Tot el que cal saber sobre el certificat de discapacitat

Imatge principal a portada: 
És necessari que l’Administració pública reconegui el grau de discapacitat de la persona per poder accedir als recursos i drets disponibles. Font: Canva.
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

El certificat de discapacitat és l'eina legal i administrativa que reconeix el grau de discapacitat que té una persona.

Reial decret 888/2022, de 18 d'octubre és la normativa que estableix el reconeixement, declaració i qualificació del grau de discapacitat de les persones. El grau de discapacitat es valora en percentatge. D’aquesta manera, legalment es considera que una persona pateix una discapacitat quan és del 33% o més.

Imatges secundàries: 
És necessari que l’Administració pública reconegui el grau de discapacitat de la persona per poder accedir als recursos i drets disponibles. Font: Canva.
Reial decret 888/2022 estableix nous canvis en l’avaluació del grau de discapacitat de les persones. Font: Canva.
Subtitols: 
Què és el certificat discapacitat?
Per a què serveix?
Com es valora el grau de discapacitat?
Continguts: 

El certificat de discapacitat és el reconeixement legal i administratiu del grau de discapacitat que té una persona. La discapacitat ha de ser del 33% o més per poder accedir als serveis, recursos, prestacions econòmiques i drets que ofereix l’Administració pública. Qualsevol persona resident a Catalunya en qualsevol moment pot sol·licitar la discapacitat. El reconeixement és vàlid en tot l’Estat espanyol.

Així doncs, la targeta acreditativa de la discapacitat és un document amb el qual, senzillament, s’acredita el grau de discapacitat. Serveix per tenir accés als recursos i serveis corresponents, però ha d’anar acompanyat del Document Nacional d’Identitat (DNI) o del Número d’Identitat d’Estranger/a (NIE).

Tenir el certificat de discapacitat és necessari per poder accedir als serveis, prestacions econòmiques i drets que ofereix l’Administració pública.

Pel que fa a les facilitats i deduccions fiscals:

Per potenciar la integració laboral, l’administració facilita:

  • Incentius en la contractació de persones amb discapacitat per a les entitats privades amb deduccions fiscals i bonificacions en l’Impost de Societats (IS).
  • Accés a centres especials de treball.
  • Servei de Suport a la Integració Laboral (SIL).
  • Facilitacions en la conciliació familiar.
  • Jubilació anticipada per a persones amb discapacitat igual o superior al 45%, entre d’altres.

Per facilitar l’accés a l’habitatge:

  • L’administració obliga les comunitats a realitzar les obres necessàries per garantir l’accessibilitat.
  • Ajuts per fer accessibles les instal·lacions laborals i els habitatges.
  • Accés preferencial per a l’habitatge de protecció oficial.
  • Protecció en cas de no poder fer front al deute de la hipoteca.

Facilitació a l’accés educatiu:

  • Ajuts econòmics per al suport educatiu.
  • Reserva de places universitàries i reducció en la matrícula d'estudis universitaris, així com l’exempció de preus dels serveis acadèmics.

Accessibilitat en la mobilitat i el transport:

  • Targeta bonificada del transport públic.
  • Servei públic de transport adaptat.
  • Targeta d’aparcament i reserva d’aparcament individual.

L’Administració pública valora el grau de discapacitat de la persona avaluant les següents qüestions:

  • Barem Deficiència Global de la Persona (BDGP): anàlisi de les deficiències permanents de la persona, segons les funcions i les capacitats per dur a terme les activitats quotidianes.
  • Barem Limitacions de l’Activitat (BLA): valoració de la capacitat per realitzar les accions de la vida diària, en funció de la gravetat dels problemes per desenvolupar-les.
  • Barem Restriccions en la Participació (BRP): es tenen en compte les activitats que va poder fer la persona en l’últim mes, podent-se ampliar fins a sis mesos.
  • Barem de Factors Contextuals i Ambientals (BFCA): avalua els factors de l’entorn que perjudiquen i són barreres per a les persones amb discapacitat.

field_vote: 

Jubilació anticipada per a persones amb discapacitat igual o superior al 45%

Imatge principal a portada: 
El BOE estableix un llistat de malalties amb les quals es podrà optar a la jubilació anticipada. Font: Canva.
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

Les persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 45% es podran jubilar als cinquanta-sis anys, mentre que les que en tinguin un 65% o més ho podran fer als cinquanta-dos anys.

Segons el Reial decret 370/2023, de 16 de maig, des de l’1 de juny de 2023 les persones treballadores amb una discapacitat igual o superior al 45%, i que tinguin una cotització d’almenys cinc anys amb la discapacitat reconeguda, poden jubilar-se anticipadament.

Imatges secundàries: 
El BOE estableix un llistat de malalties amb les quals es podrà optar a la jubilació anticipada. Font: Canva.
Les persones treballadores que tinguin un grau de discapacitat igual o superior al 65% es podran jubilar a parir dels 52 anys. Font: Canva.
Subtitols: 
Qui pot optar a la jubilació anticipada per discapacitat?
Justificació necessària
Altres consideracions a tenir en compte
Continguts: 

La primera consideració que es tindrà en compte per accedir a aquesta jubilació anticipada és que la persona (sigui treballadora per compte d’altri, compte propi o estigui a l'atur) tingui una discapacitat igual o superior al 45%. Així mateix, una gran novetat que implementa la normativa és que el percentatge requerit de la discapacitat pot provenir d’una patologia o de la suma de més d’una afecció.

