades es poden establir certes accions, que ja es poden iniciar al moment de selecció del personal, considerant aspectes com la sensibilització amb la causa de l’entitat.

Una altra forma d’enfortir la relació entre equip tècnic remunerat i la resta de col·lectius implicats amb l’entitat, com podria ser el voluntariat, és assignant funcions a les persones voluntàries dins dels mateixos programes o àrees en què treballa l’equip tècnic. També crear també espais de trobada conjuntaque serveixin per compartir coneixements i experiències, i combinar espais formals i informals de relació. Un altre aspecte rellevant és que l’equip tècnic pugui ser partícip dels elements estratègics de l’organització, i de la missió, la visió i els valors que la guien.

El principal objectiu de les juntes directives és el de definir les línies estratègiques i vetllar perquè l’actuació de l’organització vagi enfocada al compliment de la missió. Són els màxims responsables de l’entitat i en la majoria de les ocasions desenvolupen aquesta funció de forma no remunerada. Aprofitar el màxim les potencialitats i les sinergies d’aquest col·lectiu pot esdevenir un factor clau d’enfortiment de les entitats. Per això és fonamental que les persones que formen part de la junta se sentin implicades a l’entitat i participin de les seves accions.

La relació de la junta amb l’equip tècnic ha de ser fluïda, transparent i basada en la confiança. En aquest sentit, resulta important determinar i respectar les funcions de cada un, així com establir objectius comuns. Així mateix, cal que la junta compti amb la informació necessària i s’analitzi el seu funcionament. El fet d’integrar perfils diversos en les juntes i que hi hagi una certa renovació periòdica, és un element positiu per a l’organització, ja que permet sumar habilitats i integrar aportacions enriquidores.

Les persones associades constitueixen un grup important de suport que cal diferenciar del voluntariat. Així i tot, en certes ocasions, alguna persona pot tenir el rol d’associada i de voluntària dins de la mateixa entitat. En nombrosos casos, les organitzacions utilitzen aquest tipus de col·laboració per implicar a la societat en l’activitat i augmentar la notorietat de la seva tasca. Per tal de fomentar la seva participació, hi tenen un paper important la comunicació i el reconeixement d’aquest col·lectiu en les informacions que es transmeten, especialment de portes en fora.

En aquest apartat hi entrarien col·laboradors i col·laboradores. Uns agents a qui, tot i mantenir una relació de caràcter més puntual amb l’entitat, és important assegurar una bona gestió per tal de sustentar el seu grau de compromís. Algunes de les accions que poden fer-se per aconseguir-ho és la comunicació de les activitats de l’entitat, mitjançant materials informatius o la memòria de l’entitat. També informar sobre la possibilitat de col·laboracions més estables o realitzar una campanya de captació a través de les persones col·laboradores.

field_vote: 

Com s’estructura una campanya de micromecenatge?

Imatge principal a portada: 
 Font: ColaBoraBora
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Pel que fa a la seva estructura es podria dividir en quatre blocs, els quals es defineixen en aquest recurs, juntament amb l’explicació dels elements clau de disseny i funcionalitat.

Una campanya de micromecenatge és un conjunt de missatges transmesos a través d’una web amb l’objectiu de finançar i/o crear de manera col·laborativa un projecte amb la participació d'un nombre considerable de persones. És important que la campanya de micromecenatge contingui informació de què és i per a què serveix la iniciativa, què soluciona, perquè és necessària la col·laboració de la gent, què es realitzarà amb els recursos obtinguts, quin és el retorn de la inversió o recompenses, i què passa si no s’assoleix l’objectiu de finançament.

Imatges secundàries: 
 Font: ColaBoraBora
 Font: ColaBoraBora
Subtitols: 
Indicadors principals
El vídeo de campanya
Indicadors d’estat
Barra d'accions
Informació de qui crea la campanya
Descripció de la campanya
Explicació de recompenses i aportacions
Zona de preguntes freqüents
Continguts: 

El primer que se sol veure en una campanya són els indicadors que mostren el nombre d'aportants, de mecenes, de donants, de persones inversores o prestadores segons sigui el tipus de micromecenatge, i dels comentaris i actualitzacions que s'han produït al llarg de la campanya. En la pestanya del nombre d'aportants s’acostuma a poder consultar els avatars i la informació bàsica d’usuaris/àries que han fet aportacions. Fins i tot, en algunes plataformes es permet accedir a la fitxa completa d'usuari/ària.

Un element molt important per potenciar la recaptació d'una campanya de micromecenatge és el contingut audiovisual. El vídeo esdevé, com ho ha fet en qualsevol àmbit de la comunicació, una peça clau en la difusió de qualsevol projecte o iniciativa i, per tant, en les campanyes de micromecenatge també ho és, situant-se a la part superior de la pàgina. Hi ha plataformes que tenen un servei propi per a allotjar els vídeos, com Kickstarter, i altres que treballen amb Youtube o Vimeo, com Verkami, Indiegogo o Crowdcube.

Aquests indicadors ensenyen la quantitat recaptada per la campanya i, sovint, també el percentatge aconseguit i els diners que fan falta per assolir l’objectiu de recaptació fixat. A més, també s’hi acostuma a indicar altres dades, com poden ser la data d’inici i final de la campanya i el nombre d’aportacions, sempre que aquestes no apareguin en l’apartat d’indicadors principals.

Aquesta barra d'accions per compartir la campanya sol situar-se sota mateix del vídeo i permet accions com compartir-la a les xarxes socials o incrustar-la com a codi en qualsevol pàgina web. En aquesta barra s’acostumen a poder executar altres accions interessants com seguir a una campanya i per mantenir a les persones visitants al corrent de les actualitzacions.

Aquest apartat resulta ser especialment important perquè possibles col·laboradors/es acabin decidint formar part de la campanya. En aquest espai s'inclou un avatar, una imatge o una foto de l’entitat o organització que crea la campanya i una breu descripció que pot ampliar-se, a la mateixa plataforma, anant a la fitxa completa del/la creador/a. S’hi acostumen a incloure enllaços a les xarxes socials i webs del creador o del projecte a finançar.

Situada just davall del vídeo i la barra per compartir la campanya, aquest és un espai especialment important perquè és on lectors i lectores poden llegir totes les dades explicatives sobre la campanya. De vegades, compta amb apartats ja predefinits o recomanats per la mateixa plataforma i en unes altres és de lliure edició totalment. S’hi poden afegir elements de text, imatge i vídeo, a més d'enllaços i fins i tot incrustacions de codi HTML.

A la part dreta de la campanya és l’espai on es troba la informació i descripció de cada recompensa per a mecenes i els botons per participar de la campanya. En els micromecenatges de donació, inversió o préstec, en aquesta zona hi ha informació sobre el retorn que s'ofereix a l'aportant i els botons d'acció per fer aportacions.

A la part més inferior de la pàgina, les persones interessades i que pugui tenir algun dubte, el poden resoldre en l’apartat de preguntes freqüents, sovint accessible des de la zona d'indicadors principals.

field_vote: 

6 guies per reduir el malbaratament alimentari

Imatge principal a portada: 
 Font: Isa Madrid
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Llençar el menjar o deixar la fruita, la verdura o el peix s’ha convertit en quelcom massa habitual. No obstant això, es poden fer gestos molt senzills per reduir-ne l’impacte.

El malbaratament alimentari comporta diverses i múltiples conseqüències, tant a escala econòmica i mediambiental com també d’ètica i de seguretat. Sense anar més lluny, cada dia es malbaraten i llencen importants quantitats d’aliments en menjadors escolars. Llençar el menjar o deixar la fruita, la verdura o el peix s’ha convertit en quelcom massa habitual, en un comportament usual entre un gran nombre d’infants i adolescents, però també entre persones adultes. No obstant això, es poden fer gestos molt senzills per reduir-ne l’impacte.

Imatges secundàries: 
 Font: Isa Madrid
 Font: Piqsels
Subtitols: 
Guia de pràctiques correctes d'higiene per a l'aprofitament segur del menjar en la donació d'aliments
Recomanacions de la Comissió Europea per passar a l’acció en la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari
Guia per a la prevenció de la pèrdua i el malbaratament alimentari i la promoció d’una alimentació de qualitat
Guía práctica para reducir el desperdicio alimentario en centros educativos
Guia per a la prevenció de residus alimentaris. Consells per comprar i conservar de manera responsable
Un consum més responsable dels aliments: Propostes per a prevenir i evitar el malbaratament alimentari
Continguts: 

Aquesta guia vol ser una eina perquè els excedents alimentaris consumibles que no es comercialitzen arribin a les persones beneficiàries, a través de les entitats socials, en les millors condicions de seguretat possibles. Respecte a la primera versió, publicada el 2013, aquest document actualitza continguts, incorpora directrius per a noves casuístiques en la donació, i dedica un espai destacat a les dates de consum, ja que un percentatge considerable de la població no entén el significat de les dates que hi figuren als envasos, la qual cosa és determinant per a la gestió del malbaratament alimentari.

Aquest document aporta recomanacions de futur per a les diverses etapes de la cadena de valor alimentària i evidencia la necessitat de la implicació de múltiples agents per assolir els objectius mundials de pèrdua i desaprofitament d’aliments. S’adrecen tant a entitats públiques com privades, suggerint que siguin accions rellevants les que es duguin a terme i demana cooperació entre totes les parts implicades. Tot i que no es tracta d’una llista exhaustiva, aquestes recomanacions proporcionen una direcció important per a tota la ciutadania de la UE.

Amb aquesta publicació, la FAO demana als responsables de polítiques alimentàries que prioritzin la disminució del malbaratament alimentari com a una solució que serveixi per millorar l’accés de la població al menjar saludable i nutritiu. L’estudi destaca que els aliments amb data de consum preferent, com fruita, verdura, carn i peix són objecte de la proporció més gran de pèrdues, mentre són els més nutritius. Entre les propostes, s’inclou l’elaboració de plans específics per a la millora de les infraestructures per tal que els aliments puguin arribar a temps al consumidor/a.

Aquesta guia té per objecte la difusió del problema que suposa el malbaratament d'aliments i conscienciar a la població que la necessitat de prevenir i reduir la quantitat d'aliments que es malgasten és una tasca conjunta de tota la societat. Fa palès com petits actes com planificar el menú setmanal, fer una llista de la compra o demanar que es posin en una carmanyola les sobres al restaurant, ajuden a operar aquest canvi d'hàbits. Aquesta guia pretén construir una societat en què els hàbits de consum se sustentin en criteris ètics, saludables i racionals.

Publicada per l’Ajuntament de Rubí, aquesta guia té com a objectiu principal incidir en els diferents àmbits de generació de residus per reduir-ne la producció i l’impacte d’aquesta ciutat del Vallès Occidental al planeta. La publicació forma part d’una col·lecció de guies de prevenció de residus que es va posar en marxa l’any 2008 i el seu gruix tracta principalment de les estratègies per reduir el malbaratament alimentari domèstic. Així i tot, al final del document també es fa referència a què se’n fa dels residus, un cop generats.

Aquest estudi, elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), parteix de la caracterització de prop de sis tones de residu, corresponents a les llars i els sectors de la distribució, la restauració i el càtering del territori català. Les conclusions fan referència a aquestes fases i al sector domèstic, però no en considera pas la producció. L’estudi determina també el perfil del malbaratament en el cas de llars i restauració, ja que s’ha fet un seguiment a un grup de famílies i s’han analitzat els residus dels restaurants de la mateixa UAB per tal de determinar-ne les diferències.

field_vote: 

6 passos per fer de la memòria d’un projecte una eina d’avaluació

Imatge principal a portada: 
 Font: CPGXK
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

La memòria serveix per deixar constància de quins factors han tingut major rellevància a l’hora de desenvolupar l’actuació i de si s’han complert els objectius.

La memòria d’activitats d’un projecte en concret és un document en què hi apareixen elements de l’avaluació de l’actuació. Acostuma a tenir l’estructura d’un informe i acompanya la memòria econòmica del projecte. Per ser útil, la memòria no només explica allò que s’ha dut a terme, sinó que s’ha d’utilitzar com a eina per sintetitzar les conclusions de l’avaluació del projecte, i en especial per veure si aquest ha assolit els seus objectius i de quina manera, així com els aprenentatges que se’n deriven.

Imatges secundàries: 
 Font: CPGXK
 Font: HeyPal Studios
Subtitols: 
Quan s’ha de redactar?
A qui va destinada?
Què ha de contenir?
Com es dissenya?
Pot ser atractiva?
Com fer-la participativa?
Continguts: 

Normalment es redacta a la fi del projecte, una vegada s’han desenvolupat i completat les diverses fases que componen l’actuació i que havien estat previstes en el projecte. Així i tot, resulta interessant anar recopilant tota la informació necessària al llarg de tot el procés, especialment si aquest ha estat en un període llarg de temps. En la memòria apareixen els aspectes que ens interessa avaluar per avançar en la millora de projectes, tot detectant quins elements han funcionat i quins cal replantejar de cara el futur.

La memòria d’un projecte és també una eina d’ajuda en la comunicació dels resultats, tant a les persones que han format part del projecte com a entitats que hi hagin pogut col·laborar, institucions financeres i públic en general. La seva redacció i explicació s’adequarà a qui va destinada i, fins i tot, es poden utilitzar diversos formats depenent del públic a qui s’ha de mostrar o entregar. Segons el tipus de projecte, serà interessant plasmar la memòria d’una forma atractiva per als mitjans de comunicació, en què prenguin major interès les dades i conclusions rellevants.

Es tracta de recollir les dades obtingudes amb els instruments d’avaluació, comparar els indicadors prèviament establerts amb la realitat del que ha succeït, analitzar-ho i fer constar a la memòria si s’han complert els objectius, a través de quines accions i quines són les casuístiques que ho han fet possible o per les quals no s’han assolit. Això també servirà per saber si els indicadors plantejats són fàcils de recollir, realistes i si realment reflecteixen tot allò que es pretenia aconseguir.

La memòria final també haurà d’incloure, si s’escau, totes les dades que es considerin significatives i importants en relació amb el projecte en concret. Caldrà tenir en compte si l’entitat s’ha acollit a una subvenció o està subjecta a algun tipus de conveni perquè llavors serà necessari ajustar-se a l’estructura i als elements d’avaluació que es demanin. Hi pot haver casos en què s’hagi d’omplir un model predeterminat de memòria. En l’apartat d’annexos s’inclouria la documentació que hagi generat l’actuació: cartells, programes de mà, dossiers, fotografies i gràfics.

Per dur a terme una bona memòria d’avaluació de projectes cal que es realitzi una observació i recollida sistemàtica periòdica, establerta en el disseny del projecte, i en què s’hi hauran d’haver implicat els diversos agents que intervenen en el projecte. El rigor i la claredat en els continguts, així com un disseny atractiu d’aquesta, són elements clau per a la comprensió de la memòria. Així doncs, per a què la memòria sigui útil i de qualitat, hauria de comptar amb les següents premisses:

  • Utilització d’un redactat clar i concís.
  • Possibilitat incloure percepcions i aportacions de les persones participants.
  • Partir del rigor, la veracitat i l’objectivitat de les dades i les informacions aportades.
  • Separar clarament les dades i informacions objectives, de les interpretacions i valoracions.
  • Posar èmfasi en els factors que han contribuït a l’èxit o al fracàs del projecte.
  • Ús de recursos gràfics per facilitar la comprensió, sempre que aportin informació rellevant.

Fer la memòria d’un projecte més atractiva ajuda a la transparència de l’actuació desenvolupada i afavoreix la seva repercussió. Les infografies o els vídeos resum permetent donar visibilitat i explicar de forma més amena i senzilla aquelles dades i informacions que es volen destacar. Aquestes eines són especialment útils a l’hora d’il·lustrar textos que, tot i la importància del seu contingut, poden resultar densos o feixucs per l’extens nombre de dades que recullen.

Destacar els punts més rellevants amb imatges i gràfics pot facilitar la lectura d’apartats com la gestió econòmica o els llocs i espai on s’ha desenvolupat el projecte. El format en vídeo o infografia facilita la seva difusió a través de les xarxes socials, permet resumir en pocs minuts les accions i declaracions més destacables, i atreu fàcilment l’atenció. Existeixen diverses eines i aplicacions, algunes d’accés gratuït, que faciliten la creació d’infografies de forma intuïtiva i atractiva i la creació de vídeos d’animacions. En aquest recurs, n’apareixen algunes

Elaborar la memòria d’una actuació mitjançant un procés participatiu farà que aquesta sigui molt més rica i fidel a la realitat. Per això, resulta interessant escriure-la entre les diverses persones actives en el projecte que s’hagi desenvolupat i que, fins i tot, pugui ser ratificada per persones de l’entitat que no hi hagin participat directament. D’aquesta manera, es poden tenir diversos punts de vista i opinions. Per acabar, i segons el cas, pot acabar sent ratificada en assemblea per les persones sòcies, com a element de cohesió i de posada en comú de les accions de l’entitat.

Aquest recurs està basat en el document ‘Memòria d’actuació del projecte’ publicat pel Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils (CRAJ) el febrer del 2019.

field_vote: