Econòmic

Per tal de facilitar l’emplenament del model 303 l’Agència Tributària des de 2021 té en funcionament 'Pre303. Un servei per a tothom'.

El Pre303 consisteix en un servei d’ajuda al qual s’accedeix amb el certificat digital de l’entitat, que facilita la confecció del model 303 oferint determinades caselles ja emplenades, com per exemple la cartera de quotes a compensar a favor de l’entitat que s’hagin generat en liquidacions prèvies.

També permet consultar i actualitzar les dades censals que li constin a l’Agència Tributària en relació amb l’IVA, eliminant la possibilitat de discrepàncies que podrien originar demores en la tramitació d’una devolució o en l’inici d’un procediment de comprovació (el que s'entén habitualment per una inspecció) respecte d’aquest impost.

El servei està disponible tant pels models 303 que estiguin dins de termini de liquidació habitual com per aquelles declaracions extemporànies (fora de termini) que s’hagin de presentar, i també per a declaracions complementàries.

En cas que l’entitat estigui inclosa en l'SII (Subministrament Immediat d’Informació), on es porten els llibres de registre de l’IVA directament des de la seu electrònica d'Hisenda, també es podran consultar els imports que hi constin en els llibres agregats. Aquest sistema SII només és d’aplicació obligatòria per a les entitats que facturin més de 6.010.121,04 €, però s'hi pot optar de forma voluntària.

L’accés al servei Pre303 es fa directament des de l'opció de presentació del model 303 que hi ha a la web de l’Agència Tributària.

Altres funcionalitats, a més de les explicades en els apartats anteriors, són les que s’indiquen a continuació:

• Identificació: al primer apartat del model es troben quasi totes les caselles emplenades, tret d'aquelles que hagi d'informar la persona contribuent en el moment de la presentació si fos necessari (per exemple, si ha rebut alguna factura en règim d’IVA de llibre de caixa, si es troba en situació de concurs de creditors, etc.).
• Liquidació: aquest apartat només està disponible per a les persones contribuents de l'SII amb accés als llibres agregats. Aquí es troben les dades econòmiques de l'autoliquidació de l'impost, en la qual la persona contribuent veu els imports incorporats a totes les caselles.
• Activitats realitzades a l'exercici: visualització de les activitats de l'última autoliquidació de l'exercici per a les persones contribuents exonerades de presentar el model 390 com, per exemple, les que només hagin emès factures en concepte d’arrendament.
• Operacions realitzades a l'exercici: només disponible per a persones contribuents SII amb accés als llibres agregats i en l'última autoliquidació de l'exercici.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Aquest model és una declaració informativa que han de presentar les entitats a l'Agència Tributària per informar de les operacions (compres i vendes) que han dut a terme durant l’exercici fiscal amb terceres persones, entitats o empreses. L’objectiu d’aquesta declaració és que l’Agència Tributària pugui creuar dades sobre aquestes operacions i detectar possibles factures que no hagin estat declarades, entre altres irregularitats.

El model 347 inclou informació i dades personals, és a dir, amb transcendència tributària. Això significa que cal presentar obligatòriament aquesta informació a Hisenda perquè la pugui fer servir per configurar els esborranys de les declaracions de l'IRPF. En tractar-se d'una declaració tan important les sancions poden ser dures.

El període per presentar el model 347 és durant el mes de febrer de l’any següent al qual corresponen les dades a declarar. Enguany, la presentació de l’exercici del 2023 serà de l’1 al 29 de febrer de 2024. Aquestes dates poden canviar si el 29 de febrer cau en cap de setmana o festiu, perquè en aquest cas el termini finalitzaria el dilluns següent.

D’altra banda, actualment la presentació s’ha de fer obligatòriament de forma telemàtica. En aquest cas, cal disposar d’un certificat o signatura digital a nom de l’entitat, de representant de persona jurídica. També hi ha la possibilitat d’emprar el certificat d’un gestor/a amb capacitat per fer tràmits amb Hisenda.

Si no es presenta el model 347 durant el període establert (indicat anteriorment), l’entitat obligada a declarar-lo pot rebre una sanció en funció del temps que hagi passat des del moment en què havia de fer-ho.

Si es presenta fora de termini, però abans de rebre el requeriment d'Hisenda, la sanció és de 10 euros per cada persona declarada, amb un mínim de 150 euros i un màxim de 10.000. En cas que es faci l'abonament de la sanció en període voluntari, sense haver sol·licitat cap ajornament o fraccionament del pagament, o sense haver interposat cap recurs o reclamació s'aplica una reducció del 40%.

D'altra banda, si la presentació es fa després d'haver rebut un requeriment, la sanció és del doble. Això suposa 20 euros per cada declarat/da, amb un mínim de 300 euros i un màxim de 20.000. Si no es presenta cap recurs o reclamació també s'hi aplica la reducció.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Entre l’1 i el 20 de gener (referent a l’últim trimestre de l’any natural anterior), s’han de presentar els models trimestrals de l’IRPF:

• Model 111: declaració trimestral de les retencions i ingressos fets en l’IRPF.
• Model 115: declaració trimestral sobre les retencions i ingressos per rendes o rendiments procedents d’arrendaments o sotsarrendament d’immobles urbans.
• Model 123: declaració trimestral per presentar les retencions i els ingressos a compte de l’IRPF, l'Impost sobre Societats (IS) i l'Impost sobre la Renda de no Residents (IRR).
• Model 216: declaració trimestral de les retencions de pagaments a persones físiques, empreses o entitats considerades no residents a Espanya a efectes fiscals.

A més a més, entre l'1 i el 20 de gener també cal presentar el model 993. En aquest cas, hi estan obligades les entitats que tenen la finalitat de fomentar la recerca científica i el desenvolupament i la innovació tecnològics; de fomentar la llengua catalana, o les associacions i fundacions inscrites en el Registre d'Entitats de Medi Ambient, que hagin rebut donatius procedents de persones físiques residents a Catalunya. Aquest model, a diferència de tota la resta, es presenta a l’Agència Tributària de Catalunya, i no a l’estatal.

En relació amb l’últim trimestre de l’any, entre l’1 i el 30 de gener, les organitzacions han de presentar els següents models pel que fa a l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA):

• Model 303: declaració trimestral d’autoliquidació d’IVA.
• Model 349: declaració informativa de les operacions (compra o venda) de béns o serveis duts a terme entre empreses o entitats subjectes a l’IVA, inscrites en el Registre d’Operadors Intracomunitaris d’Hisenda.
• Model 390: resum anual de totes les autoliquidacions presentades durant l’exercici. L’han de presentar les entitats que hagin tramitat algun model 303.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Tot el que cal saber sobre el calendari fiscal del 2024

Les entitats han de tenir present el calendari de l’Agència Tributària per tal de complir amb les obligacions fiscalshttps://t.co/lfZBYmQR7d

— Xarxanet Actualitat (@xarxanetorg) December 25, 2023

Durant l’1 i el 20 dels mesos de gener (referent a l’últim trimestre de l’any natural anterior), abril, juliol i octubre s’han de presentar els models trimestrals de retencions de l’IRPF.

• Model 111: declaració trimestral de les retencions en concepte de l’IRPF, quan s’han fet pagaments a persones físiques.
• Model 115: declaració trimestral sobre les retencions i ingressos per rendes o rendiments procedents d’arrendaments o sotsarrendament d’immobles urbans, quan l’entitat té algun local llogat.
• Model 123: declaració trimestral per presentar les retencions i els ingressos a compte de l’IRPF, Impost sobre Societats i l'impost sobre la renda de no residents, quan s’han pagat interessos de préstecs no bancaris i d’altres rendiments de capital.
• Model 216: declaració trimestral de les retencions de pagaments a persones físiques, empreses o entitats considerades no residents a Espanya a efectes fiscals, quan s’han abonat retribucions a persones físiques o jurídiques, no residents, que hagin fet treballs per a l’entitat dins de territori espanyol.

Pel que fa a l’impost sobre el valor afegit (IVA), les organitzacions hauran de presentar aquests models entre l’1 i el 30 de gener i l’1 i el 20 dels mesos d’abril, juliol i octubre.

• Model 303: declaració trimestral d’autoliquidació d’IVA.
• Model 349: declaració informativa de les operacions (compra o venda) de béns o serveis duts a terme entre empreses o entitats subjectes a l’IVA, inscrites en el Registre d’Operadors Intracomunitaris d’Hisenda (ROI).
• Model 390: resum anual de totes les autoliquidacions presentades durant l’exercici. L’han de presentar les entitats que hagin tramitat algun model 303. Només s’ha de presentar entre l’1 i el 30 de gener.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Les retribucions a persones físiques més habituals que paga una entitat no lucrativa són dels següents tipus:

• Treballadores en nòmina, amb un contracte laboral i alta en la Seguretat Social a càrrec de l’entitat.
• Persones professionals autònomes.
• Col·laboracions esporàdiques en determinats tipus de feina com cursos, tallers, elaboració d’escrits i documents, o similars.

El primer tipus no comporta gaire dificultats, però la distinció entre els altres dos tipus de retribució sovint planteja dubtes.

Si la perceptora és una professional autònoma, caldrà que emeti una factura oficial per la feina realitzada. Sempre que aquesta persona estigui donada d’alta a Hisenda en un epígraf d’activitat del tipus professional o artístic, la factura indicarà una retenció. Pot ser del 15% o bé del 7%, aquesta segona en cas que la professional estigui en l’any d’inici de la seva activitat o els dos immediatament posteriors.

Respecte de l’IVA, la factura haurà de portar-ne o no en funció del tipus de servei que estigui facturant. Si es tracta d’un servei d’educació i formació, dels descrits a l’article 20.1.9é de la Llei 37/1992, de l’IVA, el servei estarà exempt i no carregarà cap import en aquest concepte.

Si es tracta d’un servei artístic prestat per una persona física autònoma, comportarà un IVA del 21%, excepte que l’entitat destinatària del servei es pugui considerar l’organitzadora de l’obra teatral o musical, és a dir que sigui l’encarregada de que aquell espectacle es representi, organitzant tots els mitjans necessaris per a dur-lo a terme. En aquest cas, l’IVA que incorporaria seria del 10%. En cas que s’apliqui alguna exempció, és imprescindible que figuri a la factura l’article i apartat exacte de la llei de l’IVA que empara l’exempció.

Si la retribució correspon a una col·laboració o per l’elaboració d’una obra i la persona no és autònoma, el pagament no es pot documentar amb una factura, ja que és un document de caire mercantil. En aquest cas, la retribució és per un rendiment del treball i no d’activitat professional. Per aquest mateix motiu, mai s’inclourà cap import en concepte d’IVA, ja que la causa d’aquest impost és la venda de béns i/o serveis fets per empresaris, i la persona perceptora no actua com a tal.

El document correcte seria un rebut, minuta o liquidació, on han de figurar les dades personals (nom complert, DNI i adreça) de la col·laboradora, la data de realització i descripció de la feina, l’import de la retribució, una retenció del 15% que se li ha de restar, i l’import net a pagar.

És convenient també, perquè quedi clara la naturalesa de la retribució, incloure una frase similar a la següent: activitat no subjecta a IVA per tractar-se de retribució puntual de rendiments del treball, segons l'art. 17.2.c de la Llei 35/2006, de l'IRPF. El rebut el pot fer la perceptora, però és habitual que ho prepari l’entitat que farà el pagament. En qualsevol dels dos casos, cal que la perceptora ho signi per tal que tingui validesa legal.

Pel que fa a les factures, existeixen dos tipus, la simplificada i la completa.

La factura simplificada substitueix el que abans es coneixia com a tiquet, i es pot expedir en els següents supòsits:

• Quan l'import total IVA inclòs no excedeixi els 400 euros.
• Quan sigui una factura rectificativa que modifica una altra factura simplificada.
• Quan l’import no excedeixi els 3.000 euros (IVA inclòs), per a tots aquells serveis pels quals, fins a final de 2012, es podien emetre tiquets, és a dir: vendes al detall (quan la persona destinatària sigui un consumidor/a final i no un empresari/ària o professional), vendes o serveis en ambulància, vendes o serveis al domicili de la persona consumidora, transports de persones o els seus equipatges, serveis d'hostaleria i restauració (inclòs subministraments de begudes i menjars per ser consumits a l'acte), utilització d'instal·lacions esportives, revelat de fotografies i altres serveis prestats per estudis fotogràfics, aparcament de vehicles, lloguer de pel·lícules, serveis de tintoreria i bugaderia, utilització d'autopistes de peatge i altres que pugui autoritzar l'Agència Tributària.

No es podran emetre factures simplificades per a determinades operacions intracomunitàries ni per a operacions realitzades fora de la Comunitat Europea (CE). En tota la resta de casos, caldrà fer una factura completa.

Les factures completes han de contenir, com a mínim, les següents dades:

• Número i, si s'escau, sèrie. La numeració de les factures dintre de cada sèrie ha de ser correlativa a la data. És obligatori, en tot cas, disposar de sèries específiques per a les factures rectificatives i en alguns altres casos poc habituals.
• La data de l'expedició.
• Nom i cognoms, raó o denominació social completa, tant de qui expedeix la factura com del destinatari/ària de les operacions.
• Número d'identificació fiscal de qui expedeix la factura. El de la persona destinatària s'haurà d'incloure si és un lliurament de béns destinats a altre estat membre de la CE i l'operació està exempta d'acord amb l'article 25 de la Llei de l'IVA, si el destinatari/ària és un subjecte passiu de l'IVA, si són operacions que es realitzen en el territori d'aplicació de l'IVA i la persona empresària que emet la factura estigui establerta en el territori.
• Domicili, tant de l'expenedor/a com de la persona destinatària de la factura.
• Descripció detallada de les operacions, incloent-hi el preu unitari sense IVA de les operacions, així com qualsevol descompte o rebaixa no inclosa en el preu unitari.
• El o els tipus impositius d’IVA (el percentatge) aplicats a les operacions.
• La quota d'IVA que, si és el cas, es repercuteixi. L’import s'ha d'indicar per separat.
• La data amb la qual s'hagin efectuat les operacions que es documenten o bé la què, si escau, s'hagi rebut el pagament avançat, sempre que aquella data sigui diferent de la d'expedició de la factura.
• Si la factura està exempta d’IVA, ja sigui totalment o parcialment, s’ha d’indicar del motiu de l'exempció (fent esment a la normativa concreta o disposició que faci que l’operació sigui exempta).
• Si és el cas, menció expressa de què es tracta d'una facturació per al destinatari/ària o d'una factura per inversió del subjecte passiu.
• Si és el cas, menció expressa de què s'aplica algun dels règims especials de l'IVA, com per exemple el règim especial de les agències de viatges o el règim especial dels béns usats, entre d'altres.
• En alguns casos, per exemple, en l’adquisició de vehicles nous, caldrà incloure altres dades complementàries.

Si a la factura hi ha operacions exemptes i altres no exemptes, o bé s'inclouen operacions subjectes a diferents tipus impositius, caldrà indicar les bases imposables de cadascuna de les operacions per separat.

D’altra banda, quan la destinatària de les operacions facturades estigui actuant en qualitat d'entitat o professional, les factures s'hauran d'expedir com a màxim abans del dia setze del mes immediatament posterior a aquell en el qual s'hagi produït la meritació de l'impost corresponent a aquella operació.

Aquest mateix termini serà el que s’haurà d’acomplir per a la seva tramesa a les destinatàries de les operacions.

L’article 2.1 de l’ORDRE JUS/152/2018, de 12 de setembre, defineix el balanç social com "instrument de comunicació de les entitats amb les administracions, les persones beneficiàries i les benefactores, en què s’exposen les activitats dutes a terme i la seva repercussió social amb la finalitat de justificar l’adequat compliment de les funcions de l’entitat i de difondre’n l’activitat”. Per tant, el balanç social és una eina de rendició de comptes i mesura d’impacte social, ambiental i de bon govern de les organitzacions.

L'objectiu principal és poder analitzar i avaluar des de la perspectiva social, els impactes de la gestió de l'activitat en la societat. D'aquesta manera, permet tenir dades dels estàndards ètics de l'organització. Els principals aspectes que pretén analitzar són la creació d'ocupació, els conflictes socials, la igualtat de gènere i la contaminació ambiental, entre d'altres.

El balanç social, a diferència dels comptes anuals i les memòries econòmiques i d'activitats, no s'ha de presentar ni al protectorat de fundacions ni al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, però sí que s'ha de fer públic. Per aquesta raó, ha de ser fàcilment localitzable en el web de l'entitat i en altres mitjans accessibles a la ciutadania, als grups d'interès i a les administracions. El balanç social s'ha de confeccionar anualment i una vegada publicat, s'ha de mantenir com a mínim durant sis anys.

En cas de no confeccionar o fer públic el balanç social es consideraria una infracció greu per l'incompliment total o parcial del deure de transparència. A continuació, s'expliquen les sancions que es poden imposar per una infracció greu:

• Una multa d'entre 1.000 i 4.000 euros.
• La impossibilitat d’obtenir ajuts i subvencions de l’Administració de la Generalitat de Catalunya durant un any.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

El conveni de col·laboració empresarial en activitats d'interès general és aquell pel qual les entitats beneficiàries del mecenatge, a canvi d'una ajuda econòmica per a la realització de les activitats que efectuen en compliment del seu objecte o finalitat específica, es comprometen per escrit a difondre, per qualsevol mitjà, la participació de l'entitat col·laboradora en les activitats esmentades.

En aquest compromís per escrit entre entitat receptora i col·laborador/a haurien de constar, com a mínim, els aspectes següents:

• El consentiment d'ambdues parts.
• L'Import de l’ajut econòmic.
• Les condicions i mitjans a través dels quals s'efectuarà la difusió de la col·laboració.
• La destinació de l’aportació.

La difusió de la col·laboració no constitueix una prestació de serveis, d'acord amb el que estableix l'article 25 de la Llei 49/2002 i, per tant, l'operació no està subjecta a IVA, consulta vinculant núm. V2725-10 del 16/12/2010 de la Direcció General de Tributs (DGT).

Les quantitats aportades o les despeses realitzades tindran la consideració de despeses deduïbles en la base imposable de l‘Impost de Societats o de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, segons els casos, d’acord amb els articles 25 i 26 de la Llei 49/2002 del mecenatge.

Quan l'ajuda sigui a través de béns o serveis, en principi existirà implicació en termes d'IVA per al col·laborador/a, ja que segons la Llei sobre l'Impost sobre el Valor Afegit es produeix un autoconsum.

Cal fer esment que, darrerament, la Direcció General de Tributs (DGT) està aplicant un criteri diferent pel que fa a la prestació de servei pro-bo, consulta vinculant núm. V0920-16 del 10/03/2016 de DGT.

El model 216 és un document oficial de l'Agència Tributària que s'utilitza per declarar, per part de l’entitat pagadora, les retribucions abonades que estiguin subjectes a l'IRNR. Aquest impost grava les rendes obtingudes a Espanya per persones jurídiques (entitats o grans empreses) i físiques que no tinguin residència fiscal a l'estat espanyol.

L'Ordre EHA/3290/2008, de 6 de novembre recull dos models de declaració de retribucions a persones no residents: el model 216 i el model 296. Mentre que el model 216 es presenta trimestralment per declarar totes les rendes i ingressar els imports retinguts que hi puguin haver, el model 296 representa un resum anual de les retribucions declarades en els models 216 presentats al llarg de l’any.

D'acord amb l’Ordre EHA/3290/2008, mitjançant la qual s’aproven els models 216 i 296, de retencions i ingressos a compte de l'Impost sobre la Renda de no Residents, la presentació del model 216 ha de realitzar-se entre els dies 1 i 20 del mes posterior a la finalització de cada trimestre. Per tant, la declaració s'ha d'efectuar cada mes d'abril, juliol, octubre i gener, sempre i quan s’hagin abonat algun d’aquests tipus de retribucions.

En cas que no se satisfaci cap renda d’aquest tipus en un determinat trimestre, no procedeix la seva presentació. Si la declaració surt a ingressar i s'opta per la modalitat de pagament de domiciliació bancària, el termini finalitzaria el dia quinze.

En el cas del model 296, cal remarcar que es presenta dins del mes de gener de l'any immediatament posterior al qual s'han abonat les rendes. Per tant, si els imports s’han abonat durant l'any 2023, la seva presentació s'efectuarà el gener de 2024.

Ambdós models s’han de presentar de forma obligatòria en la modalitat telemàtica i, per tant, caldrà disposar d'un certificat digital per poder fer el tràmit.

D’entrada, totes les rendes pagades a persones no residents estan sotmeses a retenció. El tipus general és del 24%.

Ara bé, si la persona perceptora presenta a l’entitat pagadora un certificat de la seva residència fiscal en un país determinat, caldrà mirar si aquell país té vigent un conveni per evitar la doble imposició amb l’estat espanyol.

En aquest cas, és possible que la renda pagada quedi exempta de retenció, o que se li hagi d’aplicar un percentatge de retenció diferent.

En qualsevol dels casos, tant els pagaments als quals se’ls ha efectuat una retenció com aquells que han sortit exempts s’han de declarar en els models 216 i 296.

El contracte públic és una figura regulada per la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP). Es tracta d’un acord entre un òrgan o una entitat de sector públic i una persona física o jurídica, que s’anomenarà contractista, mitjançant el qual s’obliga a prestar serveis o a proporcionar determinats béns, a canvi d’un preu acordat.

La contractació pública es regeix per una legislació i un marc jurídic força complicats, i s’ha de fer sobre determinats principis, com ara el d’igualtat de tracte, el de transparència i integritat, el de concurrència, el de publicitat i el d’eficiència. Segons la tipologia de contracte, atès el tipus de contraprestació, hi ha diversos procediments de contractació i licitació (la via d’accés a la contractació pública) que s’han de respectar.

Per a més informació, es pot consultar la guia pràctica per començar a licitar promoguda des de diverses entitats de l’economia social, que s’ha publicat recentment.

En l’àmbit fiscal, el fet de gestionar un contracte públic implica que l’entitat haurà d’emetre factures, sempre en format de facturació electrònica, i caldrà analitzar si l’objecte del contracte està o no subjecte o exempt de l’IVA per saber si s’hauran de presentar liquidacions d’aquest impost. També caldrà que l’entitat estigui donada d’alta en l’Impost d’Activitats econòmiques (IAE) i es generarà l’obligació de presentar declaracions de l’Impost Sobre Societats (IS), i de tributar pel benefici obtingut.

Segons es defineix a l’article 47.1 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, els convenis són acords que es realitzen entre l’Administració pública i una organització amb la finalitat d’aconseguir un objectiu comú.

Poden incloure aportacions dineràries, però també poden no fer-ho, i establir només uns certs compromisos d’accions que no comportin traspàs de diners, sinó que cadascuna de les parts aportin certs mitjans personals i/o econòmics propis.

Els convenis no poden tenir com a objecte les prestacions que siguin pròpies dels contractes públics, és a dir, no es poden utilitzar com a eina per evitar el procediment de licitació en la prestació d’un servei que hagi de ser contractat per part de l’administració.

Quan els convenis comporten aportacions de diners, sovint es poden confondre o barrejar amb la figura de la subvenció. És important poder fer aquesta distinció perquè l’entitat tingui clar si s’ha de regir per la legislació de les subvencions o no en l’execució dels acords que hi hagi al conveni.

La legislació permet que un conveni sigui l’instrument per atorgar una subvenció, però en aquest cas exigeix que compleixin els requisits de la Llei General de Subvencions. La fórmula es fa servir, sobretot, per a vehicular les subvencions directes, aportant a les accions finançades una certa estabilitat i continuïtat. En aquest cas, l’activitat finançada és promoguda directament per l’entitat beneficiària.

En l’àmbit fiscal, les aportacions de diners rebudes en virtut de convenis no tributen en IVA ni en societats, excepte que es pugui interpretar que hi ha una contraprestació de serveis implícita. A continuació, s’expliquen les principals diferències entre els convenis i les subvencions.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.