Una altra qüestió ineludible és que la persona treballadora ha d’haver cotitzat almenys quinze anys, que és el mínim per poder demanar la jubilació, i cinc han d’haver estat amb un grau de discapacitat acreditat superior o igual al 45%.

El grau de discapacitat s’ha de justificar amb un informe mèdic, on s'ha d'indicar la data a partir de la qual es pateix la malaltia, el percentatge de discapacitat i la patologia en qüestió. A més a més, s'ha d'acreditar que s'ha tingut la discapacitat durant almenys cinc anys del total cotitzat.

Igualment, almenys una de les afeccions ha d’aparèixer en el llistat de patologies establert i suposar com a mínim un 33% de discapacitat.

Llistat de patologies vàlides:

  • Discapacitat intel·lectual.
  • Paràlisi cerebral.
  • Anomalies genètiques: síndrome de Down, síndrome de Prader Willi, síndrome X fràgil, osteogènesi imperfecta, acondroplàsia, fibrosi quística o malaltia de Wilson.
  • Trastorn de l'Espectre Autista (TEA).
  • Anomalies congènites secundàries a Talidomida.
  • Seqüeles de la pòlio o síndrome postpòlio.
  • Dany cerebral (adquirit): traumatisme cranioencefàlic o seqüeles de tumors del Sistema Nerviós Central (SNC).
  • Malaltia mental: esquizofrènia o trastorn bipolar.
  • Malaltia neurològica: esclerosi lateral amiotròfica, esclerosi múltiple, leucodistròfies, síndrome de Tourette o lesió medul·lar traumàtica.

Cal tenir en compte que en cas de patir una discapacitat igual o superior al 65%, la jubilació es pot demanar a partir dels cinquanta-dos anys. Aquesta modificació suposa un avanç i millora dels drets de les persones amb discapacitat que han de conèixer especialment les entitats sense ànim de lucre. De fet, la jubilació ordinària actual és als seixanta-set anys o als seixanta-cinc, si s'acrediten trenta-vuit anys i sis mesos cotitzats.

D'altra banda, el llistat de les malalties es podrà actualitzar periòdicament mitjançant l’Ordre Ministerial del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. L’ordre passarà per consulta prèvia del Consell Nacional de la Discapacitat (abans de l’1 de desembre de 2023).

field_vote: 

Nous permisos laborals: què cal saber?

Imatge principal a portada: 
Les entitats del tercer sector han d’aplicar la nova normativa des del 30 de juny de 2023. Font: Canva.
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

La nova normativa ofereix nous drets a les persones treballadores per afavorir la conciliació familiar i les cures.

Les entitats del tercer sector han de tenir presents les modificacions que presenta el Reial Decret 5/2023, 28 de juny, ja que afecten els drets laborals de les persones treballadores. La normativa ha entrat en vigor el 30 de juny de 2023. A continuació, s’expliquen els principals punts.

Imatges secundàries: 
Les entitats del tercer sector han d’aplicar la nova normativa des del 30 de juny de 2023. Font: Canva.
La normativa amplia els drets laborals de les persones treballadores. Font: Canva.
Subtitols: 
Flexibilitat laboral
Ampliació dels drets de la conciliació
Permís familiar amb dependència
Permís parental
Situacions extraordinàries
Continguts: 

Les persones treballadores poden sol·licitar adaptacions a la durada, la distribució i si és presencial o no la jornada laboral. Aquesta demanda s’haurà de justificar i haurà de ser proporcional a les necessitats de les persones treballadores i de l’organització.

El podran demanar els pares o mares de fills/es fins a dotze anys i els treballadors/es que tinguin necessitat de cura a un familiar fins a segon grau. Per tant, queden incloses els següents vincles familiars:

  • Pare/mare.
  • Fills/es.
  • Parella de fet o cònjuge.
  • Oncle/tia.
  • Germans/es.
  • Avi/a.
  • Nets/es.
  • I els mateixos vincles polítics que siguin de la parella de fet o el cònjuge.

La negociació de la sol·licitud s’haurà de fer el més ràpid possible i no podrà superar els quinze dies. Si la negociació acaba positivament, l’entitat haurà de comunicar a la persona treballadora per escrit l’acceptació de la petició. En cas que la resposta sigui negativa o es plategi una alternativa, s’hauran de justificar les raons.

Així mateix, la persona treballadora tindrà dret a retornar al seu lloc de feina després del període pactat o quan canviï la seva situació.

El treballador/a podrà no assistir al lloc de feina amb previ avís i justificació en els següents casos:

  • En cas d’accident, hospitalització, malaltia greu o intervenció quirúrgica sense hospitalització (però que sigui necessari el repòs domiciliari de familiars fins a segon grau) la persona treballadora tindrà cinc dies.
  • Pel que fa al permís de lactància, quan hi hagi naixements, adopcions o acollides, els treballadors/es tindran dret a una hora d’absència de la feina al dia que es podrà fer fins que l’infant tingui nou mesos. En cas que sigui més d’un infant el permís s’incrementarà proporcionalment. També es podrà exercir aquest dret, dividint l’hora en dos, per poder gaudir-lo en diferents moments del dia. A més a més, es pot acumular en jornades completes. Quan els dos responsables de l’infant vulguin gaudir del dret amb la mateixa durada, el període es podrà estendre fins als dotze mesos de l’infant, però amb una reducció de la jornada proporcional a partir dels nou mesos i amb la corresponent reducció proporcional del salari.

Quan la persona treballadora hagi de cuidar a un/a menor de dotze anys al seu càrrec o una persona amb discapacitat (familiar fins a segon grau) que no desenvolupi una activitat retribuïda tindrà dret a una reducció de la jornada laboral, però amb la disminució proporcional del salari (entre un vuitè i la meitat de la jornada).

En cas que hi hagi un/a menor d'edat a càrrec i que estigui ingressat en l’hospital o amb tractament per causa d’una malaltia greu, la persona treballadora tindrà dret a una reducció de la jornada d’almenys la meitat (amb la disminució proporcional del salari). Si la situació de l’infant no canvia quan arribi l’edat dels divuit anys, la persona treballadora no perdrà aquest dret. Aquesta situació es mantindrà fins als 23 anys si la situació continua igual fins als 26 si s’acredita un grau de discapacitat igual o superior al 65%.

Les persones treballadores tindran dret a una excedència no superior a tres anys per atendre al fill/a. Així mateix, podran aprofitar aquest dret les persones que necessitin cuidar al cònjuge, parella de fet o familiar (fins a segon grau) per edat, accident, malaltia o discapacitat, però l’excedència no podrà ser superior a dos anys.

Durant el temps d’excedència, el treballador/a mantindrà l’antiguitat i tindrà dret a la reserva del lloc de treball durant el primer any. Després, la reserva serà mantenint el grup professional o categoria equivalent.

Així mateix, els treballadors/es podran gaudir d’un permís parental de vuit setmanes, per la cura del o la menor a càrrec. Del permís no retributiu es pot fer ús de forma contínua o discontínua durant els primers vuit anys de l’infant. Igualment, el o la sol·licitant haurà de notificar a l’entitat amb deu dies d’antelació excepte situacions justificades.

Hi ha situacions que no es contemplen en els anteriors punts, però que són crucials per als treballadors/es:

  • La persona treballadora es podrà absentar del lloc de feina per motius familiars urgents referents a familiars (fins a segon grau) o convivents, en cas de malaltia o accident i que sigui indispensable la presència del treballador/a. Tindrà dret al fet que les hores siguin retribuïdes amb la justificació corresponent i fins a quatre dies l’any.
  • Tindrà quinze dies naturals en cas de matrimoni o parella de fet.
  • Disposarà de dos dies en cas de defunció del cònjuge, parella de fet o familiar (fins a segon grau). Si la persona necessita desplaçar-se, tindrà dos dies més.

field_vote: 

GlobaLeaks, una eina gratuïta per tenir el canal de denúncies de l’entitat

Imatge principal a portada: 
GlobaLeaks és una eina gratuïta que poden utilitzar les entitats per tenir el seu canal de denúncies.  Font: Canva.
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

El canal de denúncies o d’informació serveix perquè les persones treballadores puguin denunciar infraccions normatives en l’entorn laboral.

Actualment, les entitats amb més de 250 persones treballadores estan obligades a tenir un canal de denúncies. A finals d’any, les organitzacions de més de 50 treballadors/es també estaran obligades a tenir aquesta eina.

Imatges secundàries: 
GlobaLeaks és una eina gratuïta que poden utilitzar les entitats per tenir el seu canal de denúncies.  Font: Canva.
GlobaLeaks permet personalitzar el canal de denúncies de cada organització. Font: Canva.
Subtitols: 
Obligatorietat canal de denúncies
GlobaLeaks, com pot ajudar les entitats?
Principals característiques
Continguts: 

La Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció exigeix que a partir del juny de 2023 les organitzacions amb més de 250 persones treballadores tinguin un sistema d’informació interna amb el qual les persones puguin denunciar de forma anònima infraccions que han presenciat.

Així mateix, cal recordar que a finals del 2023 les organitzacions que tinguin entre 50 i 249 treballadors/es també hauran de tenir aquest canal. Per aquest motiu, és crucial que les entitats que estiguin ja obligades o que estaran obligades a finals d’any implementin el canal de denúncies.

GlobaLeaks és una plataforma de programari de codi obert (el seu desenvolupament i millora continua depèn de la comunitat de desenvolupadors/es) que facilita la denúncia segura i anònima d'informació confidencial. Està dissenyada per permetre que les persones puguin revelar informació delicada, com ara casos de corrupció, abusos contra els drets humans, frau, o qualsevol altra forma de comportament il·legal o immoral, mantenint la seva identitat oculta i protegida.

Per utilitzar GlobaLeaks, els i les denunciants poden accedir a un lloc web o portal específic on poden enviar els seus documents o informació. La seguretat de l’anonimat és el que fa aquesta eina idònia pels canals de denúncia, garanteix que les comunicacions entre la persona denunciant i l’entitat es mantinguin secretes i no puguin ser rastrejades.

GlobaLeaks té una gran varietat de característiques que s’han de tenir en compte:

  • Anonimat: l’eina està dissenyada per protegir l'anonimat dels denunciants. Usa tecnologies d'anonimat per assegurar que les comunicacions i la identitat de la persona denunciant es mantinguin ocultes.
  • Seguretat de les dades: la plataforma fa servir mecanismes de xifrat fort per protegir les dades i prevenir l'accés no autoritzat. Això assegura que les filtracions d’informació romanguin confidencials i siguin accessibles només pels destinataris autoritzats.
  • Portal web personalitzat: GlobaLeaks permet crear un propi portal web personalitzat per rebre les denúncies. Això facilita la interacció amb les denunciants i la gestió del contingut rebut.
  • Canals de comunicació segurs: ofereix canals de comunicació segurs entre les denunciants i els destinataris/es per a la comunicació posterior, si fos necessari. Això permet a les destinatàries sol·licitar informació addicional o aclariments de manera segura.
  • Informes anònims: les persones denunciants poden presentar informes anònims i adjuntar-hi documents o evidències per sostenir les seves denúncies. Això els permet revelar informació delicada sense exposar la seva identitat.

field_vote: 

Com contractar per als casals d’estiu?

Imatge principal a portada: 
El Reial Decret 32/2021 va fer desaparèixer el contracte d’obra i servei. Font: Fundesplai.
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

La reforma laboral ha fet canvis significatius en els tipus de contractes que les entitats del lleure han de tenir en compte.

Arriba l’estiu i comença la temporada de casals i colònies i, això, provoca la contractació de monitors i monitores entre altres llocs de treball que, anteriorment, es traduïen en contractes d’obra i servei. Però la reforma laboral de 2022 va incorporar canvis significatius, com l’eliminació d’aquest tipus de contracte, entre d’altres.

Imatges secundàries: 
El Reial Decret 32/2021 va fer desaparèixer el contracte d’obra i servei. Font: Fundesplai.
En cas que la persona treballadora faci més de 10,5 mesos a l’any passarà de tenir un contracte fix discontinu a un indefinit ordinari.  Font: Fundesplai.
Subtitols: 
Tipus de contractes que es poden fer
Obligacions de l’entitat
Com ha de ser la crida?
Continguts: 

Quan una entitat del lleure necessita contractar una persona per a un casal d’estiu té dues opcions. Per una banda, pot optar per un contracte temporal o pel nou tipus que és el fix discontinu. Aquesta decisió dependrà de les necessitats de l’organització.

En cas que sigui un contracte temporal ha de respectar les següents qüestions:

  • El contracte no pot ser de més de 90 dies a l’any.
  • El contracte ha d’indicar la data de finalització.
  • Quan finalitzi el contracte, la persona treballadora té dret a una indemnització de dotze dies per any treballat.
  • Si el contracte té una durada inferior a 30 dies, la Seguretat Social penalitzarà a l’organització amb 27,53 €.

Quan és un contracte fix discontinu s’ha de tenir en compte:

  • Ha d’explicar la jornada i la distribució horària i el període d’activitat.
  • S’ha de cridar a les persones amb aquest tipus de contracte cada temporada.
  • Quan s’acaba la temporada el contracte queda suspès i, això fa, que no s’ha d’indemnitzar a la persona treballadora.

Cal tenir en compte que el contracte fix discontinu està pensat per a llocs de feina estacionals i vinculats a activitats temporals, com són els casals i colònies d’estiu. Així mateix, s’ha de tenir present que en cas que una persona amb un contracte fix discontinu superi els 10,5 mesos de feina el seu contracte haurà de convertir-se en fix ordinari.

Segons Suport Tercer Sector, “aquesta situació s’està discutint per aconseguir una solució, ja que posa de manifest un desconeixement del sector del lleure i la motivació d’aquestes situacions, de vegades, impossibles d’afrontar d’una altra manera.”

Quan l’organització decideix utilitzar els contractes fixos discontinus ha de tenir en compte les següents obligacions:

  • Cada temporada dels casals d’estiu, l’entitat ha de cridar les persones amb aquest contracte, ja que del contrari es considerarà un acomiadament i tindrà dret a la indemnització corresponent. Així mateix, es contempla que en cas que per raons justificades l’organització no pugui cridar la persona ho pot fer durant un any, però no més.
  • Si l’entitat crida a la persona, però ella no pot venir a treballar es considerarà una baixa voluntària definitiva.
  • L’organització pot cridar per fer un casal d’estiu a una persona que estigui contractada durant el curs escolar si la relació laboral no supera els 10,5 mesos a l’any, ja que del contrari passarà a fix ordinari.

L’Estatut dels Treballadors especifica que serà el conveni col·lectiu el qual dictarà el criteri de crida. En el cas del conveni del Lleure Educatiu i Sociocultural la crida s’haurà de realitzar amb quinze dies d’antelació i l’ordre serà segons l’antiguitat de les persones treballadores a l’entitat.

La crida s’haurà de dur a terme per escrit per correu electrònic o, fins i tot, per WhatsApp. Així mateix, pel que fa al contingut de la crida haurà de contenir el següent:

  • La data d’incorporació (intentant el màxim possible respectar els quinze dies d’antelació).
  • Especificar les tasques que s’hauran de fer.
  • Definir la jornada i la distribució horària que haurà de desenvolupar la persona.
field_vote: 

Tot el que cal saber per fer un voluntariat penitenciari

Imatge principal a portada: 
Per poder fer un voluntariat penitenciari cal realitzar una formació de vint hores. Font: Canva.
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

El voluntariat penitenciari és crucial per reduir l’impacte negatiu de la privació de llibertat i que les penes serveixin per a la rehabilitació i la reinserció social dels interns/es.

Les entitats de voluntariat que treballen en centres penitenciaris de Catalunya estan sotmeses als principis i directrius establerts per la Circular 4/2021, que gestiona el personal extern, incloent-hi les entitats col·laboradores i de voluntariat, en aquests centres.

Imatges secundàries: 
Per poder fer un voluntariat penitenciari cal realitzar una formació de vint hores. Font: Canva.
S’ha de formar part d’una entitat acreditada per poder fer un voluntariat penitenciari. Font: Canva.
Subtitols: 
Quins requisits hi ha per fer un voluntariat penitenciari?
En quines àrees de voluntariat es pot participar?
Quina formació s’ha de fer?
Continguts: 

Per poder participar en un voluntariat penitenciari a les presons a Catalunya, és necessari formar part d'una entitat o associació pública o privada que tingui com a objectiu treballar per altres persones i millorar la qualitat de vida. Aquesta entitat ha de ser una organització autònoma sense ànim de lucre i ha d’estar inscrita en el registre corresponent de la Generalitat de Catalunya.

A més, un altre requisit és que aquesta entitat acrediti la subscripció d'una pòlissa d'assegurança adequada a les característiques i circumstàncies de l'activitat que duen a terme les persones voluntàries. Aquesta assegurança ha de cobrir els riscos que puguin derivar directament de l'exercici de les seves tasques com a voluntaris/es.

Dins dels centres penitenciaris hi ha una gran varietat d'oportunitats de voluntariat que poden contribuir al desenvolupament i la rehabilitació dels interns/es. Algunes d'aquestes opcions inclouen:

  • Assistència jurídica: moltes persones internes necessiten suport i assessorament legal per comprendre millor el seu procés legal i els seus drets. El voluntariat en assistència jurídica implica brindar orientació i suport en aquest àmbit.
  • Formacions sociolaborals: l'educació i la formació professional són crucials per ajudar les persones internes a adquirir habilitats i coneixements que les facilitin la reinserció laboral. El voluntariat en formacions sociolaborals implica impartir cursos, tallers i capacitacions en diverses àrees professionals.
  • Acompanyament educatiu: té com a objectiu ajudar les persones internes en el seu procés d'aprenentatge i fomentar la seva participació en activitats educatives. Això pot incloure classes de reforç escolar, suport en la realització de tasques educatives i orientació acadèmica.
  • Assessorament sobre la salut: els interns/es poden tenir necessitats de salut física i emocional que requereixen atenció i suport adequats. El voluntariat en assessorament sobre la salut implica brindar orientació, informació i suport en qüestions relacionades amb la salut, com ara hàbits saludables, prevenció de malalties i gestió de l'estrès.
  • Activitats esportives: l'esport pot ser una eina eficaç per fomentar la inclusió social, millorar la salut i promoure la disciplina entre les persones internes. El voluntariat en activitats esportives pot ser organitzar sessions d'entrenament, tornejos o altres activitats relacionades amb l'esport dins dels centres penitenciaris.
  • Animació sociocultural: les activitats recreatives i culturals poden contribuir a millorar l'ambient dins dels centres penitenciaris i proporcionar a les persones internes oportunitats de desenvolupament personal i social. El voluntariat en animació sociocultural pot ser organitzar activitats com concerts, representacions teatrals, exposicions d'art o altres esdeveniments culturals.

A més de les activitats dins dels centres penitenciaris, també hi ha oportunitats de voluntariat fora de les instal·lacions. Poden incloure activitats i formacions relacionades amb la digitalització, la reinserció laboral, la ciutadania i altres àmbits que promoguin la reintegració de les persones internes en la societat i la seva participació activa en la comunitat.

En el context específic de la intervenció en centres penitenciaris, s'ofereix el curs ‘Intervenció en centres penitenciaris des del voluntariat’, el qual té una durada total de vint hores, distribuïdes en tres mòduls diferents. Aquest curs està reconegut pel Pla de formació del voluntariat a Catalunya. Els centres formatius i les entitats acreditades poden expedir els diplomes acreditatius a l’alumnat que hagi superat els requisits establerts.

Aquesta formació és de caràcter obligatori per a tots i totes les voluntàries que desenvolupin la seva tasca dins dels programes d'intervenció aprovats per la Direcció General de Serveis Penitenciaris. Aquest requisit té com a objectiu assegurar que les persones voluntàries disposin de les habilitats i els coneixements adequats per desenvolupar de manera efectiva les seves tasques dins del marc penitenciari, contribuint així a una intervenció més eficient i positiva.

field_vote: 

Eleccions locals: com afecta la jornada electoral a la plantilla de l’entitat?

Imatge principal a portada: 
Les entitats han de tenir en compte els permisos per a les persones electores i que treballen el dia de les eleccions. Font: Canva.
Resum: 

El 28 de maig tindran lloc les eleccions locals i al Consell General d’Aran, i això pot repercutir en el desenvolupament de la feina l’entitat.

El dia de les eleccions és una jornada amb particularitats que, tot i desenvolupar-se en diumenge, afecta les entitats i empreses. Les persones que aquest dia hagin de treballar tenen certs drets per tal de poder exercir el vot. A més a més, si alguna de les persones que hagi de treballar ha de ser a la mesa electoral, cal veure com això afecta en l’organització de les entitats sense ànim de lucre el dia dels comicis i l'endemà.

Imatges secundàries: 
Les entitats han de tenir en compte els permisos per a les persones electores i que treballen el dia de les eleccions. Font: Canva.
La normativa planteja que hi hagi permisos retribuïts i no recuperables en certs casos. Font: Canva.
Subtitols: 
Com es gestiona el permís per anar a votar?
Què cal fer si algú que ha de treballar és membre de la mesa electoral?
Altres qüestions a tenir en compte
Continguts: 

Les entitats han de donar un permís retribuït i no recuperable a les persones que el 28 de maig hagin de treballar, en cas que la jornada laboral coincideixi més de dues hores amb l’horari dels col·legis electorals. En aquest sentit, ha de ser “un permís de fins a quatre hores dins la jornada laboral que els correspongui”, si l’horari de feina i el de votació coincideixen quatre hores o més. En canvi, si la coincidència és de més de dues hores i menys de quatre, el permís només haurà de ser de dues hores. A més a més, si el dia de les eleccions la persona treballadora fa una jornada inferior a l’habitual, també s’ha de reduir la durada del permís.

L’horari de feina i de votació no coincideixen.

No s’ha de donar el permís.

L’horari de feina i de votació coincideixen 2 hores o menys.

No s’ha de donar el permís.

L’horari de feina i de votació coincideixen més de 2 i menys de 4 hores.

2 hores de permís.

L’horari de feina i de votació coincideixen 4 hores o més.

4 hores de permís.

Si la persona treballadora vol votar per correu, l’entitat també li ha de donar un permís de fins a quatre hores en cas de tenir la feina lluny del domicili o si hi ha altres dificultats per poder votar. Aquest permís es pot demanar “des de la data de la convocatòria d'eleccions i fins al dia 18 de maig de 2023”.

També cal tenir present que és l’entitat la qual ha de determinar en quin moment concedeix les hores. Tot i això, és recomanable parlar i pactar-ho entre l’entitat i les persones treballadores per tal d’organitzar la jornada de la millor manera i que comporti els mínims perjudicis per a les dues parts.

En aquest punt, cal recordar que per gaudir d'algun d’aquests permisos i, per tant, rebre el corresponent salari cal presentar a l’entitat el justificant de votació, que s’ha de demanar a la mesa electoral quan es vota.

Les entitats han de donar el permís -i retribuir-lo- corresponent a tota la jornada electoral, de 9 a 20 h el 28 de maig, a les persones que haurien de treballar, però que no ho poden fer per haver estat escollides membres de la mesa electoral o ser interventores. En cas de treballar en el torn de nit el dia immediatament anterior a les eleccions, l’entitat ha de canviar el torn per garantir el seu descans, sempre que la persona afectada ho hagi demanat.

Cal tenir en compte que, a més, totes les persones treballadores per compte d’altri escollides per formar part de la mesa electoral -haguessin de treballar el dia de les eleccions o no- disposen d’un “permís corresponent a les cinc primeres hores de la jornada laboral del dia immediatament posterior”, és a dir, del dilluns 29 de maig. Per tant, les organitzacions han de tenir present que això pot afectar les seves plantilles l’endemà dels comicis.

Pel que fa a les persones apoderades, les organitzacions han de concedir un permís retribuït i no recuperable per al dia 28, sempre que aquesta condició s’acrediti.

Les entitats han de retribuir aquests permisos (que no són recuperables). En aquest sentit, cal que les persones afectades presentin el justificant pertinent, per tal de poder-se beneficiar.

D’altra banda, per calcular el sou que han de percebre les persones treballadores que gaudeixin del permís cal tenir present si reben una part del salari en prima o incentiu. En cas de ser així, la normativa estableix: “La part a percebre s'ha de calcular d'acord amb la mitjana pagada als treballadors i treballadores pel mateix concepte en els sis mesos immediatament anteriors treballats”.

Cal que les entitats tinguin present totes aquestes indicacions que marca la normativa, per tal de garantir els drets de les persones treballadores i poder organitzar de la millora manera la feina.

field_vote: 

Què és el Registre d’Entitats de Medi Ambient?

Imatge principal a portada: 
El Registre d'Entitats de Medi Ambient està pensat per a organitzacions no lucratives que duen a terme activitats de protecció del medi ambient. Font: Fundesplai.
Autor/a: 
Sandra Pulido i Eugenia Ifer
Resum: 

S’hi poden inscriure les organitzacions sense ànim de lucre que duen a terme activitats en aquest àmbit i poden obtenir beneficis fiscals.

Existeixen diversos registres que agrupen aquelles entitats que desenvolupen activitats de caràcter específic, per exemple, d’aquelles que fomenten l’ús del català. En aquesta línia està el Registre d’Entitats de Medi Ambient.

Imatges secundàries: 
El Registre d'Entitats de Medi Ambient està pensat per a organitzacions no lucratives que duen a terme activitats de protecció del medi ambient. Font: Fundesplai.
El Decret 2/2022 ha creat un nou registre per facilitar la identificació d’aquestes organitzacions. Font: Fundesplai.
Subtitols: 
Què és el Registre d’Entitats de Medi Ambient?
Qui s’hi pot inscriure?
Quins beneficis n’obtenen les entitats?
Com inscriure’s en el Registre d’Entitats de Medi Ambient?
Continguts: 

Formar part d’un registre, a més de ser un requisit normatiu en certs casos, és una via per comunicar-se amb l’Administració pública. Pel que fa al Registre d’Entitats de Medi Ambient, és públic i de caràcter voluntari.

El registre s’ha creat a partir del Decret 2/2022, el qual deroga l’anterior Decret 401/2004. En aquest sentit, cal tenir en compte que el canvi de l’antic registre al nou s’ha fet automàticament i que, per tant, si no s’ha rebut cap notificació indicant el no compliment dels requisits, no cal fer cap canvi.

L’objectiu principal de la modificació és “simplificar l’exercici dels interessos legítims col·lectius de caràcter ambiental de les entitats inscrites”, segons indica l'àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat.

Es poden inscriure en el Registre d’Entitats de Medi Ambient totes aquelles organitzacions no lucratives que tenen entre les seves principals finalitats, establertes en els seus estatuts, “la protecció del medi ambient en general o la d'algun dels seus elements en particular”, tal com estableix la normativa.

A més a més, cal que l’entitat desenvolupi activitats amb aquestes finalitats durant els dos anys consecutivament anteriors a la sol·licitud de la inscripció en el registre.

D’altra banda, hi ha altres requisits més genèrics, com ara ser organitzacions sense ànim de lucre constituïdes legalment i amb seu o delegació a Catalunya, o exercir-hi la seva activitat.

En aquest sentit, queden excloses del registre les següents institucions:

  • Les universitats
  • Els partits polítics
  • Els sindicats
  • Els col·legis professionals
  • Les associacions empresarials o professionals

Formar part del Registre d’Entitats de Medi Ambient atorga les entitats poder accedir a convocatòries de subvencions en matèria de medi ambient “sense haver d'acreditar la informació que consta en el registre”.

A més a més, gaudeixen de beneficis fiscals en el tram autonòmic de l’IRPF. Això significa que les persones que fan un donatiu a una entitat que forma part del registre, es poden beneficiar de la deducció del 15% del donatiu (amb un límit del 5% de la quota íntegra autonòmica), segons el que estableix l'article 34 de la Llei 16/2008, de mesures fiscals i financeres.

A més a més, les entitats inscrites passen a considerar-se com a interessades en els procediments que duu a terme el departament amb referència al medi ambient. També, exercir l’acció popular en aquesta matèria.

En primer lloc, cal tenir present que en tractar-se d’un tràmit estrictament en línia, cal disposar de certificat digital. A partir d’aquí, s’ha d’emplenar el document de 'Sol·licitud per a la inscripció en el Registre d'entitats de medi ambient'.

Un cop emplenat, validat i signat signat, la paraula ‘esborrany’ del lateral del formulari i queda bloquejat. En aquest pas també es poden adjuntar documents, si és necessari. En aquest sentit, cal que l’entitat presenti la memòria acreditativa de l’activitat feta, per tant, si no disposa de pàgina web o un altre canal electrònic on poder-la consultar, ho haurà de fer amb un arxiu. També cal desar el document a l’ordinador.

De nou, a la mateixa pàgina on es descarrega el formulari, s’ha d’enviar l’arxiu emplenat. Finalment, apareix la pàgina de l’acusament de recepció un cop el formulari estigui registrat. És crucial guardar o desar l’avís de rebuda, perquè inclou dades rellevants i d’aquesta manera es pot fer el seguiment de l’estat de la tramitació, aportar documents pendents o fer els pagaments.

El termini de resolució és d’un mes des de la presentació de la sol·licitud. La notificació es pot consultar en el correu electrònic, a l’apartat ‘Notificacions electròniques’, al Canal Empresa o a l’àrea privada de Tràmits gencat. És important accedir a la notificació en els següents deu dies de la recepció, perquè cal acceptar-la i, en cas de no fer-ho, s’entén rebutjada..

field_vote: 

Nova llei d’habitatge: què se sap?

Imatge principal a portada: 
La llei d’habitatge regularà els preus de lloguer. Font: Canva.
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

La futura llei pretén augmentar l’oferta d’habitatge, combatre la tensió del mercat del lloguer i ajudar les persones joves i els col·lectius en situació de vulnerabilitat a poder accedir a l’habitatge digne.

El Projecte de Llei pel dret a l’habitatge després d’haver estat aprovat pel Consell de Ministres el passat 1 de febrer de 2022 i pel Congrés dels Diputats el 27 d’abril de 2023, ja està pendent de tramitació al Senat.

Imatges secundàries: 
La llei d’habitatge regularà els preus de lloguer. Font: Canva.
Amb la nova normativa s’augmentarà el parc públic d’habitatges. Font: Canva.
Subtitols: 
Limitació del preu del lloguer i canvis en les responsabilitats econòmiques de gestió
Canvis en la política de desnonaments i el concepte gran forquilla
Augment del parc públic d’habitatges
Continguts: 

Tenint en compte la inflació i els problemes actuals del preu del lloguer a la major part del territori espanyol, la nova llei contempla les següents iniciatives:

  • S’estableixen beneficis fiscals o urbanístics per a les persones arrendadores de titularitat privada que ofereixin lloguers a preus reduïts.
  • L’increment màxim anual del lloguer no podrà ser superior al 3% en els contractes vigents durant 2024.
  • A partir de l’any 2025, s’establirà un nou índex de referència per a l'actualització anual dels contractes d'arrendament, substituint a l’Índex de Preus de Consum (IPC). Aquesta iniciativa vol evitar que la renda del lloguer incrementi de forma desproporcionada amb els ingressos de les persones arrendatàries.
  • Declaració legal de zones de mercat residencial tensades durant un període prorrogable de tres anys. D’aquesta manera, es poden aplicar mesures extraordinàries per reduir el preu del lloguer.

Pel que fa a les zones declarades tensades s’estableixen les següents mesures:

  • Limitació del preu del lloguer quan es creen nous contractes d’arrendament, que no poden superar el preu del contracte anterior.
  • Possibilitat d'aplicar els límits dels sistemes d'índexs de preus tot que les propietats no hagin estat arrendades en els últims cinc anys.
  • Oportunitat de realitzar una pròrroga extraordinària anual per a la persona arrendatària.
  • Possibilitat d'aprovar sistemes d'índexs de preus de referència per àmbits territorials.

Pel que fa a les despeses de la gestió immobiliària i del contracte, la normativa estableix que serà l'arrendador qui s’haurà de fer càrrec. Així mateix, s’estableix una pròrroga extraordinària d'un any en els contractes d'arrendament en cas que les persones arrendatàries tinguin una situació acreditada de vulnerabilitat social i/o econòmica.

Per tal de millorar l’atenció de l’habitatge de les persones en situació de vulnerabilitat, la llei contempla les següents qüestions:

  • Treballar per una comunicació efectiva entre l'administració judicial i els serveis socials per aquesta manera, assegurar una atenció ràpida a les persones que es trobin en situació de vulnerabilitat.
  • Garantir solucions residencials per a les persones en situació de vulnerabilitat que es trobin en risc de desnonament.
  • En cas que la demandant sigui una gran forquilla i la persona demandada per procedir al desnonament estigui en situació de vulnerabilitat, la nova llei exigeix que es produeixi un procediment de conciliació i/o intermediació.

Amb la nova llei es considerarà gran forquilla aquells propietaris/es titulars de cinc o més immobles urbans d'ús residencial ubicats en una mateixa zona declarada tensada.

Així mateix, s’estableix la definició legal d’habitatge buit, perquè, d’aquesta manera, els ajuntaments puguin aplicar el recàrrec de l'Impost sobre Béns immobles (IBI) a habitatges que estiguin buits des de fa més de dos anys, en cas que la persona propietària tingui un mínim de quatre habitatges en aquesta situació.

Per tal de protegir les persones en situació de vulnerabilitat en referència al dret a l’habitatge digne, la llei estableix les següents qüestions relatives a l’habitatge públic:

  • Creació i actualització d'un inventari del parc públic d'habitatge.
  • Regulació dels habitatges públics per evitar vendes a fons d'inversió.
  • Modificació en la qualificació d’habitatge protegit per garantir un període mínim de trenta anys.
  • Destinació d’un mínim del 50% de l’habitatge protegit per a lloguer. Així mateix, s’estableix un increment dels percentatges per a l’habitatge protegit, del 30% al 40% en el sòl urbanitzable, i del 10% al 20% en sòl urbà no consolidat.

field_vote: 

Per què és important tenir una llei del tercer sector a Catalunya?

Imatge principal a portada: 
La Taula del Tercer Sector i La Confederació Empresarial del Tercer Sector són les impulsores de la llei del tercer sector.  Font: Canva.
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

La llei del tercer sector és clau per reconèixer i protegir la tasca que desenvolupen les entitats socials.

Actualment, la llei del tercer sector s’està tramitant al Parlament de Catalunya. Aquesta nova normativa ha estat impulsada per la Taula del Tercer Sector i La Confederació.

Imatges secundàries: 
La Taula del Tercer Sector i La Confederació Empresarial del Tercer Sector són les impulsores de la llei del tercer sector.  Font: Canva.
Fins ara, el tercer sector no tenia un marc legal propi a Catalunya, a diferència d’altres comunitats autònomes del territori espanyol. Font: Canva.
Subtitols: 
Què pretenen aconseguir les entitats del tercer sector amb aquesta llei?
Què implica no tenir una llei del tercer sector a Catalunya?
Què diu la nova llei?
Continguts: 

Amb la llei del tercer sector es pretén reconèixer i protegir la feina de les entitats sense ànim de lucre, les quals són clau per garantir la protecció dels drets dels col·lectius més vulnerables. Amb aquesta normativa les entitats del tercer sector volen tenir una participació més activa en les polítiques públiques que afecten les persones en situació de vulnerabilitat o exclusió social.

A partir de la seva experiència, les organitzacions sense ànim de lucre volen participar en tot el procés, des del disseny, el desenvolupament, el seguiment fins a l’avaluació. Per poder ajustar-se millor a les necessitats d’aquests col·lectius.

A diferència d’altres territoris de l’Estat espanyol, com el País Basc, Extremadura, les Illes Balears, Castella la Manxa i Castella i Lleó; Catalunya, fins al moment, no té una llei específica que protegeixi el tercer sector.

No tenir un marc legal que especifiqui i reguli la labor de les entitats del tercer sector catalanes, així com la seva relació amb les administracions públiques dificulta el desenvolupament de molts projectes socials. El fet de no poder aportar la seva expertesa en les necessitats de les persones i col·lectius que atenen fa que molts aspectes imprescindibles no es tinguin en compte.

El projecte de llei, tal com demanaven les entitats socials, reconeix la feina i l’aportació de les entitats socials catalanes. En primer lloc, estableix la col·laboració del tercer sector amb el sector públic i privat. Pel que fa als serveis no contractuals, admet l’adopció d’altres instruments de col·laboració adequats a les necessitats socials, com els convenis, els acords o les subvencions, entre d’altres.

Seguidament, en relació amb la participació del tercer sector, estableix dues vies de diàleg i interlocució social. Per una banda, la creació d’una mesa de diàleg i, per l’altra, la participació del tercer sector en òrgans col·legiats.

Finalment, per fomentar el tercer sector social, inclou el ‘Pla d’impuls i promoció del Tercer Sector’ i estableix el seguiment en seu parlamentària.

field_vote: