Quins impostos s’han de presentar a l’abril?

Imatge principal a portada: 
Durant el primer trimestre s'ha de presentar la declaració dels impostos d'IRPF, IVA i Societats. Font: Canva.
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

Durant el primer trimestre és possible que s’hagin de presentar una sèrie de models a l’Agència Tributària.

A l’abril s’ha de realitzar el tancament del primer trimestre. Les entitats del tercer sector que estiguin obligades a presentar les declaracions tributàries ho poden fer des de l’1 d’abril fins al 20 d’abril inclòs, o fins al 15 si es vol domiciliar el pagament. A continuació, s’expliquen els models que s’han de presentar a l’Agència Tributària durant aquest trimestre.

Imatges secundàries: 
Durant el primer trimestre s'ha de presentar la declaració dels impostos d'IRPF, IVA i Societats. Font: Canva.
Les organitzacions hauran de presentar els models pertinents dins dels períodes assignats per tal de no tenir sancions econòmiques.  Font: Canva.
Subtitols: 
Declaració sobre les retencions de l’IRPF
Declaració sobre l’Impost sobre el Valor Afegit
Declaració trimestral Impost de Societats
Continguts: 

S’han de presentar els següents models per declarar les retencions referents a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).

  • Model 111: aquest document és necessari presentar-lo sempre que l'entitat tingui persones treballadores en plantilla, encara que no hi hagi retencions, quan hagi pagat a persones conferenciants o quan hagi contractat serveis d'una persona que treballa per compte propi (professionals autònomes), entre d’altres.
  • Model 115: aquest model s'ha de presentar si l'organització lloga un immoble urbà (els rústics estan exclosos).
  • Model 123: document per declarar les retencions i ingressos a compte de l’IRPF, l'Impost sobre Societats o l’impost sobre la renda de no residents, quan l’entitat hagi pagat, durant el trimestre, interessos o altres retribucions de capital.
  • Model 216: cal presentar aquest model per declarar les retencions de pagaments a persones físiques, empreses o entitats que fiscalment no resideixen a l'estat espanyol.

Pel que fa a l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), les organitzacions hauran de presentar aquests models.

  • Model 303: serveix per fer la declaració trimestral d’autoliquidació d’IVA.
  • Model 349: document amb el qual es fa la declaració informativa de les operacions (compra o venda) de béns o serveis, fetes entre empreses o entitats d’un altre estat membre de la Unió Europea, sempre que l’entitat estigui inscrita al registre d’operadors intracomunitaris (ROI) de l’Agència Tributària.

Finalment, s’ha de presentar els següents models amb relació a l’Impost de Societats (IS).

  • El model 202: formulari amb el qual s’efectuen els pagaments a compte de l’Impost de Societats que, posteriorment, es liquida amb el model 200. Aquest model només s'ha de presentar quan la quota impositiva minorada amb les retencions (casella 599) del darrer model 200 presentat va donar una quantitat positiva.

En cas de tenir dubtes en referència a la presentació d’impostos o altres qüestions sobre la gestió d'organitzacions no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Què cal saber sobre la cotització addicional de solidaritat?

Imatge principal a portada: 
La cotització addicional de solidaritat només s’aplicarà sobre els rendiments de treball per compte d’altri que siguin superiors a la base màxima de cotització. Font: Canva.
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

La cotització addicional de solidaritat entrarà en vigor l’1 de gener de 2025.

Imatges secundàries: 
La cotització addicional de solidaritat només s’aplicarà sobre els rendiments de treball per compte d’altri que siguin superiors a la base màxima de cotització. Font: Canva.
La Llei de Pressupostos Generals de l’Estat del corresponent any serà l’encarregada de fixar la base màxima de cotització.  Font: Canva.
Subtitols: 
Què és la cotització addicional de solidaritat?
Quins trams hi ha i com s’apliquen?
Què és l’actualització anual del topall màxim de les bases de cotització?
Continguts: 

Tal com explica la llei 2/2023, de 16 de març, aquesta mesura addicional té una mirada a llarg termini, ja que a partir d’aquest any la generació del baby boom ha començat a jubilar-se, augmentant notablement les despeses de les pensions fins a l’any 2050. Amb la reforma es vol aconseguir reforçar la capacitat financera del sistema de pensions i establir bases que garanteixin la sostenibilitat del sistema en els pròxims anys.

Per aquest motiu, s'aplicarà una nova cotització que gravarà gradualment la massa salarial que superi la base màxima de cotització. Aquesta mesura entrarà en vigor l’1 de gener l’any 2025.

S’han establert tres trams de rendiments, tots per sobre de la base màxima de cotització. Així doncs, s’aplicarà de la següent manera:

  • El primer tram és a partir de la base màxima de cotització fins a un 10% més. A aquest tram se li aplicarà un tipus del 5,5%.
  • El segon tram va des del 10% més de la base màxima de cotització fins al 50%. A aquest tram se li aplicarà el tipus del 6%.
  • L'últim tram s'aplicarà a la retribució que superi el 50% de la base màxima de cotització. A aquest tram se li aplicarà el tipus del 7%.

Com s’ha explicat, la cotització addicional de solidaritat s’aplicarà de forma progressiva des de l’any 2025 fins a arribar al tipus definitiu de cada tram l’any 2045. A continuació es pot observar una taula que ha creat la Seguretat Social per entendre l’aplicació progressiva d’aquesta cotització addicional.

Any Retribucions des de base màxima fins a 10 % addicional de la base màxima Retribucions des del 10 % addicional de la base màxima fins a 50 % addicional de la base màxima Retribucions superiors al 50 % addicional de la base màxima
Tipus cotització % Tipus cotització % Tipus cotització %
2025 0,92 1 1,17
2026 1,15 1,25 1,46
2027 1,38 1,5 1,75
2028 1,60 1,75 2,04
2029 1,83 2 2,33
2030 2,06 2,25 2,63
2031 2,29 2,5 2,92
2032 2,52 2,75 3,21
2033 2,75 3 3,50
2034 2,98 3,25 3,79
2035 3,21 3,5 4,08
2036 3,44 3,75 4,38
2037 3,67 4 4,67
2038 3,90 4,25 4,96
2039 4,13 4,5 5,25
2040 4,35 4,75 5,54
2041 4,58 5 5,83
2042 4,81 5,25 6,13
2043 5,04 5,5 6,42
2044 5,27 5,75 6,71
2045 5,50 6 7

La distribució del tipus de cotització de solidaritat entre l’entitat i les persones treballadores continuarà amb la mateixa proporció que la distribució del tipus de cotització per contingències comunes.

