Quins són els beneficis fiscals de les entitats declarades d’utilitat pública (DUP)?

Imatge principal a portada: 
Les organitzacions DUP gaudeixen de beneficis fiscals, econòmics, administratius i judicials, entre d’altres. Font: Canva.
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

Les associacions declarades d’utilitat pública, així com les fundacions tenen un règim tributari diferent de la resta d’organitzacions.

Un dels beneficis que té una entitat quan és declarada d’utilitat pública és poder acollir-se al règim fiscal de la llei de mecenatge.

Imatges secundàries: 
Les organitzacions DUP gaudeixen de beneficis fiscals, econòmics, administratius i judicials, entre d’altres. Font: Canva.
Ser una organització DUP pot permetre estar exempta de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) i l’Impost de Societats (IS). Font: Canva.
Subtitols: 
Desgravacions fiscals per donatius i aportacions
Impost sobre Béns Immobles (IBI)
Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) i Impost de Societats (IS)
Continguts: 

Tal com explica el Títol III de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, tant les persones físiques com jurídiques poden desgravar-se i beneficiar-se fiscalment de les aportacions que facin a les entitats DUP. Això fa que, tot i que no és un benefici fiscal directe, faciliti i potencií les donacions o aportacions rebudes.

Les persones físiques podran deduir-se de la quota de l’Impost per a la Renda de les Persones Físiques (IRPF) entre el 35% i el 40% de les donacions. Quan es tracti d’una microdonació (menys o igual a 150 euros) el percentatge de deducció serà del 80%.

En el cas de les persones jurídiques el percentatge de deducció és entre el 35% i el 40% de la donació (els percentatges esmentats i l’import del micromecenatge està previst que tinguin millores). La deducció s’aplica a la base imposable de l’Impost de Societats (IS) amb un 15% com a límit de la base imposable abans de la deducció.

Les entitats declarades d’utilitat pública (DUP) estaran exemptes de tributar l’Impost de Béns Immobles (IBI) en les següents ocasions segons l’article 62 del Reial Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març:

  • Els espais han d’estar destinats a les activitats de l’organització.
  • No poden cedir-se a persones terceres mitjançant contraprestació.
  • No poden utilitzar-se per desenvolupar explotacions econòmiques que no corresponguin al fi específic de l’entitat.

Per gaudir d’aquest benefici l’organització DUP ha de comunicar i acreditar el seu dret d’exempció a l’ajuntament a on estigui situat l’immoble. Haurà de presentar la següent documentació:

  • Sol·licitud d’exempció d’Impost sobre Béns Immobles (IBI).
  • Justificació de la titularitat del bé immoble.
  • Documentació que acrediti que s’està fent servir els immobles per als fins correctes.

L’article 82 de la Llei 2/2004 estableix que les organitzacions DUP estan exemptes de tributar l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) per les activitats que constitueixin el seu fi social. Igualment, segons regula l’article 83, les entitats hauran de donar-se d’alta de l’impost.

L’exempció s’aplica d’ofici sempre que s’hagi exercit l’opció del règim fiscal de la Llei 49/2002. En alguns ajuntaments és possible que s’hagi de fer una comunicació prèvia, abans era així, però les ordenances fiscals estan canviant i en la major part de les ciutats/poblacions ja és automàtica d’ofici. Per exemple, a l’Ajuntament de Barcelona.

Finalment, pel que fa a l’Impost de Societats (IS), tal com estableix la Llei 49/2002, de 23 de desembre, el tipus de gravamen és del 10%. Així mateix, segons els articles 6 i 7 de la llei, les següents rendes estan exemptes de l’impost:

  • Obtingudes per ingressos sense contraprestació.
  • Procedents del patrimoni de l'entitat, com els dividends, interessos, cànons i lloguers.
  • Derivades d'adquisicions o de transmissions, per qualsevol títol, de béns o drets.
  • Obtingudes en l'exercici de les explotacions econòmiques exemptes.
  • Atribuïdes o imputades a les entitats sense ànim de lucre i que procedeixin de les rendes exemptes esmentades als punts anteriors.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Quins models cal presentar aquest octubre?

Imatge principal a portada: 
 Font: Canva
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

A l’octubre s’han de presentar els impostos del tercer trimestre, on es liquiden els mesos de juliol, agost i setembre.

Per tal de recordar les obligacions fiscals que té cada entitat, és pertinent seguir el calendari fiscal de l’Agència Tributària on es recullen les dates d’inici i finalització dels pagaments dels diferents impostos.

Imatges secundàries: 
 Font: Canva
 Font: Canva
Subtitols: 
Declaracions d'IVA
Declaracions de l’IRPF
Declaracions a compte de l'Impost sobre Societats
Continguts: 

El model 303 és el document amb el qual es duu a terme la declaració trimestral de l’IVA. Les entitats són les encarregades de recaptar-lo de les compres de productes o serveis que realitzin les persones consumidores a l'organització. Posteriorment, l’entitat amb el model 303 presentarà l’IVA recaptat i haurà de fer l'ingrés corresponent, és a dir, la diferència entre l'IVA suportat (el que es paga) i l'IVA repercutit (el que es cobra).

El model 349 és la declaració informativa amb la qual les entitats recullen i detallen les seves operacions intracomunitàries, és a dir, aquelles compravendes de béns o serveis realitzades amb una empresa o professional d’un altre estat membre de la Unió Europea. Ho presenten exclusivament les entitats que estiguin inscrites en el Registre d’Operadors Intracomunitaris (ROI) i que hagin fet alguna operació d’aquest tipus durant el trimestre corresponent.

