Camí: /biblioteca/informes-dimpacte-no4-amb-prou-feines-atur-i-precarietat-laboral-de-les-persones-ateses
Observatori de la Pobresa i l’Exclusió Social de Càritas Diocesana de Girona
2023
L’informe analitza la situació laboral de les persones ateses per Càritas Diocesana de Girona per constatar que poc més de la meitat (50,3%) estava treballant en el moment de realització de l’enquesta i l’altra meitat (49,7%) no treballava en aquell moment.
Camí: /biblioteca/invisibles-lestat-del-racisme-catalunya-informe-2022
SOS Racisme
2022
Aquest informe anual de SOS Racisme vol ser cada mes de març un toc d'alerta, perquè mira la situació d'agressions i abusos en la societat. Enguany es destaquen quatre punts: els casos de racisme policial van superar els que tenen lloc entre particulars, es van fer més denúncies per part de dones que d'homes, set de cada deu situacions d'abusos no s'acaben denunciant i la majoria de persones denunciants no tenen nacionalitat espanyola.
Camí: /biblioteca/informe-viure-al-carrer-barcelona-radiografia-duna-ciutat-sense-llar-num-4
Arrels Fundació
2023
Gairebé el 70% de les persones que viuen al carrer a Barcelona no tenen esperança de viure pròximament en un allotjament i quatre de cada deu no tenen ningú amb qui comptar. Com més temps passa la persona vivint al carrer, més s’agreuja la seva situació i la manca de sortides. El 19% explica que l’últim lloc on ha dormit és un recurs institucionalitzat.
Ho recull Arrels Fundació en aquest informe, fet a partir de 354 entrevistes realitzades la nit del 15 de juny de 2022.
Camí: /biblioteca/pobreza-energetica-en-familias-con-hijos-e-hijas-cargo-en-espana
Save The Children
2023
La pobresa energètica és aquella situació en la qual les llars no poden permetre's un ús normal de l'energia o bé la despesa que realitzen amb un ús quotidià és molt superior als seus ingressos. En aquest document s'analitza a quants nens i nenes afecta aquest tipus de pobresa.
Camí: /biblioteca/qui-desnona-barcelona-analisi-del-paper-dels-grans-propietaris-privats-en-les-expulsions
Domingo, Guillem i Escorihuela, Irene
2022
Els desnonaments són un fenomen que vulnera el dret a l’habitatge, reconegut i tutelat tant a escala catalana a l’Estatut d’Autonomia i lleis d’habitatge, com estatal a la Constitució de 1978 i internacionalment a la DUDH i el PIDESC. Catalunya és una de les comunitats autònomes que concentra més desnonaments a l’estat espanyol. Clarament, aquest valor està molt influenciat per Barcelona que, essent una gran ciutat amb molt atractiu, és travessada per dinàmiques especulatives. Malgrat la importància de disposar d’una anàlisi el més real possible dels desnonaments, les dades oficials publicades són insuficients. La manca d’informació i transparència en aquest àmbit no és una coincidència, més aviat tendeix a amagar el paper que juguen les entitats financeres i els fons d’inversió, operadors privats ja de per sí opacs. Per aquesta raó, a través de l’ús de dades quantitatives d’informes fets els darrers anys per diferents organitzacions, algunes d’elles publicades per primer cop, aquesta investigació intenta fer un diagnòstic del mercat immobiliari de Barcelona per poder mostrar qui desallotja els residents a la capital catalana.
Camí: /biblioteca/vigilancia-02-una-analisi-de-dades-sobre-les-identificacions-perfil-etnic-racial
Ba Dejuan, Kaire; Saud, Larissa Saud; Ruiz, Úrsula
2022
Aquest informe té l’objectiu de visibilitzar que les actuacions amb criteri segregatiu no paren d’augmentar, així com de lluitar en contra del racisme institucional. És el segon estudi que l’entitat dedica a desmantellar i analitzar aquesta circumstància, ja que l’any 2018 ja varen publicar ‘L’aparença no és motiu’, en el qual s’examinaven dades d’identificacions policials cedides pels Mossos d’Esquadra. En l’informe actual també s’ha seguit aquest procés, a través del Portal de la Transparència de la Generalitat, el qual proporciona a la població les dades de l’administració.
Des de SOS Racisme han analitzat les dades d’identificacions de set àrees policials de tota Catalunya: Gironès i Pla de l’Estany, a Girona; Tarragonès, a Tarragona; Segrià, les Garrigues i Pla d’Urgell, a Lleida; i Sants - Montjuïc, Ciutat Vella, l’Eixample i l’Hospitalet, a Barcelona
Camí: /biblioteca/informe-insocat15-vides-precaries-drets-vulnerats
Brugué, Quim; Casademont, Xavier
2022
L’informe INSOCAT 15, actualització dels indicadors de pobresa i desigualtats analitzats a la llum del context actual, a finals de 2022, constata la persistència dels fenòmens que les darreres crisis —la financera a partir de 2008 i la de la covid-19 els anys 2020 i 2021— han generat i agreujat: intensificació de la pobresa, extensió de la vulnerabilitat i multiplicació de les situacions de precarietat i risc d’exclusió per l’afebliment dels drets i les creixents dificultats d’accés als mínims bàsics per a una vida digna: habitatge, treball decent, ingressos mínims. Cronificació, en definitiva, de les dinàmiques empobridores i la polarització social que condemnen al voltant d’una quarta part de la població catalana a viure en precari. La societat catalana, de manera similar a l’espanyola, ha patit una profunda davallada de les condicions de vida enmig de dues crisis amb l’agreujant que els períodes de recuperació macroeconòmica no s’han traduït en una millora del benestar de la població. Els segments més desafavorits han patit especialment els estralls de les crisis i les conseqüències que s’han enquistat en forma de devaluació salarial, precarització del mercat laboral i creixent dificultat d’accés als drets socials.
Camí: /biblioteca/discriminacion-racial-en-el-ambito-de-la-vivienda-y-los-asentamientos-informales
Martínez, Elena (dir.); Álvarez, Fernando; García, Alberto; Morenos, María; Parejo, Diego; Sánchez, Ignacio
2022
La discriminació racial que pateixen les persones de determinats grups ètnics i poblacions als diferents àmbits de la vida quotidiana es fa també patent en el de la vivenda. El dret de tota persona de tenir un nivell de vida adequat que li asseguri la vivenda constitueix un dret reconegut per la Declació Universal dels Drets Humans, per la legislació antidiscriminació europea i nacional i pels Pactes i Acords internacionals ratificats per Espanya, entre els quals s'inclou el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. La realització d'aquest estudi ve a reforçar el compromís amb la necessitat de disposar de dades per a què les persones amb responsabilitat política i la ciutadania puguin avaluar la magnitud i naturalesa de la discriminació racial i per a dissenyar, adaptar, supervisar i avaluar les polítiques.
Camí: /biblioteca/es-lloga-racisme-i-xenofobia-en-el-mercat-del-lloguer
García, Alberto; Buch, Esteban
2020
Com podem erradicar les conductes discriminatòries en l’accés i manteniment de l’habitatge? En aquesta investigació es proposen diverses recomanacions. Entre d’altres, la importància d’una llei integral per a la igualtat del tracte i la no discriminació, serveis d’informació i assessorament, l’impuls de serveis de mediació en el lloguer, formació per a agents clau, el reconeixement de les bones pràctiques immobiliàries o, en un pla més restrictiu, l’aplicació del dret administratiu sancionador, i el penal per a les situacions més greus.
Camí: /biblioteca/evolucion-de-la-cohesion-social-y-consecuencias-de-la-covid-19-en-espana-conclusiones
Fundación Foessa
2022
La crisis de la COVID-19 deixa l'empremta d'un augment de les desigualtats socials, incloses les de gènere, i de l'exclusió social, que amenaça en aprofundir i cronificar la fractura social amb els sectors més vulnerables.La inestabilitat laboral, la bretxa digital o altres necessitats socials, com la salut, l'habitatge o la protecció social) són factors que demanen unes polítiques públiques fermes i suficients, orientades cap a la inclusió social i la "recuperació" dels sectors mé exclosos.
- Pàgina 1
- ››
Cercador avançat biblioteca
Navega per categories
Navega per tipus de document
Trobes a faltar algun document?
Vols fer-nos una suggerència?
Envia’ns un correu a biblioteca@xarxanet.org
