Econòmic

L'obligació que tenen algunes entitats de retenir i d'ingressar posteriorment les retencions queda recollida a la llei de l'IRPF (Llei 35/2006) i al reglament de l'IRPF (Reial decret 439/2007). S’hi estableix que qualsevol persona jurídica (com són les associacions i fundacions) que satisfaci determinat tipus de rendes està obligada a fer la tasca de retenir, per compte d'Hisenda, un determinat import que representa un pagament a compte de l'IRPF de la persona que rep aquestes rendes.

Les rendes sotmeses a retenció es detallen a l’article 75 del reglament anteriorment esmentat. Aquest article conté tres apartats: en el primer i el segon es detallen les rendes subjectes a retenció i en el tercer apartat, les que hi resulten exemptes.

Per tant, per estar obligada a presentar el model 111, cal que l'entitat satisfaci rendiments en concepte de:

• Rendiments del treball: perquè tingui personal contractat laboralment o bé conferenciants que no siguin professionals autònoms/es.
• Rendiments d'activitats professionals: perquè algun professional autònom/a els hagi emès una factura.
• Beques o premis atorgats per un import superior als 300 euros.

Aquests són els més habituals per a les entitats no lucratives, però es pot consultar el detall complet de les rendes sotmeses a retenció al text de l'article 75 anteriorment esmentat.

Abans de presentar el primer model 111, l'entitat haurà de comunicar a Hisenda que comença a satisfer rendiments sotmesos a retenció. La comunicació es fa mitjançant la presentació del model 036 i el termini per fer-ho és d'un mes a partir del moment en què es genera l'obligació.

De la mateixa manera, en el moment en què es deixen de satisfer els rendiments, caldrà fer una nova declaració censal per comunicar la baixa en el cens de retenidors. El termini també serà d'un mes a partir del moment en què cessi l'obligació.

Al mes de gener de l'any següent, caldrà presentar una declaració informativa amb el detall de tots els imports satisfets i retinguts, especificant quins han estat els perceptors/es i en quin concepte s'han abonat les quantitats satisfetes, entre altres dades: és el model 190.

Finalment, l'entitat estarà obligada a emetre un certificat a cada perceptor/a amb el total de quantitats satisfetes al llarg de l'any i de les retencions que se li han practicat, perquè tingui les dades necessàries per confeccionar la seva declaració de la renda.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

A partir de l’acord arribat el gener de 2023, el salari mínim interprofessional passa de 1.000 a 1.080 euros bruts al mes. Cal assenyalar que l’SMI es calcula en catorze pagues, per tant, el sou brut anual se situa aquest any en 15.120 euros. No obstant això, en cas que les pagues extres s’abonin de forma prorratejada, és a dir en dotze pagues, el sou queda en 1.260 euros bruts al mes.

A més a més, l’SMI està calculat sobre una jornada completa. Amb la qual cosa, en cas de jornades inferiors s’ha de fer el càlcul proporcional.

Amb aquesta modificació es veuen beneficiades només aquelles persones treballadores per compte d’altri que cobren l’SMI. En cas que el salari vingui determinat per un conveni col·lectiu, aquest -a priori- preval. Malgrat això, cal tenir en compte que la normativa marca que els salaris establerts segons conveni col·lectiu no poden ser inferiors a l’SMI en el còmput anual.

També cal assenyalar que la pujada de 80 euros mensuals no afecta aquelles persones que anualment cobren per sobre del salari mínim interprofessional. Per tant, aquelles organitzacions que no paguen cap SMI no han de fer canvis en les nòmines a conseqüència d’aquesta aprovació.

Aquest model és una declaració informativa que han de presentar les entitats a l'Agència Tributària per informar de les operacions (compres i vendes) que han dut a terme durant l’exercici fiscal amb terceres persones, entitats o empreses. L’objectiu d’aquesta declaració és que l’Agència Tributària pugui creuar dades sobre aquestes operacions i detectar possibles factures que no hagin estat declarades, entre altres irregularitats.

El model 347 inclou informació i dades personals, és a dir, amb transcendència tributària. Això significa que cal presentar obligatòriament aquesta informació a Hisenda perquè la pugui fer servir per configurar els esborranys de les declaracions de l'IRPF. En tractar-se d'una declaració tan important les sancions poden ser dures.

El període per presentar el model 347 és durant el mes de febrer de l’any següent al qual corresponen les dades a declarar. Enguany, la presentació de l’exercici del 2022 serà de l’1 al 28 de febrer de 2023. Aquestes dates poden canviar si el 28 de febrer cau en cap de setmana o festiu, perquè en aquest cas el termini finalitzaria el dilluns següent.

D’altra banda, actualment la presentació s’ha de fer obligatòriament de forma telemàtica. En aquest cas, cal disposar d’un certificat o signatura digital a nom de l’entitat, de representant de persona jurídica. També hi ha la possibilitat d’emprar el certificat d’un gestor/a amb capacitat per fer tràmits amb Hisenda.

Si no es presenta el model 347 durant el període establert (indicat anteriorment), l’entitat obligada a declarar-lo pot rebre una sanció en funció del temps que hagi passat des del moment en què havia de fer-ho.

Si es presenta fora de termini, però abans de rebre el requeriment d'Hisenda, la sanció és de 10 euros per cada persona declarada, amb un mínim de 150 euros i un màxim de 10.000. En cas que es faci l'abonament de la sanció en període voluntari, sense haver sol·licitat cap ajornament o fraccionament del pagament, o sense haver interposat cap recurs o reclamació s'aplica una reducció del 40%.

D'altra banda, si la presentació es fa després d'haver rebut un requeriment, la sanció és del doble. Això suposa 20 euros per cada declarat/da, amb un mínim de 300 euros i un màxim de 20.000. Si no es presenta cap recurs o reclamació també s'hi aplica la reducció.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Per tal de facilitar l’emplenament del model 303 l’Agència Tributària des de 2021 té en funcionament 'Pre303. Un servei per a tothom'.

El Pre303 consisteix en un servei d’ajuda al qual s’accedeix amb el certificat digital de l’entitat, que facilita la confecció del model 303 oferint determinades caselles ja emplenades, com per exemple la cartera de quotes a compensar a favor de l’entitat que s’hagin generat en liquidacions prèvies.

També permet consultar i actualitzar les dades censals que li constin a l’Agència Tributària en relació amb l’IVA, eliminant la possibilitat de discrepàncies que podrien originar demores en la tramitació d’una devolució o en l’inici d’un procediment de comprovació (el que s'entén habitualment per una inspecció) respecte d’aquest impost.

El servei està disponible tant pels models 303 que estiguin dins de termini de liquidació habitual com per aquelles declaracions extemporànies (fora de termini) que s’hagin de presentar, i també per a declaracions complementàries.

En cas que l’entitat estigui inclosa en l'SII (Subministrament Immediat d’Informació), on es porten els llibres de registre de l’IVA directament des de la seu electrònica d'Hisenda, també es podran consultar els imports que hi constin en els llibres agregats. Aquest sistema SII només és d’aplicació obligatòria per a les entitats que facturin més de 6.010.121,04 €, però s'hi pot optar de forma voluntària.

L’accés al servei Pre303 es fa directament des de l'opció de presentació del model 303 que hi ha a la web de l’Agència Tributària.

Altres funcionalitats, a més de les explicades en els apartats anteriors, són les que s’indiquen a continuació:

• Identificació: al primer apartat del model es troben quasi totes les caselles emplenades, tret d'aquelles que hagi d'informar la persona contribuent en el moment de la presentació si fos necessari (per exemple, si ha rebut alguna factura en règim d’IVA de llibre de caixa, si es troba en situació de concurs de creditors, etc.).
• Liquidació: aquest apartat només està disponible per a les persones contribuents de l'SII amb accés als llibres agregats. Aquí es troben les dades econòmiques de l'autoliquidació de l'impost, en la qual la persona contribuent veu els imports incorporats a totes les caselles.
• Activitats realitzades a l'exercici: visualització de les activitats de l'última autoliquidació de l'exercici per a les persones contribuents exonerades de presentar el model 390 com, per exemple, les que només hagin emès factures en concepte d’arrendament.
• Operacions realitzades a l'exercici: només disponible per a persones contribuents SII amb accés als llibres agregats i en l'última autoliquidació de l'exercici.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

El model 303 s’utilitza per realitzar la liquidació trimestral de l'IVA a l’Agència Tributària. El resultat d’aquesta declaració és la diferència entre l'IVA repercutit a les factures de vendes i l’IVA suportat deduïble a les factures de despeses.

Si l'activitat de l’entitat està subjecta a IVA, està obligada a realitzar la presentació del model 303. Aquesta presentació s’ha de realitzar independentment de si el resultat de la declaració és a ingressar, amb signe negatiu o a zero.

Per tal de facilitar l’elaboració i presentació d’aquest model, l’Agència Tributaria ha desenvolupat l’eina Pre303, que pot ajudar amb el tràmit.

El segon pas, és emplenar les caselles corresponents a l'IVA deduïble, referents a les compres realitzades per l’entitat. En aquest cas, a les caselles de la 'columna base' s’han de posar les diverses bases imposables que figurin a les factures de compres i que siguin deduïbles, i a les caselles de la 'columna quota' es consignan els imports que l’organització tingui dret de deduir, en funció del règim de deduccions que tingui l’entitat.

Si tots els ingressos de l’entitat estan generant IVA, es pot deduir la totalitat de l’IVA suportat a les compres, sempre que aquestes hagin estat necessàries per desenvolupar les activitats i estiguin documentades amb factura completa.

Però si es té una part de la facturació subjecta i una altra exempta, les factures de les compres només es podran deduir de forma parcial en funció de la modalitat de prorrata que estigui aplicant l’entitat.

Dins de l’apartat de l’IVA deduïble, cal separar les bases i quotes suportades segons si són operacions interiors, intracomunitàries o importacions, i també segons si es tracta d’operacions corrents o si són compres de béns d’inversió. Als efectes de l’IVA, només tenen aquesta consideració les compres d’immobilitzats que superin els 3.000 euros.

Si s’han produït compres amb inversió de subjecte passiu, la part deduïble no es declara de forma separada, com en l’apartat de l’IVA meritat, sinó que s’ha d’incloure dins dels apartats destinats a les quotes suportades en operacions interiors.

A la declaració del quart trimestre cal omplir la casella 43, en cas que calgui fer regularitzacions en les deduccions aplicades en anys anteriors en béns d’inversió i la casella 44, si hi ha diferències entre la prorrata que s’ha aplicat de forma provisional i la que ha resultat definitiva per l’exercici que s’està liquidant.

El resultat de la liquidació és la diferència entre les caselles 27 (quota meritada) i la 45 (total a deduir).

Aquelles organitzacions que facturin fora del territori nacional no han d'incloure la informació sobre l'import de les vendes i serveis oferts a les caselles ordinàries, ja que no reporten quotes d’aquest impost. Aquesta informació s’ha d’incloure en l'apartat d'informació addicional, un bloc merament informatiu on només s’han de reflectir les operacions facturades sense IVA, però que han originat dret a deducció. Principalment, són les vendes intracomunitàries i exportacions.

El model 123 és el document amb el qual es presenta la declaració trimestral sobre les retencions i ingressos a compte de l’IRPF, l'Impost Sobre Societats o l’Impost Sobre la Renda de no Residents, quan l’entitat ha pagat, durant el trimestre, interessos o altres retribucions de capital, principalment sobre préstecs no bancaris.

La presentació d’aquest model obliga també a presentar una declaració informativa anual, el model 193, que és el resum anual de les retencions i ingressos dels rendiments sobre el capital mobiliari. L’obligació neix quan s’hagi presentat algun model 123 durant l’any corresponent, i es fa durant el mes de gener de l’any següent.

Pel que fa al termini de presentació i pagament bancari del model 123, s’ha de presentar cada trimestre:

• Primer trimestre: de l'1 al 20 d'abril.
• Segon trimestre: de l'1 al 20 de juliol.
• Tercer trimestre: de l'1 al 20 d'octubre.
• Quart trimestre: de l'1 al 20 de gener de l'any següent de l'exercici, respecte de l’últim trimestre de l’any anterior.

Si l’entitat opta per la modalitat de pagament per domiciliació, aquests terminis s’escurçaran 5 dies.

En el cas que l’entitat tingui un volum d'operacions superior a 6.010.121,04 euros la presentació s'ha de realitzar de forma mensual. El termini en aquest cas és de l'1 al 20 de cada mes.

Aquest model s’ha de presentar de forma telemàtica. Per aquest motiu, cal tenir el certificat electrònic de representant de persona jurídica de l’entitat per poder dur a terme la tramitació.

Finalment, cal recordar que cal fer les altes i baixes censals corresponents, mitjançant presentacions de Declaracions Censals del model 036, quan l’entitat no realitzi aquest model de forma habitual.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Durant l’1 i el 20 dels mesos de gener (referent a l’últim trimestre de l’any natural anterior), abril, juliol i octubre s’han de presentar els models trimestrals de retencions de l’IRPF.

• Model 111: declaració trimestral de les retencions en concepte de l’IRPF, quan s’han fet pagaments a persones físiques.
• Model 115: declaració trimestral sobre les retencions i ingressos per rendes o rendiments procedents d’arrendaments o sotsarrendament d’immobles urbans, quan l’entitat té algun local llogat.
• Model 123: declaració trimestral per presentar les retencions i els ingressos a compte de l’IRPF, Impost sobre Societats i l'impost sobre la renda de no residents, quan s’han pagat interessos de préstecs no bancaris i d’altres rendiments de capital.
• Model 216: declaració trimestral de les retencions de pagaments a persones físiques, empreses o entitats considerades no residents a Espanya a efectes fiscals, quan s’han abonat retribucions a persones físiques o jurídiques, no residents, que hagin fet treballs per a l’entitat dins de territori espanyol.

Pel que fa a l’impost sobre el valor afegit (IVA), les organitzacions hauran de presentar aquests models entre l’1 i el 30 de gener i l’1 i el 20 dels mesos d’abril, juliol i octubre.

• Model 303: declaració trimestral d’autoliquidació d’IVA.
• Model 349: declaració informativa de les operacions (compra o venda) de béns o serveis duts a terme entre empreses o entitats subjectes a l’IVA, inscrites en el Registre d’Operadors Intracomunitaris d’Hisenda (ROI).
• Model 390: resum anual de totes les autoliquidacions presentades durant l’exercici. L’han de presentar les entitats que hagin tramitat algun model 303. Només s’ha de presentar entre l’1 i el 30 de gener.

En aquest calendari fiscal del 2023 cal afegir el 10 d’abril com a data inici de la campanya de la renda 2022, que han de presentar les persones físiques. Des d’aquesta data estarà disponible el tràmit a través d’internet. El termini màxim per a la seva presentació és el 27 de juny.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Durant l’1 i el 20 dels mesos de gener (referent a l’últim trimestre de l’any natural anterior), s’han de presentar els models trimestrals de l’IRPF:

• Model 111: declaració trimestral de les retencions i ingressos fetes en l’IRPF.
• Model 115: declaració trimestral sobre les retencions i ingressos per rendes o rendiments procedents d’arrendaments o sotsarrendament d’immobles urbans.
• Model 123: declaració trimestral per presentar les retencions i els ingressos a compte de l’IRPF, Impost sobre Societats i l'impost sobre la renda de no residents.
• Model 216: declaració trimestral de les retencions de pagaments a persones físiques, empreses o entitats considerades no residents a Espanya a efectes fiscals.

A més a més, entre l'1 i el 20 de gener també cal presentar el model 993. En aquest cas hi estan obligades les entitats que tenen la finalitat de fomentar la recerca científica i el desenvolupament i la innovació tecnològics; de fomentar la llengua catalana, o les associacions i fundacions inscrites en el Registre d'Entitats de Medi Ambient, que hagin rebut donatius procedents de persones físiques, residents a Catalunya. Aquest model, a diferència de tota la resta, es presenta a l’Agència Tributària de Catalunya, i no a l’estatal.

En relació a l’últim trimestre de l’any, entre l’1 i el 30 de gener, les organitzacions hauran de presentar els següents models pel que fa a l’impost sobre el valor afegit (IVA).

• Model 303: declaració trimestral d’autoliquidació d’IVA.
• Model 349: declaració informativa de les operacions (compra o venda) de béns o serveis duts a terme entre empreses o entitats subjectes a l’IVA, inscrites en el Registre d’Operadors Intracomunitaris d’Hisenda.
• Model 390: resum anual de totes les autoliquidacions presentades durant l’exercici. L’han de presentar les entitats que hagin tramitat algun model 303. Només s’ha de presentar entre l’1 i el 30 de gener.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

L'article 2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de subvencions defineix subvenció com; “tota disposició dinerària realitzada per les administracions públiques, a favor de persones públiques o privades, i que compleixi els següents requisits”:

• Que el lliurament es realitzi sense contraprestació directa dels beneficiaris/es.
• Que el lliurament estigui subjecte al compliment d'un determinat objectiu, l'execució d'un projecte, la realització d'una activitat, l'adopció d'un comportament singular, ja realitzat o per desenvolupar, o la concurrència d'una situació, devent el beneficiari/a complir les obligacions materials i formals que s'haguessin establert.
• Que el projecte, l'acció, conducta o situació finançada tingui per objecte el foment d'una activitat d'utilitat pública o interès social o de promoció d'una finalitat pública.

El compte justificatiu de la subvenció ha d'incloure una memòria econòmica abreujada amb els costos del projecte. En la memòria ha de quedar clar la correlació entre la despesa i la descripció del treball efectuat.

Per una correcta realització d'un informe d'auditoria, l'entitat haurà de posar a la disposició de l'auditor/a tota la documentació que aquest pugui requerir per a la realització del seu treball. En els supòsits en els quals l'auditor no se li faciliti tota la documentació necessària, aquest podrà incloure una limitació a l'abast en el seu informe d'auditoria, indicant el motiu i la causa d'aquesta.

A més, els documents, llibres i registres utilitzats en l'execució de l'auditoria hauran de ser conservats per si fos necessari aplicar les comprovacions i controls previstos per la legislació.

La memòria econòmica abreujada inclourà, com es detalla en les bases reguladores de la subvenció, un contingut mínim amb un estat representatiu de les despeses incorregudes en la realització de l'activitat o activitats subvencionades. Tals despeses hauran d'anar degudament agrupades, i, en el cas que fos pertinent, amb anotació de les quantitats inicialment pressupostades i les desviacions esdevingudes.