Les entitats religioses i les seves tipologies

Imatge principal a portada: 
Les entitats religioses es poden constituir de diverses maneres segons la legislació vigent a l’Estat espanyol. Font: Freepik.
Resum: 

L’ordenament jurídic garanteix el dret fonamental de llibertat de creença i culte. La normativa també inclou, entre altres, el dret de les esglésies, confessions i comunitats confessionals a constituir-se com a persones jurídiques.

L’ordenament jurídic garanteix el dret fonamental a la llibertat religiosa i de culte, reconeguda a la Constitució espanyola de 1978, així com a la Llei Orgànica 7/1980, de 5 de juliol, de Llibertat Religiosa, la qual també recull expressament que les diferents creences religioses “no constitueixen un motiu de desigualtat o discriminació

Imatges secundàries: 
Les entitats religioses es poden constituir de diverses maneres segons la legislació vigent a l’Estat espanyol. Font: Freepik.
L’Estat garanteix el dret fonamental a la llibertat religiosa i de culte. Font: Freepik.
Subtitols: 
Esglésies, confessions i comunitats religioses
Federacions d’esglésies, confessions o comunitats
Entitats creades o erigides per les esglésies, confessions, comunitats o federacions inscrites
Continguts: 

Un dels àmbits en el qual es manifesta la diversitat cultural i social és en el fet religiós. La Constitució espanyola estableix que Espanya és un Estat aconfessional, és a dir, que està desvinculat d’una religió determinada i manté relacions de cooperació amb les diferents confessions religioses.

Entre les finalitats principals d’una església, confessió o comunitat religiosa es troba la divulgació, el foment, la pràctica i la celebració d’actes de culte d’algun tipus de tradició o creença religiosa. D’acord amb el que estableix la normativa, existeixen confessions amb les quals l’Estat manté pactes o acords de cooperació aprovats per les Corts Generals, que són els següents:

Per gaudir de personalitat jurídica, les esglésies, confessions i comunitats religioses s’han d’inscriure al Registre d’entitats religioses, adscrit a la Secretaria General de Llibertat religiosa del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica del Govern d’Espanya.

Les que tenen conveni o acord de cooperació amb l’Estat espanyol s’inclouen a la secció especial del Registre i, la resta, s’inscriuen a la secció general.

Les esglésies, confessions i comunitats religioses inscrites tenen plena autonomia i poden establir les seves pròpies normes d’organització, règim intern i règim del seu personal. En aquestes normes, hi poden incloure clàusules de salvaguarda de la seva identitat religiosa i caràcter propi, així com del respecte degut a les seves creences, sens perjudici del respecte dels drets i llibertats reconeguts per la Constitució, i en especial dels de llibertat, igualtat i no-discriminació.

En el cas que les esglésies, confessions i comunitats es plantegin l’obertura d’un centre de culte, és molt convenient que es consulti amb l’Administració local la regulació urbanística vigent en el municipi i els solars que es preveu usar.

Les federacions d’esglésies, confessions o comunitats habitualment assumeixen la representació d’un determinat col·lectiu d’entitats religioses que pertanyen a una mateixa tradició religiosa. Aquesta figura ajuda a defensar els drets comuns i és una fórmula que afavoreix la interlocució, fonamentalment, amb l’administració pública, a la qual li és més fàcil tenir com a referent una figura que representi un nombre determinat d’entitats i que disposi de més representació, que haver d’establir comunicació amb cadascuna d’elles.

Per gaudir de personalitat jurídica, les federacions s’han d’inscriure igualment al Registre d’entitats religioses.

Les esglésies, confessions, comunitats o federacions inscrites al Registre d’entitats religioses poden crear diferents tipus d’entitats.

Per tal que aquestes entitats gaudeixin de personalitat jurídica han d’inscriure’s al Registre d’entitats religioses quan es tracti de:

  1. les seves demarcacions territorials
  2. les seves congregacions, seccions o comunitats locals
  3. les entitats institucionals de la seva estructura
  4. associacions de finalitats religioses i les seves federacions
  5. seminaris o centres de formació de ministres de culte
  6. centres superiors d’ensenyament teològics o religiosos
  7. comunitats monàstiques o religioses i ordes o federacions on s’integren
  8. instituts de vida consagrada i societats de vida apostòlica, les seves províncies i cases i les seves federacions
  9. qualssevol altres entitats susceptibles d’inscripció de conformitat amb els acords entre l’Estat espanyol i les confessions religioses.

La Llei de Llibertat Religiosa estableix expressament que les esglésies, confessions i comunitats religioses també poden constituir altres tipus d’entitats, com ara associacions o fundacions, que es regiran pels seus propis estatuts i pel règim propi de la personalitat jurídica que els correspongui.

En el cas de les fundacions creades per l’Església catòlica, el Reial Decret 589/1984, de 8 de febrer va regular la possibilitat d’inscriure-les al Registre d’entitats religioses.

Les fundacions creades per altres confessions religioses s’han de constituir i inscriure com fundacions de caràcter civil d’acord amb l’ordenament jurídic general, o si tenen exclusivament finalitats religioses, són inscriptibles també en el Registre d’entitats religioses.

Per conèixer com cal constituir una entitat religiosa es pot consultar aquest recurs.

field_vote: 

Normativa de protecció de dades: principals qüestions a tenir en compte

Imatge principal a portada: 
La legislació contempla  algunes categories especials de dades, per exemple: dades de salut, ideologia, religió... Font: Freepik.
Resum: 

Les entitats han de seguir una sèrie d'obligacions en aquest àmbit, alhora, cada persona també té certs drets.

La normativa de protecció de dades estableix diverses obligacions i aspectes a tenir en compte per les entitats sense ànim de lucre.

Imatges secundàries: 
La legislació contempla  algunes categories especials de dades, per exemple: dades de salut, ideologia, religió... Font: Freepik.
Les persones titulars de les dades personals poden exercitar drets davant el tractament de les mateixes.  Font: Unsplash.
Subtitols: 
Què són les dades personals i què significa tractar-les?
Principis de la protecció de dades
Legitimació per obtenir dades personals i tractar-les
Drets de les persones titulars de les dades
Figura del delegat/da de protecció de dades
Continguts: 

Són dades personals totes les informacions relatives a una persona física que la fan identificable. En aquest sentit, cal destacar que la legislació aplicable actualment contempla algunes categories especials de dades que, per la seva naturalesa, estan especialment protegides, com per exemple: dades de salut, ideologia, religió, afiliació sindical, dades biomètriques, entre d’altres.

El tractament de dades personals consisteix en totes aquelles operacions i processos que tracten dades, ja sigui a través de procediments automatitzats o no. Alguns exemples poden ser: la recollida de les dades, com es guarden, la transferència d'aquestes o la seva eliminació.

La normativa de protecció de dades estableix alguns principis que sempre caldrà tenir en compte a l’hora de tractar dades personals:

  • La minimització i limitació en l’obtenció de dades. Les dades que es recullin han de ser les mínimes, evitant sempre demanar dades que siguin innecessàries. Així doncs, les dades que s’obtenen han d’anar relacionades amb la finalitat de l’obtenció de les dades, sense que aquestes es puguin utilitzar per finalitats diferents d’aquelles per a les quals s’han obtingut.
  • L’exactitud de dades. Estableix que a l’organització responsable del tractament de dades no se li podrà imputar la inexactitud de les dades que tracti pels fins pels quals van ser recollides, sempre que hagi adoptat totes les mesures raonables perquè es suprimeixin o rectifiquin sense dilació.
  • El deure de confidencialitat. Qui és responsable del tractament de les dades i tota persona que intervingui en qualsevol de les fases del tractament estarà subjecta al deure de confidencialitat, evitant que tercers/es en el tractament hi puguin accedir. Aquest deure és addicional al de secret professional, de conformitat amb la seva normativa aplicable.
  • La transparència. Caldrà informar sempre de qui recull les dades, quin és el tractament que se’n farà i quines són les finalitats de l’obtenció de les dades.
  • Limitació en la conservació de les dades. Les dades no es poden guardar indefinidament. Un cop ha finalitzat l’ús pel qual es conservaven les dades i quan no hi hagi una obligació legal de mantenir aquestes dades, s’haurà d’establir un protocol d’eliminació o cancel·lació d'aquestes.

La normativa estipula els supòsits que permeten tractar-les:

  • Consentiment previ. La persona titular de les dades les proporciona de manera lliure, informada i voluntària, consentint que es tractin. En el cas dels/les menors de 14 anys, el consentiment el prestaran les persones adultes que ostentin la seva guarda i representació legal.
  • Execució d’un contracte o precontracte, les dades facilitades i el seu tractament és inherent a la naturalesa del contracte i l’objectiu d'aquest.
  • Compliment d’una obligació legal, derivada d’una norma.
  • Protecció d’interessos vitals de l’interessat/interessada.
  • Interès públic.
  • Interès legítim del/la responsable del tractament de les dades, sempre que no prevalguin els interessos o drets i llibertats de l’interessat/interessada. És un mecanisme que la legislació admet, però que requerirà una major justificació.

En el cas de les entitats, habitualment el tractament de les dades es fonamenta en la relació contractual i en l’obtenció del consentiment.

Les persones titulars de les dades personals poden exercir drets davant el tractament d'aquestes. Aquests drets són personalíssims, per tant, només els pot exercir la persona interessada o, si s’escau, terceres específicament autoritzades.

Cal destacar que la definició dels drets es troba, essencialment, a la normativa de la Unió Europea. Es poden recollir les següents:

  • Dret d’accés. Es defineix com el dret que té qualsevol interessat/interessada en conèixer quines dades personals tenen les empreses, organitzacions o administracions que tracten dades, i quin ús n’estan fent.
  • Dret de rectificació. És el dret que permet demanar que modifiquin les dades personals inexactes.
  • Dret d’oposició. Les persones titulars de les dades es poden oposar a què es faci un tractament concret d'aquestes. Des del moment d’oposar-se, el/la responsable del tractament s’haurà d’abstenir d’utilitzar aquestes dades excepte que concorri una causa legítima per continuar fent el tractament.
  • Dret de supressió, també anomenat dret a l’oblit. Aquest dret permet que la persona interessada sol·liciti l’eliminació d’aquelles dades personals que ja no siguin necessàries per complir l’objectiu pel qual van ser recollides. Sempre s’haurà d’exercir dins els límits fixats a la llei i sempre que no hi hagi una necessitat de mantenir les dades. Cal destacar que la concreció d’aquest dret s’ha aconseguit, en gran part, mitjançant la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
  • Dret a la portabilitat. A través d’aquest dret es pot demanar que una organització concreta, especialment prestadora d’un servei o subministrament, traslladi les dades a una altra organització o les faci arribar en un format electrònic que permeti trametre-les. Aquest seria el cas de canvi de companyia prestadora d’un subministrament, quan aquesta trasllada automàticament les dades d’un client/a, o bé quan fan arribar un fitxer electrònic que permet un ràpid canvi de companyia.
  • Dret a la limitació del tractament. Exercint aquest dret es pot limitar el tractament que una organització realitza de les dades personals.
  • Dret a la retirada del consentiment. En aquells casos que l’obtenció de les dades personals ha estat mitjançant consentiment, aquest consentiment es pot retirar en qualsevol moment, dins els límits que imposa la legislació vigent.

Qualsevol persona titular de les dades ha de poder exercir aquests drets mitjançant un procediment fàcil, ràpid i gratuït. En cas que no es respongui la petició d’exercici d’aquests drets, la persona interessada podrà interposar una reclamació davant l’autoritat competent, és a dir, davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades o, a Catalunya, també davant l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

La figura de delegat/da de protecció de dades és la d’una persona que vetlla pel compliment de la protecció de dades a una entitat. Aquesta persona ha d’acreditar coneixements, a través d’una titulació universitària especialitzada en dret i en la pràctica de protecció de dades.

La Llei Orgànica de Protecció de Dades, a l’article 34, estableix una enumeració de les organitzacions que obligatòriament han de tenir un delegat/da de protecció de dades, entre les quals destaquen els col·legis professionals, les federacions esportives quan tractin dades de menors d’edat i els centres sanitaris.

De tota manera, qualsevol entitat, voluntàriament, pot nomenar una persona delegada de protecció de dades.

field_vote: 

Nou decàleg sobre protecció de dades

Imatge principal a portada: 
L’Agència Catalana de Protecció de Dades ha elaborat un decàleg pràctic i intuïtiu sobre protecció de dades. Font: Pixabay.
Autor/a: 
Montse Agudo
Resum: 

El febrer de 2021, l’Agència Catalana de Protecció de Dades va presentar un decàleg que pretén solucionar alguns dels principals dubtes que pot plantejar la normativa sobre aquest tema.

La normativa de protecció de dades ha patit importants modificacions els últims anys.

Imatges secundàries: 
L’Agència Catalana de Protecció de Dades ha elaborat un decàleg pràctic i intuïtiu sobre protecció de dades. Font: Pixabay.
Els i les menors són uns dels subjectes més vulnerables a la protecció de dades Font: Unsplash.
Subtitols: 
Menors i protecció de dades
Dades mèdiques i especialment sensibles
Xarxes Socials
Intel·ligència artificial i videovigilància
Teletreball
Dispositius mòbils
Internet de les coses i drets de la protecció de dades
Funcions de la figura de delegat/da de protecció de dades
Continguts: 

Els i les menors són uns dels subjectes més vulnerables a la protecció de dades, especialment els i les menors de 14 anys. És per això que la normativa en aquesta matèria fa especial èmfasi, com a forma, també, en fer front a situacions greus que s’han anat produint, com ara l’assetjament a través d’internet. Per aquest motiu, facilita algunes eines que poden ajudar a evitar-ho.

En aquelles matèries que calgui atorgament de consentiment, els i les menors poden atorgar-lo a partir dels 14 anys. Abans d’assolir aquesta edat caldrà el consentiment del progenitor/a o tutor/a legal.

La normativa recull algunes dades personals que són especialment sensibles i que el seu tractament pot afectar directament els drets i llibertats i, en conseqüència, estan més protegides. Algunes d’aquestes dades són l’afiliació sindical, l’opinió política o les dades de salut, entre d’altres.

Per tractar aquestes dades especialment reservades cal la concurrència d’algun dels supòsits que la mateixa legislació estipula. El decàleg posa especial èmfasi en les dades de salut, sobretot arran de la proliferació d’un gran nombre d’aplicacions que fan un seguiment de l’estat físic i de la salut de les persones i que, per tant, recullen gran part d’aquestes dades.

Les xarxes socials han suposat un gran canvi en la manera d’interactuar amb les amistats, familiars i coneguts/conegudes, facilitant la immediatesa en tot allò que es comparteix, però aquesta manera de relacionar-se també suposa un risc.

