El protocol de desconnexió digital és un instrument important per protegir la salut i el benestar de les persones treballadores, així com per garantir un equilibri adequat entre la vida laboral i personal i preservar el dret a la intimitat.
Tot i que moltes entitats sense ànim de lucre ja apliquen mesures relacionades amb la desconnexió digital, com ara evitar fer trucades de feina fora de l’horari laboral, cal tenir present les normatives relacionades amb la protecció dels drets digitals.
Imatges secundàries:
Subtitols:
Què és un protocol de desconnexió digital i quins són els seus objectius?
En quina normativa apareix i des de quan és vigent?
Què ha d’incloure?
Quines mesures específiques es poden implementar?
Quines entitats estan obligades a complir-lo?
Existeix algun tipus de sanció per incompliment del protocol?
Continguts:
Un protocol de desconnexió digital és un document que recull la política interna i les mesures adoptades per una entitat per garantir el dret a la desconnexió digital. Com a dret laboral, la desconnexió digital té l'objectiu de promoure el benestar i la conciliació personal i laboral de les persones treballadores, així com el seu descans.
En aquesta línia, les finalitats principals d'un instrument com el protocol de desconnexió digital són garantir tant el descans com la privacitat digital, incloent-hi la desconnexió de dispositius digitals vinculats a l’àmbit laboral un cop finalitzada la jornada.
Sou una entitat i us proposeu fer un "Protocol de desconnexió digital" o voleu saber què és?
— Acció Comunitària (@ComunitariesBCN) May 6, 2023
El dret a la desconnexió digital està recollit en l’article 18 de la Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distància, i indica que les persones treballadores tenen dret a no respondre comunicacions laborals fora de la seva jornada laboral i a desconnectar-se dels dispositius digitals de treball durant els seus períodes de descans, vacances i permisos.
A l’hora d’elaborar un protocol de desconnexió digital és important tenir en compte els següents elements clau:
Definició del dret a la desconnexió digital: cal definir clarament el dret a la desconnexió digital, incloent-hi els supòsits en els quals s'aplica, com són els períodes de descans, permisos i vacances.
Mesures per garantir el dret a la desconnexió digital: especificar correctament quines accions adoptarà l'entitat per garantir aquest dret.
Excepcions al dret a la desconnexió digital: el document també ha de recollir i detallar excepcions, com poden ser situacions d'urgència o singulars on caldrà que la persona treballadora estigui localitzable.
Algunes accions específiques a adoptar serien:
La limitació de l’enviament de correus electrònics i missatges fora de l’horari laboral.
La prohibició de trucades telefòniques quan no sigui necessari.
La convocatòria de reunions en la franja horària de presència obligatòria.
L’ús exclusiu d’aquelles plataformes digitals determinades per l’entitat.
És important remarcar que el protocol s’haurà d’enviar a la plantilla per tal que conegui els seus drets a la desconnexió digital, així com impartir-ne formació i sensibilització. Un cop difós, també serà necessària una negociació col·lectiva i un seguiment i avaluació del compliment de les mesures proposades i pactades.
Totes les entitats del tercer sector amb personal contractat tenen l’obligació de comptar amb un protocol de desconnexió digital, independentment de la seva grandària o de la funció que desenvolupin. En el cas que només participin persones voluntàries en una organització, també és recomanable elaborar un document similar per tenir cura d'elles i garantir el seu temps de descans i desconnexió.
Alguns beneficis que pot comportar aquest instrument per a les persones treballadores i voluntàries són els següents:
Una millora de la salut mental i física.
Un augment de la productivitat.
Una major conciliació laboral i personal.
Un enfortiment del sentiment de pertinença a l’entitat.
D’acord amb la ja mencionada Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distància, l’incompliment del dret a la desconnexió digital es considera una infracció greu.
Pot comportar multes que oscil·len entre els 751 i els 7.500 euros, un recàrrec de prestacions a la Seguretat Social o una indemnització per danys i perjudicis a la persona treballadora.
Per tal de complir amb la normativa, és necessari que les entitats del tercer sector tinguin en compte els drets digitals i elaborin correctament el protocol de desconnexió digital tenint present les persones treballadores i voluntàries. Per resoldre dubtes sobre aquestes qüestions es pot accedir als serveis d'assessorament.
La normativa recull que les persones tenen dret a voler eliminar les seves dades personals i, davant d'això, qui les gestiona ha d'actuar.
Les entitats sense ànim de lucre han de complir amb la normativa de protecció de dades. De fet, tot i que gestionin les dades personals d'acord amb la normativa i de manera legítima, en qualsevol moment una persona pot demanar que s'eliminin.
Imatges secundàries:
Subtitols:
Què és el dret de supressió o a l’oblit?
Què ha de fer l’entitat per eliminar les dades personals?
Com eliminar les dades personals?
Continguts:
En primer lloc, cal tenir en compte que la persona titular de les dades pot demanar la supressió sempre que ho desitgi. Això significa que, encara que una entitat tingui les dades legítimament (per exemple, amb el document signat per poder publicar imatges), en el moment que la persona interessada vulgui que les seves dades siguin eliminades, haurà de prendre mesures.
Això, “sempre que el citat tractament no es basi en una altra causa que el legitimi”, segons l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD). Per exemple, en el cas que una persona sòcia d'una entitat vulgui que les seves dades siguin eliminades però desitja continuar formant part de l'organització, la supressió no es podria fer perquè hi ha una causa que legitima que l'associació tingui aquesta informació.
A més, aquest dret es pot exercir en altres casos:
Quan les dades ja no són necessàries per a la finalitat amb la qual es van recollir o es tracten d’una altra manera.
Quan es demana la supressió de dades que “es fonamentaven en l’interès legítim o el compliment d’una missió d’interès públics”. També en cas que les dades tinguin una finalitat comercial.
