Recomanacions per a la millora de la gestió del voluntariat

Imatge principal a portada: 
És important estructurar el voluntariat a partir de la participació.  Font: Pexels
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

En aquest recurs es recullen diferents claus i documents que poden ajudar a les entitats a reforçar les capacitats dels seus equips.

El voluntariat és la força principal de les entitats, el motor de la seva feina. Per petit que sigui l'equip, cal coordinar-lo i gestionar-lo, i fer-ho de manera alineada amb els principis, els valors i la missió de l'entitat.

Imatges secundàries: 
És important estructurar el voluntariat a partir de la participació.  Font: Pexels
Subtitols: 
Fer un pla de voluntariat
Implicació de l’equip directiu
Persona responsable
Bibliografia de referència
Continguts: 

La llei 25/2015 del voluntariat i de foment de l'associacionisme obliga a les entitats de voluntariat a tenir un pla de voluntariat. Això no obstant, si no fos una obligació, seria igualment recomanable tenir-ne un, i tot i que un document senzill ja serviria per a complir amb aquest deure, el millor és que sigui el més detallat possible.

Es tracta d'un document que estructura de forma clara i concisa com s’organitzen aquestes persones en el si de l’entitat i el cicle que seguiran. I el que és més important, facilita que el temps que, de forma lliure i solidària, cedeixin aquestes persones sigui de la màxima efectivitat tant per al voluntariat com per a l’entitat.

No existeixen “fórmules màgiques” per a què aquest projecte sigui una eina útil en el dia a dia. Cada entitat ha de fer el seu propi procés de reflexió sobre el model de pla de voluntariat que millor s'adapti a la seva realitat, i, a partir de les seves necessitats particulars, prioritzar les accions a realitzar. Tanmateix, es pot seguir l'estructura esmentada al recurs 'Com fer un pla de voluntariat'.

Per a que l'estructuració de la gestió del voluntariat sigui adequada a l'equip i a les tasques de realitzar, és altament aconsellable comptar amb la participació de les mateixes persones voluntàries i d'estructura en la configuració del pla de voluntariat i de tots els documents de gestió i coordinació del voluntariat. Alhora, els òrgans de govern de l'entitat també s'hauran d'implicar i liderar el procés, construint en pla conjuntament.

Aquesta implicació i lideratge dels òrgans de govern també esdevé una forma de posar en valor i reconèixer l’aportació que les persones voluntàries fan a l’entitat.

Al mateix temps, la participació de l'equip no es pot limitar als moments de configuració, sinó que cal crear una conversa constant, obrint espais d'intercanvi, valoració i retorn. S'aconsella aprofitar els recursos 'Com millorar la participació de la base social de l'entitat' i '6 documents per treballar la participació interna a la vostra entitat' de Xarxanet per a facilitar aquesta acció.

La incorporació de la figura del coordinador o coordinadora del voluntariat és cabdal per donar forma i contingut al projecte de voluntariat. Aquesta persona, a més, esdevé el nexe d’unió entre l’entitat i les persones voluntàries.

Les funcions principals de la coordinació són les de facilitar tot el cicle de voluntariat, des de l’acollida fins a la desvinculació. També és interessant que participi en els processos de selecció. Es tracta de la figura de referència, aquella que acompanyarà aquestes persones durant tot el temps que col·laborin amb l'entitat.

Aquesta acompanyament esdevé essencial per:

  • Assessorar i avaluar, conjuntament, les tasques que les persones voluntàries porten a terme.
  • Conèixer millors els seus interessos i motivacions i treballar la implicació.
  • Detectar les necessitats formatives per desenvolupar la tasca amb qualitat.
  • Facilitar l’alineació amb la missió i visió de l’entitat.
  • Generar espais de participació i presa de decisió de les persones voluntàries
  • Reconèixer i posar en valor la aportació a l’entitat.

Finalment, una bona forma de millorar la gestió del voluntariat és estar al dia de les recomanacions que detallen els diferents manuals. A continuació es llisten diferents continguts, a banda dels ja esmentats en apartats anteriors, que poden ser d'ajut en la tasca de gestió i coordinació del voluntariat:

També es pot visitar l'etiqueta 'Gestió del voluntariat' de Xarxanet, on es publiquen constantment notícies, recursos i documents actualitzats sobre la coordinació i la gestió dels equips de persones voluntàries.

field_vote: 

Les 6 fases del cicle de gestió del voluntariat a les entitats

Imatge principal a portada: 
 Font: Pixabay
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

És un model per a gestionar el voluntariat basat en fases, amb una visió global que permet a l’entitat reflexionar sobre el model que vol i necessita.

El cicle de gestió del voluntariat no se centra només en àrees concretes, sinó que permet tenir una visió integral de totes les fases de col·laboració entre la persona voluntària i l’organització.

Imatges secundàries: 
 Font: Pixabay
Subtitols: 
Passos previs
Definició, captació i selecció
Acollida
Incorporació
Desenvolupament i formació
Acompanyament i reconeixement
Desvinculació
Continguts: 

Abans d'iniciar el cicle de voluntariat com a tal cal fer algunes gestions previes, versades en contextualitzar el voluntariat de manera transversal i establir la manera de gestionar-lo. Les accions que cal desenvolupar en aquest sentit es concreten en tres grans línies:

  • Estructura organitzativa
  • Planificació
  • Sistematització dels processos

A banda de tot això, cal tenir en compte que la importància del voluntariat en les organitzacions fa necessària la presència d’una figura encarregada, tant pel que fa a la gestió com a la coordinació. L’existència o no d’una persona referent en l’àmbit del voluntariat constitueix la primera peça per al futur desenvolupament del projecte. El pas següent consisteix a desenvolupar un pla de voluntariat, on es defineix una orientació evident per al conjunt de l’organització i que permet assegurar-se que l’equip comparteix les mateixes línies generals d’actuació.

Al final d’aquesta primera fase s’estructuren els mecanismes que serviran de guia per a la gestió i la coordinació de les persones voluntàries. La sistematització dels processos en l’àmbit del voluntariat no s’ha d’interpretar com una major instrumentalització d’aquest col·lectiu per als objectius de l’organització, sinó com una manera de facilitar la coordinació del voluntariat amb la resta d’agents que formen part de l’entitat. A més, pot agilitar processos, fet que permet incrementar el temps destinat a les relacions personals.

La primera fase del cicle de voluntariat posa la pedra angular de la resta del procés. Engloba tots aquells elements que l’organització ha de considerar en els passos previs a la incorporació de les persones voluntàries. Un element important que cal tenir en compte en la fase de definició és la concordança entre la missió i els valors de l’organització i els de la persona voluntària. El treball se centra, concretament, en els elements següents:

  • Definició de perfils
  • Definició i difusió de l'oferta
  • Entrevista de candidatures i selecció

Les descripcions dels perfils s’han d’haver fet, en part, en el moment d’elaborar el pla de voluntariat, però s’aniran concretant tant en el moment de la definició dels mateixos com en els posteriors passos de captació i selecció. Algunes qüestions que caldrà contemplar als perfils són: edat, idiomes que parla, valors i actituds que ha de demostrar, motivacions que duen a la persona a fer voluntariat i disponibilitat.

La política de captació que es defineix a l’entitat ha de permetre detectar on es poden trobar els perfils definits, i determinar els canals necessaris per arribar-hi. Una forma pràcticament garantida de trobar voluntariat és publciar l'oferta a les diferents borses de voluntariat disponibles. Algunes plataformes són: Crides al Voluntariat de Torre Jussana, Borsa de Voluntariat de Barcelona Inclusiva, Voluntariat en un clic i Connecta't al voluntariat de la Generalitat de Catalunya. També caldrà publicar l'oferta a les xarxes socials de l'entitat i a la seva web, com a mínim.

És important que la crida no transmeti pura necessitat i interés. Contràriament, el voluntariat partirà d'un fonament instrumental, i això minvarà la seva capacitat transformadora. Una forma d'evitar això és incoporar testimonis a les publicacions i sessions de captació.

Finalment, els processos de selecció que es faran mitjançant entrevistes han de garantir que l’organització incorpora les persones adequades per cobrir els perfils descrits. Durant l'entrevista caldrà recollir dades personals, esbrinar quines són les expectatives de la potencial col·laboració, conèixer si té experiències de voluntariat previes, comprendre el grau de compromís, i, a l'hora, oferir-li informació sobre l'oferta i la missió i els valors de l'entitat. Serà recomanable lliurar un dossier que inclogui una informació clara sobre l'activitat.

S’hi inclouen tots els processos que es duen a terme a partir del moment en què l’organització accepta la persona després de la selecció i quan la persona decideix definitivament incorporar-se al projecte. L’entitat disposa d’una nova col·laboració i ha d’engegar diversos processos propis d’aquesta fase que són:

  • Formalització del compromís voluntari
  • Comunicació de drets i deures
  • Tasques, recursos i horari

En aquest punt és important establir d’alguna manera el compromís de l’entitat i la persona voluntària. Caldrà fer-ho per escrit, clarificant en un document les expectatives de les dues parts, perquè la legislació exigeix l’acord escrit en qualsevol organització. Tota entitat ha de disposar d’aquest document, que explicita la relació i constitueix la base de la col·laboració. L’acord ha d’incloure els drets i les obligacions d’ambdues parts, com a mínim els que estableix la Llei del voluntariat i una assegurança, però també la flexibilitat perquè les dues parts se sentin còmodes.

La carta de compromís és l’expressió escrita de la relació desinteressada del voluntariat i, com a tal, és aconsellable que estigui redactada en un llenguatge adequat a l’estil de l’entitat i de la relació que s’estableix a partir d’aquest moment. Cal evitar terminologia tècnica o confusa que pugui distanciar el document de la realitat comuna a les dues parts. El moment de la signatura del compromís s’ha d’enfocar com un pas més del procés d’acollida, per evitar que es converteixi en un tràmit administratiu que li resti valor.

També serà en aquesta fase que caldrà establir i consensuar amb la persona voluntaria les seves tasques i horaris. Tot i que s'estableixi una certa flexibilitat, això és important per a la coordinació de tot l'equip.

Un cop formalitzada l'entrada de la persona voluntaria a l'entitat, és el moment d'iniciar la seva tasca. Hi ha alguns processos que defineixen aquesta fase:

  • Pòlissa d'assegurances i acreditació
  • Presentació a l'equip
  • Inici de l'acció voluntària

Abans de començar a l'acció voluntària, caldrà que la persona que s'acaba d'incorporar estigui coberta amb la pòlissa d'assegurança de Responsabilitat Civil i Accidents. Un cop confirmat això, és el moment en què el nou voluntariat pot rebre, de ser el cas, l'objecte, dispositiu o vestuari que l'acredirarà com a tal. Pot ser un moment amb una certa cerimònia per a aprofitar i presentar les noves incorporacions a la resta de l'equip i a l'estructura.

Un cop fet això, ja es pot donar pas a l'acció voluntària, sempre, evidentment, amb acompanyament i suport.

És l’etapa de més durada en la relació de les persones voluntàries amb l’entitat. És la fase que reflecteix la vida del voluntariat a l’entitat i, per tant, també l’etapa en què hi ha més àrees d’acció en referència a la gestió del voluntariat. Els eixos al voltant dels quals pivoten les accions d'aquesta fase són:

  • Objectius formatius
  • Competències del voluntariat
  • Planificació i tipologia de les formacions
  • Avaluació

La perspectiva integral de la trajectòria del voluntariat dins de l’organització es potencia durant aquesta etapa. Sovint, es considera que ja s’han dedicat esforços a la coordinació del voluntariat en les fases prèvies de preparació, definició i incorporació, i llavors, una vegada que la persona ja col·labora, les energies s’orienten cap a la seva tasca o responsabilitat. La fase de formació és necessària per a que l'acció doni una millor resposta a la realitat social que atén l'entitat. És per això que caldrà organitzar-la bé, elaborant un pla de formació del voluntariat.

En aquest pla caldrà definir els objectius de la formació, que s'hauran de conjugar amb la missió de l'entitat, així com identificar les necessitats formatives del nou equip. També caldrà treballar la planificació segons les competències del voluntariat que es desenvoluparan durant la tasca (competències cognitives, competències emocionals i metacompetències). El pla també haurà d'especificar els itineraris i els esdeveniments formatius, així com els materials i recursos que es faran servir.

És important valorar l'efectivitat de les formacions. Per això, caldrà avaluar el pla de formació de forma més o menys constant, tot tenir en compte questions quantitatives (nombre de participants i d'accions, hores dedicades...) i qualitatives (satisfacció de les persones participants, aprenentatges adquirits, adequació dels continguts a les necessitats...).

Durant aquesta fase, convé que la persona responsable mantingui el contacte amb el/la voluntari/ària i que s’estableixin reunions amb responsables del projecte per fer-ne un seguiment.

És una de les fases de més importància per fomentar la implicació del voluntariat. En tota tasca voluntària és primordial fer un acompanyament a tot l'equip per a garantir un treball amable i coordinat. Això es pot fer al voltant de tres eixos:

  • Suport personalitzat i calendaritzat
  • Recollir les necessitats del voluntariat
  • Obrir espais d'intercanvi

El seguiment de les persones voluntàries ha de ser constant, des de l'acollida fins la desvinculació. Es tracta de fomentar el sentiment de pertinença, fer que les persones se sentin escoltades tot fomentant una comunicació fluïda i garantint la participació. L'intercanvi constant entre el voluntariat i l'entitat és necessari no només per a mantenir l'equip implicat, sinó també perquè aquestes són les persones que estan al peu del canyó, i escoltar les seves opinions i aportacions permetrà a l'entitat millorar la seva tasca.

A banda de l'acompanyament, mantenir un voluntariat implicat també demana d'accions de reconeixement per part de l'entitat. És cert que la característica que defineix tot el voluntariat és que la seva aportació és gratuïta i, per tant, es descarta la percepció d’aportacions econòmiques o en espècie per fer la seva tasca. No obstant això, l’agraïment i el reconeixement es troben entre les obligacions de l’entitat i es poden plasmar de múltiples maneres, amb l’existència de canals de participació del voluntariat.

El reconeixement ha d’anar molt més enllà de qüestions concretes i valorar la globalitat de l’aportació. Es poden diferenciar les accions de reconeixement segons la seva visibilitat. Entre les més visibles s’inclourien les cartes d’agraïment, per exemple. Els mecanismes menys visibles es fan en el dia a dia i són més intangibles. També es pot distingir segons el seu grau de formalitat, el formal es caracteritza per disposar d’accions, en més o menys grau, establertes i planificades dins del funcionament de l’organització. El reconeixement informal comprèn aquelles accions diàries en què s’agraeix de manera directa l’aportació de la persona.

La desvinculació implica la desaparició de les obligacions mútues que s’estableixen formalment al principi per mitjà de la carta de compromís del voluntariat. Les organitzacions han de ser conscients que aquest moment forma part de la trajectòria de la persona com a voluntari o voluntària i és necessari viure la desvinculació com una etapa més en el cicle del voluntariat. I és que tant la persona que es desvincula com la mateixa entitat necessiten gestionar la sortida, pel que les organitzacions haurien de disposar de sistemes de gestió de la desvinculació. Així, com amb la resta de moments del cicle, hi ha algunes accions que estructuren aquesta fase:

  • Entrevista de comiat
  • Certificat de participació
  • Carta d'agraïment

Sigui quina sigui la raó que ha dut a la persona ha abandonar la tasca de voluntariat, el primer pas del comiat és fer una entrevista de sortida. Serà útil per a conèixer els punts forts i febles de la col·laboració i la gestió que l'entitat fa del voluntariat, però també per a deixar la porta oberta a futures participacions. Es tracta, per tant, de fer una valoració conjunta de l'experiència i plantejar una reflexió, ja sigui al voltant de la gestió d’aquesta persona, sobre les seves funcions i la forma de desenvolupament a l’entitat.

També serà interessant expedir un certificat de participació per a la persona que es desvincula. Sol ser un gest que fa il·lusió, que en molts casos pot permetre a la persona acreditar la seva tasca voluntaria, cosa que és útil en el món laboral, sigui d'una entitat petita o gran. Alhora, també és recomanable enviar cartes d'agraïment personalitzades per a fer un tancament més material de la relació, on també es pot fer referència a futures col·laboracions.

field_vote: 

Ajudes públiques per a víctimes de violència masclista

Imatge principal a portada: 
Un recull per a que les persones víctimes i les entitats que treballen amb elles poden utilitzar de referència.  Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

14 ajudes econòmiques i drets que l’administració pública posa a disposició de les víctimes de violència de gènere.

El patiment de les persones víctimes de violència de gènere no es limita als fets violents com a tal. Les dones que es troben en aquestes circumstàncies i els seus fills i filles pateixen les conseqüències econòmiques i socials abans i després de la condemna del cònjuge, del qual solen trobar-se en severa dependència.

Imatges secundàries: 
Un recull per a que les persones víctimes i les entitats que treballen amb elles poden utilitzar de referència.  Font: Pexels
Subtitols: 
Ajudes econòmiques
Subvencions i drets d’habitatge
Drets i ajudes en l’àmbit laboral
Subvencions en formació
Ajudes per a dones migrades en situació administrativa irregular
Continguts: 

Una de les problemàtiques més feixugues que encaren les víctimes de violència de gènere que en moltes ocasions obstaculitzen la millora de la seva situació és el seu context econòmic. Aquestes són algunes ajudes financeres que els serveis públics posen a disposició d’aquestes persones.

  • Indemnització per a víctimes de violència masclista. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Direcció General de Famílies. Generalitat de Catalunya.

Està destinada a dones, adolescents i nenes amb seqüeles de caràcter greu i a fills i filles de víctimes mortals que en depenien econòmicament. Per a sol·licitar-la, cal tenir la sentència definitiva acreditant la situació de violència i, en cas que la resolució judicial no indiqui l’abast de les conseqüències, també un informe mèdic que les certifiquin. Caldrà fer el tràmit en els dos anys des de la data de notificació de la resolució judicial. Més informació i sol·licitud.

  • Ajuts econòmics de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Direcció General de Famílies. Generalitat de Catalunya.

Adreçats a dones víctimes de violència amb uns nivells de renda inferiors al 75% del salari mínim interprofessional i a qui costa trobar feina per qüestions com l’edat, la manca de preparació o altres raons socials, cosa que caldrà acreditar mitjançant un informe del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). També caldrà presentar l’ordre de protecció, la sentència condemnatòria dels fets o l’informe del Ministeri Fiscal. La sol·licitud s’haurà de fer mentre les mesures de protecció, siguin cautelars o de sentència ferma, estiguin vigents. Més informació i sol·licitud.

  • Renda Activa d’Inserció (RAI). Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE).

Aquesta ajuda és per a col·lectius amb ingressos inferiors al 75% del salari mínim interprofessional, amb dificultat de trobar feina i en situació de necessitat econòmica. En el cas de les dones víctimes de violència de gènere, es limita a aquella exercida pel cònjuge o la persona amb qui té una relació d’afectivitat, sobre ella o sobre els fills, filles o pares. S’haurà de sol·licitar fent registre al SOC i demanant una cita prèvia al SEPE. Més informació.

  • Pensions d’orfandat. Pensions de Classes Passives. Ministeri d’Economia i Hisenda.

La podran sol·licitar els fills i filles menors de 21 anys, o de 25, en cas que es trobin estudiant o sense recursos. Per a les persones víctimes de violència de gènere s’han inclòs algunes millores. Més informació i sol·licitud.

En molts casos les situacions de violència masclista es dilaten en el temps perquè la víctima o víctimes no aconsegueixen abandonar el domicili on es produeixen les agressions per raons econòmiques. Les persones que es troben en aquestes circumstàncies poden atenir-se a una sèrie d’ajudes per a superar aquest obstacle.

  • Prestacions econòmiques d’especial urgència per al pagament del lloguer o de les quotes d’amortització hipotecària en situacions especials. Habitatge. Generalitat de Catalunya.

Són subvencions específiques per a situacions d’urgència. El seu objectiu és garantir l’habitatge a persones amb dificultats greus per a pagar el lloguer o la hipoteca, i és preferent per a dones en situació de violència masclista. La sol·licitud es pot fer en qualsevol moment, però cal disposar de l’ordre de protecció, la sentència condemnatòria dels fets o un informe del Ministeri Fiscal que reculli els indicis de la violència, així com comptar amb proves de tenir deutes de lloguer per circumstàncies no previsibles. La prestació dura 12 mesos. Més informació i sol·licitud.

  • Prestacions permanents de pagament al lloguer o Lloguer Just. Habitatge. Generalitat de Catalunya.

Aquestes prestacions es dirigeixen a unitats de convivència amb ingressos baixos, però també moderats que no poden pagar l’habitatge, és a dir a persones amb risc d’exclusió social residencial. Es destinaran preferentment a famílies monoparentals i a dones que han patit violència masclista, per a les quals cal un ordre de protecció, la sentència condemnatòria dels fets o un informe del Ministeri Fiscal. Més informació i sol·licitud.

  • Residències públiques per a dones més grans de 65 anys i dones amb discapacitat. Departament de treball, Afers Socials i Famílies.

De nou, una ajuda adreçada a persones amb risc d’exclusió social, però aquesta vegada per a dones més grans de 65 anys o amb discapacitat. També és preferent per a dones víctimes de violència de gènere, i, de nou, cal que aquestes aportin l’ordre de protecció, la sentència condemnatòria o l’informe del Ministeri Fiscal; però alhora cal que acreditin que han tingut la residència legal i el domicili a Catalunya durant 5 anys i demostrar la incapacitat econòmica. Es tracta d’una prestació permanent que aborda una qüestió molt invisible que és el maltractament a les unitats familiars de persones grans. Més informació i sol·licitud.

Existeixen algunes iniciatives públiques amb l’objectiu d’impulsar la independència i l’autonomia de les persones, especialment dedicades a ajudar-les a inserir-se al món laboral. Es tracta d’una qüestió molt necessària per a les dones que han patit violència de gènere, i, de fet, a Catalunya hi ha un programa dedicat específicament a aquestes persones.

  • Programa d’inserció sociolaboral per a dones víctimes de violència de gènere. Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) i Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

Es tracta d’un programa que ofereix atenció personalitzada a les dones víctimes de violència de gènere que volen començar o tornar a treballar. Ofereix serveis com itineraris d’inserció individualitzat, programes formatius específics per afavorir el treball per compte d’altri, incentius per a l’inici de l’activitat en compte propi, incentius per a que les empreses contractin dones que han estat en aquesta situació, incentius per a facilitar la mobilitat geogràfica, incentius per a compensar diferències salarials i fer convenis amb empreses per a facilitar la contractació de víctimes. Més informació i convocatòria.

També amb el mateix esperit que en el cas de l’ajuda presentada a l’apartat anterior, les administracions ofereixen subvencions i programes per a impulsar la formació de persones en risc d’exclusió social i, específicament, per a dones víctimes de violència de gènere i els seus fills i filles.

  • Ajuts destinats a les unitats familiars o unitats de convivència amb escassos recursos econòmics. Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya.

Aquesta és una ajuda econòmica general, però es tindran en compte les identificacions de violència masclista per a regular els ajuts. Caldrà, això sí, acreditar la situació amb una ordre de protecció, l’informe del Ministeri Fiscal o un informe de serveis socials, especialitzats o d’acolliment de víctimes de violència de gènere de l’administració pública competent. S’haurà de sol·licitar als serveis socials bàsics dels ens locals que corresponguin.

  • Dret a l’escolarització immediata dels fills i filles en els supòsits de canvi de residència derivat d’actes de violència masclista. Departament d’Ensenyament.

Legalment, les filles i els fills de les dones que han patit violència de gènere i s’han vist obligades a canviar de residència, hauran de ser escolaritzats immediatament a l’escola que els convingui. Caldrà, però, acreditar la situació amb l’ordre de protecció o un informe del Ministeri Fiscal o dels serveis socials competents. Com amb l’ajuda anterior, això es podrà demanar als serveis socials bàsics dels ens locals que corresponguin.

  • Exempció dels preus públics de les universitats catalanes. AGAUR, Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i Investigació.

Tant les dones com els fills i filles que hagin patit violència de gènere tindran dret a l’exempció dels preus públics de les universitats catalanes, acreditada la situació amb l’ordre de protecció, l’informe del Ministeri Fiscal o dels serveis socials, especialitzats o d’acolliment, o també amb la sentència judicial condemnatòria o absolutòria no ferma. Més informació.

Les ajudes esmentades a continuació són competència de l’Oficina d’Estrangeria, però es posa èmfasi en els casos de violència de gènere. Són un acostament a la situació des d’un angle diferent, ja que els procediments legals són més complicats a causa de la situació irregular d’aquestes persones.

  • Residència temporal i treball de dones estrangeres víctimes de violència de gènere. Oficina d’Estrangeria.

Aquesta ajuda s’adreça específicament a dones que no són ciutadanes de la Unió Europea, de l’Espai Econòmica Europeu o de Suïssa, ni tenen cap familiar que ho sigui. Per a poder ser sol·licitada, però, s’haurà de comptar amb l’ordre de protecció, la sentència condemnatòria o l’informe del Ministeri Fiscal. És molt probable que les persones nouvingudes no comptin amb aquests documents, o que ni tan sols tinguin el divorci o la nul·litat. En aquests casos, caldrà sol·licitar l’Exequàtur. Per a fer la sol·licitud per a accedir a aquesta ajuda cal enviar un correu a unidades_violencia.barcelona@correo.gob.es amb l’assumpte ‘Cita residència violència de gènere’ i el nom i els cognoms, la nacionalitat, la data de naixement i el NIE, si s’escau, al cos. Més informació.

  • Dret de les cònjuges reagrupades víctimes de violència de gènere a obtenir una autorització de residència i treball independent. Oficina d’Estrangeria.

La llei dicta que les dones estrangeres víctimes de violència de gènere que hagin estat reagrupades en una unitat familiar amb el cònjuge agressor podran obtenir una autorització de residència i treball independent. Tanmateix, per a això, cal una ordre de protecció, un informe del Ministeri Fiscal o la sentència ferma condemnatòria del cònjuge. Es podrà demanar a l’Oficina d’Estrangeria de Barcelona, Tarragona, Lleida o Girona.

  • Dret d’asil

El dret d’asil que es condeix a les persones amb condició de refugiades pot ser aplicat també a dones que hagin estat víctimes de violència de gènere que hagin abandonat el seu país per un temor fonamentat a ser perseguides per motius de gènere o pertinença a certs grups. Per a fer aquesta sol·licitud, però, caldrà presentar, en el moment, elements o documents que acreditin la situació. Es podrà fer als diferents punts d’entrada al territori espanyol, a les Oficines d’Asil i Refugi (OAR) i als Centres d’Internament Estrangers (CIE). Més informació i assessorament.

field_vote: 

Què cal tenir en compte sobre les subvencions europees

Imatge principal a portada: 
Es fonamenten en la cooperació i demanen la col·laboració entre entitats de diferents països.  Font: Pexels
Autor/a: 
Daniel Ferrer i Marina Aguilar
Resum: 

Tenen algunes particularitats sorgides del seu caràcter transnacional, i per a participar-hi cal tenir-les en compte.

Les entitats sense ànim de lucre necessiten diversificar les formes d'aconseguir finançament per a la realització de la seva activitat. Només així podran assegurar una vida llarga i estable. De totes les formes de finançament, les organitzacions solen desestimar les subvencions europees perquè consideren que el seu és un procés massa feixuc i complex.

Imatges secundàries: 
Es fonamenten en la cooperació i demanen la col·laboració entre entitats de diferents països.  Font: Pexels
Subtitols: 
Cohesió i futur
Transnacionalitat
Tipus de fons europeus
Rol als projectes
Aposta institucional
Passos previs
Més informació i recursos
Continguts: 

Les convocatòries europees no tenen com a finalitat finançar les activitats ordinàries de les entitats, és a dir no són una font constant d'ingressos. El seu objectiu és recolzar iniciatives innovadores, que obrin noves opcions de participació, col·laboració i ajuda comunitària. En aquest sentit, una de les característiques principals d'aquestes subvencions és que es dirigeixen sempre a projectes que es fonamentin en la col·laboració entre entitats i institucions de diferents països.

Per això, les iniciatives que tenen més possibilitats de ser finançades per Europa són aquelles que sorgeixen de mirar cap al futur. Tindran prioritat coses com les mesures d'innovació en metodologia d'intervenció, la creació de programes nous, la formació de les persones professionals o el desenvolupament de projectes pilot.

En tots els casos es tracta d'unes subvencions que poden permetre a les entitats iniciar-se en temàtiques que sovint són poc accessibles per elles, com l'I+D o la sostenibilitat.

Com ja s'ha assenyalat, la Unió Europea no finança mai projectes que únicament es desenvolupin en un territori. Les propostes presentades han d’implicar entitats, institucions o administracions procedents d'altres països que tinguin el paper de socis. Per això, és molt important destinar temps a conèixer el context europeu, els projectes i entitats similars existents a diferents països, de manera que es puguin establir aliances i configurar bons partners.

Així, i això pot semblar obvi, per a poder-se ni tan sols plantejar-se el presentar-se a subvencions europees, una entitat ha de garantir que diverses persones de l'equip tenen competències lingüístiques en anglés, com a mínim, i, si pot ser, també en francès. A partir d'aquí, qualsevol altre idioma europeu suposarà un alicient per a accedir a aquesta mena de finançaments.

Hi ha diversos tipus de fons europeus que poden fer servei a les entitats sense ànim de lucre. En concret, és important tenir especialment presents tres finançaments diferents:

Primer, els anomenats 'Fons Estructurals' o d'inversió. Són finançaments l'objectiu dels quals és equilibrar i igualar el nivell de desenvolupament de totes les regions europees, per tal d'impulsar la cohesió econòmica, territorial i social. Tenen un termini de set ants i s'emmarquen en el període de programació 2021-2027.

Un segon tipus de finançament europeu interessant per a les entitats són els 'Programes Comunitaris', que són molt més específics, generalment diferenciats per temàtiques, i ofereixen un quantitat menor de diners.

Finalment hi ha els Fons Next Generation, que es van crear com a impuls per a la recuperació de tots els països de la Unió Europea després de la pandèmia, i que contempla una amplísima varietat de projectes que, com amb els dos anteriors, tenen l'objectiu d'avançar cap a una europa cohesionada i versada a la col·laboració i la innovació.

En tant que projectes de col·laboració, existeixen dos tipus de participació en els finançaments europeus, i tenen a veure amb el paper que tindrà l'entitat en el projecte. Primer, pot ser que l'organització en qüestió lideri el projecte, és a dir, que en porti la coordinació, en tant que genera la idea del projecte. En aquest cas, l'equip s'encarregarà de coses com coordinar els partners, redactar la proposta presentada i fer el seguiment econòmic i tècnic.

Les entitats coordinadores, doncs, són les responsables de definir la temàtica i orientació del projecte a presentar, i reben un finançament més gran. Això implica, però, que tenen més responsabilitats, i hauran de respondre davant la Unió Europea i fer tasques complementàries tant a la fase de preparació i desenvolupament del projecte com en la seva finalització i justificació. Així no obstant, aquestes tasques poden ser externalitzades, el que vol dir que es deleguen a altres organitzacions o persones exernes a l'entitat amb més preparació i experiència per a dur-les a terme.

Un segon rol que poden adoptar les entitats que participen en projectes finançats per la Unió Europea és el de 'partners'. Aquestes organitzacions s'hauran sumat a la proposta realitzada per la coordinadora. El projecte, doncs, ja els ve definit, i no caldrà que realitzin tantes tasques de gestió. Es tracta d'un paper aconsellable per a entitats que acaben d'iniciar la seva activitat i volen posar un peu al context europeu. Justament perquè tenen menys responsabilitats, el finançament per als 'partners' és inferior al de la coordinació.

Els finançaments que sorgeixen de la Unió Europea són d'un termini mitjà i llarg. La gestió prèvia és feixuga, però el seguiment també. És per això que és primordial que hi hagi una aposta institucional per part dels òrgans de govern de l'organització, i que es coordinin tots els agents implicats de manera que una persona o equip de persones destini gran part o tot el temps de la seva jornada a la cerca, presentació i gestió de subvencions.

En tant que aposta, també és interessant que la coordinació de l'entitat ofereixi als seus equips diverses formacions sobre els programes i les convocatòries que existeixen, com cercar-les i com presentar-s'hi. En aquest sentit, també és aconsellable treballar les aliances amb altres organitzacions, per tal d'establir un treball conjunt que permeti superar la competitivitat i desenvolupar la cooperació. Això, a més, sumarà punts a les propostes de cara a la presentació a les subvencions.

Hi ha alguns passos que caldrà que una entitat que es vol presentar a alguna subvenció europea, sigui quin sigui el rol que desenvoluparà, ha de dur a terme abans de res. Primer, és primordial que tingui presents les seves capacitats i interessos, definint detalladament les temàtiques en què li pot interessar innovar i té els recursos per a fer-ho.

També és important establir un contacte previ amb agents facilitadors com ACCIÓ, CRAJ o FOCIR. De manera semblant, caldrà analitzar bé el context, configurant un llistat d'altres entitats que treballin en temàtiques semblants o properes.

Finalment, com ja s'ha exposat anteriorment, és molt aconsellable realitzar alguna formació per a conèixer les diferents convocatòries i programes existents a la cartera de la Unió Europea, doncs les temàtiques van des de la ramaderia fins a l'energia nuclear, i cal tenir molt clar quin programa s'adreça millor als interessos, capacitats i coneixements de l'equip de l'entitat. Algunes temàtiques per a entitats sense ànim de lucre que recomana aquesta entrada de la web de la Comissió Europea són: inclusió social, igualtat de gènere, mitjans i cultura, participació cívica, innovació i recerca, ajuda humanitària, i energia i transport.

field_vote: 

Consells per presentar-se a licitacions públiques

Imatge principal a portada: 
Una de les claus és tenir al cap les possibilitats de l’equip.  Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

La preparació prèvia és clau, així com conèixer la realitat de l’entitat i del context de treball o organitzar i planificar totes les tasques, des del seguiment diari fins a l'entrega de la proposta.

Les licitacions públiques són contractes que l’administració duu a concurs per a que un ens dugui a terme un cert servei o obra que necessita. Les entitats poden presentar-se per a desenvolupar activitats concretes i rebre recursos per a fer-ho. Per això cal que facin propostes de projectes, en un mercat on competiran amb altres entitats i també amb empreses.

Imatges secundàries: 
Una de les claus és tenir al cap les possibilitats de l’equip.  Font: Pexels
Subtitols: 
Fer un seguiment diari
Planificació prèvia
Anàlisi del sector i la competència
Anàlisi del sector i la competència
Una licitació interessa: i ara què?
Continguts: 

Com amb tots els modes de finançament, estar al dia de les licitacions és primordial per a l’activitat futura de l’entitat, per tal de no perdre cap oportunitat. És per això que, de ser possible, una persona (o equip, si s’escau) hauria de tenir la tasca d’estar pendent de tots els finançaments que surten, siguin contractacions o subvencions. El webinar ‘Com estar al dia de les subvencions’ de Xarxanet recull algunes claus d’això.

Per a les licitacions específicament, hi ha diverses accions que es poden fer. Primer, és interessant subscriure’s a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública, una eina molt útil que permet a una entitat rebre les licitacions que prefereixi, i que caldrà revisar diàriament.

També hi ha diverses plataformes que és important visitar cada dia: el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), l’apartat ‘Contractació’ del Cercador d’Informació i Documentació Oficials (CIDO), el Boletín Oficial del Estado (BOE) i especialment l’apartat ‘Contratación del Sector Público’ , la plataforma de contractació pública de l’AMB...

Igual d’important que la consulta constant de les diferents plataformes de publicació de licitacions és la bona planificació i organització de la tasca de l’entitat referent a les subvencions. Per començar, és interessant tenir un calendari de licitacions passades per tal de fer una previsió anual. Aquí pot ser útil consultar el ‘Calendari de finançaments’ de Xarxanet.

Aquestes dades poden ajudar als equips de les entitats a preparar licitacions amb antelació. En aquest sentit, també és important tenir a mà tota la documentació que pugui ser necessària, així com haver decidit prèviament una mínima estructura comuna per a totes les ofertes que presenti l’entitat: portada, índex, apartats...

En relació amb el tema de la planificació i del seguiment diari, i tenint en compte que la contractació pública és un mercat complex i amb un funcionament feixuc, pot ser interessant fer una anàlisi del context: quins són els actors clau, quina és la competència, mantenir una actualització constant pel que fa a les tendències i canvis del sector...

Una acció que és molt recomanable fer és revisar les licitacions passades i els seus informes. Això permetrà a l’equip comprendre els criteris d’adjudicació i posar el focus en certs àmbits de la seva proposta i millorar d’altres, optimitzant l’oferta per a augmentar les possibilitats d’èxit.

Altres formes de comprendre el funcionament del sector i adaptar-s’hi són: analitzar licitacions similars, revisar informes de valoració, conèixer els convenis laborals de referència, establir acords de cooperació amb altres entitats i institucions...

Cal no oblidar que qui durà a terme els contractes de les licitacions són les persones que treballen a l’entitat. És per això que és important organitzar al detall l’equip d’estructura, i deixar ben lligats els procediments que cal seguir en cada cas y estadi de la redacció de projectes. Això implica algunes accions.

Com s’ha esmentat més amunt, és molt recomanable que hi hagi una persona o, encara millor, un equip de persones, dedicat exclusivament al seguiment i la gestió de les subvencions i, entre elles i especialment, de les licitacions. Així, caldrà establir un equip de treball que incorpori diversos perfils i habilitats, amb tanta especialització com ho permeti la mida de l’entitat: coneixement de l’ecosistema públic, especialització en redacció de projectes, expertesa en anàlisi econòmica i coneixements específics sobre el sector d’activitat de la licitació.

En aquest sentit, i també tenint en compte que l’equip de persones treballadores de l’entitat serà el que durà a terme les tasques del contracte, caldrà establir un sistema per a la presa de decisions, que permeti valorar les oportunitats que sorgeixen. Això vol dir tenir en compte coses com la solvència econòmica i tècnica, la data d’entrega de la proposta, el marge econòmic de la licitació, les possibilitats de l’equip i l’estratègia a seguir.

Una altra qüestió a tenir en compte en l’organització interna, relacionada amb això últim, és la bona gestió dels recursos materials. Això vol dir preguntar-se si es tenen els equips o eines necessàries per a dur a terme el projecte i, en cas de resposta negativa, contemplar la possibilitat que siguin cedides com a part del contracte.

Si tota la preparació prèvia esmentada s’ha fet, hauria de ser més aviat fàcil trobar licitacions interessants per l’entitat i presentar-s’hi. Això sí: caldrà llegir els anuncis de les licitacions amb deteniment, buscant qüestions clau com l’objecte del contracte, el període de presentació, els criteris i la solvència. Un cop s’hagi confirmat que aquesta licitació pot ser d’interès per l’entitat, s’hauran d’analitzar els plecs que la conformen per assegurar-se que l’equip té possibilitats de dur a terme el contracte. I aquí és primordial el plec de condicions tècniques, que permetrà valorar el volum de feina, recursos humans i materials necessaris. Això també implica tenir al cap els costos laborals que suposarà, quines despeses s’hauran d’assumir, siguin directes o indirectes...

Un dels apartats més feixucs és l’oferta econòmica. Evidentment, com més barata sigui la proposta, més opcions tindrà l’entitat de ser contractada. Tanmateix, s’ha de fer una anàlisi detallada dels costos, desglossant cada apartat i fent una estimació referent a l’estructura, la gestió, els possibles imprevistos... Per tant, realment, baixar una mica el preu està bé, però sempre s’ha de fer de manera global, tenint en compte els altres criteris i equilibrant i deixant constància de tot allò que l’entitat pot oferir.

La secció amb més contingut, i potser la més interessant, és l’oferta tècnica. Aquí és on una entitat es pot lluir, oferint propostes innovadores i creatives, i aportant valor als criteris bàsics establerts per l’oferta. Això no obstant, cal assegurar-se que cada apartat de la proposta respon directament a aquests criteris, de manera concisa i clara, i identificant les especificitats que l’organisme contractant valora més, aprofitant, si cal, continguts d’altres propostes exitoses però sempre adaptant-los a la licitació que toca.

field_vote: 

Com funcionen les licitacions públiques

Imatge principal a portada: 
A continuació es detallen algunes de les claus d’aquest tipus de contractació pública que poden aprofitar les entitats.  Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Són procediments amb què l’administració pública pot contractar entitats per dur a terme una sèrie de serveis o obres. Però quins tipus hi ha? Com es llegeixen? On es troben?

Una de les formes que tenen les entitats d’aconseguir recursos per a desenvolupar la seva activitat és la contractació pública mitjançant les licitacions. Licitar implica presentar projectes en un mercat complex, on competeixen amb altres entitats i organitzacions però també amb empreses.

Imatges secundàries: 
A continuació es detallen algunes de les claus d’aquest tipus de contractació pública que poden aprofitar les entitats.  Font: Pexels
Subtitols: 
Abans de res: la legislació
On trobar licitacions
Tipus de contracte de licitació i de procediments
El plec de la licitació
Requisits i documentació necessària
Com presentar-se a una licitació
Com s’arriba a una resolució
Un cop guanyada: publicació i formalització
Continguts: 

Evidentment, en tant que procés públic, els procediments de licitació pública estan influïts per quantitat de lleis que és important conèixer, entre altres coses per a comprendre les obligacions i drets que tenen les entitats licitadores.

Aquestes són algunes de les lleis que la guia ‘Comença a licitar!’ recomana tenir en compte:

Les licitacions no cauen del cel, ni l’administració pública no les anuncia als quatre vents. La veritat és que per trobar licitacions cal fer una cerca activa per les diverses plataformes que existeixen. Això vol dir subscriure’s als portals que més interessin a l’entitat i planificar bé la cerca i el procediment de presentació, per no perdre cap oportunitat.

En aquest sentit, és interessant tenir presents algunes plataformes que faciliten una mica la feina perquè centralitzen totes les licitacions que l’òrgan de contractació publica al seu perfil particular. Són: la Plataforma de Serveis de Contractació Pública de Catalunya, la Plataforma de Contractación del Sector Público, el Portal de Contractació Electrònica de l’Ajuntament de Barcelona i el Cercador d’Informació i Documentació Oficials (CIDO). També és recomanable visitar sovint la secció ‘Finançament’ de Xarxanet.

Les licitacions es classifiquen segons l’objecte i segons la quantia del contracte. També és important tenir present que hi ha diferents formes de procediment d’adjudicació que és interessant conèixer.

Segons el seu objecte, hi ha sis tipus de licitacions. El contracte d’obres és, com el nom indica, l’execució d’una obra o treball de construcció immoble o modificació del terreny, que té per si mateix una funció econòmica o tècnica. El contracte de concessió d’obres implica tot això i també el dret a explotar-la i, a vegades, percebre un preu. El tercer tipus de licitació segons l’objecte és el contracte de concessió de serveis, segons el qual s’adjudica a l’entitat la gestió d’un servei en titularitat o competència, el que vol dir que aquesta obté el dret a explotar econòmicament l’objecte del contracte. Un altre format de licitació és el contracte de subministraments, que implica l’adquisició o arrendament de productes mobles. Un cinquè mode és el contracte de serveis, que té per objecte el desenvolupament d’una activitat. Finalment, hi ha els contractes mixtos, dedicats a prestacions de dos o més tipus dels esmentats.

Diferenciar les licitacions segons la seva quantia és, senzillament, atendre al valor del contracte. Per als contractes menors, aquest és menor de 15.000€ en els de serveis i subministraments i inferior a 40.000€ per als d’obres, i no poden superar, en cap cas, l’any de durada. La d’aquests contractes és una tramitació simple: només demana l’informe justificatiu de la necessitat, l’aprovació de la despesa i la factura. L’altre tipus de licitació segons la quantia són els contractes subjectes a regulació harmonitzada, que bàsicament tenen un valor estimat igual o superior als llindars establerts per la Llei o estan sotmesos a directrius europees. Això vol dir que és d’obligatorietat que aquestes licitacions es publicitin a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública i al Diari Oficial de la Unió Europea.

Les licitacions també determinen qui pot presentar-se, i aquesta és una qüestió important per a tenir en compte el context en què una entitat s’hi presenta. N’hi ha algunes de molt usuals. Primer, hi ha els procediments oberts, al qual es pot presentar qualsevol entitat interessada. També hi ha el procediment obert simplificat, que es reserva exclusivament a contractes d’obres de fins a 2 milions d’euros i serveis i subministraments de menys de 140.000€. Existeix també el procediment obert supersimplificat, que és com el primer però limitat a contractes de subministrament i serveis inferiors a 60.000€ i d’obres inferior a 80.000€.

L’administració pública contractant inclourà alguns documents o informació al plec de la licitació que oferiran informació a les entitats candidates referent a l’activitat que hauran de dur a terme o els requisits que han de complir. Per a contractes menors que no són procediments oberts la llista és més aviat curta. L’òrgan només facilitarà l’informe explicant la necessitat del contracte, la justificació que no hi haurà alteracions en l’objecte, l’acreditació de crèdit i aprovació de despesa prèvia i la publicitat de l’adjudicació.

Per a un procediment obert, en canvi, la documentació aportada serà molt més diversa i ampliada. Per començar, posarà a disposició de les entitats la memòria justificativa, que ve a ser el detall de les necessitats a cobrir, el procediment que s’usarà per a adjudicar el contracte, la classificació i solvència exigides, el valor estimat del contracte, els criteris de valoració de les ofertes i la insuficiència de mitjans, si escau.

La licitació de procediment obert també presentarà un plec de prescripcions tècniques, on es defineixen les condicions tècniques del projecte, en què consisteix i què s’ha d’executar. Això vol dir que aquest plec regularà l’execució del contracte, les qualitats i les condicions social si ambientals. A més, l’òrgan contractant també pot presentar un plec de clàusules administratives generals, tot i que no sempre existeix. Aquest document detalla els criteris de solvència; les consideracions socials, laborals i ambientals com a criteris de solvència, adjudicació o condicions d’execució; l’obligació d’establir una condició especial relacionada amb la innovació, el medi ambient o a l’àmbit social; la definició d’obligacions i drets, l’obligació de l’entitat de complir les condicions salarials a complir en el conveni col·lectiu sectorial que pertoca; informació sobre condicions de subrogació i les penalitzacions que suposarà l’incompliment de les obligacions i condicions esmentades.

Un altre element que inclou tota licitació és el pressupost base. Es tracta del límit màxim de despesa amb què l’òrgan es pot comprometre. És l’import que les entitats licitadores hauran de prendre de referència per a presentar les ofertes econòmiques, perquè en cas que es sobrepassi el pressupost base, l’entitat serà desestimada.

Hi ha alguns requisits que una entitat ha de complir per poder licitar, però no són massa complexos. Per començar, ha d’estar legalment constituïda. També ha de tenir la solvència econòmica, tècnica o professional especificada als plecs, trobar-se al corrent de les obligacions tributàries i no incórrer en cap prohibició legal de contractació.

Tot això caldrà que l’entitat ho justifiqui amb documentació quan es presenti a la licitació. Hi ha certes documentacions específiques que pot requerir cada plec administratiu individualment, però generalment solen demanar una mateixa sèrie de documents a les entitats. Primer, aquells relatius a la capacitat d’obrar, és a dir els estatus, les escriptures de nomenament de les persones representants... També aquella documentació que faci referència a la solvència econòmica i financera com els comptes anuals o la còpia de la pòlissa d’assegurança. Finalment, també es sol demanar justificació documental relativa a la solvència tècnica i professional, això és, els certificats d’experiència o bona execució d’obres serveis o subministraments posteriors, autoritzacions o habilitacions professionals...

Per a presentar-se a una licitació, l’entitat candidata haurà de presentar tres sobres, el contingut dels quals està molt definit i no pot barrejar-se. Al primer sobre o sobre A, per a documentació administrativa, caldrà introduir una declaració responsable segons el model que es facilitarà al plec administratiu. Una altra opció, molt més simple, és presentar el DEUC o Document Europeu Únic de Contractació, una declaració de la situació financera, les capacitats i la idoneïtat de l’entitat per a la contractació, unificada en un formulari disponible en totes les llengües de la Unió Europea, per la qual cosa suposa un gran estalvi de temps, que permet que sigui només l’entitat adjudicatària final la que presenti totes les certificacions concretes exigides.

Al sobre B o ‘2’ tenen el seu lloc aquells documents que fan referència als criteris d’adjudicació no avaluables de forma automàtica. És especialment l’oferta tècnica, que són les tasques a realitzar, i també s’inclou la documentació que requereix el plec de clàusules administratives particulars. Aquest apartat de l’oferta s’avaluarà segons els criteris d’adjudicació establerts al plec, que són subjectius i basats en judicis de valor, i no pas amb fórmules o càlculs.

Finalment, al tercer sobre, el C, s’introduirà aquella documentació que serà avaluada de manera automàtica amb fórmules, i també l’oferta econòmica.

Aquests sobres s’entregaran sempre mitjançant una plataforma electrònica que indicarà l’òrgan contractant en qüestió.

Un cop acabat el termini per a la presentació de propostes, l’administració procedirà a la valoració de totes les ofertes i a escollir-ne una que executarà el contracte. Els criteris tindran a veure amb la relació entre qualitat i preu, tot fent un càlcul d’una puntuació objectiva i un judici de valor més subjectiu. En aquest sentit, hi haurà diversos criteris, començant pels criteris econòmics, que venen a indicar l’oferta de preu de l’entitat. També es tindran en compte una sèrie de criteris de qualitat, que avaluen qüestions com l’experiència, la innovació, la qualitat dels productes o serveis, la planificació, criteris socials, mediambientals i de gènere...

En tots els casos s’estableixen dues formes de valoració d’aquests criteris. Primer, un mecanisme automàtic, de caire objectiu, basat en fórmules que resulten en quantificacions o percentatges. Segon, un seguit de criteris subjectius definits per l’òrgan de contractació i creuats amb una proposta de l’entitat licitadora. Faran referència a temes com la qualitat tècnica, la capacitat, l’experiència, la creativitat de la proposta, la sostenibilitat, la responsabilitat social, l’adaptabilitat...

Tots aquests criteris es detallen a l’anunci de la convocatòria, als plecs de les clàusules administratives particulars o en el document descriptiu del projecte i a l’expedient.

Un cop una entitat ha estat seleccionada per l’òrgan de contractació, haurà de presentar, en un termini de deu dies hàbils, la documentació acreditativa del compliment de capacitat i solvència, la demostració dels mitjans que s’ha compromès a tenir a l’oferta i la garantia definitiva, que és l’import del 5% del preu final que ofereix. Aquesta serà utilitzada per l’administració per imposar penalitats en cas que no s’hagi formalitzat el contracte en el termini establert o no s’hagin executat determinades parts del contracte. L’entitat podrà dipositar aquesta garantia en forma d’aval.

Un cop rebuda aquesta documentació, l’òrgan de contractació publicarà una resolució motivada en un màxim de cinc dies hàbils, comunicant-la a totes les entitats licitadores. Aquesta contindrà la informació necessària per a que les entitats interessades interposin, si volen, un recurs contra la decisió, és a dir el nom de l’entitat adjudicatària, les característiques de la seva oferta i les raons per les quals s’han desestimat les altres ofertes.

Finalment, en un termini de quinze dies hàbils, l’administració procedirà a la formalització del contracte, que és un document que recull les condicions exactes de la licitació, i que haurà de ser retornat firmat per l’entitat contractada en un termini de cinc dies.

field_vote: 

Com adherir-se a la Setmana Europea de la Mobilitat i a MobilityActions

Imatge principal a portada: 
Per a accions que volen sensibilitzar la ciutadania dels impactes de la mobilitat urbana i informar-la sobre les diferents possibilitats.  Font: Pexels
Resum: 

Són iniciatives que ajuden en la gestió i la difusió d’una acció de mobilitat sostenible, ja que la introdueixen en un projecte més gran.

La Setmana Europea de la Mobilitat té lloc del 16 al 22 de setembre, i té l’objectiu de fomentar costums de transport i mobilitat sostenibles, saludables i segures, així com de visibilitzar alternatives d’ús de l’espai públic. Es promouen els desplaçaments en bicicleta, a peu, en transport públic o en vehicle elèctric.

Imatges secundàries: 
Per a accions que volen sensibilitzar la ciutadania dels impactes de la mobilitat urbana i informar-la sobre les diferents possibilitats.  Font: Pexels
Subtitols: 
Objectius de la Setmana de la Mobilitat
Com adherir-se
Què és MobilityActions
Com apuntar-se a MobilityActions
Quines accions es poden registrar
Regles de MobilityActions
Continguts: 

La Setmana de la Mobilitat s’estructura sobre uns objectius que fan referència a la reducció de la contaminació durant els desplaçaments de la ciutadania i a promoure hàbits saludables.

El primer objectiu de la setmana és fomentar un comportament entre la societat que sigui coherent amb un urbanisme sostenible i dirigit a millorar la qualitat de l’aire, i que camini cap a la prevenció d’accidents de trànsit. El segon, en relació amb això, és sensibilitzar la ciutadania amb el desgast energètic i ambiental que suposen segons quines formes de transport i oferir-li alternatives diverses. En aquest sentit, el tercer objectiu és motivar les persones per a l’ús de mitjans de transport sostenibles com caminar, fer bicicleta, o el transport públic, i també els vehicles elèctrics.

El quart i el cinquè objectius fan referència al vessant més reflexiu de la Setmana de la Mobilitat. Apunten a la necessitat d’animar a la ciutadania a retrobar-se amb la ciutat i els seus espais i a pensar sobre l’afectació que té l’ús del transport motoritzat sobre la seva salut, tant pel que fa a la contaminació de l’aire tant en relació amb el sedentarisme.

L’adhesió a la Setmana de la Mobilitat Europea és molt senzilla. Només cal que una persona responsable del departament de mobilitat, medi ambient, o un departament competent de l’entitat signi la carta d’adhesió. Al document caldrà indicar si l’associació o organització vol dur a terme una acció per la Setmana per la seva banda, o donar suport a les activitats que organitza l’ajuntament del seu municipi durant el període.

Un cop signada, la carta s’haurà de transmetre al departament de l’ATM que correspongui: Barcelona, Camp de Tarragona, Girona, Terres de l’Ebre, o Lleida, Alt Pirineu i Aran.

Per a les entitats que vulguin treballar en l’àmbit de la mobilitat durant tot l’any, o fer-la l’objecte de la seva missió, és interessant registrar-se al projecte europeu MobilityActions. Les especificitats d’aquesta iniciativa es recullen a continuació.

Es tracta d’una web on les organitzacions, entitats, empreses, iniciatives civils, escoles i administracions poden promoure les seves activitats de mobilitat urbana sostenible i encoratjar noves tendències als seus municipis i regions, més enllà de la Setmana Europea de la Mobilitat. El projecte reconeix només accions de promoció, i no de natura tècnica, ja que l’objectiu d’aquest portal és motivar canvis en la cultura de la mobilitat a Europa.

Les entitats que decideixin adherir-se a MobilityActions convertiran les seves accions en part d’aquest moviment de gran abast, i, a més, podran fer-les visibles a la seva web, i podran fer servir els materials promocionals exclusius per a les seves campanyes particulars de difusió. A més, aquelles accions de gran qualitat o amb alguna excepcionalitat podran arribar a ser exposades a la seva pàgina de ‘Spotlight’ i aparèixer al seu butlletí.

L’únic que ha de fer una entitat per a registrar-se a MobilityActions és crear un perfil mitjançant el seu formulari en línia. Caldrà entrar el nom de l’organització, quin tipus d’entitat és (sense ànim de lucre, administració pública, empresa...), l’adreça electrònica i l’enllaç a la pàgina web. El formulari també demana les dades de contacte de la persona que gestionarà el perfil i crear un usuari i una contrasenya.

Un cop creat el perfil, l’entitat ja podrà pujar la seva acció concreta a la web.

MobilityAction és un projecte obert a tothom: grups de persones, organitzacions sense ànim de lucre, institucions de recerca o ensenyament, autoritats, administració pública, empreses privades... Només cal que l’entitat estigui organitzant una acció relacionada amb la mobilitat. Aquesta pot estar limitada a un dia específic o tenir una durada llarga de diverses setmanes o mesos, i per tant pot tenir lloc durant la Setmana Europea de la Mobilitat, però no és necessari.

Tanmateix, el portal demana que l’acció compleixi un seguit de condicions: el formulari ha de ser entregat en anglès, l’acció ha de promoure un canvi de comportament cap a una mobilitat urbana més sostenible, l’entitat que promou l’acció no pot estar implicada en la producció o promoció de productes o esdeveniments que puguin ser nocius per a la ciutadania, l’acció no pot encoratjar comportament il·legal o desobediència civil, i les persones inscrites han de ser majors d’edat.

El portal exigeix a les entitats i organitzacions que en formen part complir algunes regles. Per començar, així com MobilityActions permet l’ús de material promocional per a la difusió de l’acció registrada, en cap cas es poden fer servir aquests materials en els continguts o pàgines que no facin referència a l’acció.

Una altra qüestió important és que la decisió del Secretariat Europeu, el que es dedica a acceptar les sol·licituds, és final. Això també vol dir que no es podrà recórrer legalment la decisió, i això s’accepta en el moment del registre.

field_vote: 

Com posar en marxa un banc del temps

Imatge principal a portada: 
Una iniciativa on l’intercanvi no es fa amb diners. Font: Pexels
Autor/a: 
Emilio Romero
Resum: 

Són projectes d’economia social on les persones membres intercanvien temps i tasques entre elles i amb altres entitats.

Les iniciatives d’economia social busquen impulsar intercanvis que tot i potser tenir un esperit mercantil, tenen l’objectiu de generar beneficis per a l’interès general. Els bancs del temps no són només això, sinó que, a més, aquest intercanvi no és monetari, i es basa en dinàmiques que, en realitat, s’arrelen a la societat tradicionalment, perquè són una forma de coordinar el treball conjunt i la cooperació social.

Imatges secundàries: 
Una iniciativa on l’intercanvi no es fa amb diners. Font: Pexels
Subtitols: 
Definir el projecte
Creació del grup de gestió
Temes legals
Buscar un espai
Organització de la gestió
Comunicació i treball en xarxa
Dinamitzar el banc del temps
Recursos i enllaços per a bancs del temps
Continguts: 

Com amb qualsevol iniciativa, el primer pas per a iniciar un banc del temps és definir el projecte, és a dir, aclarir què és, què vol i com es vol dur a terme. Com a resultat d’aquestes reflexions, haurà de sorgir també un nom, un missatge i un logo identificatius per a poder difondre la iniciativa.

També pot ser interessant buscar informació i explorar quins altres Bancs del Temps hi ha a la regió. Per fer tot això, és recomanable consultar la pàgina de l’Associació per al Desenvolupament dels Bancs del Temps (ADBdT), o la web BDTOnline.

L’equip que coordinarà el banc del temps també pot ajudar en la seva creació, per això és aconsellable crear-lo abans de res. Segurament, seran les mateixes persones que han definit el projecte, però és possible que per alguna raó interessi més incorporar alguna altra figura, com per exemple algú encarregat de la comunicació.

Així mateix, si bé el grup gestor serà l’impulsor del banc del temps en el seu inici, és important que les persones que el conformin vagin rotant en les tasques a dur a terme, i que estigui obert a l’entrada de noves persones membres, la qual cosa no només obrirà el grup a noves idees, sinó que a més motivarà les persones associades a estar més implicades. És interessant plasmar això als estatuts del banc, de manera que la participació no sigui només un compromís sinó també una obligació.

Tota entitat que vulgui perdurar en el temps haurà de constituir-se de forma legal, i en el cas dels bancs del temps, tot i que pot configurar-se com un servei públic, el millor és registrar-se com a associació amb caràcter local. La forma de funcionament d’aquestes entitats permet gestionar-les de forma democràtica, participativa i oberta, característiques necessàries en qualsevol intercanvi que vulgui ser realment igualitari. Això, a més, és recomanable que quedi plasmat en uns estatuts interns.

Un altre dubte que pot sorgir durant la creació d’un banc del temps és si cal una assegurança. Les persones associades a un banc del temps no són voluntàries, ja que no treballen de manera altruista ni solidària, per la qual cosa no cal tenir la classe de cobertures per a aquest tipus de personal, com l’assegurança per accidents o malalties o la responsabilitat civil. L’únic aspecte necessari en aquest sentit, doncs, és la protecció legal de les dades dels associats i les associades.

Totes les entitats haurien de comptar amb un lloc físic, encara que sigui petit, per a fer servir de seu, magatzem i lloc d’atenció al públic, també en el cas dels bancs del temps. Caldrà buscar un espai, doncs, amb subministraments bàsics i internet, per tal d’establir-lo com a espai de participació i intercanvi entre les persones membres.

Es pot optar per llogar una sala o edifici, però també és aconsellable explorar els espais de cessió gratuïts que proporcionen els municipis, com centres cívics o culturals. Una altra opció és contactar amb altres entitats per a intercanviar el temps de les persones membres del banc per un petit espai a la seva mateixa seu.

Aquests mateixos passos es poden seguir per a adquirir eines com equips informàtics o material d’oficina.

Un pas també important en la creació d’un banc del temps és decidir com es durà a terme la gestió. Quins procediments se seguiran quan arribin noves persones sòcies, com gestionar els ‘deutes’ de temps, com assignar tasques... En aquest sentit, és interessant comptar amb un software de gestió específic per a aquest tipus de projectes. Són eines que informatitzen les fitxes de les usuàries, registren el temps i les activitats...

Un dels programes que es recomana és ‘TimerOverflow’, de l’ADBdT. També hi ha el software ‘Cyclos Communities’, que està disponible de manera gratuïta en castellà. Al wiki ‘programes de gestió’ sobre els bancs del temps hi ha un llistat molt ampli sobre els softwares que existeixen. És recomanable fer-los una ullada per trobar el que més s’ajusti a cada projecte.

Un cop establert el banc del temps és el moment de plantejar les accions comunicatives. Això no vol dir només fer publicitat, sinó obrir un espai de difusió que faciliti la feina de gestió i d’intercanvi i atragui noves persones. El primer pas en aquesta fase, doncs, és crear una web i obrir comptes a les xarxes socials. Un cop fet això, també pot ser interessant fer difusió del projecte a pàgines adreçades a iniciatives d’economia social.

A partir d’aquí, ja es poden iniciar les accions, com organitzar xerrades i jornades a l’entorn més immediat, amb l’objectiu de sensibilitzar i a la vegada obrir el banc del temps a nous associats i associades. També es pot optar per sortir del barri i contactar amb mitjans per a donar a conèixer a la societat aquesta classe de projectes.

És important recordar que tot el material publicitari (cartells, fullets, tríptics...) hauria de seguir un disseny semblant, i incloure sempre el nom i el logo del banc. Aquests materials poden servir per a anunciar esdeveniments concrets o per a informar a la ciutadania dels serveis oferts, els objectius i el funcionament del banc.

També caldrà preparar les accions segons el públic objectiu. Per exemple, si al barri hi ha més gent gran, és millor dirigir els esforços a la publicitat impresa. En canvi, si el col·lectiu predominant és gent jove, pot ser interessant dedicar molt de temps a tenir i gestionar xarxes socials diverses.

Una part de la difusió, però, haurà d’anar dirigida a altres bancs del temps, així com a entitats i institucions públiques del territori. Això es relaciona amb el final de l’últim apartat, i és que la col·laboració i el treball en xarxa facilita la feina a totes les organitzacions, però especialment als bancs del temps, que poden optar per intercanviar recursos i materials per tasques entre ells i amb els altres tipus d’institucions. A més, és molt probable que la majoria de les entitats ja constituïdes comptin amb una base social establerta que pot estar interessada en participar directament en el banc.

Un cop posat en marxa el projecte, cal mantenir un funcionament coordinat i dinàmic. Això comença per mantenir un registre de les persones membres i programar espais d’organització i participació. La interacció entre persones impulsa la innovació i l’aprenentatge, i és important aprofitar-ho.

Per a dinamitzar el banc del temps caldrà que l’equip estigui obert a integrar gradualment noves persones que aportaran noves perspectives i valor al projecte. És important evitar que el banc del temps esdevingui un espai tancat, ha d’estar obert a tothom per a motivar la creativitat i el canvi.

Per fer això és interessant desenvolupar activitats que afavoreixin la convivència i la interrelació, tant entre les persones membres com amb les altres entitats del barri o el municipi. Cal que el banc sigui actiu en el seu entorn, i això no farà que aquest sigui coherent amb els seus principis, sinó que també en garantirà pràcticament la sostenibilitat, l’estabilitat i la durada en el temps.

Aquestes són algunes pàgines i recursos que pot ser interessant que un banc de nova creació visiti per a fer-se a una idea de la millor forma de fer la seva gestió diària o per a compartir experiències amb altres entitats d’aquesta mena:

field_vote: 

8 claus per a una comunicació internacional responsable

Imatge principal a portada: 
Railway. Font: jbdodane (Flickr) Font:
Autor/a: 
Emilio Romero Boticario
Resum: 

La difusió d’informació sobre països en conflicte o altres problemàtiques des de les entitats i els mitjans ha de contribuir a una cooperació internacional igualitària i respectuosa amb la justícia global.

Des del periodisme i la comunicació del tercer sector és important alinear-se amb la justícia global. El desenvolupament i la solidaritat internacionals estan mutant, i l’aparició de nous reptes de gran magnitud com la crisi sanitària o l’emergència climàtica demanen un abordatge global, on la informació es distribueixi de manera igualitària, contribuint a la cooperació.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Comunicació internacional?
Perspectiva global i interseccional
Periodisme de solucions
Sense sensacionalisme ni victimització
Visibilitat de les ‘fonts primàries’
Realitat internacional i mitjans locals
Periodisme de seguiment
Informació periodística
Continguts: 

La comunicació aquí es refereix tant aquella que duen a terme els mitjans com la que sorgeix de les entitats i organitzacions. El terme ‘internacional’, d’altra banda, fa referència a tots aquells continguts que tenen a veure amb àmbits externs al país des del qual es comunica, ja sigui per a captar fons, buscar sòcies, demanar voluntariat o ajudes, o difondre informació d’interès.

Per a una comunicació responsable, i especialment en el cas de l’àmbit internacional, és important abordar els fets des d’una perspectiva global. Això vol dir, específicament, plantejar formats que permetin aportar context sobre els esdeveniments i projectes i sobre l’entorn on estan tenint lloc, així com exposar-ne les causes.

L’objectiu és agafar perspectiva, cobrint els fets de manera integral, retratant les dinàmiques i interdependències entre passar, present i futur. Això permetrà despertar l’interès del públic i subratllar la importància del compromís de la ciutadania.

Això no vol dir, però deixar al marge la perspectiva interseccional. Generalment, l’impacte de les problemàtiques serà diferent segons el gènere, l’edat o el grup ètnic de les persones, i és primordial aportar dades que reflecteixin això.

Igual que es plasmen les causes i tot allò vinculat amb els problemes, també és important descriure les possibles solucions. Es tracta de plasmar els acostaments que proposen els diferents agents, explicant les accions que plantegen i el paper que hi juga la societat civil.

L’objectiu és contribuir a la reflexió, i deixar veure que en cap cas s’està parlant d’una causa perduda, i que tothom pot tenir una mínima contribució a les solucions.

El periodisme de solucions descrit a l’apartat anterior contribueix també a no caure en victimitzacions ni en sensacionalismes. En aquest sentit, és important tenir en compte el vocabulari, evitant estereotips i discriminacions, sortint de la terminologia androcèntrica. Caldrà allunyar-se també de conceptes amb connotacions negatives. Per exemple, ‘ajuda’ no significa ‘cooperació’, i mots com ‘Tercer món’ o ‘subdesenvolupat’ estan obsolets i no retraten fidelment les realitats que suposadament simbolitzen.

També és crucial parar atenció a les imatges. Caldrà demanar el consentiment de les persones que apareixen a les diferents comunicacions, i mai difondre fotografies que puguin vulnerar la dignitat humana. S’haurà de tenir especial cura també amb les imatges d’infants. La majoria de vegades que es fan servir es cau en la instrumentalització i el sensacionalisme, i ataca directament els drets i la dignitat de la infància.

Contràriament, la finalitat ha de ser mostrar els pobles i les comunitats no com a víctimes sinó com a lluitadores. És possible que estiguin en una situació de vulnerabilitat, però en cap cas la situació és irreversible. Tampoc és qüestió de retratar-les com si tinguessin la culpa de seguir en aquesta situació: hi ha unes responsabilitats al darrere.

En relació amb els paràgrafs superiors, cal que les comunicacions mostrin els països on hi ha les problemàtiques com a agents actius, implicats en les accions de cooperació internacional i en el seu propi desenvolupament. Això vol dir donar veu a la ciutadania, el govern i les persones professionals locals. Són testimonis directes, fonts primàries, amb més capacitat de retratar fidelment la situació que les ONG que hi actuen.

Una forma molt senzilla de fer això és treballar conjuntament amb periodistes i mitjans de comunicació d’aquests països, demanant-los ajuda per a abordar qüestions de fons, de problemàtiques socials, sense limitar-se únicament als projectes que duen a terme les organitzacions.

Si el que es vol és precisament retratar les accions de les ONG, és important fer-ho assenyalant les aliances amb la localitat, posant les accions de l’entitat en perspectiva, i abordant la cooperació des d’una multiplicitat de vessants (polítiques, econòmiques, culturals...).

Vinculat a les relacions de les comunicacions amb les persones professionals i els mitjans locals del país, també serà interessant establir la dinàmica a l’inrevés i promoure el tractament de la realitat internacional des dels mitjans locals per a afavorir el coneixement mutu.

Per fer això serà necessari conèixer els interessos i les problemàtiques immediates del context local per a fer propostes adequades al periodisme de proximitat. Es tractarà al seu torn de donar espai per a les pràctiques comunicatives locals, que a més poden oferir inspiracions a nivell internacional.

En les comunicacions internacionals és important diferenciar entre les accions de desenvolupament i les d’emergència. Per a fer-ho, és important impulsar un periodisme de seguiment, és a dir, un que abordi de manera integral en el temps les problemàtiques tractades. Això vol dir deixar al marge el catastrofisme, evitant limitar els missatges al conflicte i el desastre. Es tracta d’aportar informació regular sobre l’evolució de les situacions.

Això també vol dir fer difusions que no simplifiquin la problemàtica al conflicte, però també buscant la senzillesa, evitant la presentació merament tècnica de la cooperació i sense descuidar les dimensions polítiques que s’hi vinculen.

Tot això que es tracta en aquest recurs no ho han de tenir en compte només els mitjans, sinó també les entitats en les seves comunicacions. I és que és important que aquestes no es limitin només a les activitats que fa l’organització, sinó que també difonguin informació sobre l’entorn en el qual actuen, les causes dels conflictes...

Això no només els permetrà justificar la necessitat de les seves accions, sinó també, i especialment, funcionar com a altaveus i enllaços amb els mitjans internacionals, contribuint a fer un retrat fidel del país on actuen i amb coherència amb els seus valors.

field_vote: 

Quins serveis ofereix Xarxanet?

Imatge principal a portada: 
Un recurs de Xarxanet sobre els recursos de Xarxanet. Font: Xarxanet
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Un recurs ‘metarecurs’ que assenyala totes les cobertures que Xarxanet ofereix a les entitats.

Moltes de les entitats i les persones que consulten Xarxanet ja coneixen alguns dels avantatges i recursos que ofereix. Bé, qui sigui que està llegint aquest text com a mínim en coneix un. Tanmateix, de ben segur que no té al cap tots els serveis que estan disponibles en aquesta plataforma.

Imatges secundàries: 
Un recurs de Xarxanet sobre els recursos de Xarxanet. Font: Xarxanet
Subtitols: 
Espai informatiu i opinió
Recursos de coneixement i biblioteca
Agenda i ofertes de feina
Vídeos i webinars
Finançaments
Fes voluntariat
Servei d’Assessoraments i Acompanyaments gratuïts
Ser entitat col·laboradora
Continguts: 

L’espai d’actualitat és l’apartat on es publiquen totes aquelles notícies relacionades amb el dia a dia del tercer sector. Això, en sentit ampli. Aquí es publiquen notícies, entrevistes, reportatges i llistats protagonitzats per entitats i persones vinculades al tercer sector. Solen ser continguts de caire temporal, i estan classificats en els portals temàtics ambiental, comunitari, cultural, social, internacional, projectes, jurídic, informàtic i formació.

A més, cada setmana, de dilluns a divendres, la pàgina principal estàencapçalada per una portada o monogràfic, amb vuit o nou peces lligades a dies internacionals o a temes d’actualitat del sector.

Aquestes portades solen incloure també un article d’opinió. I és que una altra secció relacionada amb el testimoni directe de les entitats és la d’opinió, on es recullen articles d’actualitat escrits per persones implicades en l’associacionisme. Totes les entitats que ho vulguin estan convidades a enviar articles d’opinió per a que l’equip en valori la seva publicació.

Junt amb la d’actualitat, la secció de recursos és l’altre apartat de Xarxanet on es publiquen continguts escrits elaborats. En aquest segon cas, les peces, com aquesta que esteu llegint, tenen un contingut formatiu atemporal, destinat a ajudar a millorar la gestió diària de les entitats. Els recursos també s’ordenen segons les temàtiques que tracten en els següents portals: econòmic, jurídic, projectes, informàtic, formació i finançament.

Si, en canvi, es necessita una informació concreta, o un recurs sense mastegar, hi ha la secció de biblioteca. Aquí es publiquen informes, documents, guies i tutorials elaborats per entitats sobre la realitat i el funcionament del sector.

L’agenda de Xarxanet és una secció on es pengen esdeveniments que organitzen entitats del tercer sector. S’hi difonen, classificats, actes i formacions de l’associacionisme, i s’ordenen de més a menys imminent.

Xarxanet també compta amb una secció d’ofertes de feina en el tercer sector, on es poden trobar tota classe de llocs vacants específicament a entitats.

Qualsevol organització o associació pot penjar esdeveniments i ofertes de feina pitjant els botons ‘Publica un nou esdeveniment’ o ‘Publica la teva oferta’ de cada secció.

Xarxanet últimament està intentant potenciar el contingut audiovisual. Per això, s’encoratja les entitats redactores a fer vídeos per als seus continguts. De fet, l’equip del portal està organitzant constantment sortides a diversos punts de Catalunya per a gravar petits reportatges d’entitats. Per això s’anima a totes les organitzacions o associacions que ho vulguin a proposar gravacions.

A banda de ser publicats al portal, tots els vídeos es pengen al YouTube de Xaranet. En aquesta pàgina també es pengen webinars. Xarxanet organitza de forma mensual un seminari en línia sobre alguna temàtica que pugui ser d’interès per a les entitats. Solen tenir una durada d’una hora, i, en acabar, es pengen a la secció de webinars del portal, per la qual cosa poden consultar-se en qualsevol moment.

S’encoratja a totes les entitats, ja estiguin implicades al projecte o no, que suggereixin temàtiques de webinars que creuen que poden necessitar o, si volen, s’ofereixin a organitzar-ne un.

L’equip de Xarxanet fa un buidatge diari del DOGC, el BOE i altres butlletins oficials per a cercar subvencions, premis o beques dirigides a entitats i organitzacions del tercer sector. Un cop passat el filtre, les ajudes es publiquen a la secció de finançament, on es fa un resum de la convocatòria i s’indica el termini, el convocant i altres dades d’interès. També s’acompanya per un enllaç a les bases.

Amb aquest coneixement, anualment també es publica un calendari de convocatòries de finançament, on es recullen les subvencions que han sortit l’any anterior per a que les entitats puguin fer una previsió aproximada de les ajudes que sortiran i en quines dates.

El portal no compta amb una secció de crides de voluntariat com a tal. S’aconsella, però, que si alguna entitat vol penjar ofertes per a cercar persones voluntàries ho faci des de la web ‘Connecta’t al voluntariat’ de la Generalitat.

Si, en canvi, es vol només informació sobre el voluntariat, Xarxanet ofereix la secció ‘Fes voluntariat’, on es detallen aspectes com els drets i deures de les persones voluntàries, un mapa on cercar punts de voluntariat i un repositori amb notícies relacionades que, en alguns casos, sí que fan de forma directa o indirecta crides de voluntariat, a través de notícies, entrevistes o reportatges.

Aquest servei és, com la resta, gratuït, l’ofereix la Generalitat però és gestionat per Xarxanet. L’objectiu és posar a la disposició de les entitats un espai de consultoria i ajuda directa.

En concret, el servei d’assessorament és via correu electrònic. S’ha de fer la sol·licitud, la d’una pregunta més aviat directa, i l’equip responsable donarà resposta per mail en un màxim de 48 hores. És específic per a consultes jurídiques i econòmiques.

D’altra banda, el servei d’acompanyament és, com la paraula indica, una ajuda de tu a tu distribuïda en un mínim de tres sessions i un màxim de cinc, sobre temes diversos. En aquest cas, un cop feta la sol·licitud, les persones encarregades es posaran en contacte amb l’entitat per a programar les diferents sessions.

Alguns exemples de temes que es poden tractar als acompanyaments són: posar en marxa l’entitat, realitzar projectes d’intervenció, millorar la gestió del voluntariat, planificar la comunicació, gestionar la captació de fons, engegar processos d’avaluació, coordinar el treball en xarxa, avançar en la sostenibilitat o implementar un model de finances ètiques.

Xarxanet es posa a disposició com a plataforma no només per a l’associacionisme sinó de l’associacionisme. Com a tal, totes les entitats tenen la possibilitat de fer-se col·laboradores. És totalment gratuït, i l’únic requisit és que estiguin formalment constituïdes.

Les entitats col·laboradores tenen accés a altres serveis concrets de Xarxanet. Poden publicar notícies, entrevistes i reportatges per a difondre les seves activitats i projectes; disposar d’un perfil al portal amb les seves dades principals, de contacte i documents de transparència; i conèixer abans que ningú les novetats de Xarxanet i les comunicacions especials.

Actualment, el projecta compta amb al voltant de 400 entitats col·laboradores d’arreu del territori.

field_vote: