Econòmic

La viabilitat d'un projecte depèn molt de la formulació correcta dels objectius. Per garantir que els objectius seran realment útils, es pot usar el criteri SMART definit per Peter Drucker. Segons aquest criteri, els objectius haurien de ser:

• Específics (Specific): els objectius han d'indicar de forma clara i concreta què es farà.
• Mesurables (Measurable): ha de ser possible avaluar el grau de compliment dels objectius, i per això cal que siguin mesurables.
• Assolibles (Achievable): els objectius han de ser assolibles considerant els recursos disponibles o la realitat sobre la qual volem incidir, entre d’altres.
• Realistes (Realistic): els objectius s’han de poder dur a terme en la realitat sobre la qual es treballa.
• A temps (Timely): els objectius s’han de poder situar en el temps, establint en quin termini es planteja assolir-los.

Un exemple d’objectiu SMART seria per exemple: incrementar en un 5% el nombre de persones associades en els dos anys vinents. A més, i especialment en el cas de les entitats del tercer sector, els objectius també haurien de ser:

• Coherents amb la missió i les finalitats de l'organització. S’entén que, a més, els diversos objectius d’un projecte han de ser coherents també entre ells.
• Participatius, elaborats, coneguts i acceptats per les persones implicades en el projecte i per l’entitat en general que l’impulsa.

Per redactar els objectius es recomana fer ús de verbs en infinitiu que expressin l'acció que es vol desenvolupar. S’ha d’utilitzar verbs més abstractes per als objectius genèrics i verbs que permetin la quantificació per als objectius més específics.

• Verbs genèrics: afavorir, consolidar, estimular, orientar, ajudar, millorar, conèixer, fomentar, dinamitzar, analitzar, avaluar, impulsar, promocionar, prevenir, potenciar, vetllar per, promoure o conscienciar, entre d’altres.
• Verbs concrets: augmentar, incrementar, disminuir, mantenir, realitzar, fer aconseguir, organitzar, obtenir, assegurar, constituir, crear, comprovar, calcular, resoldre, enumerar o donar, entre d’altres.

La guia de la Diputació de Barcelona recomana, a més, que els objectius s’enunciïn sempre en positiu i amb una estructura del tipus: verb d'acció + funció sobre l'acció + resultat final o intenció + data de finalització. Un exemple podia ser: matricular el 100% dels estudiants per aconseguir complir els terminis de la programació acadèmica el mes de juliol.

L’ús del mètode SMART és imprescindible per determinar els objectius de màrqueting de manera adequada. Si els vinculem a KPI, ens guien cap a resultats i ens proveeixen del coneixement necessari per crear indicadors intel·ligents i rendibles.https://t.co/dwoz82GCqN

— UOC Economia/Empresa (@UOCecoempresa) January 26, 2023

Tot el procés de sol·licitud de les subvencions s'ha de dur a terme mitjançant la plataforma electrònica de la Diputació de Barcelona. Així doncs, per fer correctament la tramitació, s’ha de seguir una sèrie de passos:

1. S'ha d'accedir a la seu electrònica de la Diputació de Barcelona.
2. S'ha de seleccionar l'opció ‘Tràmits i serveis ciutadania’.
3. Cal buscar la secció de ‘Subvencions’.
4. S'hi trobarà una secció específica per a les subvencions.
5. En cas de ser necessari realitzar correccions o omissions a les sol·licituds ja presentades, és possible fer-ho mitjançant l'esmena d'errades o omissions en les sol·licituds per a la concessió de subvencions.
6. Cal assegurar-se de completar tots els camps del formulari electrònic de sol·licitud i adjuntar els documents requerits. Es recomana descarregar els documents en format PDF a l'ordinador i obrir-los amb l'Acrobat per a una millor compatibilitat.

La justificació de la subvenció és un requisit important per a les entitats beneficiàries, ja que consisteix a demostrar l'adequada utilització dels fons rebuts i el compliment dels objectius establerts en la convocatòria.

Per a les subvencions amb un import atorgat inferior, igual o superior a 20.000 €, s'aplica un compte justificatiu simplificat. El document corresponent es pot descarregar mitjançant el següent ‘enllaç’ (un cop obert el document, es pot desar a l'ordinador amb Adobe Acrobat per a la visualització adequada).

La justificació de la subvenció s'ha de tramitar exclusivament per via electrònica seguint els passos següents:

1. S'ha d'accedir a la seu electrònica de la Diputació de Barcelona.
2. A la secció de ‘Tràmits i serveis ciutadania’, s'ha de seleccionar l'opció pertinent.
3. Dins la secció de ‘Subvencions’, es trobarà una opció específica per a la justificació de subvencions.
4. S'ha de seleccionar l'opció corresponent a la ‘Justificació de subvencions en règim de concurrència competitiva’ per a les entitats sense finalitat de lucre durant l'any en qüestió.
5. En cas que sigui necessària una correcció o omissió en la justificació, es podrà accedir a l'opció ‘Esmena d'errades o omissions en la justificació de subvencions’.
6. Cal omplir el formulari electrònic de justificació i adjuntar tota la documentació requerida.

És imprescindible que tots els camps del formulari de justificació estiguin degudament emplenats i que es proporcioni tota la documentació necessària. Es recomana descarregar els documents en format PDF a l'ordinador i obrir-los amb Adobe Acrobat per a una correcta visualització.

Per tal de resoldre dubtes en referència a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

El Mercat Social català engloba un conjunt d’entitats i projectes que cada cop són més presents i esdevenen una alternativa al sistema capitalista. En aquest sentit, l’any 2022, 1.479 organitzacions i projectes en formaven part.

Mostra d’això és el fet que entre 2015 i 2019 es van assolir xifres rècord en la creació d’entitats. Cal tenir en compte que una part de la disminució en la constitució pot tenir a veure amb la pandèmia i amb la necessitat d’un temps per fer les avaluacions per poder ser entitat del Mercat Social.

Aquesta evolució també es reflecteix en l’antiguitat de les organitzacions, ja que el 51% té menys d’onze anys. Es tracta, per tant, d’una alternativa jove que s’està consolidant a la societat. De fet, la xifra total entitats equival a una base social de 236.485 persones i a 23.409 persones ocupades.

No obstant això, cal tenir molt en compte quina mena d’entitats es considera que formen part del Mercat Social. S’inclouen les organitzacions que compleixen els criteris següents:

• Associades a la XES: han passat de 137 organitzacions l’any 2014 a 353 el 2022.
• Formar part del Pam a Pam: el mapa d’iniciatives de l'ESS a partir dels criteris d’avaluació ha crescut de 389 a 1.307 entitats en els últims anys.
• Haver superat el Balanç Social (una vegada com a mínim): un sistema d’autoavaluació del nivell de responsabilitat social que l’any 2022 van superar 259 entitats de les 268 que el van fer.
• Aparèixer al mapa d’Economies Comunitàries: es tracta del "conjunt de pràctiques econòmiques que busquen resoldre necessitats de forma col·lectiva”, segons l’informe. L’any 2022 n'hi havia 173.

L’alimentació és el sector majoritari (26%) entre les entitats del Mercat Social, un àmbit que, alhora, és molt divers en si mateix. El segueixen l’educació, la salut i les cures, i la cultura i l’oci, representant un 10% cadascun.

Pel que fa al volum d’ingressos, en total el Mercat Social en genera 730.470.000 d’euros. El sector dels subministraments és el que representa uns majors ingressos (més de 7.923.400 €, per entitat), seguit del finançament i moneda social (711.600 €) i del sector de producció i/o venda d’altres productes manufacturats (700.000 €).

Majoritàriament, les organitzacions del Mercat Social són cooperatives (36%), associacions (27%) o societats mercantils o treball autònom (23%) situades a Barcelona; amb estructures petites i ingressos per sota dels 100.000 euros anuals. De fet, el 41% té menys de 5 treballadores i 26% de les organitzacions no té estructura laboral (vinculat a les economies comunitàries).

Com ja s’ha indicat anteriorment, el grau de compliment dels valors que defineixen les ESS és molt divers. En aquest sentit, l’arrelament al territori és el criteri que més compleixen les organitzacions, mentre que l’ús de llicències lliures és el que menys se segueix.

D’altra banda, l’informe també avalua el grau d’intercooperació, és a dir, que les organitzacions busquin en el Mercat Social els proveïments. Si bé es tracta d’una de les accions que vol potenciar la XES, encara queda feina per fer: el 79,56% del total de compres es fa fora de l’ESS i només un 9,55% és amb proveïdores del Mercat Social.

Tal com indica el preàmbul d’aquesta norma, l'objectiu principal és "incrementar els incentius fiscals al mecenatge, tant si és efectuat per persones físiques, com per persones jurídiques o per no residents". Per aquest motiu, s’augmenta el percentatge de deduccions de la quota de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), pels donatius, donacions i aportacions amb dret a deduccions. Amb aquesta nova llei, el percentatge de deducció de les donacions efectuades per persones físiques passa del 35% al 40%.

A més, s’amplia la quantia del que es considera micromecenatge provinent de contribuents de l’IRPF, que passa de 150 a 250 euros, mantenint el percentatge de deduccions actual del 80% per a aquest tram de donatius.

Pel que fa a les persones jurídiques, també s’incrementa el percentatge de deduccions, que passa del 35% al 40%. A més, es fixa el límit de deducció respecte de la base impositiva de l’Impost sobre Societats i del de la renda de no residents de l’empresa donant en un 15%, millorant el límit actual del 10%.

Així mateix, la norma continua fomentant les donacions continuades mitjançant dues accions:

• S’incrementa el percentatge de deducció per les donacions que compleixen els requisits de recurrència, passant del 40 al 45% en el cas de les provinents de persones físiques, i del 40 al 50% en el cas de les de persones jurídiques.
• Es redueix de quatre a tres anys el nombre d’exercicis en els quals s’han de fer donacions a una mateixa entitat per import igual o superior als de l’exercici anterior per poder aplicar aquests percentatges incrementats.

Un dels canvis rellevants és que s’equipara el règim fiscal de totes les entitats pertanyents a les confessions religioses que tinguin un reconegut arrelament a l’Estat espanyol. D’aquesta manera, les entitats membres de la Unió Budista, l'Església ortodoxa, l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (mormons) i els Testimonis de Jehovà podran beneficar-se dels mateixos beneficis fiscals que en l’actualitat gaudeixen les que formen part de l'Església catòlica, la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques, la Federació de Comunitats Israelites i la Comissió Islàmica.

Segons la normativa, entre altres beneficis d’aquest règim fiscal, aquestes institucions quedaran exemptes de l’Impost sobre els Béns i Immobles (IBI) sobre “els espais de culte i les seves dependències o edificis i locals annexos, destinats al culte o a l'assistència religiosa i a la residència de ministres de culte, els locals destinats a oficines de les esglésies, confessions i comunitats religioses i els centres d'ensenyament destinats a la formació de ministres de culte, quan imparteixin exclusivament ensenyaments per a aquesta formació”.

Així mateix, totes aquestes entitats quedaran exonerades de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.

Quan es plantegen les preguntes és important reflexionar sobre les següents qüestions per tal que siguin d’utilitat per al projecte i l’organització:

• Contextualitzar l’avaluació: s’han de definir quins són els i les agents promotores, les persones interessades, quina és la raó de fer-la, quin ús se li donarà i què es pretén millorar.
• Tenir una estructurar i planificació del procés d’avaluació: amb relació a les metodologies i eines que s’han de fer servir per obtenir la informació necessària.
• Definir com els resultats aconseguits s’implementaran al disseny del nou projecte i l’entitat.
• Assegurar-se que l’avaluació aporta la informació necessària per a la presa de decisions.

En cap moment es pot perdre de vista que les preguntes de l’avaluació han de plantejar-se per millorar el projecte, pel que fa al disseny, la programació, la gestió i la relació de l’equip impulsor amb les agents implicades, entre d’altres.

A causa de la limitació dels recursos disponibles és molt improbable que una organització pugui avaluar tots els projectes i iniciatives que desenvolupa anualment. Per aquest motiu, les preguntes d’avaluació i les conclusions han de ser extrapolables a altres propostes. És important extreure conclusions que proporcionin aprenentatge.

Pel que fa als criteris de priorització de preguntes, s’han de tenir en compte les següents qüestions:

• Les preguntes han de ser coherents amb els recursos econòmics i humans de l’entitat, així com amb els terminis disponibles.
• Es recomana seleccionar entre cinc i set preguntes principals per evitar tenir un nombre excessiu. En qualsevol cas, si és necessari es poden fer subpreguntes més específiques dintre de les preguntes principals.

Per resoldre qüestions relacionades amb la gestió de projectes de les entitats sense ànim de lucre es pot contactar amb els serveis d'assessorament.

Vols saber quina capacitat té la teva entitat per avaluar i treballar a partir d’evidències?

Fes el test de #CulturaAvaluació i mesura el teu coneixement sobre avaluació, els recursos que hi destines, la pràctica o l’ús de les avaluacions.

Aquí https://t.co/6NLL0y7wWd pic.twitter.com/6O8lS5QRXj

— Taula Tercer Sector (@Taula3sector) May 5, 2023

És crucial que les entitats del tercer sector coneguin les diferents tipologies de declaracions informatives que existeixen:

• Resum de retencions i ingressos a compte: es realitza per declarar una retenció o ingrés a compte dut a terme prèviament.
• Declaracions informatives: no estan relacionades amb una retenció o ingrés a compte previ. S'han de presentar quan s'hagin efectuat operacions que s’han d’informar en aquestes declaracions. Per exemple, el model 347, on es declaren operacions amb tercers.
• Declaracions informatives mixtes: aquestes declaracions contenen informacions de les dues declaracions esmentades als punts anteriors. Com per exemple, el model 190, que és el resum anual de retencions de rendiments del treball, rendiments d’activitats professionals, premis i altres guanys patrimonials.

Si l’administració detecta que la declaració informativa presentada està incompleta o té dades errònies, la considerarà una infracció greu, segons el que dicta l’article 199 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària. Per aquest motiu, és important que l’entitat sigui molt acurada respecte de la correcció de les dades que declara.

Si l’import de les operacions no declarades o declarades incorrectament representa un percentatge superior al 10, 25, 50 o 75% de l’import de les operacions que s’haurien d’haver declarat, la sanció serà proporcional. En aquest cas, serà del 0,5, 1, 1,5 o 2%, respectivament, de l’import de les operacions no declarades o declarades incorrectament. Si el percentatge és inferior al 10%, s’haurà de pagar una multa fixa de cinc-cents euros.

En cas que es rectifiquin les declaracions abans de rebre un requeriment per part de l’Agència Tributària, no es considerarà com una falta greu, però l’entitat rebrà igualment una sanció per haver presentat fora de termini el model. Així doncs, es considerarà com a falta lleu, segons s’estableix a l’article 198 de la Llei 58/2003.

Les sancions per declaracions fora de termini d’aquest tipus amb requeriment previ són de vint euros per persona declarant, amb un mínim de tres-cents euros. Si la declaració es presenta abans que l’Agència Tributària l’hagi reclamat, la sanció es reduirà un 50% i la sanció mínima serà de cent cinquanta euros.

Finalment, si la sanció és ferma i es paga dins del termini i sense presentar recurs, es veurà reduïda un 40%.

Per resoldre qüestions relacionades amb l'Agència Tributària i altres relatives a la gestió de les entitats sense ànim de lucre es pot contactar amb els serveis d'assessorament.

S’han de presentar els següents models per declarar les retencions referents a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).

• Model 111: aquest document és necessari presentar-lo sempre que l'entitat tingui persones treballadores en plantilla, encara que no hi hagi retencions, quan hagi pagat a persones conferenciants o quan hagi contractat serveis d'una persona que treballa per compte propi (professionals autònomes), entre d’altres.
• Model 115: aquest model s'ha de presentar si l'organització lloga un immoble urbà (els rústics estan exclosos).
• Model 123: document per declarar les retencions i ingressos a compte de l’IRPF, l'Impost sobre Societats o l’impost sobre la renda de no residents, quan l’entitat hagi pagat, durant el trimestre, interessos o altres retribucions de capital.
• Model 216: cal presentar aquest model per declarar les retencions de pagaments a persones físiques, empreses o entitats que fiscalment no resideixen a l'estat espanyol.

Finalment, s’ha de presentar els següents models amb relació a l’Impost de Societats (IS).

• El model 202: formulari amb el qual s’efectuen els pagaments a compte de l’Impost de Societats que, posteriorment, es liquida amb el model 200. Aquest model només s'ha de presentar quan la quota impositiva minorada amb les retencions (casella 599) del darrer model 200 presentat va donar una quantitat positiva.

En cas de tenir dubtes en referència a la presentació d’impostos o altres qüestions sobre la gestió d'organitzacions no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Tal com explica la llei 2/2023, de 16 de març, aquesta mesura addicional té una mirada a llarg termini, ja que a partir d’aquest any la generació del baby boom ha començat a jubilar-se, augmentant notablement les despeses de les pensions fins a l’any 2050. Amb la reforma es vol aconseguir reforçar la capacitat financera del sistema de pensions i establir bases que garanteixin la sostenibilitat del sistema en els pròxims anys.

Per aquest motiu, s'aplicarà una nova cotització que gravarà gradualment la massa salarial que superi la base màxima de cotització. Aquesta mesura entrarà en vigor l’1 de gener l’any 2025.

La reforma de #pensiones tiene distintas medidas específicas para las mujeres:

Complemento de brecha de género: incremento adicional del 10% durante 2024 y 2025
Mejoras en las lagunas de cotización pic.twitter.com/bJo8pczCkM

— Ministerio Inclusión Seguridad Social Migraciones (@inclusiongob) March 19, 2023

Segons l'article 19.3 del Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, de la Llei General de la Seguretat Social, el topall màxim establert per a les bases de cotització de la Seguretat Social s'actualitzarà anualment a partir de la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat.

Aquesta actualització es farà segons el percentatge que revalori les pensions contributives, que es realitza d'acord amb l'Índex de Preus al Consum (IPC). Igualment, hi haurà una quantia fixa anual d’1,2 punts percentuals, amb la finalitat d’augmentar els recursos de la Seguretat Social. L'actualització del topall màxim de les bases de cotització entrarà en vigor l'1 de gener de 2024 i estarà vigent fins a l’any 2050.

Per resoldre dubtes sobre aquesta qüestió o altres relcionades amb la gestió de les organitzacions sense ànim de lucre es pot accedir al servei d'assessorament.

Segons l'Agència Tributària estan obligats a presentar aquest model tots els subjectes passius de l'IVA que hagin presentat autoliquidacions periòdiques d'aquest impost de forma trimestral, és a dir, que hagin presentat algun model 303 al llarg de l’exercici.

En canvi, no estan obligades a fer la declaració informativa de l'IVA aquelles entitats que hagin presentat el model 303 mensualment, ja sigui perquè s’hagin inscrit al règim de devolució mensual de l’IVA (REDONI'M) o perquè estiguin dins del sistema de subministrament immediat d’informació (SII).

També estan exonerades aquelles entitats que presentin declaracions d’IVA exclusivament amb motiu de la facturació per arrendaments o subarrendaments de propietats. A canvi, han de complimentar de manera més extensa el model 303 del quart trimestre.

La declaració anual de l’IVA, model 390, ha de presentar-se entre l'1 i 30 del mes de gener següent a l'any de la declaració corresponent. En cas que l’últim dia d’aquest període sigui festiu o cap de setmana, el termini es trasllada al primer dia hàbil següent.

La presentació del model 390 només es pot fer telemàticament des del portal de l’Agència Tributària. Per omplir el formulari web, cal disposar de certificat electrònic de l’entitat, en la modalitat de representant de persona jurídica.

Abans de presentar el model 390, cal comprovar que les dades que s’inclouen coincideixen amb la suma dels imports indicats en les quatre declaracions trimestrals del model 303 presentades al llarg de l’any, així com amb les dels models 349, si s’han fet operacions intracomunitàries al llarg de l’exercici.

El formulari web del model disposa d’un sistema de comprovacions que pot ajudar l’entitat, ja que detecta si els imports consignats en els diferents apartats no quadren amb els totals declarats.

És important indicar correctament la dada del volum total de vendes exemptes i no exemptes a l’apartat 10 del model, perquè aquesta dada, posteriorment, serà comparada amb la qual es declari com a volum de vendes en l’impost de societats (model 200) que es presentarà referent al mateix exercici.

Per tal de resoldre dubtes sobre aquest model o altres qüestions referents a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

En aquest punt, cal assegurar-se que es tenen registrades totes les despeses i ingressos el període de meritació dels quals correspon amb l’exercici que s’està tancant.

Els més habituals poden ser les següents:

• Recompte i registre de variacions a la valoració de les existències de mercaderies, tenint-ne en compte l’inventari en la data de tancament.
• Dotacions per a les amortitzacions anuals dels immobilitzats materials i intangibles que hi hagi a l’entitat. S'ha de revisar també si cal donar de baixa algun element de l’immobilitzat, en cas que ja no estigui en ús o no pertanyi a l’entitat.
• Aplicació als ingressos de la part proporcional a l’amortització de les subvencions o donacions que s'hagin concedit a l’entitat per a l'adquisició dels immobilitzats.
• Dotació de possibles provisions, en cas que algun element patrimonial de l’organització hagi perdut valor respecte de la valoració que figuri en el registre comptable i sempre que aquesta pèrdua de valor pugui ser reversible.
• Ajustaments per periodificació. Si alguna despesa no és totalment imputable a l’exercici (per exemple, una assegurança pel període de l’1 de juny al 31 de maig de l’any següent), s’haurà de fraccionar amb base a aquesta temporalitat i, la part que correspongui a l’any següent, caldrà deixar-la en un compte de despeses avançades. S'ha de fer el mateix amb els ingressos. Potser s’ha emès una factura amb data de l’exercici que s’està tancant, però una part de la feina es farà durant l’exercici següent, o una subvenció registrada en aquest exercici s’ha d’executar en part a l’exercici següent. Per fer aquests ajustaments s’utilitzen els comptes 480 per a despeses avançades i els comptes 485 i 132. En cas que aquests comptes tinguin saldos que provinguin de l’obertura, s'ha de revisar si cal aplicar a la despesa o a l'ingrés de l’exercici que s’està tancant, respectivament, els saldos que es van deixar a l’any anterior.

El pas final per tancar definitivament l'exercici és executar el procés de tancament que el programa de comptabilitat té incorporat.

En primer lloc, i sempre que no s’hagi emprat aquesta dada per a l’arxiu dels documents comptables, s’executa el procés de tornar a fer la numeració automàtica dels assentaments, perquè tinguin una numeració correlativa a les dates de registre.

A continuació, s’executa el procés de tancament i obertura de l’exercici següent. En aquest procés, el programa comptable fa l'assentament de regularització: deixa a zero tots els saldos dels grups sis (despeses) i set (ingressos), contra el compte 129 de l’excedent de l’exercici.

Seguidament, fa l'assentament de tancament: deixa a zero tots els saldos dels grups de l'u al cinc del pla general de comptabilitat. Finalment, fa l’assentament d’obertura de l’any següent, recuperant els mateixos saldos dels grups de l'u al cinc i deixant-los preparats per començar el registre comptable del nou exercici.

La darrera tasca a fer és l'obtenció dels llistats de balanços que serveixen per preparar l’assemblea on es presentaran els comptes. Habitualment són els següents:

• Balanç de situació
• Compte d’explotació o de resultats (també anomenat de pèrdues i guanys)
• Balanç de comprovació de sumes i saldos
• Llibre diari
• Llibre major

Per resoldre dubtes sobre el tancament comptable i altres qüestions relatives a la gestió econòmica de les entitats sense ànim de lucre es pot consultar a través dels serveis d'assessorament.