Si les dades s’han tractat il·lícitament. En aquest cas, a més, la personas afectada podria interposar una denúncia.
Si s’han d’eliminar pel compliment d’una obligació legal dins de la Unió Europea o dels seus estats.
En aquest sentit, la normativa reconeix que les persones majors de catorze anys poden donar el seu consentiment per al tractament de les dades personals. En tot cas, cal parar especial atenció si les dades es recullen en aquesta situació i després es volen eliminar (encara que ja no sigui menor).
— Agencia Española de Protección de Datos (@AEPD_es) August 20, 2023
En cas que es demani la supressió de dades personals, l’entitat haurà de fer un esforç per eliminar-les. En aquest cas, el/la responsable del tractament ha de prendre “mesures raonables” per eliminar les dades que té sota el seu control, però també si les dades apareixen en altres llocs.
És rellevant tenir present que la norma recull la idea d’haver de fer un esforç raonable, perquè la difusió que es faci, per exemple, d’una imatge a través d'internet, pot quedar fora de les mans de l’entitat que les puja originalment. En tot cas, l’organització ha d’intentar posar-se en contacte amb els/les altres responsables que estiguin tractant les dades per demanar que les eliminin, així com “els enllaços o les còpies o les rèpliques de les dades”. Per tant, les organitzacions han de ser conscients que el tractament de les dades en els entorns digitals pot sobrepassar el seu control.
La norma també aclareix que s’ha de tenir en compte “la tecnologia disponible i el cost de l’aplicació”, un altre factor que salvaria les organitzacions amb recursos limitats. En qualsevol cas, ha d'existir una intenció real de voler aplicar el dret a l'oblit de qui ho demana.
El reglament preveu diversos mètodes per eliminar les dades:
Tractar les dades amb un altre sistema.
Impedir que es pugui accedir a les dades.
Retirar les dades publicades a internet.
Tractar les dades tècnicament perquè no es puguin fer servir ni modificar-se després de la petició, tot i que es basin en mecanismes automatitzats.
A més, en el moment en el qual s’hagin suprimit les dades, el/la responsable del tractament ho ha de comunicar a la persona interessada, “excepte que sigui impossible o exigeixi un esforç desproporcionat”.
Tenir present el dret de supressió pot ajudar les entitats a ser conscients de la importància de tenir cura amb el tractament de les dades personals. A més, tot i la bona voluntat de les organitzacions, és pertinent que treballin segons la normativa per no incòrrer en incompliments. Per resoldre dubtes sobre els drets digitals es pot accedir als serveis d'assessorament.
En aquest àmbit la normativa estableix que s'ha de comunicar la informació de forma clara i senzilla, i cal demanar el consentiment per a la seva acceptació. El 2023, a més, s'han incorporat petites novetats que cal tenir en compte.
Actualment, la gran majoria d’entitats sense ànim de lucre tenen lloc web on donar a conèixer la seva activitat. De fet, en certs casos, com ara les fundacions, disposar d’un portal web és obligatori per complir amb els requisits de transparència.
Imatges secundàries:
Subtitols:
Què és una cookie?
Tipus de cookies
Obligacions
Transparència
Com s’ha de mostrar la informació
Consentiment
Com gestionar el consentiment
Continguts:
Una cookie o galeta és un fitxer de dades que els llocs web envien automàticament als dispositius de les persones usuàries que hi accedeixen. Per tant, qui fa la visita al portal web emmagatzema al seu terminal unes dades.
El Reglament General de Protecció de Dades de la Unió Europea (GDPR) estableix que els llocs web han d’avisar i preguntar si es volen instal·lar les galetes. Per això, constantment apareixen avisos quan es navega per internet.
Les galetes permeten al portal web recordar eldispositiu de la persona usuària i les accions. Per exemple, es fan servir quan es recorden les credencials d’accés d’una sessió a una altra o l’idioma. Això, de fet, pot facilitar la navegació. Les cookies també poden donar informació dels hàbits de navegació dels usuaris i usuàries, per exemple, sobre les pàgines que es visiten.
La guia de l’AEPD estableix les següents categories de galetes.
Segons qui les gestiona:
Pròpies: les envia i gestiona l’editor/a del web que s’està visitant.
De tercers: instal·lades i gestionades per una altra empresa diferent a la del portal. Permeten crear perfils dels gustos dels usuaris/es, ja que poden tenir dades de diversos portals. Cal tenir en compte que cada cop més navegadors estan eliminant les galetes de tercers.
Segons la seva finalitat:
Tècniques: permeten optimitzar o millorar el funcionament del web, per exemple, per gestionar un pagament, identificar la sessió, comptar les visites, habilitar continguts dinàmics... Les galetes tècniques, en general, queden fora de les obligacions establertes per l’LSSI, perquè “permeten oferir el servei sol·licitat per l’usuari”. Aquestes galetes no es poden fer servir amb altres objectius. No obstant això, com a novetat, si les decisions són preses per qui edita el web a partir de la informació del/la visitant (per exemple, l’idioma es posa en funció de l’idioma del cercador de la persona usuària i no com a elecció), cal informar i donar l’opció d’acceptar-les o no.
De preferències o personalització: permeten personalitzar l’experiència dels usuaris/es, per exemple, l’idioma. En aquest cas, si l’usuari/ària determina aquestes preferències a través de les seves accions, com ara seleccionant l’idioma, també queden fora de les obligacions de l’LSSI.
D’anàlisi o mesurament: permeten fer el seguiment i l’anàlisi dels comportaments de l’usuari/a dins del web per tal d’aplicar posteriorment millores.
De publicitat conductual: permeten emmagatzemar informació del comportament de l’usuari/a a partir de la seva navegació i crear perfils específics per poder mostrar la publicitat segons els gustos.
Segons el temps que estan actives:
De sessió: només recullen dades que són rellevants durant la sessió i, per tant, en finalitzar-la desapareixen.
Persistents: les dades continuen emmagatzemades al terminal i poden ser tractades durant un temps variable que defineix el/la responsable de les galetes (des d’uns minuts a uns anys). Es recomana el mínim ús de cookies d’aquest estil i, en cas necessari, de la mínima durada possible. Perquè no s’hagi d’informar el consentiment d’una galeta, cal que la caducitat estigui en relació amb la seva finalitat.
Per saber les galetes que utilitza un lloc web es pot fer clicant la pàgina amb el botó dret i al menú desplegable seleccionar 'inspeccionar'. A la nova finestra, s’ha de clicar 'aplicació', situat a la part superior, i després a l'apartat 'cookies' es poden veure les que hi ha instal·lades.
La normativa estableix dues obligacions legals respecte de les galetes: d’una banda, la transparència i, de l’altra, l’obtenció del consentiment. Això significa que el gestor/a d’un web o aplicació ha de revisar (periòdicament) i identificar el tipus de galetes que s’utilitzen, per determinar si han de seguir l’establert per l’LSSI.
El dictamen sobre l'exempció del requisit de consentiment de cookies indica que les galetes que només permeten la comunicació entre l’equip de l’usuari i la xarxa, i les que presten un servei sol·licitat expressament per la persona usuària no han de seguir aquestes obligacions legals. Per tant, la resta, sí que han de complir la normativa.
L’obligació de transparència es tradueix en el fet d’haver de donar informació de les finalitats de les galetes i de l’ús de les dades obtingudes. Això es plasma en la política de cookies (informació diferent de la política de privacitat i l’avís legal), que ha d’incloure:
Definició i funció genèrica de les galetes.
Informació dels tipus de cookies que s’empren i la seva finalitat. En cas que s’utilitzin de tercers i no es pugui oferir la suficient informació, es pot enllaçar amb el lloc web del tercer.
Informació de qui les tracta (l’editor/a del mateix web o una altra empresa). La identificació dels tercers es pot oferir de forma desplegable o emergent.
Informació de la forma d’acceptar, denegar i revocar el consentiment d’ús. Si un cop acceptades les galetes de tercers es vol canviar la configuració, s’ha d’oferir informació de com gestionar-les a través dels diferents navegadors o dels webs de les altres empreses.
Informació sobre les transferències de dades a tercers països que faci el mateix editor/a i remetre als webs dels tercers, en cas que siguin els que facin la transferència.
En cas que es creïn perfils que comportin la presa de decisions automatitzades amb efectes jurídics per a l’usuari/a, cal informar d’allò que suposa (importància i conseqüències).
Temps que es conserven les dades.
Per donar altres informacions es pot remetre a la política de privacitat.
Sovint, aquesta informació es presenta en una única pàgina web que s’enllaça a la part inferior del portal. Seguir la localització habitual permet una millor visualització.
En primer lloc, cal que la comunicació sigui senzilla, amb un llenguatge clar que no provoqui confusions, i breu. Cal tenir en compte el tipus de públic a qui s’adreça el web.
També cal que la informació sigui de fàcil accés. En cas que l’usuari/a accepti l’ús de les galetes, la informació haurà de seguir sent accessible amb no més de dos clics.
La normativa recomana aportar la informació per nivells o capes, segons l’aprofundiment que vulgui fer l’usuari/a. La primera capa ha de ser visible des de l’entrada al web fins a la seva acceptació o rebuig i es pot situar en un banner, barra o similar.
En aquesta capa no s’ha de donar informació que no sigui necessària, perquè dificulta la presa de decisions. Per tant, ha d’incloure:
Identificació de l’editor/a responsable del lloc web (no cal la denominació social, si està visible a un altre lloc o s’identifica de manera evident).
Finalitat i propietat de les galetes.
Tipus de dades que es recopilaran, en cas que s’elaborin perfils d’usuaris.
Manera d’acceptar, configurar i rebutjar l’ús de les cookies, és a dir, fer la petició del consentiment.
Enllaç a la segona capa on s’aportarà més informació i on es podran configurar les preferències.
També han d'estar els següents botons:
Acceptar.
Rebutjar. No s’aplicarà a les galetes exemptes de consentiment. L’actualització del 2023 obliga que aquest botó sigui visible en la primera capa d’informació.
Configuració.
Com a novetat, també cal que els botons d’acceptar i rebutjar siguin molt similars (mida de la lletra, color...) i estiguin en la mateixa capa: “No es podrà fer la impressió que l’usuari ha d’acceptar obligatòriament les cookies per navegar pel lloc web”, tal com recull la guia. Es tracta que la informació sigui tan clara com sigui possible i que no pugui donar lloc a cap engany.
Amb els nous canvis, a més, s’ha de permetre a les persones usuàries que puguin seleccionar quines galetes volen. Per això, les persones que gestionen el lloc web hauran de tenir opció per marcar i s’haurà d’especificar quines són necessàries per al funcionament del portal.
També és important tenir present que no poden haver-hi caselles marcades prèviament en l’acceptació de les galetes.
En la segona capa, que ha de ser accessible permanentment, cal oferir la informació del tipus de cookies, qui les gestiona, com acceptar-les o denegar-les, període de conservació...
El consentiment s’ha de manifestar de forma expressa i evident, per exemple, a través d’un clic a un botó clarament identificat, o de qualsevol altra manera que suposi una acció inequívoca (i no complexa), sempre que s’hagi proporcionat la informació clara i accessible. En cas que es vulguin utilitzar altres mètodes, cal explicar-los. En cap cas continuar navegant pel web suposa una manera d’acceptació.
Cal especificar si el consentiment és únicament per a les galetes del web que s’està visitant o també per a les d’altres webs gestionats pel mateix editor/a o, fins i tot, si és per a les cookies d’altres empreses.
Per acceptar o no les galetes, s’han d’agrupar, com a mínim, per finalitat i també es pot fer segons el tercer, per tal que l’usuari/a pugui escollir unes o altres.
Mecanismes per demanar el consentiment:
Quan la persona usuària demana l’alta en un servei (s’haurà de separar d’altres condicions).
Quan es configura el funcionament del web o aplicació.
A través de plataformes de gestió del consentiment (CMP per les sigles en anglès), que apareixen, per exemple, com una finestra emergent.
Abans de descarregar un servei o aplicació, sempre que les cookies no siguin necessàries per al funcionament.
A través del format d’informació per capes.
A través de la configuració del navegador, sempre que es presenti el consentiment separat segons les finalitats i amb la identificació del/la responsable del tractament. No obstant això, des del web també s’ha de permetre revocar o denegar el consentiment, o donar la informació per fer-ho.
Fins i tot, és possible donar la informació i obtenir el consentiment de forma offline.
En cas dels webs dirigits a menors de catorze anys, la informació per demanar el consentiment del/la titular de la pàtria potestat o tutela ha de tenir les mínimes dades possibles i ha de ser senzilla. Per exemple, pot aparèixer un missatge que recomani avisar el pare, mare o tutor/a per acceptar les condicions.
En cas que es puguin recordar certes dades al web, caldrà demanar més informació per verificar que el consentiment és donat per la persona adulta, per exemple, indicant l’edat o any de naixement. A mesura que es vagin recopilant més dades, caldrà dificultar el procés de verificació, per exemple, amb un correu electrònic. En tot cas, es recomana no utilitzar galetes de publicitat conductual en webs dirigits a menors.
En cas que un editor/a tingui diferents webs, el consentiment donat en un dels webs podrà servir per a la resta, sempre que s’informi dels webs que s’inclouen i que siguin de continguts similars.
Quan un consentiment és obtingut de forma vàlida, no és necessari obtenir-lo cada cop que l’usuari/a accedeixi al web. Això, excepte si varien les finalitats d’ús de les cookies. A més, aquesta selecció no hauria de durar més de vint-i-quatre mesos.
L’usuari/a té dret a retirar el seu consentiment, tot i haver-lo atorgat anteriorment. Per això, cal que l’editor/a proporcioni la informació necessària per canviar aquesta preferència i ha de poder fer-ho de forma tan senzilla com es va fer l’acceptació.
La normativa també estableix que l’accés als serveis i funcionalitats no ha d’estar supeditat a l’acceptació de l’usuari/a. Per tant, tot i la no acceptació, haurà de poder accedir al web o s’haurà d’informar la persona sobre aquest tema i oferir una alternativa. Malgrat això, la nova versió aclareix que l’alternativa no haurà de ser necessàriament gratuïta.
Les novetats del 2023 s’haurà d’aplicar abans de l’11 de gener de 2024. Per aquesta raó, és pertinent que les entitats comencin a familiaritzar-se amb les obligacions. En cas de dubtes sobre aquest tema, les organitzacions no lucratives poden consultar a través dels serveis d’assessorament.
El certificat de discapacitat és l'eina legal i administrativa que reconeix el grau de discapacitat que té una persona.
Reial decret 888/2022, de 18 d'octubre és la normativa que estableix el reconeixement, declaració i qualificació del grau de discapacitat de les persones. El grau de discapacitat es valora en percentatge. D’aquesta manera, legalment es considera que una persona pateix una discapacitat quan és del 33% o més.
Imatges secundàries:
Subtitols:
Què és el certificat discapacitat?
Per a què serveix?
Com es valora el grau de discapacitat?
Continguts:
El certificat de discapacitat és el reconeixement legal i administratiu del grau de discapacitat que té una persona. La discapacitat ha de ser del 33% o més per poder accedir als serveis, recursos, prestacions econòmiques i drets que ofereix l’Administració pública. Qualsevol persona resident a Catalunya en qualsevol moment pot sol·licitar la discapacitat. El reconeixement és vàlid en tot l’Estat espanyol.
Així doncs, la targeta acreditativa de la discapacitat és un document amb el qual, senzillament, s’acredita el grau de discapacitat. Serveix per tenir accés als recursos i serveis corresponents, però ha d’anar acompanyat del Document Nacional d’Identitat (DNI) o del Número d’Identitat d’Estranger/a (NIE).
Tenir el certificat de discapacitat és necessari per poder accedir als serveis, prestacions econòmiques i drets que ofereix l’Administració pública.
Per potenciar la integració laboral, l’administració facilita:
Incentius en la contractació de persones amb discapacitat per a les entitats privades amb deduccions fiscals i bonificacions en l’Impost de Societats (IS).
L’Administració pública valora el grau de discapacitat de la persona avaluant les següents qüestions:
Barem Deficiència Global de la Persona (BDGP): anàlisi de les deficiències permanents de la persona, segons les funcions i les capacitats per dur a terme les activitats quotidianes.
Barem Limitacions de l’Activitat (BLA): valoració de la capacitat per realitzar les accions de la vida diària, en funció de la gravetat dels problemes per desenvolupar-les.
Barem Restriccions en la Participació (BRP): es tenen en compte les activitats que va poder fer la persona en l’últim mes, podent-se ampliar fins a sis mesos.
Barem de Factors Contextuals i Ambientals (BFCA): avalua els factors de l’entorn que perjudiquen i són barreres per a les persones amb discapacitat.
Les persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 45% es podran jubilar als cinquanta-sis anys, mentre que les que en tinguin un 65% o més ho podran fer als cinquanta-dos anys.
Segons el Reial decret 370/2023, de 16 de maig, des de l’1 de juny de 2023 les persones treballadores amb una discapacitat igual o superior al 45%, i que tinguin una cotització d’almenys cinc anys amb la discapacitat reconeguda, poden jubilar-se anticipadament.
Imatges secundàries:
Subtitols:
Qui pot optar a la jubilació anticipada per discapacitat?
Justificació necessària
Altres consideracions a tenir en compte
Continguts:
La primera consideració que es tindrà en compte per accedir a aquesta jubilació anticipada és que la persona (sigui treballadora per compte d’altri, compte propi o estigui a l'atur) tingui una discapacitat igual o superior al 45%. Així mateix, una gran novetat que implementa la normativa és que el percentatge requerit de la discapacitat pot provenir d’una patologia o de la suma de més d’una afecció.
Una altra qüestió ineludible és que la persona treballadora ha d’haver cotitzat almenys quinze anys, que és el mínim per poder demanar la jubilació, i cinc han d’haver estat amb un grau de discapacitat acreditat superior o igual al 45%.
El grau de discapacitat s’ha de justificar amb un informe mèdic, on s'ha d'indicar la data a partir de la qual es pateix la malaltia, el percentatge de discapacitat i la patologia en qüestió. A més a més, s'ha d'acreditar que s'ha tingut la discapacitat durant almenys cinc anys del total cotitzat.
Igualment, almenys una de les afeccions ha d’aparèixer en el llistat de patologies establert i suposar com a mínim un 33% de discapacitat.
Llistat de patologies vàlides:
Discapacitat intel·lectual.
Paràlisi cerebral.
Anomalies genètiques: síndrome de Down, síndrome de Prader Willi, síndrome X fràgil, osteogènesi imperfecta, acondroplàsia, fibrosi quística o malaltia de Wilson.
Trastorn de l'Espectre Autista (TEA).
Anomalies congènites secundàries a Talidomida.
Seqüeles de la pòlio o síndrome postpòlio.
Dany cerebral (adquirit): traumatisme cranioencefàlic o seqüeles de tumors del Sistema Nerviós Central (SNC).
Malaltia mental: esquizofrènia o trastorn bipolar.
Malaltia neurològica: esclerosi lateral amiotròfica, esclerosi múltiple, leucodistròfies, síndrome de Tourette o lesió medul·lar traumàtica.
Hem actualitzat la Guia del grau de discapacitat del nostre web, sobre què és el grau de discapacitat i com demanar-lo.
— Federació Catalana d’Autisme (@FedCatAutisme) July 10, 2023
Cal tenir en compte que en cas de patir una discapacitat igual o superior al 65%, la jubilació es pot demanar a partir dels cinquanta-dos anys. Aquesta modificació suposa un avanç i millora dels drets de les persones amb discapacitat que han de conèixer especialment les entitats sense ànim de lucre. De fet, la jubilació ordinària actual és als seixanta-set anys o als seixanta-cinc, si s'acrediten trenta-vuit anys i sis mesos cotitzats.
La nova normativa ofereix nous drets a les persones treballadores per afavorir la conciliació familiar i les cures.
Les entitats del tercer sector han de tenir presents les modificacions que presenta el Reial Decret 5/2023, 28 de juny, ja que afecten els drets laborals de les persones treballadores. La normativa ha entrat en vigor el 30 de juny de 2023. A continuació, s’expliquen els principals punts.
Imatges secundàries:
Subtitols:
Flexibilitat laboral
Ampliació dels drets de la conciliació
Permís familiar amb dependència
Permís parental
Situacions extraordinàries
Continguts:
Les persones treballadores poden sol·licitar adaptacions a la durada, la distribució i si és presencial o no la jornada laboral. Aquesta demanda s’haurà de justificar i haurà de ser proporcional a les necessitats de les persones treballadores i de l’organització.
El podran demanar els pares o mares de fills/es fins a dotze anys i els treballadors/es que tinguin necessitat de cura a un familiar fins a segon grau. Per tant, queden incloses els següents vincles familiars:
Pare/mare.
Fills/es.
Parella de fet o cònjuge.
Oncle/tia.
Germans/es.
Avi/a.
Nets/es.
I els mateixos vincles polítics que siguin de la parella de fet o el cònjuge.
La negociació de la sol·licitud s’haurà de fer el més ràpid possible i no podrà superar els quinze dies. Si la negociació acaba positivament, l’entitat haurà de comunicar a la persona treballadora per escrit l’acceptació de la petició. En cas que la resposta sigui negativa o es plategi una alternativa, s’hauran de justificar les raons.
Així mateix, la persona treballadora tindrà dret a retornar al seu lloc de feina després del període pactat o quan canviï la seva situació.
El treballador/a podrà no assistir al lloc de feina amb previ avís i justificació en els següents casos:
En cas d’accident, hospitalització, malaltia greu o intervenció quirúrgica sense hospitalització (però que sigui necessari el repòs domiciliari de familiars fins a segon grau) la persona treballadora tindrà cinc dies.
Pel que fa al permís de lactància, quan hi hagi naixements, adopcions o acollides, els treballadors/es tindran dret a una hora d’absència de la feina al dia que es podrà fer fins que l’infant tingui nou mesos. En cas que sigui més d’un infant el permís s’incrementarà proporcionalment. També es podrà exercir aquest dret, dividint l’hora en dos, per poder gaudir-lo en diferents moments del dia. A més a més, es pot acumular en jornades completes. Quan els dos responsables de l’infant vulguin gaudir del dret amb la mateixa durada, el període es podrà estendre fins als dotze mesos de l’infant, però amb una reducció de la jornada proporcional a partir dels nou mesos i amb la corresponent reducció proporcional del salari.
Quan la persona treballadora hagi de cuidar a un/a menor de dotze anys al seu càrrec o una persona amb discapacitat (familiar fins a segon grau) que no desenvolupi una activitat retribuïda tindrà dret a una reducció de la jornada laboral, però amb la disminució proporcional del salari (entre un vuitè i la meitat de la jornada).
En cas que hi hagi un/a menor d'edat a càrrec i que estigui ingressat en l’hospital o amb tractament per causa d’una malaltia greu, la persona treballadora tindrà dret a una reducció de la jornada d’almenys la meitat (amb la disminució proporcional del salari). Si la situació de l’infant no canvia quan arribi l’edat dels divuit anys, la persona treballadora no perdrà aquest dret. Aquesta situació es mantindrà fins als 23 anys si la situació continua igual fins als 26 si s’acredita un grau de discapacitat igual o superior al 65%.
Les persones treballadores tindran dret a una excedència no superior a tres anys per atendre al fill/a. Així mateix, podran aprofitar aquest dret les persones que necessitin cuidar al cònjuge, parella de fet o familiar (fins a segon grau) per edat, accident, malaltia o discapacitat, però l’excedència no podrà ser superior a dos anys.
Durant el temps d’excedència, el treballador/a mantindrà l’antiguitat i tindrà dret a la reserva del lloc de treball durant el primer any. Després, la reserva serà mantenint el grup professional o categoria equivalent.
Així mateix, els treballadors/es podran gaudir d’un permís parental de vuit setmanes, per la cura del o la menor a càrrec. Del permís no retributiu es pot fer ús de forma contínua o discontínua durant els primers vuit anys de l’infant. Igualment, el o la sol·licitant haurà de notificar a l’entitat amb deu dies d’antelació excepte situacions justificades.
Hi ha situacions que no es contemplen en els anteriors punts, però que són crucials per als treballadors/es:
La persona treballadora es podrà absentar del lloc de feina per motius familiars urgents referents a familiars (fins a segon grau) o convivents, en cas de malaltia o accident i que sigui indispensable la presència del treballador/a. Tindrà dret al fet que les hores siguin retribuïdes amb la justificació corresponent i fins a quatre dies l’any.
Tindrà quinze dies naturals en cas de matrimoni o parella de fet.
Disposarà de dos dies en cas de defunció del cònjuge, parella de fet o familiar (fins a segon grau). Si la persona necessita desplaçar-se, tindrà dos dies més.
El canal de denúncies o d’informació serveix perquè les persones treballadores puguin denunciar infraccions normatives en l’entorn laboral.
Actualment, les entitats amb més de 250 persones treballadores estan obligades a tenir un canal de denúncies. A finals d’any, les organitzacions de més de 50 treballadors/es també estaran obligades a tenir aquesta eina.
Així mateix, cal recordar que a finals del 2023 les organitzacions que tinguin entre 50 i 249 treballadors/es també hauran de tenir aquest canal. Per aquest motiu, és crucial que les entitats que estiguin ja obligades o que estaran obligades a finals d’any implementin el canal de denúncies.
El canal de denúncies serà obligatori a partir del juny
La principal finalitat de la Llei 2/2023 és protegir les persones que informen sobre la vulneració de l’ordenament jurídic en el marc d’una relació professionalhttps://t.co/gGBff6v5hU
GlobaLeaks és una plataforma de programari de codi obert (el seu desenvolupament i millora continua depèn de la comunitat de desenvolupadors/es) que facilita la denúncia segura i anònima d'informació confidencial. Està dissenyada per permetre que les persones puguin revelar informació delicada, com ara casos de corrupció, abusos contra els drets humans, frau, o qualsevol altra forma de comportament il·legal o immoral, mantenint la seva identitat oculta i protegida.
Per utilitzar GlobaLeaks, els i les denunciants poden accedir a un lloc web o portal específic on poden enviar els seus documents o informació. La seguretat de l’anonimat és el que fa aquesta eina idònia pels canals de denúncia, garanteix que les comunicacions entre la persona denunciant i l’entitat es mantinguin secretes i no puguin ser rastrejades.
GlobaLeaks té una gran varietat de característiques que s’han de tenir en compte:
Anonimat: l’eina està dissenyada per protegir l'anonimat dels denunciants. Usa tecnologies d'anonimat per assegurar que les comunicacions i la identitat de la persona denunciant es mantinguin ocultes.
Seguretat de les dades: la plataforma fa servir mecanismes de xifrat fort per protegir les dades i prevenir l'accés no autoritzat. Això assegura que les filtracions d’informació romanguin confidencials i siguin accessibles només pels destinataris autoritzats.
Portal web personalitzat: GlobaLeaks permet crear un propi portal web personalitzat per rebre les denúncies. Això facilita la interacció amb les denunciants i la gestió del contingut rebut.
Canals de comunicació segurs: ofereix canals de comunicació segurs entre les denunciants i els destinataris/es per a la comunicació posterior, si fos necessari. Això permet a les destinatàries sol·licitar informació addicional o aclariments de manera segura.
Informes anònims: les persones denunciants poden presentar informes anònims i adjuntar-hi documents o evidències per sostenir les seves denúncies. Això els permet revelar informació delicada sense exposar la seva identitat.
La reforma laboral ha fet canvis significatius en els tipus de contractes que les entitats del lleure han de tenir en compte.
Arriba l’estiu i comença la temporada de casals i colònies i, això, provoca la contractació de monitors i monitores entre altres llocs de treball que, anteriorment, es traduïen en contractes d’obra i servei. Però la reforma laboral de 2022 va incorporar canvis significatius, com l’eliminació d’aquest tipus de contracte, entre d’altres.
Imatges secundàries:
Subtitols:
Tipus de contractes que es poden fer
Obligacions de l’entitat
Com ha de ser la crida?
Continguts:
Quan una entitat del lleure necessita contractar una persona per a un casal d’estiu té dues opcions. Per una banda, pot optar per un contracte temporal o pel nou tipus que és el fix discontinu. Aquesta decisió dependrà de les necessitats de l’organització.
En cas que sigui un contracte temporal ha de respectar les següents qüestions:
El contracte no pot ser de més de 90 dies a l’any.
El contracte ha d’indicar la data de finalització.
Quan finalitzi el contracte, la persona treballadora té dret a una indemnització de dotze dies per any treballat.
Si el contracte té una durada inferior a 30 dies, la Seguretat Social penalitzarà a l’organització amb 27,53 €.
Quan és un contracte fix discontinu s’ha de tenir en compte:
Ha d’explicar la jornada i la distribució horària i el període d’activitat.
S’ha de cridar a les persones amb aquest tipus de contracte cada temporada.
Quan s’acaba la temporada el contracte queda suspès i, això fa, que no s’ha d’indemnitzar a la persona treballadora.
Cal tenir en compte que el contracte fix discontinu està pensat per a llocs de feina estacionals i vinculats a activitats temporals, com són els casals i colònies d’estiu. Així mateix, s’ha de tenir present que en cas que una persona amb un contracte fix discontinu superi els 10,5 mesos de feina el seu contracte haurà de convertir-se en fix ordinari.
Segons Suport Tercer Sector, “aquesta situació s’està discutint per aconseguir una solució, ja que posa de manifest un desconeixement del sector del lleure i la motivació d’aquestes situacions, de vegades, impossibles d’afrontar d’una altra manera.”
Quan l’organització decideix utilitzar els contractes fixos discontinus ha de tenir en compte les següents obligacions:
Cada temporada dels casals d’estiu, l’entitat ha de cridar les persones amb aquest contracte, ja que del contrari es considerarà un acomiadament i tindrà dret a la indemnització corresponent. Així mateix, es contempla que en cas que per raons justificades l’organització no pugui cridar la persona ho pot fer durant un any, però no més.
Si l’entitat crida a la persona, però ella no pot venir a treballar es considerarà una baixa voluntària definitiva.
L’organització pot cridar per fer un casal d’estiu a una persona que estigui contractada durant el curs escolar si la relació laboral no supera els 10,5 mesos a l’any, ja que del contrari passarà a fix ordinari.
L’Estatut dels Treballadors especifica que serà el conveni col·lectiu el qual dictarà el criteri de crida. En el cas del conveni del Lleure Educatiu i Sociocultural la crida s’haurà de realitzar amb quinze dies d’antelació i l’ordre serà segons l’antiguitat de les persones treballadores a l’entitat.
La crida s’haurà de dur a terme per escrit per correu electrònic o, fins i tot, per WhatsApp. Així mateix, pel que fa al contingut de la crida haurà de contenir el següent:
La data d’incorporació (intentant el màxim possible respectar els quinze dies d’antelació).
Especificar les tasques que s’hauran de fer.
Definir la jornada i la distribució horària que haurà de desenvolupar la persona.
Per tal de donar resposta a les necessitats més comunes de les entitats de #lleure, i d’altres, que han de contractar aquest estiu per fer activitats, des de #SuportTercerSector hem creat una guia amb preguntes i respostes https://t.co/XbFxOJ7aRW
El voluntariat penitenciari és crucial per reduir l’impacte negatiu de la privació de llibertat i que les penes serveixin per a la rehabilitació i la reinserció social dels interns/es.
Les entitats de voluntariat que treballen en centres penitenciaris de Catalunya estan sotmeses als principis i directrius establerts per la Circular 4/2021, que gestiona el personal extern, incloent-hi les entitats col·laboradores i de voluntariat, en aquests centres.
Imatges secundàries:
Subtitols:
Quins requisits hi ha per fer un voluntariat penitenciari?
En quines àrees de voluntariat es pot participar?
Quina formació s’ha de fer?
Continguts:
Per poder participar en un voluntariat penitenciari a les presons a Catalunya, és necessari formar part d'una entitat o associació pública o privada que tingui com a objectiu treballar per altres persones i millorar la qualitat de vida. Aquesta entitat ha de ser una organització autònoma sense ànim de lucre i ha d’estar inscrita en el registre corresponent de la Generalitat de Catalunya.
A més, un altre requisit és que aquesta entitat acrediti la subscripció d'una pòlissa d'assegurança adequada a les característiques i circumstàncies de l'activitat que duen a terme les persones voluntàries. Aquesta assegurança ha de cobrir els riscos que puguin derivar directament de l'exercici de les seves tasques com a voluntaris/es.
Dins dels centres penitenciaris hi ha una gran varietat d'oportunitats de voluntariat que poden contribuir al desenvolupament i la rehabilitació dels interns/es. Algunes d'aquestes opcions inclouen:
Assistència jurídica: moltes persones internes necessiten suport i assessorament legal per comprendre millor el seu procés legal i els seus drets. El voluntariat en assistència jurídica implica brindar orientació i suport en aquest àmbit.
Formacions sociolaborals: l'educació i la formació professional són crucials per ajudar les persones internes a adquirir habilitats i coneixements que les facilitin la reinserció laboral. El voluntariat en formacions sociolaborals implica impartir cursos, tallers i capacitacions en diverses àrees professionals.
Acompanyament educatiu: té com a objectiu ajudar les persones internes en el seu procés d'aprenentatge i fomentar la seva participació en activitats educatives. Això pot incloure classes de reforç escolar, suport en la realització de tasques educatives i orientació acadèmica.
Assessorament sobre la salut: els interns/es poden tenir necessitats de salut física i emocional que requereixen atenció i suport adequats. El voluntariat en assessorament sobre la salut implica brindar orientació, informació i suport en qüestions relacionades amb la salut, com ara hàbits saludables, prevenció de malalties i gestió de l'estrès.
Activitats esportives: l'esport pot ser una eina eficaç per fomentar la inclusió social, millorar la salut i promoure la disciplina entre les persones internes. El voluntariat en activitats esportives pot ser organitzar sessions d'entrenament, tornejos o altres activitats relacionades amb l'esport dins dels centres penitenciaris.
Animació sociocultural: les activitats recreatives i culturals poden contribuir a millorar l'ambient dins dels centres penitenciaris i proporcionar a les persones internes oportunitats de desenvolupament personal i social. El voluntariat en animació sociocultural pot ser organitzar activitats com concerts, representacions teatrals, exposicions d'art o altres esdeveniments culturals.
A més de les activitats dins dels centres penitenciaris, també hi ha oportunitats de voluntariat fora de les instal·lacions. Poden incloure activitats i formacions relacionades amb la digitalització, la reinserció laboral, la ciutadania i altres àmbits que promoguin la reintegració de les persones internes en la societat i la seva participació activa en la comunitat.
Sabies que els serveis penitenciaris catalans sumen més de 500 persones que de forma altruista col·laboren amb presons per a la reinserció dels interns? Vols saber com?
En el context específic de la intervenció en centres penitenciaris, s'ofereix el curs ‘Intervenció en centres penitenciaris des del voluntariat’, el qual té una durada total de vint hores, distribuïdes en tres mòduls diferents. Aquest curs està reconegut pel Pla de formació del voluntariat a Catalunya. Els centres formatius i les entitats acreditades poden expedir els diplomes acreditatius a l’alumnat que hagi superat els requisits establerts.
Aquesta formació és de caràcter obligatori per a tots i totes les voluntàries que desenvolupin la seva tasca dins dels programes d'intervenció aprovats per la Direcció General de Serveis Penitenciaris. Aquest requisit té com a objectiu assegurar que les persones voluntàries disposin de les habilitats i els coneixements adequats per desenvolupar de manera efectiva les seves tasques dins del marc penitenciari, contribuint així a una intervenció més eficient i positiva.
Com inscriure’s en el Registre d’Entitats de Medi Ambient?
Continguts:
Formar part d’un registre, a més de ser un requisit normatiu en certs casos, és una via per comunicar-se amb l’Administració pública. Pel que fa al Registre d’Entitats de Medi Ambient, és públic i de caràcter voluntari.
El registre s’ha creat a partir del Decret 2/2022, el qual deroga l’anterior Decret 401/2004. En aquest sentit, cal tenir en compte que el canvi de l’antic registre al nou s’ha fet automàticament i que, per tant, si no s’ha rebut cap notificació indicant el no compliment dels requisits, no cal fer cap canvi.
L’objectiu principal de la modificació és “simplificar l’exercici dels interessos legítims col·lectius de caràcter ambiental de les entitats inscrites”, segons indica l'àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat.
Es poden inscriure en el Registre d’Entitats de Medi Ambient totes aquelles organitzacions no lucratives que tenen entre les seves principals finalitats, establertes en els seus estatuts, “la protecció del medi ambient en general o la d'algun dels seus elements en particular”, tal com estableix la normativa.
A més a més, cal que l’entitat desenvolupi activitats amb aquestes finalitats durant els dos anys consecutivament anteriors a la sol·licitud de la inscripció en el registre.
D’altra banda, hi ha altres requisits més genèrics, com ara ser organitzacions sense ànim de lucre constituïdes legalment i amb seu o delegació a Catalunya, o exercir-hi la seva activitat.
En aquest sentit, queden excloses del registre les següents institucions:
Les universitats
Els partits polítics
Els sindicats
Els col·legis professionals
Les associacions empresarials o professionals
Formar part del Registre d’Entitats de Medi Ambient atorga les entitats poder accedir a convocatòries de subvencions en matèria de medi ambient “sense haver d'acreditar la informació que consta en el registre”.
A més a més, gaudeixen de beneficis fiscals en el tram autonòmic de l’IRPF. Això significa que les persones que fan un donatiu a una entitat que forma part del registre, es poden beneficiar de la deducció del 15% del donatiu (amb un límit del 5% de la quota íntegra autonòmica), segons el que estableix l'article 34 de la Llei 16/2008, de mesures fiscals i financeres.
A més a més, les entitats inscrites passen a considerar-se com a interessades en els procediments que duu a terme el departament amb referència al medi ambient. També, exercir l’acció popular en aquesta matèria.
Un cop emplenat, validat i signat signat, la paraula ‘esborrany’ del lateral del formulari i queda bloquejat. En aquest pas també es poden adjuntar documents, si és necessari. En aquest sentit, cal que l’entitat presenti la memòria acreditativa de l’activitat feta, per tant, si no disposa de pàgina web o un altre canal electrònic on poder-la consultar, ho haurà de fer amb un arxiu. També cal desar el document a l’ordinador.
De nou, a la mateixa pàgina on es descarrega el formulari, s’ha d’enviar l’arxiu emplenat. Finalment, apareix la pàgina de l’acusament de recepció un cop el formulari estigui registrat. És crucial guardar o desar l’avís de rebuda, perquè inclou dades rellevants i d’aquesta manera es pot fer el seguiment de l’estat de la tramitació, aportar documents pendents o fer els pagaments.
El termini de resolució és d’un mes des de la presentació de la sol·licitud. La notificació es pot consultar en el correu electrònic, a l’apartat ‘Notificacions electròniques’, al Canal Empresa o a l’àrea privada de Tràmits gencat. És important accedir a la notificació en els següents deu dies de la recepció, perquè cal acceptar-la i, en cas de no fer-ho, s’entén rebutjada..
