Econòmic

El contracte públic és una figura regulada per la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP). Es tracta d’un acord entre un òrgan o una entitat de sector públic i una persona física o jurídica, que s’anomenarà contractista, mitjançant el qual s’obliga a prestar serveis o a proporcionar determinats béns, a canvi d’un preu acordat.

La contractació pública es regeix per una legislació i un marc jurídic força complicats, i s’ha de fer sobre determinats principis, com ara el d’igualtat de tracte, el de transparència i integritat, el de concurrència, el de publicitat i el d’eficiència. Segons la tipologia de contracte, atès el tipus de contraprestació, hi ha diversos procediments de contractació i licitació (la via d’accés a la contractació pública) que s’han de respectar.

Per a més informació, es pot consultar la guia pràctica per començar a licitar promoguda des de diverses entitats de l’economia social, que s’ha publicat recentment.

En l’àmbit fiscal, el fet de gestionar un contracte públic implica que l’entitat haurà d’emetre factures, sempre en format de facturació electrònica, i caldrà analitzar si l’objecte del contracte està o no subjecte o exempt de l’IVA per saber si s’hauran de presentar liquidacions d’aquest impost. També caldrà que l’entitat estigui donada d’alta en l’Impost d’Activitats econòmiques (IAE) i es generarà l’obligació de presentar declaracions de l’Impost Sobre Societats (IS), i de tributar pel benefici obtingut.

Segons es defineix a l’article 47.1 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, els convenis són acords que es realitzen entre l’Administració pública i una organització amb la finalitat d’aconseguir un objectiu comú.

Poden incloure aportacions dineràries, però també poden no fer-ho, i establir només uns certs compromisos d’accions que no comportin traspàs de diners, sinó que cadascuna de les parts aportin certs mitjans personals i/o econòmics propis.

Els convenis no poden tenir com a objecte les prestacions que siguin pròpies dels contractes públics, és a dir, no es poden utilitzar com a eina per evitar el procediment de licitació en la prestació d’un servei que hagi de ser contractat per part de l’administració.

Quan els convenis comporten aportacions de diners, sovint es poden confondre o barrejar amb la figura de la subvenció. És important poder fer aquesta distinció perquè l’entitat tingui clar si s’ha de regir per la legislació de les subvencions o no en l’execució dels acords que hi hagi al conveni.

La legislació permet que un conveni sigui l’instrument per atorgar una subvenció, però en aquest cas exigeix que compleixin els requisits de la Llei General de Subvencions. La fórmula es fa servir, sobretot, per a vehicular les subvencions directes, aportant a les accions finançades una certa estabilitat i continuïtat. En aquest cas, l’activitat finançada és promoguda directament per l’entitat beneficiària.

En l’àmbit fiscal, les aportacions de diners rebudes en virtut de convenis no tributen en IVA ni en societats, excepte que es pugui interpretar que hi ha una contraprestació de serveis implícita. A continuació, s’expliquen les principals diferències entre els convenis i les subvencions.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Tal com explica el Títol III de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, tant les persones físiques com jurídiques poden desgravar-se i beneficiar-se fiscalment de les aportacions que facin a les entitats DUP. Això fa que, tot i que no és un benefici fiscal directe, faciliti i potencií les donacions o aportacions rebudes.

Les persones físiques podran deduir-se de la quota de l’Impost per a la Renda de les Persones Físiques (IRPF) entre el 35% i el 40% de les donacions. Quan es tracti d’una microdonació (menys o igual a 150 euros) el percentatge de deducció serà del 80%.

En el cas de les persones jurídiques el percentatge de deducció és entre el 35% i el 40% de la donació (els percentatges esmentats i l’import del micromecenatge està previst que tinguin millores). La deducció s’aplica a la base imposable de l’Impost de Societats (IS) amb un 15% com a límit de la base imposable abans de la deducció.

L’article 82 de la Llei 2/2004 estableix que les organitzacions DUP estan exemptes de tributar l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) per les activitats que constitueixin el seu fi social. Igualment, segons regula l’article 83, les entitats hauran de donar-se d’alta de l’impost.

L’exempció s’aplica d’ofici sempre que s’hagi exercit l’opció del règim fiscal de la Llei 49/2002. En alguns ajuntaments és possible que s’hagi de fer una comunicació prèvia, abans era així, però les ordenances fiscals estan canviant i en la major part de les ciutats/poblacions ja és automàtica d’ofici. Per exemple, a l’Ajuntament de Barcelona.

Finalment, pel que fa a l’Impost de Societats (IS), tal com estableix la Llei 49/2002, de 23 de desembre, el tipus de gravamen és del 10%. Així mateix, segons els articles 6 i 7 de la llei, les següents rendes estan exemptes de l’impost:

• Obtingudes per ingressos sense contraprestació.
• Procedents del patrimoni de l'entitat, com els dividends, interessos, cànons i lloguers.
• Derivades d'adquisicions o de transmissions, per qualsevol títol, de béns o drets.
• Obtingudes en l'exercici de les explotacions econòmiques exemptes.
• Atribuïdes o imputades a les entitats sense ànim de lucre i que procedeixin de les rendes exemptes esmentades als punts anteriors.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Quins tràmits dels comptes anuals finalitzen durant el juny?

En els sis mesos posteriors al tancament de l'exercici, les associacions declarades d'utilitat pública han de fer la presentació i les fundacions l'aprovació.https://t.co/LsbYDkanlV

— Xarxanet Actualitat (@xarxanetorg) June 10, 2022

El model 303 és el document amb el qual es duu a terme la declaració trimestral de l’IVA. Les entitats són les encarregades de recaptar-lo de les compres de productes o serveis que realitzin les persones consumidores a l'organització. Posteriorment, l’entitat amb el model 303 presentarà l’IVA recaptat i haurà de fer l'ingrés corresponent, és a dir, la diferència entre l'IVA suportat (el que es paga) i l'IVA repercutit (el que es cobra).

El model 349 és la declaració informativa amb la qual les entitats recullen i detallen les seves operacions intracomunitàries, és a dir, aquelles compravendes de béns o serveis realitzades amb una empresa o professional d’un altre estat membre de la Unió Europea. Ho presenten exclusivament les entitats que estiguin inscrites en el Registre d’Operadors Intracomunitaris (ROI) i que hagin fet alguna operació d’aquest tipus durant el trimestre corresponent.

El model 202 és el formulari amb el qual es paga per avançat l’Impost de Societats, en cas de tenir l'obligació. Quan el resultat a tributar en l’Impost de Societats menys les retencions surt positiu, es genera una nova obligació: fer pagaments a compte de la pròxima liquidació de l’IS. Aquests acomptes es realitzen mitjançant el model 202.

Cal comprovar la casella 00599 del darrer model 200 presentat. Si és positiva, caldrà fer un pagament a compte d’un 18% d’aquest import i indicar a la declaració que es tracta del termini del segon trimestre de 2023. En cas que en aquesta casella aparegui un zero o un import negatiu, no s’haurà de presentar cap model ni ingressar res a compte.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

En primer lloc, cal tenir en compte alguns aspectes imprescindibles que poden afectar el procés d'obtenció i instal·lació del certificat:

• No es pot formatar el dispositiu entre l'inici del procés de sol·licitud del certificat i la seva descàrrega.
• El procés complet s'ha de realitzar des del mateix ordinador, usuari/ària i navegador, i no es podran realitzar actualitzacions a l'equip mentre no finalitzi.
• És possible que, durant el procés, s'hagi de desactivar l'antivirus.
• Prèviament a la sol·licitud del certificat, cal llegir i acceptar la Declaració de Pràctiques de Certificació, on s'explica sota quines condicions CERES presta el servei.

Tot i que abans només es podia fer amb els navegadors Internet Explorer i Mozilla Firefox, ara ja es pot fer el tràmit des de qualsevol plataforma (Safari, Google Chrome...).

A continuació, caldrà configurar l'ordinador en funció del sistema operatiu que es tingui. Aquest pas s'ha de fer descarregant el configurador automàtic de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre.

A través d'aquest 'enllaç' es pot veure quin dels configuradors cal descarregar-se, depenent de si és un sistema operatiu de l'ordinador amb el qual es vol obtenir el certificat digital és Windows, Mac o Linux.

Bona nit!

Com utilitzar la firma digital des del mòbil

Us expliquem com instal·lar el certificat digital en un dispositiu Android per agilitzar els tràmitshttps://t.co/UCuZ9mQL4A pic.twitter.com/bJL2moDU7a

— Xarxanet Actualitat (@xarxanetorg) November 10, 2022

Un cop es té l'ordinador i la documentació preparats, ja es pot començar a fer la sol·licitud del certificat. En primer terme, cal accedir a la web de l'FNMT, en l'apartat d'obtenir el certificat digital. En aquest lloc, caldrà entrar a l'apartat 'Sol·licitar certificat' de representant de persona jurídica del menú lateral i apareixerà la següent pantalla:

S'ha d'omplir el formulari de sol·licitud amb el NIF definitiu de l'entitat (el provisional no és vàlid) i un correu electrònic de contacte, que s'haurà d'escriure dos cops per confirmar que sigui correcte, serà on es rebran les notificacions sobre la tramitació.

Finalment, caldrà clicar l'enllaç a la consulta i a l'acceptació de condicions d'expedició del certificat, marcar la casella de verificació que hi ha al final de l'escrit, i prémer a 'enviar petició'. El sistema generarà un codi de sol·licitud que s'haurà de guardar.

Un cop completat el procés d'acreditació de la identitat de la persona representant, el darrer pas serà la descàrrega del certificat.

En aquesta pantalla apareix l'avís del cost del certificat, que en la modalitat anterior era gratuït. Actualment, l'obtenció del certificat té un cost de catorze euros més IVA que s'hauran d'abonar mitjançant una targeta Visa o Mastercard. No és necessari que tingui com a titular l'entitat, pot ser de qualsevol persona particular. La factura del servei serà enviada posteriorment al correu electrònic indicat a la sol·licitud, en un termini de 24 a 48 hores.

Caldrà indicar en el formulari el NIF de l'entitat i el codi de sol·licitud, desplegar i acceptar les condicions d'ús del certificat.

És en aquest pas on caldrà fer efectiu, mitjançant targeta de crèdit Visa o Mastercard, el pagament de la taxa associada al tràmit.

Finalment, cal prémer a la casella 'Descarregar Certificat' i es generarà un fitxer que es podrà descarregar i instal·lar a l'ordinador. Es completarà així el procés. A partir d'aquest moment, el certificat ja estarà disponible per al seu ús.

D’una banda, les organitzacions sense ànim de lucre poden aplicar o no, segons decideixin, un donatiu a cadascuna de les participacions. És a dir, que a les participacions que venen amb el seu número costaran quatre euros com a preu base de la participació (2 € juguen a La Grossa de Cap d’Any i 2 € juguen a La Dooble) més la quantitat del donatiu que decideixin.

Aquesta col·laboració pot ser d’entre 1 i 4 euros. En aquest sentit, però, cal tenir en compte que el donatiu que esculli aplicar l’entitat ha de ser el mateix per a totes les seves participacions. Per tant, les organitzacions sense ànim de lucre guanyaran la quantitat de donatius corresponent a les participacions venudes.

A banda dels donatius (que suposen uns ingressos complementaris per a les entitats), Loteries de Catalunya ingressarà a l’entitat els premis no reclamats pels jugadors, una vegada passats els 90 dies que tenen per cobrar-los així com els donatius que s’hagin recaptat a través dels punts de venda.

La Grossa amb La Dooble te moltes avantatges de gestió, Loteries de Catalunya paga els premis als jugadors per compte de les entitats, posa a la seva disposició material publicitari que cada una pot personalitzar amb el seu número d’entitat, les participacions es donen sense cost, etc.

A més tots els beneficis de Loteries de Catalunya aniran, com sempre destinats al fons de loteries per a la prosperitat i cohesió social.

La Grossa amb La Dooble té una gestió, molt fàcil, Loteries de Catalunya s'ocupa de tot i les entitats només tan de vendre les participacions. En cas de dubtes, voler més detalls o demanar particiapcions es pot accedir a la pàgina web de Loteries de Catalunya.

Moltes de les entitats que van participar l'any passat ja estan apuntades a #LaGrossaambLaDooble! Repeteixen perquè la gestió és molt fàcil!
I vosaltres, ja us heu apuntat a La Grossa amb La Dooble? A què espereu?
Tota la informació a https://t.co/jDShTjsM8R pic.twitter.com/IgvadjY0Pc

— La Grossa (@lagrossacat) July 15, 2023

Per participar-hi, en primer lloc, cal que siguin organitzacions sense ànim de lucre inscrites al registre oficial d’entitats corresponent.

A partir d’aquí, han de fer la sol·licitud a través del formulari de registre. En el formulari s’haurà d’omplir les dades de l’entitat i de contacte, s’haurà d’escollir el número de cinc xifres de La Dooble, que serà el mateix per a totes les participacions de l'entitat, reservar la primera comanda de participacions i escollir un punt de venda on fer totes les gestions. Un cop validat el registre per part de Loteries de Catalunya, l’entitat podrà recollir les participacions en el punt de venda on ha escollit.

L'any passat, l'entitat guanyadora del 1r premi de 30.000 € del sorteig promocional a entitats de #LaDooble va ser l'Associació de Jubilats de Capçanes!!

Vosaltres podeu ser els següents! I si us toca? teniu premis per a vosaltres i pels vostres associats! pic.twitter.com/aZC0saUstz

— La Grossa (@lagrossacat) July 19, 2023

El preu de la participació és de 4 € (2 € juguen a La Grossa de Cap d’Any i 2 € juguen a La Dooble) més un donatiu que les entitats que ho desitgin poden afegir d’1, 2, 3 o 4 euros.

En cas que els números es comprin en els establiments de Loteries de Catalunya, la persona que hi juga podrà decidir el donatiu que li vol donar a l’entitat (entre 0 € i 4 €).

Un dels requisits que demana l’Administració pública a les entitats per poder gaudir del règim fiscal de la Llei 49/2002 (article 3.10) és elaborar anualment una memòria econòmica on s'especifiquin els ingressos i despeses de l'exercici, de manera que puguin identificar-se per categories i projectes. També s'ha d'especificar, si n'hi ha, el percentatge de participació que l'entitat mantingui en entitats mercantils.

A l'article de la llei no s'especifica el contingut concret de la memòria, sinó que remet al reglament que desenvolupa el contingut d’aquesta, el Reial Decret 1270/2003, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el reglament per a l'aplicació del règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.

No existeix un format determinat ni un model específic per presentar aquesta memòria. Si l'entitat ja elabora una memòria econòmica per fer la rendició de comptes que tingui establerta legalment (fundacions o associacions DUP, per exemple), pot incloure les informacions indicades en l'apartat anterior i presentar directament una còpia de la mateixa memòria. Però també es pot fer independentment, utilitzant quadres elaborats amb un full de càlcul.

La presentació es durà a terme telemàticament a l’apartat específic que l’Agència Tributària. Per fer-ho caldrà disposar del certificat digital.

El termini de presentació és de set mesos a partir de la data de tancament de l'exercici. Per tant, per totes aquelles entitats que tinguin com a exercici econòmic l'any natural (de l'1 de gener fins al 31 de desembre), el termini finalitzarà el 31 de juliol de l'any següent al qual es refereixi la memòria.

Igualment, hi ha una excepció a l’obligació de presentació d'aquesta memòria. Segons estableix el reglament, les entitats que hagin tingut un volum d'ingressos inferior als 20.000 € durant l'exercici, no hauran de presentar-la.

De tota manera, s'estableix que el fet que se l'eximeixi de l'obligació de presentació, no eximeix l'entitat de l’obligació d'elaborar-la, per la qual cosa, a la pràctica, totes les entitats que hagin optat per aquest règim fiscal l'haurien de confeccionar.

Els ajuts de minimis són aquells que estan regits per la norma de minimis. Això vol dir que són ajuts d’una quantitat que es considera poc rellevant. Aquests ajuts són concedits pels estats membre de la Unió Europea i no poden superar l’import de 200.000 € en tres exercicis fiscals (tenint en compte l’any en el qual es concedeix l’ajut i els dos immediatament anteriors). El límit és de 100.000 €, si es tracta d’activitats de transport de mercaderies per carretera.

Els ajuts poden ser de tres tipus:

• Subvencions
• Préstecs
• Deduccions en els interessos de préstecs bancaris

Els estats que concedeixen aquesta mena d’ajuts no tenen l’obligació de notificar-ho a la Comissió Europea, perquè es considera que, a causa del seu import, no tenen cap repercussió en la competència i que, per tant, són compatibles amb el mercat comú i no afecten el comerç entre estats membres. És a dir, que queden exempts de l’article 107 del Tractat de Funcionament de la UE.

En qualsevol cas, cal tenir en compte que no tots els ajuts inferiors a 200.000 € són de minimis i que tots aquells que no ho siguin no quedaran sotmesos a les seves limitacions.

A l’hora de demanar una subvenció (el tipus d’ajut més habitual entre les organitzacions del tercer sector) sempre cal tenir present tots els requisits i condicionants que estableixin les bases, més enllà del fet que es tracti d’un ajut de minimis o no, per saber si encaixa amb l’activitat de l’entitat.

A partir d’aquí, i si a les bases s’especifica que és un ajut d’aquest tipus, cal revisar que no es sobrepassi la limitació dels 200.000 € per un període de tres exercicis fiscals. Per saber si l’entitat ha rebut ajuts de minimis en aquest període, es pot consultar la Base de Dades Nacional de Subvencions, on hi ha un apartat específic que permet la consulta simplement informant del NIF de l’organització.

En cas que s’hagin rebut ajuts per projectes presentats per diverses organitzacions o si una entitat ha rebut diversos ajuts de minimis per diferents projectes, és clau saber que el límit de l’ajut s’estableix per a cada empresa o entitat. D'altra banda, a les subvencions que hagin estat revocades totalment o parcialment, o a les quals s’hagi renunciat, es tindrà en compte l’import brut, és a dir, la part de diners que no s’hagi de tornar. Finalment, s’ha de tenir en compte que la data en la qual es considera que s’ha rebut l’ajut és la de la resolució d’atorgament i no la data del cobrament efectiu.

Al portal de finançament de Xarxanet es poden trobar algunes convocatòries d’ajuts de mínims per a entitats no lucratives.

#Ajuts de minimis per incentivar els serveis ecosistèmics de la gestió forestal sostenible en boscos de titularitat privada

Termini: 24 de juny fins al 7 agost de 2023#FinançamentFUEhttps://t.co/MEyLkV7JIT

— FUE Empresa (@FUEmpresacat) June 28, 2023

El nou model publicat no presenta canvis significatius per a les entitats no lucratives respecte a les declaracions de l'exercici 2021. Així doncs, s'han de proporcionar les mateixes informacions que en la declaració anterior:

• Informació bàsica: s'ha de proporcionar el NIF i el nom de l'entitat, indicar el règim fiscal (entitat en el Règim de la Llei 49/2002 o en règim de parcialment exempta), el codi CNAE i identificar la persona que actua com a secretari/a de l'entitat i que té la representació legal (normalment, la persona que ocupa la presidència). En aquesta mateixa pàgina inicial, es pot marcar la casella de la X solidària per destinar el 0,7% de la quota íntegra a fins socials.
• Selecció del tipus de balanç: s'ha de triar entre PIME, abreujat o normal. En cas de les entitats sense ànim de lucre, el més comú és utilitzar el balanç de PIME, el qual permet no informar sobre els canvis en el patrimoni net, ja que és opcional en aquesta modalitat. A continuació, s'han d'indicar les dates d'inici i final de l'exercici, així com el nombre mitjà de personal fix i temporal contractat per l'entitat durant aquest període.
• Informació sobre les administradores de l'entitat: s'ha de proporcionar el nom i el NIF de les persones amb poders d'administració de l'entitat, generalment, els membres dels òrgans de govern i de direcció o gerència, si n'hi ha.
• Trasllat de la informació comptable: s'ha de transmetre la informació del balanç de situació i del compte de resultats generats a partir de la comptabilitat tancada de l'organització. Cal destacar que el càlcul del resultat fiscal i de la quota a tributar per aquest import s'ha de realitzar prèviament i, si és necessari, enregistrar el resultat de la comptabilitat abans de tancar-la.

Altres detalls importants a incloure en el model són els ajustaments al resultat comptable per obtenir el resultat fiscal (quota de l'Impost de Societats, sancions, donatius amb dret de deducció efectuats, etc.), les quotes a compensar generades en l'exercici actual o en anteriors, deduccions aplicades o pendents, bonificacions aplicables i retencions realitzades per tercers a l'entitat. També s'ha de proporcionar informació sobre despeses financeres, si n'hi ha, i sobre l'aplicació del resultat positiu de l'exercici.

Finalment, cal indicar un compte bancari per a la domiciliació.

Entramos en los últimos días para hacer la declaración de la #Renta2022. Si alguien en tu entorno te comenta que aún no la ha hecho, ¡recuérdale que marque la #Casilla106 o el botón de #FinesSociales! No cuesta nada: ni pagas ni te devuelven #LlámaloXSolidaria #XSolidaria pic.twitter.com/rwnfHZ4VER

— XSolidaria (@XSolidaria) June 22, 2023

El termini de la presentació del model varia segons la data de finalització de l'exercici econòmic de l'entitat, establerta en els seus estatuts. Aquest termini és de 25 dies immediatament posteriors als sis mesos de la finalització de l'exercici.

Pel que fa a les entitats amb exercici que finalitza el 31 de desembre, el període de presentació és de l'1 al 25 de juliol. Si la declaració implica un pagament i es desitja fer per domiciliació bancària, el termini s'estén fins al 20 de juliol.