Jurídic

Es considera una entitat de voluntariat aquella organització privada sense ànim de lucre que duu a terme activitats d’interès general a Catalunya amb la participació de persones voluntàries, i que disposa d’un programa de voluntariat.

Cal remarcar que no a totes les entitats de voluntariat se’ls ha d’aplicar aquesta llei, ja que l’elaboració d’aquest programa no és obligatòria per a les entitats de base associativa. Aquestes entitats de base associativa són organitzacions privades sense afany de lucre, amb forma jurídica d’associació, on totes les persones que en formen part són sòcies. Les obligacions i drets de les persones associades a una entitat estan recollides en la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.

A més de la documentació abans esmentada que han de tenir les entitats de voluntariat, també han de complir amb una sèrie de qüestions:

• Assegurar les persones voluntàries: la llei estableix l’obligatorietat d’assegurar les persones voluntàries sobre els riscos derivats de l’activitat que es realitza amb l’entitat. Així mateix, també cal una assegurança de responsabilitat civil.
• Accions puntuals amb persones voluntàries: quan es tracta d’accions d’un dia no s’aplica la Llei 25/2015 i, per tant, no cal que signin un full de compromís. Però aquesta situació no eximeix l’entitat de tenir assegurades aquestes persones.
• Figura de la persona coordinadora de voluntariat: les entitats estan obligades a tenir aquesta persona per planificar i gestionar el voluntariat o coordinar les tasques de les persones voluntàries.
• Despeses de les persones voluntàries: s’ha d’assumir les despeses de les persones voluntàries quan sigui de mutu acord entre ambdues parts i ha d’aparèixer per escrit al full de compromís.
• Persones voluntàries menors d’edat: no poden ser menors de setze anys i han de tenir l’autorització del pare, mare o tutor/a legal, que ha d'estar inclosa en el full de compromís.

Aquesta normativa s’aplica a aquelles entitats i empreses obligades a tenir un Pla d’igualtat. Des del passat mes de març, ho estan totes les que tenen més de cinquanta persones treballadores en plantilla. Cal recordar, però, que la forquilla ha anat ampliant-se de manera progressiva. Per aquest motiu, és possible que en un futur aquesta obligatorietat s’estengui a entitats de menys persones treballadores.

Segons les dades disponibles per part de la Inspecció de Treball, el grau d’incompliment d’aquesta normativa és encara molt alt. A finals de l’any 2022 afectava 229.000 persones treballadores. A més a més, s’ha de tenir en compte que algunes de les empreses i entitats que han registrat el seu Pla d’igualtat no estan obligades a tenir-lo pel nombre de treballadors/es, sinó que l’han fet de manera voluntària.

El Registre telemàtic de convenis col·lectius, acords col·lectius de treball i plans d’igualtat (REGCON) ha comunicat que les entitats i empreses amb plans d’igualtat registrats abans del 14 de gener de l’any 2021 han d’haver comunicat les modificacions d’adaptació d’acord amb el Reial decret 901/2020 i el Reial decret 902/2020.

En cas de no haver-les comunicat, finalitzarà la vigència dels seus plans d’igualtat, la qual cosa significa que les entitats i empreses quedaran desemparades a efectes legals i de la Inspecció de Treball.

Per tal d’evitar aquesta situació, les organitzacions han de constituir una nova comissió negociadora del Pla d’igualtat i dissenyar-ne un de nou que compleixi amb les especificacions exigides als reials decrets esmentats anteriorment.

Per resoldre dubtes sobre la igualtat de gènere aplicada a les entitats sense ànim de lucre es pot consultar en els serveis d'assessorament.

Per a l’adhesió a aquesta iniciativa, pot utilitzar-se la forma jurídica de conveni, el qual ha d’estar entre els esmentats a l’article 47 de la Llei 40/2015, de Règim Jurídic de Sector Públic.

El conveni se signarà per part de la Delegació del Govern contra la violència de gènere i l’empresa o entitat que estigui interessada a formar part de la iniciativa.

A través d’aquest conveni, que tindrà una durada de quatre anys, les parts es comprometen a desenvolupar conjuntament una sèrie d’accions de sensibilització. Així mateix, es comprometen a crear una comissió de seguiment del conveni i de les accions que es despleguin.

La Delegació del Govern contra la violència de gènere ofereix a les empreses i entitats participants les següents ajudes:

• Campanyes i materials d’informació i conscienciació social contra la violència vers les dones.
• Difusió i suport, a través de les xarxes socials i altres canals de comunicació propis, de les diferents actuacions que realitzin les entitats.
• Col·laboració en la planificació, organització i execució de les accions d’informació, prevenció i sensibilització que les entitats posin en marxa.
• Assessorament i suport en el desenvolupament de les accions.

Les entitats i empreses interessades a adherir-se a la iniciativa ‘Empreses per una societat lliure de violència de gènere’ poden rebre més informació a través de sensibilizacion-DGVG@igualdad.gob.es.

Per resoldre qualsevol altre dubte relacionat amb la lluita contra la violència vers les dones i la promoció de la igualtat de gènere a les entitats no lucratives, es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Les principals característiques del Big Data són les següents:

• Volum: pot treballar amb una gran quantitat de dades.
• Velocitat: tenint en compte que es treballa amb un gran volum de dades és crucial que siguin processades i analitzades de forma ràpida, ja que si no, molts dels resultats obtinguts podrien quedar desfasats.
• Varietat: és rellevant tenir diverses fonts d’on treure la informació. Aquestes dades poden ser en format missatge, imatge, vídeo o emoticona, entre d'altres. Per això, cal tenir eines que puguin desxifrar aquests tipus de contingut.
• Veracitat: tenir un gran volum de dades no implica que tota la informació sigui correcta, per aquest motiu és important poder filtrar-la.
• Valor: de les dades aconseguides s’ha de trobar el valor afegit per a l’organització, en cas contrari, aquestes dades no haurien de formar part de les metadades de l’entitat.

El Big Data obre la possibilitat que les entitats del tercer sector puguin innovar, centrant-se en les necessitats reals de les persones. A més, a partir d’aquestes dades, les organitzacions poden analitzar la seva situació i establir objectius i estratègies que s’adaptin a la seva realitat.

L’anàlisi de les dades pot ajudar les organitzacions, per exemple, a poder identificar i localitzar persones que es trobin en situació de risc d’exclusió social i que per alguna raó no hagin demanat ajuda. Un altre exemple d’aplicació podria ser la segmentació de campanyes per arribar a potencials persones donants o persones voluntàries i així optimitzar els recursos de l’entitat.

Les empreses o entitats que sol·licitin el DIE hauran de destacar en la implantació i desenvolupament d’accions, plans, mesures o polítiques d’igualtat com les següents:

• Participació equilibrada de dones i homes en els llocs de decisió i accés igualitari als càrrecs de responsabilitat.
• Presència equilibrada de dones i homes en tots els grups i categories professionals.
• Publicitat no sexista en els productes o serveis de l’empresa o entitat.
• Establiment de criteris i sistemes de remuneració i classificació professional que permetin valorar equitativament la feina desenvolupada per dones i homes.
• Eliminació dels efectes de l’aplicació de criteris (comuns) que poden suposar una valoració esbiaixada de les feines de dones i homes.
• Actuacions per facilitar la conciliació, establint objectius generals i articulant mesures flexibles que permetin la seva adaptació a la diversitat de necessitats, situacions i carències del personal.

El DIE s’haurà de sol·licitar al Ministeri d’Igualtat atenent les bases que estableixi la convocatòria corresponent. Així mateix, les sol·licituds aniran acompanyades de la següent documentació:

• Pla d’igualtat o text que reculli les polítiques d’igualtat de l’empresa o entitat.
• Còpia dels documents amb els quals es faci constar l’acord o la voluntat de negociació del pla d’igualtat quan la seva realització sigui obligatòria per a l’empresa o entitat.
• Informe amb les mesures d’igualtat implantades amb relació a les condicions de treball, model organitzatiu, responsabilitat social i difusió i publicitat dels productes i serveis.
• Qualsevol altra documentació que contribueixi a un millor coneixement del pla d’igualtat o de les polítiques d’igualtat de l’empresa o entitat.
• Si l’empresa o entitat ha sol·licitat o ha obtingut un distintiu anàleg, aportarà una còpia d’aquesta sol·licitud o de la resolució que acrediti la concessió del distintiu.

L’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya fa més de 25 anys que treballa amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels infants i adolescents amb càncer i les seves famílies. Aquesta organització compta amb diversos programes de voluntariat per donar suport a l’organització i a les persones que en formen part d’aquesta.

Per poder participar-hi s’han de seguir una sèrie de passos. En primer lloc, cal realitzar la formació ‘Iniciació al Voluntariat d’AFANOC’ de tres hores. El segon pas es basa en una entrevista personal amb la coordinadora de voluntariat per tal de conèixer la persona interessada i que aquesta conegui l’entitat i, així mateix, valorar les possibilitats d’incorporació a l’equip de voluntariat de l’organització.

L'AFANOC ambé té el programa ‘Implica’t’, una proposta que busca persones amb idees per tal que ajudin a difondre la tasca de l’entitat i aportin recursos.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de AFANOC (@afanoc_org)

La Fundació Kālida ofereix un model de suport oncològic integral (pràctic, emocional i social) als seus centres per a persones amb càncer. Aquests espais serveixen per acollir i acompanyar les persones que ho necessitin així com les seves famílies, amics i amigues i/o persones cuidadores. Aquest servei és gratuït i té com a finalitat complementar els tractaments mèdics dels hospitals.

Per tal de poder oferir de forma gratuïta l’ajuda psicosocial, l’entitat necessita persones voluntàries. Les principals funcions d’aquest voluntariat són les següents: donar la benvinguda, garantir la gestió diària dels centres i organitzar les activitats de captació de fons.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Fundació Kālida (@fundaciokalida)

La Fundació Roses contra el càncer acompanya i dona suport a persones amb càncer i a les seves famílies, així com a les persones supervivents, mitjançant l’actuació de professionals i persones voluntàries. Així mateix, realitza activitats de suport social i psicològic per a les persones afectades per la malaltia. També duu a terme la labor d’informar, conscienciar i sensibilitzar la població amb xerrades, xarxes socials, col·loquis, conferències i campanyes sobre la realitat i les problemàtiques de les malalties oncològiques.

La fundació ofereix la possibilitat de fer dos tipus de voluntariat. Per una banda, està el ‘Voluntariat suport logístic o comunitari’, on les persones poden col·laborar en les activitats de l’organització com la captació de fons, sensibilització, educació, prevenció i promoció de la salut i els tallers terapèutics.

Per l’altra, es troba el ‘Voluntariat testimonial, domiciliari o d’acompanyament’, un voluntariat on es té contacte directe amb les persones malaltes i les seves famílies. L’objectiu d’aquest voluntariat és donar suport a les persones malaltes i al seu entorn amb acompanyament en les tasques quotidianes com les visites mèdiques, gestions, compres... i així poder ajudar també a la persona cuidadora principal.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Fundació Roses Contra elCàncer (@fundacioroses)

El registre retributiu és un document, no nominatiu, obligatori per a totes les organitzacions on es recull tota la informació salarial detallada de l’entitat, mostrant de forma separada les retribucions de les dones i homes.

Aquest registre recull els valors la de mitjana aritmètica i la mediana desagregats per sexe i distribuïts per a grups professionals, categories professionals o llocs de treball iguals o d'igual valor del salari base, els complements salarials o les percepcions extrasalarials.

Quan una entitat hagi de realitzar auditories retributives i existeixi una diferència d'un 25% o més entre les retribucions d'homes i dones, s’haurà d'incloure en el registre retributiu una justificació per explicar que aquesta diferència no està relacionada amb el sexe de les persones treballadores. Durant la valoració de llocs de treball, el registre ha de reflectir les mitjanes aritmètiques i les medianes de les agrupacions de les feines d’igual valor a l’empresa.

El registre retributiu s’haurà d’actualitzar quan les alteracions produïdes a l’entitat podrien tenir caràcter substancial:

• Alteracions rellevants de les retribucions: revisió salarial convencional, activació de la clàusula de garantia salarial, nou text convencional, inaplicació o despengi del salari convencional o modificació substancial de condicions de treball col·lectives.
• Alteracions rellevants de la plantilla: subrogació empresarial, reestructuracions i successions.
• Alteracions rellevants que afectin la classificació professional: modificació del conveni col·lectiu o altres canvis rellevants de la classificació professional o les modificacions derivades d'una valoració dels llocs de treball.

Cal remarcar que segons l’article 5.6 Reial decret 902/2020, 13 d’octubre, la representació legal de les persones treballadores ha de ser consultada, amb deu dies mínim d’antelació per qualsevol modificació del registre.

Des del servei d'assessorament es resolen consultes en referència a aquest i altres temes relatius a igualtat de gènere i entitats no lucratives.

El mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI) és una cotització addicional que s’afegeix a la que ja efectuen entitats i persones treballadores. La intenció d’aquesta iniciativa és garantir el finançament de les pensions. Aquesta mesura vol preparar-se per a les jubilacions que es produiran entre 2030 i 2040, quan es jubilarà la majoria de les persones de la generació baby boom.

Les quantitats obtingudes estaran destinades al Fons de Reserva de la Seguretat Social. Aquest increment de cotització substitueix al Factor de Sostenibilitat que es va aprobar l’any 2013.

La mesura ha entrat en vigor l’1 de gener de 2023 i es preveu que estigui activa, com a mínim, fins a finals de 2032.

Per entendre les implicacions econòmiques que té aquesta mesura, cal diferenciar entre el que suposa per a les entitats i per a les persones treballadores.

Per a les entitats aquest increment de cotització suposa una pujada d’un 0,5% de les despeses de l’entitat en concepte de Seguretat Social. Això és important tenir-ho en consideració pel que fa als pressupostos i licitacions, entre d'altres.

• Exemple pràctic: una entitat que paga un sou a una persona treballadora de 1.712,37 € bruts mensuals. Abans pagava 549,67 € en concepte de Seguretat Social i en l’actualitat passarà a pagar 552,41 €.

Pel que fa a les persones treballadores, aquest impacte serà menor, ja que se’ls hi descomptarà un 0,1% brut més.

• En el mateix cas anterior, suposant que aquella persona percebia 1.712.37 € brutes mensuals, i se li descomptava de Seguretat Social un 6,35% (108,73 €), ara se li descomptarà un 6,45% (110,44 €).
  

Fins ara, la persona de baixa rebia del personal mèdic dues còpies del comunicat mèdic. Una d’aquestes, per entregar a l’empresa en el termini de tres dies des que s’emet.

No obstant això, amb l’entrada en vigor de les modificacions el treballador o treballadora no tindrà l’obligació de comunicar la baixa. En aquest cas, el centre de salut pública o mútua enviarà la baixa mèdica, confirmació o alta a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). Aquesta comunicació serà telemàtica i en el primer dia hàbil següent a l’expedició del comunicat.

Alhora, l’INSS comunicarà a l’entitat les dades de la baixa mèdica “en el primer dia hàbil següent a la recepció a l’INSS”, tal com marca el text. A partir d’aquí, les entitats o les persones encarregades d’aquestes gestions disposaran de tres dies hàbils (a partir de la recepció de la baixa) per comunicar la baixa a l’INSS a través del sistema de Remissió Electrònica de Dades (RED).

En el cas de les altes, també haurà de ser el centre de salut pública o la mútua el que comuniqui la situació a l’entitat. Un cop rebi l’alta, la persona treballadora haurà d’incorporar-se a la feina l’endemà.

Les entitats sense ànim de lucre es poden trobar davant diverses situacions a partir de l’entrada en vigor d’aquestes modificacions, que serà l’1 d’abril de 2023.

D’una banda, una persona treballadora pot comunicar a l’entitat que li han donat la baixa. A partir d’aquí, l’organització hauria de consultar a l’INSS (sigui directament o a través de la persona gestora) si aquesta baixa està tramitada o no. Aleshores, es podria donar el cas que el personal mèdic no l’hagi mecanitzat encara, amb la qual cosa, al sistema encara no constaria la baixa.

També es podria produir el cas en el qual la persona treballadora creu que li han donat la baixa en una data, mentre que el personal facultatiu l’ha mecanitzat en una altra. En aquest cas, és convenient que la persona de baixa revisi el comunicat que rebi per confirmar les dates, ja que en cas que no coincideixin els dies, hauria de compensar i solucionar els possibles desquadraments.

Una altra possible situació seria que la persona treballadora comuniqui a l’entitat que està de baixa, mentre que el personal mèdic només li ha donat un document de repòs d’un dia (sense baixa mèdica l’entitat no està obligada a permetre que la persona no treballi). En aquest cas, mai es tramitarà la baixa i, per tant, l’organització podria descomptar les quantitats pertinents (dels dies no treballats sense baixa).

Finalment, es pot produir l’escenari en el qual el personal mèdic no mecanitza immediatament la baixa i, en conseqüència, es redueix el temps per comunicar les incapacitats temporals afectades, ja que els tres dies de termini es compten a partir de la data de baixa.

Des de Xarxanet es posen a disposició de les entitats els serveis d’assessorament per resoldre dubtes sobre aquesta i altres qüestions relatives a la gestió de les entitats.

El sistema de protecció civil consta dels següents serveis:

• Serveis públics: serveis d’emergències (bombers, policia, 112...) i serveis tècnics que actuen en situacions concretes de risc (Servei Meteorològic de Catalunya, Agència Catalana de l’Aigua...).
• Serveis d’autoprotecció d’activitats i instal·lacions.
• Voluntariat de protecció civil: actua dins del municipi o àrea supramunicipal en el qual està constituïda l’associació.

Les tasques de les associacions de voluntariat de protecció civil es basen en la previsió, prevenció, planificació, intervenció, informació i rehabilitació davant de situacions d’emergència. Això suposa que, per exemple, les persones voluntàries hauran d’estar presents en actes multitudinaris o de risc, com ara en curses populars, festes majors o en prevenció d’extinció d’incendis.

A Catalunya hi ha 153 AVPC registrades de diferent volum de persones voluntàries: la més gran és l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Girona, amb 51 persones.

Per inscriure una associació en el Registre especial d'associacions de voluntariat de protecció civil és necessari presentar la documentació següent:

• Full d'inscripció en el Registre especial d'associacions del voluntariat de protecció civil de Catalunya.
• Còpia autenticada de la cobertura d'assegurança de l'associació. Aquesta assegurança ha de cobrir la responsabilitat civil i accidents del personal de l’associació. En aquest sentit, l’assegurança pot ser contractada per l’associació o l’ajuntament amb el qual s’estableix el conveni.
• Certificat del consistori, en el qual es reconeix l’associació com a única al municipi. Cal tenir present aquest punt, ja que, a diferència d’altres tipus d’associacions, les de voluntariat de protecció civil estan estretament vinculades amb l’ajuntament del municipi d'actuació. En aquest sentit, la norma també estableix que "els seus estatuts i modificacions, han de ser tramesos per l'ajuntament corresponent".
• Còpia autenticada del conveni acordat entre l'associació i l'ajuntament.
• Nomenament de les persones que conformen l’AVPC expedit per l’ajuntament. Cal fer constar el nom i DNI de cada persona. De fet, aquesta informació es pot incloure en el certificat emès per l’ajuntament.
• Document de compromís de les persones voluntàries.

En cas que l’associació actuï en més d’un municipi, cal el certificat de l’ajuntament i l’acord entre els municipis interessats, tal com indica l’article 7 del decret 27/2001.