El model 111 és el formulari amb el qual s'ingressen les retencions de l’IRPF efectuades sobre pagaments fets en concepte de sous, retribucions per col·laboracions o conferències, pagament al personal autònom o premis.

El model 115 és el document amb el qual es declaren les retencions i ingressos a compte per les rendes o rendiments procedents de l’arrendament o sotsarrendament d’immobles urbans. Això significa que, si una entitat treballa en un local llogat, habitualment té l’obligació de declarar a l’Agència Tributària unes retencions que ha de practicar en la factura del lloguer.

El model 123 és un document amb el qual es presenten les retencions i els ingressos a compte de l’IRPF, l'Impost sobre Societats i l'impost sobre la renda de no residents. Aquest model només es presenta, si s’han fet retencions relatives a pagament d’interessos o préstecs de tercers, sempre que no siguin préstecs bancaris.

Finalment, amb el model 216 es duen a terme les retencions sobre pagament d'imports a determinades entitats considerades com a no residents a Espanya a efectes fiscals.

El model 202 és el formulari amb el qual es paga per avançat l’Impost de Societats, en cas de tenir l'obligació. Quan el resultat a tributar en l’Impost de Societats menys les retencions surt positiu, es genera una nova obligació: fer pagaments a compte de la pròxima liquidació de l’IS. Aquests acomptes es realitzen mitjançant el model 202.

Cal comprovar la casella 00599 del darrer model 200 presentat. Si és positiva, caldrà fer un pagament a compte d’un 18% d’aquest import i indicar a la declaració que es tracta del termini del segon trimestre de 2023. En cas que en aquesta casella aparegui un zero o un import negatiu, no s’haurà de presentar cap model ni ingressar res a compte.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Com obtenir el certificat digital pas a pas

Imatge principal a portada: 
El certificat digital és una eina imprescindible per a totes les entitats que han de comunicar-se amb les administracions públiques. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

Les entitats no lucratives que han d'efectuar tràmits amb les administracions públiques necessiten el certificat digital.

Des de l'entrada en vigor de la totalitat del Reglament de la Unió Europea, l'any 2016, que regula, entre d'altres, les identificacions electròniques, s'ha substituït el de persona jurídica per l'anomenat certificat de representant de persona jurídica.

Imatges secundàries: 
El certificat digital és una eina imprescindible per a totes les entitats que han de comunicar-se amb les administracions públiques. Font: Unsplash. Font: Unsplash
El reglament estableix que el certificat de persona física ja no es pugui obtenir. Font: Freepik.
Subtitols: 
Consideracions prèvies i configurar el navegador
Documentació necessària
Alta de la sol·licitud
Acreditació de la identitat de la persona representant
Descàrrega del certificat
Còpia de seguretat i exportació a altres suports
Continguts: 

En primer lloc, cal tenir en compte alguns aspectes imprescindibles que poden afectar el procés d'obtenció i instal·lació del certificat:

  • No es pot formatar el dispositiu entre l'inici del procés de sol·licitud del certificat i la seva descàrrega.
  • El procés complet s'ha de realitzar des del mateix ordinador, usuari/ària i navegador, i no es podran realitzar actualitzacions a l'equip mentre no finalitzi.
  • És possible que, durant el procés, s'hagi de desactivar l'antivirus.
  • Prèviament a la sol·licitud del certificat, cal llegir i acceptar la Declaració de Pràctiques de Certificació, on s'explica sota quines condicions CERES presta el servei.

Tot i que abans només es podia fer amb els navegadors Internet Explorer i Mozilla Firefox, ara ja es pot fer el tràmit des de qualsevol plataforma (Safari, Google Chrome...).

A continuació, caldrà configurar l'ordinador en funció del sistema operatiu que es tingui. Aquest pas s'ha de fer descarregant el configurador automàtic de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre.

A través d'aquest 'enllaç' es pot veure quin dels configuradors cal descarregar-se, depenent de si és un sistema operatiu de l'ordinador amb el qual es vol obtenir el certificat digital és Windows, Mac o Linux.

La documentació que es necessita per poder obtenir el certificat és la següent:

Per una banda, la relativa a l'entitat: certificat del registre públic on estigui inscrita l'entitat (d'associacions, protectorat de fundacions, de la Secretaria General d'Esports, del Departament de Treball, del Ministeri de l'Interior...) on constin les dades relatives a la seva constitució. És a dir, un certificat de les dades registrals de l'entitat.

Així com, la relativa a la persona representant: certificat del registre públic on estigui inscrita l'entitat, on consti el nomenament i vigència del càrrec. A més, s'haurà d'aportar en el moment de l'acreditació presencial la documentació personal:

  • Si té nacionalitat espanyola: el DNI, passaport o permís de conduir.
  • En cas que sigui una persona ciutadana de la Unió Europa o de l'Espai Econòmic Europeu: la targeta d'identitat d'estranger/a, el certificat de ciutadà o ciutadana de la Unió Europea, juntament amb el passaport o DNI del país d'origen, o NIE amb el passaport o DNI del país d'origen.
  • Si és una persona estrangera: la targeta d'identitat d'estranger/a o el NIE junt amb el passaport.

Ambdues informacions (dades registrals i dades de l'òrgan de govern i vigència dels càrrecs) es poden agrupar en un únic certificat emès pel registre que correspongui. De tota aquesta documentació caldrà aportar original, còpia autoritzada o document compulsat.

El certificat emès pel registre no podrà tenir una data d'expedició que sigui anterior a més de quinze dies a la data de sol·licitud del certificat digital (el pas següent), sense comptar dissabtes, diumenges ni festius. Per aquest motiu, és convenient no fer la sol·licitud fins que no es disposi del document.

Un cop es té l'ordinador i la documentació preparats, ja es pot començar a fer la sol·licitud del certificat. En primer terme, cal accedir a la web de l'FNMT, en l'apartat d'obtenir el certificat digital. En aquest lloc, caldrà entrar a l'apartat 'Sol·licitar certificat' de representant de persona jurídica del menú lateral i apareixerà la següent pantalla:

S'ha d'omplir el formulari de sol·licitud amb el NIF definitiu de l'entitat (el provisional no és vàlid) i un correu electrònic de contacte, que s'haurà d'escriure dos cops per confirmar que sigui correcte, serà on es rebran les notificacions sobre la tramitació.

Finalment, caldrà clicar l'enllaç a la consulta i a l'acceptació de condicions d'expedició del certificat, marcar la casella de verificació que hi ha al final de l'escrit, i prémer a 'enviar petició'. El sistema generarà un codi de sol·licitud que s'haurà de guardar.

A continuació, cal que la persona representant acrediti la seva identitat de les següents maneres:

En aquest cas, caldrà demanar cita prèvia a l'Agència Tributària. A l'hora de fer-ho apareixerà el següent formulari en el qual s'haurà d'indicar el NIF de l'entitat:

Cal tenir en compte que l'acreditació presencial també és es pot fer a les oficines de Correus (no es requereix cita prèvia) o de la Comissió Nacional del Mercat de Valors. En cas necessari, també hi ha oficines a l'estranger on es pot fer aquest tràmit

A la compareixença, la persona representant ha de portar tota la documentació necessària, indicada anteriorment, juntament amb el codi de sol·licitud obtingut al pas anterior.

Un cop completat el procés d'acreditació de la identitat de la persona representant, el darrer pas serà la descàrrega del certificat.

En aquesta pantalla apareix l'avís del cost del certificat, que en la modalitat anterior era gratuït. Actualment, l'obtenció del certificat té un cost de catorze euros més IVA que s'hauran d'abonar mitjançant una targeta Visa o Mastercard. No és necessari que tingui com a titular l'entitat, pot ser de qualsevol persona particular. La factura del servei serà enviada posteriorment al correu electrònic indicat a la sol·licitud, en un termini de 24 a 48 hores.

Caldrà indicar en el formulari el NIF de l'entitat i el codi de sol·licitud, desplegar i acceptar les condicions d'ús del certificat.

És en aquest pas on caldrà fer efectiu, mitjançant targeta de crèdit Visa o Mastercard, el pagament de la taxa associada al tràmit.

Finalment, cal prémer a la casella 'Descarregar Certificat' i es generarà un fitxer que es podrà descarregar i instal·lar a l'ordinador. Es completarà així el procés. A partir d'aquest moment, el certificat ja estarà disponible per al seu ús.

Quan ja es té descarregat el certificat, és molt convenient fer una còpia en un suport extern (disc dur extraïble, llapis de memòria, targeta criptogràfica...), per tal d'assegurar que, si li passa res a l'ordinador, no es deixi de tenir accés al document.

Aquest procés d'exportació es fa des del navegador que es tingui instal·lat a l'ordinador i és diferent en funció del que s'utilitzi. En alguns d'aquests, fins i tot és possible establir una contrasenya que permeti limitar el seu ús. L'FNMT també ofereix tot un seguit d'instruccions que mostren com s'ha de fer l'exportació o importació en els navegadors més habituals.

En cas que una entitat sense ànim de lucre tingui dubtes o necessiti ajuda sobre qualsevol qüestió relacionada amb la gestió pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Modificacions en el preu de les dietes de les persones voluntàries i treballadores

Imatge principal a portada: 
La normativa augmenta el pagament del quilometratge de les persones voluntàries i treballadores. Font: Canva.
Autor/a: 
Dolors Martínez i Eugenia Ifer
Resum: 

La nova normativa ha augmentat de 0,19 € a 0,26 € per quilòmetre l’import exceptuat de gravamen de les quanties destinades a les despeses de transport.

Sovint les entitats tenen la necessitat de reemborsar determinades despeses per trasllat i manutenció a les persones voluntàries o treballadores. Però les dietes estan sotmeses a tributació a partir de certs límits, i tenen implicacions fiscals.

Imatges secundàries: 
La normativa augmenta el pagament del quilometratge de les persones voluntàries i treballadores. Font: Canva.
Cal justificar les despeses (la necessitat del desplaçament i, finalment, el pagament). Font: Canva.
Subtitols: 
Els límits exempts en locomoció i manutenció
Justificació de les dietes
Tractament fiscal de les dietes
Continguts: 

Les persones voluntàries, segons la Carta de Voluntariat de Catalunya, tenen dret a ser rescabalats de les despeses causades per les activitats voluntàries igual que les persones treballadores poden percebre dietes quan es desplacen fora del seu lloc habitual de feina. En ambdós casos, les dietes s'entenen com rendiments de la feina en l'IRPF i tributen com a tals.

Ara bé, el Reial Decret 439/2007 estableix que quan les dietes no superen determinats límits, els imports percebuts resten exempts de tributació.

Pel que fa als desplaçaments, seran exempts els imports:

  • Quan s'utilitzin mitjans de transport públics, i es justifiqui mitjançant factura o document equivalent.
  • Quan el mitjà de transport sigui privat, la quantitat que resulti de multiplicar 0,26 € euros per quilòmetre recorregut, més les despeses de peatge i aparcament que es justifiquin.

Per a les despeses de manutenció en un municipi diferent del lloc de feina habitual, els imports exempts seran:

  • Quan s'hagi pernoctat, 53,34 euros diaris dins del territori espanyol, i 91,35 euros a territori estranger. Les despeses seran les que es justifiquin mitjançant factures o documents equivalents.
  • Quan no s'hagi pernoctat, l'import màxim serà de 26,67 euros diaris si és dins del territori espanyol, i de 48,08 euros diaris a territori estranger.

En qualsevol dels dos casos, la pagadora (l'associació o la fundació) ha d'acreditar el dia i el lloc del desplaçament, així com el motiu.

Tal com s'ha indicat a l'apartat anterior, cal tenir justificada la necessitat de satisfer cadascuna de les dietes abonades, per dues raons.

  • Per complir amb la normativa de l'IRPF i evitar problemes a l'entitat, al voluntari/a o al treballador/a.
  • Perquè si l'entitat vol incloure les dietes com a despeses justificables per subvencions, caldrà tenir-les documentades i justificades. D’aquesta manera, l'entitat tindrà les màximes garanties per evitar que l'organisme subvencionador li pugui rebutjar la inclusió en la justificació de les despeses (sempre que les bases de la subvenció ho permetin).

Per tant, per cada dieta, l'entitat haurà de tenir un document signat per la persona voluntària o treballadora on s'especifiqui:

  • Les dades identificatives del voluntari/a o treballador/a.
  • La data del desplaçament.
  • La durada que ha tingut.
  • El lloc de destinació i el motiu (projecte, tasca concreta, etc.).
  • Els quilòmetres recorreguts en transport particular o el mitjà de transport i el cost del bitllet en cas del transport públic.
  • Imports i conceptes a abonar amb el màxim detall possible.
  • S'adjuntaran els justificants documentals del cost del desplaçament, de l'estada i de les manutencions (factures o tiquets d'hotels, restaurants, peatges o aparcaments, entre d’altres).

És molt important que l'entitat pugui justificar no només que ha efectuat el pagament de les dietes, sinó també la necessitat del desplaçament, i que finalment s'ha produït.

Cal esmentar que, tant si les dietes que abona l'entitat estan exemptes com si no ho estan perquè superen les quantitats màximes i tenen una part que no ho està, els imports abonats s'han d'incloure en el model 190 (resum anual de l'IRPF) i els imports no exempts tant als models 111 trimestrals que presenti l'entitat com al model 190.

En cas de les persones voluntàries, la pràctica comuna és no fer-ho, en alguns casos perquè no es disposa de les dades fiscals completes del voluntari/ària i en altres casos perquè l'entitat normalment no satisfà cap rendiment sotmès a retenció, ni tan sols presenta aquests models.

A més, com que les persones voluntàries no perceben contraprestacions materials pel seu voluntariat, i sempre que els imports abonats no superin els límits exempts, tampoc es tractaria ben bé d'un rendiment del treball, amb la qual cosa es podria defensar davant d'una possible inspecció d'Hisenda.

En tot cas, quan es tracta de les dietes abonades als treballadors/es sempre s’han d’incloure en els corresponents models trimestrals i anuals segons estiguin exemptes o no. En cas de dietes exemptes al model 190 amb la clau assignada a aquest tipus de rendiment: L, i en cas de dietes no exemptes, es declaren juntament amb les retribucions salarials al model 111 i 190 amb la clau A.

field_vote: 

Quins avantatges obtenen les entitats que participen en La Grossa amb La Dooble?

Imatge principal a portada: 
La Dooble és un nou joc de Loteries de Catalunya totalment social. Font: Freepik.
Resum: 

Loteries de Catalunya ha posat en marxa un nou joc pensat especialment pel teixit associatiu de Catalunya.

La Grossa amb La Dooble és l’alternativa catalana a les participacions tradicionals de Nadal amb una millor experiència de gestió de joc. Aquest any les participacions es fan conjuntament amb La Dooble i La Grossa de Cap d’Any.

Imatges secundàries: 
La Dooble és un nou joc de Loteries de Catalunya totalment social. Font: Freepik.
La Dooble es basa en dos sortejos per atorgar premis individuals i col·lectius. Font: Freepik.
Subtitols: 
Les entitats guanyen amb els donatius
També hi ha premis per a les entitats
Altres guanys per al teixit associatiu
Continguts: 

D’una banda, les organitzacions sense ànim de lucre poden aplicar o no, segons decideixin, un donatiu a cadascuna de les participacions. És a dir, que a les participacions que venen amb el seu número costaran quatre euros com a preu base de la participació (2 € juguen a La Grossa de Cap d’Any i 2 € juguen a La Dooble) més la quantitat del donatiu que decideixin.

Aquesta col·laboració pot ser d’entre 1 i 4 euros. En aquest sentit, però, cal tenir en compte que el donatiu que esculli aplicar l’entitat ha de ser el mateix per a totes les seves participacions. Per tant, les organitzacions sense ànim de lucre guanyaran la quantitat de donatius corresponent a les participacions venudes.

El primer que cal tenir en compte és que només es sortejaran els números venuts, això fa que cap premi quedi desert.

La Grossa amb La Dooble es basa en dos sortejos:

  • El número que juga al sorteig de La Grossa de Cap d’Any, és un número individual, diferent i aleatori en cada participació i opta a la part proporcional dels premis d’aquest sorteig, es pot guanyar fins a 40.000 €
  • El número que juga al sorteig de La Dooble, és el número que juga l’entitat i és escollit per ells. Hi ha premis a repartir entre totes les participacions de l'entitat que tinguin el número guanyador.
Hi ha 1 primer premi d’1.000.000 €.
Hi ha 2 segons premis de 250.000 €.
I 3 tercers premis de 100.000 €.

A banda d’aquests premis per a les persones participants, les entitats que hagin venut participacions amb un dels sis números premiats de La Dooble obtindran aquests premis promocionals per a elles:

  • L’entitat del primer premi obtindrà 30.000 euros.
  • Les dues entitats dels segons premis, obtindran 20.000 cadascuna.
  • I les tres entitats dels tercers premis guanyaran 10.000 euros cadascuna.

A banda dels donatius (que suposen uns ingressos complementaris per a les entitats), Loteries de Catalunya ingressarà a l’entitat els premis no reclamats pels jugadors, una vegada passats els 90 dies que tenen per cobrar-los així com els donatius que s’hagin recaptat a través dels punts de venda.

La Grossa amb La Dooble te moltes avantatges de gestió, Loteries de Catalunya paga els premis als jugadors per compte de les entitats, posa a la seva disposició material publicitari que cada una pot personalitzar amb el seu número d’entitat, les participacions es donen sense cost, etc.

A més tots els beneficis de Loteries de Catalunya aniran, com sempre destinats al fons de loteries per a la prosperitat i cohesió social.

La Grossa amb La Dooble té una gestió, molt fàcil, Loteries de Catalunya s'ocupa de tot i les entitats només tan de vendre les participacions. En cas de dubtes, voler més detalls o demanar particiapcions es pot accedir a la pàgina web de Loteries de Catalunya.

field_vote: 

Com es pot participar en La Grossa amb La Dooble?

Imatge principal a portada: 
Cada bitllet de La Dooble duu dos números: un de set xifres i altre un de cinc. Font: Freepik.
Resum: 

Les entitats sense ànim de lucre ja poden sol·licitar les participacions de La Grossa amb La Dooble en loteriesdecatalunya.cat.

Les participacions de La Grossa amb La Dooble estan pensades i dissenyades per a les entitats sense ànim de lucre de Catalunya, cada participació duu dos números un de cinc xifres que s'assigna aleatòriament i que opta als premis de La Grossa de Cap d’Any i un altre també de cinc xifres que correspon al número de La Dooble, aquest número es pot escollir i és al que es juga col·lectivament.

Imatges secundàries: 
Cada bitllet de La Dooble duu dos números: un de set xifres i altre un de cinc. Font: Freepik.
Les entitats no lucratives poden participar en la distribució de La Dooble. Font: Freepik.
Subtitols: 
Com poden participar les entitats?
Com es distribueixen les participacions?
Com es poden obtenir donatius?
Com es gestionen els diners?
Continguts: 

Per participar-hi, en primer lloc, cal que siguin organitzacions sense ànim de lucre inscrites al registre oficial d’entitats corresponent.

A partir d’aquí, han de fer la sol·licitud a través del formulari de registre. En el formulari s’haurà d’omplir les dades de l’entitat i de contacte, s’haurà d’escollir el número de cinc xifres de La Dooble, que serà el mateix per a totes les participacions de l'entitat, reservar la primera comanda de participacions i escollir un punt de venda on fer totes les gestions. Un cop validat el registre per part de Loteries de Catalunya, l’entitat podrà recollir les participacions en el punt de venda on ha escollit.

El nombre màxim de participacions amb el mateix número de La Dooble és de 2.500 (fins a 2.400 s'emetran en paper per a la distribució directa de l’entitat i 100 s'emetran en format virtual per ser venudes en els punts de venda de Loteries de Catalunya). Una mateixa entitat pot tenir participacions amb diferents números de La Dooble.

Cada entitat pot sol·licitar un màxim de 96 talonaris amb un mateix número de La Dooble, que són 2.400 participacions (9.600 €). A partir del 16 de novembre, els punts de venda de Loteries de Catalunya podran vendre fins a 100 bitllets addicionals d’aquest mateix número de La Dooble.

Si una entitat necessita més participacions, en pot demanar 2.400 més amb un altre número de La Dooble. Cada entitat haurà de fer una comanda mínima de 250 participacions no retornables de cada número que demani.

El preu de la participació és de 4 € (2 € juguen a La Grossa de Cap d’Any i 2 € juguen a La Dooble) més un donatiu que les entitats que ho desitgin poden afegir d’1, 2, 3 o 4 euros.

En cas que els números es comprin en els establiments de Loteries de Catalunya, la persona que hi juga podrà decidir el donatiu que li vol donar a l’entitat (entre 0 € i 4 €).

Cada entitat haurà de liquidar els bitllets (per transferència) abans del 23 de desembre de 2023, inclòs.

A més, les participacions no venudes s’hauran de retornar abans del 18 de desembre en el mateix punt de la recollida. Finalment, les participacions no abonades a Loteries de Catalunya abans del 23 de desembre no entraran en el sorteig.

D’altra banda, els donatius que obtinguin les entitats amb la seva pròpia distribució se’ls podran quedar directament. Pel que fa als donatius aconseguits a través dels punts de venda de Loteries de Catalunya els transferirà a l’organització.

Les persones i entitats guanyadores es decidiran en els sortejos del 31 de desembre del 2023.

field_vote: 

Com s’ha de fer la memòria econòmica de l’organització?

Imatge principal a portada: 
La memòria econòmica s’ha de presentar telemàticament.  Font: Canva.
Autor/a: 
Dolors Martínez i Eugenia Ifer
Resum: 

Les entitats sense ànim de lucre que gaudeixin dels incentius fiscals del mecenatge han de presentar la memòria econòmica abans del 31 de juliol de l'any següent al qual es refereixi la memòria.

La Llei 49/2002, de Règim fiscal de les entitats no lucratives i incentius fiscals al mecenatge, estableix per a aquelles entitats que hagin optat per aquest règim fiscal l’obligació de presentar a l'Agència Tributària una memòria econòmica.

Imatges secundàries: 
La memòria econòmica s’ha de presentar telemàticament.  Font: Canva.
Les organitzacions que hagin tingut menys de 20.000 euros durant l’exercici, no hauran de presentar la memòria.  Font: Canva.
Subtitols: 
En què consisteix aquesta memòria?
Quins continguts ha d'incloure?
Com s'ha de presentar?
Continguts: 

Un dels requisits que demana l’Administració pública a les entitats per poder gaudir del règim fiscal de la Llei 49/2002 (article 3.10) és elaborar anualment una memòria econòmica on s'especifiquin els ingressos i despeses de l'exercici, de manera que puguin identificar-se per categories i projectes. També s'ha d'especificar, si n'hi ha, el percentatge de participació que l'entitat mantingui en entitats mercantils.

A l'article de la llei no s'especifica el contingut concret de la memòria, sinó que remet al reglament que desenvolupa el contingut d’aquesta, el Reial Decret 1270/2003, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el reglament per a l'aplicació del règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.

Els continguts de la memòria han de ser els següents:

Identificació de rendes exemptes i no exemptes de l’Impost sobre Societats, indicant el corresponent número i lletra dels articles 6 i 7 de la llei que empari l’exempció. Caldrà indicar els ingressos i despeses de cadascun d’ells, i els càlculs i criteris utilitzats per determinar la distribució de les despeses entre les diferents rendes obtingudes per l’entitat.

Identificació d’ingressos, despeses i inversions corresponents a cada projecte o activitat de l’entitat, classificant les despeses de cadascun per categories.

Càlcul de les rendes i ingressos destinats a la finalitat social en compliment dels mínims determinats per la llei a l’article 3.2.

Retribucions de tota classe (diners o en espècie) satisfetes per l’entitat als membres del seu òrgan de govern en qualsevol concepte (ja sigui per compensació de les despeses que els hagi ocasionat pel desenvolupament del seu càrrec o bé en concepte de retribució per alguna altra tasca prestada a l'entitat diferent de les pròpies de les seves funcions).

• Percentatge de participació de l’entitat en entitats mercantils, identificant en quines (cal indicar el nom i raó social, i el NIF).

• Detall dels convenis de col·laboració empresarial en activitats d’interès general que s’hagin subscrit, identificant al col·laborador que hi participi i les quantitats rebudes.

• Indicació, si s’escau, de les activitats prioritàries de mecenatge que s’hagin desenvolupat.

• Indicació de la previsió estatutària relativa al destí del patrimoni de l’entitat en cas de dissolució que la llei exigeix com a requisit necessari a l'article 3.6 la Llei 49/2002.

No existeix un format determinat ni un model específic per presentar aquesta memòria. Si l'entitat ja elabora una memòria econòmica per fer la rendició de comptes que tingui establerta legalment (fundacions o associacions DUP, per exemple), pot incloure les informacions indicades en l'apartat anterior i presentar directament una còpia de la mateixa memòria. Però també es pot fer independentment, utilitzant quadres elaborats amb un full de càlcul.

La presentació es durà a terme telemàticament a l’apartat específic que l’Agència Tributària. Per fer-ho caldrà disposar del certificat digital.

El termini de presentació és de set mesos a partir de la data de tancament de l'exercici. Per tant, per totes aquelles entitats que tinguin com a exercici econòmic l'any natural (de l'1 de gener fins al 31 de desembre), el termini finalitzarà el 31 de juliol de l'any següent al qual es refereixi la memòria.

Igualment, hi ha una excepció a l’obligació de presentació d'aquesta memòria. Segons estableix el reglament, les entitats que hagin tingut un volum d'ingressos inferior als 20.000 € durant l'exercici, no hauran de presentar-la.

De tota manera, s'estableix que el fet que se l'eximeixi de l'obligació de presentació, no eximeix l'entitat de l’obligació d'elaborar-la, per la qual cosa, a la pràctica, totes les entitats que hagin optat per aquest règim fiscal l'haurien de confeccionar.

field_vote: 

Mes de juliol: quins impostos s’han de presentar?

Imatge principal a portada: 
Al segon trimestre s'ha de presentar la declaració dels impostos d'IRPF, IVA i Societats.  Font: Canva.
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

Les entitats del tercer sector han de verificar quins models han de presentar durant el segon trimestre.

Arriba el mes de juliol i les organitzacions sense ànim de lucre han de presentar les liquidacions d’impostos del segon trimestre. El termini de la presentació és des de l’1 fins al 20 de juliol inclòs, o fins al 15 si s’escull domiciliar el pagament. A continuació, s’expliquen els impostos i els models que s’han de presentar a l’Agència Tributària durant aquest tancament.

Imatges secundàries: 
Al segon trimestre s'ha de presentar la declaració dels impostos d'IRPF, IVA i Societats.  Font: Canva.
Per tal de no tenir sancions econòmiques, les entitats han de presentar els models corresponents dins dels períodes assignats. Font: Canva.
Subtitols: 
Retencions de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF)
Impost sobre el Valor Afegit (IVA)
Impost de Societats (IS)
Continguts: 

Per presentar la declaració de retencions sobre l’Impost de les Persones Físiques (IRPF) les entitats hauran de presentar els següents models:

  • Model 111: document per a totes les entitats que tinguin personal empleat, encara que no hi hagi retencions. També s'ha de presentar quan s’efectuïn pagaments a professionals autònoms, entre altres casos.
  • Model 115: quan l'organització arrendi un immoble urbà (excloent els rústics i altres excepcions) haurà de presentar aquest model.
  • Model 123: declaració de les retencions i ingressos a compte de l'IRPF, Impost sobre Societats o impost sobre la renda de no residents, en cas que l'entitat hagi pagat interessos o altres retribucions de capital sotmeses a retenció durant el trimestre.
  • Model 216: aquest model s’ha de presentar per declarar les retribucions efectuades en els pagaments a persones físiques, empreses o entitats que no resideixen fiscalment a l'Estat espanyol, per feines desenvolupades dins de l’estat.

Altra declaració que s’ha de fer és la de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA). Per tant, les entitats hauran de presentar els següents documents:

  • Model 303: s’utilitza aquest formulari per fer la declaració trimestral d'autoliquidació de l’IVA. Independentment de si el resultat de la declaració és a ingressar, zero o a favor de l’organització.
  • Model 349: es fa servir per presentar la declaració informativa de les operacions de compra o venda de béns o serveis entre empreses o entitats d'un altre estat membre de la Unió Europea. És necessari que l'entitat estigui inscrita en el Registre d'Operadors Intracomunitaris (ROI) de l'Agència Tributària.

Per acabar, també s’ha de presentar la declaració de l’Impost de Societats (IS), model 200, quan l’entitat n’estigui obligada. Això dependrà del seu règim fiscal:

  • Entitats en el règim fiscal de la Llei 49/2002, 23 de desembre (fundacions i associacions Declarades d’Utilitat Pública, bàsicament), ho han de presentar sempre.
  • Organitzacions en el règim fiscal parcialment exemptes (totes les entitats no lucratives que no estiguin en el règim anterior): ho han de presentar sempre que superin el llindar del volum d’ingressos anual de 75.000 euros, o bé quan realitzin activitats econòmiques (venda de béns o serveis), independentment del seu volum d’ingressos.

En cas que una entitat sense ànim de lucre tingui dubtes o necessiti ajuda sobre la presentació d’impostos o altres qüestions sobre gestió pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Què cal saber sobre els ajuts de minimis?

Imatge principal a portada: 
Els ajuts de minimis representen quantitats poc rellevants. Font: Canva.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

Aquesta mena d'ajudes les concedeixen estats de la Unió Europea i representen petites quantitats de diners.

Sovint les entitats poden trobar convocatòries de subvencions o altres ajudes anomenades 'de minimis'. Es tracta d’un tipus d’ajut amb algunes particularitats que és pertinent que les organitzacions tinguin presents.

Imatges secundàries: 
Els ajuts de minimis representen quantitats poc rellevants. Font: Canva.
Els ajuts de minimis els concedeixen els estats membres de la Unió Europea. Font: Canva.
Subtitols: 
Què són els ajuts de minimis?
Quins ajuts són d’aquest tipus?
Què cal tenir en compte per demanar un ajut de minimis?
Continguts: 

Els ajuts de minimis són aquells que estan regits per la norma de minimis. Això vol dir que són ajuts d’una quantitat que es considera poc rellevant. Aquests ajuts són concedits pels estats membre de la Unió Europea i no poden superar l’import de 200.000 € en tres exercicis fiscals (tenint en compte l’any en el qual es concedeix l’ajut i els dos immediatament anteriors). El límit és de 100.000 €, si es tracta d’activitats de transport de mercaderies per carretera.

Els ajuts poden ser de tres tipus:

  • Subvencions
  • Préstecs
  • Deduccions en els interessos de préstecs bancaris

Els estats que concedeixen aquesta mena d’ajuts no tenen l’obligació de notificar-ho a la Comissió Europea, perquè es considera que, a causa del seu import, no tenen cap repercussió en la competència i que, per tant, són compatibles amb el mercat comú i no afecten el comerç entre estats membres. És a dir, que queden exempts de l’article 107 del Tractat de Funcionament de la UE.

En qualsevol cas, cal tenir en compte que no tots els ajuts inferiors a 200.000 € són de minimis i que tots aquells que no ho siguin no quedaran sotmesos a les seves limitacions.

Bona part de les organitzacions del tercer sector poden trobar convocatòries de subvencions que tinguin la consideració de minimis.

En les convocatòries dels diversos ajuts públics s’ha d'especificar de forma expressa si aquell ajut està dins d’aquest grup. Entre els inclosos es poden trobar, per exemple, els ajuts per al desenvolupament de regions desfavorides o per a la protecció del medi ambient. També hi ha ajuts de mínims relatius a la investigació i el desenvolupament, al foment de la feina i la formació, o al desenvolupament de petites i mitjanes empreses.

En canvi, hi ha activitats que no es contemplen en aquests ajuts perquè hi ha alguns sectors que queden expressament exclosos, com ara les empreses i entitats que es dediquen a l’agricultura, pesca i aqüicultura o les empreses exportadores. Tampoc es poden concedir ajuts de minimis a empreses o organitzacions en crisis.

A l’hora de demanar una subvenció (el tipus d’ajut més habitual entre les organitzacions del tercer sector) sempre cal tenir present tots els requisits i condicionants que estableixin les bases, més enllà del fet que es tracti d’un ajut de minimis o no, per saber si encaixa amb l’activitat de l’entitat.

A partir d’aquí, i si a les bases s’especifica que és un ajut d’aquest tipus, cal revisar que no es sobrepassi la limitació dels 200.000 € per un període de tres exercicis fiscals. Per saber si l’entitat ha rebut ajuts de minimis en aquest període, es pot consultar la Base de Dades Nacional de Subvencions, on hi ha un apartat específic que permet la consulta simplement informant del NIF de l’organització.

En cas que s’hagin rebut ajuts per projectes presentats per diverses organitzacions o si una entitat ha rebut diversos ajuts de minimis per diferents projectes, és clau saber que el límit de l’ajut s’estableix per a cada empresa o entitat. D'altra banda, a les subvencions que hagin estat revocades totalment o parcialment, o a les quals s’hagi renunciat, es tindrà en compte l’import brut, és a dir, la part de diners que no s’hagi de tornar. Finalment, s’ha de tenir en compte que la data en la qual es considera que s’ha rebut l’ajut és la de la resolució d’atorgament i no la data del cobrament efectiu.

Al portal de finançament de Xarxanet es poden trobar algunes convocatòries d’ajuts de mínims per a entitats no lucratives.

field_vote: 

Aprovat el model 200 per a la declaració de l‘Impost de Societats, per a l’any 2022

Imatge principal a portada: 
Amb el model 200 es fa la declaració o liquidació de l’impost de Societats (IS). Font: Canva.
Autor/a: 
Dolors Martínez i Eugenia Ifer
Resum: 

S’han publicat novetats del model 200 que moltes entitats sense ànim de lucre han de tenir presents, ja que han de presentar l’Impost de Societats (IS).

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat el model 200 per a la declaració de l’Impost de Societats (IS) per als exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2022. A continuació, s’expliquen les principals consideracions que cal tenir presents. En cas de dubte, es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Imatges secundàries: 
Amb el model 200 es fa la declaració o liquidació de l’impost de Societats (IS). Font: Canva.
L’Impost de Societats (IS) és el tribut amb el qual es graven els beneficis de les organitzacions. Font: Canva.
Subtitols: 
Quines novetats hi ha?
Qui l’ha de presentar?
Quan s’ha de presentar la declaració?
Com s’ha de presentar?
Continguts: 

El nou model publicat no presenta canvis significatius per a les entitats no lucratives respecte a les declaracions de l'exercici 2021. Així doncs, s'han de proporcionar les mateixes informacions que en la declaració anterior:

  • Informació bàsica: s'ha de proporcionar el NIF i el nom de l'entitat, indicar el règim fiscal (entitat en el Règim de la Llei 49/2002 o en règim de parcialment exempta), el codi CNAE i identificar la persona que actua com a secretari/a de l'entitat i que té la representació legal (normalment, la persona que ocupa la presidència). En aquesta mateixa pàgina inicial, es pot marcar la casella de la X solidària per destinar el 0,7% de la quota íntegra a fins socials.
  • Selecció del tipus de balanç: s'ha de triar entre PIME, abreujat o normal. En cas de les entitats sense ànim de lucre, el més comú és utilitzar el balanç de PIME, el qual permet no informar sobre els canvis en el patrimoni net, ja que és opcional en aquesta modalitat. A continuació, s'han d'indicar les dates d'inici i final de l'exercici, així com el nombre mitjà de personal fix i temporal contractat per l'entitat durant aquest període.
  • Informació sobre les administradores de l'entitat: s'ha de proporcionar el nom i el NIF de les persones amb poders d'administració de l'entitat, generalment, els membres dels òrgans de govern i de direcció o gerència, si n'hi ha.
  • Trasllat de la informació comptable: s'ha de transmetre la informació del balanç de situació i del compte de resultats generats a partir de la comptabilitat tancada de l'organització. Cal destacar que el càlcul del resultat fiscal i de la quota a tributar per aquest import s'ha de realitzar prèviament i, si és necessari, enregistrar el resultat de la comptabilitat abans de tancar-la.

Altres detalls importants a incloure en el model són els ajustaments al resultat comptable per obtenir el resultat fiscal (quota de l'Impost de Societats, sancions, donatius amb dret de deducció efectuats, etc.), les quotes a compensar generades en l'exercici actual o en anteriors, deduccions aplicades o pendents, bonificacions aplicables i retencions realitzades per tercers a l'entitat. També s'ha de proporcionar informació sobre despeses financeres, si n'hi ha, i sobre l'aplicació del resultat positiu de l'exercici.

Finalment, cal indicar un compte bancari per a la domiciliació.

En cas de les entitats acollides al Règim fiscal de la llei 49/2002, com les fundacions i les associacions Declarades d'Utilitat Pública (DUP), sempre és obligatori presentar la declaració, ja que és un requisit per poder gaudir dels beneficis fiscals d'aquest règim.

Pel que fa a les altres organitzacions, que es troben en el règim d'entitats parcialment exemptes, han de presentar la declaració si superen els 75.000 € d'ingressos globals anuals o si han realitzat alguna activitat econòmica, com la venda de béns i/o serveis. L'excepció són les entitats que només han obtingut ingressos a través de quotes d'afiliació dels seus membres, subvencions i donacions, i que no superen aquest volum d'ingressos esmentat.

El termini de la presentació del model varia segons la data de finalització de l'exercici econòmic de l'entitat, establerta en els seus estatuts. Aquest termini és de 25 dies immediatament posteriors als sis mesos de la finalització de l'exercici.

Pel que fa a les entitats amb exercici que finalitza el 31 de desembre, el període de presentació és de l'1 al 25 de juliol. Si la declaració implica un pagament i es desitja fer per domiciliació bancària, el termini s'estén fins al 20 de juliol.

A partir de l’1 de juliol, el formulari web que genera el model estarà disponible a la pàgina de l'Agència Tributària. Uns dies abans, també es podrà accedir a certes dades fiscals de l'entitat que ja estan en possessió de l'Agència Tributària, les quals provenen de diverses fonts. En cas que aquestes dades no coincideixin amb les declarades en el model, es podria rebre un requeriment per aclarir les discrepàncies d'informació. És molt recomanable descarregar i revisar aquestes dades abans de realitzar la declaració.

Per dur a terme aquestes tasques, així com per confeccionar i presentar la declaració, serà necessari que l'entitat disposi d'un certificat digital.

field_vote: