Com posar en marxa un grup de consum agroecològic

Imatge principal a portada: 
 Font: Pexels
Autor/a: 
Roger Buch
Resum: 

Constituir un grup de consum agroecològic és fàcil si es disposa d'un grup inicial i amb empenta.

Més enllà de consumir amb criteris ecològics, des de fa uns anys hi ha persones que es constitueixen en grup per a organitzar-se i promoure un consum alternatiu d'aliments. Es tracta dels grups de consum agroecològic, que poden desenvolupar-se fins a prendre la forma de cooperativa.

Imatges secundàries: 
 Font: Pexels
Subtitols: 
Què són els grups o cooperatives de consum?
Creació del grup
Logística bàsica
Locals i espais
Formalització
Autogestió
Recursos
Continguts: 

Segons l'estudi 'XII. El cooperativisme agroecològic a Catalunya: canvi d’escala, sostenibilitat i reptes', el 2016 hi havia més de 160 grups de consum a Catalunya. Alguns prenen el nom indistintament de grups de consum o cooperatives de consum, tenint molts d'ells l'afegitó d'agroecològic.

És una realitat que en la contemporaneitat va començar fa uns 20 anys, però realment agafa el relleu als grups de consum que s'han organitzat al país de forma històrica. Avui es tracta de grups de persones que s'uneixen per realitzar un consum a través d’uns valors compartits, com poden ser consumir producte kilòmetre zero, la producció ecològica o l'economia alternativa. El fet de consumir com a grup els permet saltar-se intermediaris i comprar directament al productor o productora, promovent així un nou model d'economia més justa i solidària.

Aquests grups tenen un funcionament bastant semblant entre ells. Les unitats familiars s'apunten al grup per gestionar de manera conjunta les compres. Per garantir un funcionament eficient i a l'hora autogestionat habitualment es limita el nombre d'unitats familiars de cada cooperativa, per exemple a 25, 30 o 40....

No és, per tant, un supermercat de productes ecològics on es va a comprar, sinó un grup d'esperit cooperatiu on totes les persones integrants assumeixen uns compromisos en el funcionament.

Ho podeu veure en el mapa d’economia solidària, on filtrant per alimentació apareixen tots els grups de consum existents a Catalunya.

Des del moment que un grapat de persones té la idea de crear un grup de consum, fins que aquest es posa en marxa, normalment hi ha un període d’uns quants mesos on es va perfilant el model de funcionament, es van buscant les unitats familiars interessades en participar i es va preparant la logística. Una bona idea per a encetar el projecte és fer una xerrada oberta al barri per explicar el projecte i buscar així les primeres unitats familiars.

En aquests primers mesos caldrà celebrar moltes reunions amb les persones candidates a formar part del grup, per tal d'assegurar que el model de grup de consum que es busca és el mateix, i fixar uns principis bàsics de funcionament. Una possibiltiat és començar amb un local provisional i fer comandes de cistelles tancades de verdures i fruita per anar introduint-se en la dinàmica de compra setmanal.

Si és una cooperativa que es crea de nou, sempre és recomanable que en el grup promotor hi hagi algunes persones que hagin format part d’altres cooperatives, o com també passa sovint, que persones d’altres grups de consum “apadrinin“ durant els primers mesos a les noves cooperatives perquè puguin engegar.

El principi bàsic i la raó de ser de les cooperatives i grups de consum és fer comandes a empreses proveïdores d'aliments i repartir-les entre les persones membres. Per fer això, però, caldrà comptar amb un sistema establert, una organització de totes les persones que conformen el grup, que resulti de decisions consensuades respecte al moment de fer les comandes i les empreses.

El primer és establir cada quant es faran les comandes, però el més aconsellable és fer-les de manera setmanal. A banda, caldrà decidir la periodicitat amb la qual cada unitat familiar s'encarregarà de la gestió de les comandes. Que hi faci una unitat diferent cada setmana sol ser el més fàcil, però pot ser que a algú li interessi fer la gestió durant un període més dilatat de temps.

El següent pas serà definir un únic dia en què cada unitat familiar faci la comanda des de casa. Per exemple, es pot decidir que dissabte sigui el dia d'enviament, sempre segons les disponibilitats de les persones membres. Un dia després, en aquest cas, diumenge, la unitat familiar encarregada de la gestió farà la comanda a les empreses proveïdores combinant totes les comandes individuals. El dia de recollida, aquesta mateixa unitat familiar o una altra prepararà les cistelles que cada unitat passarà a recollir posteriorment.

Un cop establerta la logísitica bàdica, es recomana iniciar contactes amb les empreses proveïdores locals i conèixer els productors/es i empreses proveïdores potencials, sobretot de productes bàsics com verdures i fruites que són on és més senzill trobar empreses proveïdores i,a més, totes les unitats familiars en consumiran. Si no hi ha la possibilitat de contactar directament amb una empresa proveïdora local, es pot optar per cercar per internet. Dos recursos molt útils per a això són el directori de pagesia de la Unió de Pagesos, 'Pagesia a casa', i La Gastroteca.

En paral·lel, s’ha d’implementar el sistema per fer els pagaments de les comandes des de les unitats familiars a la cooperativa i des d’aquesta a les empreses proveïdores. Es recomana utilitzar eines de gestió i organització com l'Excel, o, encara millor, aplicacions com Tricount.

Finalment, serà clau per al funcionament correcte del grup l'establiment de trobades periòdiques o assemblees on hauran de participar totes les persones membres. Allà, s'hi prendran les grans decisions, s’explicarà la feina i es validaran les decisions de les comissions, i és també on es prendran i s'avaluaran els compromisos. Es molt important que ben al principi de començar la vida del grup de consum es visualitzi l’assemblea com l’espai clau tant de gestió com de cohesió del grup i, sobretot, que es consensui entre les persones membres fundadores quins compromisos comporta individuals i col·lectius un projecte d'aquesta envergadura.

El local esdevé un dels espais clau per al funcionament del grup. Té dues grans funcions: un és com a espai d'emmagatzematge, distribució i recollida dels aliments. L’altra, com a espai de trobada i reunió del grup.

Al local s'hi han de poder preparar les cistelles, el dia de la setmana que es recullen, i les empreses proveïdores han de poder-hi passar per deixar-hi les comandes que s’han encarregat. En aquest sentit, és bo que s’hi posin prestatgeries i, si s’escau pel tipus de productes que s'hi guarden, també una nevera.

Molts grups de consum comencen provisionalment en algun local o garatge propietat d’algun membre del grup o també aprofitant l'espai que els pugui cedir provisionalment algun equipament social, com un centre cívic o un ateneu. Però a mida que el grup es va consolidant, la tendència és obtenir un local propi, ja que d'aquesta manera es guanya en flexibilitat a l'hora de poder-ne disposar.

El manteniment i millora del local és una de les activitats que també ajuden a cohesionar el grup, ja que esdevé el nucli des d'on es mou tota l'activitat.

Una vegada el grup comença a funcionar és important que es formalitzi. D'aquesta manera es podrà disposar d'un Codi d'Indentificació Fiscal (CIF) i podrà emetre i rebre factures, donant molta més seguretat a les transaccions econòmiques amb les persones sòcies i les empreses proveïdores.

Les formes jurídiques més recomanables són l'associació i la cooperativa. Des de la Repera, col·lectiu que reflexiona sobre el funcionament i sentit dels grups de consum, es creu que l’associació pot ser més fàcil i ràpid en un primer moment però que la cooperativa seria el més desitjable quan el grup es consolidi. Podeu consultar més detalls dels passos per constituir-se jurídicament a la Guia per a muntar un grup de consum que ha editat La Repera, així com els recursos 'Com constituir una associació?' i 'Com crear una entitat en cinc passos', de Xarxanet. Cal destacar que a vegades el nom no fa la cosa i que alguns grups de consum que s'autoanomenen cooperativa, són formalment associacions.

Més enllà de la formalització jurídica, hi ha altres documents que també caldria elaborar en un primer moment com ara un quadre de preparació de comandes, un de tasques assignades, un altre de torns de neteja i un llistat de persones sòcies amb els respectius contactes.

Hi ha un tema bàsic en el funcionament dels grups de consum que cal mantenir en tot moment com a essencial, l’autogestió. Una cooperativa no funciona sola, no és només un espai per comprar uns determinats productes sinó que és una manera de funcionar. Només funciona amb una gran implicació de totes les unitats familiars que en formen part.

Cada unitat familiar té tasques assignades de manera setmanal, el torn de preparació de les cistelles (que pot tocar una vegada cada mes o cada dos mesos...) i també la coordinació de les demandes a una o més empreses proveïdores.

Però a part d’aquestes tasques de funcionament ordinari, també cal que s’assumeixin altres responsabilitats. No es tracta d’una associació “tradicional” on la junta directiva gestiona bona part de les tasques, sinó que són tots els seus components que agafen responsabilitats de gestió. Per exemple hi haurà responsables de coordinació de comandes, d’altres de relacions amb l'entorn, d’altres de manteniment de local o d’altres, per exemple, d’acollida a les noves unitats familiars o, si s’escau, de difusió per trobar-ne més quan hi hagi baixes.

field_vote: 

Com incorporar la perspectiva LGBTI+ als serveis per a gent gran

Imatge principal a portada: 
Es tracta, entre altres coses, de treballar l’empatia entre les persones residents.  Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Les entitats o centres que treballen amb gent gran, i especialment les residències, han de fer un treball estructural específic si volen garantir la inclusió de la diversitat de gènere i sexual en els seus espais.

Els serveis per a persones grans d’entitats i residències solen estar enfocats a un model hegemònic de persones, tot sacrificant el model de l’atenció a la persona en favor de la rapidesa i la comoditat del seu personal. Tanmateix, amb l’arribada de noves generacions a edats avançades ja s’està fent palesa de la necessitat d’adaptar els protocols i models d’actuació per a que atenguin de manera efectiva la diversitat.

Imatges secundàries: 
Es tracta, entre altres coses, de treballar l’empatia entre les persones residents.  Font: Pexels
Subtitols: 
Mecanismes de funcionament
Visibilitat
A l’acollida
Estada i acompanyament
Prevenció
Abordar la discriminació
Continguts: 

El primer pas per a una atenció a persones grans que contempli la diversitat sexual i de gènere és establir un protocol d’acollida i acompanyament que contempli i oficialitzi les diferents qüestions que tenen a veure amb la inclusió i el respecte de persones LGTBI, que estan recollides en aquest recurs en la seva majoria. En aquest protocol caldrà introduir els mecanismes d’intervenció en casos de discriminació per LGTBI-fòbia (una obligació segons la Llei 11/2014).

Alhora, caldrà revisar els reglaments i formularis del centre per a que incloguin la perspectiva LGTBI, fins al punt que sigui un element transversal en tots els models i protocols de funcionament.

En aquest sentit, serà important incloure en l’itinerari formatiu de l’equip de gestió de l’entitat o servei per a gent gran, activitats de sensibilització en matèria de diversitat de gènere, sexual i familiar, de manera que tinguin les eines per a no només garantir un tracte no-discriminatori, sinó també ser capaç de detectar casos de discriminació. Aquesta formació haurà de ser continuada i periòdica, així com adaptable a cada cas. Per a trobar accions formatives d’aquest àmbit, es recomana consultar a la Direcció General de Polítiques Públiques LGBTI+, que en coordinació amb la Direcció General de l’Autonomia Personal i la Discapacitat ofereix tallers a demanda d’aquestes qüestions.

Un altre grup de mecanismes que caldrà tenir en compte per a garantir un funcionament respectuós amb la diversitat sexual i de gènere a les entitats i serveis de persones grans són les instal·lacions. Per exemple, serà especialment important adaptar banys per a persones no binàries.

Una altra clau dels centres de gent gran que volen ser inclusius amb les persones LGTBI és la visibilitat, ja no del col·lectiu en si, que també, sinó del caràcter inclusiu de l’entitat. Es tractaria de disposar de fulls i cartells informatius sobre el funcionament del servei especificant que es garanteix la diversitat sexual i de gènere.

També caldria especificar a les normes de convivència públiques el respecte cap a les persones LGTBI, i fer les comunicacions sempre en clau de diversitat.

A banda dels mecanismes esmentats als apartats anteriors, que són més de mena estructural, caldrà establir models de funcionament en l’acollida i l’acompanyament a les persones grans que especifiquin els principis del centre com a espai inclusiu.

En la benvinguda, caldrà deixar clar tant a les noves persones usuàries com a les famílies que es tracta d’un centre inclusiu, i que entre la resta residents i el personal hi haurà persones del col·lectiu LGTBI. Això permetrà alhora encoratjar a les persones grans que formin part del col·lectiu a expressar-se i ser lliurement, i fer entendre a la resta que si es produeix alguna actitud de menyspreu s’actuarà en conseqüència.

En aquest sentit, també s’informarà dels diferents mecanismes de denúncia de casos d’LGTBI-fòbia existents, i s’animarà a tothom a expressar la seva orientació sexual i identitat de gènere, i es treballarà per assegurar l’empatia i el respecte.

Seguint el model d’atenció centrada en la persona, moltes entitats i residències de gent gran ja han implementat l’acompanyament a les persones que comencen a fer ús dels seus serveis. Això és especialment important en els casos en què es tracta d’una persona LGTBI, ja que en aquests contextos poden aïllar-se, i només així se la podrà ajudar a seguir creixent i desenvolupant una socialització efectiva.

Es tractarà, per tant, de treballar l’empatia entre totes les persones usuàries i garantir el respecte davant les persones LGTBI, tot introduint l’existència d’aquest col·lectiu a la residència o servei. Alguns recursos que es poden fer servir per a fer aquesta introducció són: tallers i activitats lúdiques, pel·lícules i llibres de temàtiques LGTBI, xerrades i jornades, espais de reflexió sobre la igualtat, visites de familiars LGTBI...

A la vegada, caldrà fer un treball individual amb la persona en qüestió, posant una persona referent a la seva disposició, i informant-la dels espais del col·lectiu que hi ha a l’entorn proper. També pel que fa a l’expressió del gènere, caldrà encoratjar-les per a que vesteixin com vulguin, i inclús garantir que en casos on hi ha un deteriorament cognitiu, es respectaran les seves rutines identitàries i la història de vida.

Finalment, en el cas específic de les persones transgènere, és important incorporar a aquest tipus d’acompanyament més social la garantia a l’accés a medicacions pròpies com les hormones.

Per poder garantir a les persones que es tracta d’un centre o residència de gent gran inclusiu, caldrà comptar amb mecanismes de prevenció i detecció de casos de discriminació. Aquí el primer pas és revisar totes les activitats per assegurar que aquesta no es produeix des del mateix centre, i alhora habilitar, com ja s’ha assenyalat, un canal de denúncies de fàcil accés i confidencial.

També seria aconsellable, si entra en les possibilitats de l’entitat, incorporar a l’equip una persona experta en aquestes temàtiques, que pugui fer una feina de vigilància. Una altra opció és formar a tot l’equip per a que sigui capaç de detectar situacions de discriminació.

Les persones grans d’avui en dia van créixer en un context en què certes expressions i comportaments discriminatoris estaven normalitzats. És per això que és possible que en els centres i serveis per a aquest col·lectiu es donin situacions de discriminació o fins i tot violència cap a persones del col·lectiu, i, per aquesta raó, quan s’identifiquen aquestes actituds cal abordar-les immediatament amb la persona agressora, fent-li entendre de la problemàtica del seu comportament. S’haurà de fer, això sí, com una explicació, propera però ferma, i sense to d’amonestació, ja que això últim pot fer que es reafirmi en les seves conviccions. Es tracta de despertar l’empatia.

En cas que s’hagi produït una agressió física o delictiva, caldrà denunciar-ho a la comissaria dels Mossos d’Esquadra.

Pel que fa a la víctima, caldrà atendre-la directament, escoltar-la, i assessorar-la, i oferir-li alternatives en cas que es tracti d’una situació reiterada. Si l’entitat té dubtes sobre com gestionar la situació i necessita assessorament, es pot posar en contacte amb el Servei d’Atenció Integral (SAI) més proper.

field_vote: 

Claus i funcionament dels equipaments cívics i comunitaris

Imatge principal a portada: 
Són serveis que les entitats poden utilitzar per a les seves tasques de coordinació i activitats.  Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Aquest recurs posa el focus en els casals cívics, les cases del mar i els hotels d’entitats, equipaments públics que posen espais a la disposició de les entitats.

Un dels principals mals de cap de les entitats, especialment per a aquelles que són de dimensions petites, és trobar espais on establir la seva seu o, com a mínim, fer activitats de coordinació o altres. Una alternativa al lloguer d’espais és la cessió de sales i espais públics que ofereix l’administració.

Imatges secundàries: 
Són serveis que les entitats poden utilitzar per a les seves tasques de coordinació i activitats.  Font: Pexels
Subtitols: 
Què són
Casals Cívics i Comunitaris
Cases del mar
Hotel d’entitats
Mapa de recursos
Continguts: 

Actualment, a Catalunya, hi ha més de 150 equipaments cívics. Són espais públics de participació i convivència gestionats pel Departament de Drets Socials mitjançant la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària, oberts a tothom, i amb l’objectiu d’implementar la cohesió social i la pertinença de la ciutadania. Aquests espais ofereixen diferents recursos i serveis d’abast general que estan a disposició de persones i entitats que vulguin desenvolupar la seva activitat a l’entorn proper, per tal d’afavorir la inclusió social, l’associacionisme i la participació.

Aquests equipaments s’adrecen o a la ciutadania general o, sobretot, a entitats sense ànim de lucre, legalment constituïdes, registrades on pertoca i amb una missió social o cívica.

Existeixen sis tipus d’espais cívics i comunitaris: les oficines d’afers socials i famílies, les ludoteques, els poliesportius, els casals cívics i comunitaris, les cases del mar i els hotels d’entitats. Als apartats següents es detallen les claus i el funcionament dels tres últims tipus d’equipaments esmentats, que són espais on les entitats poden instal·lar-se per a la coordinació i el desenvolupament de la seva tasca.

Les entitats sense ànim de lucre podran accedir a aquests espais per a dur a terme les seves activitats, sempre en coordinació amb les altres persones i entitats que utilitzen el casal. L’objectiu és que amb la suma dels diferents agents que es troben al casal, la ciutadania tingui accés a diferents activitats, per a totes les edats i col·lectius, al llarg de l’any.

Els casals cívics i comunitaris solen posar a disposició de les persones i entitats interessades en utilitzar els seus equipaments: aules de taller, espais de lectura, punts de trobada, sales polivalents, aules de noves tecnologies, sales de reunions, gimnàs...

Per a sol·licitar una cessió d'espai en un casal cívic cal omplir aquesta sol·licitud.

Les cases del mar s’anomenen així perquè tradicionalment constitueixen un punt de referència per a les persones treballadores del mar i les seves famílies. A més, per norma general, les cases del mar acullen associacions de persones jubilades i pensionistes, que sovint hi programen trobades de germanor amb altres cases del mar.

La ciutadania general hi trobarà activitats de molts tipus per a totes les edats, i en alguns casos hi tindran lloc programes per la inclusió social mitjançant les noves tecnologies i activitats de voluntariat. En aquests vessants, les entitats poden buscar una col·laboració per a dur a terme voluntariat amb persones grans amb activitats tecnològiques, solidàries i culturals.

A banda d’això, les cases del mar estan obertes a tothom, i ofereixen espais a les entitats cíviques i socials per a la realització de les seves activitats. Posen a la seva disposició espais similars als que ofereixen els Casals Cívics i Comunitaris (punts de trobada, aules de taller, espais de lectura, sales de reunions, gimnàs...).

Per a sol·licitar un espai per a la seva activitat, les entitats hauran de dirigir-se directament a la Casa del Mar que els interessi.

A diferència dels dos equipaments anteriors, els hotels d’entitats són espais cívics que tenen l’objectiu específic de donar suport a entitats i associacions mitjançant la col·laboració, oferint-los serveis per al seu desenvolupament, cooperant per la millora del moviment associatiu i possibilitant el treball en xarxa entre entitats. Això últim resulta molt fàcil, ja que els hotels d'entitats acullen diverses entitats alhora que poden optar per col·laborar.

Sovint, les entitats fan servir aquests espais com a seu de coordinació de la seva activitat. Així, els hotels d’entitats posen al servei de les associacions que acullen despatxos per a l’administració, sales per a reunions i activitats i bústies. Per a sol·licitar un espai a l’hotel d’entitats cal fer el tràmit en línia i pagar la taxa que s’hi indica.

field_vote: 

Com presentar la sol·licitud a la convocatòria ordinària de subvencions 2024

Imatge principal a portada: 
La Convo24 obre subvencions per a projectes de temàtiques variades, des d’infància fins a ajuda a persones amb diagnòstic de salut mental, passant per manteniment de serveis.  Font: Twitter @acciocivicat
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

És una convocatòria d’ajudes que cobreix un amplíssim ventall de tipologies de projectes i actuacions d’entitats sense ànim de lucre de l’àmbit social.

El Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya ha obert una nova edició de la convocatòria ordinària anticipada de subvencions a entitats de l'àmbit de polítiques socials, també anomenada Convo24, de la qual va publicar les bases a finals de 2023.

Imatges secundàries: 
La Convo24 obre subvencions per a projectes de temàtiques variades, des d’infància fins a ajuda a persones amb diagnòstic de salut mental, passant per manteniment de serveis.  Font: Twitter @acciocivicat
Subtitols: 
A qui es dirigeix
Requisits
Claus de la sol·licitud
Fer la sol·licitud
Documentació i annexos
Termini
Resolució
Continguts: 

La convocatòria ofereix subvencions per a activitats i projectes d’entitats constituïdes legalment com a mínim dos anys abans, sense ànim de lucre, amb un establiment a Catalunya i que treballen en els següents àmbits: inclusió social, afers socials, família, persones amb dependència o discapacitat, gent gran, joventut, infància i adolescència, associacionisme, voluntariat, educació en el lleure, programes de manteniment de serveis, acció comunitària i atenció al poble gitano, i persones amb problemàtiques socials derivades de malaltia mental, addiccions, VIH-Sida o d’altres malalties.

En cap cas podran ser-ne beneficiàries entitats amb normes d’accés o funcionament que impliquin, de fet o de dret, alguna classe de discriminació per qualsevol condició personal o social. Tampoc poden sol·licitar la subvenció entitats adscrites o vinculades a les administracions públiques.

A banda dels requisits especificats a l’apartat anterior, la convocatòria estableix una sèrie de requisits que totes les entitats sol·licitants hauran de complir.

Aquests requisits són: estar al corrent de les obligacions tributàries; atendre a les persones usuàries i fer les comunicacions, com a mínim, en català; no haver estat sancionades amb infracció greu en matèria d’integració laboral o molt greu en matèria de relacions laborals i seguretat; comptar amb mitjans per a detectar casos d’assetjament sexual (per a les entitats amb igual o més de 25 persones treballadores); tenir un pla d’igualtat; respectar les condicions legals d’igualtat de tracte i no-discriminació; haver elaborat els comptes anuals i que aquests siguin públics (per a les associacions), haver presentat els comptes anuals al protectorat (per a les fundacions); complir amb la normativa de propietat intel·lectual; complir amb l’obligació que totes les treballadores que tenen contacte amb menors tenen el certificat de delictes sexuals; disposar de capacitat per a executar les accions; respectar el dret d’accessibilitat de persones amb discapacitat i respectar la normativa de desenvolupament sostenible.

Els requisits específics de cada línia es poden trobar a les bases publicades al DOGC.

La sol·licitud a la convocatòria ordinària compta amb dues parts, i les dues són d’entrega electrònica. La primera és l’única obligatòria: es tracta de la sol·licitud en si, que es fa mitjançant un formulari on caldrà omplir les dades de l’entitat i de les accions per a les quals es sol·licita la subvenció. En aquest formulari es podran pujar fins a 100MB de documents. La segona part de la convocatòria és opcional, i és un formulari d’entrega de documentació per a aquells documents que superin el límit. Els dos formularis tenen el mateix termini d’entrega. Aquesta pàgina permet accedir als dos tràmits.

Si es presenten diferents projectes o accions, caldrà fer-ho en els mateixos dos formularis, inclús si són de dos àmbits o línies diferents. És a dir, cada entitat només pot presentar una sol·licitud. En cas de presentar-ne més d’una, només es tindrà en compte l’últim formulari enviat.

La sol·licitud per a la convocatòria es fa a través d’aquest formulari. Per a entrar-hi, cal introduir l’idCAT Mòbil (introduint el DNI, el número de mòbil i la contrasenya que enviaran a aquest número per SMS). Si no es disposa d’aquesta identificació, caldrà donar-se d’alta. Un cop al formulari, només caldrà omplir tots els camps obligatoris, que tenen l’asterisc vermell, i aquells opcionals que siguin d’interès, tal com explica aquest vídeo.

  • Dades d’identificació de la persona o entitat i de la representació

Al primer apartat del formulari caldrà especificar la raó social de l’entitat, el tipus de document d’identificació i el número d’identificació. Seguidament, les dades d’identificació de qui representa la persona jurídica s’hauran omplert amb les dades de l’idCAT Mòbil, i s’hauran de revisar.

  • Adreça i dades complementàries

També s’hauran de detallar les dades de la direcció de l’entitat: via, número, pis, municipi, província, comarca... I serà el moment d’indicar si la persona de contacte i aquella que rebrà les notificacions són diferents a la persona que fa la sol·licitud.

El quart apartat són les ‘dades complementàries’, on s’ha d’especificar, mitjançant desplegables, el tipus de persona jurídica (associació, fundació, cooperativa, federació...), el registre al qual està inscrita l’entitat (cooperatives, registre mercantil, entitats religioses...), el número de registre i l’acreditació de representació.

  • Dades econòmiques de l’entitat

Aquest apartat recull el total de despeses i ingressos de l’entitat. Per als dos apartats de l’exercici anterior (ara 2023) caldrà fer un càlcul. Per als dos apartats de l’exercici actual (ara 2024) caldrà fer una previsió.

  • Afegir projecte o actuació

A l’apartat ‘Dades del projecte o actuació sol·licitada’ caldrà omplir les línies generals que identifiquen el projecte o actuació per al qual es sol·licita la subvenció. S’haurà d’indicar la línia de subvenció i el tipus de projecte o actuació (es pot trobar informació sobre les diferents línies i tipus de projectes a l’apartat ‘Altres Informacions’ de la pàgina oficial de la convocatòria, a les bases publicades al DOGC o a aquesta notícia de Xarxanet) i el nom del projecte o l’actuació subvencionable.