Segons l'article 19.3 del Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, de la Llei General de la Seguretat Social, el topall màxim establert per a les bases de cotització de la Seguretat Social s'actualitzarà anualment a partir de la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat.

Aquesta actualització es farà segons el percentatge que revalori les pensions contributives, que es realitza d'acord amb l'Índex de Preus al Consum (IPC). Igualment, hi haurà una quantia fixa anual d’1,2 punts percentuals, amb la finalitat d’augmentar els recursos de la Seguretat Social. L'actualització del topall màxim de les bases de cotització entrarà en vigor l'1 de gener de 2024 i estarà vigent fins a l’any 2050.

Per resoldre dubtes sobre aquesta qüestió o altres relcionades amb la gestió de les organitzacions sense ànim de lucre es pot accedir al servei d'assessorament.

field_vote: 

Per a què serveix el model 390?

Imatge principal a portada: 
El model 390 és la declaració resum anual de l’impost del valor afegit (IVA). Font: Canva.
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

El model 390 és una declaració informativa on es fa el resum anual de l’impost del valor afegit (IVA).

Amb el model 390 es fa la declaració anual de les operacions fetes durant l’any natural, relatives a la liquidació de l’impost sobre el valor afegit. L’IVA és l’impost que grava la venda de béns i les prestacions de serveis no exemptes que hagin realitzat les entitats, així com importacions i, en alguns casos, les compres intracomunitàries.

Imatges secundàries: 
El model 390 és la declaració resum anual de l’impost del valor afegit (IVA). Font: Canva.
El model 390 s’ha de presentar de l’1 al 30 de gener de l’any següent a l’exercici que es vol declarar.  Font: Canva.
Subtitols: 
Qui i com s'ha de presentar el model 390?
Com s’ha d’omplir?
Comprovacions i punts a tenir en compte
Continguts: 

Segons l'Agència Tributària estan obligats a presentar aquest model tots els subjectes passius de l'IVA que hagin presentat autoliquidacions periòdiques d'aquest impost de forma trimestral, és a dir, que hagin presentat algun model 303 al llarg de l’exercici.

En canvi, no estan obligades a fer la declaració informativa de l'IVA aquelles entitats que hagin presentat el model 303 mensualment, ja sigui perquè s’hagin inscrit al règim de devolució mensual de l’IVA (REDONI'M) o perquè estiguin dins del sistema de subministrament immediat d’informació (SII).

També estan exonerades aquelles entitats que presentin declaracions d’IVA exclusivament amb motiu de la facturació per arrendaments o subarrendaments de propietats. A canvi, han de complimentar de manera més extensa el model 303 del quart trimestre.

La declaració anual de l’IVA, model 390, ha de presentar-se entre l'1 i 30 del mes de gener següent a l'any de la declaració corresponent. En cas que l’últim dia d’aquest període sigui festiu o cap de setmana, el termini es trasllada al primer dia hàbil següent.

La presentació del model 390 només es pot fer telemàticament des del portal de l’Agència Tributària. Per omplir el formulari web, cal disposar de certificat electrònic de l’entitat, en la modalitat de representant de persona jurídica.

Per omplir el model 390 s’ha d’aportar la següent informació:

  • Dades d'identificació del subjecte passiu: cal especificar el NIF i el nom de l'entitat.
  • Meritació: el sistema omplirà l’exercici de la declaració per defecte, segons l’any indicat. Si es tracta d’una declaració substitutiva, s’haurà d’informar a la casella específica i indicar el número de justificant de la declaració a la qual substitueix.
  • Concurs de creditors: s’ha d’indicar si l’entitat es troba o no en aquesta situació, o bé si ha efectuat o no operacions de compra o venda incloses en el règim d’IVA de llibre de caixa.
  • Dades estadístiques: s'han d'indicar els epígrafs de l'Impost sobre Activitats Econòmiques IAE corresponents a l’activitat o activitats dutes a terme per l’entitat.
  • Dades de la persona representant: s’han d’aportar les dades relatives a les persones representants legals de l’entitat.
  • IVA meritat: s’han d’indicar les bases impositives de les vendes realitzades durant l’any, desglossades per tipus de tributació en l'IVA i els imports de les quotes que s’han generat.
  • IVA suportat deduïble: s’han d’omplir les caselles corresponents a la base de les compres de les quals l’entitat s’ha deduït l'IVA i les quotes suportades deduïbles, separades per tipus de percentatge.
  • Regularització per aplicació del percentatge definitiu de prorrata: en cas d’una prorrata de deducció definitiva diferent de la que provisionalment s’havia aplicat al llarg de l’any, caldrà consignar a la casella 522 l’import que correspongui ajustar. L’import haurà de coincidir amb el model 303 del quart trimestre.
  • Consignació de quotes a compensar procedents d’exercicis anteriors: a la casella 85 s’ha d'indicar, si n’hi ha, l’import que l’entitat va deixar a compensar en la declaració del quart trimestre de l’exercici anterior.
  • Resultat total a ingressar en les autoliquidacions d’IVA de l’exercici: a la casella 95, cal informar de tots els imports ingressats en concepte d’IVA, desglossats per trimestre, que s’hagin realitzat en els models 303. Si el resultat del quart trimestre és a favor de l’entitat, caldrà consignar l’import a compensar (casella 97) o a retornar (casella 98).
  • Volum de les operacions: s'ha d'indicar els imports anuals de les vendes dutes a terme, separant-les segons la seva naturalesa. L’import de la casella 99 haurà de coincidir amb la base de les operacions de venda subjectes a IVA que s’hagin indicat a l’apartat de l’IVA meritat.
  • Operacions específiques: cal posar la base impositiva de les adquisicions fetes, les quals no s’hagi pogut deduir l'IVA i les exemptes.
  • Prorrata: quan s’hagin efectuat simultàniament durant l’exercici operacions amb i sense dret a deducció.

Abans de presentar el model 390, cal comprovar que les dades que s’inclouen coincideixen amb la suma dels imports indicats en les quatre declaracions trimestrals del model 303 presentades al llarg de l’any, així com amb les dels models 349, si s’han fet operacions intracomunitàries al llarg de l’exercici.

El formulari web del model disposa d’un sistema de comprovacions que pot ajudar l’entitat, ja que detecta si els imports consignats en els diferents apartats no quadren amb els totals declarats.

És important indicar correctament la dada del volum total de vendes exemptes i no exemptes a l’apartat 10 del model, perquè aquesta dada, posteriorment, serà comparada amb la qual es declari com a volum de vendes en l’impost de societats (model 200) que es presentarà referent al mateix exercici.

Per tal de resoldre dubtes sobre aquest model o altres qüestions referents a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Com fer un bon tancament comptable: calcular l'impost de societats i tancar definitivament

Imatge principal a portada: 
Per fer un bon tancament cal veure si es tenen registrades totes les despeses i ingressos. Font: Canva.
Autor/a: 
Dolors Martínez
Resum: 

Un cop revisat el llibre major, cal veure si les operacions del tancament estan ben registrades.

Per fer un bon tancament comptable les entitats sense ànim de lucre han de tenir en compte diferents punts que són convenients revisar. Un cop repassat el llibre major i reclassificades les operacions pertinents, és el moment de donar un cop d'ull a les operacions registrades (despeses i ingressos), calcular i comptabilitzar l'impost de societats (IS) i fer el tancament definitiu, alhora que es pensa també en l'obertura del nou exercici comptable.

Imatges secundàries: 
Per fer un bon tancament cal veure si es tenen registrades totes les despeses i ingressos. Font: Canva.
Els programes de comptabilitat ajuden a fer el tancament comptable. Font: Canva.
Subtitols: 
Registre de les operacions de tancament
Calcular i comptabilitzar l’impost sobre societats
Tancament de l’exercici i obertura del següent
Continguts: 

En aquest punt, cal assegurar-se que es tenen registrades totes les despeses i ingressos el període de meritació dels quals correspon amb l’exercici que s’està tancant.

Els més habituals poden ser les següents:

  • Recompte i registre de variacions a la valoració de les existències de mercaderies, tenint-ne en compte l’inventari en la data de tancament.
  • Dotacions per a les amortitzacions anuals dels immobilitzats materials i intangibles que hi hagi a l’entitat. S'ha de revisar també si cal donar de baixa algun element de l’immobilitzat, en cas que ja no estigui en ús o no pertanyi a l’entitat.
  • Aplicació als ingressos de la part proporcional a l’amortització de les subvencions o donacions que s'hagin concedit a l’entitat per a l'adquisició dels immobilitzats.
  • Dotació de possibles provisions, en cas que algun element patrimonial de l’organització hagi perdut valor respecte de la valoració que figuri en el registre comptable i sempre que aquesta pèrdua de valor pugui ser reversible.
  • Ajustaments per periodificació. Si alguna despesa no és totalment imputable a l’exercici (per exemple, una assegurança pel període de l’1 de juny al 31 de maig de l’any següent), s’haurà de fraccionar amb base a aquesta temporalitat i, la part que correspongui a l’any següent, caldrà deixar-la en un compte de despeses avançades. S'ha de fer el mateix amb els ingressos. Potser s’ha emès una factura amb data de l’exercici que s’està tancant, però una part de la feina es farà durant l’exercici següent, o una subvenció registrada en aquest exercici s’ha d’executar en part a l’exercici següent. Per fer aquests ajustaments s’utilitzen els comptes 480 per a despeses avançades i els comptes 485 i 132. En cas que aquests comptes tinguin saldos que provinguin de l’obertura, s'ha de revisar si cal aplicar a la despesa o a l'ingrés de l’exercici que s’està tancant, respectivament, els saldos que es van deixar a l’any anterior.

Un cop revisada la comptabilitat i registrats tots els moviments que afectin el resultat, cal calcular i registrar l’impost sobre societats, en funció del règim fiscal que tingui l’entitat (els dos possibles són el de la Llei 49/2002 i el de les Entitats parcialment exemptes).

Hi ha organitzacions sense ànim de lucre que, per la naturalesa dels ingressos o pel volum, no han de presentar la declaració. En aquests casos no procedeix cap registre al respecte. Però per a les entitats obligades a presentar-la, cal fer el càlcul de la quota que pertoqui. S'ha de seguir la normativa pròpia d’aquest impost, agafant els ingressos no exempts i restant les despeses deduïbles, i aplicant el percentatge o tipus de tributació del règim que sigui d’aplicació a l’entitat.

En cas que surti a pagar, es comptabilitza la despesa i el deute pendents de pagar. D'altra abanda, si procedeixi alguna devolució, el deute pendent comptabilitza pendent de cobrar. Cal tenir en compte que, si es tenen registrats pagaments a compte o retencions als comptes del grup 473, han de quedar sense saldo un cop fet el registre.

El pas final per tancar definitivament l'exercici és executar el procés de tancament que el programa de comptabilitat té incorporat.

En primer lloc, i sempre que no s’hagi emprat aquesta dada per a l’arxiu dels documents comptables, s’executa el procés de tornar a fer la numeració automàtica dels assentaments, perquè tinguin una numeració correlativa a les dates de registre.

A continuació, s’executa el procés de tancament i obertura de l’exercici següent. En aquest procés, el programa comptable fa l'assentament de regularització: deixa a zero tots els saldos dels grups sis (despeses) i set (ingressos), contra el compte 129 de l’excedent de l’exercici.

Seguidament, fa l'assentament de tancament: deixa a zero tots els saldos dels grups de l'u al cinc del pla general de comptabilitat. Finalment, fa l’assentament d’obertura de l’any següent, recuperant els mateixos saldos dels grups de l'u al cinc i deixant-los preparats per començar el registre comptable del nou exercici.

La darrera tasca a fer és l'obtenció dels llistats de balanços que serveixen per preparar l’assemblea on es presentaran els comptes. Habitualment són els següents:

  • Balanç de situació
  • Compte d’explotació o de resultats (també anomenat de pèrdues i guanys)
  • Balanç de comprovació de sumes i saldos
  • Llibre diari
  • Llibre major

Per resoldre dubtes sobre el tancament comptable i altres qüestions relatives a la gestió econòmica de les entitats sense ànim de lucre es pot consultar a través dels serveis d'assessorament.

field_vote: 

Elements per fer un bon tancament de la comptabilitat de l’entitat: la revisió del llibre major i reclassificació

Imatge principal a portada: 
És convenient revisar els comptes comptables per detectar possibles errades. Font: Canva.
Autor/a: 
Dolors Martínez
Resum: 

El llibre major és un dels elements que cal revisar per aplicar les possibles reclassificacions que puguin ser necessàries.

Les setmanes abans de la data del tancament de l’exercici econòmic de les entitats sense ànim de lucre són un bon moment per tancar els comptes de l’any. Per fer-ho correctament, cal revisar una sèrie d’aspectes que permeten assegurar que els números obtinguts reflecteixin amb fidelitat i transparent la realitat econòmica de l’organització.

Aquest recurs recull els principals aspectes a tenir en compte a l’hora de fer la revisió i la pertinent reclassificació per tancar correctament els comptes.

Imatges secundàries: 
És convenient revisar els comptes comptables per detectar possibles errades. Font: Canva.
És pertinent revisar les factures o despeses per verificar que figuren com a pagades. Font: Canva.
Subtitols: 
Revisar el llibre major: afectacions al balanç
Revisar el llibre major: afectacions al resultat
Reclassificacions
Continguts: 

Des del programa de comptabilitat que faci servir l’entitat s’han de llistar tots els comptes comptables i revisar-los atentament per veure si es troba alguna errada o omissió en les operacions a registrar, i detectar si cal fer alguna de les operacions de reclassificació o tancament que s’indiquen als següents punts.

Les incidències més habituals a revisar i corregir que s’acostumen a trobar en el balanç són aquestes:

  • Factures o despeses amb una certa antiguitat que no figuren com a pagades (les pot haver pagat algú de l’entitat, es poden haver registrat els pagaments com a despesa, poden estar duplicades, pot haver-hi algun error en el proveïdor indicat en el pagament, o, simplement, poden estar pendents).
  • El mateix que en el punt anterior, amb factures emeses pendents de cobrar.
  • Que no estigui feta l’aplicació del resultat de l’exercici anterior: el compte 129 ha d’estar amb saldo zero abans de fer-se el tancament.
  • Que els comptes de la tresoreria no estiguin quadrats: cal assegurar-se que els comptes de caixa efectiva i de tots els bancs tinguin el saldo real que es correspongui amb el recompte o arqueig de la caixa en data de tancament, i amb els extractes bancaris a la mateixa data, respectivament.
  • Que tots els comptes corrents amb persones de l’organització (551, 552, 553 o 464) que tinguin el saldo correcte a favor o en contra de l’entitat. Aquests comptes s’utilitzen quan persones vinculades a l’entitat paguen o cobren per compte d’aquesta. Per exemple, si s’avancen diners per fer una activitat i aquella persona va pagant, cal assegurar-se que es liquiden les despeses d’aquella activitat i que retorna la diferència dels diners de l’avançament, o que se li paga la resta o se li reconeix el deute a pagar, si la despesa ha estat superior als diners avançats.
  • Si es tenen registres en comptes del grup 56 (dipòsits i garanties rebudes i dipositades), s’ha de verificar que en tinguin el saldo correcte en la data de tancament. Si, per exemple, s’ha registrat en un compte del grup 561 la distribució de participacions de loteria, s’hauria de fer el traspàs a ingressos per la part que correspongui a donacions dels diners que s’hagin recaptat i deixar el saldo a zero en la data de tancament.
  • Si l’entitat presenta declaracions per l’IVA, cal verificar que no s’hagin registrat les liquidacions trimestrals dels models 303 i/o que no s’hagi registrat l’ajustament per canvi de prorrata en l’IVA deduïble, si fos el cas. En cas de produir-se aquest canvi de prorrata, cal canviar també a la sèrie de les factures rebudes de l’any entrant el percentatge provisional deduïble a aplicar durant aquest nou exercici. Un cop registrades les liquidacions, els comptes 472, d’IVA suportat, i 477, d’IVA meritat, han de quedar a zero i el saldo a favor de l’organització del darrer model 303 hauria de coincidir amb el del compte 4700 o, si fos a pagar, amb el del compte 4750 a 31 de desembre.
  • Si es té personal contractat i/o s’han fet pagaments a persones professionals autònomes o conferenciants, o bé si s’han fet retencions per altres tipus de despeses, com ara el lloguer d’un local; s’ha de verificar que els saldos dels sous a pagar (compte 465), Seguretat Social creditora (compte 476) i Hisenda creditora per retencions de l’IRPF (compte 4751) tinguin els saldos correctes. En el cas del compte 465, tindrà un saldo a pagar, si queden salaris nets a pagar en la data de tancament. El compte 476 ha de tenir un saldo a pagar pel total de la liquidació de Seguretat Social del mes de desembre, que es paga al gener. El compte 4751 ha de tenir el saldo que coincideixi amb la liquidació dels models 111 o 115 del quart trimestre de l’any que s’estigui tancant, que es paga també al gener.

En aquest apartat es recullen les incidències que tenen a veure amb els resultats i poden ser els següents:

  • Que hi hagi operacions registrades com a partida pendent d’identificar, al compte 555. Aquest compte normalment ha de quedar a zero abans de tancar.
  • Que les despeses i ingressos (comptes dels grups sis i set) no estiguin correctament registrats en els comptes que correspongui per la seva naturalesa o que hi hagi algun que s’hagi pogut duplicar.
  • Que no hi hagi cap registre de despesa que, en realitat, s’hagi de considerar com a inversió. Es donaria aquest cas quan la compra correspon a un bé que hagi de romandre a l’entitat i estigui en ús per un període superior a un any.
  • Que hi hagi alguna subvenció o donació que s’hagi concedit a l’entitat per a l’exercici que s’està tancant i que no s’hagi registrat. Les subvencions s’han de registrar en el moment de la concessió i de manera independent al moment en el qual es cobren. És molt convenient no registrar cap cobrament directe contra el compte d’ingrés del grup 7, sinó fer-lo constar sempre en el compte corresponent del grup 44 (donacions privades) o 4708 (subvencions oficials), per poder-lo tenir ben controlat de cara al model 347 (la declaració informativa d’operacions amb tercers) i per reflectir correctament els imports pendents a cobrar, si n’hi hagués.

En la revisió anterior, també s’haurà detectat si hi ha saldos que calgui reclassificar de compte perquè els balanços reflecteixin les partides correctes.

Les reclassificacions més habituals són les següents:

  • Si l’entitat té algun préstec, cal reclassificar de llarg a curt termini l’import del capital a retornar durant els propers dotze mesos.
  • Si es tenen inversions financeres amb data de venciment dins de l’exercici a iniciar, cal reclassificar-les de llarg a curt termini.
  • Si es té algun deute pendent de cobrar que es consideri dubtós, cal reclassificar-lo al compte corresponent i dotar la provisió pel possible incobrable.
  • Si es té una pòlissa o compte de crèdit que s’estigui registrant a un compte del grup 57 i que acabi amb saldo a favor de l’entitat bancària a 31 de desembre, cal reclassificar el saldo des del compte 572 al 5201. De la mateixa manera, si s’està registrant a un compte 5201 i el saldo final és positiu a favor de l’entitat, s’ha de reclassificar en un compte del grup 572.

Aquest recurs està complementat amb el contingut que recull els següents punts a revisar. Per resoldre dubtes comptables les entitats sense ànim de lucre poden accedir als serveis d'assessorament.

field_vote: 

El model 111 de l’Agència Tributària

Imatge principal a portada: 
Les retencions i ingressos de l’IRPF s’ha de declarar mitjançant el model 111. Font: Canva.
Autor/a: 
Dolors Martínez i Eugenia Ifer
Resum: 

El model 111 d'Hisenda és una declaració o document d'ingrés de retencions i ingressos a compte de l'IRPF d'ús obligatori per liquidar les retencions efectuades.

El model 111 s'utilitza per poder declarar i ingressar a l'Administració tributària les retencions de l'impost sobre la renda de les persones físiques que les entitats hagin de fer per determinats pagaments.

Imatges secundàries: 
Les retencions i ingressos de l’IRPF s’ha de declarar mitjançant el model 111. Font: Canva.
El resultat habitual de la declaració serà positiu, ja que normalment sempre que se satisfan rendiments cal aplicar una retenció. Font: Canva.
Subtitols: 
Qui ha de presentar el model
Modalitat i terminis de la presentació del model 111
Altres obligacions relacionades amb aquest model
Continguts: 

L'obligació que tenen algunes entitats de retenir i d'ingressar posteriorment les retencions queda recollida a la llei de l'IRPF (Llei 35/2006) i al reglament de l'IRPF (Reial decret 439/2007). S’hi estableix que qualsevol persona jurídica (com són les associacions i fundacions) que satisfaci determinat tipus de rendes està obligada a fer la tasca de retenir, per compte d'Hisenda, un determinat import que representa un pagament a compte de l'IRPF de la persona que rep aquestes rendes.

Les rendes sotmeses a retenció es detallen a l’article 75 del reglament anteriorment esmentat. Aquest article conté tres apartats: en el primer i el segon es detallen les rendes subjectes a retenció i en el tercer apartat, les que hi resulten exemptes.

Per tant, per estar obligada a presentar el model 111, cal que l'entitat satisfaci rendiments en concepte de:

  • Rendiments del treball: perquè tingui personal contractat laboralment o bé conferenciants que no siguin professionals autònoms/es.
  • Rendiments d'activitats professionals: perquè algun professional autònom/a els hagi emès una factura.
  • Beques o premis atorgats per un import superior als 300 euros.

Aquests són els més habituals per a les entitats no lucratives, però es pot consultar el detall complet de les rendes sotmeses a retenció al text de l'article 75 anteriorment esmentat.

Aquest model només es pot presentar de forma telemàtica. Els terminis de presentació són els següents:

  • Entre l'1 i el 20 d'abril, amb relació a les quantitats satisfetes i retingudes al primer trimestre de l'any natural (de gener a març).
  • Entre l'1 i el 20 de juliol, amb relació a les quantitats satisfetes i retingudes al segon trimestre de l'any natural (d'abril a juny).
  • Entre l'1 i el 20 d'octubre, amb relació a les quantitats satisfetes i retingudes al tercer trimestre de l'any natural (de juliol a setembre).
  • Entre l'1 i el 20 de gener de l'any següent, amb relació a les quantitats satisfetes i retingudes al quart trimestre de l'any natural (d'octubre a desembre).

El termini s'escurça en cinc dies en cas de domiciliar el pagament de l'import i si el darrer dia de presentació de cada trimestre cau en dissabte, diumenge o festiu nacional, s'allarga al primer dia laborable posterior a la data habitual.

Abans de presentar el primer model 111, l'entitat haurà de comunicar a Hisenda que comença a satisfer rendiments sotmesos a retenció. La comunicació es fa mitjançant la presentació del model 036 i el termini per fer-ho és d'un mes a partir del moment en què es genera l'obligació.

De la mateixa manera, en el moment en què es deixen de satisfer els rendiments, caldrà fer una nova declaració censal per comunicar la baixa en el cens de retenidors. El termini també serà d'un mes a partir del moment en què cessi l'obligació.

Al mes de gener de l'any següent, caldrà presentar una declaració informativa amb el detall de tots els imports satisfets i retinguts, especificant quins han estat els perceptors/es i en quin concepte s'han abonat les quantitats satisfetes, entre altres dades: és el model 190.

Finalment, l'entitat estarà obligada a emetre un certificat a cada perceptor/a amb el total de quantitats satisfetes al llarg de l'any i de les retencions que se li han practicat, perquè tingui les dades necessàries per confeccionar la seva declaració de la renda.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Quan presentar el model 111

Imatge principal a portada: 
El model 111 reflecteix les retencions i ingressos a compte de l'IRPF. Font: Wikipedia.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

El model 111 serveix per reflectir les “retencions i ingressos a compte de l’IRPF”, segons l’Agència Tributària.

Les entitats han de presentar el model 111 per declarar a l’Administració tributària les corresponents retencions de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), que, posteriorment, Hisenda retornarà a la persona treballadora.

Imatges secundàries: 
El model 111 reflecteix les retencions i ingressos a compte de l'IRPF. Font: Wikipedia.
El model 111 s'ha de presentar durant els 20 primers dies naturals. Font: Freepik.
Subtitols: 
Com presentar el model 111
Obligació de comunicar l’alta i la baixa
Per què cal presentar la baixa
Continguts: 

En primer terme, cal tenir present que l’autoliquidació trimestral del model 111 s'ha de fer de forma telemàtica durant els vint primers dies naturals dels mesos d’abril, juliol, octubre i gener. En aquest últim cas, en relació amb les quantitats satisfetes i retingudes en el quart trimestre de l'any anterior (d'octubre a desembre).

A més a més, cal assenyalar que el model 111 s’ha de presentar sempre que l’entitat no lucrativa tingui persones treballadores en plantilla, encara que no hi hagi retencions, o quan hagi contractat serveis amb una persona que treballa per compte propi.

Quan una entitat ha de declarar retencions o ingressos a compte de l’IRPF, per exemple, per pagament a un/a treballador/a autònom/a o un/a conferenciant, o per beneficiar-se d’algun premi; inicialment, ha de comunicar-ho a Hisenda.

Alhora, si durant un trimestre no s’han satisfet rendiments subjectes a retencions o ingressos, també és necessari comunicar a l’Agència Tributària la baixa al cens de retenidors. En ambdós casos, aquesta comunicació es fa amb el model 036, que es pot obtenir al web de l’Agència Tributària.

És a dir, l’organització primer ha de presentar l’alta amb el model 036, posteriorment, ha de lliurar el model 111 i, en el moment que deixi de tenir els comptes amb retencions, haurà de presentar de nou el model 036 indicant la baixa. Aquest procediment s’haurà de repetir les vegades que sigui necessari, quan una entitat només tingui persones que treballen de forma interrompuda.

En la declaració censal de baixa, a més, és necessari que es concretin les causes. El cessament d’activitat professional és una causa habitual, per exemple, quan es deixa de necessitar un/a treballador/a autònom/a. No obstant això, hi poden haver altres raons acceptades.

Cal tenir en compte que, si no es presenta la baixa censal, es dona per fet que encara es manté la inscripció al cens. Per tant, durant aquest temps s’han d’anar presentant les declaracions o autoliquidacions periòdiques corresponents i l’Agència Tributària pot anar requerint la presentació del model 111.

Per tant, en el moment que una organització comença o deixa de tenir les obligacions de retencions o ingressos cal comunicar-ho a l’Agència Tributària. En cas que l’administració detecti que s’hauria d’haver presentat el model 111 i que ho notifiqui a l’entitat, imposarà una sanció que habitualment és de 200 euros (encara que pot reduir-se, si es paga en els terminis indicats en la notificació).

En cas que l’organització s’adoni abans de rebre la notificació, podrà presentar la documentació pertinent, encara que sigui fora de termini, amb un recàrrec segons el temps que hagi passat des del venciment.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Com afecta la pujada del salari mínim interprofessional a les entitats?

Imatge principal a portada: 
El salari mínim interprofessional passa de 1.000 euros bruts al mes a 1.080. Font: Canva.
Resum: 

El govern de l’Estat espanyol ha aprovat un augment del 8%, amb la qual cosa, el salari mínim assolirà els 1.080 euros al mes.

La publicació del Reial decret 99/2023, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional (SMI) per 2023, que en contempla una pujada fins als 1.080 euros bruts al mes, comporta canvis per a les entitats del tercer sector que hauran de comptar amb aquest increment del 8% respecte de l’establert l'any 2022 (en els casos pertinents).

Imatges secundàries: 
El salari mínim interprofessional passa de 1.000 euros bruts al mes a 1.080. Font: Canva.
El salari mínim ha passat de 735,9 euros mensuals l’any 2018, als 1.080 euros aprovats pel 2023. Font: Canva.
Subtitols: 
Com es calcula el salari mínim interprofessional?
A partir de quan es cobraran els 1.080 euros?
A qui afecta aquesta pujada?
Com s’apliquen els plusos i complements?
Continguts: 

A partir de l’acord arribat el gener de 2023, el salari mínim interprofessional passa de 1.000 a 1.080 euros bruts al mes. Cal assenyalar que l’SMI es calcula en catorze pagues, per tant, el sou brut anual se situa aquest any en 15.120 euros. No obstant això, en cas que les pagues extres s’abonin de forma prorratejada, és a dir en dotze pagues, el sou queda en 1.260 euros bruts al mes.

A més a més, l’SMI està calculat sobre una jornada completa. Amb la qual cosa, en cas de jornades inferiors s’ha de fer el càlcul proporcional.

Encara que l’increment del salari mínim interprofessional s’ha aprovat començat ja el 2023 i, per tant, les persones treballadores per compte d’altri ja han hagut de rebre la seva primera paga; aquesta reforma aprovada té caràcter retroactiu. Això vol dir que el salari mínim de 1.080 euros (o l’equivalència amb les pagues extres prorratejades) s’aplica des de l’1 de gener de 2023.

Les entitats sense ànim de lucre que paguen l’SMI hauran de compensar la pujada salarial del gener en les següents nòmines de les persones afectades. Per tant, en la propera remesa de nòmines cal que tenir en compte aquesta variació, a fi i efecte que anualment siguin 15.120 euros.

Amb aquesta modificació es veuen beneficiades només aquelles persones treballadores per compte d’altri que cobren l’SMI. En cas que el salari vingui determinat per un conveni col·lectiu, aquest -a priori- preval. Malgrat això, cal tenir en compte que la normativa marca que els salaris establerts segons conveni col·lectiu no poden ser inferiors a l’SMI en el còmput anual.

També cal assenyalar que la pujada de 80 euros mensuals no afecta aquelles persones que anualment cobren per sobre del salari mínim interprofessional. Per tant, aquelles organitzacions que no paguen cap SMI no han de fer canvis en les nòmines a conseqüència d’aquesta aprovació.

Arran d’una sentència publicada l’any 2022, els plusos que, per exemple, poden obtenir les persones treballadores per antiguitat ara ja no se sumen a l’SMI. Per contra, el plus es considera un complement del salari base fins a arribar al salari mínim. És a dir, una persona treballadora pot tenir una base salarial inferior a l’SMI i compensar aquesta diferència amb el plus.

Per tant, en el supòsit que una persona treballadora cobri per sobre del salari mínim (tenint la base salarial per sota més el plus), tampoc estarà obligada a percebre el 8% de l’augment salarial. Val a dir, però, que en aquest aspecte cal tenir present el que estableixen els convenis col·lectius, perquè alguns impedeixen aquesta possibilitat.

D'altra banda, aquesta pujada salarial tindrà canvis fiscals mínims, perquè, com a màxim, es retindran 40 euros per IRPF (si només es cobra l'SMI).

Des del servei d’assessorament de Xarxanet es poden resoldre qüestions en referència a aquest i altres temes que afecten les entitats no lucratives.

field_vote: 

Model 303: tot el que cal saber

Imatge principal a portada: 
El Model 303 consisteix en la liquidació trimestral de l'IVA. Font: Canva.
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

El model 303 serveix per realitzar la liquidació trimestral de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA).

Cada trimestre qualsevol entitat que desenvolupi una activitat subjecta a IVA ha de presentar el model 303, independentment de si el resultat de la declaració és a ingressar, el resultat és zero o a favor de l’organització.

Imatges secundàries: 
El Model 303 consisteix en la liquidació trimestral de l'IVA. Font: Canva.
El resultat del model 303 és la diferència entre l’IVA repercutit i l’IVA suportat. Font: Canva.
Subtitols: 
Què és el model 303?
Emplenar el formulari
Emplenar el formulari
Quan i com s’ha de presentar?
Continguts: 

El model 303 s’utilitza per realitzar la liquidació trimestral de l'IVA a l’Agència Tributària. El resultat d’aquesta declaració és la diferència entre l'IVA repercutit a les factures de vendes i l’IVA suportat deduïble a les factures de despeses.

Si l'activitat de l’entitat està subjecta a IVA, està obligada a realitzar la presentació del model 303. Aquesta presentació s’ha de realitzar independentment de si el resultat de la declaració és a ingressar, amb signe negatiu o a zero.

Per tal de facilitar l’elaboració i presentació d’aquest model, l’Agència Tributaria ha desenvolupat l’eina Pre303, que pot ajudar amb el tràmit.

El primer pas és especificar l’IVA repercutit, és a dir, el que l’entitat ha generat amb les seves vendes, i s’ha de fer de forma desglossada segons el percentatge d’IVA aplicat. Les bases s’informen a les caselles 01, 04 i 07, i les quotes respectives a les caselles 03, 06 i 09.

A continuació, i únicament si l’organització està inscrita al registre d’operadors intracomunitaris (ROI) i ha fet compres intracomunitàries, cal indicar les bases de les compres i les quotes autorrepercutides, a les caselles 10 i 11, respectivament.

Si l’entitat ha fet compres on hi hagi inversió del subjecte passiu (ISP), com ara factures de Facebook, Google o altres compres per via electrònica on no se li hagi carregat IVA espanyol, cal que faci el mateix que a l’apartat de les intracomnitàries: declarar l’autorrepercutides a les caselles 12 i 13.

Les caselles 14 i 15 serveixen per informar de bases i quotes que s’hagin modificat, per exemple, quan l’entitat ha fet una factura rectificativa abonant una factura emesa prèviament declarada. Aquestes caselles són les úniques d’aquest apartat d’IVA meritat que es poden consignar amb signe negatiu.

De la casella 16 a la 26 només s’omplen si l’organització està en règim de venda minorista amb recàrrec d’equivalència, situació que no és gens habitual en el cas de les entitats no lucratives.

La suma total de les quotes generades, és a dir, el total d’IVA repercutit, s’indica a la casella 27.

El segon pas, és emplenar les caselles corresponents a l'IVA deduïble, referents a les compres realitzades per l’entitat. En aquest cas, a les caselles de la 'columna base' s’han de posar les diverses bases imposables que figurin a les factures de compres i que siguin deduïbles, i a les caselles de la 'columna quota' es consignan els imports que l’organització tingui dret de deduir, en funció del règim de deduccions que tingui l’entitat.

Si tots els ingressos de l’entitat estan generant IVA, es pot deduir la totalitat de l’IVA suportat a les compres, sempre que aquestes hagin estat necessàries per desenvolupar les activitats i estiguin documentades amb factura completa.

Però si es té una part de la facturació subjecta i una altra exempta, les factures de les compres només es podran deduir de forma parcial en funció de la modalitat de prorrata que estigui aplicant l’entitat.

Dins de l’apartat de l’IVA deduïble, cal separar les bases i quotes suportades segons si són operacions interiors, intracomunitàries o importacions, i també segons si es tracta d’operacions corrents o si són compres de béns d’inversió. Als efectes de l’IVA, només tenen aquesta consideració les compres d’immobilitzats que superin els 3.000 euros.

Si s’han produït compres amb inversió de subjecte passiu, la part deduïble no es declara de forma separada, com en l’apartat de l’IVA meritat, sinó que s’ha d’incloure dins dels apartats destinats a les quotes suportades en operacions interiors.

A la declaració del quart trimestre cal omplir la casella 43, en cas que calgui fer regularitzacions en les deduccions aplicades en anys anteriors en béns d’inversió i la casella 44, si hi ha diferències entre la prorrata que s’ha aplicat de forma provisional i la que ha resultat definitiva per l’exercici que s’està liquidant.

El resultat de la liquidació és la diferència entre les caselles 27 (quota meritada) i la 45 (total a deduir).

Aquelles organitzacions que facturin fora del territori nacional no han d'incloure la informació sobre l'import de les vendes i serveis oferts a les caselles ordinàries, ja que no reporten quotes d’aquest impost. Aquesta informació s’ha d’incloure en l'apartat d'informació addicional, un bloc merament informatiu on només s’han de reflectir les operacions facturades sense IVA, però que han originat dret a deducció. Principalment, són les vendes intracomunitàries i exportacions.

El model 303 s’ha de presentar obligatòriament en modalitat telemàtica i amb periodicitat trimestral en aquests terminis:

  • Primer trimestre: de l’1 al 20 d'abril.
  • Segon trimestre: de l’1 al 20 de juliol.
  • Tercer trimestre: de l’1 al 20 d’octubre.
  • Quart trimestre: de l’1 al 30 de gener de l'any següent de l'exercici.

Consideracions que cal tenir en compte:

  • L'últim dia del termini pot variar si és dissabte, diumenge o festiu, en aquestes situacions s’ajorna el termini fins al següent dia hàbil.
  • En cas que el resultat sigui positiu i es decideixi realitzar la presentació mitjançant domiciliació bancària, el termini per fer-ho acaba cinc dies abans de la data límit.
  • Si el resultat de la declaració del quart trimestre surt negatiu, és a dir, a favor de l’entitat, es pot demanar la devolució d’aquest import. L’Agència Tributària té fins a sis mesos posteriors a la data límit de presentació de la declaració, és a dir, fins el 30 de juliol, per fer el retorn. Opcionalment, es pot deixar per compensar amb posteriors liquidacions, com s’ha hagut de fer a les liquidacions dels trimestres anteriors. Aquesta opció és recomanable si l’entitat té previst emetre una facturació subjecta a IVA en els dos primers trimestres de l’any i preveu que li sortirà a pagar en alguna d’aquestes declaracions.

Finalment, cal recordar que totes les organitzacions que hagin presentat algun model 303 durant l’exercici estan obligades a presentar entre l’1 i al 30 de gener el corresponent resum anual, model 390, llevat que la seva facturació subjecta hagi estat causada únicament per vendes en concepte d’arrendaments. Si és aquest el cas, no es presentarà el model 390, però si s'haurà d’omplir l’apartat d’informacions addicionals on s'informarà de la tipologia d’activitat, volum d’operacions realitzades i prorrates, entre altres dades.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Què és el model 123?

Imatge principal a portada: 
La presentació del model 123 només es podrà realitzar en format virtual.  Font: Canva.
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

El model 123 serveix per presentar les retencions i els ingressos a compte de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, l'Impost sobre Societats i l'impost sobre la Renda de no Residents.

Segons l’Agència Tributària el model 123 s’ha de presentar de forma trimestral en els primers vint dies d’abril, juliol, octubre i gener (respecte de l’últim trimestre de l’any).

Imatges secundàries: 
La presentació del model 123 només es podrà realitzar en format virtual.  Font: Canva.
El model 123 es presentarà en els primers vint dies de cada trimestre. Font: Canva.
Subtitols: 
Model 123
Com s’ha de complimentar?
Quan s’ha de presentar?
Continguts: 

El model 123 és el document amb el qual es presenta la declaració trimestral sobre les retencions i ingressos a compte de l’IRPF, l'Impost Sobre Societats o l’Impost Sobre la Renda de no Residents, quan l’entitat ha pagat, durant el trimestre, interessos o altres retribucions de capital, principalment sobre préstecs no bancaris.

La presentació d’aquest model obliga també a presentar una declaració informativa anual, el model 193, que és el resum anual de les retencions i ingressos dels rendiments sobre el capital mobiliari. L’obligació neix quan s’hagi presentat algun model 123 durant l’any corresponent, i es fa durant el mes de gener de l’any següent.

Per tal de complimentar de forma correcta el model s’ha d‘entendre la seva estructura:

1. Identificació i meritació: en aquest apartat s'han d'indicar les dades de l'entitat, l’any pertinent i el trimestre que es vol declarar.

2. Liquidacions:

  • Casella 01: s’ha d’indicar el nombre total de subjectes passius o contribuents que hagin obtingut rendiments o rendes del capital mobiliari.
  • Casella 02: s’ha d’assenyalar el còmput total de les bases de retencions i ingressos.
  • Casella 03: s'introdueix l'import total de les retencions i ingressos a compte.
  • La resta de caselles que recull el model fan al·lusió a rendiments o percepcions de rendes de capital immobiliari que s'han realitzat en exercicis anteriors, i no són habituals.

3. Complementària: en aquest bloc s'ha d’indicar si es tracta d'una declaració complementària. Si és el cas, cal especificar el número de justificant de la declaració que es vol complementar i indicar a la 'casella 07' l’import que es va ingressar en aquesta declaració anterior.

4. Ingrés: a aquesta casella es consigna l’import total a ingressar.

En cas que es presenti la declaració en la modalitat de domiciliació, cal informar del número de compte bancari de l’entitat on l’Agència Tributària farà el càrrec el darrer dia del termini de presentació del model.

Pel que fa al termini de presentació i pagament bancari del model 123, s’ha de presentar cada trimestre:

  • Primer trimestre: de l'1 al 20 d'abril.
  • Segon trimestre: de l'1 al 20 de juliol.
  • Tercer trimestre: de l'1 al 20 d'octubre.
  • Quart trimestre: de l'1 al 20 de gener de l'any següent de l'exercici, respecte de l’últim trimestre de l’any anterior.

Si l’entitat opta per la modalitat de pagament per domiciliació, aquests terminis s’escurçaran 5 dies.

En el cas que l’entitat tingui un volum d'operacions superior a 6.010.121,04 euros la presentació s'ha de realitzar de forma mensual. El termini en aquest cas és de l'1 al 20 de cada mes.

Aquest model s’ha de presentar de forma telemàtica. Per aquest motiu, cal tenir el certificat electrònic de representant de persona jurídica de l’entitat per poder dur a terme la tramitació.

Finalment, cal recordar que cal fer les altes i baixes censals corresponents, mitjançant presentacions de Declaracions Censals del model 036, quan l’entitat no realitzi aquest model de forma habitual.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: