Els temps actuals demanen flexibilitat, brevetat i una mica de ‘xispa’ en la comunicació. El format de les xarxes socials ha influït en tota la diversitat de continguts, l’atenció de la població és mínima i cal oferir-li la informació abandonant la formalitat que era usual fins ara. El llenguatge acadèmic i tècnic no connecta amb la ciutadania, i la informació ja difícilment té valor per si mateixa. Per exemple: tothom sap que hi ha empreses que contaminen exageradament, però només les campanyes virals de sensibilització mobilitzen la població i tenen incidència.

Conjugar informació i entreteniment o emocionalitat és primordial per als missatges de les ONG. Això no vol dir, però, caure en la frivolitat o en el barroquisme. A vegades la simplicitat és una bona opció, i cal deixar al marge les grandiloqüències i la llagrimeta fàcil igual que s’oblida l’institucionalisme i l’acadèmia.

Si les xarxes socials són la plataforma principal de la comunicació actualment, el vídeo n’és el pal de paller, la matèria bàsica. La societat actual respon millor al material audiovisual que al text, manté molt més la seva atenció i incideix més en les seves creences. A més, el vídeo també té els seus avantatges per a les entitats, perquè permeten difondre els missatges de manera multidimensional, en comunicació verbal i no verbal, imatge, context, música...

Existeix el mite que la producció de vídeos necessita molts recursos econòmics i materials. Això, però, no és del tot cert. Actualment, Instagram i Tik Tok ofereixen no només gravar directament des de les seves plataformes sinó també editar els vídeos enregistrats. A més, hi ha moltes eines d’edició i producció audiovisual gratuïtes.

Per a la creació de vídeos hi ha, però, dues coses que cal posar per davant de tot: tenir clar el missatge i buscar la brevetat. Les dues coses responen a la baixa capacitat de concentració de la societat actual. Per això avui cada vegada són més populars els formats com el dels ‘reels’ o els ‘shorts’ de YouTube. Això sí, no cal limitar-se a uns segons, i prova d’això és que s’ha ampliat la duració permesa en aquestes plataformes, però sí que és recomanable no pujar dels dos minuts.

El contingut merament informatiu-entretingut que s’esmenta a l’apartat anterior pot prendre moltes formes. Entrades en un bloc, vídeos curts i picats, tuits, mems... El millor és diversificar el tipus de continguts, oferir tons diferents, però sempre en línia amb els valors i objectius de l’entitat. Actualment, hi ha dos formats que estan en tendència i que pot ser interessant explorar.

El primer són les emissions en viu o directes que ofereixen plataformes com Tik Tok, Instagram, Facebook o Twitch, i només cal un mòbil per a fer-les. El benefici principal d’aquestes eines és que permet mostrar una transparència total. Es tracta de mostrar l’entitat tal com és, sense edicions. Aquí es pot mostrar el treball de l’equip en viu, sobre el terreny o a la oficina. Es tracta de plasmar les organitzacions en el moment immediat, retratant-les de manera més humana, personal i distinta.

Els directes permeten connectar de forma molt més genuïna amb l’audiència, i a més, com permeten la interacció, aquesta podrà fer preguntes, que donarà una sensació de més proximitat. És important, però, que uns dies abans s’anunciï a les xarxes que l’emissió tindrà lloc, detallant la data, l’hora i el contingut, si s’escau.

Un altre tipus de contingut que és tendència avui són els pòdcasts. Es tracta d’un format de comunicació molt fàcil de consumir, que a la vegada permet integrar gran quantitat d’informació. És cert, però, que demanden més material i recursos que els directes, però no és del tot necessari comptar amb un estudi de so a l’entitat. Un parell de micròfons i un editor de so podran fer la feina. Sobre les claus per a crear un pòdcast, hi ha rel recurs 'Guia i eines per fer un pòdcast' a Xarxanet.