Seguidament, s’ha de pitjar el botó ‘Afegir projecte o actuació’. Les dades omplertes quedaran desades i es podrà procedir a omplir la resta de camps descriptius de l’acció o projecte. Són: àmbit geogràfic de l’actuació (comarcal i/o municipal, se’n podran incloure fins a 30 de cadascun, i si és a tota Catalunya es pot especificar en un Word com a documentació complementària), col·lectiu de població al qual es destina el projecte, data d’inici i fi i si està prevista la subcontratació i en quin percentatge.

També caldrà incloure tota la informació econòmica de l’acció a subvencionar: pressupost total de l’acció (s’ha de calcular amb els apartats que venen continuació), finançament propi que es destinarà a l’acció i import que se sol·licitarà al Departament de Drets Socials. L’import màxim subvencionable varia segons la família de l’acció sol·licitada: 100% per a les famílies 1 i 4, i un 85% per a les famílies 2 i 3.

En aquesta part de la sol·licitud també s’haurà de fer un treball de previsió, detallant la relació de despeses directes (personal propi i extern, consums energètics i aigua, lloguers d’espais i altres despeses corrents i d’inversió) i altres despeses (indirectes o no subvencionables).

De manera semblant, s’haurà de fer un exercici d’autovaloració, indicant la puntuació o nota de 0 a 4 i la seva justificació del compliment de la viabilitat tècnica (planificació de l’activitat, coherència entre objectius i planificació, estructura professional i de voluntariat aportades, qualitat i avaluació), viabilitat econòmica (pes de l’activitat als pressupostos de l’entitat, adequació de la proposta als ingressos i la despesa vinculats al projecte, justificació correcta dels expedients de subvencions rebudes en els darrers 3 anys), no discriminació (perspectiva de gènere i LGTBI) i altres criteris específics propis de la línia.

Finalment, a l’apartat sobre l’acció, s’haurà d’indicar el nombre d’unitats de recompte computables dins del mòdul (varia segons la línia, pot ser nombre de persones usuàries o famílies ateses, de préstecs...).

Un cop introduïda tota la informació d’una acció, es pot tornar a l’apartat ‘Dades del projecte o actuació sol·licitada’ per a incloure noves accions o projectes de la mateixa manera. El formulari haurà de recollir totes les accions que es volen sol·licitar. Només es podran incloure dues accions de cada línia concreta, amb excepcions. El màxim d’accions a sol·licitar és de 30 en total, i el límit per a cada família és de 15 per a les línies de les famílies 1 i 3, tres per a les de la família 2 i una per a les de la família 4.

Per a més informació sobre les línies, les seves especificitats i les accions màximes que s’hi poden presentar, consultar la Guia de Projectes de la Convo’24.

  • Dades bancàries

És l’espai on introduir les dades IBAN de l’entitat.

  • Documentació annexa

El formulari haurà inclòs, per a cada projecte o actuació, dues caixes on pujar la documentació referent. Una per a la documentació annexa al projecte i una altra per a la documentació complementària. El màxim per a pujar documentació en aquest formulari és de 100MB. Per a la resta de documents, caldrà fer el tràmit corresponent al formulari de documentació, que es detalla a l’apartat ‘Documentació i annexos’ d’aquest recurs.

Al final d’aquest apartat del formulari de sol·licitud caldrà indicar, a més, si es necessita presentar documentació que, per la raó que sigui, no es pot pujar ni a un ni a l’altre formulari, per a la qual cosa es donarà accés a l’entitat un espai en línia per a fer la pujada.

  • Declaració i protecció de dades i enviar o desar

Els dos últims apartats del formulari de sol·licitud de la convocatòria fan referència a qüestions legals. Primer, caldrà llegir l’apartat de ‘Declaració’ i marcar l’opció sobre el nivell de subjecció a l’IVA de l’entitat. Finalment, només quedarà marcar l’opció ‘Accepto les condicions’.

És important no oblidar pitjar el botó ‘Enviar’ un cop s’hagi omplert tot el formulari. Si es vol enviar més tard, s’haurà de seleccionar ‘Desa l’esborrany’.

Per a sol·licitar la subvenció de la convocatòria, es demana que les entitats adjuntin annexos específics per a cada família on s'exposen detalls sobre el projecte o actuació que no s’han inclòs en el formulari. Els documents a omplir són: Annex Tipologia 1 – Projectes experimentals, Annex Tipologia 2 – Inversions, Annex Tipologia 3 – Activitats i projectes, o Annex Tipologia 4 – Federatives. A més, hi ha línies que demanen documentació específica, tal com indica la Guia de Projectes.

Per a adjuntar aquella documentació que pesa massa per a incorporar-la al formulari de sol·licitud (fins a 100MB), l’administració ha habilitat el formulari ‘Aportar documentació convocatòria 2024’. Això es podrà fer un cop validat el formulari de sol·licitud, quan ja s’hagi generat el número d’expedient corresponent.

Caldrà entrar al tràmit amb l’idCAT Mòbil i descarregar el formulari, que només podrà veure’s i editar-se correctament amb Adobe Reader. S’hauran d’omplir els camps seguint les instruccions especificades i annexar-hi la documentació, i indicar-hi, obligatòriament, el número d’expedient expedit un cop validat el formulari de sol·licitud. Finalment, abans d’enviar, haurà de signar-se electrònicament.

El termini de presentació del formulari de sol·licitud i el de documentació és el mateix, i va des del 2 de gener a les 9h fins al 12 de febrer a les 15h.

És recomanable evitar esperar-se als últims dies per a presentar el formulari de sol·licitud, perquè és possible que durant tot el procés sorgeixin dubtes o que hi hagi problemes tècnics.

L’administració té un màxim de sis mesos des de la publicació de la convocatòria per a notificar la resolució. Aquesta serà publicada al Tauler electrònic d’anuncis de la Generalitat de Catalunya, i allà és on les entitats podran consultar si els seus projectes i actuacions seran subvencionats per la convocatòria.

Aquelles entitats que no estiguin d’acord amb la resolució podran interposar un recurs d’alçada al Departament de Drets Socials en el termini d’un mes des de la publicació de la resolució.

field_vote: 

Claus de la cultura de pau

Imatge principal a portada: 
Entén que totes les persones tenen necessitats legítimes.  Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

La cultura de pau aposta per fer un abordatge integral i transversal de les violències tot considerant el conflicte una part inevitable de tota societat.

La cultura de pau ve a ser una filosofia de vida, política i economia, un conjunt de valors despresos dels principis de la tolerància, la llibertat i la justícia, aplicables transversalment i que posen al centre el rebuig de la violència i el respecte dels drets humans.

Imatges secundàries: 
Entén que totes les persones tenen necessitats legítimes.  Font: Pexels
Subtitols: 
Què és la cultura de pau
Pau i violència
Conflicte
Accions individuals per la cultura de pau
Entitats que treballen per la cultura de pau
Enllaços i recursos
Continguts: 

La cultura la conformen tota la veritat de costums, maneres de fer i de viure i tradicions d’una societat. Té una grandíssima influència en les nostres formes d’actuar i de pensar, i té efectes en com es duen a terme activitats laborals, com s’estableixen relacions, com es consumeix... Alhora, però, la cultura canvia i evoluciona amb el temps, està vinculada al context i a les persones.

La cultura de pau és aquella que estableix la no-violència en tots aquests àmbits de la tradició i els costums, és a dir, és una cultura que implanta la pau com a base de la societat. Les entitats i agents que treballen en aquest àmbit defineixen alguns conceptes clau al voltant dels quals giren les seves accions.

El primer concepte essencial és, evidentment, la pau. Aquesta té dos vessants, la negativa i la positiva. El primer terme és el més estès, i s’entén com l’absència de conflicte o violència, motivant accions com les guerres preventives o l’aplicació de normes repressives. La pau positiva, en canvi, va més enllà. És la base de les actuacions de les entitats per la cultura de pau, i fa referència a la construcció conjunta i estructural de la cooperació, la tolerància i la dignitat humana. Es tracta d’un concepte de pau que es desenvolupa mitjançant un diàleg sensible amb el context.

Una segona clau de la cultura de pau és la violència. Aquesta es dona en tres formes: directa, estructural i cultural. La violència directa és aquella que s’exerceix de persona a persona o grup a grup, de manera que permet identificar víctimes i perpetradors. La violència estructural, d’altra banda, és aquella arrelada en com s’ha construït el funcionament de la societat, per la qual cosa es poden identificar les seves víctimes, però no les persones que la perpetren. Finalment, la violència cultural és aquella que fonamenta, justifica o legitima la violència estructural mitjançant els costums i tradicions d’una societat.

Aquestes definicions de pau i violència són importants per a l’establiment i l’estudi de la cultura de pau, ja que, en tant que conceptes antagònics, les dinàmiques mitjançant les quals es relacionen dicten les polítiques que es desenvoluparan per a abordar-les. La pau negativa, per exemple, només actua cap a la violència directa, i considera la pau com l’absència de conflicte, limitant la consideració d’aquest últim a actes violents que cal eliminar, i alimentant així la cultura de la violència.

Per les raons exposades a l’apartat anterior, un altre concepte clau que aborda la cultura de pau és el conflicte. És un concepte que denomina una relació de contraposició entre necessitats que provoca un element, el “problema”, i que acaba quan aquest es transforma fins al punt en què les parts implicades ja no el consideren com a tal.

La cultura de pau parteix de la consideració que totes les persones tenen necessitats legítimes. Per això, entén el conflicte no només com una part inevitable de les societats, sinó també com una oportunitat de canvi, perquè amb el problema també es transforma el seu entorn. Per tant, l’objectiu i repte primordial de la cultura de pau és que la societat compti amb les eines, recursos i capacitats suficients per a abordar i transformar els conflictes sense recórrer a la violència, i no pas eliminar el conflicte.

Tot i que la construcció de la cultura de pau pot semblar el resultat de negociacions i implementacions polítiques d’abast global, hi ha accions que pot fer la ciutadania i que poden desenvolupar les entitats més petites per a contribuir a aquesta qüestió. Totes fan referència a evitar i enfrontar les dinàmiques que dominen el sistema actual.

Una d’elles, per exemple, és l’antimilitarisme. En aquest sentit, la ciutadania pot actuar de diferents formes: col·laborar amb campanyes de desarmament (demilitarize.org, icanw.org), consumir èticament tenint en compte quins negocis col·laboren amb la banca armada (es pot descobrir a bancaarmada.org), vetllar per la no naturalització del militarisme a l’educació (donant suport a campanyes com ‘Desmilitaritzem l’educació’)...

Les persones o entitats petites també poden contribuir a la cultura de pau des d’un vessant més local. Poden fer accions als seus barris i pobles com: tenir cura de les relacions i les persones promovent l’ètica de cures, adquirir habilitats d’anàlisi de conflictes per a encarar els que puguin sorgir als seus entorns (contrastar informació, entendre la pluralitat de perspectives...), aprendre a conviure amb la diversitat (fer evident a les persones de l’entorn les situacions de discriminació o sumar-se a campanyes antirumors)...

Contactar, col·laborar i establir sinergies amb les entitats que treballen per la cultura de pau és una altra de les accions que es poden fer per a contribuir a aquesta àrea de transformació. A continuació es llisten algunes entitats d’àmbit català i internacional que treballen per la cultura de pau en diversos àmbits:

field_vote: 

Com participar en un camp de treball o en una estada solidària

Imatge principal a portada: 
Camps de Solidaritat 2013 a Camerún-Kumbo Font: SETEM Font:
Autor/a: 
Josep Carbonell
Resum: 

Tens ganes de gaudir d'una vivència en un altre país de forma solidària i responsable? Durant els mesos de febrer i març es comencen a organitzar els camps de treball i estades solidàries, una opció per viure aquestes experiències de cara a l'estiu.

Durant els mesos de febrer i març comencen a organitzar-se els camps de treball o rutes solidàries que es realitzen sobretot durant els mesos d'estiu. A principis d'any, doncs, és un bon moment per començar a conèixer quines són les principals entitats catalanes que organitzen aquest tipus de camps i/o estades.

Imatges secundàries: 
 Font:
Servei Civil Internacional de Catalunya compta amb una àmplia oferta de camps de treball. Font: SCI
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
SETEM - Camps de solidaritat
Servei Civil Internacional – CAT - Camps de voluntariat
Associació Catalana per la Pau - Brigades de solidaritat
COCAT - Camps de treball internacionals
CC ONG - Estades solidàries
Aethnic
Cos Europeu de Solidaritat
Continguts: 

Els camps de solidaritat de SETEM inclouen una fase prèvia de formació (d'abril a juny), una fase d'estada en un país d'Amèrica Llatina o Àsia (juliol o agost) i una fase posterior de difusió i acció al Nord, a la tornada. L'edat mínima per participar-hi és de 18 anys i el període d'inscripció finalitza a principis d'abril. Per a més informació, i iniciar el procés d'inscripció, podeu assistir a les sessions informatives que tindran en les següents dates:

  • 28 de març, 18h, al Campus de la Universitat Rovira i Virgili (Sala de Graus), Tarragona
  • 29 de març, 18.30h, a LaFede (c/Tàpies, 1), Barcelona
  • 4 d'abril, 11.30h, a LaFede (c/Tàpies, 1), Barcelona

El Servei Civil Internacional de Catalunya (SCI) és una entitat catalana connectada a la xarxa internacional 'SCI - International Voluntary Projects' que compta amb un potent cercador de camps de voluntariat arreu del món. L’objectiu és col·laborar en el desenvolupament d’un projecte de treball voluntari i de temàtica diversa amb l’acció comuna de la població local i d’un grup d’internacionals.

Al web de l'SCI-CAT s'explica amb detall els passos a seguir per fer un camp. Un d'ells és la formació obligatòria, a la qual cal inscriure's. Aquestes tindran lloc en els següents dies, a escollir:

  • 15 de gener, 18h
  • 14 de febrer, 18h
  • 20 de març, 18h (amb experiències de persones voluntàries)
  • 22 d'abril, 18h
  • 20 de maig, 18h
  • 12 de juny, 18h
  • 17 de juliol, 18h

Totes les xerrades tindran lloc a La Vaqueria de l'SCI (C/ del Carme, 95, Barcelona).

Aquelles persones que estiguin interessades en obtenir més informació, poden assistir a les xerrades informatives.

L'Associació Catalana per la Pau (ACP), juntament amb la Fundació Pau i Solidaritat, organitzen les anomenades Brigades de Solidaritat durant els mesos de juliol i agost. Aquestes brigades s'entenen com un compromís de caràcter voluntari, en la formació i sensibilització dels problemes que afecten als pobles del Sud i d’apropament a l’experiència de les organitzacions socials i sindicals que treballen pel canvi social.

Aquest 2023 les destinacions són Colòmbia, Palestina, Guatemala, El Salvador i Filipines. Si esteu interessats/des en participar-hi, és un requisit indispensable assistir a les xerrades informatives de les Brigades de Solidaritat 2024, que tindran lloc a la sala 11 de la planta 1 de l’Edifici de CCOO de Barcelona (Via Laietana, 16) en aquestes dates:

  • 16 de febrer, 18.30h
  • 9 de març, 18.30h
  • 28 de març, 18.30h
  • 13 d'abril, 18.30h

Un cop fet això, caldrà omplir el formulari d'inscripció que estarà disponible properament.

Vídeo d'actuació de les brigades solidàries a Colòmbia durant l'estiu de 2013.

La Coordinadora de Camps de Treball Internacionals de Catalunya (COCAT) organitza camps de treball arreu del món a més d'altres projectes de voluntariat internacionals com poden ser els projectes de mitja i llarga durada (MLTV), projectes emmarcats dins del programa European Solidarity Coprs - ESC (projectes subvencionats per la Comissó Europea) i formacions i intercanvis juvenils.

Es tracta d'experiències de coneixement, tant a nivell cultural com personal. A banda de responsabilitzar-se d'una tasca de suport en diferents àmbits, permet conviure amb altres joves de moltes cultures diferents i entendre la diversitat del món.

Els camps de treball poden durar entre 15 i 20 dies i els projectes de llarga durada MLTV o ESC, d'un mes fins a un any. Per a veure els programes disponibles es pot accedir al cercador de projectes del COCAT, on s'informa de la durada i les característiques de cada programa. El 29 de febrer s'obriran les inscripcions a tots els programes.

Tots dos grups de projectes ofereixen xerrades informatives els dies següents:

  • 31 de gener, 17.30h, a la Sala d’Actes de la Direcció General de Joventut (C/Calàbria 147, Barcelona)
  • 7 de febrer, 17h, en mode virtual (es facilitarà un enllaç a les persones inscrites)

Per poder assistir a les xerrades de projectes de curta durada (a Barcelona) i projectes de mitjana i llarga durada cal confirmació.

Per a més informació, podeu contactar amb l'entitat a través del següent correu cocat@cocat.org o del web de COCAT.

CC ONG és una organització no governamental per al desenvolupament (ONGD) que treballa per a la cooperació al desenvolupament social, econòmic i humanitari de les zones més pobres del món. CC ONG ofereix la possibilitat de viure una experiència única i conviure amb cultures diverses mentre es col·labora en un dels molts projectes que tenen repartits per Àfrica, Amèrica i Àsia.

Aquelles persones que hi estiguin interessades poden participar dels projectes que tenen en marxa a Burkina Faso, Ghana, Mauritània, Mozambic, Haití, Mèxic, Colòmbia, Perú, Nepal, Senegal i Mali fent una trucada al telèfon 683 249 922 o consultant el web de l'entitat.

Aethnic ofereix l'oportunitat de gaudir de rutes de turisme responsable a Gàmbia i Senegal. Es tracta d'experiències pensades i dirigides a viatgers i viatgeres que busquen l'intercanvi i la convivència amb la població local. Un primer contacte amb la diversitat d'ètnies i comunitats de Gàmbia i Senegal, dos països de l'oest d'Àfrica, que permet descobrir i conviure amb les seves tradicions i estils de vida.

Podeu demanar més informació mitjançant correu electrònic.

El Cos Europeu de Solidaritat és una iniciativa de la Unió Europea dirigida a persones d'entre 18 i 30 anys destinada a oferir un espai on fer voluntariat, col·laborant en projectes que actuen en comunitats europees. Les estades són llargues, d'entre dos mesos i un any.

Les temàtiques dels programes de voluntariat són molt diverses: des de creativitat i cultura fins a prevenció i recuperació de desastres, passant per salut i benestar i treball amb persones refugiades i migrants.

Les persones interessades s'han de registrar al Cos Europeu de Solidaritat i ser residents a la Unió Europea.

Per a més informació és aconsellable consultar la Guia del Cos Europeu de Solidaritat i el recurs 'Com participar en el Cos Europeu de Solidaritat' de Xarxanet.

field_vote: 

Claus i consells de la col·laboració entre entitats i empreses

Imatge principal a portada: 
Es tractarà trobar objectius i valors comuns i mantenir un règim d’avaluacions constants.  Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Pot ser una acció beneficiosa per les dues parts, però cal que l’entitat s’asseguri de mantenir la seva independència i actuar sempre amb principis de transparència.

Tradicionalment, la relació entre entitats i empreses ha estat vista com a hostil. El model de producció i funcionament de les segones ha despertat sovint la resposta crítica de les primeres, que incorporaven a la seva missió la lluita contra el sistema que aquestes solen perpetrar.

Imatges secundàries: 
Es tractarà trobar objectius i valors comuns i mantenir un règim d’avaluacions constants.  Font: Pexels
Subtitols: 
Per què col·laborar
Tipus de col·laboració
Com buscar col·laboracions
Valorar els riscos
Consells
Continguts: 

És important que abans d’establir la col·laboració les dues parts tinguin clars els objectius de l’acord. Per part de l’entitat, el més probable és que la seva raó principal per a impulsar la col·laboració sigui aconseguir finançament. Altres possibles objectius que es pot proposar l’entitat són: desenvolupar projectes conjuntament, captar voluntariat, intercanviar experiències, sensibilitzar i influir en la societat o en les pròpies pràctiques de l’empresa, o aconseguir serveis gratuïts.

Pel que fa a l’empresa, els motius que poden dur-la a establir una col·laboració amb una entitat poden ser: aportar valor social al seu context i involucrar-se en la comunitat, millorar la seva reputació, col·laborar en un voluntariat corporatiu, dur a terme projectes on les organitzacions i entitats tenen molt a aportar o fer gestió de riscos. En tots aquests casos, l’entitat haurà de ser curosa de no participar involuntàriament a un rentada de cara de l’empresa, per la qual cosa és necessari recollir molta informació i, com s’indica més endavant, garantir i exigir la transparència.

A més de tot això, la col·laboració pot dur a beneficis comuns, com la difusió de valors, la millora de recursos, l’intercanvi de capacitats, la creació de noves xarxes, l’obtenció d’informació, la millora de la transparència i l’assoliment d’un millor coneixement del context econòmic i social.

Tenint en compte els objectius i els motius que duen a una entitat a cercar col·laboració amb una empresa, es poden establir diferents tipus de vincles. Maria Acevedo, al blog d’Ágora Social, enumera els següents tipus de col·laboració: filantropia corporativa i patrocinis, voluntariat corporatiu, assistència tècnica mútua, associar marques per a visibilitzar causes i serveis, màrqueting social, implementació de programes socials i desenvolupament conjunt de productes innovadors de transformació social.

Per cercar l’empresa que més s’adapti a les necessitats, interessos, valors i objectius de l’entitat, caldrà fer una anàlisi del context del territori on es vol establir la col·laboració. A nivell local, les webs dels ajuntaments disposen d’un directori de les diferents empreses i comerços que hi ha a la localitat. Per a cercar de manera més àmplia és recomanable consultar el cercador de la Xarxa Industrial de Catalunya o el directori d’empreses d’Informa.

A banda d’això, també és aconsellable visitar els perfils de les xarxes socials de les empreses, especialment els de Linkedin. Aquesta plataforma permetrà a les entitats que busquen establir col·laboracions amb empreses entendre amb bastant de detall el funcionament de la seva activitat diària, els seus interessos i els seus valors.

És important que en aquestes cerques no es deixi de banda la possibilitat de col·laborar amb empreses mitjanes o petites. Generalment, quan es parla d’acords d’aquesta mena es tenen al cap grans organitzacions transnacionals i empreses internacionals. Tanmateix, l’àmbit més local ofereix possibilitats de col·laboració que poden ser molt beneficioses per a entitats i empreses de mida petita.

Un dels resultats pràcticament garantits de convenis de col·laboració entre entitats i empreses és la pressió que les primeres poden posar en les segones pel que fa a la responsabilitat social o ambiental. Alhora, però, això implica que les entitats estan posant en risc la seva reputació a l’hora de fer tractes amb segons quines empreses i companyies.

És per això que, en el moment d’establir la col·laboració, l’entitat haurà de posar certes condicions que caldrà que l’empresa satisfaci. Algunes d’aquestes condicions poden ser: ha d’estar oberta a fer certs canvis, ha de comptar amb una política empresarial confiable i fonamentada, ha de respondre a determinats valors...

La guia ‘Strategic partnerships between NGOs and business’, de l’Observatori per a la Responsabilitat Social de les Empreses (RSE) de CSR Europa recull alguns consells per a donar lloc a una col·laboració entre empreses i entitats exitosa que es resumeixen a continuació.

El primer pas és sempre conèixer-se. Això vol dir no només fer una investigació prèvia de cada part, sinó també establir conversa i debat sobre els valors i els objectius comuns, creant una entesa mútua i prenent-se temps per a aprendre a treballar conjuntament. En aquest sentit, s’hauran d’establir unes bases per a la discussió franca i empàtica, i aquest és un consell aplicable tant al primer contacte com a la resta de fases de la col·laboració. Caldrà, per tant, garantir la comunicació constant per a assolir la implicació i la transparència.

També és aconsellable la formalització, en tant que, un cop s’ha establert el vincle cal posar-lo per escrit, elaborant un document formal de col·laboració consensuat per les dues parts. El recurs ‘Què cal saber sobre els convenis de col·laboració empresarial en activitats d'interès general?’ de Xarxanet ofereix algunes claus d’aquesta mena de formalització.

Un altre punt primordial és assegurar el suport i la implicació de totes les persones involucrades en la col·laboració. Això vol dir que tant l’empresa com l’entitat hauran de reunir-se amb l’equip d’estructura que participarà i durà a terme les activitats i accions de l’acord. En finalitzar aquesta trobada, haurà de poder-se garantir que tothom està informat i d’acord amb les bases de la col·laboració. També és interessant aprofitar aquest moment per establir sistemes de retorn que assegurin el contacte constant entre les persones responsables del projecte o l’acció col·laborativa i l’equip.

En relació amb això, caldrà que es gestioni la comunicació amb agents exteriors, havent acordat prèviament quina estratègia comunicativa seguir amb els mitjans: crear una imatge específica per al projecte, combinar les dues signatures, adoptar la de l’altra part... L’entitat, però, haurà de mantenir la seva independència comunicativa, així com farà amb la formal.

També és important que les dues parts tinguin presents tots els recursos econòmics i de personal de què disposen, i que ho transmetin l’una a l’altra, sempre de cara a la transparència. I finalment, una última qüestió necessària és mantenir-se alerta. Caldrà fer sessions de valoració periòdiques, verificant que la col·laboració segueix sent realment això, una col·laboració, i que no hi ha un agent que passa per davant de l’altre. En cas que es donin situacions de disputa, caldrà establir un protocol d’actuació i, si cal, revisar l’acord.

field_vote: 

Claus de l’Economia Social i Solidària

Imatge principal a portada: 
Té un caràcter de transformació transversal, que va més enllà de la producció i la distribució.  Font: Pixabay
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Es tracta d’un model econòmic i productiu que es fonamenta en cobrir les necessitats de la ciutadania i transformar la societat, i no en l’obtenció de beneficis.

L’Economia Social i Solidària és un concepte molt ampli que fa referència a un acostament ètic a les polítiques econòmiques i els processos de producció i distribució. A continuació, en un intent d’acotar la temàtica i per a ajudar a les entitats i grups ciutadans que vulguin engegar iniciatives d’ESS, es recullen les claus d’aquest concepte, específicament aquelles que fan referència al seu estat a Catalunya.

Imatges secundàries: 
Té un caràcter de transformació transversal, que va més enllà de la producció i la distribució.  Font: Pixabay
Subtitols: 
Què és l’ESS?
Què la defineix
Tipus d’entitats d’ESS
Llei de l’ESS
Continguts: 

Des del sorgiment del concepte al segle XX, s’entén que l’Economia Social i Solidària engloba un conjunt heterogeni de concepcions teòriques, iniciatives socioeconòmiques i pràctiques institucionals, associatives i empresarials que posen, per davant del benefici propi, la satisfacció de les necessitats de les persones i la ciutadania. Es tracta d’una manera alternativa d’entendre el paper de l’economia en les societats actuals, amb tendència a valors com la solidaritat, la sostenibilitat, la participació, l’equitat, el canvi social i la comunitat.

És un acostament a aquests principis ètics amb l’objectiu de tornar-los normatius, desenvolupant i impulsant certes pràctiques econòmiques, sempre amb independència als poders públics i privats. Així, els projectes d’Economia Social i Solidària es desenvolupen sempre amb un caràcter integral i transversal, implicant no només l’àmbit econòmic, sinó també el polític, el cultural, el social i l’ambiental.

Per aquesta idiosincràsia, a més, les iniciatives, projectes, entitats i organitzacions d’ESS treballen en un àmbit principalment local, molt centrades en el context més proper.

Tot i que hi ha molts projectes i iniciatives que es poden emmarcar en l’àmbit de l’Economia Social i Solidària, hi ha algunes característiques que són comunes en tots ells, i que poden ajudar a determinar si un programa o entitat treballa o no amb l’ESS. A la iniciativa ‘Impulsem l’ESS’, l’Ajuntament de Barcelona resumeix aquestes característiques comunes en tres eixos.

Primer, són entitats o projectes que s’orienten explícitament a la cobertura de les necessitats humanes, és a dir, que posen l’economia al servei de les persones. Són projectes que se centren en gestionar els recursos de manera equitativa, explotant-los pensant en la sostenibilitat.

Un segon eix del qual han de partir tots els programes d’ESS és que han de ser coordinats de manera democràtica i participativa, deixant de banda el model vertical i jeràrquic que ara domina el sistema productiu i introduint una gestió horitzontal. Es tracta de que totes les persones que estan implicades en el projecte tinguin poder de decisió pel que fa als recursos, la informació, el patrimoni i el futur de la iniciativa.

Finalment, i en relació amb els altres dos eixos, els projectes d’ESS mantenen sempre un compromís amb la comunitat, més o menys propera, no només a través de l’objecte de la producció i el servei, sinó també en la seva execució. Les entitats i organitzacions que treballen en l’ESS han d’actuar tendint a una millora de la societat i el context en què es troben, vinculant-se al territori, acompanyant causes i moviments socials i transformadors, creant ocupació...

Les iniciatives d’Economia Social i Solidària poden tenir naturaleses molt variades. A la plataforma ‘Economia Social’, la Generalitat de Catalunya defineix dos tipus d’entitats que tenen com a característica principal aquest àmbit de treball: les cooperatives i les societats laborals.

Les cooperatives són empreses formades per persones que s’uneixen per satisfer necessitats econòmiques, culturals i socials comunes a través de la propietat conjunta i la gestió democràtica. Les societats laborals, d’altra banda, són societats mercantils on més del 50% del capital social és propietat de les persones treballadores amb una relació laboral de tipus indefinit.

Hi ha altres maneres de desenvolupar l’ESS sense necessitat de crear una entitat a mida. Una forma, per exemple, és partint de projectes singulars com els que impulsa la xarxa de cooperatives Economia Social. Es tracta d’iniciatives de reactivació econòmica que duen a terme noves línies de negoci i empresa molt basades en la cooperació i la xarxa, en qualsevol sector d’activitat, des de la cultura fins a l’agroecologia, passant per l’habitatge i la mobilitat.

Una altra forma que pot prendre l’ESS, segons el document ‘Bases de la llei d’economia social i solidària’, del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, són les mutualitats de previsió social, un tipus d’assegurances gestionades democràticament i sense afany de lucre. Segons aquest document, també cauen sota el paraigua de l’ESS les anomenades economies comunitàries, que no ve a ser altra cosa que formes col·lectives i de cooperació per a resoldre certes necessitats, que no tenen per què estar formalitzades ni remunerar les persones implicades, i que busquen reforçar els vincles socials des de la solidaritat, l’arrelament al territori i l’impacte social, cultural i ambiental.

Finalment, aquest darrer document esmentat també contempla que la majoria d’entitats del tercer sector desenvolupen la seva activitat des de l’ESS i s’hi fonamenten, en tant que tenen un caràcter social i no tenen afany de lucre.

Tant des de l’àmbit espanyol com el català, l’administració pública està treballant per a impulsar l’Economia Social i Solidària des de la llei. El 2020, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya va presentar les seves ‘Bases de la llei d’economia social i solidària’, que vol funcionar de declaració d’intencions i de fonament per a l’impuls de l’ESS i la seva capacitat transformadora.

D’altra banda, el maig de 2023 el Consell de Ministres va aprovar l’avantprojecte de la futura Llei Integral de l’Economia Social i, també, l’Estratègia espanyola de l’Economia Social 2023-2027, dos moviments que pretenen visibilitzar, dinamitzar i consolidar formalment el model productiu de l’economia social.

field_vote: 

Aspectes a definir en un pla de captació de fons

Imatge principal a portada: 
Són sis elements que estructuraran tota la campanya.  Font: Pixabay
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Caldrà elaborar un document que detalli, en diferents apartats, les claus de la campanya de captació: objectius, públic, vies de captació, comunicació, recursos disponibles i calendari.

Entre totes les opcions que les entitats tenen per a aconseguir finançament, que és important que es duguin a terme en diversitat, la captació de fons pot ser molt útil per a obtenir recursos (econòmics o no) per a activitats o projectes concrets. És primordial, però, que l’acció de captació estigui ben planificada, o, contràriament, serà impossible que tingui èxit. Per fer això, es recomana crear un pla de captació, i recollir-lo tot en un document que especifiqui els detalls de les diferents fases de la captació.

Imatges secundàries: 
Són sis elements que estructuraran tota la campanya.  Font: Pixabay
Subtitols: 
Definir objectius i indicadors
Establir el públic diana
Escollir les vies de captació
Dissenyar la campanya de comunicació
Estructurar els recursos
Fer un calendari d’accions
Continguts: 

És el primer pas del procés de definició del pla de captació de fons. En finalitzar l’acció, aquests són els objectius que caldrà haver assolit per tal de dur a terme el programa, projecte o activitat per al qual es volen recaptar recursos. S’hauran de desgranar de la necessitat que s’haurà establert que es vol cobrir mitjançant els fons obtinguts.

Després, a partir dels objectius caldrà definir també els indicadors que, al final de la campanya, demostraran que, efectivament, s’ha arribat fins on es volia arribar. Cal, per tant, que els objectius siguin mesurables en el seu compliment.

Algunes preguntes que poden ajudar en la definició d’objectius són: Quants recursos es necessiten? De quina mena? Quina ha de ser la imatge amb què l’entitat es mostra cap a dins i cap a fora pel que fa al projecte que es vol dur a terme? Com influirà la campanya a l’entitat? Com s’ha assenyalat, les respostes a aquestes preguntes han de poder-se donar en quantitats: nombre de persones donants, xifra d’assistents a les activitats, rendibilitat econòmica de les accions, nombre de missatges i idees transmesos...

Un altre pas o apartat del pla de captació de fons ha de respondre a la pregunta “a qui es demanen els fons?”. Això vol dir definir molt bé quin públic rebrà les peticions, és a dir, qui són les potencials persones, institucions o organitzacions donants. Per fer això, caldrà assenyalar quins atributs es vinculen amb el projecte, programa o activitat que es vol dur a terme.

Serà primordial, doncs, establir quines sensibilitats o valors pengen de l’acció que es durà a terme: sostenibilitat, igualtat de gènere, edatisme, educació, joventut, vida activa, salut, bretxa digital, innovació social... A partir d’aquí, caldrà establir el perfil del o la donant particular (costums, aficions, edat, formació...) i de les institucions o entitats susceptibles a contribuir (àrea de treball, valors, activitat econòmica, destí dels seus beneficis...).

La tria de les plataformes o espais de contacte és un dels punts més importants de tota planificació de captació de fons. Les opcions són molt nombroses, per la qual cosa caldrà definir-les partint dels objectius i del públic a qui es dirigeix la campanya.

Una de les primeres accions que venen al cap sol ser la presencialitat, el cara a cara. Organitzar esdeveniments o instal·lant punts de recollida de diners o recursos com paradetes en espais públics és una forma molt propera i transparent de recollir finançament, molt adequada quan es vol aconseguir donacions de particulars.

Una altra manera igual de distesa i informal, que es pot combinar amb les trobades presencials és la venda de productes. Es tracta de crear marxandatge que, a més donarà publicitat a l’entitat, però també es pot optar per fer col·laboracions amb altres entitats que siguin afins a l’acció a realitzar i posar a la venda els seus productes. El recurs ‘Botigues en línia per captar fons: què cal tenir en compte?’ ofereix algunes claus d’aquesta estratègia.

Una eina menys personal però més ràpida i eficaç és la transferència bancària, per a la qual caldrà habilitar un espai a la web de l’entitat amb un formulari o, com a mínim, el número de compte a on fer les donacions. Una altra forma menys formal de fer això és aprofitar eines de micromecenatge, com s’explica al recurs ‘5 pautes bàsiques de llançament d’una campanya de micromecenatge’.

Finalment, la manera més formal d’aconseguir finançament mitjançant la captació són els acords de col·laboració. Aquesta acció suposa establir un pacte amb altres entitats o empreses per a que rebre donacions de l’arrodoniment de la venda dels seus productes o, directament, disposar punts de lliurament als seus establiments.

Malgrat totes les preparacions i planificacions que es facin, sense una bona campanya de comunicació, la captació de fons no es podrà dur a terme. Sense comunicació, no serà possible arribar al públic objectiu, estigui format aquest per particulars o per institucions. Per decidir com comunicar, però, caldrà tenir molt present a qui es dirigeix la campanya de captació.

A partir d’aquí, hi ha dos elements que són essencials per a planificar la difusió. Primer, els canals. Aquests s’hauran de decidir, de nou, segons el públic. El millor és sempre diversificar, però, com diu la dita, qui molt abasta poc estreny. Tenint en compte la necessitat que cobrirà el projecte a finançar, caldrà triar tres o quatre canals on es puguin establir vincles amb el públic seleccionat. És important, això sí, que n’hi hagi tant de digitals (xarxes socials, correus massius, butlletins electrònics...) com físics (tríptics, xerrades, cartells...). Per a l'estratègia digital, pot ser d'utilitat consultar el recurs '8 consells per millorar la captació de fons amb estratègies digitals' de Xarxanet.

El segon element que estructura tota acció de comunicació és el missatge. Per a crear-lo, caldrà desgranar no només els objectius de la campanya de captació, sinó també els valors i la missió de l’entitat. Es tracta de crear un missatge atractiu, que cali en el públic i en la societat, però que s’adapti als diferents canals escollits.

Per posar un exemple: si es volen recaptar recursos per a la rehabilitació d’un casal de joves, es pot optar per fer una campanya de xarxes amb hashtags i vídeos, o potser inclús alguna tendència viral; i complementar-la amb una crida més propera, posant cartells al barri o visitant els establiments propers.

Una altra qüestió essencial en la captació de fons és tenir presents els recursos de què disposa l’entitat, i és que aquesta classe de campanyes necessita materials i personal que les dugui a terme, i no tindrà sentit establir accions si no es tenen en compte les possibilitats i les limitacions de l’entitat. Caldrà tenir un equip que gestioni les donacions, un altre dedicat exclusivament a la comunicació, algú que gestioni consultes i, sobretot, una figura que coordini tots els agents.

També serà important tenir al cap coses com si es tenen ordinadors, si es pot accedir a una impressora, si hi ha temps i fons suficients per a organitzar un esdeveniment...

Definir el calendari de la campanya de comunicació és l’últim pas abans d’iniciar-la. En línies generals, les accions hauran d’estar estructurades de manera dinàmica, vinculades en el temps però no de manera massa atapeïda, per a no arriscar-se a saturar al públic.

És aconsellable, d’altra banda, establir reunions periòdiques de coordinació, potser abans de cada acció o després de moments crítics. Una altra qüestió a tenir en compte són les dates assenyalades de l’any, ja que pot ser que, per una banda, interessi aprofitar-les per a la captació o que, per l’altra, facin nosa a les donacions.

field_vote: 

Passos de les campanyes de captació de fons

Imatge principal a portada: 
És important fer una anàlisi previ i planificar la captació a raó d’això.  Font: Pixabay
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Les sis tasques que conformen la preparació i realització d’una campanya de captació de fons.

Les entitats necessiten recursos per a dur a terme la seva tasca, això és una obvietat. Hi ha diverses maneres, des de presentar-se a subvencions públiques o privades fins a fer-ho pels mitjans propis, a través de la captació de fons. Això segon s’ha de fer de manera planificada, coordinant tots els agents implicats, que no són pocs (equip d’execució i estructura, voluntariat, comunicació...).

Imatges secundàries: 
És important fer una anàlisi previ i planificar la captació a raó d’això.  Font: Pixabay
Subtitols: 
Passos previs
Definició de les necessitats
Planificació
Accions
Avaluació
Més informació
Continguts: 

Abans de començar ni tan sols a idear un pla de captació de fons caldrà fer algunes gestions i anàlisis prèvies. El primer és assegurar-se que, en general, l’entitat disposa d’un matalàs o entrada més aviat constant de finançament per al funcionament del dia a dia. Sense estabilitat en l’activitat diària no es podrà ni tan sols pensar en encetar nous projectes que necessitin finançament extra, que és l’objectiu primari de la captació de fons.

D’altra banda, també és important comptar amb una bona base social i una organització coordinada i ben estructurada en el si de l’entitat. Això, és clar, és un treball de llarga durada i constant. Per tant, si no es tracta d’una entitat mínimament establerta (però sense importar en gran manera la seva dimensió), serà difícil o pràcticament impossible que la campanya de captació de fons sigui exitosa.

Un altre pas previ té a veure amb la definició de l’objectiu de la campanya. Per això, caldrà fer una anàlisi del context en què l’entitat actua, per a detectar aquelles mancances o necessitats que caldrà cobrir amb el projecte a finançar. Alhora, serà necessari que les organitzacions, institucions i persones susceptibles a finançar el projecte se sentin interpel·lades per ell.

I no només es tractarà, però, de convèncer els possibles donants, sinó també generar un efecte crida, de manera que la campanya pugui funcionar per a fidelitzar i ampliar la base social. Aquest serà el resultat d’aplicar una visió transversal en els entorns de l’entitat, que no només tingui en compte la pluralitat de la societat, sinó també els reptes futurs que es presenten a nivell global, com la perspectiva de gènere, la sostenibilitat o les noves tecnologies.

La primera fase de tota campanya de captació de fons és la definició de la necessitat que caldrà cobrir amb els fons que s’obtinguin. Aquesta ha d’anar acompanyada d’arguments que ajudin les possibles persones donants a identificar-se amb el projecte. I el més important és que la necessitat coberta suposi una millora mesurable en l’acció de l’entitat o en el seu entorn.

La necessitat es pot definir segons tres eixos. Primer, si es tracta d’una mancança o problemàtica interna (falta de material, reforma de l’espai, millora de certes prestacions...) o externa (inserció laboral al barri, rehabilitació d’entorns naturals, sensibilització d’alguna temàtica...). En segon lloc, les necessitats a cobrir poden ser concretes, és a dir, que fan referència a un àmbit fàcilment definible (un barri, un segment de la població...); o generals, això és, adreçades a situacions globals (augment de l’oferta cultural, millora dels serveis educatius...).

Finalment, pot ser que es vulgui cobrir una necessitat que ha sorgit en un moment puntual, amb dates d’inici i final (celebració d’un aniversari o d’un esdeveniment...); o de llarga durada, és a dir, que són de caràcter permanent (publicació mensual de revistes, neteja periòdica de platges i boscos, accions formatives...).

Per a planificar una campanya de captació de fons cal tenir en compte cinc elements. El més aconsellable és generar un document on quedin ben plasmades aquestes qüestions, i on es planifiqui de manera ben estructurada cada fase. Aquests elements o apartats són:

  • Objectius i indicadors: han de ser mesurables per a facilitar l’anàlisi de la campanya
  • Públic diana: caldrà segmentar el públic potencial
  • Vies de captació: quines eines es faran servir per a la captació
  • Comunicació: cal decidir el missatge, els canals per on es difondrà, el llenguatge...
  • Recursos: personals i materials
  • Calendari: en quins moments i amb quina periodicitat es duran a terme les accions

Al recurs ‘Aspectes a definir en un pla de captació de fons’ es detalla el contingut que cal que aporti cadascuna d’aquestes seccions.

Quan ja s’ha organitzat i planificat amb detall tota la campanya, arriba el moment de posar-la en marxa. Aquí és important ser coherent amb el que s’hagi pactat i estructurat prèviament, i és que allò planificat és la base de tot el procés i cal seguir-ho al peu de la lletra.

Al cap i a la fi és un exercici de fe en l’equip i en la feina feta. Sempre sortiran obstacles, dificultats i imprevistos, i aquí és important tenir una figura o figures que, des d’un lideratge empàtic, desencalli les situacions complicades amb mà ferma, i que funcioni com a pilar principal de tota la campanya, coordinant les diferents accions.

Un cop finalitzada la campanya caldrà, encara, fer tres passos posteriors. Primer, s’haurà de fer una anàlisi exhaustiva dels resultats obtinguts. Això es podrà fer a partir dels indicadors definits en el pla de captació, i hauran de recollir aspectes clau com: volum de recursos obtinguts (materials, intangibles o en efectiu), repercussió de la campanya (a la base social, a la societat i en les persones implicades) i impacte mediàtic (interacció a les xarxes, continguts a la premsa...).

Seguidament, i atenent a les obligacions de transparència, caldrà comunicar els resultats analitzats. Això vol dir anunciar clarament els recursos obtinguts però també el destí d’aquestes aportacions. Aquestes accions, a més, ajudaran a augmentar la credibilitat de l’entitat i inclús a augmentar les donacions per a futures campanyes.

En tercer lloc, serà recomanable aprofitar la campanya per a establir vincles amb els agents que han fet aportacions. D’aquesta manera, s’aconseguirà no només fidelitzar futures donacions, sinó també enfortir la base social de l’entitat i aprofundir i enfortir la presència dels seus missatges i valors a la societat.

field_vote: