Radiografia de la cultura popular i de l'associacionisme: nova llei, debats i projectes de les entitats

Entre l'esperança i la frustració. D'aquesta manera resumeix el periodista cultural, Guillem Carerras, l'estat de la cultura popular i de l'associacionisme durant el 2021, un any que havia de ser de recuperació, i que en part ho ha estat, però amb certa lentitud que fa que l'activitat de les entitats encara sigui lluny de la normalitat desitjada. Carreras ho explica a l’'Informe de l'estat de la Cultura i les Arts 2021', publicat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), un document amb conclusions similars al voltant de l'estat general de tot el sector.

Així, en l'apartat de l'informe que fa referència a la cultura popular i l'associacionisme, Carreras analitza els principals fets que han marcat l'activitat de les entitats durant l'any passat, el reptes als quals s'està enfrontant la cultura popular i l'associacionisme, els debats que s'estan produint i els projectes de les entitats de les diverses expressions culturals que, segons considera el periodista, poden tenir més transcendència en el futur.

Carreras avisa que és massa aviat per saber quin serà l'impacte de la pandèmia en l'associacionisme. "Ens manca distància temporal", explica, i alerta que, donada la transcendència del virus en les nostres vides, correm el risc que "ens faci oblidar les debilitats i oportunitats que s'albiraven en l'associacionisme cultural abans del 14 de març de 2020".

Nova Llei i debats emergents

Arran del resultat de les eleccions del febrer de 2021, es van produir novetats importants en l'àmbit polític. La Conselleria de Cultura l'assumia Esquerra Republicana de Catalunya, així com la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, encapçalada per Adelaida Moya. Carreras destaca la posada en marxa de nou dels tràmits que el nou equip ha dut a terme per aprovar la Llei del patrimoni cultural immaterial català i de l'associacionisme cultural, que es va impulsar l'any 2017, però que s'ha vist encallada per situacions diverses.

"Actualment, els col·lectius de cultura popular són regulats per la llei 9/1993, del patrimoni cultural català, un text aprovat pel Parlament fa gairebé tres dècades", recorda Carreras. El nou redactat, així i tot, genera disparitat d'opinions, entre les veus a favor del gruix de federacions d'àmbit nacional, representades en l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català (ENS), i alguns detractors que consideren que "es tracta d'una oportunitat perduda perquè el Departament de Cultura assumeixi una visió holística del patrimoni (material i immaterial)".

Quant als debats emergents que s'estan produint en la cultura popular i l'associacionisme, Carerras complementa la mirada d'Amadeu Carbó, folklorista barceloní, exposada durant l'anterior informe on destacava quatre reptes que la cultura popular ha d'afrontar amb urgència: les polítiques de sostenibilitat, de gènere, de tracte amb els animals i de governança. Carreras assenyala quatre problemàtiques que van guanyant espai en el debat públic: la capacitat adquisitiva, el sentit de la tradició, la digitalització i el mercantilisme associatiu.

Tal com diu Carreras, és important fer una anàlisi socioeconòmica sobre l’accés a la cultura popular i tractar d'allunyar-se del "perill d'aburgesar-se i esdevenir poc democràtic". Davant de projectes que parlen de la cultura en termes de 'dret', així com el desig de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, d'aprovar una llei de drets culturals, Carreras demana comptar amb el potencial de l’associacionisme, "l’actor que millor permet accedir a la cultura de manera econòmica i l’únic que fomenta les pràctiques culturals i la vertebració social no assistencialista".

D'altra banda, Carreras alerta de la "seriosa amenaça" que suposa la digitalització, tal com s'està gestionant ara com ara, per garantir la memòria documental de les entitats, ja que gran part d'elles publiquen tot el seu material en xarxes socials amb el perill que poden comportar de desaparèixer amb el temps. "És urgent impulsar potents campanyes de formació arxivística entre les entitats de base", assenyala el periodista, i apunta la idoneitat de potenciar l'eina del Departament de Cultura 'Calaix'.

L'informe alerta també de la tendència a perdre el sentit de la tradició i l'assumpció del terme tradicional com "quelcom forçosament arcaic i ancorat en el passat". Així mateix, subratlla la dinàmica cap a un perfil mercantilista de les entitats que s'està accentuant en els darrers anys. "És necessari evitar que les persones s'associïn a una entitat amb l'únic objectiu de buscar una contrapartida, sense voluntat d'implicar-se en la seva gestió ni de participar dels debats interns, i sense tenir el desig altruista de col·laborar-hi econòmicament", considera Carreras.

Estat de la cultura i les arts

Més enllà de l'anàlisi concreta de l'estat de la cultura popular i l'associacionisme, a 'L'Informe de l'estat de la Cultura i les Arts 2021' el CoNCA posa èmfasi en les pèrdues generades durant la pandèmia en el sector, unes xifres que no s'han revertit malgrat les passes de recuperació fetes dirigides cap a la normalitat. Segons l'informe, el sector va facturar el 2021 un 16% més que el 2020, però encara lluny de compensar les pèrdues generades durant el primer any de pandèmia, que es calculen són del 23%.

Així mateix, entre altres conclusions, l'informe posa èmfasi en altres conseqüències que ha generat el context de pandèmia, com ara el canvi d'hàbits de consum. Des del CoNCA es mostra preocupació per aquesta situació i per l'impacte que pugui tenir en el cinema. D'altra banda, l'informe subratlla "nul·la activitat legislativa sobre temes culturals" els darrers anys, tot posant de manifest les renovacions de lleis que hi ha pendents des de fa anys.

En aquest sentit, però, com a aspectes positius, mostren certa esperança en la llei de drets culturals prevista per a finals d'any, així com l'augment del pressupost de Cultura, que ha crescut fins a l'1,3%, malgrat que encara no és del 2% tal com demanen des del sector.