Davant d’això, l’Agència recomana tenir molta cura amb la informació que es publica, sempre analitzant amb qui es comparteix, per què i si el contingut és adequat. També fa especial esment al risc de robatori de personalitat i al perill de la geolocalització. Per pal·liar aquests possibles riscos, la guia dona alguns recursos útils.

La tecnologia també ha comportat el creixement en l’aplicació de la intel·ligència artificial, que permet que les màquines puguin prendre decisions complexes abans limitades a les persones.

Per evitar molts dels riscos que pot suposar la cada vegada més present intel·ligència artificial cal tenir la màxima cautela, sempre sol·licitant la màxima informació sobre les decisions automatitzades, podent exercir el dret a no ser objecte d’aquest tipus de decisions.

D'altra banda, són molts els entorns que estan sotmesos a videovigilància. La normativa europea i espanyola hi posen èmfasi, determinant quan es pot gravar i quins límits hi ha a la gravació, també tenint en compte la possibilitat de gravar en entorns laborals.

Una qüestió a tenir en compte és que en cas de videovigilància, cal complir amb l'obligació d’informar i, per tant, és necessari un cartell suficientment visible, on consti la identitat del/la responsable i informació de com exercitar els drets que reconeix la llei de protecció de dades.

El teletreball ha passat a ser una modalitat de treball ben estesa arran de la pandèmia provocada per la Covid-19.

En conseqüència, s’han d’adoptar mesures per allunyar els riscos que suposa treballar fora de l’oficina, sovint en núvols i a través de sistemes remots, que poden ser una facilitat per l’entrada de tercers a la informació protegida. Davant d'aquestes possibles situacions de risc, és convenient que les organitzacions estableixin mecanismes i mesures que redueixin aquests riscos per tal de mantenir un entorn de treball segur, tot i dur a terme aquesta activitat en dispositius personals.

Avui dia tothom disposa de dispositius mòbils i aquests permeten dur a terme tota mena d'accions i activitats, molt més enllà de simplement fer trucades telefòniques. Tot això comporta que aquests dispositius emmagatzemin moltes dades, algunes d'aquestes molt sensibles.

Per tot això, és important adoptar mesures que ens ajudin a evitar la posada en risc de la seguretat del dispositiu, com ara a través de l'ús de claus d’accés o xifratges, sempre analitzant la seguretat de les aplicacions i evitant la connexió a xarxes WiFi públiques, entre altres qüestions a tenir en compte.

La denominació internet de les coses es refereix a la interconnexió entre diversos dispositius buscant l’increment de la funcionalitat.

Aquesta interrelació entre dispositius suposa una vulnerabilitat i un risc cap a la protecció de dades, especialment davant de sistemes que recullen dades sistemàticament. Per fer-hi front, cal consciència sobre la seguretat i seguir les recomanacions, sobretot sobre manteniment i actualització del programari.

Pel que fa a la protecció de dades, la guia identifica els supòsits, recollits a la normativa, que permeten el tractament de les dades i que són els següents: consentiment, interès legítim, obligació legal i interès públic.

També recorda que totes les persones tenen uns drets davant del tractament de les seves dades, que són els següents: el dret d’accés, el de rectificació, el de supressió, el de portabilitat de dades, el de limitació i el de no ser objecte de decisions automatitzades.

En alguns casos serà obligatori designar una persona delegada de protecció de dades, que s’encarregui de supervisar que l’organització compleix amb la normativa, informar i assessorar, i cooperar i exercir de punt de contacte amb l’autoritat competent en matèria de protecció de dades.

Aquesta figura és, també, la persona referent per a qualsevol persona interessada que vulgui exercir els seus drets en matèria de protecció de dades.

La guia recorda que, d’acord amb el que s’estableix a la normativa, el delegat/da de protecció de dades és obligatori en els següents supòsits:

  • En cas d’organització o autoritat pública.
  • Tractament que comporti l’observació sistemàtica a gran escala.
  • Tractament a gran escala de categories especials de dades o relatives a condemnes o infraccions penals.
field_vote: 

Tot el que has de saber per gestionar les cookies del teu web

Imatge principal a portada: 
Per a l'ús de les cookies cal seguir les obligacions legals de transparència i consentiment. Font: Freepik.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

En aquest àmbit la normativa estableix que s'ha de comunicar la informació de forma clara i senzilla, i cal demanar el consentiment per a la seva acceptació.

Actualment, la gran majoria d’entitats tenen lloc web on donar a conèixer la seva activitat. De fet, en certs casos, com ara les fundacions, disposar d’un portal web és pràcticament obligatori per complir amb els requisits de transparència.

Tenir un web, però, implica una sèrie d’obligacions legals. Aquí és on s’emmarca la necessitat de comunicar i obtenir el consentiment per a l’ús de les cookies (en alguns llocs es tradueix com a ‘galetes’), tal com estableix la normativa en l'àmbit europeu i espanyol.

Imatges secundàries: 
Per a l'ús de les cookies cal seguir les obligacions legals de transparència i consentiment. Font: Freepik.
El consentiment s’ha de manifestar de forma expressa i evident, per exemple, a través d’un clic a un botó clarament identificat. Font: Unsplash.
Subtitols: 
Què és una cookie?
Tipus de cookies
Obligacions
Transparència
Com s’ha de mostrar la informació
Consentiment
Com gestionar el consentiment
Continguts: 

Una cookie és un fitxer de dades que els llocs webs envien automàticament als ordinadors o dispositius dels/les visitants en el moment que accedeixen a un web. El Reglament General de Protecció de Dades de la Unió Europea (GDPR) estableix que els llocs webs han d’avisar i preguntar si es volen instal·lar les cookies.

Les cookies tenen dues finalitats: recordar accessos i conèixer els hàbits de navegació. Les primeres permeten que el portal web recordi l’ordinador o dispositiu de la persona usuària i què ha fet dins del web. Això es tradueix en el fet que recorda l’accés i, per tant, no s’ha d’escriure l’usuari cada vegada que s’accedeix. També recorda l’idioma o que s’han buscat viatges a un lloc determinat, per exemple.

Les segones serveixen per conèixer informació dels hàbits de navegació dels usuaris/es. Aquí pot sorgir el conflicte, ja que aquesta informació pot ser emprada per altres empreses, com Facebook, que posen cookies a molts webs de diferent estil. D’aquesta manera, són capaces de traçar un perfil de l’usuari/a i, alhora, es ven o s’intercanvia amb altres empreses. En definitiva, l’usuari/a acaba veient publicitat ajustada als seus interessos o cerques.

Hi ha diversa tipologia de cookies i la guia de l’AEPD estableix les següents categories, encara que poden haver-hi altres.

Segons qui gestiona les cookies:

  • Pròpies: les envia l’editor/a del web que s’està visitant i també és qui gestiona la informació.
  • De tercers: són cookies instal·lades per una altra empresa en un web que no és seu.

Segons la seva finalitat:

  • Tècniques: permeten optimitzar o millorar el funcionament del web. Permeten gestionar un pagament, identificar la sessió, comptar les visites, habilitar continguts dinàmics... Les cookies tècniques, en general, queden fora de les obligacions establertes per la llei de Serveis de la Societat de la Informació i de comerç electrònic (LSSI).
  • De preferències o personalització: permeten personalitzar l’experiència dels usuaris/es, per exemple, l’idioma. En aquest cas, si l’usuari/ària determina aquestes preferències a través de les seves accions, com ara seleccionant l’idioma, també queden fora de les obligacions de la LSSI.
  • D’anàlisi o mesurament: permeten fer el seguiment i l’anàlisi dels comportaments de l’usuari/a dins del web per tal d’aplicar posteriorment millores.
  • De publicitat conductual: permeten emmagatzemar informació del comportament dels usuaris/es a partir de la seva navegació i crear perfils específics per poder mostrar la publicitat segons els gustos.

Segons el temps que estan actives:

  • De sessió: només recullen dades que són rellevants durant la sessió i, per tant, en finalitzar-la desapareixen.
  • Persistents: les dades segueixen emmagatzemades al terminal i poden ser tractades durant un temps variable que defineix el/la responsable de les cookies (des d’uns minuts a uns anys). Es recomana el mínim ús de cookies d’aquest estil i, en cas necessari, de la mínima durada possible. Perquè no s’hagi d’informar el consentiment d’una cookie, cal que la caducitat estigui en relació amb la seva finalitat.

Per saber les cookies que utilitza un lloc web es pot fer clicant la pàgina amb el botó dret i en el menú desplegable seleccionar 'inspeccionar'. A la nova finestra, clicar 'aplicació', situat a la part superior, i després a l'apartat 'cookies' es poden veure totes les que hi ha instal·lades.

La normativa estableix dues obligacions legals respecte de les cookies: d’una banda, la transparència i, de l’altra, l’obtenció del consentiment. Això significa que el gestor/a d’un web o aplicació ha de revisar (periòdicament) i identificar el tipus de cookies que s’utilitzen, per determinar si han de seguir l’establert per la LSSI.

El dictamen sobre l'exempció del requisit de consentiment de cookies indica que les cookies que només permeten la comunicació entre l’equip de l’usuari i la xarxa, i les que presten un servei sol·licitat expressament per la persona usuària no han de seguir aquestes obligacions legals. Per tant, la resta, sí que han de complir la normativa.

L’obligació de transparència, es tradueix en haver de donar informació de les finalitats de les cookies i de l’ús de les dades obtingudes. Això es plasma en la política de cookies (informació diferent de la política de privacitat i l’avís legal), que ha d’incloure:

  • Definició i funció genèrica de les cookies.
  • Informació dels tipus de cookies que s’empren i la seva finalitat. En cas que s’utilitzin cookies de tercers i no es pugui oferir la suficient informació, es pot enllaçar amb el lloc web del tercer.
  • Informació de qui tracta les cookies (l’editor/a del mateix web o una altra empresa). La identificació dels tercers es pot oferir de forma desplegable o emergent.
  • Informació de la forma d’acceptar, denegar i revocar el consentiment d’ús. Si un cop acceptades les cookies de tercers es vol canviar la configuració, s’ha d’oferir informació de com gestionar-les a través dels diferents navegadors o dels webs de les altres empreses.
  • Informació sobre les transferències de dades a tercers països que faci el mateix editor/a i remetre al web dels tercers, en cas que siguin aquests els que facin la transferència.
  • En cas que es creïn perfils que comportin la presa de decisions automatitzades amb efectes jurídics per a l’usuari/a, cal informar del que suposa (importància i conseqüències).
  • Temps que es conserven de les dades.
  • Per a donar altres informacions es pot remetre a la política de privacitat.

Sovint, aquesta informació es presenta en una única pàgina web que s’enllaça a la part inferior del portal. Seguir la localització habitual permet una millor visualització.

En primer lloc, cal tenir present que la comunicació ha de ser senzilla, amb un llenguatge clar, i breu. Cal tenir en compte el tipus de públic a qui va adreçat el web, per tant, no serà la mateixa informació si el web està dirigit a persones grans o a infants, que si parla sobre temes informàtics. En qualsevol cas, s’ha d’evitar l’ús d’expressions que puguin portar a la confusió.

També cal que la informació sigui de fàcil accés. En cas que l’usuari/a accepti l’ús de les cookies, la informació d’aquestes haurà de seguir sent accessible amb no més de dos clics.

La normativa recomana aportar la informació per nivells o capes, segons l’aprofundiment que vulgui fer l’usuari/a. La primera capa ha de ser visible des de l’entrada al web fins a la seva acceptació o rebuig i es pot situar en un banner, barra o similar, a la part superior de la pàgina, que és la que millor capta l’atenció.

En aquesta capa no s’ha de donar informació que no sigui necessària, perquè dificulta la presa de decisions. Per tant, ha d’incloure:

  • Identificació de l’editor/a responsable del lloc web (no cal la denominació social, si està visible a un altre lloc o s’identifica de forma evident).
  • Finalitat i propietat de les cookies.
  • Tipus de dades que es recopilaran, en cas que s’elaborin perfils d’usuaris.
  • Manera d’acceptar, configurar i rebutjar l’ús de les cookies, és a dir, fer la petició del consentiment.
  • Enllaç a la segona capa on s’aportarà més informació i on es podran configurar les preferències.

Es poden incloure tres botons (‘acceptar’, ‘no acceptar’ i ‘configuració’) o dos (‘acceptar’ i ‘configuració’ –on s’inclou el fet de rebutjar-les’). L’enllaç per administrar les preferències ha de portar directament a la configuració. Sobretot és important tenir present que no poden haver-hi caselles premarcades en l’acceptació de cookies.

En la segona capa, que ha de ser accessible de forma permanent, cal oferir la informació del tipus de cookies, qui les gestiona, com acceptar-les o denegar-les, període de conservació...

El consentiment s’ha de manifestar de forma expressa i evident, per exemple, a través d’un clic a un botó clarament identificat, o de qualsevol altra manera que suposi una acció inequívoca (i no complexa), sempre que s’hagi proporcionat la informació clara i accessible. En cas que es vulguin utilitzar altres mètodes, cal explicar-los. En cap cas continuar navegant pel web suposa una manera d’acceptació.

Cal especificar si el consentiment és únicament per a les cookies del web que s’està visitant o també per a altres webs gestionats pel mateix editor/a o, fins i tot, si és per a les cookies d’altres empreses. Per acceptar o no les cookies, aquestes s’han d’agrupar, com a mínim, per finalitat i també es pot fer segons el tercer, per tal que l’usuari/a pugui escollir unes o altres.

Mecanismes per demanar el consentiment:

  • Quan la persona usuària demana l’alta en un servei (s’haurà de separar d’altres condicions).
  • Quan es configura el funcionament del web o aplicació.
  • A través de plataformes de gestió del consentiment (CMP per les sigles en anglès), que apareixen, per exemple, com un pop-up.
  • Abans de descarregar un servei o aplicació, sempre que les cookies no siguin necessàries per al funcionament.
  • A través del format d’informació per capes.
  • A través de la configuració del navegador, sempre que es presenti el consentiment separat segons les finalitats i amb la identificació del/la responsable del tractament. No obstant això, des del web també s’ha de permetre revocar o denegar el consentiment, o donar la informació per fer-ho.

Fins i tot, és possible donar la informació i obtenir el consentiment de forma off-line.

En cas dels webs dirigits a menors de 14 anys, la informació per demanar el consentiment del/la titular de la pàtria potestat o tutela ha de tenir les mínimes dades possibles i ha de ser senzilla. Per exemple, pot aparèixer un missatge que recomani avisar el pare, mare o tutor/a per acceptar les condicions.

En cas que es puguin recordar certes dades al web, caldrà demanar més informació per verificar que el consentiment és donat per la persona adulta, per exemple, indicant l’edat o any de naixement. A mesura que es vagin recopilant més dades, caldrà dificultar el procés de verificació, per exemple, amb un correu electrònic. En tot cas, es recomana no utilitzar cookies de publicitat conductual en webs dirigits a menors.

En cas que un editor/a tingui diferents webs, el consentiment donat en un dels webs podrà servir per a la resta, sempre que s’informi dels webs que s’inclouen i que siguin de continguts similars.

Quan un consentiment és obtingut de forma vàlida, no és necessari obtenir-lo cada cop que l’usuari/a accedeixi al web. Això, excepte si varien les finalitats d’ús de les cookies. A més, aquesta selecció no hauria de durar més de 24 mesos.

L’usuari/a té dret a retirar el seu consentiment, tot i haver-lo atorgat anteriorment. Per això, cal que l’editor proporcioni la informació necessària per canviar aquesta preferència i ha de poder fer-ho de forma tan senzilla com es va fer l’acceptació.

La normativa també estableix que l’accés als serveis i funcionalitats no ha d’estar supeditat a l’acceptació de l’usuari/a. Per tant, tot i la no acceptació haurà de poder accedir al web. En casos determinats, davant la no acceptació es podrà impedir l’accés al web o a l’ús de certs serveis, però caldrà donar informació al respecte i oferir una alternativa –equivalent- que no impliqui obligatòriament l’acceptació de les cookies.

field_vote: 

Què cal tenir en compte per fer un voluntariat aquest estiu?

Imatge principal a portada: 
Enguany cal ser flexible davant els canvis en un voluntariat. Font: Freepik.
Resum: 

La Fundació Catalunya Voluntària recomana ser flexible i parar atenció als canvis que puguin sorgir a causa de la Covid-19.

De cara a l’estiu una de les oportunitats per viatjar a un altre país és fer un voluntariat internacional. Des de la Fundació Catalunya Voluntària (FCV) fan una sèrie de recomanacions a tenir en compte de cara a l’elecció d’un voluntariat en el marc del Cos Europeu de Solidaritat en un any atípic, on encara hi ha certes restriccions per la Covid-19.

Imatges secundàries: 
Enguany cal ser flexible davant els canvis en un voluntariat. Font: Freepik.
Cada país pot tenir unes restriccions determinades per als visitants. Font: Freepik.
Subtitols: 
Necessito fer-me una prova PCR per poder viatjar?
Aquest estiu cal presentar alguna documentació extraordinària?
He d’evitar alguns països o zones determinades?
Hi ha certs tipus de projectes que no es poden fer per la pandèmia?
Poden haver-hi canvis en les dates o el desenvolupament previst del projecte?
Faig el voluntariat aquest estiu o no?
Continguts: 

De moment, la regulació de viatge depèn de cada país, per tant, abans de viatjar s’haurà de consultar en fonts oficials del país on es viatja sobre la normativa de cada moment. Una font, per exemple, és el Ministeri d’Assumptes Exteriors.

També cal tenir present els períodes de quarantena, d’entre 1 i 2 setmanes, que estableix cada país o entitat. Per tant, és important tenir clares les dates a l’hora d’escollir el voluntariat.

Pel que fa al Certificat Covid Digital de la UE, vigent des de l'1 de juliol, es tracta d'una acreditació digital que verifica que una persona ha estat vacunada contra la Covid-19, s'ha fet una prova amb resultat negatiu o s'ha recuperat de la Covid. No tenir aquest certificat no implica necessàriament la negativa a poder viatjar, però pot suposar haver de seguir mesures addicionals segons l'estat. A Catalunya, el certificat digital es pot descarregar a través de l'aplicació o el web de 'la meva salut'. Cal tenir present que també es poden descarregar altres documents com l'estat vacunal i el justificant vacunal.

En els casos d'Erasmus+, la Generalitat dona prioritat els estudiants que tinguin previst traslladar-se a altres països durant l'estiu. Hauran d'adreçar-se al seu centre d'atenció primària per vacunar-se abans de marxar.

A part de la documentació mèdica (PCR, test d’antígens...), no cal aportar documentació extraordinària. Pot haver-hi entitats que tinguin acords específics de responsabilitats propis, per tal de garantir la responsabilitat sanitària de cada participant. Això s’ha d’acordar amb l’entitat prèvia.

Per fer voluntariats dins del marc del Cos Europeu de Solidaritat, es demana la targeta sanitària europea i es dona d’alta a l’assegurança CIGNA. Tot i això, des de la FCV es recomana alguna assegurança que pugui cobrir despeses específiques relacionades amb la Covid-19.

Si s’estan desenvolupant projectes, vol dir que les entitats han avaluat la situació i han valorat que és segura la seva realització. Tots els projectes vigents es desenvolupen amb les mesures sanitàries de cada país i amb restriccions que poden variar segons la zona i el país. Els projectes internacionals han de garantir, dins de les mesures possibles, la salut i benestar de la persona voluntària.

Per tant, si la persona no vol anar a un país amb més o menys restriccions, serà una decisió pròpia. De fet, en els casos en què no es pot garantir la seguretat de les persones participants o bé s'han anul·lat o bé han passat a un format digital o semipresencial.

Tots els projectes han sigut adaptats, el que vol dir que, si abans es treballava amb grups nombrosos, ara s’han reduït o el projecte s’ha transformat en format semipresencial, etc. En qualsevol cas, les ofertes que s’han vist molt afectades, fins al punt de no poder garantir el compliment de les tasques de forma segura, continuen posposades.

Com és lògic, activitats que abans es realitzaven amb normalitat, s’han d’adaptar a les restriccions, reduir grups o implementar mesures específiques. A dia d’avui, les restriccions d’horaris o mobilitat local s’han reduït a la majoria de països i això dona més flexibilitat a les persones participants.

La pandèmia ha afectat sobretot en temps de preparació i la realització d’activitats grupals. Això significa que, com que les mesures sanitàries canvien de forma ràpida, hi ha projectes que no és segur que es faran fins a l’últim moment, i per tant, s’ha de tenir més atenció en les dates.

És important tenir en compte que la situació de la Covid és excepcional per aquest motiu es demana més flexibilitat que normalment. Les coses poden canviar, es poden adaptar, però sempre des de la voluntat que l’experiència sigui la més positiva per a totes les persones implicades en el projecte.

També és important recordar que la possibilitat de fer un voluntariat en aquesta època és gràcies a la feina de moltes persones i, per això, s’ha de ser responsable i gaudir de les parts positives de cada projecte.

És recomanable fer-lo, sempre seguint les mesures de seguretat. Fer un voluntariat continua sent una activitat que pot aportar una experiència positiva i enriquidora en un moment on s’ha hagut de fer una parada, tant personal com professionalment. També dona la possibilitat d’ocupar el temps d’una forma activa, social i que serveixi per reactivar xarxes de cooperació.

field_vote: 

Normativa que cal conèixer per organitzar un acte de foc

Imatge principal a portada: 
 Font:
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

Dur a terme aquest tipus d'activitat implica una sèrie de gestions per disposar de la documentació, tràmits i assegurances pertinents.

Durant l'estiu es realitzen moltes festivitats vinculades a l'àmbit popular i tradicional, i sovint hi participen els grups de foc. Dur a terme aquest tipus d'activitats comporta una sèrie de responsabilitats per a les entitats organitzadores o participants, així com per a l'administració pública i empreses que també en formen part.

Imatges secundàries: 
 Font:
Per a l'ús de pirotècnia en manifestacions festives religioses, culturals i tradicionals les autoritzacions s'han de demanar a l'ajuntament. Font: Freepik.
Subtitols: 
Legislació vigent
Documentació a presentar per a l'ús de pirotècnia i cartutxeria
Assegurances necessàries
Continguts: 

La legislació que regula l'activitat dels grups de foc a l'àmbit estatal és el Reial Decret 989/2015, del 30 d'octubre, pel que s'aprova el Reglament d'articles pirotècnics i cartuxeria.

A banda d'aquest reial decret, a l'àmbit autonòmic hi ha el Decret 252/1999, de 31 d'agost, pel qual es regulen les actuacions dels grups de foc en les celebracions populars i tradicionals. Aquest ha quedat derogat pel Decret 319/2011, de 19 d'abril, pel que fa a les competències del Departament d'Interior. El Decret 252/1999, també ha estat modificat pel Decret 333/2002, de 19 de novembre, en matèria de cobertures d'assegurances.

A més a més, la següent legislació també està vigent a Catalunya:

  • Decret 30/2015, de 3 de març, pel qual s'aprova el catàleg d'activitats i centres obligats a adoptar mesures d'autoprotecció i es fixa el contingut d'aquestes mesures.
  • Llei 3/2010, de 8 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.
  • Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives.

El Reial Decret 989/2015 en la Instrucció Tècnica Complementària (ITC) -8 referent a l'ús de la pirotècnia en manifestacions festives religioses, culturals i tradicionals; estableix la necessitat d'una formació per part de les persones que formen el grup de Consumidors Reconeguts com Experts (CRE). Aquí també s'indica la possibilitat de poder disposar d'articles pirotècnics sense marcatge CE (indica que es compleix amb la legislació de la Unió Europea).

Més enllà d'aquest i altres aspectes, aquest reial decret estableix la documentació que l'entitat organitzadora ha de presentar a l'ajuntament corresponent:

  • Documentació que acrediti la personalitat jurídica del grup o grup de Consumidors Reconeguts com Experts (CRE).

  • Relació de persones que formen el grup i de les representants.

  • Identificació de les persones responsables de grup i justificació de la formació realitzada. El reial decret estableix quin és el programa formatiu mínim.

  • Justificació de la formació realitzada també per part de la resta de components del grup.

  • Permís dels pares/mares/tutors/tutores, en cas que hi hagi algun/a menor.

  • Programa detallat de l’acte amb l’horari i recorregut.

  • Relació dels tipus d’artificis de pirotècnia que s’utilitzaran i les instruccions d’ús.

  • Risc per als i les participants del grup i mesures de prevenció i protecció (indumentària i equips de protecció).

  • Proposta de les mesures de seguretat i emergència previstes i les mesures per pal·liar els possibles riscos.

  • Justificació de l’assegurança de responsabilitat civil que cobreixi els possibles danys a tercers i una assegurança d’accidents que cobreixi els possibles accidents en cas de participació de menors.

Pel que fa a l'ús de pirotècnia en manifestacions festives religioses, culturals i tradicionals les autoritzacions s'han de demanar a l'ajuntament que serà l'encarregat de comunicar l'acte a la Delegació o Subdelegació de Govern, quan s'utilitzin menys de 50 kg de material pirotècnic; o haurà de demanar l'autorització de la Delegació del Govern, en cas d'emprar més de 50 kg.

El consistori també té la competència de fer difusió de la celebració, informar de les mesures de seguretat i vetllar pel compliment d'aquestes mesures.

El Reial Decret 989/2015 estableix pels castells de foc dues pòlisses (que poden estar en una única):

  • D’accidents i responsabilitat civil subscrita per l’entitat organitzadora de l’espectacle, amb una cobertura mínima de 500€ per quilogram de matèria reglamentada i un mínim de 188.772€.
  • De responsabilitat civil subscrita per l’empresa d’experts/es, que com a mínim haurà de cobrir un capital de 757.764€ de responsabilitat civil.

Pel que fa a les manifestacions festives religioses, culturals i tradicionals; cal una assegurança de responsabilitat civil o una altra garantia financera per tal de poder cobrir possibles danys a tercers derivats de la festivitat. També és necessària una assegurança d’accidents per cobrir possibles accidents en cas que participin menors.

A banda de les assegurances per actes de foc, cal tenir present les assegurances del reglament d’espectacles. En cas que a l’acte es realitzin altres accions, com ara concerts, caldrà tenir present altres normatives.

Per la seva part, el Decret 252/1999, de 31 d’agost, pel qual es regulen les actuacions dels grups de foc en les celebracions populars i tradicionals, indica que per aconseguir aquesta autorització, la persona organitzadora ha de tenir concertat un contracte d’assegurança que cobreixi el risc de responsabilitat civil pels danys i perjudicis que es puguin ocasionar durant l’actuació del grup de foc front a espectadors/es i terceres persones. El Decret 333/2002 modifica el de l’any 1999 i indica que cal una cobertura mínima de 150.253,03€ per víctima i 600.000€ per sinistre.

field_vote: 

Claus de la llei de llibertat sexual 'només sí és sí'

Imatge principal a portada: 
La llei té per objectiu protegir de forma integral el dret a la llibertat sexual. Font: Unsplash.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

Aquesta legislació preveu la protecció integral del dret de llibertat sexual i dona pes al consentiment i no a l'actitud davant les violències sexuals.

El Consell de Ministres ha aprovat el projecte de llei de llibertat sexual, que popularment es coneix com a llei de ‘només sí és sí’. Aquesta llei tindrà el seu recorregut parlamentari a partir del setembre. El principal objectiu és la protecció integral del dret a la llibertat sexual i l’erradicació de les violències sexuals.

Imatges secundàries: 
La llei té per objectiu protegir de forma integral el dret a la llibertat sexual. Font: Unsplash.
S'empra un model de consentiment positiu on si no hi ha consentiment exprés, s'atempta contra la llibertat sexual. Font: Unsplash.
Subtitols: 
Si no hi ha consentiment, és una agressió
Penes progressives
Assistència per a les víctimes
Lluita contra el proxenetisme
La protecció de les víctimes menors
Continguts: 

Una mesura rellevant és l’eliminació al Codi Penal de la distinció entre agressió i abús sexual. Amb aquesta llei passaria a considerar-se agressió sexual qualsevol conducta “que atempti contra la llibertat sexual sense el consentiment de l’altra persona”, sense tenir en compte l’ús d’uns determinats mitjans, com ara la violència o la intimidació. En aquest sentit, el concepte de ‘consentiment’ pren especial importància, ja que, seguint el Conveni d’Istanbul, s’empra un model de consentiment positiu.

Per això, l’article 178 estableix que “no hi ha consentiment quan la víctima no hagi manifestat lliurement amb actes exteriors, concloents i inequívocs conforme a les circumstàncies concurrents, la seva voluntat de participar en l’acte”. En aquest punt, també es fa referència a les víctimes privades de sentit o quan estigui anul·lada la seva voluntat. Per tant, el silenci o la passivitat no es consideren necessàriament com un consentiment.

La norma considera violències sexuals “la mutilació genital femenina, el matrimoni forçat, sotjar amb connotació sexual i el tràfic amb fins d'explotació sexual”.

Tot i la modificació del delicte sexual, això no suposa directament un enduriment de les penes, sinó que amb aquestes es busca un sistema de penes progressives. Es plantegen, per tant, multes o penes de fins a un any de presó per agressions lleus, per exemple, pel tocament que es pugui exercir sobre una persona desconeguda a la via pública i de forma sorprenent, espontània. Mentre que a l’altre extrem, es poden arribar a penes de 15 anys per violacions amb circumstàncies agreujants.

Segons els i les responsables del projecte de llei es tracta d'ajustar la resposta penal a les característiques de cada delicte.

Aquest projecte de llei recull com a prioritat l’assistència integral especialitzada i accessible per a les víctimes per tal d’ajudar-les a superar les conseqüències físiques, psicològiques, socials o de qualsevol altre tipus, que s’hagin derivat de la violència sexual.

Aquests drets, a més, són accessibles des del primer moment en què es pateix la violència sexual. Per a tot això, es preveu tot un seguit d’espais i serveis com els centres d’atenció 24 h o els centres d’atenció integral per a víctimes de violències sexuals. Aquest apartat també inclou el dret a assistència jurídica i assessorament gratuït. A més a més, es busca la “reparació integral”, el que inclou la “recuperació i restitució econòmica i moral” a través d’una indemnització després d’haver avaluat econòmicament els danys de caràcter físic, psicològic, material, en la pèrdua d’oportunitats educatives o laborals...

Aquesta llei vol fer un pas més enllà en la seva lluita contra el proxenetisme i pena amb presó de tres a sis anys i multa de 12 a 24 mesos aquelles persones que obliguin a exercir la prostitució. També s’inclou en aquest apartat el lucre a partir de l’exercici de la prostitució, tot i l’existència del consentiment de la persona que exerceix aquesta activitat.

Aquí s’afegeix també, entre altres aspectes, una terceria locativa en el Codi Penal que es tradueix en la incorporació com a punible el fet de destinar un immoble que afavoreixi l’exercici de l’explotació de la prostitució d’una altra persona.

La llei proposa situar les víctimes menors en el centre de la intervenció, el que suposa una coordinació de diferents agents implicats i garanteix que infants i joves puguin oferir un testimoni de forma segura i tranquil·la, per tal d'evitar la revictimització dels nens i nenes. També es planteja la implementació del model Children's House o Barnahus, aplicats a altres països d'Europa, espais adaptats i adequats a les necessitats dels i les menors.

D'altra banda, és punible el fet de proposar a través de les noves tecnologies una trobada de caràcter sexual, sempre que la proposta s’acompanyi d’actes materials encaminats a l’apropament.

field_vote: 

Propostes per promoure la participació política des de les entitats

Imatge principal a portada: 
Infants i joves són un col·lectiu amb baixa participació política, tret de casos puntuals. Font: Unsplash.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

Hi ha diferents accions que es poden impulsar des del tercer sector per fomentar que els col·lectius en risc d'exclusió social puguin augmentar la seva presència en la presa de decisions de la vida pública.

A partir del debat i del dossier ‘Les barreres a la participació política: una qüestió de democràcia i cohesió’ de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya la principal conclusió és que “a més democràcia, més cohesió social”.

Imatges secundàries: 
Infants i joves són un col·lectiu amb baixa participació política, tret de casos puntuals. Font: Unsplash.
Les entitats i les persones en situació de vulnerabilitat juguen un paper important per fomentar la participació política. Font: Freepik.
Subtitols: 
Discapacitat
Estrangeria
Privació de llibertat
Sense llar
Infància i joventut
Gent gran
Continguts: 

Aquest col·lectiu és el més i millor organitzat i, alhora, el més participatiu políticament. Això vol dir que ja es fa una feina important des de les entitats i les persones amb discapacitat (i familiars). Altres accions a potenciar són les que s’indiquen a l’estudi:

  • Principalment, formar a persones amb discapacitat intel·lectual per a la participació política.
  • Defensar l’accessibilitat arquitectònica –fet que ha de resoldre l’administració- i comunicativa que situï aquestes persones en igualtat de condicions que la resta de la ciutadania.
  • Promoure una reflexió sobre per què serveix la política (entre les persones amb discapacitat intel·lectual).
  • Participació en la diagnosi, disseny i avaluació de les polítiques públiques per part de les persones amb discapacitat, les famílies i les seves entitats.

Tot i el gran nombre d’entitats que treballen amb el col·lectiu de persones migrades, hi ha una manca en l’organització entre les pròpies persones estrangeres, i “els drets polítics hi són poc o gens reconeguts” (sobretot per a les persones de fora de la Unió Europea i els i les menors). “En el cas de les persones en situació irregular administrativa i dels joves entre 16 i 18 anys, es tracta de concedir-los els drets polítics, a més de comptar amb ells per a les convocatòries de participació ciutadana”.

La tasca més important per desenvolupar des de les entitats seria:

  • Fomentar el fet de sortir de la segregació per grups ètnics.

Aquestes persones es troben en una situació intermèdia pel que fa a l’organització i la capacitat d’agència (s'entén com a capacitat d'influir). En aquest àmbit la tasca de les entitats té un paper molt rellevant:

  • Promoure el treball amb les famílies.
  • Fomentar el lleure i el voluntariat com a formes d’inclusió social que afavoreixen la participació política.

Tot i que de forma indirecta, l'estudi també estableix que la millora de la política d’habitatge i la continuació del suport psicològic, si escau, durant la desinstitucionalització també afecta positivament la participació política. Es tracta de mesures que afavoreixen el fet de “sentir-se part de la comunitat i així estar en condicions de prendre part de la gestió dels seus afers públics”.

La relació de les persones sense llar amb alguna entitat és important per millorar la seva participació en política. Malgrat això, entre aquestes persones l’índex de participació electoral és molt baix i en participació ciutadana es limita a “l’obertura d’espais de participació a les entitats de suport”. Les limitacions per la manca de domicili i la desconnexió amb una societat que “els i les ha fallat” són les principals causes. Per això, calen accions com:

  • Promoure la participació política “amb calma”, com el resultat d’un procés d’inclusió social.
  • Fomentar la transparència de les entitats cap a dins, com a pas previ per empoderar les persones usuàries (sense llar).

La incapacitat per poder votar fins als 18 anys i els pocs òrgans de participació decisoris on poder accedir redueixen a mínims la participació política d’aquest col·lectiu, més enllà de casos puntuals. De fet, la participació electoral també és baixa entre els 18 i els 25 anys. La tasca de les entitats podria passar per:

  • Fomentar més experiències de participació ciutadana i l’associacionisme infantil i juvenil.
  • Utilitzar els canals habituals d’aquest col·lectiu (xarxes socials).
  • Promoure la formació en habilitats socials.
  • Potenciar el voluntariat juvenil i ampliar-lo per als i les menors de 16 anys.

Juntament amb les persones amb discapacitat, la gent gran té una alta intenció de vot i participació ciutadana, encara que disminueix molt entre les persones que viuen en residències i/o tenen poca mobilitat. En aquest àmbit, la tasca de les entitats –i també de la Generalitat- se centra sobretot en un aspecte:

  • Formació per trencar amb la bretxa digital i superar aquesta barrera o desavantatge que disminueix l’accés a les noves tecnologies i a la informació.

En qualsevol dels casos, però, cal que les persones en situació de vulnerabilitat siguin conscients què la seva participació també és important. I aquí, de nou, les entitats del tercer sector a banda d’altres agents i les mateixes persones interessades, tenen un paper destacat en la sensibilització i la formació.

field_vote: 

La figura de gerència dins de l’entitat

Imatge principal a portada: 
Incorporar la figura de gerència pot ser una oportunitat de cara a la professionalització de l’entitat. Font: Freepik.
Resum: 

Aquest càrrec és estratègic per al funcionament de l’associació o fundació, ja que es troba entre la junta directiva i l’equip de treball.

La figura de gerència de les entitats sense afany de lucre és una qüestió que sovint genera molts dubtes. En primer terme, cal tenir en compte que no totes les entitats han de tenir aquesta figura, sobretot les més petites. El més habitual és que hi hagi una persona gerent en les entitats professionalitzades.

Imatges secundàries: 
Incorporar la figura de gerència pot ser una oportunitat de cara a la professionalització de l’entitat. Font: Freepik.
És un càrrec estratègic per al funcionament de l’entitat, ja que es troba entre la junta directiva i l’equip de treball. Font: Freepik.
Subtitols: 
Funcions de la persona de gerència
La relació amb la junta directiva
Qui pot ser gerent?
Continguts: 

La seva tasca es basa en l'execució de les decisions preses per la junta directiva. El o la gerent d'una entitat pot encarregar-se de dirigir tota l'entitat o només una part concreta. És la persona encarregada de controlar i supervisar el treball que es fa a l'entitat en el dia a dia de forma quotidiana, per tal de garantir l'assoliment dels objectius marcats.

També té la funció de coordinar i planificar la feina i els/les treballadors/res. En aquesta línia, el o la gerent hauria de tenir un paper transversal que li permeti conèixer i estar al cas dels diferents departaments o vessants en què treballa l'entitat.

Cal tenir en compte que per dur a terme certes accions, per exemple les vinculades a l’Agència Tributària, la persona física (en aquest cas, la que ocupa la gerència de l’entitat) ha de tenir certs permisos per tal d’identificar-se com a representant de persona jurídica, a través del certificat de representant.

En termes generals, les funcions de la junta directiva són administrar, representar, dirigir i gestionar l’entitat; és a dir, realitza tasques de balanç i estats de comptes, compatibilitat, pressupostos, convocatòria de les assemblees...

És important tenir present les funcions de l’òrgan de govern per tal d’establir la relació amb la persona que ocupa el càrrec de gerència. Aquesta persona tindrà la funció d’enllaç entre els i les membres de la junta i l’equip de treball. Això significa que la figura de gerència té un paper estratègic en les relacions i interessos de les dues parts.

La figura del/de la gerent també depèn del paper de la junta, és a dir, la implicació més o menys activa de la junta farà que gerència pugui o hagi d’assumir més o menys responsabilitats. En qualsevol cas, la funció de la junta directiva no hauria de ser només la d’assessorament.

També cal tenir en compte que la persona de gerència pot assistir a les reunions de la junta per informar i informar-se del funcionament de l'entitat, encara que no té dret a vot. A més a més, la junta pot delegar part de les seves funcions si els estatuts o la llei no ho prohibeixen, altres, però, no són delegables: la formulació dels comptes ni les actes que necessitin autorització o aprovació de l’assembla.

Sovint és la junta directiva l’encarregada d’escollir la persona que ocuparà el càrrec de gerència i estarà en la seva mà concretar el perfil professional (experiència, trajectòria dins del mateix àmbit, formació...).

Més enllà d’aquestes qüestions, la Llei 4/2008, de 24 d'abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques; estableix per a les associacions i federacions la possibilitat que una persona de la junta pugui assumir les funcions de gerència, situació que no acostuma a ser el més habitual. Sobre aquesta qüestió, l'article 322-16 indica: “Si algun/a membre de l'òrgan de govern exerceix funcions de direcció o gerència o altres que no siguin les ordinàries de govern de l'associació, pot ésser retribuït, sempre que s'estableixi una relació contractual, incloent-hi la de caràcter laboral”. En aquest cas, els i les membres d’aquest òrgan que rebin alguna retribució de l’associació no hauran de ser més de la meitat del nombre total.

field_vote: 

Document i guia per elaborar el registre retributiu d’una entitat

Imatge principal a portada: 
La informació que l’entitat ha d’incorporar a l'Excel està principalment als fulls ‘Datos’ i ‘Campos’. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

En aquest recurs s’explica com utilitzar un full de càlcul creat expressament per complir amb l’obligació de plasmar els salaris dels treballadors/es d’una entitat.

L’Institut de les Dones del Ministeri d’Igualtat i el Ministeri de Treball i Economia Social han elaborat un document Excel perquè les entitats tinguin més facilitats per fer el registre salarial, obligatori per llei des del 14 d’abril de 2021.

Imatges secundàries: 
La informació que l’entitat ha d’incorporar a l'Excel està principalment als fulls ‘Datos’ i ‘Campos’. Font: Unsplash. Font: Unsplash
L’anomenada eina per a la igualtat retributiva (‘IR’!) és un fitxer Microsoft Excel que pot servir a les entitats de model a l’hora de fer el registre retributiu. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Per què serveix l’eina?
Quines dades cal emplenar?
Quines dades es calculen automàticament?
Continguts: 

L’anomenada eina per a la igualtat retributiva (‘IR’!) és un fitxer Microsoft Excel que pot servir a les entitats de model a l’hora de fer el registre retributiu. Cal recordar que el registre salarial és obligatori per a totes les entitats, segons l’establert a la Llei de l’Estatut dels Treballadors i al Reial Decret 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes.

L’Excel que conforma l’eina s’organitza en diferents pestanyes, a les quals es pot accedir clicant a cadascuna d’elles des de la part inferior de la pantalla o directament clicant als botons amb el nom de cada apartat. L’entitat ha d’emplenar les dades i de forma automàtica, l’aplicació realitzarà els càlculs necessaris per a les anàlisis.

La informació que l’entitat ha d’incorporar està principalment als fulls ‘Datos’ i ‘Campos’. Cal incloure totes les persones treballadores per compte aliè, sigui quina sigui la modalitat del seu contracte, i tenint en compte un període de referència d’un any natural. Aquest registre ha de contenir totes les retribucions satisfetes i percebudes durant l’any en qüestió.

El registre permetrà veure la informació de dues formes diferents a través de diferents taules: unes amb retribucions efectives i unes altres amb retribucions equiparades. Per tant, l’eina inclou dos tipus d’informació, que serà la que haurà d’emplenar l’entitat:

Els imports efectius, informació obligatòria: imports efectius corresponents a les retribucions satisfetes a cada persona i tenint en compte les diferents situacions contractuals (canvis de llocs de feina, de tipus de contracte, de jornada, de sou...). Els sous es desglossen per sexe, categories, grups professionals, nivells o qualsevol altre sistema de classificació que utilitzi l’entitat.

Els imports equiparats, informació voluntària: només es considera l’última de les situacions contractuals, en el cas que hi hagués més d’una durant l’any de referència del registre. Permet comparar els sous en situacions contractuals equiparables, amb jornada completa i durant tot l’any sense variables que hagin pogut existir com la temporalitat o les reduccions de jornada.

Cada fila de l’Excel ha de correspondre a una persona i situació contractual, per tant una mateixa persona pot aparèixer en diverses línies.

Les pestanyes ‘Registre retributiu’ calculen de manera automàtica les dades exigides per llei i s’organitzen dos blocs de quatre fulls cadascun: taules del registre retributiu per a totes les entitats i taules addicionals per a entitats que facin auditoria retributiva.

En totes les taules apareixerà la diferència percentual dels salaris de les dones i els homes, tal com es mostra en la següent captura de pantalla. Si el valor és positiu, significa que la quantitat corresponent a les dones és inferior a la dels homes, en el percentatge que es mostri. En canvi, si es negatiu, la interpretació és la contrària.

Per a més informació sobre com utilitzar l’Excel, es pot consultar la guia d’ús. Per saber més sobre el contingut bàsic del registre salarial i la normativa, llegiu el recurs publicat a Xarxanet ‘El registre salarial del qual ningú s’enrecorda’.

field_vote: