Com posar en marxa un grup de consum agroecològic
Constituir un grup de consum agroecològic és fàcil si es disposa d'un grup inicial i amb empenta.
Més enllà de consumir amb criteris ecològics, des de fa uns anys hi ha persones que es constitueixen en grup per a organitzar-se i promoure un consum alternatiu d'aliments. Es tracta dels grups de consum agroecològic, que poden desenvolupar-se fins a prendre la forma de cooperativa.
Segons l'estudi 'XII. El cooperativisme agroecològic a Catalunya: canvi d’escala, sostenibilitat i reptes', el 2016 hi havia més de 160 grups de consum a Catalunya. Alguns prenen el nom indistintament de grups de consum o cooperatives de consum, tenint molts d'ells l'afegitó d'agroecològic.
És una realitat que en la contemporaneitat va començar fa uns 20 anys, però realment agafa el relleu als grups de consum que s'han organitzat al país de forma històrica. Avui es tracta de grups de persones que s'uneixen per realitzar un consum a través d’uns valors compartits, com poden ser consumir producte kilòmetre zero, la producció ecològica o l'economia alternativa. El fet de consumir com a grup els permet saltar-se intermediaris i comprar directament al productor o productora, promovent així un nou model d'economia més justa i solidària.
Aquests grups tenen un funcionament bastant semblant entre ells. Les unitats familiars s'apunten al grup per gestionar de manera conjunta les compres. Per garantir un funcionament eficient i a l'hora autogestionat habitualment es limita el nombre d'unitats familiars de cada cooperativa, per exemple a 25, 30 o 40....
No és, per tant, un supermercat de productes ecològics on es va a comprar, sinó un grup d'esperit cooperatiu on totes les persones integrants assumeixen uns compromisos en el funcionament.
Ho podeu veure en el mapa d’economia solidària, on filtrant per alimentació apareixen tots els grups de consum existents a Catalunya.
Des del moment que un grapat de persones té la idea de crear un grup de consum, fins que aquest es posa en marxa, normalment hi ha un període d’uns quants mesos on es va perfilant el model de funcionament, es van buscant les unitats familiars interessades en participar i es va preparant la logística. Una bona idea per a encetar el projecte és fer una xerrada oberta al barri per explicar el projecte i buscar així les primeres unitats familiars.
En aquests primers mesos caldrà celebrar moltes reunions amb les persones candidates a formar part del grup, per tal d'assegurar que el model de grup de consum que es busca és el mateix, i fixar uns principis bàsics de funcionament. Una possibiltiat és començar amb un local provisional i fer comandes de cistelles tancades de verdures i fruita per anar introduint-se en la dinàmica de compra setmanal.
Si és una cooperativa que es crea de nou, sempre és recomanable que en el grup promotor hi hagi algunes persones que hagin format part d’altres cooperatives, o com també passa sovint, que persones d’altres grups de consum “apadrinin“ durant els primers mesos a les noves cooperatives perquè puguin engegar.
El principi bàsic i la raó de ser de les cooperatives i grups de consum és fer comandes a empreses proveïdores d'aliments i repartir-les entre les persones membres. Per fer això, però, caldrà comptar amb un sistema establert, una organització de totes les persones que conformen el grup, que resulti de decisions consensuades respecte al moment de fer les comandes i les empreses.
El primer és establir cada quant es faran les comandes, però el més aconsellable és fer-les de manera setmanal. A banda, caldrà decidir la periodicitat amb la qual cada unitat familiar s'encarregarà de la gestió de les comandes. Que hi faci una unitat diferent cada setmana sol ser el més fàcil, però pot ser que a algú li interessi fer la gestió durant un període més dilatat de temps.
El següent pas serà definir un únic dia en què cada unitat familiar faci la comanda des de casa. Per exemple, es pot decidir que dissabte sigui el dia d'enviament, sempre segons les disponibilitats de les persones membres. Un dia després, en aquest cas, diumenge, la unitat familiar encarregada de la gestió farà la comanda a les empreses proveïdores combinant totes les comandes individuals. El dia de recollida, aquesta mateixa unitat familiar o una altra prepararà les cistelles que cada unitat passarà a recollir posteriorment.
Un cop establerta la logísitica bàdica, es recomana iniciar contactes amb les empreses proveïdores locals i conèixer els productors/es i empreses proveïdores potencials, sobretot de productes bàsics com verdures i fruites que són on és més senzill trobar empreses proveïdores i,a més, totes les unitats familiars en consumiran. Si no hi ha la possibilitat de contactar directament amb una empresa proveïdora local, es pot optar per cercar per internet. Dos recursos molt útils per a això són el directori de pagesia de la Unió de Pagesos, 'Pagesia a casa', i La Gastroteca.
En paral·lel, s’ha d’implementar el sistema per fer els pagaments de les comandes des de les unitats familiars a la cooperativa i des d’aquesta a les empreses proveïdores. Es recomana utilitzar eines de gestió i organització com l'Excel, o, encara millor, aplicacions com Tricount.
Finalment, serà clau per al funcionament correcte del grup l'establiment de trobades periòdiques o assemblees on hauran de participar totes les persones membres. Allà, s'hi prendran les grans decisions, s’explicarà la feina i es validaran les decisions de les comissions, i és també on es prendran i s'avaluaran els compromisos. Es molt important que ben al principi de començar la vida del grup de consum es visualitzi l’assemblea com l’espai clau tant de gestió com de cohesió del grup i, sobretot, que es consensui entre les persones membres fundadores quins compromisos comporta individuals i col·lectius un projecte d'aquesta envergadura.
El local esdevé un dels espais clau per al funcionament del grup. Té dues grans funcions: un és com a espai d'emmagatzematge, distribució i recollida dels aliments. L’altra, com a espai de trobada i reunió del grup.
Al local s'hi han de poder preparar les cistelles, el dia de la setmana que es recullen, i les empreses proveïdores han de poder-hi passar per deixar-hi les comandes que s’han encarregat. En aquest sentit, és bo que s’hi posin prestatgeries i, si s’escau pel tipus de productes que s'hi guarden, també una nevera.
Molts grups de consum comencen provisionalment en algun local o garatge propietat d’algun membre del grup o també aprofitant l'espai que els pugui cedir provisionalment algun equipament social, com un centre cívic o un ateneu. Però a mida que el grup es va consolidant, la tendència és obtenir un local propi, ja que d'aquesta manera es guanya en flexibilitat a l'hora de poder-ne disposar.
El manteniment i millora del local és una de les activitats que també ajuden a cohesionar el grup, ja que esdevé el nucli des d'on es mou tota l'activitat.
Una vegada el grup comença a funcionar és important que es formalitzi. D'aquesta manera es podrà disposar d'un Codi d'Indentificació Fiscal (CIF) i podrà emetre i rebre factures, donant molta més seguretat a les transaccions econòmiques amb les persones sòcies i les empreses proveïdores.
Les formes jurídiques més recomanables són l'associació i la cooperativa. Des de la Repera, col·lectiu que reflexiona sobre el funcionament i sentit dels grups de consum, es creu que l’associació pot ser més fàcil i ràpid en un primer moment però que la cooperativa seria el més desitjable quan el grup es consolidi. Podeu consultar més detalls dels passos per constituir-se jurídicament a la Guia per a muntar un grup de consum que ha editat La Repera, així com els recursos 'Com constituir una associació?' i 'Com crear una entitat en cinc passos', de Xarxanet. Cal destacar que a vegades el nom no fa la cosa i que alguns grups de consum que s'autoanomenen cooperativa, són formalment associacions.
Més enllà de la formalització jurídica, hi ha altres documents que també caldria elaborar en un primer moment com ara un quadre de preparació de comandes, un de tasques assignades, un altre de torns de neteja i un llistat de persones sòcies amb els respectius contactes.
Hi ha un tema bàsic en el funcionament dels grups de consum que cal mantenir en tot moment com a essencial, l’autogestió. Una cooperativa no funciona sola, no és només un espai per comprar uns determinats productes sinó que és una manera de funcionar. Només funciona amb una gran implicació de totes les unitats familiars que en formen part.
Cada unitat familiar té tasques assignades de manera setmanal, el torn de preparació de les cistelles (que pot tocar una vegada cada mes o cada dos mesos...) i també la coordinació de les demandes a una o més empreses proveïdores.
Però a part d’aquestes tasques de funcionament ordinari, també cal que s’assumeixin altres responsabilitats. No es tracta d’una associació “tradicional” on la junta directiva gestiona bona part de les tasques, sinó que són tots els seus components que agafen responsabilitats de gestió. Per exemple hi haurà responsables de coordinació de comandes, d’altres de relacions amb l'entorn, d’altres de manteniment de local o d’altres, per exemple, d’acollida a les noves unitats familiars o, si s’escau, de difusió per trobar-ne més quan hi hagi baixes.
Algunes eines i recursos útils per als nous grups de consum són:
