10 conflictes internacionals que marcaran el 2022

La pandèmia tornarà a ser protagonista al món el 2022. Mal que ens pesi, enguany la covid i els estralls de la crisi econòmica i social que ha desencadenat continuaran obrint els telenotícies, ocupant portades de diaris i omplint hores de ràdio. Que el món s’ha girat com un mitjó en els darrers dos anys és fàcilment comprovable si donem un cop d’ull als mitjans de comunicació, monopolitzats per la informació pandèmica. 

Ara bé, hi ha coses que no atura ni una pandèmia global. Els conflictes internacionals han desaparegut de l’agenda mediàtica, però això no vol dir que s’hagin esfumat. Més aviat al contrari, els que ja estaven oberts han seguit el seu curs i n’han sorgit de nous. De fet, no és forassenyat pensar que el monopoli informatiu de la covid ha beneficiat els règims autoritaris i els promotors de conflictes internacionals, que han tingut les mans més lliures per fer i desfer al seu antull, allunyats del focus mediàtic.     

Sembla evident que pocs van fer cas al secretari general de l’ONU, António Guterres, que a l’inici de la pandèmia va exigir "un alto el foc immediat i global" per centrar tots els esforços en la lluita contra la covid. Així, els conflictes i les guerres al món van continuar el 2021 i es mantindran actius el 2022.

Així ho fa palès l’informe de l’organització International Crisis Group (ICG), que ha recollit els deu conflictes internacionals que marcaran el 2022. Molts d’ells, ja estaven en marxa l’any passat i tornaran a protagonitzar l’agenda aquest curs. En fem un repàs.

• Ucraïna 

El novembre del 2021, més de 100.000 soldats russos es van desplegar a la frontera amb Ucraïna. Un moviment que preocupa els experts de l’ICG i els governs d’Occident, que temen un nou atac imminent contra la regió. "El risc de conflicte és real", ha alertat el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg. El president estatunidenc, Joe Biden, ja ha advertit que una nova agressió "no quedarà sense resposta" i també ha amenaçat d’aplicar fortes sancions econòmiques. 

Aquesta concentració de soldats russos a la frontera recorda l’inici del conflicte, que es remunta al 2014, quan la Rússia de Vladímir Putin es va annexionar la península de Crimea i es va iniciar la coneguda com a guerra del Donbass.   

• Etiòpia

Un premi Nobel de la Pau al capdavant d’una guerra. El president etíop, Abiy Ahmed, guardonat el 2019, va engegar el novembre del 2020 una guerra contra la regió dissident del Tigre, situada al nord del país i governada pel Front Popular d’Alliberament de Tigre (FPAT). Es tracta d’un conflicte complex i violent, en què es barregen l’odi ètnic, les divisions territorials i la participació de tercers, com el Govern d’Eritrea. 

“A Tigre vaig sentir i vaig veure la crueltat de l’ésser humà contra el propi ésser humà, i va ser molt colpidor”, recordava a Xarxanet el Jaume Torrado, director de l’entitat ‘El bon samarità’, que va estar prop d’un mes a la regió en ple conflicte.

A finals de desembre de l’any passat, el FPAT va anunciar un replegament de les seves tropes, però fins al moment no s’albira una solució política que acabi amb una guerra civil que ha provocat milers de morts i ha estat escenari de tota mena d’atrocitats, perpetrades per ambdós bàndols.  

• L’Afganistan

El retorn dels talibans al poder l’agost del 2020, dues dècades després de ser expulsats per les tropes dels Estats Units (EUA) com a resposta als atacs de l’11-S, va suposar un viatge al passat per als afganesos. L’ascens dels fonamentalistes ha agreujat encara més la difícil situació d’una població civil molt castigada després d’anys de conflicte.

“És evident que no és bo per a l’Afganistan tornar a caure en mans dels talibans, la gran majoria de la població en patirà les conseqüències, especialment les dones”, advertia a Xarxanet l’Alejandro Pozo, investigador del Centre Delàs. 

La profunda crisi humanitària que es viu al país, agreujada pel boicot internacional, amenaça el futur d’un país que depèn en bona part de l’ajuda exterior. Segons les dades de l’ONU, uns 23 milions d’afganesos es troben sota el llindar de la fam, una xifra que podria repuntar considerablement si no es proporciona assistència al país. 

Especial preocupació mereixen les dones, que ja han començat a patir les penalitats del règim fonamentalista talibà, que ja ha institucionalitzat la discriminació contra dones i nenes, segons ha alertat un grup de relators de Drets Humans de Nacions Unides. “Les dones ja no volen viure sota un burca ni estar tancades a casa”, va explicar a Xarxanet la Lema Rashid, una jove afganesa que viu a Catalunya des dels 15 anys.

• Els Estats Units i la Xina

Una rivalitat que pot marcar el futur del món a curt termini. L’accidentada relació entre les dues primeres potències del món, marcada per incidents i disputes –directes o indirectes– que cada cop són més freqüents, determinarà la geopolítica mundial en els pròxims temps. L’Estret de Taiwan s’apunta com un dels possibles punts calents que pot fer escalar la tensió entre nord-americans i xinesos. 

El 2022 serà un any en què caldrà tenir un ull posat en aquesta rivalitat, que Joe Biden i Xi Jinping, presidents d'ambdós països, van intentar destensar en una cimera virtual celebrada el passat mes de novembre. 

• Els Estats Units, l’Iran i Israel

Salvar l’acord del 2015 per restringir el programa nuclear iranià és ara mateix l’objectiu de màxims de les negociacions que s’estan duent a terme a Viena. L’escenari ideal és que Washington torni al pacte, que Donald Trump va abandonar unilateralment el 2018, i Teheran compleixi la seva part de l’acord.  

La victòria del líder ultraconservador Ebrahim Raisi a les eleccions presidencials de l’Iran no ha estat la millor notícia per a la recuperació de l’acord. Les pròximes setmanes semblen clau per decidir si es recupera l’entesa o les negociacions es trenquen definitivament. La pitjor perspectiva, però, seria que els EUA aprovés o s’unís als atacs d’Israel destinats a fer retrocedir el programa nuclear iranià, exposen els experts de l’Internacional Crisis Group (ICG).

• Iemen

Una guerra oblidada que dessagna el país des del 2014 i que, segons l’ONU, ha provocat la pitjor crisi humanitària del planeta: més de 20 milions de persones necessiten ajuda humanitària per sobreviure i uns 4 milions de iemenites s’han vist obligats a deixar la seva llar. 

La coalició liderada per l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units va intervenir al conflicte el 2015 amb el propòsit de restaurar al poder el president Abdo Rabu Mansur Hadi, expulsat pels rebels houthis un any abans. En els anys següents, el conflicte s’ha estès i multiplicat, afectant bona part del país del país. Des de fa uns mesos, la regió petroliera de Marib centra els enfrontaments. Biden, en una de les primeres decisions pel que fa a la política exterior, ha anunciat que retira el seu suport a la coalició encapçalada per l’Aràbia Saudita. 

• Israel i Palestina

El conflicte que podria estar en una llista com aquesta des de fa més de setanta anys i que ressorgeix cada cert temps, malgrat que sempre està latent. Una nova espiral bèl·lica, la quarta guerra entre Israel i Palestina i una de les més violentes, iniciada el maig de l’any passat arran de l’amenaça de desallotjament dels residents palestins del barri de Sheik Jarrah (Jerusalem) és l’enèsim senyal que la convivència sembla més difícil que mai i no s’albira una solució ni a curt, ni a mitjà ni a llarg termini.  

Per tot plegat, l’International Crisis Group proposa acabar amb “la impunitat d’Israel pel que fa a la violació de drets humans a Palestina i abordar la solució sobre el terreny tal com està”.

• Haití

L’assassinat a trets del president haitià Jovenel Moïse a la seva residència de Port-au-Prince el juliol de l’any passat ha enverinat la situació d’un país colpejat cíclicament per crisis polítiques i econòmiques i desastres naturals, com el terratrèmol que va sacsejar el país el 14 d’agost del 2021. 

El magnicidi, que ha quedat sense resoldre, ha agreujat la profunda crisi política que viu el país. Ariel Henry ha estat nomenat de forma provisional com el seu successor, però no compta amb l’aprovació de les bandes haitianes, que tenen molta influència al país i han exigit la seva renúncia. 

Mentrestant, els haitians veuen impotents com la inseguretat als carrers augmenta exponencialment i es multipliquen els assassinats i segrestos al país. Amb tot, bona part de la població recela de la intervenció estrangera per restablir la pau, arran d’experiències anteriors fallides.

• Birmània

“És difícil saber cap a on esclatarà aquesta vegada el polvorí que és Birmània”, expressava a Xarxanet el Javier García, fundador de l’ONG Colabora Birmània pocs dies després del cop d’Estat que l’exèrcit del país va perpetrar contra el govern civil l’1 de febrer del 2021. Els militars van detenir Aung San Suu Kyi, líder de facto del país i Premi Nobel de la Pau, així com nombrosos polítics i activistes, i van dur a terme una repressió brutal. 

Gairebé un any després del pronunciament militar, Aung San Suu Kyi ha estat condemnada a quatre anys de presó i milers de persones han patit els efectes dels enfrontaments entre efectius de la Junta Militar i els grups de resistència armats. Nacions Unides ha advertit sobre el deteriorament de la situació humanitària i de la seguretat al país. 

De fet, a finals del 2021, més d’una trentena de persones van morir a causa d’un atac dels militars a l’Estat de Kayah. Entre les víctimes, hi havia dos treballadors humanitaris de Save The Children.

• Jihadisme a l’Àfrica

L’epicentre mundial del jihadisme s’ha desplaçat de l’Orient Mitjà a l’Àfrica, que concentra la majoria dels conflictes entre Estats i grups fonamentalistes, inspirats per Al-Qaeda, l’Estat Islàmic, entre altres. Països del continent com Moçambic, Uganda o la República Democràtica del Congo han estat víctimes d’atacs jihadistes de gran envergadura. Altres com Somàlia o Nigèria ja fa anys que batallen contra grups més consolidats com Al-Xabab i Boko Haram, entre altres. 

Si l’ajuda i el suport estranger per contenir l’avenç d’aquestes faccions disminueix, avisen des de l’ICG, la balança es pot decantar dramàticament a favor del fonamentalisme violent, que amenaça de convertir el continent en el seu bastió.